Una vedella marinada a Cuina de 12

dimarts , 31/03/2015 (Ada Parellada)

Cada diumenge, ja ho sabeu, a Semproniana fem CUINA DE 12, que ve a ser allĂČ que fan a les esglĂ©sies, cada diumenge, la missa de 12 en versiĂł culinĂ ria.

En definitiva, que els diumenges fem una classe de cuina gratuïta per als nostres clients. Si véns a dinar, et regalem una classe de cuina.

Les receptes que mostro les penjo al bloc, perquĂš tothom les pugui tenir a l’abast i no hagin de distreure’s prenent notes.

Aquesta setmana he fet un brioix, la recepta del qual la trobareu aquí i una vedella marinada, que els entesos en diuen TATAKI DE VEDELLA

 

TATAKI DE VEDELLA AMB CARBASSÓ

2015-03-31 14.26.21.jpg

 

Per a quatre persones

600 g de culata de vedella en una peça o de part baixa de l’entrecot (faux-filet)

100 g de tomĂ quets secs

100 ml de salsa de soja

100 ml de mel

un pessic generĂłs de soja

100 ml d’oli d’oliva

Un carbassĂł

2015-03-31 13.15.12.jpg

En una paella ben calenta, amb un raig d’oli, marquem el tall de la vedella per tots els costats. Depenent del gruix del tall, ho deixarem coure mĂ©s o menys estona, perĂČ en cap cas mĂ©s d’un minut per cada cara del tall. Un cop marcat, el submergim en aigua i gel, per trencar la cocciĂł i per premsar el mĂșscul.

Triturem els tomĂ quets secs i ho barregem amb la soja, la mel, l’oli d’oliva i l’orenga. Submergim el tall de vedella en aquesta barreja i deixem macerar durant tota una nit. Traiem la vedella del marinat i la tallem ben fina, l’acompanyem d’un carbassĂł tallat a finĂ­ssimes tires, amanit amb una mica d’oli i sal.

Acabem amb la salsa del marinat.

2015-03-31 13.19.53.jpg

Cuinant en anglĂšs

dissabte, 21/03/2015 (mpalacin)

Ja em coneixeu: jo m’apunto a un bombardeig! I aquest dimecres -com explicava al meu grup de “davantaleres”  del WhatsApp , mĂ©s que res per fer-les dentetes i que vegin que malgrat no parar de treballar, m’ho passo be i tinc una vida força “excitant”!- vaig quedar per cuinar amb 25 executius anglesos!

Un grup d'executius contempla eufĂČric  la seva "creaciĂł"!

Un grup d’executius contempla eufĂČric la seva “creaciĂł”.

Avui, dia mundial de la felicitat, em ve de gust compartir amb vosaltres una nova forma de relaciĂł que s’estableix al voltant de la gastronomia i que pot aconseguir, per exemple,  que un nodrit grup d’executius d’una empresa internacional, d’estatge a Barcelona, es converteixin en una entremaliada colla de nens petits amb davantal i s’ho passin d’allĂČ mĂ©s be i siguin feliços  fent de cuiners per un dia.

 

IMG_7936

La fĂłrmula? Molt fĂ cil: per contes de portar-los a sopar a un restaurant com cada vespre per ser servits i gaudir-hi de manera passiva, convidar-los a  preparar-se el seu propi sopar d’empresa desprĂšs d’una jornada intensa de reunions i balanços! I aixĂČ Ă©s precisament el que va passar dimecres a Sitges, on vaig comprovar, una vegada mĂ©s, que aquesta mena de tallers sĂłn ma de sant per foragitar l’estrĂšs i reactivar les relacions entre companys de feina. Moltes grĂ cies a l’Escola d’Hosteleria de Sitges http://iessitges.xtec.cat/. Sense la seva inestimable ajuda i complicitat, el taller hauria estat molt mĂ©s difĂ­cil de tirar endavant.

La copeta que no falti!

La copeta que no falti!

I Ă©s que res uneix mĂ©s a aquell executiu sorrut que sempre  amenaça amb informes impossibles a la resta de l’equip que haver de lligar plegats  una salsa o amassar un sablĂ©e de parmesĂ . Un cap de departament sempre Ă©s mĂ©s accessible si se li taquen les mans de farina i se li fan fer mandonguilles com si no hi haguĂ©s un demĂ ! I el gerent de comptes nostĂ lgic i esmaperdut esdevé  el rei de les relacions pĂșbliques quan ha de buscar-se la vida per escaldar les fulles de julivert per fer-ne un oli verd i posar-lo dins un “biberó” amb el que un implacable  i fred agent borsari exercitarĂ  les seves dots artĂ­stiques  decorant el plat de l’aperitiu!

IMG_7933

I per fer possible tot aixĂČ, l ’equip de cuiners i monitors  del Semproniana  (no en tenen mĂ©s remei!) s’embarquen amb mi en tota mena de tallers, xerrades i activitats diverses  fetes  a mida del client, posant a la prĂ ctica dia a dia tot un ventall d’activitats gastronĂČmiques ’“a la carta”. No endebades  tenim un centenar de tallers organitzats a l’espatlla! I no Ă©s per tirar-me floretes (o si, perquĂš avui comença la primavera!), perĂČ hi tenim la mĂ  trencada en  aixĂČ d’organitzar i dinamitzar  trobades d’aquestes caracterĂ­stiques per tal que tothom s’hi senti a gust i recordi l’esdeveniment amb un somriure als llavis.

