Gelats i fruita

dilluns, 21/05/2012 (Ada Parellada)

A l’estiu ens ve de gust menjar fruita, sí, però quan a taula surt un gelat, de seguida arraconem la fruita. No hi podem fer més, el gelat guanya sempre la partida. I és normal, la dolçor, la textura i la temperatura fan del gelat el triomfador a taula.

Així, doncs, si combinem la fruita i el gelat, quedem empatats. Els gelats hidraten, són molt nutritius i són de fàcil digestibilitat, són una bona opció a l’estiu, sobretot per a infants i per a avis. Els infants es mouen molt i es deshidraten fàcilment, i els avis, sovint estan inapetents o els costa pair molts aliments a l’estiu. I la combinació gelat-fruita és molt interessant quan els infants (o els adults) no volen menjar fruita!


 Podem combinar gelats o sorbets, amb fruita. La diferència és tan senzilla com que els gelats s’elaboren en base de làctic o nata i els sorbets en base d’aigua. Canviarà la textura, la temperatura i el poder calòric.  Un sorbet sempre serà menys calòric que un gelat, tot i això ambdós tenen una quantitat important de sucre…Però un dia és un dia! I, la resta de dies….fruita!

La majoria de postres, al ser gelats, no els he pogut fotografiar, però els veureu a la secció d’Els Matins, que he penjat.

Cassoleta de gelat i fruita

200 gr. de farina

100 gr. de mantega

2 ous

una cullerada de sucre

una mica de sal

una culleradeta de llevat químic.

Arenem la farina amb la mantega. En fem un volcà i vessem els dos ous, el sucre, el llevat i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Jo hi vaig afegir una cullerada de crocant d’ametlla (que tenia per casa, molt interessant). Estirem amb el corró, entre dos làmines de silicona, dos papers de forn o dos trossos de plàstic film. És millor estirar sense farina, per no assecar la massa. En el cas que la massa ens hagi quedat molt molla (degut a que els ous eren molt grossos, o perquè fa molta calor), llavors sí que convé estirar-la amb el corró. Va bé deixar-la reposar a la nevera, una mitja hora, tapada amb plàstic film, però jo vaig una mica a la idea i no acostumo a fer-ho.

Un cop estirada, la disposem sobre uns motlles posats al revés. Els motlles poden ser antiadherents o de silicona (com aquests de magdalenes). Retallem les vores, premem i procurem que quedi polit. Enfornem a 180ºC durant quinze minuts.

Servim amb fruita i gelat, clar!

DSC07370.JPGDSC07374.JPG

DSC07375.JPG

DSC07378.JPG

DSC07380.JPG

Con de xocolata, gelat i fruita

Simplement, he fos xocolata, he “encamisat” el con per dins, l’he farcit de fruita i gelat i he aprofitat la xocolata fosa per tapar-lo totalment, com quan era petita i menjava els frigolín.

La torradora només fa la funció de suport!

  1. Gotet de gelatina de mango, gelat i mango
  2. Polo de fruites fresques. Calipo de fruites
  3. Gelat farcit de fruita
  4. Batut

Viure les hortalisses. Publicat al Criatures

dilluns, 21/05/2012 (Ada Parellada)

12_criatures_maig_hortalisses.jpg

Jordi Sellas. Entrevista al Lecturas

dissabte, 19/05/2012 (Ada Parellada)

LBS_3894.JPG

Presenta Generació Digital, cada dimecres, al canal 33

Em posa molt nerviós la indecisió. Quan anem als restaurants amb els amics, sóc jo el que organitzo, trio els plats i, fins i tot, si s’escau, organitzo com han de seure – diu, tot llegint la carta.

I es deixen portar, els amics?

I tant! Perquè diuen que si trio jo mengen bé!

O sigui que mengen al teu gust!

Clar! Sempre trio tot fresc, cru o poc fet: tàrtars, tonyina crua, ceviches…

Ceviche?

La meva dona és veneçolana i m’ha obert a totes les cuines americanes i caribenyes.

De quin plat veneçolà ets fan?

El plat típic és l’arepa. És un plat molt humil, una mena de pita, feta amb “harinapanâ€. Es retira la part tova de dins i es farceix de tot! Els dies importants mengen arepa reina pepeada: farcida de pollastre, alvocat, ceba i formatge. Però el meu plat favorit és la cachapa, una arepa plana de blat de moro que s’omple de formatge i s’aixafa.

Quina mena de formatge?

Aquí el venen com “queso latino†és un formatge que té un gust molt suau, pràcticament no té gust. A mi m’agraden els formatges forts…i també els suaus. De fet, m’encanten els formatges, de tota mena i de tots els colors!: verds, liles, blaus i podrits!

LBS_3914.JPG

Sempre t’ha agradat la cuina étnica?

He anat evolucionant en el tema gustos. Jo sóc d’Olot, a casa menjàvem plats molt tradicionals. El més exòtic que havia tastat era un arròs tres delícies a un restaurant xinès…Pensa que a Olot van tancar un Mc Donald’s perquè la gent no hi anava. Quan vaig arribar a Barcelona, tot em va sobtar. Vaig anar a un japonès i no podia entendre això del peix cru!  Vaig demanar pollastre…Al principi no m’agradava gens tot el que s’allunyava de la botifarra amb mongetes, però a poc a poc vaig  anar tastant plats i un cop ho proves no ho pots deixar, t’hi enganxes. Ara sóc un fan de la sorpresa culinària.

