Quan parlem de cuina ètnica ens venen al cap països llunyans, exòtics, amb dones vestides de colors llampants i colors bruns de pell.
Hi ha, però paĂŻsos propers, cultura propera, pell blanca com la llet i, això sĂ, dones vestides de colors llampants. Avui vull viatjar a centre Europa, a paĂŻsos que ens costa de posar en el mapa perquè sembla que llurs fronteres depenguin del triomf d’una partida de Risk o d’un joc de pati de parvulari: ara sĂłc amiga teva, ara m’enfado….
Doncs jo, ara, sĂłc amiga de la Mikhaela Mikhaylova, la mestressa de BANITSA, una pastisseria bĂşlgara (C/DiputaciĂł, 188). http://banitsabarcelona.wordpress.com/2009/11/04/pasteleria-banitsa/
Els bĂşlgars, com a tots els centre europeus, sĂłn menjadors de pa i de dolços. SĂłn paĂŻsos de poca fruita i tant al final dels Ă pats com a mitja tarda, els dolços, els pastissos i les llaminadures sĂłn benvinguts. Banitsa Ă©s el nom del pastĂs bandera de BulgĂ ria, elaborat amb pasta phyllo – una pasta molt fina i molt cruixent – i farcit de tota mena d’ingredients, tant dolços com salats. Es presenta en forma d’espiral. SĂłn deliciosos, lleugers i cruixents. TambĂ© n’hi ha de fruites vermelles, plĂ tan, i de bolets, carxofes i tota mena d’ingredients salats. Mikhaela Mikhaylova,  és fotògrafa d’alimentaciĂł, amb una sensibilitat brutal en la presentaciĂł dels pastissos i les propostes gastronòmiques. En la seva pastisseria podem tastar banitsas farcides de tomĂ quets secs, formatge feta, olives i alfĂ brega.

Si ens interessa la cuina d’Hongria trobarem els seus productes a PAPRIKA (Lepant, 311), http://www.paprikagourmet.com. Es una botiga regentada per una parella catalana-hongaresa. La mestressa es diu Veronika i Ă©s l’ambaixadora gastronòmica d’Hongria a Barcelona. A Paprika tambĂ© hi pots degustar esmorzars tĂpics hongaresos: botifarres de tota mena (la mĂ©s famosa, la salsitxa de Csabai, fumada), salamis, carns en salaĂł i fumades sĂłn part important de l’oferta de la botiga. El nom de la botiga, però, ja ens indica quin Ă©s l’ingredient fonamental de la cuina hongaresa: la paprika, imprescindible en tots els plats pel seu sabor i per ser considerat fins i tot com una medecina. El poder de la capsaicina, segons els hongaresos, ajuda a fer la digestiĂł, a combatre les malalties reumĂ tiques, les migranyes i el mal de coll; neteja les vies respiratòries, ajuda a fer passar els constipats, i a mĂ©s, aprima!!!! Una farmaciola en potes.
A mĂ©s a mi m’hi agrada anar perquè m’encanta com sona la paraula Paprika, de fet quan va nĂ©ixer la meva filla, vaig proposar-li al meu marit de dir-li Paprika…..no va tenir fortuna el nom, i la meva filla es diu Francesca, i tots estem molt contents. Un dia parlarĂ© de noms propis i noms de menjar. Perquè una nena es pot dir Rosa i no es pot dir Mandarina????? Un dia en parlarem, sĂłn figues d’un altre paner……..

