La primera frase és la més important en un llibre. Si no l’encertes, el lector abandona. He escoltat aquesta lapidària sentència a tots els escriptors, a tots els crítics literaris i a tots els periodistes i conductors de programes on entrevisten a escriptors.
Tenint en compte que el què escric quotidianament no va més enllà de “2 tomàquets, una ceba, 200 gr de carn picada, sal……” i que quan escric “un polsim de canyella”, em sento gairebé una poetessa….doncs tenint en compte que la meva relació amb l’escriptura és més aviat pràctica, avui que estreno blog amb ínfules literàries-gastronòmiques, estic més espantada que unes faves a punt de ser ofegades. Perquè com en el cas dels llibres, la primera frase del meu blog ha de ser totalment genial, espectacular, intel·lectualment elevada, molt enginyosa i un punt comercial. Ha de ser una frase que enganxi al lector, que no faci enfadar a ningú, políticament correcte, ni blanca ni negra, d’interpretacions diverses i no sé quantes històries més.
O sigui, que amb una frase m’hi jugo el blog.
M’estic capficant, no me’n sortiré, no ho sabré fer. De fet, he decidit que no estreno el blog, perquè, senyores i senyors, no sé com començar.
…..
He menjat una rajoleta de xocolata blanca, d’aquelles embolcallades en paper de plata i un paper vermell, de les de la meva infància més tendra. Quan m’obsessiono i em bloquejo, com avui, amb la “primera frase d’aquest blog” necessito prendre’m una rajoleta de xocolata blanca. En el meu cervell, la innocent xocolata blanca, fa el mateix efecte que quan se’m destapa el nas després d’uns dies constipada. Un cop ben llepada i paladejada la xocolata blanca, tot ho veig més clar, em relaxo, i penso….”a prendre pel cul”, què pebrots és més important en aquest blog que estreno?
La primera frase o tots els continguts que hi anirem penjant?
Què és més important en un guisat, el sofregit, les viandes o la picada? És a dir, la introducció, el nus o el desenllaç? Què és més important a la cuina?
Tot el procés, tots els ingredients i tota la intenció!
Doncs, en aquest blog, també.
Així doncs, la primera frase per estrenar aquest fantàstic blog on escriuré sobre CUINA, amb totes les lletres; de cuina generosa, gran, sense restriccions i on tothom hi podrà ficar cullerada i prendre’n un bocí; la primera frase del blog serà:
Demà hi torno, ara tinc gana.
Etiquetes: començar, escriure, estrenar, frase, xocolata blanca
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
Massitet
22/04/2010 - 18:58
Hola Ada!
Som els teus veïns d’aquí al costat, els d’Olleta de verdures. Tot just venim a saludar-te i a dir-te que és un plaer per nosaltres tenir-te de companya blocaire. Resulta que tu vas ser la primera que ens vas donar de menjar el primer cop que vam voler anar a un restaurant de categoria. Teníem 20 anys i ens vas enlluernar amb les teves Coses de menjar… I ara som ciberveïns. Quines casualitats, no?
Total, que estem molt contents de tenir-te al costat. Qualsevol cosa que necessitis ja saps: els veïnes estem per al que calgui!
Salut!
Kissumenja i Massitet
Eva
22/04/2010 - 23:02
Bon profit, Ada!
Marca Cuina Catalana
26/04/2010 - 18:51
Endavant Ada! L’equip de la FICC i la Marca Cuina Catalana devorarem el teu blog amb tanta ànsia com devorem els teus llibres.
Un petonet
ada parellada
26/04/2010 - 21:11
gràcies!!!! no us hi empatxeu!!!
Albert
26/04/2010 - 21:31
Hola Ada!!
T’he fet cas i he vingut a veure el Blog des de el FB. Fa bona pinta, ja que pots deixar-te anar més en els comentaris. M’agradat l’esmorzar de forquilla. A veure si aquest estiu faig una escapada a la Fonda!!!!
Montserrat
26/04/2010 - 22:07
Obedient, et deixo un comentari al blog. M’apunto als esmorzars de forquilla i a tots els plats tradicionals de Sant Jordi que vulguis, però en matèria de xocolata, sí, la blanca recorda la infantesa, però jo em quedo amb un Delírium Tremens ben fet!
Veronica
26/04/2010 - 22:08
Quins records amb la rajoleta de xocolata blanca! Benvingut aquest nou espai per contactar amb les teves idees, que a vegades ens contactan amb els records de la infancia i a vegades amb la vanguardia i la innovació! Enhorabona Ada!
magda
26/04/2010 - 22:45
El teu blog té molt bona pinta… Moltes felicitats i molta sort.Aviam si per fi puc apendre a cuinar !!!!
Victòria
27/04/2010 - 01:42
Molt bé Ada. Jo trobo que has començat molt bé. Felicitats i bon ànim. Si un dia no pots fer entrada ho comprendrem!!! Felicitats!!!
Elibeta
27/04/2010 - 13:34
Ada!
Que tinguis molta sort amb la teva etapa de bloguera, si li poses la meitat de la teva passió culinària, l’èxit el tindràs assegurat!! Molta sort!
ada parellada
27/04/2010 - 14:05
moooooltes gràcies!!!
Cuca
27/04/2010 - 17:58
M’encanta! Enhorabona a l’estrena de blogaire, no se si cuines millor que escrius o escrius millor que cuines. Prenc nota de la recomanació de la xocolata blanca, demà demanaré una carretada per aquells moments a la feina…o a la vida (ara semblo ja la poetessa) en els que em sento incapaç d’avançar.
Molta sort, i si veus que es comentaris decauen, torna’ns a enviar un missatge (o una ordre) desde el “feisbúk” per que no deixem de llegir el teu blog.
I per últim….no has deixat al tinter alguna de les coses que vas fer fins al 93? a mi se m’acudeixen unes quantes….Petons!
ada parellada
28/04/2010 - 21:06
cuca! ni parlar-ne!!! abans del 93, no sabiem que volia dir la paraula “moderació”, “responsabilitat” ni “seny”……tot i que em temo que ara tampoc!