Entrevista a Montse Alcoverro per al Lecturas

dimecres, 1/02/2012 (Ada Parellada)

 

Actriu. Peus de porc

Seu a taula. No sóc gens frívola, em diu a títol de presentació. Però, li encanta el picant. Se li veu als ulls. És una dona apassionada.  No enyora tant la cuina de la mare com cuinar amb la mare.

Tria unes verdures saltades i una cloïssa farcida. No és de menjar gaire, que no treu que gaudeixi enormement de la cuina i de la taula.

  • Sóc omnívora. No hi ha res, res que no m’agradi. I sóc molt curiosa. Si viatjo a països exòtics ho tasto tot, des de cocodril a insectes fregits res no em fa angúnia. M’encanten els menuts: ronyons, llengua i la delícia dels cervells arrebossats que, a casa, només menjàvem de tant en tant. El meu plat fetitxe són els peus de porc. Els cuino del principi al final: els bullo, faig el sofregit, els guiso amb el suc de la cocció….

Quina feinada!

  • Precisament és el que m’agrada, estar-m’hi estona. La meva feina d’actriu requereix molt esforç intel·lectual, necessito compensar amb tasques manuals, i la cuina és la més relaxant i la més profitosa, de fet és la meva teràpia. Faig amics cuinant…els meus amics estan encantats amb la meva cuina terapèutica!

Si mai vols avançar feina, a mercat venen els peus de porc bullits!

  • Ja ho sé! Sóc addicta al mercat. Hi vaig des ben menuda, quan acompanyava la meva mare cada dissabte. Sempre comprava a les mateixes parades, era molt fidel. Tinc records fantàstics com quan la de les olives em regalava una paperina d’aquelles tan bones, les trencades….!

Olives com a regal per a una nena? No hauries preferit llaminadures?

  • No sóc gens llaminera i no tinc ni idea de fer pastissos, perquè precisen seguir una recepta i a mi això no m’agrada. La meva mare treballava de cuinera a una casa bona de Barcelona i mai no havia consultat un llibre de receptes. Jo intento fer els seus plats, que són els que més m’agraden, com els canelos

Voldràs dir els canelons…

  • No, no! Els canelos, així els vam batejar a casa en honor a la meva mare que es deia Eloina. Can-Elo. Els brodava. El darrer Nadal de la seva vida en va preparar molts. En vam poder congelar una bona quantitat. La mare va morir el mes de juny. Ens vam reunir els amics més íntims i vam fer-li un homenatge. Cada un de nosaltres vam menjar un canElo.

I els fas?

  • No hi ha manera que em surtin com a ella. La nostàlgia i les emocions fan barrera, són molt poderoses i distorsionen la memòria. De la mare enyoro la sopa de peix i, clar, les croquetes. Les formava amb dues culleres, però ara ja no trobo les culleres adequades…i no em queden gens bé. La meva mare sempre cantava quan cuinava.

I tu?

  • Jo també canto, i recito els textos de les obres de teatre i bec una copa de vi. És tot un ritual. Faig el vermut mentre cuino, i vaig combinant de beguda: un Porto fosc, el cava, el vi, el vermut sec, un gintònic amb una esquitxada de llimona….

Això deu ser quan cuines amb amics…

  • I quan cuino sola! Em celebro molt a mi mateixa, és una pràctica molt saludable, creu-me! A vegades em regalen uns autèntics ous d’ànec de pagès. Llavors els faig ben fregits, vaig a comprar el millor pa i els menjo sense coberts, només amb l’ajut del pa. Una delícia que s’ha de menjar a casa.

Amb el teu ritme de feina, pots dinar a casa?

  • Sóc actriu! No sé on seré demà, ni on dinaré avui! El meu rebost i la meva nevera estan preparats pel tipus de vida que duc. Tinc cultura de guerra: A la meva cuina hi ha un element que s’ha perdut a les cases modernes: el que a casa en dèiem “la alacenaâ€. No hi falta de res, i em neguiteja que no sigui plena: hi ha llegums, arròs, llaunes…una mica de tot. Quan sé que dinaré a casa, llavors compro el fresc, però sempre al dia.

Amb qui no compartiries mai el teu plat preferit?

  • Em fan patir els fonamentalismes, tots aquelles persones que defensen a ultrança postures tan radicals que et volen catequitzar a cada cullerada. Però….ben mirat, segur que acabaria compartint-hi el plat, perquè la cuina i, sobretot, la taula és el millor espai per escoltar-nos i acabar comprenent-nos.

Per concloure….digues un refrany que et caracteritzi

“Al pan, pan y al vino, vinoâ€

Sens dubte….


Tags: , , ,
Publicat a ada parellada, General, Mitjans, Personatges, Semproniana | 2 comentaris »

Com han transformat els mercats l’onada de nouvinguts?

dimarts , 31/01/2012 (Ada Parellada)

Diuen els antropòlegs que quan hom emigra del seu país s’endu el vestit, l’idioma i els aliments que identifiquen la seva ètnia.

També diuen els antropòlegs que la segona generació perd el vestit, la tercera l’idioma, però que molt probablement, els aliments del país emissor penetren en l’escenari alimentari del receptor. L’alimentació és el què més tarda a perdre’s, fins el punt que impregna i modifica el paisatge del país receptor.

Ens pensem que són de casa nostra, però van un dia van arribar i s’hi van instal·lar, em refereixo al gaspatxo, per exemple, als polvorones o la morcilla. Jo, de petita, mai no vaig menjar un gaspatxo.

La forta immigració que hem viscut aquests darrers anys han canviat el paisatge de mercats i botigues. Han portat productes que ja són habituals als nostres mercats, i que els emprem amb total normalitat, com:

  • Cuscús (Nord d’Àfrica)
  • Llet de coco (Sudamèrica)
  • Iuca (Sudamèrica)
  • Plàtan matxo (Sudamèrica)
  • Salsa de soja (Xina)
  • Gingebre

Ara, a Barcelona, hi ha multitud de botigues regentades per pakistanesos, en les que es venen productes que, ara ens són estranys, però que no dubto que en pocs anys ens seran del tot propers.