Tornem al tema que ens ocupa, Hongria i la seva paprika….Si us pensĂ veu que el fetge gras d’à nec era patrimoni Ăşnic de la gastronomia francesa, heu de saber que els hongaresos en sĂłn uns artistes, i que molts dels Ă necs que arriben al nostre paĂs provenen d’Hongria. Però si hi ha un plat que identifica a Hongria, aquest Ă©s el goulash, un estofat de bou i xai, cuinat en bogrács-goulash, unes cassoles que han de coure a l’aire lliure, sobre la llenya. S’acompanya amb patates i verdures, i és un plat Ăşnic.
I, per acabar, el vi. El Tokaji és l’orgull dels hongaresos. El nom és referència de a ciutat de Tokaj. La particularitat del vi és l’alta proporció de raïm amb botritis, un fong que podreix el raïm, fent que la pansa sigui més dolça. La grà cia del Tokaji, per a nosaltres, és la denominació dels Putonyios. Els elaboradors de Tokaji tenen vinyes per tota la regió, intentant buscar la botritis, que és una mica capriciosa. Els putonyios són unes motxilles de fusta que els qui fan la verema porten a sobre. Van recollint els raïms amb botritis, que són molt petits i ensucrats. A l’elaborar el vi, afegeixen, per cada mil litres de vi, tres, quatre o cinc putonyios amb botritis. No cal dir que a més putonyios, més qualitat.

un putonyio
PORTUGAL
Sortint de BulgĂ ria i Hongria ens pot semblar que si visitem Portugal no haurem fet cap viatge llarg ni notori en el nostre passaport. Però per a mi Portugal Ă©s el paĂs mĂ©s llunyĂ que tenim a prop, perquè Ă©s un paĂs que no vol ser veĂ nostre i el seu nas ens indica que els interessa mĂ©s flairar el què hi ha a l’altre costat de l’AtlĂ ntic que el què passa al seu veĂŻnat. Portugal tĂ© una cuina atlĂ ntica amb productes propis del Mediterrani, molt exòtic, al meu parer. Al barri de GrĂ cia, al carrer Or, han obert un nou espai “El raconet de Lisboa” on pots menjar bifana (filet de porc marinat), prego (vedella marinada) o picanha (el jep del bou rostit). La picanha Ă©s una influència brasilera que ha arrelat amb força a Lisboa. Per suposat no faltarĂ el celebèrrim bacallĂ a bras, tambĂ© anomenat dourado, que Ă©s una autèntica delĂcia. A Portugal hi ha cultura de bacallĂ assecat. Als catalans ens agrada el bacallĂ , però el tractem com un peix fresc, el volem melĂłs i tendre. Els portuguesos el tracten com un pernil o un formatge, el curen i trobem bacallans de criança, de 9, 18 o 24 mesos de curaciĂł. SĂłn eixuts i saborosos i imprescindibles per al bacallĂ a bras, que ha de quedar sec i amorosit per l’ou.
autèntic Bacalhau a brà s
Les farinheiras són uns embotits curiosos. Estan fets de pollastre i pebre vermell. Aparenten un xoriç i sembla ser que els jueus “conversos” les menjaven davant els cristians per demostrar que s’havien convertit. Ara continuen fent-se, tot i que els portuguesos no en mengen gaire, precisament perquè les menjaven els jueus.

una farinheira
Queijo da serra és un formatge d’ovella excel·lent, que s’elabora en la serra da Estrela. És un dels formatges més desitjats perquè té temporada, que es respecta de manera estricta. El millor moment és a la tardor. És un formatge blanc, untuós, molt agradable.
Abans d’acabar l’à pat, o a mitja tarda, no podeu prescindir del pasteis de Belem, que els lisboetes anomenen pasteis de natas. És un pastisset cruixent, deliciós, de pasta de full i crema.

mmmmmhhhhhh
Si aneu al Raconet de Lisboa, a l’acabar l’à pat, demaneu una bica, senyal inequĂvoc de que sou uns experts en els costums de la capital de Portugal. La bica Ă©s el cafè sol, curt i dens, que s’acompanya amb una branca de canyella que fa les funcions de cullereta. I si voleu un tallat, demaneu un pingado, quedaran astorats…..
SĂłn aquelles coses que aprenc sense sortir de casa……..!
Bon viatge amics!
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
