Estiu, amanides

dimecres, 30/07/2014 (Ada Parellada)

Hi ha amanides refinades, de luxe, complicades, rebuscades, rocambolesques, estratosfèriques, excepcionals, sensacionals, diferents, originals, neoliberals, independistes, generals i particulars.

I hi ha….amanides.

I hi ha….amanides senzilles.

I hi ha ….amanides que m’agraden

I hi ha….aquesta amanida senzilla que m’agrada fer i menjar

No es diu Amanida Walforf, ni Caesar, ni catalana. La pobre és tan senzilleta que no té ni nom. Les coses quan no els donem cap importància no les bategem. Fins i tot el moble del passadís té un nom “el moble blanc del passadís”. En canvi aquesta amanida d’avui no té nom, ni crec que en tingui mai. Això sí, no és res de l’altre món, no ens farà saltar al pòdium dels guanyadors, no ens farà cotitzar en borsa, però té la seva gràcia i el seu salero, i la seva cosa.

Senyors i senyores, us presento….

 

UNA AMANIDA D’ESTIU

2014-07-30 14.07.46.jpg

200 g de barreja d’enciams

una pastanaga

un nap daikon

un carbassó

un parell de raves

un grapat de nous

un tomàquet

 

per la vinagreta:

3 parts d’oli

1 part de vinagre de poma

sal, orenga

una mica de mel

una anxova molt picolada

 

Fem la vinagreta, simplement barrejant tots els ingredients.

Tallem les verdures en encenalls, fent servir el pelador de patates.

tallem els raves amb un ganivet esmolat o una mandolina

piquem les nous. Tallem el tomàquet a daus

Amanim els enciams amb la vinagreta i barregem amb les nous i els tomàquets. Disposem en un plat.

A sobre posem els encenalls de verdures i acabem amb unes llunes de rave

Podem preparar els encenalls de verdures amb antel·lació, però en aquest cas, hem de guardar-los amb aigua gelada

2014-07-30 14.07.25.jpg

 

 

Bocata de turbot amb verdures. Bocata o bocatto?

dijous, 17/07/2014 (Ada Parellada)

La proposta és fer un peix amb verdures, gairebé “de regim”, sense gaires salses, que no sigui guisat, al forn, amb un acompanyament ben lleuger.

La primera idea és la més tradicional: un peix a la planxa o al forn, acompanyat de verdures saltades o al vapor. La qüestió és que llavors, és un peix amb verdures d’acompanyament. I jo vull que les verdures formin part del plat, que formin part del peix. Les verdures d’acompanyament no es mengen amb el peix, es menja primer el peix i després la verdura si encara hi ha gana, i si encara venen de gust. De manera que el que busco és un plat que “obligui” a menjar les verdures, per tant, un peix amb verdures incorporades.

I el resultat, la segona idea, ha estat aquest BOCATA DE TURBOT. Simplement, hem desespinat el turbot, n’hem fet dos filets, l’hem salpebrat i l’hem omplert de verdures.

Va, aquí va la recepta.

 

BOCATA DE TURBOT AMB VERDURES

4 filets bonics de turbot

verdures al vapor al gust i ben colorides: pastanaga, mongeta tendra, bròquil, col lombarda,

sal, pebre i oli

Una patata per persona

 

2014-07-08 20.58.24.jpg

 

tallem les verdures: palets de pastanaga, tires de col llombarda, tires de mongeta tendra. Posem a bullir aigua amb una mica de sal en una olla gran. Coem les verdures per separat: pastanaga i mongeta tendra, cinc minuts. La col llombarda només uns segons. les refresquem en aigua amb gel, o aigua molt freda, per tallar la cocció. Les assequem bé.

Salpebrem els filets de turbot. Disposem les verdures al vapor entre els dos filets de turbot i tanquem bé amb fil de bramante. Coem al forn, a 200ºC durant 20 minuts. Si volem que la peix del turbot tingui un torrat interessant, podem posar un moment sota el gratinador.

2014-07-08 22.42.23.jpg

Fem les patates al forn. Les tallarem molt primes, amb la mandolina. Les posarem cavalcades sobre un paper de forn (cada grup de patates en un paper individual) i les ruixarem amb oli, sal i unes herbetes. Les courem deu minuts al forn. Per disposar-les al plat, només haurem de volcar les patates sobre el plat i estirar el paper de forn. M’explico?

2014-07-08 22.42.19.jpg

Nosaltres hem acompanyat el turbot amb una salsa de gambes….

Una idea: unteu l’interior del turbot amb una salsa romesco. Queda moooolt millor.

(de fet, he estat a punt de dir que jo ho havia fet….però l’honestadetat ha estat més forta que jo… Però la propera vegada ho faré. I tant!)

