Abans els nens estiuejàvem o veranejavem (depenent de l’idioma matern, patern o de les dones que ens cuidaven). O sigui que abans els nens passaven els 3 mesos d’estiu en una casa i en un poble diferent al de l’hivern. Pràcticament tothom estiuejava, això sí, depenent dels calés uns estiuejaven d’una manera i la resta d’una altra; ara sí, tothom marxava de la ciutat, per les següents raons de pes: les mares no treballaven (la majoria), els nens ni tenien escola ni tenien cap mena d’activitat programada i als pisos de la ciutat no hi havia aire condicionat. Davant d’aquest repòquer, les famílies (les mares i els nens) fugien on podien a passar a l’estiu: o al poble amb els avis o a la urbanització de segones residències, depenent dels calés de la nòmina del pare.

Els nens feien colla, corrien pels carrers empolsegats, estaven obligats a fer la migdiada i torturaven sargantanes. I així anaven passant l’estiu.

Ara l’estiueig ha desaparegut suplantat per les vacances. En aquest cas el nom fa la cosa, perquè les vacances no tenen res a veure amb l’estiueig. Les vacances són curtes, a vegades tan sols una setmana, i per tant s’han de viure amb intensitat. Ja no s’hi val passar-les a l’ombra de la figuera, hem de fer viatges llargs i exòtics, amb moltes fotos i molts souvenirs.

Fem vacances curtes perquè les mares i els pares treballem el juliol. Suportem estar a ciutat perquè hem instal·lat aire condicionat al pis i podem estar a ciutat perquè s’organitzen multitud d’activitats programades per als nens

I AQUÍ volia arribar (com es fa això d’anar al gra? És l’art de la valentia, i jo no el domino. Trenta voltes i quaranta punts i comes per arribar al quid de la qüestió. Sóc incorregible….)

AQUÍ volia arribar, a que aquest any he tingut el privilegi de protagonitzar una activitat d’estiu infantil que m’ha omplert d’alegria. M’han demanat classes de cuina per a infants en un casal d’estiu d’una escola. I ha estat una experiència sensacional i molt educativa (sobretot per a mi). Me n’he fet un fart d’impartir tallers de cuina a nens, però cada cas és un cas. I aquest és ben especial.

Cada dia quan els nens acaben la recepta els pregunto: – Què heu après?

Ara que estic a punt d’acabar el campus d’estiu culinari, em pregunto: – Què he après?

He après moltíssimes coses, algunes de ben senzilles i òbvies però que no aprens fins que t’hi afrontes.

1. Les receptes han de ser manipulatives. Els nens han de poder tocar, girar, entaforar i barrejar. Ensenyar a fer una sopa pot ser molt interessant per a un nen que vulgui aprendre a cuinar, però és un fracàs absolut en un taller de cuina. Imagina la cara d’un nen al qui li dius: ara posem totes aquestes verdures, aquest pollastre en una olla. Ho omplim amb aigua i esperem quatre hores. L’activitat del taller és de dos minuts, el resultat – amb sort –el veuran quatre hores més tard. Un desastre, molt útil, potser sí, però un desastre de taller.
   

   Enfarinats!

2. Per entendre el procés culinari el nen ha de veure la totalitat de la recepta. Fer croquetes és molt interessant com a aprenentatge, però no és un bon plat per a un taller de cuina per a infants. Fer la farsa i haver d’esperar unes cinc hores perquè estigui suficientment freda per poder-ne fer les boletes és un mal negoci. El fregit posterior és un d’una perillositat extrema, amb un grup de quinze nens, per posar un exemple.
3. És important que la recepta tingui un únic cos, és a dir, que no tingui moltes parts independents. Una lassanya, per molt que a un nen li agradi menjar-la és un drama com a taller: has de sofregir verdures, bullir pasta, fer una beixamel, muntar i gratinar. El nen s’ha perdut en el primer pas, el procediment és extremadament caòtic.
4. Una amanida és un dels altres asos perdedors. Només es basa en tallar, normalment aliments durs. Només pensar en un nen amb un ganivet a la mà a punt de tallar una pastanaga, m’esgarrifo.
5. Un flam pot semblar una bona idea de cuina per a nens, però és poc reeixit per a un taller de cuina: un cop han trencat els ous i els han barrejat amb la llet i el sucre no els queda cap altra activitat a fer, a no ser que ens capfiquem en voler fer el caramel, en aquest cas ni em busquis. Un sucre bullint en mans d’un nen……no cal ni que digui que és de jutjat de guàrdia.
   