El quĂš s'ha de fer per a animar a  la parrĂČquia!

El que s’ha de fer per animar  la parrĂČquia!

IMG_7932

Mandonguilles per un “tub”!

I "le voilĂ ", un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya!

I “le voilĂ ”, un bon plat de mandonguilles amb sĂšpia per exportar al mĂłn els nostres plats de mar i muntanya.

IMG_7930

I com aquest taller s’ha fet en anglùs, he decidit penjar les receptes en aquest idioma per tal que, mentre les cuineu o simplement les llegiu, aprofiteu per practicar l’anglùs, que mai destorba!

IMG_7929

Bon profit, i que acabeu de passar de gust aquest dia tan especial: diada internacional de la felicitat, inici de la primavera i jornada d’eclipsi de sol!

 

SABLÉ WITH BLACK OLIVE’S PURÉE AND TOMATO

 IMG_7921

50 g flour

50 g parmiggiano cheese

40 g butter

Salt and pepper

Provence herbs

 

For black olive’s purĂ©e

200 g black olives

100 ml olive oil

 

For tomatoes topping

20 tomatoes cherry

Olive oil

Thyme

A pinch of sugar

 

Put the tomatoes on a oven tray, spread olive oil, thyme and a pinch of sugar and salt. Let cook one hour at 120ÂșC

Mix all the ingredients of the sable.  Stretch the mass with a roller, cut and oven 10 minutes.

Spray the black olives with oil

Finish putting black olive’s purĂ©e on the sable and a tomato

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d'oli de julivert!

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberĂł d’oli de julivert!

 

SALMON TARTAR WITH AVOCADO AND COTTAGE CHEESE SAUCE

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons!

Un guarnit una mica destraler perĂČ, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons.

 

500 g salmon

50 ml soya sauce

1 chili

20 g fresh ginger

Olive oil

Xantan gum

1 avocado

MĂČdena vinegar

Mix lettuces

Nachos

  

Make the marinade: Mix the soya sauce with fresh ginger, fresh chili and olive oil.

Cut the salmon and soak in marinade.

Cut the avocado in small squares.

After a while, strain the salmon and recup the sauce. Give texture with xantan ghum.

Mix salmon with sauce and avocado.

Put in a metallic circle

Make the cottage cheese. Just emulsify cottage cheese with milk and oregano.

On the dish, put a line of cottage cheese crĂšme and over the salmon tartar.

Make a vinaigrette with oil and vinegar. Dress the lettuces and finish with nachos


IMG_7926

 

 MANGO MOUSSE AND YOGHOURT, CAKE AND CRISPY ORANGE BISCUIT

250 g yoghourt

200 g double cream

75 g sugar

2 gelatin leaves

1 mango

40 g Pistachio fruit

30 g almonds

130 g sugar

 

For the cake

1 yoghourt

3 eggs

150 ml sunflower oil

200 g sugar

250 g flour

10 g baking powder

Vanilla powder

 

Mix all the ingredients for the cake, and bake in the oven, at 180ÂșC, during 25 minutes

Mix sugar, almonds and pistachio and cook softly until sugar takes a Brown color. Let it cold on a marble table. Cut in small pieces.

Melt the gelatin leaves with a bit of double cream, in microwave.

Whisk yoghourt with sugar. Add the gelatin leaves.  Mount the double cream. Mix double cream with yoghourt.

Cut mango in small squares.

Cut the cake.

In the vase of a glass, put the cake squares, the mango square and the yoghourt. Finish with the crispy pistachio.

 

 

TachĂĄn!

TatxĂĄaaaaaaaaaan!

Enjoy!

Una llaminadura made in Semproniana  per als donants de sang del dia del pare

divendres, 20/03/2015 (mpalacin)

IMG_7916

Ja fa uns anys que una sĂšrie de cuiners de casa nostra, com ara Ferran AdriĂ , Carles Gaig, FermĂ­ Puig o una servidora, ens hem implicat de manera desinteressada en les diferents campanyes  que ha endegat el Banc de Sang i Teixits  Vall d’Hebron –ClĂ­nic, en iniciatives com  ‘Tinc sang de sibarita’“Tinc sang de sibarita’ , que ja vaig recollir en aquest bloc quan va arrencar,  i que tenen com a finalitat destacar el valor de l’altruisme de la donaciĂł de sang a Catalunya.

IMG_7898

En aquesta ocasiĂł se’m va encarregar un mini refrigeri dolç per a una petita campanya de donaciĂł de sang prevista per Sant Josep, dia del pare. Havien de ser 100 unitats i vaig pensar que una llaminadura feta amb mimo i que ens recordĂ©s a la infĂ ncia -la etapa de la vida en la que som mĂ©s solidaris amb la gent que pateix- podia ser una bona manera d’agrair als donants aquest acte de generositat  (perquĂš: hi ha alguna cosa mĂ©s despresa que donar la prĂČpia sang pels altres?). I aixĂ­ Ă©s com van sorgir aquestes galetes que vĂšieu a les fotografies.

IMG_7895

I com es tracta justament d’aixĂČ, d’agrair un gest tan esplĂšndid  com necessari (perquĂš, no ens en oblidem, salva vides i millora la qualitat de la de molts malats!), vaig decidir que les galetes havien de mostrar-ho de manera força grĂ fica i evident.