<object classid=’clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000′ width=’320′ height=’218′ id=’EVP3925531IE’><param name=’movie’ value=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’></param><param name=’scale’ value=’noscale’></param><param name=’align’ value=’tl’></param><param name=’swliveconnect’ value=’true’></param><param name=’menu’ value=’true’></param><param name=’allowFullScreen’ value=’true’></param><param name=’allowScriptAccess’ value=’always’></param><param name=’wmode’ value=’transparent’></param><param name=’FlashVars’ value=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></param><embed width=’320′ height=’218′ type=’application/x-shockwave-flash’ src=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’ id=’EVP3925531′ scale=’noscale’ name=’EVP3925531′ salign=’tl’ swliveconnect=’true’ menu=’true’ allowfullscreen=’true’ allowscriptaccess=’always’ wmode=’transparent’ FlashVars=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></embed></object>

Us presento les noves hortalisses:

  • Pakchoy (Xina)

Vegetal oriental similar a la bleda, però família de les cols. El país d’origen és Xina i Japó. És lleugerament amarga i es treballa com la bleda, tot i que no admet coccions llargues. Es troba a restaurants ètnics, però cada vegada és més habitual a restaurants de cuina d’autor. Coccions: al vapor, ofegat, gratinat, en sopes o en amanides. Una recepta senzilla: al vapor, amb salsa de soja i sèsam acabat de torrar.

  • Okra o quimbombo (Àfrica)

Oriünda d’Àfrica, ara és molt popular a Mèxic i al Perú, però també a Àsia. És com un pebrot petit, es recull sense madurar. Es salta a la paella, es fregeix o s’ofega, com uns pèsols tendres. És mocosa i això no agrada a tothom (tallar-la). Desapareix el moc quan es guisa. Millor comprar-la de color uniforme i petita, perquè és més tendra. Els grans torrats i infusionats són una beguda amb gust de cafè (però que no té cafeïna…)

  • Carela o meló amarg (Àsia, Pakistan) Calaica (a centreamèrica), ampalaya (Filipines)

El cogombre abaixa la temperatura corporal. Per això, a l’estiu ens posem una rodanxa de cogombre al front i, per això, al Japó van fer una cortina de carelas a la paret d’un edifici. La carela és una de les plantes més amargues del planeta. Pròpia d’Àsia i Àfrica. Les llavors i nucli són blancs quan la fruita és immadura i quan més madura més vermelles i dolces. En aquest moment es podran menjar les llavors (que a l’asia es mengen com a ingredient de les amanides), però en canvi no la part blanca de la carn, que és extremadament amarga i la pell adquireix un to groguenc. La pell és comestible.

Es menja saltada amb gambes i carn de porc, i ous (tipus un remenat)

Carela o ampalay

carela tendre

  • Luffa  (Àsia, Pakistan) okra xinesa

Es tracta d’un tipus de carbassó. És més esponjós que el carbassó i té una textura sedosa. No té un gust concret, és bastant “sosaâ€, però absorbeix altres sabors (com la patata). Buscarem les més menudes. S’han de pelar. La pell és molt amarga. Ens quedarem només amb la part verd fluix. No cal treure les llavors, fins i tot es poden menjar crues. Es fa servir en els curris de llet de coco o en les sopes. Combina amb les gambes i el calamars. La cocció ha de ser curta (com en un carbassó). La podem saltar amb all i gambes.

 

Luffa

  • Malungay (Filipines)

És típic de Filipines. Ho cuinen estofat amb tomàquet i moniato, i amb una salsa que podria ser el garum, que nosaltres podríem substituir per salsa de soja. El Malungay també s’anomena “arbre del miracleâ€, perquè es creu que les seves fulles són l’aliment més nutritiu del planeta: quatre vegades més calci i dues vegades més proteïna que la llet, set vegades més vitamina C que les taronges, quatre vegades més vitamina A que les pastanagues, tres vegades més potassi que els plàtans, tres vegades més ferro que els espinacs, un complement tota de minerals i tots els aminoàcids de la carn. Es pela i es talla a dauets. Es menja estofat.

En breu, penjaré les receptes!!!

Tags: , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a General | 8 comentaris »

Però què pebrots és una aranja?

diumenge, 29/01/2012 (Ada Parellada)

A Semproniana hi treballa la Jana, una noia de la República Dominicana.
Al Kurram, d’origen pakistanès, li parlo en castellà, perquè sinó – i sabent que em cauran crítiques a tort i a dret- no avançaríem la feina. Però a la Jana li parlo en català,  perquè el castellà ja el sap i el català l’aprèn ràpid.

L’altre dia, al mig del servei, ens vam quedar sense taronges, i un client volia un suc de taronja per postres.

- Jana! V̩s a comprar un parell de quilos de taronja a la botiga del costat! Рvaig cridar esverada

La Yana, com la Margarideta de la cançó popular, va sortir corrents, va comprar, va pagar, va tornar corrents i….

oooohhhh, no va portar taronges.

Què va portar? Doncs aranges. Anava ràpida, va veure unes immenses “taronges”, que feien goig, va llegir un rètol que posava “ARANJA”, li va semblar que deia taronja o que era una varietat de taronja, com la clementina i la mandarina, i patapam, en va comprar un parell de quilos.

Quan va arribar amb les aranges, enmig del brogit de Semproniana, a la Jana li va caure una mena de salutació que no era gens amable.

Ella, enmig de la cuina, amb la bossa de les aranges, intentava excusar-se dient que no comprenia gairebé el català. I al final, va exclatar:

- Però, què pebrots és una aranja?

Em va fer esclafir de riure. Ben bé que la Jana aprèn el millor de la nostra llengua, com la interposició de la paraula “pebrots” enmig de la frase. Potser no sabrà que és una aranja, però els pebrots surten a cada frase!

En definitiva, que de cop i volta, tinc dos quilos d’aranges a Semproniana, sense saber ben bé què fer-ne.

I n’he fet una amanida que, la veritat, ha quedat fantàsticament.

 

Amanida d’aranja i mostassa

Una aranja

200 gr. de cap de llom rostit (o de pernil)

Un grapadet d’olives arbequines

Uns dauets de pinya i de papaia confitada

100 ml d’oli d’oliva

20 gr. de mostassa a l’antiga

una cullerada de mel

Tallem les aranges, sense pell, a sang. Després a dauets. Tallem el cap de llom a làmines.

Fem la vinagreta: barregem la mostassa amb la mel i hi afegim l’oli.

Amanim l’aranja i el llom. Afegim els dauets de pinya i papaia.

 

Tags: , , , ,
Publicat a General, Receptes, Semproniana | 8 comentaris »

No oblidem el berenar!

dimecres, 25/01/2012 (Ada Parellada)

Adults i nens estem destinats a no comprendre’ns. Podríem parlar de mil exemples, però un dels més flagrants, des del punt de vista alimentari, és el berenar.

Quan som petits, el berenar és l’àpat més desitjat, el què més ens agrada. Si cridem “a berenar!†els nens venen volant. Si diem “a sopar!â€, costa horrors que aparegui algú.