Bales de cigró

diumenge, 6/07/2014 (Ada Parellada)

Fa anys que sento a dir que, després de l’èxit del sushi, les hamburgueses i les croquetes, les “balls” arrassaran. Per això ja han sorgit algunes empreses de menjar preparat que les preparen de tots els gustos i les venen congelades. Però tot i això no sembla que acabin de quallar. Potser pel fet que, malgrat es poden coure al forn, les més bones són fregides i els fregits no tenen gaire bona premsa (i les croquetes, no són fregides?). Potser pel fet que no se sap què hi ha dins de cada boleta (i les croquetes, se sap?). Sigui pel que sigui les balls no acaben de fer forat entre les tribus urbanes prescriptores del què és fashion.

Jo, per si de cas, m’afanyo a fer unes balls i quan arribi la moda ja les tindré fetes. I també, per anar avançant en la marca, jo les anomeno BALES, en honor a allò que nosaltres anomenàvem caniques i que jugavem al pati de l’escola. Quan va arribar la NORMA a les escoles, les caniques van haver de desaparèixer. Les bales que fem a casa, són de cigró. I als meus fills els encanten. Quan les trec a taula, bolen com bales, i desapareixen com les bales de l’escola.

De fet fa anys que les faig a casa, i ja de sempre les hem dit bales. Va ser la manera d’introduir el gust del cigró als meus fills quan eren molt menuts.

Ah! I està clar, com tot en aquest món, allò que sembla tan modern fa segles que ja està inventat. Ho dic perquè aquestes boletes tan “originals” són un falafel, unes mandonguilles de cigró i tahina, típiques dels indis i els paquis.

2014-06-18 21.20.13-2.jpg

BALES DE CIGRÓ AMB AVELLANES

400g de cigró cuit

1 ceba petita

10 olives negres (opcional)

1 grapat d’avellanes picades

Una cullerada de sèsam torrat

1 ou

1 cullerada sopera de farina

100 g de pa ratllat

Sal

Oli d’oliva

 

Sofregiu la ceba, a foc lent, ben confitada, uns deu minuts. Tritureu els cigrons. Ho barregeu amb la ceba, les olives picades, el sèsam i les avellanes . Feu boletes, les arrebosseu amb farina, ou i pa ratllat. Les fregiu en abundant oli d’oliva calent, simplement per aconseguir el torrat, perquè els cigrons ja són cuits.

Acompanyeu-les d’una salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb una mica de sal, pebre i orenga.

 

 

Llom amb salsa de vi negre, un dinar recurs a casa

diumenge, 29/06/2014 (Ada Parellada)

És d’aquells dies estranys, que dino a casa, i en família.

Entre que treballem sempre i que els nostres fills sempre tenen activitats esportives, amics i mil històries, aquesta casa nostra no encén els fogons per dinar. I és clar, la nevera se’n resén, no hi ha gaire varietat, ni gaire quantitat. Confesso.

Avui ha coincidit i hem dinat tots plegats. Estavem tan feliços de saber que dinaríem junts, que ningú no ha pensat que potser hauria calgut anar a comprar alguna vianda.

Sort que al congelador hi havia un tros de llom de dos colors. Amb aquest llom, hem cuinat aquest plat. Pas mal, eh?

 

2014-06-22 14.16.51.jpg

1 tros de llom de dos colors d’uns 500 g

dues pomes

10 échalotes

4 grans d’all sense pelar

una branca de canyella

300 ml de vi negre

40 g de sucre

sal i pebre

 

Salpebrem bé el llom i el posem en una safata de forn. El ruixem amb oli i el coem, a 250ºC durant deu minuts. Ara, posem les cebes, les pomes, el vi negre, la canyella i els grans d’all, abaixem el forn a 180ºC i coem durant 30 minuts. Retirem el llom de la safata i coem la resta d’ingredients, al foc, amb el sucre fins que agafi una textura més de xarop. mentrestant, tallem el llom a làmines, el posem en una safata per servir a taula i acabem amb les pomes, les cebes, els alls i la branca de canyella.

M’agrada coure els alls al forn amb pell. Com que estem en família, els xuclem i són com caramels

C’est tout!