   Sense ganivet

6. Personalitzar les receptes. El nen que s’esforça en fer la recepta té un disgust monumental quan la “seva” recepta queda diluïda entre la resta. Hem de buscar sistemes de conservar l’autoria de les preparacions realitzades. Si fem galetes, les fem coure dins d’un recipient d’un sol ús, marcat amb retolador permanent. Si fem un calzone, per exemple, escriuran amb un bocí de massa les seves inicials. Si fan una preparació freda, per exemple, una mousse, la guardaran en un recipient amb una etiqueta amb el seu nom.
7. Decorar les receptes. Els infants gaudeixen enormement decorant els plats, posant el toc creatiu. Hem de tenir en compte aquest detall: fruites vermelles per coronar una mousse, fruita seca per acabar unes galetes, les lletres de massa en el calzone, làmines de poma per culminar un pa de pessic…..

En definitiva, no és el mateix aprendre a cuinar que organitzar tallers de cuina per a infants. Us passo un llistat de plats d’èxit corroborat en els meus tallers en aquest campus d’estiu:

Bruixa a la taronja

• Ingredients
• 4 bruixes senceres
• 10 gr. d’avellanes
• 10 gr. d’ametlles
• 10 gr. de festucs
• Mel
• 1 porro
• 4 taronges
• 20 gr. De maizena
• sal
• sucre
• pebre

Elaboració

• Netegem les bruixes i en fem filets. Els salpebrem. En una de les cares del filet de bruixa, embetumem amb la mel, a sobre hi posem la nyoca matxucada i ho emboliquem sobre si mateixa. Tanquem amb un escuradents. Reservem.
• Per pelar amb facilitat la fruita seca torrada, les emboliquem amb un drap de cuina i freguem el paquet per fora.
• Preparem la salsa de taronja. En un cassó sofregim un porro amb una mica de mantega i oli fins que estigui tou, afegim el suc de taronja, hi posem una mica de sal, pebre i sucre. Deixem que cogui una mica i hi posem la maizena, prèviament diluïda en un petit recipient amb una mica d’aigua. Batem fins que agafi certa consistència deixem que espesseixi i que es cogui la maizena (tasteu-ho en cru i quan estigui cuit per notar la diferència). Si han quedat grumolls, triturem i passem per un colador.
• Coem els embolcalls de bruixa al forn a 180º uns 10 minuts (o 3 minuts al microones) i servim acompanyat de la salsa.

Deixeu-me confessar que aquest plat de la bruixa va ser una mica caòtic, però també era el primer dia…..

Pa de berenar

Ingredients

3 ous

150 gr. de sucre

130 gr. de mantega

200 gr. de farina

1 sobre de llevat en pols, químic

Un pessic de sal

Una culleradeta de canyella

Sucre glas

Elaboració de la recepta

Batem els ous amb el sucre fins augmentar el volum i que agafin un color blanquet. Afegim la mantega a temperatura ambient. Barregem els ingredients i hi afegim la farina, el llevat, la sal i la canyella. Ara, ho mesclem tot barrejant poquet.

Engreixem un motlle i hi posem la massa. Coem el forn, a 180ºC, durant 30 minuts.

Acabem amb sucre glas

Aquestes postres les varem fer amb nens de P3

Quiche lorraine de bacon, xampinyó i orenga

Ingredients

Per la massa

250 gr. de farina

125 gr. de mantega

1 ou

llevat en pols

Pel farcit

200 ml de nata líquida

100 gr. de llet

4 ous

50 gr. De bacon

100 gr. de xampinyons

100 gr. de formatge emmental

Sal i pebre

Elaboració

Barregem tots els ingredients de la massa i els amassem fins aconseguir una pasta fina i llisa.

Estirem la massa i la disposem en un motlle prèviament engreixat i enfarinat.

Tallem els xampinyons nets menuts. Tallem el bacon a dauets.