IMG_7911

I com ja sé que als que em seguiu aquí al blog us agrada molt que hi pengi les receptes: aquí la teniu!

 

IMG_7897

LA RECEPTA DE LES GALETES “GRÀCIES”

150 g de mantega

300 g de farina

100 g de sucre

1 ou

1 polsim de sal

1 pessic de vainilla en pols

Amb les mans freguem la mantega i la farina fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre, la sal i la vainilla. Barregem bĂ©. Finalment, posem l’ou batut i pastem fins que sigui una massa homogĂšnia i llisa.

Estirem amb un corrĂł entre dos fulls de paper de forn. Han de quedar amb un gruix de mig centĂ­metre. Tallem amb un tallapastes i enfornem deu minuts, a 200ÂșC.

Un cop fredes, adherim una lĂ mina de fondant.

El fondant l’estirem amb un corrĂł, ben fi. Per enganxar-lo, el mullem lleugerament amb els dits.

En aquest cas, el fondant l’he tallat amb un estri especĂ­fic que venen a les botigues de gadgets de cuina, i que permet escriure-hi missatges. Nosaltres hi hem escrit “grĂ cies” perquĂš estem molt agraĂŻts a les persones que han donat sang en la campanya.

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015 (mpalacin)

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- Ă©s el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclĂČs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. MĂ©s avall os explico de quĂš va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, Ă©s Ășnic al mĂłn i que va sorgir de la meva experiĂšncia com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anĂ vem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

PerĂČ la noticia Ă©s quĂš, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemĂ  (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprĂšs….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no Ă©s que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests Ășltims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronĂČmics com ara Masterchef (especialment exitĂłs en la seva ediciĂł junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat Ă©s que no hi tinc res en contra, mĂ©s aviat al contrari, perquĂš han ajudat a posar de moda un mĂłn, el de la gastronomia i l’alimentaciĂł, que em fascina. PerĂČ el Patacutxi Ă©s fruit, com us deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, de la experiĂšncia personal, en veure que els dinars en famĂ­lia al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiĂšncia acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veĂŻns de taula;  demanĂ vem capcots el compte i marxĂ vem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejĂ vem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en famĂ­lia…. Com ja vaig explicar en una ocasiĂł a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sĂ­ que els agrada, perĂČ allargar-ho durant mĂ©s d’una hora els Ă©s una tortura. Per aixĂČ vaig pensar que seria una idea fer una activitat lĂșdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultĂ nia: mentre els adults acompanyants dinen tranquil‱lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, desprĂ©s, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquĂš descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procĂ©s culinari, el comparteixin amb altres nens i, el mĂ©s important, s’ho passin bĂ© en un restaurant. SĂłn 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la famĂ­lia el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, Ă©s l’Ăšxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bĂ©, he de dir que des d’aleshores, -15 Ăł 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per aixĂČ que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creaciĂł de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia Ă©s diferent perquĂš, tot i que la quitxalla tĂ© uns trets similars a tota arreu, estĂ  composada d’individus Ășnics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabĂČries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Cuina i dones es citen a l’Hospitalet

dilluns, 16/03/2015 (mpalacin)

Aquest dijous 12 de març, i en el marc dels actes del dia de la dona treballadora, vaig ser convidada a fer una xerrada, amb elaboració de receptes inclosa, al Centre de Formació d’Hostaleria de l’Hospitalet.

Xerrada "Cuina i dones"

Xerrada “Cuina i dones”

El pĂșblic estava composat majoritĂ riament per alumnes molt joves, alguns dels quals no portaven ni 2 mesos al centre, raĂł per la qual em va sorprendre i afalagar l’interĂšs que van mostrar, tant pel parlament, com pels plats que hi vaig presentar: un CanelĂł de remolatxa i brandada de bacallĂ , amb germinats i salsa de taronja; un test amb Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort i unes postres a base de raviolis de pastanaga farcits de crema de formatge damunt un pa de pessic amarat d’almĂ­var de menta i guarnit amb llesques de mandarina confitada.

Una de les coses que vaig voler deixar ben clara Ă©s que la hostaleria no Ă©s una feina com les altres que et permet seguir amb la teva vida fora d’hores “d’oficina”, sinĂł que Ă©s gairebĂ© com tancar-se en un convent de clausura on no hi tenen cabuda ni fills, ni famĂ­lia, motiu pel qual a moltes dones se’ls fa tan difĂ­cil dedicar-se a aquesta professiĂł. Crec que aixĂČ s’ha de tenir clar de bon començament per no portar-se un agre desencĂ­s: si no hi ha una veritable vocaciĂł i una disposiciĂł a la renuncia, Ă©s millor no endinsar-se en aquest sacerdoci on la sotana Ă©s transforma en davantal i els parroquians s’asseuen a taula per contes d’agenollar-se al confessionari (aixĂČ si: desprĂšs d’unes bones menges i alguna que altra copa de vi, se’ls si afluixa igual la llengua!).

AquĂ­ em teniu en plena acciĂł i amb la parrĂČquia embadalida!

AquĂ­ em teniu en plena acciĂł i amb la parrĂČquia embadalida!