 

 

Masroig, el vi solidari

dijous, 26/06/2014 (Ada Parellada)

Fa tres anys que a Masroig s’uneixen set cellers per elaborar un vi que té un bouquet especial, un aroma excepcional i un retronasal exquisit. Es tracta del vi solidari. http://www.masroigvisolidari.com/ Aquest vi té un preu molt assumible: deu euros, però el que se n’esdevé no té preu, perquè tot el que se’n recapta va destinat a l’Obra Social de Sant Joan de Déu. Fa mesos que el vi està en procés, no es fa en un dia, el vi no és flor d’un dia, però arriba un dia que surt a lluir amb tot el seu esplendor. Va ser el dissabte, dia 7 de juny (sento haver trigat tant a fer el post!), a Masroig, al Montsant. Tot un dia per celebrar que ja podem comprar aquestes ampolles saboroses plenes d’alegries futures. Com que no he estat a temps d’avisar-vos per anar a la festa i comprar les ampolles en directe, les podreu comprar online a http://www.vilaviniteca.es/shop/ i a http://www.enterwine.com/

És un vi bo, bonic i barat. Bo ja us ho he dit. Barat també us ho he dit, només uns deu euros, el valor dels quals es multipliquen exponencialment quan arriben a Sant Joan de Déu. Bonic, encara no us ho he explicat: cada ampolla, cada una, té una etiqueta única, irrepetible, és una il·lustració feta a mà i original. La majoria de les etiquetes han estat il·lustrades per els nens de les escoles de Masroig i algunes de Barcelona. Però algunes etiquetes han estat il·lustrades per veritables artistes, de renom i prestigi contrastat, de manera que tenir-les és tenir una obra d’art. Altres etiquetes han estat il·lustrades per personatges populars que, malgrat l’etiqueta no tindrà un valor intrínsec sí que ha estat pintada amb gran estima i sentiment, que això també compta!

Aquesta setmana s’ha fet la presentació de la festa del dia 7 i he tingut l’honor de ser LA PADRINA, juntament amb el meu admirat Màrius Serra, que ha exercit de PADRÍ amb mestria i saviesa. A la presentació de la festa vam haver de dir unes paraules, i aprofito que ja les havia escrit per afegir-les al post (que no s’ha de llençar mai una feina feta!), malgrat l’objectiu d’aquestes línies és animar-vos a comprar-ne algunes ampolles a  i aportar el vostre gra de sorra al vi solidari que, a més, gaudireu moltíssim. Us ho garanteixo.

14_masroig_Equip.jpg

Nazario, Roser Capdevila, jo, Màrius Serra i Toni Soler. Artistes de les etiquetes, padrins i convidats

PARAULES DE LA PADRINA

(no puc transcriure les paraules del padrí, en Màrius Serra, però van ser per treure’s el barret)

Estic molt agraïda que m’hàgiu fet l’honor de ser padrina d’aquesta magnífica iniciativa. I estic agraïda i, molt, per tres raons:

  1. Sort hem tingut que som els padrins i no el rei i la reina del cava. Perquè aquests dies els càrrecs de reis estan capa caiguda. Vés, Màrius, tan que t’hi fixes en les paraules, capa caiguda és molt més escaient que mai. Els reis estan de capa caiguda i els padrins, en canvi, són buscats arreu. Aquest té un bon padrí, per això està on està.

 2. El vi m’agrada molt, moltíssim. Som fills del vi, un dels tres pilars de la nostra cultura. Ser padrina de vi és el millor que em pot passar i, encara més, ser padrina d’un vi del Montsant. Hi tinc una relació propera amb el Montsant, la meva cunyada, casada amb el meu germà, és filla de Capçanes. Sempre fem broma perquè la meva cunyada es diu, de cognom Pena, i el meu marit, de cognom es diu Alegre, de manera que els meu sfills es diuen Alegre Parellada i els del Priorat es diuen Parellada Pena. S’esqueia l’anècdota, però també m’ha fet pensar, ni els Alegre estan sempre contents, ni els Pena estan sempre tristos. Tenim sinònims i moltes maneres de poder definir els estats anímics. La vida és un compendi de penes i alegries. I hem de saber conviure-hi, equilibrar-ho, i trobar el moment alegre dins d’una època de tristesa. La iniciativa de masroig ens produeix una alegria immensa.

 3. I que em permeteu participar en la vostra iniciativa solidària, també és motiu d’agraïment, perquè hauríem de fer accions solidàries tots i cada un dels dies de l’any. Les accions haurien de passar a ser SOLIDIÀRIES. Empeltada per la fascinació que sento per la imaginació o el talent, digues-li com vulguis, d’en Màrius i amb moltes possibilitats de fer el ridícul més estrepitós, goso jugar o donar-li voltes a les paraules. I descobreixo que la paraula SOLIDARI, comença per SOL, i és que la solidaritat funciona com l’astre, com el sol, atrau i fa que tots girem al voltant seu. Quants més siguem solidaris, atraurem a més persones perquè també ho siguin. Per tant, practiquem la solidaritat, militem-hi, fem-ho cada dia, com cada dia surt el sol i sense ell, la foscor ens envaïria l’ànima. Sense sol el món no pot viure, sense solidaritat, la societat no pot viure.

