El dimecres dia 26 de maig, a BANDA AMPLA de TV3, van dedicar el programa debat a l’”Operació Biquini” Entre els convidats, nutricionistes, grassos, prims, esteticiens, entrenadors personals i jo. Mai no m’ha interessat excessivament aquest tema, per això no sabia ben bé que dir. Millor. Perquè així em vaig dedicar a escoltar que, de tant en tant, tampoc no és un sacrifici tan gran.

El debat es dividia entre els favorables a seguir una dieta i els que consideraven que les dietes no tenen futur, sinó adquirir un hàbit alimentari ben estructurat i coherent. Val a dir que jo sóc d’aquest parer, dels que considero que mai no ens hem d’aixecar tips de taula, que hem de menjar de tot sense obsessionar-nos-hi, i que hem de procurar embrutar les malles de gimnàstica cada dia.

Una de les convidades va puntualitzar que és diferent l’operació biquini a l’alimentació que han de seguir les persones grasses o amb tendència a engreixar-se. És habitual que les persones ens engreixem un parell de quilos durant l’hivern i que per tornar a sentir-nos bé i a poder-nos posar la roba de l’any passat ens privem d’algunes menges circumstancialment. En canvi els grassos crònics, han de tenir cura de la seva alimentació durant tota la vida, vigilant no passar-se en una oliva de més.

En aquest moment va intervenir el divertíssim Xavier Perez Esquerdo, explicant les seves recurrents dietes, mil i una dietes. Amb gran salero, ens explicava que ho havia provat tot, i de totes, la dieta més surrealista era la “del pollastre”, que es basa en menjar durant tot un dia pollastre a l’ast: esmorzar, dinar i sopar. Tant pollastre com vulguis, però només pollastre a l’ast. També ha provat amb els fàrmacs, una pastilla “cremagreixos” que sembla ser que expulses pels darreres, de manera que el pobre Xavier anava tot el dia amb el llepet de greix.

En Xavier es queixava de la desgràcia dels grassos, perquè ell no s’hi veu de gras, encara més, ell està felicíssim menjant i bevent, però que l’entorn el pressiona per aprimar-se (tots menys la seva mare, que el troba “fort”, no gras). Un cuiner es manifesta, i diu que el què s’ha de fer és seguir la dieta tradicional de la nostra cultura, la dieta Mediterrània.

Val a dir que els catalans, si més no, els catalans de la Catalunya Vella (jo mateixa) no som fills de la dieta mediterrània (oli, vi i pa) sinó de la dieta del porc: llard, embotits, llegums i arròs a la cassola. I la veritat, si jo retorno i segueixo aquesta dieta, amb la vida urbana que porto, en tres mesos no cabré ni dins la roba de quan estava embarassada de vuit mesos.

La Lídia Heredia, conductora i directora del programa – directora en el sentit de direccionar el debat – va fer virar la conversa cap al tema de l’exercici físic. Moment estel•lar, en el que una convidada – professora/catedràtica d’activitat física – va explicar i demostrar que els abdominals de tota la vida (aquells amb les mans a la nuca i aixecant el coll, tot esbufegant) no tenen cap mena de sentit ni de futur. Sembla ser que l’assumpte no és agafar força en els abdominals (perquè els nostres abdominals no han de fer força), sinó de mantenir la panxa cap a dins.

Per tant, tot aquell patiment, aquelles suors i aquells mals de coll, no han servit de res. Bé, serveixen si vols ser futbolista, però si el què vols ser és persona normal, no són útils. Vaja. Més enllà del tòpic que per estar bé i saludable s’ha de menjar moderadament i fer exercici a diari, va quedar ben clar que no anem bé: ni els abdominals que fem són útils, ni la majoria de les dietes són efectives, ni la nostra dieta tradicional ens farà emmagrir.

Sí que ja ho dic jo! L’única cosa que fa perdre quilos és l’AMOR! Sí, sí, no us penseu que m’he begut l’enteniment. L’amor, la fase d’enamorament aprima, perquè sacseja l’organisme i fa que tots els neurotransmissors es posin en funcionament, generant sensació de sacietat i ocupant el cervell en els temes que t’interessen, oblidant per complet la necessitat de menjar. L’amor i les emocions aprimen. La resta, na de ná.

I no ho dic jo! Ho diuen els experts…..i els convidats del Banda Ampla! P.D.- Un “olé” per a la Pilar Senpau, convidada al programa. Entre els seus comentaris, algunes perles, de les que destaco: “quan t’aprimes estàs interí en un cos aliè. Necessites dos anys d’estar prim per obtenir la plaça de prim”. Si senyora!