DesprĂšs d’una breu introducciĂł biogrĂ fica, on els vaig explicar com vaig aterrar als fogons professionals, els vaig fer avinents les meves creences sobre alguns altres motius que poden haver influenciat la dona a trigar tant en incorporar-se a la cuina professional, especialment a la cuina d’autor, ja que requereix unes dots de lideratge molt marcades i la capacitat de bregar amb uns equips majoritĂ riament masculins que no hi estan molt avesats a ser manats per una dona. En aquest punt m’hi vaig voler estendre una mica per tal que els quedĂ©s clar que la cuina no Ă©s l’Ășnic factor, ni el mĂ©s fonamental d’un restaurant, sinĂł que ho Ă©s la gestiĂł. PerquĂš? Doncs perquĂš per molt deliciosos i bonics que siguin els nostres plats, sinĂł hi ha una bona planificaciĂł al darrera que ens permeti tenir tot allĂČ que ens Ă©s menester per a realitzar-los i poder fer-ho en el temps previst (aixĂ­ com comunicar-ho eficientment als nostres clients i fer-ho en un espai confortable, net i bonic, etc.) tot se’n va en orris! I justament en aquest camp, el de la gestiĂł del restaurant, les dones hi tenen una sensibilitat especial aixĂ­ com un gran sentit de l’aprofitament de recursos: crec fermament que el malbaratament Ă©s mĂ©s masculĂ­ que femenĂ­, i que les dones estalviem mĂ©s a l’hora de comprar que no pas els nostres companys d’espĂšcie!

TambĂ© els vaig voler explicar altres possibles factors, com que les cuines dels restaurants d’avui no tenen res a veure amb les d’anys enrere on es requeria una força fĂ­sica considerable per moure els estris gegantins i pesants que eren necessaris per desenvolupar-s’hi… Us imagineu el que era moure una cassola d’escudella d’aquelles antigues? AixĂČ per no parlar de les mastodĂČntiques batedores industrials!

PerĂČ a mĂ©s a mĂ©s d’una qĂŒestiĂł de bĂ­ceps, tambĂ© s’han de tenir en compte altres motius que hi poden haver tingut una importĂ ncia considerable, com ara el fet que la dona moltes vegades s’ha sentit reclosa a la cuina de casa, gairebĂ© obligada a convertir aquest espai en el seu Ășnic domini i, un cop alliberades d’aquesta creu ancestral, els hi ha costat una mica trobar-li la grĂ cia a fer d’aixĂČ una professiĂł que les tornĂ©s a tancar a l’espai del que encara moltes estan intentant fugir!

I així, parlant de dones i restaurants, vaig anar fent bullir l’olla, fins que vaig mirar el rellotge i me’n vaig adonar que ja era hora de començar a desparar taula i marxar cap a casa!!!

Per a la meva satisfacciĂł, al final de la ponĂšncia els vaig deixar degustar els plats i no van deixar-hi ni una engruna! És clar que gairebĂ© era l’hora de dinar, perĂČ a aquestes edats els paladars sĂłn molt sincers!

Un hort efĂ­mer i l’abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ÂȘ ediciĂł de la “FESTA DEL DAVANTAL”

dissabte, 14/03/2015 (mpalacin)

Muriel Casals, Magda Oranich, NĂșria RibĂł, Anna TarrĂ©s, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol LĂłpez, Dolo Beltran o Elena Gadel, sĂłn nomĂ©s alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronĂČmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ÂȘ ediciĂł d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoraciĂł del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes especĂ­fic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mĂ nec, per fer servir 2 sĂ­mils gastronĂČmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada Ă©s menys habitual entre nosaltres, com Ă©s el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I Ă©s quĂš, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domĂšstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per aixĂČ que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allĂ  els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada Ă©s una ocasiĂł perfecte per intercanviar experiĂšncies vitals, adreces electrĂČniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un Ă pat deliciĂłs en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada ediciĂł el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no nomĂ©s com a concepte metafĂČric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinĂł amb una presĂšncia real i protagĂČnica: un gran hort va aparĂšixer com per art de mĂ gia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allĂČ mĂ©s de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infĂ ncia a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestĂ­bul i passar-s’ho d’allĂČ mĂ©s bĂ©, sempre i quan, aixĂČ si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit aixĂČ, la concurrĂšncia es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboraciĂł dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

- Terra de cuscĂșs i verdures de l’hort

- pollastre coco-curri

-Carrot cake en test

Un dels moments Ă lgids de la jornada va ser la actuaciĂł de la investigadora i filĂČsofa Georgina RabassĂł, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teĂČloga, exegeta, predicadora, dona de ciĂšncia, biĂČgrafa, poeta i compositora. A mĂ©s a mĂ©s, tambĂ© va descobrir a la perplexa audiĂšncia una recepta per apaivagar la luxĂșria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposiciĂł, va interpretar magnĂ­ficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatĂ­ i cadĂšncia gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolĂ­fica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passiĂł i devociĂł per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrĂšncia.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcĂłrrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animaciĂł de cada any. Ara nomĂ©s falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. RocĂ­o MartĂ­nez Sempere (polĂ­tica i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i polĂ­tica)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexĂČloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresĂ ria)
  8. Anna ArquĂ© (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicĂČloga)
  10. NĂșria RibĂł (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. MĂłnica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa FĂČrum i actual directora de la FundaciĂłn Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol LĂłpez (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse BaldomĂ  (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia AixalĂ  (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. JĂșlia BertrĂĄn (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. NĂșria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artĂ­stica de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina RabassĂł (investigadora i filĂČsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-GuinardĂł de l’Ajuntament de BCN)

 

TĂ rtar de fuet a Cuina de 12

dimarts , 10/03/2015 (Ada Parellada)

Per refrescar una mica la memĂČria, aclareixo el tĂ­tol. Cuina de 12 Ă©s l’activitat culinĂ ria que fem tots els diumenges, a Semproniana, a les 12. Es tracta, ras i curt, d’una classe de cuina gratuĂŻta per als clients de diumenge, per qui ve a dinar diumenge.