14_masroig_discurs.jpg

En Màrius fent el discurs magistral

 

14_masroig_ilustrant.jpg

dibuixant l’etiqueta del vi solidari

Al voltant d’una cassola

diumenge, 15/06/2014 (Ada Parellada)

Me’n faig un fart, de fer tallers i de fer-ho passar bé a la gent al voltant d’una cassola. Cada taller, cada classe, comença aparentment igual, però acaba radicalment diferent.

En aquest cas, tenia el repte de fer cuinar una colla d’executius, dels de debò, de tot Europa. Són els caps de cada zona d’Europa d’una gran multinacional. Tot homes. I una dona, jo. Confessaré que no m’ho van posar gens fàcil, gens. No sabien el que els esperava, i quan els vaig demanar que es posessin un davantal, la cara de rebuig va ser unànime. No tenien cap interés, ni en posar-se aquella peça de roba que els feia sentir del tot ridículs ni, molt menys, tenien cap interés en saber què s’hi cou dins una olla. Em volia fondre. Perquè, a més, el taller era rigorosament en anglès. I jo em defenso en anglès, sí, però no pretengueu que faci bromes ni discursos. De manera que els vaig obligar, com si fossin alumnes de primària i els vaig dir, amb dificultat tant de lèxic com d’interpretació, que o es posaven a pelar, tallar, barrejar i coure o aquell vespre ningú no sopava. Tot i que van acceptar a contracor, el resultat va ser un éxit. Potser perquè me’n vaig cuidar, i molt, que no faltés mai vi a les copes, o potser perquè a mida que anaven disseccionant patates van anar reconciliant-se, tant amb la cuina com amb l’entorn i, també, amb el món.

2014-03-26 19.54.42-2.jpg

Vaig separar la gran quantitat d’homes reacis a les cassoles en tres grups, cada un dels quals va elaborar un plat que formava part d’un menú complet. Amb el neguit de tot plegat no vaig arribar a temps de fer fotos de la resta de plats, però sí que vaig fer-ne de les postres, potser perquè ja era al final de tot i, finalment, vaig poder exhalar un profund sospir mentre exclamava en un català ortodox i intel·ligible per als presents: Buf, prova superada!

El menú era senzill, amb plats que em sento còmoda:

Unes bledes farcides de gambes amb salsa dels seus caps

Un pollastre amb navalles, salsa de soja i mel amb cuscús

 

Un fondant de xocolata amb taronja

2014-03-26 21.31.27.jpg

Per a la massa de xocolata

250 gr de farina

175 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Per el farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata líquida

1 rajolí de llet

1 ou

 

1 taronja

30 gr. de sucre

 

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 180ºC, durant deu minuts.

 

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a làmines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les làmines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Cireres a Paüls

diumenge, 8/06/2014 (Ada Parellada)

A Paüls (Terres de l’Ebre) fa onze anys que celebren la Fira de la Cirera.

Enguany, m’hi han convidat a fer una xerrada. I com que ja sabeu que sóc facilona de mena, en un tres i no res era dalt el cotxe enfilant cap a Paüls.

El tema és que el dia que em van trucar per convidar-m’hi a anar, em van suggerir que parlés de la cirera. Em va semblar lògic i els vaig prometre que els faria una xerrada sobre la cirera que quedarien bocabadats. Els descobriria tot allò que mai no hauríen imaginat, sobre la cirera, està clar.

En un moment d’abraonament vaig determinar que la xerrada es diria “SABERS I SABORS. TOT UN MÓN DINS UNA CIRERA”

El títol és molt bonic. El problema era: què carai explico!

El diumenge de la xerrada s’anava acostant i jo no havia descobert res de nou, ni un detallet, ni una petita historieta sobre la cirera. Una mica desesperada, vaig estar donant-hi voltes i vaig decidir que el que millor els podria explicar serien receptes de cuina…amb cirera, per descomptat! I en aquest escenari ja em vaig sentir més còmoda i tranquil·la. Si no en tenia ni idea de “sabers”, enfocaria la xerrada cap als “SABORS”, tot sobre el gust, la combinació i la cocció d’aquesta meravella de fruita que arriba de cop, omple totes les fruiteres i abans no en quedem tips, ja ens ha abandonat fins l’any que ve. La cirera té la virtut i l’inconvenient de la brevetat. Massa poc temps per assaborir-les, massa temps per enyorar-les.