Si ara jo us pregunto què recordeu de la vostra infància, és molt probable que molts de vosaltres evoqueu moments deliciosos, càlids i enyorats: sucoses síndries sota un pi a l’estiu, galetes sucades en llet a la tornada de l’escola, pa i xocolata xutant una pilota al pati de l’escola, pa amb vi i sucre quan visitàvem als avis al poble, suissos i brioix amb els padrins el dia del nostre aniversari i grans “merendoles†a les festes dels nostres amics.

Però a mida que ens fem grans el berenar va perdent importància, fins el punt que desapareix de la nostra dieta. Deixem de berenar, perdem l`hàbit del berenar.

Hem de recuperar el berenar, perquè som una cultura que sopem molt tard. Malgrat dinem fort, la distància entre el dinar i el sopar és excessiva. Arribem a sopar defallits, mengem massa i anem a dormir tips.

Per altra banda, si només fem dos àpats al dia, destarotem el metabolisme, que procura reservar les calories perquè sap que ha d’estar moltes hores en dejú

Alerta!!!

El berenar hauria de cobrir un 15% de la ingesta general de tot el dia

I si fem esport (sobretot els infants) hem de fer un berenar adequat a les necessitats energètiques.

 

ERRORS:

  • Repetir cada dia el mateix berenar (el berenar/solució): entrepà de pa de motlle amb formatge d’untar i pernil dolç
  • Menjar (sobretot els nens) un sol aliment per a berenar, un paquet de galetes. Cal preparar el berenar amb la mateixa cura que la resta dels àpats.
  • Retardar l’hora del berenar, perquè hi ha el risc que no tinguem gana a l’hora de sopar. berenar molt, perquè llavors ja perd la funció de berenar i passa a substituir el dinar o el sopar.
  • Omplir els armaris d’snacks, galetes, cacauets, xocolata, dolços….
  • Berenar sempre amb begudes gasoses o sucs de fruita industrials
  • Fer el contrari que diem (de cara als nens). Els missatges han de ser coherents amb les nostres accions. Si no ens veuen berenar, difícilment berenaran ells!

 

Aliments adequats per a berenar:

  • Cereals: pa integral, galetes maria,  barreta de cereals, pa de pessic casolà, magdalenes
  • Làctics: iogurt desnatat, formatge per a l’entrepà
  • fruita: peça o suc (natural), fruita seca (crua, millor)
  • hortalissa: tomàquet, pastanaga
  • proteïnes: pernil (dolç o serrà), embotits

http://www.tv3.cat/videos/3915070/Empar-Moliner-berenars-xupa-xups-i-entrevista-a-Carmen-Thyssen

Berenars per recuperar

Quan pensem en berenars creatius ens creiem que aquest és l’univers dels contemporanis, però serà per una qüestió de limitacions alimentàries, serà perquè abans eren més desacomplexats. Serà pel què sigui, però el què berenàvem abans era tant o més agosarat que tot el què avui ens podem posar a taula. Alguns exemples:

  • Pa amb tomàquet, oli, sal i xocolata ratllada
  • Pa amb plàtan
  • Pa amb vi i sucre
  • Pa amb oli i sucre
  • Pa amb tomàquet i lluç (fred) arrebossat.
  • I….jo…menjava galetes amb quesito!
  • I vosaltres? Què berenàveu

Berenars diferents, i molt saludables!

Pessic de pastanaga

4 pastanagues

200 gr. de farina

150 gr. de sucre glas

150 ml d’oli de girasol

50 ml de llet

50 gr. d’ametlla en pols

3 ous

15 gr. de llevat químic

Un grapat de nous

Un pessic de canyella

Per la glassa

125 gr. de mantega

250 gr. de formatge d’untar (Philadelphia)

60 gr. de sucre glass

Pelem i ratllem les pastanagues.

Separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucre fins que dobli el seu volum i prenguin un color tirant a blanc.

Afegim l’oli, la llet, l’ametlla en pols, les nous picolades, la canyella i la farina barrejada amb el llevat. Barregem el conjunt.

Batem les clares a punt de neu i les integrem, amb cura que no s’abaixin. Posem en una màniga pastissera i omplim motlles de magdalena. Enfornem a 180ºC durant uns quinze minuts.

Fem la glassa. Batem la mantega pomada amb el sucre i, finalment, afegim el formatge d’untar. Posem en una màniga pastissera i disposem sobre el pessic

Batimos las claras a punto de nieve y las integramos con mucho cuidado que no se bajen. Engrasamos y enharinamos un molde. Horneamos a180ºCdurante unos 40 minutos.

 

magdalenes de pastanaga amb crema de formatge

Enrotllat de xocolata, oli i sal

Fonem xocolata al microones (amb molta cura que no es cremi. Depenent de la quantitat serà més o menys temps, però cada 30 segons hem de treure la xocolata, remenar i mirar com va el procés). Untem una llesca de pa de motlle sense crosta. Amanim amb una mica d’oli i sal. Enrotllem sobre si mateix. Pintem amb una mica de clara d’ou i hi enganxem fruita seca picada (nous, avellanes, ametlles, el què tinguem). Li donem un cop de forn i mengem.

Fred també queda boníssim!

Jo faig servir pa d’avió, és un pa especial per enrotllar. Són llesques més llargues de les habituals, una mica més primes i menys toves.

 

enrotllats de xocolata, oli, sal i fruita seca.

 

Creps de pernil salat, formatge i orenga

Un vas de farina

Dos vasos de llet

Un ou

Un pessic de sal

Mantega

 

Per al farcit

Virutes de pernil salat

Una terrina de formatge d’untar

Un pessic d’orenga

 

Barregem els ingredients de la crep: farina, llet, ou i sal. Fonem una mica de mantega. En una paella antiadherent, posem una mica de mantega fosa, hi posem un cullerot petit de massa de crep, de manera que ens quedi una fina làmina de crep. Esperem que qualli i quan veiem que comença a fer bombolles, serà el moment de donar-hi la volta i deixar que qualli per l’altre costat.

Anem reservant les creps una sobre l’altre, en un plat.

Les untem amb el formatge barrejat amb un pessic d’orenga. A sobre hi posem unes virutes de pernil i les emboliquem sobre si mateixes, com si fossin un paquet.