Ahir (diumenge 8 de març) vaig dedicar la Cuina de 12 a la Dona Treballadora i vaig proposar una recepta per a un dia especial i que no ens dugués gens de feina. Que fos fet i menjat. Un tàrtar de fuet amb tuc i mostassa

TĂ rtar de fuet

 

 

TÀRTAR DE FUET

Un fuet tendre i bo (que no porquegi)

Dos tomĂ quets del tipus pera

Mitja  poma

Un grapat de pinyons torrats

orenga

Un parell d’orellanes seques

Galetes Tuc

Per l’oli de mostassa:

100 g de mostassa a l’antiga

oli d’oliva

A aquest tàrtar hi podem posar el quÚ vulguem, per donar sabor, més o menys malícia. Jo vaig triar aquests ingredients perquÚ eren els que tenia a mà.

Ratllem els tomĂ quets i els posem en un colador perquĂš perdin l’aigua i ens quedi nomĂ©s la polpa. Pelem el fuet i el trinxem en un robot, procurant que quedin trossos i no una massa. Barregem la polpa dels tomĂ quets, la poma pelada i tallada a dauets, els pinyons torrats, l’orenga i les orellanes picades.

Fem un oli de mostassa, es tracta simplement de batre la mostassa amb l’oli fins aconseguir la textura desitjada.

Emmotllem el tĂ rtar (aixĂČ, Ă©s clar, Ă©s opcional) i l’acompanyem de l’oli de mostassa i una galeta Tuc (jo l’he tallat perquĂš quedĂ©s mĂ©s bonic).

El tema de posar-hi poma i orellanes Ă©s perquĂš contrarestin amb un sabor dolcenc i fresc, al fuet. La mostassa hi dona un toc avinagrat que combina amb el greix del fuet. I la galeta Tuc, amb el punt salat (atĂšs que no hi he posat gens de sal) Ă©s interessant, a mĂ©s que compleix el tracte: no s’ha d’encendre cap fogĂł i ja ve fet.

En definitiva, un aperitiu o un primer plat divertit, fĂ cil i diferent.

TĂ rtar de fuet amb Tuc

TĂ rtar de fuet

 

TĂ rtar de fuet

 

La ruta del bacallĂ  2015

dimecres, 4/03/2015 (Ada Parellada)

Aquell calorĂłs dia d’estiu, la princesa siciliana assaboria un exquisit gelat quan va exclamar: – LlĂ stima que no sigui pecat!

Abans, durant la Quaresma tot era pecat menys menjar bacallĂ , nutritiu i molt econĂČmic. Al llarg d’aquelles inacabables setmanes, el peix del Nord sortia a taula dia sĂ­ i dia tambĂ©. Monotonia, restricciĂł, obligaciĂł i barat sĂłn conceptes que destrempen qualsevol il·lusiĂł. Quan acabava l’ùpoca de prohibicions i cĂ stigs, immediatament s’arraconava aquella penca salada que “perfumava” tota la casa. De les restriccions religioses alimentĂ ries, pocs se’n recorden, i els divendres, fins i tot el Sant, Ă©s dia de fer calaix a les hamburgueseries. El bacallĂ  ha passat dels quatre rals a preus a vegades prohibitius. Alliberats de les cadenes que el posicionaven al pĂČdium de les tortures infantils culinĂ ries, el bacallĂ  Ă©s objecte de desig, de veneraciĂł i d’homenatge. Una colla de restaurants i botigues de Barcelona s’han adherit a la iniciativa del Gremi de Bacallaners d’oferir un menĂș basat en l’excels producte a un preu mĂ©s que assumible. L’han anomenat “RUTA DEL BACALLÀ”, www.rutadelbacalla.com associant-lo inequĂ­vocament a la disbauxa dels caps de setmana dels joves dels 80’s. PerĂČ aneu tranquils, perquĂš aquesta ruta, de plaer incommensurable, aparentment respecta les formes de la Quaresma: el consum del preceptiu peix durant els dies d’abstinĂšncia estĂ  garantit, seguir la ruta Ă©s similar a anar de processĂł i malgrat els plats a tastar poden despertar desigs ocults d’un parell de pecats capitals, no oblidem quĂš celebrem durant aquest perĂ­ode de l’any. NingĂș notarĂ  que esteu pecant.

