Simplement, he fos xocolata, he “encamisat” el con per dins, l’he farcit de fruita i gelat i he aprofitat la xocolata fosa per tapar-lo totalment, com quan era petita i menjava els frigolÃn.
Presenta Generació Digital, cada dimecres, al canal 33
Em posa molt nerviós la indecisió. Quan anem als restaurants amb els amics, sóc jo el que organitzo, trio els plats i, fins i tot, si s’escau, organitzo com han de seure – diu, tot llegint la carta.
Puc riure i parlar seriosament a la vegada, sobretot quan faig dinars de feina.
T’agraden els dinars de negocis?
Molt. Em sembla un format molt civilitzat. És el millor mètode per arribar a un acord. Hi ha coses que s’han de parlar al voltant d’una taula. Es segueix un ritual conegut per tots els qui són a taula, hi ha temps per abordar el tema a tractar i a l’hora dels cafès s’ha d’haver tancat l’acord. Cap expert en mà rqueting podria haver inventat un espai millor per negociar.
Ni molt menys. Nosaltres, els catalans, seiem per dinar i treballar durant un parell d’hores, i a la tarda, tornem a la feina. A Madrid quan seuen a dinar ja no s’aixequen fins el vespre. Hem de potenciar la taula per negociar, perquè ens allunya de la cultura anglosaxona que mengen un entrepà entre reunió i reunió, i ens acosta a la cultura mediterrà nia.
Els arrossos, el rossejat de fideus…Reivindico que tothom tingui clar la diferència entre la fideuà – que vindria a ser els fideus a la cassola de tota la vida – i el rossejat de fideus – els fideus rossos, prims, que queden dempeus quan els posem al forn. Mira, tinc aquesta neura lingüÃstica…
Cuino sempre, però prefereixo la cuina lúdica. A les festes de Nadal, cuino per als meus germans des que tinc vint-i-cinc anys, perquè la meva mare es va posar malalta.
No sóc gaire de menuts. De petit em donaven llengua, sang, ronyons, tripa i fetge. Però de gran, tot plegat ho he arraconat…i tampoc m’agrada gaire la sobrassada
El dringar de la forquilla en batre uns ous, el soroll dels ous batuts en caure sobre la paella roent. Aquesta música m’amansa, m’entendreix i m’emociona.
El teu aliment fetitxe
El bacallà . M’entusiasma el bacallà a la portuguesa: patates fregides, bacallà esmicolat, un ou i olives negres.
Un d’aquests aliments són els musclos i el rovell d’ou. Avui, dia de cada dia que, com tothom vaig amb presses, i haig de vigilar la butxaca, he dinat REMENAT DE MUSCLOS
8 ous
2 porros
300 gr. de musclos sense closca (uns 4 per persona)
100 ml de nata lÃquida
Oli, sal i pebre
(És el primer vÃdeo que faig, el proper serà millor!)
Us penjo l’article resultant, que la Trinitat ha escrit magistralment i que va sortir publicat el diumenge tretze de maig al suplement dels diumenges del diari ARA, l’ARA TU.
Hi ha tres tipus d’arròs: gra llarg, rodó i mig. Els tres tipus provenen de la mateixa famÃlia botà nica: l’Oryza sativa, i es desdoblen en multitud de varietats: sènia, bahia, bomba…
Arborio. Ideal per a elaborar rissotos. Requereix que el cuiner es dediqui en exclusiva al plat i li cal un moviment constant, fins aconseguir no un arròs sinó una crema, que es barreja amb abundant parmesà i la mantega a l’últim instant.
Passos per fer un bon rissoto:
Sofregir una ceba en mantega. Afegim arròs, l’enrossim, el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent, anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. 18 minuts de cocció. S’acaba amb una nou de mantega i una mica de formatge
Rissoto de llagostins i bolets i el seu socarrat
400 gr. d’arròs Arborio
1 litre de brou de peix (el millor que trobis.Si pot tenir un fons de gambes, millor)
200 gr. de bolets de cultiu
una ceba grossa
un raig de vi blanc
16 llagostins
100 gr. de mantega
Sofregim la ceba, lentament, amb la mantega. Quan estigui ben tova i transparent, afegim l’arròs, apugem el foc i l’enrossim, un parell de minuts. Afegim el vi  blanc i deixem que l’embegui. Abaixem el foc, i anem vessant el brou de peix, a cullerots. Remenem sense parar, o sacsegem la cassola, perquè el midó surti i faci crema. Finalment, posem els bolets cuits i els llagostins pelats. Afegim un dau de mantega, sacsegem (mantequem) i servim.
Marinem cinc minuts, un tros de tonyina tallada a daus amb soja, oli, sal i una mica de gingebre fresc ratllat. El marinat ha de cobrir la tonyina, o nosaltres hem de tenir la precaució d’anar donant-li la volta, perquè el marinat toqui a tot arreu. La traiem del marinat i la conservem coberta en oli.
En el moment de fer el plat, posem a la base d’un motlle un bon tou d’arròs glutinós bullit, a sobre una culleradeta de romesco i acabem amb el dau de tonyina. Afegim una mica de sal.
La seva composició de midons li atorga una capacitat d’absorció molt important.
Passes per fer una bona paella
Enrossir l’arròs dos minuts, a foc fort. Sofregit de ceba abundant i ben confitat, i la marca (la carn enrossida i les verdures). Cobrim amb el doble de brou que d’arròs i deixem coure 17 minuts, a foc lent, sense moure la paella. Finalment posem el marisc, i tapem. Deixem reposar cinc minuts.