Si les volem dolces, les podem fer de plàtan i xocolata (fins i tot podem fer servir crema de cacau)

 

Iogurt amb melmelada de maduixa, maduixes naturals i galeta

Uns quatre maduixots

4 cookies

2 iogurts grecs

melmelada de maduixa

 

Rentem i tallem els maduixots, els posem a la base d’un gotet, a sobre hi posem una cullerada de melmelada de maduixa. A sobre el iogurt (podem endolcir-lo amb mel, si ho creiem necessari, tot i que la melmelada ja li dona prou dolçor). Acabem amb les cookies trinxades.

iogurt amb maduixots i cookie

 

Crestes de poma i mascarpone

Dues pomes Golden

50 gr. de sucre

Unes gotes de suc de llimona

50 gr. de mantega

Una terrina de mascarpone

Quatre empanadilles

Un ou batut

Pelem i tallem les pomes a daus. Les posem en una cassola, amb el sucre, unes gotes de suc de llimona i una nou de mantega. Les coem a foc lent, fins que evaporin pràcticament tot el seu suc.

Al centre de l’empanadilla posem una cullerada de poma cuita i, a sobre, una cullerada de Mascarpone. Posem una altra empanadilla a sobre i segellem bé, amb una forquilla. Pintem amb ou batut.

Enfornem a 200ºC durant quinze minuts. Servim tebi.

 

 


Tags: , , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, nens, Pa, postres i pastisseria, Receptes | 5 comentaris »

Dinar amb la Maria del Mar Bonet, entrevista per al Lecturas

dimecres, 25/01/2012 (Ada Parellada)

Arriba puntual a Semproniana. Serena i molt elegant. Regala temps. Durant la conversa diu vint-i-tres vegades fruita i verdura.

  • Li dono la carta, alhora que li formulo la pregunta: T’agrada triar o que et triïn?

M’agrada que em triïn, però el que m’agrada més són aquelles persones que tenen la gran habilitat d’aconseguir que creguis que has estat tu qui ha triat. Són d’una diplomàcia exquisida.

 

  • Has escrit un llibre de receptes “La cuina de mumareâ€. És el resultat de l’enyor de la seva cuina?

I tant. Enyoro tantíssims plats de la meva mare! Recordo amb delit els entrepans que ens preparava per anar a escola. Els preferits de pati! Eren de pa integral, enciam, sardines escabetxades, pollastre arrebossat… La mare va practicar sempre la màxima de la salut a la cuina. Era una dona molt culta. Escrivia sobre cuina i dietètica al Diari de les Balears.  El llibre és el recull dels articles que va fer al diari.

 

  • I tu? Que prioritzes: salut, comoditat o plaer?

Plaer per sobre de tot. Si gaudeixes de comprar, de cuinar, de menjar i, molt important!, de compartir la taula, la salut ve donada, perquè és intrínseca al gaudi de menjar.

La comoditat? No m’interessa. Crec que quan et poses a cuinar no has d’estalviar temps, sinó gaudir abastament del  procés, dels aromes dels aliments, dels colors dels peixos, de tallar les verdures….cuinar no pot ser mai una creu.

  • Si, però a vegades no hi ha temps i hem d’acabar menjant qualsevol cosa

Més val fer dejuni que menjar malament. La meva mare deia que l’esser humà era caçador, i que quan no matava cap peça s’havia d’acontentar amb arrels i llavors, de manera que pràcticament no menjava. I, l’endemà, ja passarà el conill!

 

  • T’agrada cuinar? Quin plat cuines?

Sí que m’agrada, sobretot pels amics. L’anfós a la mallorquina, sepultat de verdures, cuites al seu punt, és el plat que faig millor. Ara m’he aficionat a l’hummus, un puré de cigrons amb unes gotes de llimona i tahina. M’encanta. I també les salses de iogurt, amb una punta d’all, per amanir les llenties, acompanyar el pollastre a la planxa…

 

  • Ets l’essència de la Mediterrània.

Sí. Tot  i que sóc molt curiosa i m’agrada tastar tota mena de cuines.  Una part molt important del viatge és descobrir la cuina del país i, sobretot, visitar els seus mercats. El mercat és el compendi de l’espai públic i de l’íntim Es parla d’actualitat, de política, de filosofia i de circumstàncies personals…  El meu somni és viure porta a porta d’un mercat, per gaudir de la vida i de les seves obres d’art.

 

  • Obres d’art?

Recordo un dia a València. Hi havia una muntanya de cebes vermelles, davant la porta del mercat. La llum del sol s’hi reflectia. La imatge era més evocadora que una pintura. I a Tunísia, les magranes. És una fruita preciosa, farcida de robins. Cada fruita i cada verdura és una manifestació artística que ens regala la natura. Les hem d’admirar i estimar.

  • Parles molt de verdures, ets vegetariana?

No, tot i que  menjo poca carn. La meva mare sí que ho era. Però mai no ens ho va fer notar. Per a ella menjar sense carn ni peix era compatible amb que a la taula hi sortissin plats divertits i molt gustosos. Es pot compartir taula amb tota mena de preferències alimentàries, sempre que no es vulgui convèncer a l’altre.

 

  • I amb qui no compartiries taula?

Amb algú que tingui pressa. La taula és molt important, és un moment per gaudir, per estar tranquils. No és un espai per dirimir controvèrsies.

  • Què demanaries de menjar com a última voluntat?

Quina pregunta! No menjaria res. Associo el menjar amb la vida, mai amb la mort.

 

  • I la cuina catalana? Creus que està en perill de mort?

Els cuiners catalans són els millors del món, però als domicilis sí que hi ha hagut una recessió. Les famílies haurien d’anar a mercat com a “assignaturaâ€. Quan jo era menuda, sempre que tenia festa de l’escola, la mare m’hi portava. M’ensenyava a comprar: has de triar la fruita que no brilla, em deia. Els venedors em “seduïen†amb les fruites més curioses, les olives més gustoses…En sortir, em feia un regal de fireta i compràvem un ram de bojacs, que té un aroma herbaci. Definitivament, s’ha d’anar a mercat amb les criatures.

Tags: , , , ,
Publicat a General, Mitjans, Personatges, Semproniana | Deixa-hi un comentari

Curnonsky. El príncep dels gastrònoms

diumenge, 22/01/2012 (Ada Parellada)

Maurice Edmond Saillant (Angers, 1872- París, 1956), més conegut com a Curnonsky, Príncep dels Gastrònoms, va ser un escriptor, periodista i gastrònom. Va escriure en diverses publicacions sobre els valors de la cuina burgesa i regional. Malgrat ser un gran treballador de les lletres, atesa la seva prolífica carrera com a escriptor i articulista, els seus escrits traspuen l’elegància i la indulgència d’un nen mimat de casa bona.