La proposta que vaig fer al públic de Paüls va ser crear un receptari amb cireres, atès que hi ha molt poques receptes amb aquesta fruita. És cert que a Miravet n’han fet un i, fins i tot, l’han publicat en un llibre. Quan dic que hi ha poc receptari de cireres em refereixo que hi ha poques receptes tradicionals, més enllà dels cócs i les coques. És per això que vaig gosar de proposar-ho.

La dificultar radica en començar un receptari. Com es fa? Com s’inventen les receptes?

COM ES FA UN RECEPTARI

Per començar es fa un compendi de tot el que tens a l’abast:

-  La memòria: que t’evoca la cirera? Quines associacions de gustos, de textures, de combinacions?

- Informació: S’ha de cercar què hi ha publicat, què hi ha a Internet, quines receptes semblen reeixides

- Inspiració: Alguna associació d’idees una mica boja. Deixar-te portar per la imaginació

- Una gran dosi de realitat: Què realment pots fer amb els aliments que tens a l’abast, la tecnologia i les tècniques que domines?

Buscant informació he trobat al llibre del Harold McGee, aquest magnífic consell o tècnica per coure les cireres sense que s’estovin (per fi entenc perquè els préssecs en almívar comprats s’han de tallar amb ganivet, mentre que els que faig jo es poden tallar amb una forquilla!)

Si volem fer confitura de cireres, però que no ens quedin flàccides, podem fer una primera cocció, a baixa temperatura. Si es preescalfen a 60ºC durant 30 minuts, desenvolupen una fermesa persistent que sobreviu a la cocció prolongada posterior. El perquè: tenen un enzim en les parets cel·lulars que s’activa aproximadament a 50ºC, i que altera les pectines de la paret cel·lular, de manera que s’entrellacen més fàcilment amb ponts de ions de calci. Al mateix temps s’alliberen ions de calci quan el contingut de la cèl·lula es vessa a través de les membranes trencades, i aquests ions entrellacen la pectina, que queda molt més resistent a l’eliminació o descomposició a temperatura d’ebullició. (HAROLD Mc Gee)

Segons la ENCICLOPEDIA DE LOS SABORES (que és un llibre molt bonic, però que potser no cal creure’s tot el que diu), he llegit que les cireres combinen amb els següents aliments:

  • Vainilla
  • Canyella
  • Ametlla: (perquè el pinyol de la cirera té gust a ametlla)
  • Cafè (sona curiós, però l’autora defensa que el pastís de cirera i el cafè és una combinació ideal)
  • Xocolata
  • coco: El coco, igual que la cirera i l’ametlla és una drupa o fruita amb pinyol, i entre les seves notes dominants, cremoses i de nou es poden detectar algunes notes de fruita. La cirera és frutal  té notes de nou, és una bona parella (això ho defensa l’autora)
  • xai: Orient Mitjà, Europa de l’Est i Rúsia, són habituals els plats que combinen xai amb cireres (nota del autor)
  • peix fumat:  Truita fumada en calent i compota de cireres. Espinyolades i cuites a foc lent, amb una mica de sucre morè. Se serveix calent amb una amanida de créixens i llesques de pa de nous. aquesta és la proposta culinària de l’autora gastronòmica
  • formatge de cabra

Encara que pugui semblar arbitrari, aquest llibre de l’Enciclopedia de los Sabores té interés perquè ajuda a desencallar els temes. És una manera de començar, de trencar el gel. A partir d’aquí et deixes anar.

 SOPA DE CIRERES AMB REMOLATXA I ESCOPINYES

 

2014-05-29 12.26.18.jpg

- 400 g de cireres sense pinyol

- 300 g de tomàquet madur

- una remolatxa

- 200 g de cogombre sense pell

- 150 ml d’0li d’oliva

- un raig de vinagre de Xerès

-sal, pebre blanc

 -Escopinyes de llauna

- unes fulles d’enciam

Tallem la remolatxa a rectangles. P0sem els retalls sobrers en un recipient juntament amb el tomàquet sense pell ni llavors, les cireres, el cogombre, la sal, el pebre i el vinagre. Triturem i anem afegint l’oli. Passem per un colador, si cal. A l’hora de servir, posem els rectangles de remolatxa en un plat, a sobre les escopinyes, ben arrenglerades, combinades amb trossets de cirera fresca, aboquem la sopa de cireres i acabem amb unes fulles d’enciam.