I d’Olot què trobes a faltar?

El pa i la coca dels Hostalets. La coca és dolça, amb molta molla i s’ha de menjar amb fuet. És el menjar apoteòsic!

Ets d’embotits?

Molt. És el que més enyoro quan no sóc a Olot. A casa el meu millor amic fan embotits, i tinc el record inesborrable d’anar a l’assecador, agafar un fuet i menjar-lo directament. Una delícia!

Em pensava que em diries un plat cuinat…

No! No m’agrada gens el xup-xup, ni les salses exagerades. M’agrada el producte: carn, verdures, però poc cuinat.

LBS_3916.JPG

No en menjàveu a casa teva?

I tant, a casa érem molt disciplinats. Cuinaven les àvies, encara recordo el menú. Dilluns, verdura. Dimarts, escudella. Dimecres, llenties. Dijous, arròs a la cassola o patates guisades. Divendres, el súmmum, els macarrons! Però quan vaig arribar a Barcelona, per estudiar-hi, als 17 anys…

Què va passar?

Allò va ser salvatge. Compartia pis amb quatre olotins. Cada dia bevíem una ampolla de Coca-cola de dos litres, i en aquella època era amb tot el sucre!, i també una ampolla enorme de Cacaolat. A més de pizzes, entrepans de tota mena i el més bèstia, un paquet de 20 frankfurts enterrats en quètxup. He passat a l’extrem contrari, no he menjat mai més un frankfurt!

Per què?

Ara procuro menjar saludablement. Em va impactar copsar que el nostre cos es regenera a partir del què mengem. No sempre ho tenim en compte. Quan vaig començar a treballar dinava cada dia de menú, i no em sentia bé perquè no menjava bé. No és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. M’he tornat un bocafí.

LBS_3939.JPG

Poc i bo…

Va ajudar-hi el meu germà, és cuiner. Sempre ha estat un boig de la cuina. Era molt divertit quan ell tenia exàmens, coincidien amb els meus. La diferència és que jo havia d’estudiar redacció de textos i ell, pollastre amb gambes o truites! Recordo les seves pràctiques de truita. A casa en vam menjar tantes…! Gràcies als seus “estudis†hem hagut de fer pràctiques tota la família: de l’estil de visitar els restaurants més importants de Catalunya.

Restaurants tocats i posats?

Això mai! Nosaltres riem molt a taula, i a la cuina. No ens l’hem de prendre dramàticament. Precisament aquesta és la riquesa de la cuina, que és lúdica, per gaudir-ne. La meva mare és una gran aficionada a la cuina, de la d’inventar, de passar-ho bé. Cada any fa una trobada amb una vintena d’amics, cada un ha de portar un plat excepcional. Es passa tot l’any pensant com els sorprendrà i sempre es supera!

Sempre rius!

Puc riure i parlar seriosament a la vegada, sobretot quan faig dinars de feina.

T’agraden els dinars de negocis?

Molt. Em sembla un format molt civilitzat. És el millor mètode per arribar a un acord. Hi ha coses que s’han de parlar al voltant d’una taula. Es segueix un ritual conegut per tots els qui són a taula, hi ha temps per abordar el tema a tractar i a l’hora dels cafès s’ha d’haver tancat l’acord. Cap expert en màrqueting podria haver inventat un espai millor per negociar.

Però fer dinars de negocis és molt de Madrid, no?

Ni molt menys. Nosaltres, els catalans, seiem per dinar i treballar durant un parell d’hores, i a la tarda, tornem a la feina. A Madrid quan seuen a dinar ja no s’aixequen fins el vespre. Hem de potenciar la taula per negociar, perquè ens allunya de la cultura anglosaxona que mengen un entrepà entre reunió i reunió, i ens acosta a la cultura mediterrània.

LBS_3949.JPG

La teva mare cuina, el teu germà és cuiner…i tu?

Ui, jo cuino molt poc. Ara, sóc un expert amb el wok. Faig un pollastre amb curri magnífic.

 

 LBS_3924.JPG

 

Xavier Graset. Entrevista al Lecturas

dijous, 17/05/2012 (Ada Parellada)

Presenta i modera L’Oracle, el programa tertúlia, cada tarda, de tres a quatre, a Catalunya Ràdio

LBS_1794.JPG

Malgrat ha encadenat activitats durant tot el dia, arriba al vespre a Semproniana, impecablement vestit, amb gana i ganes de conversa.

Jo sé de bona tinta que ets un bon cuiner

M’interessa molt la cuina, tinc una col·lecció important de llibres de cuina, però també invento molt.

T’hi deus passar moltes hores

Precisament contra això lluito, perquè m’agrada molt vèncer la idea que cuinar fa perdre molt temps. Quan arribo a casa, li dic a la meva parella: Carinyo, mentre banyes els nens, preparo una sèpia guisada…Llavors, me n’adono que no, que tardo molt més, però finalment sopem sèpia guisada!

Quins són els teus hit parades als fogons?