Va ser nomenat Príncep dels Gastrònoms el 1927 en una època en que a París es va posar de moda donar el títol honorífic de “príncep†a tota mena d’oficis. Així trobem el príncep dels poetes – Mallarmé -, el príncep de l’humor – Gabriel de Lautrec – i el príncep de la cançó – Xavier Privas –

En aquells anys la gastronomia, a França, viu un esclat important. Es crea l’Académie des Gastronomes, en la que Curnonsky és un membre destacat. Al final dels seus dies havia reunit una colla de títols tan curiosos com:

  • President de l’Acadèmia dels Gastrònoms
  • Secretari Perpetu dels Psicòlegs del gust
  • President dels amics de Cuisine et Vins de France
  • Membre de l’associació dels gastrònoms regionalistes
  • Membre d’honor del club dels Purs-Cent
  • Membre fundador del “Sopar del 15â€
  • Membre del “Sopar del 14â€
  • …..

Definitivament, títols que poc li podien servir a nivell pràctic, però que el tenien ben distret.

Curnonsky Biographie

El curiós nom, Curnonsky, és el pseudònim amb què firmava els seus articles gastronòmics. Sembla ser que la seva família no trobava que el seu ofici, el d’escriptor, fos un ofici prou seriós per signar amb el nom de família. El dia que pensava com “dir-se†en els diaris, el seu amic Allais li va comentar que a França, arran del tractat d’amistat franc-rus, hi havia certa simpatia per tot allò que era rus. El rus estava de moda. Strawinsky oferia un concert durant aquells dies. Sailland va pensar “I si em poso un nom que acabi amb sky?â€, que si ho traduïm en un francès col·loquial, en una conversa de cafè, vindria a ser: “Cur non skyâ€. D’aquí ve el nom.

Estic llegint un llibre que he rescatat de la lleixa. “Recuerdos Gastronómicos†de Curnonsky. Clar. I m’ha abellit fer-vos venir ganes de recuperar la figura d’aquest gran gastrònom.

 

La pena és que aquest llibre, una edició compilada per Josep M. Blasi, no és fàcil de trobar, com tampoc una de les herències del meu avi, aquest sensacional llibre de receptes clàssiques.

Us transcric un tros del seu magnífic article “Los partidos en gastronomía†que segur que us desperta el cuquet per conèixer l’obra de Curnonsky. És llarg i és en castellà, però passa molt bé.

En gastronomía hay una extrema derecha, una derecha, un centro, una izquierda y una extrema izquierda.

Extrema derecha.- Los fervientes de la “gran cocinaâ€, de esa cocina sabia, refinada, un tanto complicada, que exige un gran chef y una materia primera de gran calidad, de esa cocina que podría llamarse cocina diplomática: la de las embajadas, los grandes banquetes y los palacios. Una cocina que, a menudo, los hoteles de lujo se limitan a parodiar.

Derecha.- Los defensores de la “cocina tradicionalâ€, aquellos que sólo admiten el fuego de leña y los platos premiosamente elaborados, que han establecido como principio que sólo se come bien en la propia casa, seis u ocho comensales, cuando se tiene una vieja cocinera sirviendo en la familia desde hace treinta años, una bodega con vinos de “antes de la filoxeraâ€, aguardientes escogidos por un bisabuelo, un huerto y un gallinero propios.

Centro.- Los aficionados a la cocina burguesa y a la cocina regional. Gente que admite que, a pesar de los pesares, se puede comer bien en un restaurante y que aún quedan, en casi todos los rincones de Francia, buenas fondas y excelentes hoteles en donde no se usan los fondos de salsa y en los que la mantequilla es mantequilla. Estos “centristas†conservan y custodian el gusto de nuestros buenos platos franceses, de nuestros manjares y de nuestros vinos regionales. Exigen que las cosas “tengan el sabor de lo que son†y que jamás sean adulteradas ni alambicadas.

Izquierda.- Los partidarios de la cocina sin cursilerías ni complicaciones y, por así decir, para salir del paso. Defensores de la cocina que se puede hacer en poco tiempo y con lo que se tiene a mano. Son gente que se conforma encantada con una tortilla, una costilla bien asada, una chuleta en su punto, un estofado de conejo y hasta con una tajada de jamón o de salchichón. No proscriben las conservas, sino que proclaman que una buena sardina en aceite tiene su encanto y que tal marca ofrece alubias verdes en lata tan buenas, por lo menos, como las frescas. Buscan pequeños establecimientos en los que el patrón cocina personalmente. Les encanta descubrir, por ejemplo, un modesto restaurante llevador por un provinciano que recibe los embutidos de su pueblo. Preconizan la cocina del campo y esos vinos del país tan divertidos. Son un poco los nómadas de la gastronomía, y yo creé el neologismo de “gastronómadas†pensando sobre todo en ellos.

Extrema izquierda.- Los fantasiosos, los inquietos, los innovadores, esa gente a quienes Napoleón hubiese llamado ideólogos. Siempre buscando nuevas sensaciones y placeres desconocidos. Con curiosidad por conocer todas las cocinas exóticas, todas las especialidades extranjeras o coloniales, quisieran probar los manjares de todos los tiempos y todos los países. Pero su característica principal es que les gusta inventar nuevos platos. A veces, uno se encuentra en este grupo con personalidades de gran valor, aunque un punto inquietantes; espíritus libertarios – con la diferencia de que, en este caso, a los anarquistas les horrorizan las bombas (helado en forma de pirámide), postre que para ellos resulta demasiado clásico, un plato pasado de moda -. Así que este partido tiene sus santos y sus mártires. Hace una treintena de años, un gastrónomo de esta especie decretó que el color de los guisantes era de un verde demasiado anodino y decidió poner a punto unos guisantes verde césped. Primero los trató con agua oxigenada, para favorecer, según él, el “mordentadoâ€, y seguidamente con una fuerte dosis de verde malaquita mezclado con algunas virutas de hierro. Luego, satisfecho del resultado y con un apetito voraz producido por sus numerosas noches en vela, se comió una libra de aquellos guisantes de la casa…Cuando ocho días después, fui a verle al hospital, parecía que empezaba a experimentar una ligera mejoría, pero la intoxicación estuvo a punto de llevar a nuestro investigador a comer otras hierbas…por la raíz.

Genial!

 

Tags: , , , , , ,
Publicat a General, llibres, Personatges | 4 comentaris »

Botifarra amb gambes. Recepta optimista D’Aleph

dimecres, 18/01/2012 (Ada Parellada)

D’Aleph és una consultoria de serveis per a les administracions públiques.

Es caracteritza per la seva constant innovació i creativitat.  Cada any fa una felicitació de Nadal molt especial. Aquest any m’hi han implicat. No cal dir que he estat molt feliç de poder-hi participar.