COCA D’HERBES AMB CIRERES I SARDINES

2014-05-31 19.36.32.jpg

8 fulls de pasta phyllo

8 sardines sense escata ni espines

200 g de sardines sense pinyol

per la pasta d’herbes: julivert i alfàbrega. oli

sal Maldon

mantega

Comencem amb les coques. Fonem la mantega. embatumem una a una les fulles de phyllo, les col·loquem superposades i tallem a la mida que ens convingui per fer les coques. Les disposem sobre una làmina de silicona i les coem al forn a 180ºC durant deu minuts. Si no volem que se’ns bufin, les coem els primers cinc minuts, cobertes d’una altra làmina de silicona o d’un paper de forn, amb un pes a sobre. Quan ja han agafat la forma, retirem la làmina de silicona i deixem que s’enrosseixin durant cinc minuts més.

Escaldem les herbes, en aigua bullint, i les refresquem immediatament. Les assequem bé i les triturem amb una mica d’oli i sal.

En una cassola, escalfem oli d’oliva a 60 graus i hi submergim les sardines. En pocs minuts seran cuites. Embatumem les coques de phyllo amb la pasta d’herbes, col·loquem les sardines  a sobre i acabem amb unes cireres fresques i unes fulles d’enciam.

 

TÀRTAR DE TONYINA I CIRERES

 

2014-05-29 13.58.26-2.jpg

500 g de tonyina

Unes deu cireres

40 ml d’oli d’oliva

Un raig de salsa de soja (20 ml)

Un raig de marrasquí (20 ml)

Una mica de gingebre fresc

Una dauet de wasabi

Una ceba tendra

 

Tallem la tonyina a daus petits. Espinyolem i tallem les cireres. Piquem la ceba tendra. Dilueix el dauet de wasabi en pasta amb la soja. Amanim la tonyina amb la soja, l’oli d’oliva, el marrasquí, el gingebre fresc. Barregem la ceba tendra i deixem reposar el tàrtar a la nevera, una mitja hora.

Ara hi barregem les cireres i muntem el plat.

L’acompanyem amb uns dauets de tomàquet, uns microvegetals, una mica de germinats i una lluna de rave.

 

FILET DE VEDELLA AMB SALSA DE CIRERES

2014-05-29 15.51.57.jpg

4 filets de vedella

400 g de cireres sense pinyol

100 ml de vi blanc

200 g d’escalònies

100 ml de brou de carn

20 g de sucre

una nou de mantega

oli d’oliva

sal i pebre

sofregim les escalònies en una cassola, a foc lent, amb un fil d’oli. Afegim la major part de les cireres, el vi blanc i el brou de carn. Deixem que tot plegat cogui fins que redueixi lleugerament i les cireres siguin ben toves. Triturem, afegim el sucre perquè caramel·litzi i agafi textura de xarop i, finalment, la nou de mantega, sal i pebre. A la salsa, coem una mica les cireres que hem reservat.

Fem els filets a la planxa, deixant-los al punt desitjat. Salsem amb la salsa de cireres. Acompanyem d’espàrrecs verds passats per la planxa i unes cebetes glassejades. Servim amb una branqueta de farigola fresca.

SECRET IBÈRIC AMB CIRERES I MENTA

2014-05-29 16.00.16.jpg

4 secrets ibèrics

300 g de cireres sense pinyol

un manat de menta fresca

una culleradeta de xantana

carbassa saltada

mantega

sal

una mica de sucre

 

Escaldem la menta i la refresquem immediatament. L’eixuguem bé i la triturem amb una mica d’aigua i una culleradeta de xantana. Ha de quedar amb textura de salsa.

En una paella, amb una mica de mantega, saltem les cireres.

Salpebrem el secreto i el coem en una paella, a foc mig, o al forn.

Servim el secreto amb la carbassa saltada, les cireres i la salsa de menta

 

CLAFOUTIS DE CIRERES AMB GELAT DE VAINILLA

2014-05-032.jpg

 

per el clafoutis

400 g de cireres sense pinyol

250 g de nata líquida

5 ous grans

150 g de sucre

80 g d’ametlles torrades

20 g de farina

una beina de vainilla

gelat de vainilla

Triturem les ametlles torrades fins que tinguin textura de farina. Barregem amb la nata, els ous, el sucre, la farina, la nata líquida i les llavors de la beina de la vainilla. Triturem el conjunt.

En un motlle de silicona, posem la massa i les cireres. Coem 30 minuts a 170ºC.

acompanyem amb salsa de cireres (en la foto, és salsa de maduixa, sorry!), un gelat de vainilla i unes cireres fresques.

per fer la salsa de cireres, podem diluir melmelada de cireres amb una mica d’aigua fins aconseguir textura de salsa. Si trobeu massa barruera aquesta opció, coeu unes cireres (300 g sense pinyol) amb una mica de sucre (100 g) i aigua (100 ml), durant uns quinze minuts. tritureu i ja tindreu la salsa.