Els arrossos, el rossejat de fideus…Reivindico que tothom tingui clar la diferència entre la fideuà – que vindria a ser els fideus a la cassola de tota la vida – i el rossejat de fideus – els fideus rossos, prims, que queden dempeus quan els posem al forn. Mira, tinc aquesta neura lingüística…

I tens neures culinàries?

Si, m’obsessiona el temps i l’espai. Vull dir, que tot i que es pot menjar pebrot al desembre, jo necessito reservar la samfaina i l’escalivada per a l’estiu. Per a mi és molt important conservar el lligam amb la natura, amb les temporades. Tinc un hort, amb aquest objectiu, de no perdre la noció de la terra. Viure el cicle de la natura: sembrar, recollir…

Què hi conrees?

Faves, pèsols i avellanes.  Vaig heretar la terra del pare, i la cuido també perquè em fa una pena immensa veure trossos descuidats, abandonats. Tenint cura de l’hort honoro al pare.

LBS_1814.JPG

I de la mare, què m’expliques?

Em preocupa perdre el fil transmissor, el patrimoni culinari de casa meva, per això intento cuinar les receptes que em va ensenyar la meva mare.

Per aprendre’n, miraves com cuinava?

Em va ensenyar a cuinar per telèfon! L’època que vaig estar de corresponsal a Madrid, em vaig trobar sol en un pis, havia de cuinar…i la trucava perquè m’expliqués com feia els plats que enyorava.

Li agradava cuinar a la teva mare?

No ho crec. Cuinava perquè les dones cuinaven. I de tant fer-ho en sabia molt, però crec que mai no li va agradar.

Què enyoraves?

Hi ha aliments i costums que s’han perdut totalment, com la ceba crua, l’all esclafat en unes patates bullides aixafades…L’esclafaalls és la primera aproximació de l’home a la cuina.

I els plats?

L’estofat de vedella amb patates, l’arròs de poll

Què és això de l’arròs de poll?

Un arròs bullit amb un gra d’all i una fulla de llorer.

Ah, un arròs de malalt!

Però que jo menjo quan estic ben sa!

LBS_1805.JPG

Ara cuines més de diari o de festa?

Cuino sempre, però prefereixo la cuina lúdica. A les festes de Nadal, cuino per als meus germans des que tinc vint-i-cinc anys, perquè la meva mare es va posar malalta.

Digues el menú!

Impossible. Cada any faig el clàssic pollastre rostit, un autèntic pollastre de pota blava, que tardo tres dies a cuinar. Primer el macero amb molta ceba, vi ranci, alls, herbes, oli, durant tot un dia. Després el rosteixo i, a part, faig el farcit. A banda del pollastre, cada any faig tres aperitius i tres entrants diferents. M’ho haig d’apuntar per no repetir. Aquest any he fet uns rigatone farcits de brandada de bacallà. Els aperitius són sempre molt innovadors.

Te’ls inventes?

A vegades sí, però tinc molts llibres de cuina, moltíssims.  Quan llegeixo els dominicals dels diaris, sempre començo per la secció de cuina i retallo les receptes. Si no em surten bé, sempre tenim el pollastre!

Ets eclèctic, doncs

Molt. Tota la cuina m’interessa. Passo amb alegria de pelaies fregides a gotet de batut de llet de coco a ou cargolat. A la meva cuina també hi trobaràs un sifó, per fer-ne escumes.

Ou cargolat? És un no parar de noms i plats nous!

L’ou cargolat no és gens nou, vosaltres, els de Barcelona, en dieu truita a la francesa.

LBS_1820.JPG

Peix o carn?

Jo sóc de peix. A Vilaseca en menjàvem molt.

I de què no ets?

No sóc gaire de menuts. De petit em donaven llengua, sang, ronyons, tripa i fetge. Però de gran, tot plegat ho he arraconat…i tampoc m’agrada gaire la sobrassada

I a l’inrevés: què no menjaves de petit i ara t’entusiasma?

Buf, molts plats. No puc comprendre, avui, com de petit no em podia agradar la samfaina: l’albergínia és el millor que hi ha a la Mediterrània

És la bandera del Mediterrani, de fet

Quan viatjo m’agrada constatar que mengem els mateixos productes, malgrat els plats són ben diferents. Som iguals i diferents, alhora.

Què menges quan tornes dels viatges?

Com un ritual: una truita de patates, amb un all! I també tinc un ritual d’inici de viatge: sempre el començo amb un Campari.

Però no en deus trobar a tot arreu…

I tant! En vaig trobar fins i tot al Vietnam!

Ètnic o Mediterrani?

Mediterrani, per descomptat. I els meus fills encara més, les primeres paraules que van aprendre van ser: pa, abives (olives) i vi. I jo no podria viure sense oli, el meu pare en feia.

Què et reconforta?

El dringar de la forquilla en batre uns ous, el soroll dels ous batuts en caure sobre la paella roent. Aquesta música m’amansa, m’entendreix i m’emociona.

El teu aliment fetitxe

El bacallà. M’entusiasma el bacallà a la portuguesa: patates fregides, bacallà esmicolat, un ou i olives negres.

Menges fruita?

M’encanta. La preferida, les figues, menjades sota la figuera del tros. Són addictives, no puc parar de menjar-ne. Em passa també amb les avellanes i les ametlles. Com que les figues coincideixen amb la collita de les avellanes, per això ho associo….

I per acabar, quines postres tries?