Com que saben el què ens espera aquest 2012, han pensat que una bona manera de començar l’any és cuinant amb els seus clients “Una recepta optimista”.

I aquí em teniu, cuinant unes botifarres amb gambes (o amb llagostins, en aquest cas), una recepta que he considerat optimista, en el sentit d’una recepta còmoda de menjar i molt festiva, que combina la senzillesa i la gustositat de les botifarres amb les gambes, luxoses i luxurioses. Una recepta que dona gust en stereo.

Aquí us deixo la felicitació que D’Aleph ha enviat als seus amics i clients.

 

Una recepta optimista

 

Una receta optimista

http://devel.daleph.com/nadal2011/ca/33917514

Com que sóc bastant patata amb això de la informàtica, l’he penjada en tants formats com he tingut accés. Ja em perdonareu…si se us repeteix…

Tags: , , , ,
Publicat a ada parellada, Cuina tradicional, General, Mitjans, Receptes | 5 comentaris »

Bibiana Ballbé al Lecturas

dimecres, 18/01/2012 (Ada Parellada)

convido a la Bibiana a cuinar un pollastre amb carxofes i bolets

 

Tot i que hem quedat a les dues del migdia, la Bibiana arriba a les dotze; aprofita per fer una entrevista per al seu diari. Així és la vida de la Bibiana: farcida d’activitats, i de feina. Malgrat treballa tot el dia, no sembla cansada. El secret? Gaudeix de tot el què fa.

EL MENÚ DE LA BIBIANA

  • Sardina en escabetx
  • Llauna de salmó amb guacamole
  • Tonyina amb escalivada i romesco fumat
  • Suau de crema catalana
  • Infusió de gingebre

 

Ets de triar?

Trio bastant. I a la vida, més

Què enyores de quan eres  menuda?

El puré de patates. No n’he menjat mai més. A casa no me’l faré i quan vaig als restaurants, no el demanaré! Així, doncs hauria de caure malalta per anar a casa la mare i que me’l preparés. És un plat molt nostàlgic.

I perquè no te’l prepararàs?

Perquè no cuino. Faig molts pocs àpats a casa i quan hi sóc, no cuino. Tinc forn, però no l’he obert mai. Però sempre menjo bé: començo amb una copa de vi, un plat de formatges, una amanida complerta i divertida, i acabo sempre amb una infusió i mica de xocolata. Puc menjar ràpid i sola, però mai malament.

Què prioritzes salut, plaer o comoditat en la tria alimentària?

Què és saludable i que no ho és? Saludable és menjar de gust. Prioritzo el plaer, sempre i, per sobre de tot, la litúrgia de la taula. Compartir és experiència, aprendre, escoltar….és el que més m’interessa a la vida

Ets curiosa menjant?

Si, m’agrada tastar, però si m’agrada algun plat sóc capaç de menjar-lo obsessivament, cada dia, sense cansar-me’n. Em passa amb el carpaccio de vedella, amb molt formatge parmesà i pinyons. Conté els meus aliments fetitxes: la carn totalment crua, la fruita seca i el formatge. Viuria de formatge, jo.

Dines davant l’ordinador?

Mai. Puc dinar ràpid, però sempre entaulada i en companyia. És molt important per a mi, la taula, va més enllà del menjar. Per això he creat unes trobades al voltant d’una taula, de persones que es coneixen però que mai no han compartit l’espai ni el temps. Les he anomenat BRUNÇH, perquè són gent de tot arreu, però que tenen Catalunya com a lloc comú.

Fas el vermut?

M’encanta el vermut. A casa els pares l’hem fet tota la vida.  Sóc una fanàtica de les escopinyes. Ara bé, sobretot el què m’agrada és saber que tot encara ha de passar, que iniciem el ritual.

Amb qui no seuries mai a taula?

Jo seuria amb tothom. Potser no repetiria l’experiència, però d’entrada seuria amb tothom. La gent m’interessa.

Quin aliment no entraria mai a casa teva?

L’all, perquè és tan persistent que quan entra no vol marxar. Quan sopo no m’agrada recordar encara el què he dinat.

Què en penses de les dietes alternatives: vegetarians, macrobiòtics….

Penso que menjar és un plaer tal que quantes menys limitacions millor.

però al final mengem peix!

Què en penses del futur de la cuina catalana? Creus que els nens coneixen més el sushi que el fricandó?

El sushi és el reflex de la nostra generació. Ens agrada tastar una mica de tot, i ens avorrim d’allò que és llarg. Preferim tenir la possibilitat de tastar mini propostes i ens avorreix una proposta gran i densa

Tags: , , ,
Publicat a ada parellada, General, Mitjans, Semproniana | 2 comentaris »

Ramon Pellicer al Lecturas

dimecres, 11/01/2012 (Ada Parellada)

Periodista. Els seu plat preferit: els canelons de sa mare.

 

Quedem per sopar. És un dia festiu. Ve relaxat, amb ganes de conversa. Avui no té telenotícies i pot gaudir del vespre. Per a ell, la taula és l’espai de la tranquil·litat, un lloc amable, on mai no és benvinguda una discussió. És elegant, parla amb serenitat i mira als ulls amb seguretat.

 

*fotografia Núria Puentes

  • T’agrada triar o prefereixes que et triïn?

M’agrada triar, vull saber què menjo. L’equilibri del menú és molt important. Cada dia dino a un restaurant prop de la feina, amb l’equip i sempre procuro que el menú sigui lleuger i contingui tots els nutrients.

 

  • Saps que segons els estudis, la prioritat en la tria d’aliments és la comoditat, després el plaer i finalment la salut?

No en el meu cas, per a mi el més important és la salut, tant en l’equilibri del menú com en els productes que consumeixo. Si tingués les eines per canviar alguna cosa del món, obligaria a la industria a evitar  el màxim nombre d’additius en els productes. Quan vaig a comprar  llegeixo les etiquetes amb profunditat, i rebutjo els que en porten en excés, però tant les administracions com la industria haurien de vetllar per aquells consumidors que desconeixen el llenguatge de les etiquetes o no s’hi fixen, reduint al mínim la utilització d’additius.

  • Ets tu el qui compres?

I tant! Cada dissabte faig la compra de tot el què ens cal per la setmana.

 

  • Ets  capriciós? Vull dir si ets d’aquells que compres tot el què t’agrada i et descuides de comprar els ous i l’arròs

No gens. Sóc molt organitzat i la llista és fonamental, si  m’oblido d’alguna cosa anem de corcoll. A casa som cinc! Compro el què necessitem.

 

  • I cuines?