 

Casar-se a Can Ribas

dissabte, 24/05/2014 (Ada Parellada)

Aquest any fa vint anys que m’hi vaig casar.

Quan era petita, jo tenia nou anys, el meu pare va decidir que ell ja era prou gran com per deixar el dia a dia de la Fonda Europa i dedicar-se més a la família. Sempre havia tingut la il·lusió de viure en una GRAN casa GRAN envoltada de camps, on poder conrear horta per proveïr a la Fonda de productes de casa i tenir prou espai i prou pastura per criar bestiar. Amb la il·lusió encesa va enamorar-se de Can Ribas de Montbui, una GRAN casa GRAN a Bigues i Riells, prou a prop de Granollers per poder subministrar hortalisses, aviram i carn a la Fonda diàriament. Si la va comprar dilluns, dimecres al matí feiem maletes i a la tarda una gentada de vuit germans, mare, gossos i llibres ja ens hi havíem instal·lat.

Tots, menys els meus pares, estavem esporuguits, què hi faríem “allà”, vivint tan lluny del brogit del bell mig de Granollers? Tanta quietud! I, sobretot, la grandària! Estàvem avesats a viure tots junts i apretats en un pis i ara teníem habitació i lavabo per germà, salons, cuines i fins i tot una capella!

Ens hi vam adaptar de seguida. Can Ribas, que havia estat propietat del Sr. Pellicer, malgrat l’aparença de casa antiga, estava molt ben distribuida, era lluminosa i, fins i tot, moderna. La mare la va decorar amb colors molt alegres i allà hi vam viure deu anys, fins que els fills van anar marxant de casa i els pares i jo (la petita) ens vam quedar sols com mussols i vam decidir recuperar el pis de Granollers. Durant una colla d’anys, a Can Ribas només hi anàvem de tant en tant. Al pare li feia tanta pena que va animar a la meva germana gran, la mestra, a habilitar la casa com a granja-escola. I així va ser com, a poc a poc, i amb molt d’esforç, la casa ha anat creixent i consolidant-se com una de les millors cases de colònies del país. 25.000 nanos l’any hi fan estades i descobreixen la natura. Es diu ràpid.

Ara fa vint anys em vaig casar. Era del tot natural fer el banquet a Can Ribas, perquè la casa és magnífica i perquè era casa meva. La meva germana ja hi vivia amb la seva família i ella i el seu marit van organitzar tot el casament. Érem prop de 300 persones i en Toni, el meu cunyat, se’n va adonar que si n’havia fet 300 ja estava preparat per fer tot tipus de casaments. I així ha estat. D’ençà m’hi vaig casar, no han parat de fer bodes i banquets de tota mena. S’hi deixen la pell i la butxaca, perquè tot brilli, perquè tot sigui únic, perquè, per sobre de tot, les parelles recordin sempre aquest seu dia. La meva germana i la seva família hi aboquen tota l’energia, els coneixements i la imaginació a fer de cada casament una sorpresa. www.canribas.com 

Ara s’hi ha casat la meva neboda, i l’emoció de recordar el casament i reviure la casa, tan magnífica com està, m’ha fet escriure aquesta entrada al bloc. Sobretot per agraïr a la Teresa, el Toni, la Tarin i l’Àlex que s’estimin tant la casa i ens facin sentir orgullosos, a tota la família, d’haver-ne format part.

2012-08-26 19.49.15.jpg

Van fer la cerimònia a la porta de la casa

2012-08-26 20.21.20.jpg

L'Anna Parellada Pena, l'Àlex Oliver Parellada i la Maria Antònia Parellada Bordas, tres cosins.

14_can ribas_aperitiu.jpg

Fem l'aperitiu

14_can ribas_muntatge anna.jpg

No van voler taules tradicionals i van optar per les "tertúlies", la nova idea de Can Ribas, per sopar parlant tranquil·lament

www.pablofotografia.com

A Can Ribas ofereixen substituir el clàssic pastís de noces per una taula de dolceries, que venen molt de gust
14_can ribas_boda anna_postres.jpg

I aquí teniu la feliç parella

 

 

Donar color a l’aperitiu

dijous, 15/05/2014 (Ada Parellada)

Ai aquests aperitius de patates xips, olives i anxoves….! No són pas menyspreables, no, perquè si les patates xips són de xurrero (dels bons), si les olives són d’aquelles amb sabor, entitat i intensitat, i les anxoves tenen pedigree, el diumenge pren dimensions celestials. Ara bé, si topem amb unes xips sense ànima, unes olives foradades i unes anxoves acartronades, la tristesa es multiplica al neperià. En aquests casos, cal depurar responsabilitats, fer dimitir xips, olives i anxoves i anar a buscar color a l’hora de l’angelus.