Ara tenim un problema. Sóc molt llaminer, molt. M’agrada tot el què és dolç. Les meves postres preferides, però, és la pasta de full amb crema cremada de la pastisseria Sant Bernat de Vilaseca.

Un refrany alimentari

El peix viu vol aigua, el peix cuinat vol vi.

 

EL MENÚ

Pasta farcida de pera i gorgonzola, salsa pesto
Suprema de corball amb calçots
Tou de crema cremada amb fruites vermelles

Toma 1: Ferro. Remenat de musclos.

dimecres, 16/05/2012 (Ada Parellada)

Resulta que em falta ferro. Això sí que és una sorpresa! Tot el dia parlant de nutrients i dietes equilibrades i, patapam, anèmia al cantu. Doncs bé, com la famosa comtessa Amalia Nani Mociniego, aquella noble anèmica que el metge va obligar a menjar carn crua i que dinava cada dia al Harry’s Bar de Venècia, sota un quadre de Vittore Carpaccio, i menjava un plat de làmines de vedella amanides, que va acabar agafant el nom del genial pintor, doncs igual que la comtessa, jo també he hagut de modificar la meva dieta i omplir-la d’aliments rics en ferro.

Un d’aquests aliments són els musclos i el rovell d’ou. Avui, dia de cada dia que, com tothom vaig amb presses, i haig de vigilar la butxaca, he dinat REMENAT DE MUSCLOS

 

8 ous

2 porros

300 gr. de musclos sense closca (uns 4 per persona)

100 ml de nata líquida

Oli, sal i pebre

 


(És el primer vídeo que faig, el proper serà millor!)

Piquem la part blanca del porro, la coem a foc lent, amb un raig d’oli, procurant que no prengui color. En pocs minuts estaran cuits. posem els musclos en una cassola, amb un raig de vi blanc, tapem i esperem uns tres minuts, que s’obrin, a foc fort. Els traiem de la closca i els afegim als porros. Trenquem els ous sobre la paella, afegim la nata líquida, sal i pebre i remenem amb una cullera de fusta fins que sigui gairebé cuit. És important que  no quedi totalment quallat. Servim immediatament

DSC07352.JPG

Xocolata amb en Jordi Cruz a l’ARA TU

dilluns, 14/05/2012 (Ada Parellada)

La Trinitat Gilbert em truca un migdia:

- Ada m’agradaria proposar-te una sessió de fotografies per parlar de la xocolata

- Molt bé, Trinitat, moltes gràcies.

- Uhmmm. Et volia comentar….A veure…

- Si, digue’m.

- Et volia demanar….A veure com t’ho dic. Et volia proposar…que a la sessió anessis despullada…per parlar de la sensualitat de la xocolata.

- Ah, doncs molt bé.

La resposta afirmativa immediata, descol·loca a la Trinitat:

- N’estàs segura?

- Oi, tant. Ja hi pots comptar – contesto tan panxa.

- Bé, ara hauríem de pensar en l’acompanyant…Jo crec – diu la Trinitat – que faries bona parella amb en Jordi Cruz.

Et pots creure que jo havia pensat en ell mateix? És increïble! O potser és que el Jordi Cruz és el més agosarat dels cuiners del moment? O el més jove? O que realment és un sex simbol? Sigui com sigui, jo també vaig pensar que en Jordi s’avindria a l’aventura. I dit i fet, un parell de setmanes després, érem, tots dos, nus, a la cuina de l’Àbac, parlant de xocolata, jugant amb la xocolata i tastant les postres que en Jordi i jo (cadascú en el seu estil) havíem preparat.

Us penjo l’article resultant, que la Trinitat ha escrit magistralment i que va sortir publicat el diumenge tretze de maig al suplement dels diumenges del diari ARA, l’ARA TU.

I també afegeixo algunes fotografies que al final no van sortir publicades. Ep! El mestre de les fotografies és en Ferran Forné.

12_xocolata_ara tu_jordi cruz_1.jpg

 

REPORTATGE PER EL DOMINICAL ARA TU DEL DIARI ARA SOBRE LES PROPIETATS DE LA XOCOLATA. A LA FOTO APAREIXEN LA XEF ADA PARELLADA I EL XEF JORDI CREUS A LA CUINA DEL RESTAURANT ABAC JUGANT NUS AMB XOCOLATA I UNS POSTRES QUE HAN PREPARAT ELLS. FOTO FERRAN FORNÉ DIARI ARA

REPORTATGE PER EL DOMINICAL ARA TU DEL DIARI ARA SOBRE LES PROPIETATS DE LA XOCOLATA. A LA FOTO APAREIXEN LA XEF ADA PARELLADA I EL XEF JORDI CREUS A LA CUINA DEL RESTAURANT ABAC JUGANT NUS AMB XOCOLATA I UNS POSTRES QUE HAN PREPARAT ELLS. FOTO FERRAN FORNÉ DIARI ARA

REPORTATGE PER EL DOMINICAL ARA TU DEL DIARI ARA SOBRE LES PROPIETATS DE LA XOCOLATA. A LA FOTO APAREIXEN LA XEF ADA PARELLADA I EL XEF JORDI CREUS A LA CUINA DEL RESTAURANT ABAC JUGANT NUS AMB XOCOLATA I UNS POSTRES QUE HAN PREPARAT ELLS. FOTO FERRAN FORNÉ DIARI ARA