El meu territori és l’esmorzar. Vull que la meva família surtin tots de casa ben esmorzats. Cada matí preparo els sucs de taronja, pelo uns kiwis i preparo els entrepans. Cada dia són diferents, hi ha un dia que hi poso Nocilla….em renyaràs?

 

  • No gens! Està molt bé que mengin Nocilla de tant en tant. I tu? Menges molta xocolata?

Ara he descobert la del 85% de cacau, molt amarga, i m’encanta perquè no sóc gaire llaminer.  A mi, si em vols fer perdre el cap, dona’m embotit, com quan era petit!

 

  • L’embotit era el que més t’agradava quan eres menut?

Recordo molt el braç de gitano de patata, amb tonyina, ou dur, maionesa, olives…El menjàvem cada dissabte, i l’esperava amb il·lusió. Ben bé no sé si esperava el braç de gitano o que fos dissabte, però en qualsevol cas, el recordo amb molta nostàlgia. La meva germana em mimava i me’l preparava amb forma d’animals. Sempre he estat poc menjador, per això el meu refrany preferit és “menjar amb els ulls més que amb la bocaâ€, perquè valoro molt l’estètica dels plats, que estiguin ben presentats i siguin bonics. Tot i que un dels plats que més enyoro, els peus de porc guisats, no és precisament de colors llampants!

  • Peus de porc, no és el que més agrada als nens petits!

Mira  la meva àvia brodava el guisat de peus de porc, i jo el menjava amb l’avi. En tinc un record entranyable, tots dos compartint taula i peus de porc, es generava una complicitat indescriptible. Els plats tenen una part sentimental que gairebé és més potent que el propi gust.

 

  • I en menges els dies assenyalats?

No! Els dies de festa no “perdono†els canelons que fa la meva mare. Els fa boníssims, clàssics. I el què m’agrada més és passar per la cuina i “piratejar†el farcit quan els està fent. Ho fem tots!: el pare, els nebots, els néts…Pobre, ho ha d’anar defensant perquè sinó se’n queda sense! La recepta dels seus canelons és molt antiga, de la meva besàvia, la Dolores.

 

  • Creus que perdrem tots aquests plats clàssics de la nostra cuina?

Si, si no tenim cura d’introduir-los a les noves generacions, reprogramant el concepte de cuina catalana. És difícil competir contra altres cuines que s’estan posicionant com les de “modaâ€. Algunes es recolzen amb un bon màrqueting, altres perquè són pràctiques i també n’hi ha que venen orgullosos els seus productes, com els italians.

S’hauria de potenciar i fer popular la cuina catalana com s’ha fet amb els castells, que gràcies a una bona política governamental, s’han generat una afició i s’identifiquen amb la nostra cultura. Crec que els mitjans de comunicació podrien ajudar força amb la qüestió culinària.

 

  • Millor allunyar-nos de la cuina ètnica, doncs….

Poden compartir espai, perfectament, sempre que sapiguem quina és la nostra. A mi, per exemple, m’encanta el shushi, el menjar libanès i sobretot el  cuscús. De fet el cuscús de xai és un dels meus plats preferits.

 

 

 

Tags: , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, Personatges, Restaurant | 6 comentaris »

Plats i consells per aconseguir tornar a cordar el botó dels pantalons

dimarts , 10/01/2012 (Ada Parellada)

http://www.tv3.cat/videos/3892190/Plats-per-desengreixar-nos-i-viure-sense-latur

Tornem a la normalitat: horaris, activitat, rutina i el gran cavall de batalla: seguir una dieta equilibrada.

Tenim la tendència a pensar que menjar poc i saludable = poc gust, poc sabor, poc plaer, en definitiva.

I això és el què no podem permetre’ns de cap de les maneres, perquè si no ens agrada el què mengem, ho arraconarem a la primera de canvi. S’ha de procurar menjar bé, amb gust, sempre. Aquest és el primer consell:

MAGRITUD NO ÉS SINÃ’NIM D’AUSTERITAT: Plats poc calòrics amb molt de gust

No es tracta de fer dieta restrictiva, sinó de reeducar-nos alimentàriament. El nostre objectiu: menjar bé cada dia i deixar l’excepcionalitat per als dies excepcionals.

No sóc nutricionista. Els consells i les receptes que plantejo són fruit de l’experiència i dels aprenentatges d’escoltar als grans mestres. Per tant, passeu-los pel sedàs de la vostra experiència i els vostres aprenentatges.

Una dieta “desengreixant” o magre, o una dieta equilibrada, en definitiva, es basa en tres pilars:

ALIMENTS, TÈCNIQUES, HÀBITS

ALIMENTS

A la nostra dieta no pot faltar (en aquest ordre):

  • hortalisses i fruita fresca.
  • Pa i cereals integrals
  • Làctics semidesnatats o desnatats.
  • Llegums
  • Carn magra, ous, peix
  • Beure líquids: aigua, brous vegetals o sucs naturals de fruita

TÈCNIQUES

Les tècniques de cocció poden ajudar-nos, ens poden fer més fàcil seguir una dieta desengreixant. Hem de procurar cuinar:

  •  Vapor
  • Planxa
  • Brasa
  • Forn

 HÀBITS

  • Repartir els aliments al llarg del dia
  • Colors al menú (per assegurar tots els nutrients)
  • No saltar-se cap àpat: Saltar-nos àpats és una nefasta pràctica per dues raons: perquè l’organisme s’acostuma a reservar més, temerós de no obtenir aliment. I per altra banda perquè al proper àpat tindrem sensació de fam i menjarem més.
    • Esmorzar complet: cereals, làctics i fruita
    • Mig matí lleuger amb fruita
    • Dinar i sopar baix en greixos i rics en aliments d’origen vegetal, amb petites porcions de peix, ous o carn. Dieta mediterrània vs. Atlàntica.
  • Evitar les dietes miracle (basades en un únic aliment – carxofa, pinya, etc. – o en la combinació d’aliments)
  • Menjar a poc a poc. Mastegar molt. Deixar la forquilla entre menjada i menjada
  • Potenciar l’activitat física
  • Menjar en família o en companyia
  • No associar dieta equilibrada amb “solitud”, en el sentit que ens allunyem de la vida social per no caure en el “pecat” de menjar aliments que considerem prohibits. No té cap sentit, perquè hem de saber conviure amb la dieta. No hem d’anar explicant que fem una mena de desintoxicació, sinó que si anem convidats menjarem una “miqueta” i si anem a restaurants amb amics, demanarem els plats que ens semblin convenients. Sense necessitat de fer-ne propaganda. De fet, aquests dies observareu que la majoria dels companys de taula també demanen plats “suaus”

 

UNS QUANTS PLATS PER ANIMAR LA TAULA

 Amanida d’escarola, remolatxa, meló i seitons

Una escarola

dues remolatxes cuites

200 gr. de meló

12 seitons en vinagre

oli d’0liva suau

sal

Simplement netegem l’escarola, l’assequem bé i la trenquem amb les mans.