L’aperitiu que avui us proposo no té cap mena de dificultat, més enllà de la dificultat de tenir els ingredients que ens calen, perquè si o sí necessitem patata violeta, i jo ja sóc conscient que a les cases “normals” no n’acostuma a haver. Però….si teniu ocasió de comprar-ne (l’altra dia en vaig veure en un supermercat de Barcelona, un supermercat normal, tot i que era bastant gran), no ho dubteu! Són magnífiques per acompanyar tota mena de plats, i de ben segur que no us decebran, si més no, donaran color!

 

 CREMA DE PATATA VIOLETA AMB MUSCLOS EN ESCABETX

2014-03-17 14.15.58.jpg

 

Quatre patates violeta

200 ml de brou de verdures

Una llauna de musclos en escabetx

Germinats

Quicos

 

Bullim les patates amb la seva pell, uns 25 minuts o fins que notem que cedeixen al punxar-les. Les pelem i les triturem amb el brou de verdures. Rectifiquem de sal i pebre.

Posem el puré en un vas de licor. Col·loquem un musclo a cada vaset i acabem amb uns germinats i uns quicos matxucats.

 

La ruta del cereal bio II

diumenge, 4/05/2014 (Ada Parellada)

Aquest any ens hem tornat a adherir a la iniciativa endegada per la Núria Coll d’Etselquemenges http://www.etselquemenges.cat/ que juntament amb l’empresa de cereals biològics Biocop han organitzat: la ruta del cereal bio http://larutadelcerealbio.cat La proposta és animar a una colla de restaurants de la ciutat a ampliar la carta amb plats de cereals. l’objectiu és, doncs, ampliar l’oferta de restaurants sensibles amb aquest moviment, i fer “rular” els clients habituals de restaurants amb ànima biològica. En definitiva, que jo, que no sóc de la “onda”, m’hi engresqui i els que són de la “onda” vinguin a casa meva. I així tots ens movem, ens anem coneixent i acabem implicant-nos-hi, perquè ja ho diuen els castellans, que el “roce hace el carinyo”.

Aquests som els 13 restaurants on podràs tastar plats plens d’imaginació basats en tot tipus de cereals, només fins el dia 11 de maig

Barraca

El Gat blau

El Cafè Blue Project

Gut

Hàbaluc

Hisop

L’Hortet

Miquetes Màgiques

Mordisco

Nonono

Semproniana

Teresa Carles

Tòpik

Doncs un cop em vaig apuntar a la iniciativa d’aquests dos lluitadors – la Núria i l’Albert de Biocop – vaig decidir que no aniria amb xirrimandunguies i que apostaria fort. Per això vaig optar per el mill. Casum el mill! Mira que és punyeteru! El mill és un cereal remenut, que es conrea sobretot al continent africà. De fet és la base de l’alimentació de la població africana i l’acostumen a menjar com a massa, o com a farinetes, tant de cullera com pres amb les mans. Però a nosaltres no ens agraden gaire aquestes textures pastoses i me les he hagut d’empescar per fer una preparació que fos vistosa, saborosa i de textura agradable. I el resultat ha estat el plat que us presento

TERRINA DE MILL AMB COCO, CARBASSA I FESTUCS

Semproniana

100 g de mill pelat Biocop

400 ml de llet de coco

600 g de carbassa

7 ous

200 g de festucs

sal, pebre i romaní en pols

La dificultat del plat és aconseguir una cocció acurada tan del mill com de la terrina. Posem aigua a bullir i hi fem coure el mill només durant deu minuts. Colem i reservem.

coem la carbassa al microones, tapada, durant cinc minuts. Salpebrem i triturem. Ha de quedar un puré espès. La separem en dues parts. Una part la farem servir per la terrina (i la deixarem així, en forma de puré), l’altra part la  batrem amb una mica de nata, brou de pollastre o una cullerada de formatge d’untar per aconseguir una crema o salsa

batem els ous juntament amb la llet de coco, salpebrem i hi afegim una mica de romaní en pols. Trinxem els festucs. Barregem el mill cuit amb el puré de carbassa, la llet de coco i els ous. Disposem en un motlle de parets baixes i coem al forn a 140ºC durant 45 minuts. Punxem amb una broqueta per comprovar si ja està cuita. Si la broqueta surt seca és que la terrina ja està a punt. Un cop freda, la desmotllem i la tallem a quadrats. Saltem unes verdures i les disposem sobre la terrina, que haurem escalfat un moment al microones o al forn. Acompanyem amb la salsa de carbassa i uns quants germinats (i jo també hi vaig posar quatre pinyons torrats….)