_FFM7271.jpg

La Trinitat entrevistant en Jordi Cruz, tal qual

REPORTATGE PER EL DOMINICAL ARA TU DEL DIARI ARA SOBRE LES PROPIETATS DE LA XOCOLATA. A LA FOTO APAREIXEN LA XEF ADA PARELLADA I EL XEF JORDI CREUS A LA CUINA DEL RESTAURANT ABAC JUGANT NUS AMB XOCOLATA I UNS POSTRES QUE HAN PREPARAT ELLS. FOTO FERRAN FORNÉ DIARI ARA

REPORTATGE PER EL DOMINICAL ARA TU DEL DIARI ARA SOBRE LES PROPIETATS DE LA XOCOLATA. A LA FOTO APAREIXEN LA XEF ADA PARELLADA I EL XEF JORDI CREUS A LA CUINA DEL RESTAURANT ABAC JUGANT NUS AMB XOCOLATA I UNS POSTRES QUE HAN PREPARAT ELLS. FOTO FERRAN FORNÉ DIARI ARA

Tot arròs

dilluns, 14/05/2012 (Ada Parellada)

 L’arròs és un aliment habitual en la nostra cultura, en la nostra dieta i en la nostra història. Tots tenim una anècdota o un record associat a l’arròs: una paella amb el primer novio al xiringuito, un arròs blanc caldós per a descansar estómacs fatigats que em preparava la mare, l’arròs amb llet de l’àvia, l’arròs ciment del menjador escolar….

I tot i que tinguem tantes vivències al voltant de l’arròs no en som uns experts, ja que quan anem al supermercat comprem “arròs†sense distingir res més, ni l’origen ni la varietat.


 Tipus

 Cada tipus d’arròs és adequat per una cocció determinada. Si mai heu cuinat arròs sabreu el desastre que suposa equivocar-vos en el tipus d’arròs. La cocció de l’arròs és molt delicada, múltiples factors intervenen en l’èxit  final. Entre els diversos factors – potència del foc, mida del recipient on es cuina l’arròs, condimentació suficient, sofregit i brou gustós, temps de cocció, mà i destresa del cuiner – un factor determinant és el tipus d’arròs triat.

 

Hi ha tres tipus d’arròs: gra llarg, rodó i mig. Els tres tipus provenen de la mateixa família botànica: l’Oryza sativa, i es desdoblen en multitud de varietats: sènia, bahia, bomba…

A més, l’arròs també es classifica depenent de la qualitat: extra, primera, segona

 Arroz de gra curt o rodó

Tendència a enganxar-se al cuinar, perquè conté gran quantitat de midó.

Varietats més conegudes:

  • Arborio. Ideal per a elaborar rissotos. Requereix que el cuiner es dediqui en exclusiva al plat i li cal un moviment constant, fins aconseguir no un arròs sinó una crema, que es barreja amb abundant parmesà i la mantega a l’últim instant.
    • Passos per fer un bon rissoto:
      • Sofregir una ceba en mantega. Afegim arròs, l’enrossim, el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent, anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. 18 minuts de cocció. S’acaba amb una nou de mantega i una mica de formatge

Rissoto de llagostins i bolets i el seu socarrat

400 gr. d’arròs Arborio
1 litre de brou de peix (el millor que trobis.Si pot tenir un fons de gambes, millor)
200 gr. de bolets de cultiu
una ceba grossa
un raig de vi blanc
16 llagostins
100 gr. de mantega
Sofregim la ceba, lentament, amb la mantega. Quan estigui ben tova i transparent, afegim l’arròs, apugem el foc i l’enrossim, un parell de minuts. Afegim el vi  blanc i deixem que l’embegui. Abaixem el foc, i anem vessant el brou de peix, a cullerots. Remenem sense parar, o sacsegem la cassola, perquè el midó surti i faci crema. Finalment, posem els bolets cuits i els llagostins pelats. Afegim un dau de mantega, sacsegem (mantequem) i servim.
Si ens ha quedat rissoto, el dia després el podem socarrar. Simplement el passem per una paella, a foc mig, amb un raig d’oli. És important que el gruix sigui prim, perquè quedi més socarrat que tou. El podem acompanyar d’un allioli de pebre vermell i uns llagostins saltats (que poden ser els que van sobrar el dia anterior, si és que en van sobrar….)
DSC07342.JPG

són fotos preses al plató dels Matins, a correcuita!! I, clar, no fan justícia

  • Glutinós o japonès.El de sushi.
    • Passos per fer un bon arròs de sushi, sashimi o maki:
      • Rentar l’arròs tres vegades en aigua freda. El deixem en un colador durant una hora. Posar la mateixa quantitat d’arròs que d’aigua  i un bon raig de vi d’arròs (sake). Fem coure, destapat, durant deu minuts, a foc mig. Després tapem l’olla i fem coure deu minuts més, a foc molt lent. Ha de reposar dos minuts. Fem una salsa d’amanir amb sucre, sal i vinagre d’arròs. Amanim l’arròs i l’estirem, el ventem perquè es refredi ràpidament. Procedim a fer els makis.