Tallem una de les remolatxes cuites i la posem al pot de la batedora. La cobrim amb oli, afegim una culleradeta de sal. Triturem bé, fins aconseguir un puré fi i ho posem en un biberó.

Tallem el meló i tallem l’altra remolatxa a làmines.

Combinem la remolatxa amb el meló i l’escarola. Coronem amb tres seitons en vinagre i acabem amb unes línies de “salsa de remolatxa”

Hem de procurar que les amanides siguin divertides, que hi hagi quantitat de verdures de fulla verda (escarola, enciam…), perquè ens ajuden a la sensació de sacietat, porten moltes vitamines i fibra. El peix blau ha d’estar present a la nostra dieta, sobretot aquests dies, per compensar el “xute” de colesterol rebut durant les vacances.

 

Carxofes farcides de carbassó, bolets i pernil

12 carxofes

un carbassó

200 gr. de xampinyons (o algun altre bolet gustós i carnós que tingueu a l’abast)

150 gr. de pernil

una cullerada sopera de mostassa a l’antiga

100 ml d’oli d’oliva suau

sal

Rebutgem les fulles dures de les carxofes i les escapcem. A mida que les anem tallant les submergim en aigua amb suc de llimona i una cullerada de farina. Les coem al vapor, durant quinze minuts. Les reservem.

En una paella saltem els bolets tallats, juntament amb el carbassó, també tallat, fins que els bolets hagin perdut l’aigua. Opcionalment, podem afegir un gra d’all picat. Al final, afegim el pernil tallat a trossets menuts. Salpebrem (poca sal!!!)

Farcim les carxofes amb la barreja. Ja ho podem menjar (escalfat un moment al microones), o podem  donar-hi un cop de forn, perquè sigui més torrat.

Fem una salseta simplement barrejant la mostassa amb l’oli.

Servim les carxofes acompanyades amb la salsa de mostassa.

Aliments 10:

  • Les carxofes, tenen molta fibra, molt gust. són diurètiques. I netegen el fetge!
  • El carbassó: molt poques calories. Un gran aliment a tenir en compte
  • Els bolets: ens encanten. Són molt gustosos. Poc calòrics. Fibra. Un 10!
  • El pernil: una miqueta, suficient proteïna. Dona el punt de sal (pot substituir la sal afegida). Té molt gust.
  • La mostassa: poques calories i molt gust.

 

Arròs integral amb poma, pollastre i carbassa

300 gr. d’arròs integral

1 poma golden

1 pit de pollastre

200 gr. de carbassa

barreja d’espècies (jo faig servir una marca, Toques, que fan barreja d’espècies. En aquest cas vaig fer servir la barreja “Ãndia”, que porta comí, cardamom, pebre, sal i bitxo)

Oli d’oliva

Sal

Bullim l’arròs en abundant aigua, uns trenta minuts. El colem i el refresquem.

En una paella grossa, amb un fil d’oli enrossim el pollastre tallat a dauets. El reservem. Sense rentar la paella, posem la carbassa a daus, la saltem a foc mig-alt, sense deixar de sacsejar la paella. En tres o quatre minuts la tindrem a punt. Afegim la poma i coem de la mateixa manera. Finalment, afegim el pollastre i l’arròs, amanim amb una mica més d’oli i acabem amb un polsim de barreja d’espècies i un pessic de sal.

Aliments amb valor afegit

  • Integrals: Hem de procurar prioritzar els cereals integrals, perquè ens aporten més vitamines i més fibra. I sacien.
  • Pollastre: carn blanca. Prioritzem les carns blanques, com el pollastre i el conill. I sempre que sigui possible procurem prioritzar la dieta mediterrània: molts cereals, abundants hortalisses i poca proteïna
  • Carbassa i poma: color i gust
  • Espècies: ajuden a donar gust als plats i són un bon substitut de la sal.

Amanida de pinya, papaia i magrana sobre crema de cítrics

Un quart de pinya
Un quart de papaia
Una magrana
Per la crema de cítrics
1 llimona
1 taronja
2 ous
150 gr. de sucre
25 gr. de maicena
200 ml d’aigua
Comencem per la crema: Amb un ratllador, rascar tota la pell dels cítrics i reservar. Escórrer el suc de la llimona i la taronja i reservar

Posar l’aigua al foc fins arrencar el bull.

En un pot gran barrejar molt bé el sucre, els ous i la Maizena.

Afegir-hi les ratlladures, el suc dels cítrics i l’aigua calenta. posar-ho al foc i remenar fins que bulli.

Colar i guardar-ho a la nevera fins al moment de servir-ho.

Tallar les fruites i servir amb la crema de cítrics.

Per què?

hem de menjar fruita cada dia. També els dies de festa! I quan volem celebrar, de seguida arraconem les fruites. Hem de buscar propostes de postres que incloguin les fruites, sempre que sigui possible.

He triat papaia, pinya i magrana perquè són fruites que no s’oxiden, però per descomptat, totes les fruites són benvingudes.

 

ALTRES ALIMENTS A TENIR MOLT I MOLT EN COMPTE

  • Tomàquets (són antioxidants!)
  • cítrics (en fresc!, moltes vitamines, són de temporada…)
  • kiwi: ideal per als qui els fa mandra menjar fruita!
  • Iogurt: Més enllà de menjar com a postres, és perfecte per fer salses i dips (allò per sucar els palets de les verdures crues).
  • suc de llimona per animar les vinagretes i també per marinar peixos (i és antioxidant!)
  • fruita seca: és molt calòrica, però per contra, s’ha de mastegar bé i redueix la quantitat d’ingesta.És molt saludable, amb  greixos insaturats, interessants per equilibrar el colesterol. Si podeu triar, millor menjar-la crua que torrada.

ÀPATS

  • DINAR: a l’hora de dinar és millor dedicar-nos als cereals integrals, llegums, làctics i carn
  • SOPAR: Per sopar, donem presència al brou, fruita, verdura, amanida, peix (és de més fàcil digestió i menys greix que la carn)

 

 

Tags: , , , , , , , ,
Publicat a Amanides, General, Mitjans, Receptes | 14 comentaris »

|1|2|3|4|5|6|7|8|9|...|18|