A Semproniana ens hem adherit a la proposta del Gremi de Bacallaners, i fins el dia 8 de març podeu tastar el segĂŒent menĂș:

CanelĂł de remolatxa i brandada de bacallĂ 

Crema de moniato amb formatge

BacallĂ  amb melmelada d’olives negres

Cruixent de cafĂš i vainilla

Cervesa InĂšdit

Aquest menĂș, amb la seva InĂšdit surt per un simpĂ tic preu de 35€

canelĂł_brandada-retallada

CanelĂł de brandada de bacallĂ 

I ja que hi som, aquĂ­ teniu la recepta del

BACALLÀ AMB MELMELADA D’OLIVES NEGRES

BacallĂ  amb melmelada d'olives negres

Aquesta magnĂ­fica fotografia del plat l’ha fet en Pau Esculies

4 morros de bacallĂ 

500 g d’olives negres

500 g de sucre

El suc d’una llimona

un grapat de tomĂ quets secs

500 g de cebes platillo

200 ml de vi blanc

100 g de sucre

40 g de mantega

un grapat d’espinacs frescos

 

Comencem fent la melmelada d’olives negres. Es tracta simplement de fer coure lentament les olives negres amb la meitat del seu suc i cobertes d’aigua, el sucre i el suc de llimona durant mitja hora, a foc lent. Triturem bĂ© i reservem.

Escaldem les cebes platillo i les pelem. Les posem en una safata de forn, les mullem amb el vi blanc, afegim la mantega i el sucre i coem al forn durant trenta minuts, a 180ÂșC

En una paella, saltem els espinacs amb un raig d’oli, juntament amb els tomĂ quets secs rehidratats.

Posem el bacallĂ  en un recipient apte per a microones, ruixem amb una mica d’0li, el tapem i coem a potĂšncia mĂ xima durant tres minuts.

L’eixuguem bĂ© i el disposem sobre una barreja de cebes caramel·litzades, tomĂ quets i espinacs. Acabem amb la melmelada d’olives negres.

 

En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallĂ 

En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallĂ 

Coca de verdures fĂ cil

dissabte, 21/02/2015 (Ada Parellada)

Els dilluns al vespre fem festa, vull dir que tenim Semproniana tancat i realment Ă©s un dia que ens queda poca esma per cuinar, parar taules i recollir, atĂšs que aquesta Ă©s la dinĂ mica diĂ ria, de dilluns a diumenge. De manera que jo seria feliç amb un biquini o ni tan sols aixĂČ, simplement amb un pa amb tomĂ quet. PerĂČ Ă©s clar, com que Ă©s l’Ășnic dia que fem festa Ă©s l’Ășnica oportunitat que tenim de fer una mica de festa i, sobretot, de sopar amb tranquil·litat amb els nostres fills. Per tant, entaular-se Ă©s obligat i Ă©s ben cert que sempre ho gaudim.

AixĂČ sĂ­, busquem cuinar plats senzills, bons, saborosos, saludables i que no ens obliguin a aixecar-nos de taula a cada instant. I si a mĂ©s sĂłn bonics, aquest dia l’hem encertat. Dilluns passat vam fer aquesta coca de verdures, que va tenir molt Ăšxit.

AquĂ­ la teniu

 

2015-02-02 20.09.16-1.jpg

1 lĂ mina gran de pasta de full

100 grams de cansalada viada ben fina

1 pebrot escalivat

Un carbassĂł

mig brĂČquil

un manat d’espĂ rrecs

una albergĂ­nia

Oli i sal

(opcional, perĂČ en el nostre cas imprescindible: camembert)

 

Estirem la pasta de full amb un corrĂł, la punxem i hi posem a sobre unes lĂ mines de cansalada tallada ben fina. TambĂ© tallem el carbassĂł a lĂ mines i ho posem a sobre de la cansalada. Fem coure al forn, a 180ÂșC durant ben bĂ© mitja hora.

Aprofitem que tenim el forn en marxa per posar-hi a escalivar un pebrot. L’albergĂ­nia la coem al forn, tallada a dauets, amb un raig d’oli i sal (Ă©s cert que queda millor si la fem a la paella, perĂČ xucla molt oli. Feta al forn no necessita tan oli i aixĂ­ embrutem una paella menys). Pelem el pebrot i en fem tires (si el deixem refredar els nostres dits ho agrairan).

Pelem els espĂ rrecs, els ruixem amb un raig d’oli i sal i els coem al forn, deu-quinze minuts, procurant girar-los de tant en tant.

Escaldem el brĂČquil, trencat a bocins, tres minuts en aigua bullint.

Muntem la coca, a la base posem el pebrot escalivat i a sobre, el brĂČquil, els espĂ rrecs i l’albergĂ­nia. Donem un cop de forn i a taula.

Jo crec que queda molt millor si la coronem amb una mica d’interior de camembert. Li posem per sobre abans de donar-li un cop de forn, un parell de voltes amb el pebrer i a taula!

2015-02-02 20.24.49.jpg

VersiĂł amb llĂ grimes de cor de camembert

 

 

Un sopar a les Set Portes i un llibre

dimecres, 18/02/2015 (Ada Parellada)

En Josep Sucarrats i en Sergi MartĂ­n han escrit un llibre deliciĂłs per recuperar la memĂČria dels restaurants emblemĂ tics de Barcelona.