 Tonyina marinada amb arròs

Marinem cinc minuts, un tros de tonyina tallada a daus amb soja, oli, sal i una mica de gingebre fresc ratllat. El marinat ha de cobrir la tonyina, o nosaltres hem de tenir la precaució d’anar donant-li la volta, perquè el marinat toqui a tot arreu. La traiem del marinat i la conservem coberta en oli.

En el moment de fer el plat, posem a la base d’un motlle un bon tou d’arròs glutinós bullit, a sobre una culleradeta de romesco i acabem amb el dau de tonyina. Afegim una mica de sal.

DSC07341.JPG

 Arròs de gra mig

Té una perla en el centre del gra. La perla és la reserva de midó, una quantitat extra que afavoreix l’absorció de brou durant la cocció i, per tant, la transmissió de sabors dels ingredients del plat que cuinem.

Varietats més conegudes:

  • Bomba. El nom es degut a la capacitat “d’abombar-se†durant la cocció, en comptes d’obrir-se i trencar-se. Com que no es trenca, no treu els midons, per tant costa que s’enganxi. Necessita un temps més prolongat de cocció i més líquid (proporció de 3 parts de brou per cada una d’arròs). El trobem en dues DO Calasparra i Arròs del Delta de l’Ebre. És l’arròs de les paelles i receptes mediterrànies, per les seves característiques fonamentals:
    • No s’obre longitudinalment i no s’empasta
    • La seva composició de midons li atorga una capacitat d’absorció molt important.
      • Passes per fer una bona paella
        • Enrossir l’arròs dos minuts, a foc fort. Sofregit de ceba abundant i ben confitat, i la marca (la carn enrossida i les verdures). Cobrim amb el doble de brou que d’arròs i deixem coure 17 minuts, a foc lent, sense moure la paella. Finalment posem el marisc, i tapem. Deixem reposar cinc minuts.

 

  • Senia i la Bahía: són les varietats tradicionals de casa nostra. L’arròs de Pals és Sènia. Són molt gustoses perquè absorbeixen molt bé el gust del brou, però s’enganxen una mica més que el bomba.

 Arròs-coco-curry i les seves croquetes

Comencem fent un arròs coco-curry

300 gr. d’arròs sènia

Un manat d’alls tendres

unes fulles de bleda

Un manat de bolets de cultiu

200 ml de llet de coco

400 ml de brou de peix

1 cullerada de curri

Oli d’oliva

Sal

En una paella gran saltem els bolets, amb un raig d’oli i el manat d’alls tendres picats. Quan han perdut l’aigua, els retirem. En la mateixa paella, a foc fort, afegim l’arròs sènia, amb un raig d’oli i l’enrossim, un minut. Afegim les bledes, el brou de peix i la llet de coco amb el curri diluït. Abaixem el foc i deixem que cogui el conjunt, uns quinze minuts. Si veiem que queda curt de líquid, afegim una mica més de brou de peix. Al final de la cocció afegim els bolets i alls tendres i un pessic de sal. Ha de quedar cremós.

Amb les sobres d’aquest arròs, en fem croquetes. Simplement hem de fer-ne boles, passar-les per ou batut i pa ratllat i fregir-les en abundant oli d’oliva.

DSC07330.JPG

 Arròs llarg

No té perla i un contingut molt dèbil de midó. És el més adequat per a amanides o guarnicions.

Varietats més conegudes:

  • Tahibonnet. Americana
  • basmati. India. Té un aroma característic que recorda les nous. És ideal per els saltats i les amanides.

  Amanida verda d’arròs

Aquesta amanida no té altra cosa que un pesto enriquit amb menta i espinacs crus.

Es tracta de bullir arròs Basmati, quinze minuts, a foc mig, amb un raig d’oli. Refrescar-lo immediatament i amanir-lo amb el pesto d’herbes.

Per fer el pesto triturarem unes fulles d’alfàbrega, unes fulles de menta, unes fulles d’espinacs amb oli, formatge parmesà i pinyons.

Acabarem l’amanida amb festucs i avellanes trencades.

Per descomptat hi podeu afegir tot allò que us abelleixi: daus de formatge, daus de tomàquet, pernil, ou dur….

DSC07334.JPG

DSC07340.JPG

Amanida rosa d’arròs

En aquest cas es tracta de bullir l’arròs Basmati, quinze minuts en abundant aigua amb sal i una mica d’oli, a foc mig. El colem i el refresquem immediatament.

L’he combinat amb daus de remolatxa cuita, cogombrets,  dàtils, tàperes i olives verdes. L’he amanit amb una vinagreta de suc de taronja, oli, sal i pebre.

DSC07339.JPG

aquesta fotografia no li fa justícia, pobreta....

Arròs integral

Aquí ja no es tracta de varietats ni de tipus, sinó del seu tractament. Acostuma a ser de gra mig.

No s’ha tractat, per això conserva tots els seus elements: la clofolla, la pell, el pericarpi del gra. És molt ric en fibra i vitamines.

Requereix una cocció més prolongada que l’arròs refinat i li costa absorbir els sabors que l’acompanyen.

  • Passes per fer un bon arròs integral
    • No té altre misteri que bullir l’arròs. Ha de coure durant trenta minuts.

 

Carbassó farcit d’amanida d’arròs integral i salvatge

2 carbasssons mitjans

200 gr. d’arròs integral

200 gr. d’arròs salvatge

2 tomàquets pera

Per la vinagreta: oli, vinagre de Mòdena, mostassa a l’antiga, mel i una mica de sal.

