Sóc de les entusiastes de l’esport. M’agrada i m’hi dedico, vull dir que en faig tot sovint.

Alterno, el tenis i la natació. El tennis, és clar, sempre que trobo contrincant.

L’altre dia, mentre feia les 100 piscines de rigor, que mira que és avorrit, tenint en compte la invariabilitat del paisatge impertèrrit –una línia blava-, donava voltes (a la piscina i al cervell) i per fi vaig entendre perquè m’agrada tant fer esport… Coi!, és igual que cuinar!!! Ara!

Fer natació és com bullir unes mongetes tendres. O saps nedar o no en saps; o saps bullir unes mongetes tendres o no en saps. No hi ha volta de full (o de piscina). Amb petitíssimes variacions, les mongetes tendres i les braçades sempre surten igual. Nedar i bullir és qüestió de temps, es mesura per temps, no per la perícia o els resultats. Quanta estona has nedat? Mitja hora, una hora….Quanta estona has bullit les mongetes? Deu minuts, vint? Ningú no comentarà com de bé nedes (entre d’altres raons, perquè ningú no et mira quan nedes), i pocs comentaran com de bé fas les mongetes tendres.

Nedes individualment i si mai estàs sol/a a casa, és molt probable que bullis unes mongetes tendres. És poc probable que quan tens convidats, quan vols compartir un àpat, ofereixis unes senzilles (i boníssimes) mongetes tendres bullides.

En canvi, el tennis és ben bé com fer una paella. Hi ha gradacions. Quan comences a jugar  quan comences a fer paelles no en tens ni idea, tot queda covat, o cru, tampoc no toques pilota. A poc a poc vas aprenent a fer la paella i alguns cops de raqueta fan entrar la pilota dins les línees de joc. Però no saps perquè, quan creus que més o menys domines l’art de fer paella, va i tens un dia estrany i no hi ha res que surti, la paella ha quedat sense color, ni gust. I t’exclames a tu mateix: No ho entenc, si estic com sempre! Però no, no funciona.  Amb el tennis passa exactament igual, no saps perquè però un dia les pilotes et fan la guitza, ben bé com si tinguessin vida pròpia, no volen ni acostar-se a la raqueta.

Pot ser que tinguis un dia fluix, però pot ser la manca d’entrenament. L’entrenament en tennis i en paelles és fonamental, si fa masses dies que no cuines paella és molt probable que el resultat sigui un nyap.  Podries pensar que el nyap no sortirà de casa, que ningú se n’adonarà., i no passaràs vergonya. Això és totalment impossible, perquè la paella i el tennis, a diferència de les mongetes bullides és coral, vull dir que no et faràs una paella per a tu sol ni jugues a tennis sol (impossible, està clar!), et calen com a mínim dues persones i (recomano) màxim quatre. Paella i tennis per a vint són un molt previsible fracàs.

El vestuari, la roba adequada, corrobora les meves teories. Puges a la piscina amb barnús i sabatilles. Pots arribar a bullir unes mongetes tendres amb barnús i sabatilles, però per fer una paella és imprescindible pantalons curts i una gorra, el mateix vestuari que per jugar a tennis.

Cal motivació per a bullir unes mongetes? Doncs, la veritat, no gaire. Per nedar cal força de voluntat i per jugar a tennis cal  motivació, per intentar guanyar al contrincant. També cal motivació per fer una bona paella, motivació per fer-la millor que la darrera vegada o millor que la sogra. Una paella sense motivació acaba sent una paella sense emoció… I això es nota. Per fer paelles i jugar a tennis cal estar motivat, cal compartir els resultats i comentar els jocs.

I la competició? A les paelles i al tennis sempre hi ha competició. Els competidors són la sogra, l’amic o la parella. Ells són els Sánchez Vicario de la paella i tu, que no hi arribaràs mai, t’hi vols acostar.

I el contrincant? A vegades és amic -i sempre t’afalaga el joc, tot i haver fet uns cops desastrosos- i a vegades és contrincant de veritat, de campionat. A les paelles és exactament igual. Hi ha dies que són amics -i la troben sempre bona- i a vegades són clients -i sempre hi troben un però.

Doncs sí, ara ho entenc. M’agrada més el tennis que la natació, perquè m’agrada més el repte de cuinar una paella que de bullir unes mongetes, tot i que a vegades a la paella hi poso unes mongetetes tendres que sense elles, la paella, no tindria ni la meitat de gràcia ni la meitat de gust.

Paella Parellada

400 gr d’arròs bomba

100 gr de pollastre a dauets

100 gr de salsitxes

12 gambes

10 musclos

100 gr de calamars nets i tallats

100 gr. de rap a dauets

8 carxofes

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomàquet

Una mica de sucre

Sal

Per el fumet

400 gr. de peix de roca

Els caps de les gambes

Una ceba

Un porro

1 tomàquet

1 pastanaga

3 grans d’all

1 tronc d’api

Oli d’oliva

Per la picada:

Uns brins de safrà

2 alls

Un grapat d’avellanes

Mig got de vi blanc

Netegem el peix de roca. El sofregim en una olla juntament amb els caps i les pells de les gambes, amb un raig d’oli fins que agafi color, afegim les verdures tallades: ceba, porro, pastanaga, tomàquet, api i all. Donem un parell de voltes, abaixem el foc i deixem coure una bona estona. Serà el moment de cobrir d’aigua i deixar bullir durant una mitja hora.

Netegem la carn, el peix i el marisc. En la paella on realitzarem tot el procés, amb una mica d’oli, enrossim el pollastre i la salsitxa, salem i l’enretirem.

Abaixem el foc i sofregim la ceba picada, el pebrot picat i quan agafi el to desitjat, afegim el tomàquet ratllat, un polsim de sucre i deixem coure una estoneta més, o fins que el tomàquet passi a tenir color de confitura.

Netegem les carxofes i les tallem a quarts, les afegim a la paella. Quan tot agafi temperatura, vessem la carn, el peix, els calamars i l’arròs. Apugem el foc i fem que l’arròs es rosteixi. Afegim una mesura de brou per cada mesura d’arròs i quan el brou comenci a moure’s, abaixem el foc, salem i sense moure la paella fem coure 15 minuts.

Fem la picada i la vessem a la paella i fem coure uns cinc minuts. Afegim les gambes, deixem reposar cinc minuts i ja tindrem la paella.