 

En Josep Ă©s un cientĂ­fic poĂštic, el que significa que tot el que escriu estĂ  fonamentat documentalment, malgrat quan ho llegeixes sembla ben bĂ© una novel·la. Doncs com que en Josep Ă©s un cientĂ­fic, va voler extreure la informaciĂł de la famĂ­lia vivint-la de debĂČ. La cita va ser fa uns mesos a les SET PORTES, i els participants a la trobada vam ser…Per la part Parellada: el meu cosĂ­ Paco SolĂ© Parellada, i la seva dona la Susanna; el meu germĂ  Ramon Parellada Garrell i la InĂ©s, la seva dona; en Santi (el meu home) i jo; i en Josep i en Sergi, per la part no Parellada.

2014-02-12 22.25.56.jpg

En Ramon Parellada Garrell i en Paco Solé Parellada

 

2014-02-12 22.40.08.jpg

La Susana, en Santi i en Paco. Dos sobrevinguts i un de casa

2014-02-12 22.40.24.jpg

En Josep Sucarrats i en Sergi MartĂ­n

El sopar va ser memorable, feia dies que la família no havíem coincidit i en Josep va tenir feina a contenir la rauxa Parellada. I jo em vaig emocionar de tant bé com es menja a les SET PORTES, una meravella. Va ser un àpat impressionant.

 

Recordo entreteniments sublims, com una esqueixada, coca amb tomĂ quet, pernil, una romescada. Plats que hem menjat moltes vegades, perĂČ que potser fa temps que no sĂłn a la nostra taula, tan enlluernats com estem amb la cuina japonesa, la cantonesa, la mexicana, la peruana o la nikkei. Una senzilla esqueixada ens pot semblar massa poca cosa i quan la tornem a menjar, amb franquesa, sense patir per les sorpreses, els sabors reconeguts omplint els sentits i la memĂČria, Ă©s tan emocionant que esdevĂ© memorable.

 

El clĂ­max, la culminaciĂł va ser un sensacional pollastre amb llagostins.  Quan vaig demanar allĂČ de la recepta, amb aquella candidesa prĂČpia dels al·lucinats, el cosĂ­ em va dir allĂČ de “no tĂ© cap secret”. Potser no tĂ© cap secret, perĂČ jo seria capaç de confessar els secrets mĂ©s inconfessables a canvi de tornar a menjar aquella delĂ­cia.

 

BĂ©, desprĂ©s d’indagar aquĂ­ i allĂ , la recepta del

 

SENSACIONAL POLLASTRE AMB LLAGOSTINS DE LES SET PORTES Ă©s

(Segons recepta de Josep Lladonosa)

1 pollastre gros

24 llagostins

300 g de crancs de mar

3 dl d’oli

200 g de farina

2 cebes

3 grans d’all

6 tomĂ quets madurs

1 copa de vi ranci

1 copa d’aiguardent sec

20 g d’ametlles

20 g d’avellanes

1 ramet d’herbes: llorer, orenga, farigola i porro

pebre sal

 

2015-01-02 22.06.56-003.jpg

Tallem el pollastre a quarts, els salpebrem, els enfarinem i els daurem a una cassola. Després els reservem.

Aprofitem la mateixa cassola per fer un sofregit amb els cebes, les herbes i els tomĂ quets. Ho barregem amb una culleradeta de farina i ho mullem amb un got gran d’aigua. Fem coure uns cinc minuts. Trenquem els crancs amb un morter i els afegim al sofregit, juntament amb el pollastre. Fem coure mitja hora, a foc lent. Traiem el pollastre i el posem en una cassola neta, colem la salsa, ben premuda, per sobre el pollastre i hi disposem els llagostins.

Fem una picada amb els alls, les ametlles i les avellanes. La deixatem amb vi ranci i l’aiguardent i l’aboquem a la cassola. Fem coure deu minuts mĂ©s. Comprovem el punt de sal i ho servim.

 

Per postres vam menjar un PIJAMA, aquelles postres mĂ­tiques, que us haig d’explicar que van ser creades per l’avi de tots els presents (germans i cosins, Ă©s clar) de la taula del sopar de les SET PORTES. Explicava el meu pare que l’avi Paco va batejar aquelles postres com a PIJAMA, perquĂš la seva proposta s’assemblava al Peche Melba d’Escoffier. El personal de l’época no sabia dir PĂšche (pronunciat “pixxx”) Melba, i la cosa va anar derivant a Pixxama. BĂ©, sigui com sigui, l’autoria del Pijama no ens la treu ningĂș.

I tant parlar de pollastre, no hem parlat del llibre magnĂ­fic de les HISTÒRIES DE LA BARCELONA GORMANDA, en el que s’expliquen els secrets de restaurants emblemĂ tics de la ciutat. Us animo a comprar-lo i a fer-ne una ullada perquĂš, a part de moltĂ­ssimes histĂČries divertides, n’hi ha una de molt sucosa…..que passa a Semproniana.

 

I per anar fent-vos boca, algunes frases del llibre d’en Josep i en Sergi, referents a les Set Portes

Els Parellada —nissaga de fondistes granollerins en actiu ininterrompudament, com a mĂ­nim, des de 1771— us explicaran que, de fondes, nomĂ©s n’hi ha a Catalunya. Que aquest Ă©s un establiment genuĂŻnament catalĂ  que dĂłna de menjar i ofereix habitacions a la vegada, perĂČ que el quid que el fa singular Ă©s la taula i l’ambient que s’hi viu. Paco Parellada, format al principi del segle xx en un dels millors restaurants barcelonins de l’ùpoca —el Maison DorĂ©e— ho havia aprĂšs bĂ© de la seva mare, Dolores, ideĂČloga de facto de la Fonda Europa, l’establiment que tant triomfava aleshores a Granollers. Calia servir bon menjar, Ă©s cert, perĂČ la clau era ser generĂłs —van ser els primers a oferir el pa de franc en comptes de cobrar-lo per llesques—, ser xarmant amb la clientela i tenir un peu al menjador i l’altre a la cuina: tot sota control.