Bullim per separat l’arròs integral i el salvatge. El salvatge necessita 40 minuts i l’integral 30. Hem de procurar que no es quedin sense aigua, i abocar-hi aigua calenta, per no tallar la cocció si es quedessin sense aigua. Els refresquem immediatament. Si els fem servir el mateix dia no els guardarem a la nevera.

Escaldem els tomàquets, als que prèviament hem fet una incisió a la base, durant menys d’un minut en aigua bullint. Els refresquem, els pelem i traiem les llavors, els tallem a dauets. En un recipient barregem els arrossos, el tomàquet i dauets de carbassó cru. Amanim amb la vinagreta.

Tallem els carbassons a trossos regulars i els posem en un plat, tapats amb plàstic film. Els coem, al microones, a potència màxima, durant tres minuts. Vigileu al treure el plàstic film, que crema molt. Els posem sobre un colador, perquè perdin l’aigua. Els buidem amb una cullera buidadora i els farcim amb l’amanida d’arròs.

DSC07336.JPG

 

Arroz vaporitzat (parboiled)

És lleugerament daurat en cru, ja que un cop cuit, recupera el seu color blanc. La particularitat és que mai no es passa ni s’enganxa, gràcies a un procediment especial abans de la seva comercialització, basat en un procés de vaporitzat i posterior assecatge abans de ser esclofollat, per facilitar aquest darrer procés.

Tarda una mica més a coure i absorbeix pitjor els sabors dels ingredients que l’acompanyen, però és molt còmode per cuinar.

No l’hem de confondre amb l’arròs precuit o arròs ràpid, que ha estat cuit i fissurat per facilitar l’entrada d’aigua durant la cocció i accelerar el procés de cocció, de manera que només necessita cinc minuts de cocció per estar a punt, en contra dels vint minuts regulars que necessita qualsevol gra d’arròs sense tractar.

Ideal per a arròs “a la dominicanaâ€

  • Passes per fer un bon arròs a la dominicana
    • Fregir uns alls laminats juntament amb l’arròs (amb poc oli). Posar el doble d’aigua que d’arròs i cobrir amb paper de plata. Tapar ben tapat i deixar coure 15 minuts a foc lent.

 

Arròs salvatge

No és arròs, és una gramínia aquàtica que creix de manera salvatge a les ribes dels grans llacs del Canadà. És més prim i fosc que l’arròs. És molt atractiu i es manté sencer un cop cuit. És ideal per a guarnicions de tot tipus. El seu gust recorda, lleugerament, a la fruita seca.

  • Bullit: dues opcions per encertar-la:
    • coure’l durant 40 minuts, com si fos un arròs integral
    • deixar-lo en remull unes hores (vuit) com si fos un llegum (per escurçar la cocció)
    • fregit: oli ben calent, un plat amb un paper absorbent al costat, una aranya per pescar els grans

 

 Arròs del Venere

És la novetat en el sector, pel seu exotisme, pel seu sabor i pel seu color. És de color negre intens, que no perd en la cocció. Té un perfum accentual, el que el converteix en un acompanyant ideal per a tot tipus de plats, però també és susceptible de ser cuinat com qualsevol altre arròs, donant al plat un color i un sabor curiós, interessant i molt saborós. Necessita una llarga cocció, 45 minuts, perquè és un arròs integral.

El nom de l’arròs es deu a la deessa Venere, la deessa romana de l’amor, de pell negra.

 

 LES CATEGORIES

Als comerços observem que els paquets d’arròs tenen categories: extra, primera i segona. Aquesta classificació no respon als atributs organolèptics del producte, sinó, simplement a la “salut†de l’arròs.

 

  • EXTRA: garanteix un 90% mínim de grans d’arròs sencers i nets.
  • PRIMERA: Només garanteix un mínim del 85%
  • SEGONA: un mínim del 80%

 

La dificultat de cuinar amb grans trencats d’arròs es centra en que per la part trencada s’escapa el midó, provocant que l’arròs s’enganxi amb facilitat i dificultant l’elaboració.

 

 

Adolescents, risc i aliments

dilluns, 14/05/2012 (Ada Parellada)

12_criatures_Adolescents i risc.jpg

Maduixots

dimarts , 8/05/2012 (Ada Parellada)

MADUIXES I MADUIXOTS


El maduixot és una fruita típica dels nostres mercats, de tota la vida, gosaríem dir.

Però no és així. De les nostres latituds és la maduixa, la menuda, que creix a qualsevol racó. De fet és una mala herba, un fruit silvestre, que es troba, sobretot, a la zona alpina. El problema és que la seva caducitat és molt curta, per això és difícil de comercialitzar.

El maduixot és més àcid que la maduixa, i més gros. Prové de les costes americanes, que van portar els colons de Virginia, a finals del segle XIX. Van portar llavors d’un maduixot que es va adaptar perfectament al nostre clima.

Per tant, tot el que comprem a casa nostra és MADUIXOT, la MADUIXA és només aquella menuda, que combinem amb altres fruites del bosc.