Amb les sobres d’aquest arròs, en fem croquetes. Simplement hem de fer-ne boles, passar-les per ou batut i pa ratllat i fregir-les en abundant oli d’oliva.
Es tracta de bullir arròs Basmati, quinze minuts, a foc mig, amb un raig d’oli. Refrescar-lo immediatament i amanir-lo amb el pesto d’herbes.
Per fer el pesto triturarem unes fulles d’alfà brega, unes fulles de menta, unes fulles d’espinacs amb oli, formatge parmesà i pinyons.
Acabarem l’amanida amb festucs i avellanes trencades.
Per descomptat hi podeu afegir tot allò que us abelleixi: daus de formatge, daus de tomà quet, pernil, ou dur….
Amanida rosa d’arròs
En aquest cas es tracta de bullir l’arròs Basmati, quinze minuts en abundant aigua amb sal i una mica d’oli, a foc mig. El colem i el refresquem immediatament.
L’he combinat amb daus de remolatxa cuita, cogombrets,  dà tils, tà peres i olives verdes. L’he amanit amb una vinagreta de suc de taronja, oli, sal i pebre.
aquesta fotografia no li fa justÃcia, pobreta....
Arròs integral
Aquà ja no es tracta de varietats ni de tipus, sinó del seu tractament. Acostuma a ser de gra mig.
No s’ha tractat, per això conserva tots els seus elements: la clofolla, la pell, el pericarpi del gra. És molt ric en fibra i vitamines.
Carbassó farcit d’amanida d’arròs integral i salvatge
2 carbasssons mitjans
200 gr. d’arròs integral
200 gr. d’arròs salvatge
2 tomà quets pera
Per la vinagreta: oli, vinagre de Mòdena, mostassa a l’antiga, mel i una mica de sal.
Bullim per separat l’arròs integral i el salvatge. El salvatge necessita 40 minuts i l’integral 30. Hem de procurar que no es quedin sense aigua, i abocar-hi aigua calenta, per no tallar la cocció si es quedessin sense aigua. Els refresquem immediatament. Si els fem servir el mateix dia no els guardarem a la nevera.
Escaldem els tomà quets, als que prèviament hem fet una incisió a la base, durant menys d’un minut en aigua bullint. Els refresquem, els pelem i traiem les llavors, els tallem a dauets. En un recipient barregem els arrossos, el tomà quet i dauets de carbassó cru. Amanim amb la vinagreta.
Tallem els carbassons a trossos regulars i els posem en un plat, tapats amb plà stic film. Els coem, al microones, a potència mà xima, durant tres minuts. Vigileu al treure el plà stic film, que crema molt. Els posem sobre un colador, perquè perdin l’aigua. Els buidem amb una cullera buidadora i els farcim amb l’amanida d’arròs.
Fregir uns alls laminats juntament amb l’arròs (amb poc oli). Posar el doble d’aigua que d’arròs i cobrir amb paper de plata. Tapar ben tapat i deixar coure 15 minuts a foc lent.
El nom de l’arròs es deu a la deessa Venere, la deessa romana de l’amor, de pell negra.
 LES CATEGORIES
Als comerços observem que els paquets d’arròs tenen categories: extra, primera i segona. Aquesta classificació no respon als atributs organolèptics del producte, sinó, simplement a la “salut†de l’arròs.
EXTRA: garanteix un 90% mÃnim de grans d’arròs sencers i nets.
La dificultat de cuinar amb grans trencats d’arròs es centra en que per la part trencada s’escapa el midó, provocant que l’arròs s’enganxi amb facilitat i dificultant l’elaboració.
Triturem els maduixots nets, amb un raig d’oli. Afegim aigua fins obtenir la textura desitjada. Passem per colador xinès, si ens molesten els granets dels maduixots. Ajustem de sal. Reservem fins el moment de servir. Acompanyem amb una nou de formatge fresc, o d’untar, i unes fulletes de menta.
Â
Broqueta de maduixot i anxova
Doncs, això: una bona anxova i un bon maduixot
Ratllat de maduixots i formatge AltejóÂ
Una mena d’aperitiu: Tallar molt fi el formatge  i el maduixot, intentant
Acompanyem el ratlla amb una amanideta de microvegetals, uns dauets de tomà quet i una mica de reducció de vinagre de Mòdena
Â
TÃ rtar de tonyina marinada i maduixot
Marinem un tac de tonyina amb:
Salsa de soja
Oli d’oliva (o un oli perfumat, si el tenim: oli de sèsam, oli de festucs…en el meu cas, oli d’orxata!)
Gingebre fresc
Tallem la tonyina a daus. La posem en un recipient i hi ruixem la salsa de soja, l’oli d’oliva i hi afegim gingebre ratllat o a là mines fines. Deixem macerar un mÃnim de mitja hora.
En un motlle, fem capes de maduixot i tà rtar de tonyina. Amanim amb una mica de flor de sal, i un raig d’oli.
Â
Romesco de maduixot
Es tracta de fer un romesco “normal”, substituint el tomà quet per maduixots. Els maduixots els escalivarem, com ho farÃem amb un tomà quet, al forn, amb una mica de sal, una mica d’oli i una punta de sucre.
maduixots escalivats + all escalivat + pa fregit + oli d’oliva + vinagre de vi blanc + sal + pebre vermell dolç. Tot triturat.
Ho acompanyem amb calçots rostits.
Â
Un pa de pessic, una crema de formatge i un maduixot
A partir d’un pa de pessic i d’una crema de formatge, fem tres propostes de presentació.