Les 7 Portes havia estat un establiment rutilant des de la inauguraciĂł, el dia de Nadal de 1838. PerĂČ quan Rafael MoratĂł, que l’havia comprat l’any 1929, va oferir-lo a Parellada era un negoci tan decrĂšpit com la mateixa Barcelona. MoratĂł havia conegut les mels dels temps de l’obertura de l’estaciĂł de França i de l’ExposiciĂł Universal. Durant la RepĂșblica, les taules s’omplien de diputats del Parlament de Catalunya, que li Ă©s veĂ­: LluĂ­s Companys, Ventura Gassol, Josep Tarradellas o Joaquim VentallĂł en van ser clients il·lustres. Intel·lectuals i poetes d’aquells anys daurats —Joan Alavedra, Andreu Avel·lĂ­ ArtĂ­s o Federico GarcĂ­a Lorca— s’hi havien entaulat. Al cor de la guerra civil, MoratĂł hi va acollir brigadistes internacionals.

Acabat el conflicte armat i vista la clientela que havia sovintejat les visites a la casa, les noves autoritats feixistes li van atribuir vel·leĂŻtats republicanes, i el pobre MoratĂł va ser vĂ­ctima de tota mena de traves administratives per poder gestionar el local tal com calia. Fart i cansat, va oferir-lo a l’amo de la Fonda Europa, que, com va poder, va aconseguir els mil duros (avui serien 30 euros!) que van acordar pel traspĂ s del negoci.

Parellada va portar al barri portuari de Barcelona l’entusiasme d’una fonda de comarques. Va fer de la generositat la marca de la casa, conscient que, a Catalunya, la gent anava al restaurant mĂ©s a atipar-se que a menjar. «Aquest Ă©s un fet general de tot el paĂ­s, de les classes altes i de les mĂ©s baixes», va confessar a Josep Pla, que li va dedicar diversos articles. El fondista va ser pioner en accions dignes dels estrategs de mĂ rqueting de McDonald’s: va començar a regalar llibrets dels Cuentos de Calleja per als fills dels clients. Amb aixĂČ, aconseguia que la canalla deixĂ©s tranquils els pares i que, en futures ocasions, insistĂ­s per repetir el restaurant dels cuentos.

2014-07-17 20.54.12.jpg

El meu cosĂ­ Paco ha recuperat la tradiciĂł de donar als nens els famosos Cuentos de Calleja

D’aquesta manera Les 7 Portes va tornar a ser el millor restaurant de la ciutat. Les (poques) celebritats que visitaven la Barcelona de postguerra van passar-hi: Juan Domingo PerĂłn, Alexander Fleming, el torero Manolete, el banquer Juan March, l’almirall Sherman
 De tota manera, Josep Pla va interpretar que la clau d’aquell Ăšxit en temps de misĂšria va ser que s’hi servia «una cuina normal dirigida a persones normals». Una cuina que no queia «en la primarietat de les cavernes ni en la complicaciĂł dels refinaments mĂ©s elaborats».

Paco Parellada vivia al primer pis del local, amb la seva filla Carme i el seu gendre, Joan SolĂ©. El nĂ©t, i actual propietari, Paco SolĂ© Parellada, recorda aquells anys en quĂš negoci i famĂ­lia es barrejaven. Assegut en un reservat, que havia estat l’habitaciĂł on ell va nĂ©ixer, comenta que la influĂšncia culinĂ ria de Les 7 Portes sobrepassa Barcelona: «El meu avi va construir la carta nacional del paĂ­s. Els cuiners de l’ùpoca venien aquĂ­ a veure quĂš hi cuinava. I els arrossos, el pollastre amb llagostins, el fricandĂł, el pijama, sĂłn els plats que es troben a tots els restaurants tradicionals. És important saber fer una carta, perquĂš explica com Ă©s un restaurant».

L’avi Parellada ho tenia ben clar. Fins i tot quan, durant la guerra, sobrevivia exiliat a ParĂ­s, no s’estava d’anar cada dia a Les Halles a passejar entre les parades per imaginar quĂš podria cuinar, «com un il·lĂșs total», segons es va descriure a Pla. «Ah, si jo poguĂ©s tenir un restaurant a ParĂ­s, que en guanyarĂ­em de diners!», deia.

Ell en sabia, de guanyar-ne: tres anys desprĂ©s de tornar a Catalunya, el seu primer dia a Les 7 Portes es va tancar amb 60 clients, el doble dels que conservava l’anterior amo. L’endemĂ  en van ser 200 i, des d’aleshores, cap dia han estat per sota d’aquesta xifra. L’ànima fondista dels Parellada continua tenint un peu a la sala i l’altre a la cuina. Deu ser el secret per mantenir tan viu, en una ciutat tan ingrata amb la tradiciĂł com Barcelona, un restaurant que s’acosta als dos segles de vida.