 


Com determinar la qualitat d’un maduixot

Sempre hem sentit a dir que la qualitat del maduixot és concordant a la temporada. És a dir, si els mengem fora de la seva temporada natural (la primavera), el maduixot no val res. Doncs aquesta afirmació ha passat a la història. No té res a veure la qualitat, l’expressió, el gust i els aromes amb la temporada. Dos factors són els que determinen la qualitat del fruit:

  • Que hagi madurat en planta. Ho sabrem perquè els piquets són foscos, i no grocs, i en canvi les fulles del fruit són fresques
  • La varietat. Hi ha varietats més saboroses i aromàtiques que d’altres.

Varietats

Les varietats locals – albion, gaviota i charlotte – són més interessants de gust que les varietats que provenen de fora. El perquè és ben senzill. Les varietats que han de viatjar han de ser més resistents, de carn més dura, i són menys expressives. Per tant, sempre que puguem intentarem comprar les locals. El Maresme és un productor de maduixots d’altíssima qualitat. Els maduixots de les fotografies me’ls va fer arribar en Joaquim Ginesta, un autèntic expert en la matèria.

  • CHARLOTTE: la millor, de calaix. Menuda, delicada, gustosíssima. Totalment plena. És una varietat remuntant, el que significa que va brotant tot l’any, per tant trobarem charlotte al llarg de tot l’any. Si fa molt fred, té menys rendiment, però el gust és pràcticament el mateix
DSC07286.JPG
  • ALBION: És el maduixot acabat amb punta. Molt ple, també, i molt gustós. Fa fruit tot l’any.
DSC07288.JPG
  • GAVIOTA: És l’acabat pla. Menys ple, més resistent. És estacional. Només brota en temporada. Aquests fruits que només broten en temporada són molt bonics, perquè són molt exuberants, però a vegades no tenen tota la potència aromàtica, perquè el procés és molt ràpid i no es concentren els sucres.
DSC07287.JPG

Conservar el maduixot

  • Un cop a casa, els estirarem. No els guardarem amuntegats.
  • Els rentarem quan els anem a menjar.
  • No els traurem les cues, quan els anem  a rentar.
  • Si els volem rentar amb molta antelació (per tenir-los a punt a la nevera i que siguin un bon pica-pica), els assecarem després de rentar-los, per evitar floridures.
  • Els traurem de la nevera mitja hora abans del seu consum, com a mínim, perquè el fred segresta l’arom

 

PLATS AMB MADUIXOTS. DOLÇOS I SALATS

 Gaspatxo de maduixots

200 gr. de maduixots

Oli d’oliva suau

Aigua mineral

Sal

sucre si el maduixot és molt àcid

Triturem els maduixots nets, amb un raig d’oli. Afegim aigua fins obtenir la textura desitjada. Passem per colador xinès, si ens molesten els granets dels maduixots. Ajustem de sal. Reservem fins el moment de servir. Acompanyem amb una nou de formatge fresc, o d’untar, i unes fulletes de menta.

 DSC07230.JPG

Broqueta de maduixot i anxova

Doncs, això: una bona anxova i un bon maduixot

 

Ratllat de maduixots i formatge Altejó 

Una mena d’aperitiu: Tallar molt fi el formatge  i el maduixot, intentant

El formatge Altejó és de llet de vaca, elaborat a Ger (a la Cerdanya), de pasta semi dura, un formatge que m’agrada molt i que no desmunta el gust del maduixot.

Acompanyem el ratlla amb una amanideta de microvegetals, uns dauets de tomàquet i una mica de reducció de vinagre de Mòdena

 DSC07258.JPG

Tàrtar de tonyina marinada i maduixot

Marinem un tac de tonyina amb:

Salsa de soja

Oli d’oliva (o un oli perfumat, si el tenim: oli de sèsam, oli de festucs…en el meu cas, oli d’orxata!)

Gingebre fresc

Tallem la tonyina a daus. La posem en un recipient i hi ruixem la salsa de soja, l’oli d’oliva i hi afegim gingebre ratllat o a làmines fines. Deixem macerar un mínim de mitja hora.

Després piquem bé, com si fos un tàrtar. També piquem el maduixot.

En un motlle, fem capes de maduixot i tàrtar de tonyina. Amanim amb una mica de flor de sal, i un raig d’oli.

 DSC07273.JPG

Romesco de maduixot

Es tracta de fer un romesco “normal”, substituint el tomàquet per maduixots. Els maduixots els escalivarem, com ho faríem amb un tomàquet, al forn, amb una mica de sal, una mica d’oli i una punta de sucre.

maduixots escalivats + all escalivat + pa fregit + oli d’oliva + vinagre de vi blanc + sal + pebre vermell dolç. Tot triturat.

Ho acompanyem amb calçots rostits.

 DSC07278.JPG

Un pa de pessic, una crema de formatge i un maduixot

A partir d’un pa de pessic i d’una crema de formatge, fem tres propostes de presentació.

El pa de pessic és el típic de iogurt, que salva totes les situacions.

La crema de formatge és tan senzilla com batre 250 gr. de iogurt, 100 gr. de formatge d’untar i 80 gr. de sucre Jo ho vaig acabar amb la polpa d’una beina de vainilla.

 DSC07292.JPG

DSC07272.JPG

DSC07290.JPG

NO. Publicat al Criatures

dilluns, 7/05/2012 (Ada Parellada)

12_CRIATURES_NO.jpg