En un recipient gran, deixatem els ous i els barregem amb la nata líquida, la llet, el formatge, la sal i el pebre.

Farcim el motlle amb els xampinyons i el bacon. Hi vessem la barreja de nata, llet i ous. Coem el conjunt, al forn, a 160ºC, durant vint minuts.

Galetes

500 gr. de farina

250 gr. de mantega

150 gr. de sucre en pols

1 ou

Un polsim de llevat en pols

Un polsim de canyella

Gotes de xocolata

Fruita seca

COM ES FAN

Posem la farina sobre la taula, afegim la mantega a dauets petits i anem barrejant amb les mans, com si ens les freguéssim, fent engrunes. Posem el sucre en pols i la canyella i barregem.

Ara fem un volcà i, a dins, hi posem l’ou i una mica d’aigua. Amassem fins aconseguir una pasta compacta, que no se’ns enganxi i sigui fàcil de treballar. Afegim les gotes de xocolata i tornem a amassar.

Estirem la massa amb el corró, fem les formes que vulguem, col·loquem la fruita seca i les anem posant en una safata protegida amb paper de forn

Enfornem deu minuts a 180ºC. Un cop fredes, ja les podrem menjar.

Rodó de pollastre amb paté i dàtils

Ingredients per a un grup de 15 nens

8 pits de pollastre filetejats

500 gr. De paté de porc o d’ànec

25 dàtils

Sal

Per la salsa de mel i soja

300 gr. De mel

200 ml de salsa de soja

Estris per a un grup de 15 nens

1 microones

Plàstic film

8 cassoletes

8 culleres de fusta

Ganivets de taula

Elaboració de la recepta

Salpebrem els pits de pollastre.

Tallem un tros de plàstic film i l’estirem. Posem una làmina de pollastre a sobre, una capa de paté i uns trossos de dàtils. Emboliquem amb el plàstic film, com si fossin caramels i els coem al microones, durant dos minuts. Esperem que es refredin i els tallem

Fem la salsa. Escalfem la soja i hi afegim la mel. Acompanyem els rotllets amb la salsa de mel i soja.

En aquesta recepta també varem patir una miqueta….

Pessic de pastanaga

2 pastanagues

100 ml d’oli

4 ous

200 gr. De farina

150 gr. De sucre

Mig sobre de llevat

Ratllem la pastanaga.

Barregem els ous amb el sucre. Afegim l’oli. Tornem a barrejar. Hi afegim la pastanaga ratllada, la farina i el llevat. Batem bé.

Engreixem i enfarinem un motlle. Aboquem la barreja del pa de pessic i ho enfornem mitja hora, a 180ºC.

Un cop fred, ho podrem menjar.

Crema de llimona

Ingredients

Una llauna de llet condensada de 400 gr.

2 llimones

200 gr. De nata per muntar, del 35% de greix mínim

1 paquet de melindros.

4 maduixes

groselles

Elaboració de la recepta

Fem el suc de les llimones.

Barregem el suc amb la llet condensada. Afegim la nata muntada, amb molt de compte de que no s’abaixi, fins aconseguir una barreja homogènia.

En un motlle posem una base de melindros. A sobre la crema de llimona. Acabem amb maduixes talladetes i groselles.

Guardem a la nevera fins que ho mengem.

Coca de recapte a la nostra manera

Ingredients

1 carbassó

2 tomàquets madurs

50 gr. De pernil dolç

50 gr. De formatge cremós ratllat

Oli d’oliva

Sal

Per la coca

300 gr. de farina

100 ml d’aigua

100 ml d’oli d’oliva

1 pastilla de 20 gr. De llevat fresc

Sal

Elaboració de la recepta

Comencem fent la coca. Escalfem una mica l’aigua i hi dissolem el llevat. Afegim l’oli, barregem i, finalment, la farina i la sal. Amassem fins aconseguir que estigui tot ben integrat. Deixem reposar en un lloc fresc.

Tallem el carbassó i els tomàquets. Tallem menut el pernil dolç.

Posem una base de tomàquet, a sobre el carbassó, un polsim de sal i un raig d’oli i coem al forn durant vint minuts. Traiem la coca, afegim el pernil i el formatge i tornem a coure uns cinc minuts més. Mengem la coca ben calentona.