La increïble història de les pells de patata

dilluns, 10/08/2015

 Com és possible que un parell de setmanes després ja se’m desdibuixi a la memòria la relació dels esdeveniments? Em passa ben sovint i ben sovint penso ho hauria d’haver escrit. Això em passa amb situacions recents, que acaben de succeir, que han passat no fa més d’un mes enrere. Ni me’n parlis, doncs, de tot allò que va passar quan els fills eren menuts i tenien aquelles ocurrències que ens feien gruar una bona temporada i que les explicàvem aquí i allà. Moltes les hem anat oblidant i quan veiem les fotografies dels nens de petits, ens punxa una nostàlgia i una pena immensa de no haver tingut la idea d’anotar aquelles proeses, acudits i petites anècdotes que haurien acompanyat, il·lustrat i posat banda sonora als somriures de les fotos.

Aquesta història tan rocambolesca que avui explico, de fet me l’explico a mi mateixa i la penjo al bloc per tenir-la ben arxivada. És ben curiós que sigui al no-res on trobem amb facilitat els documents. A cada canvi d’ordinador personal, tan definitiu com semblava, s’hi ha anat perdent un tros de vida. Per això ho penjo aquí, perquè és molt més sòlida aquesta caixa dels records íntims i personals, malgrat la pugui veure tothom.

Sóc conscient que no interessa a ningú i que és massa llarga, però de debò que ho faig per a mi, perquè vull recordar-ho i, perquè, haig de ser sincera, em moro de riure quan recordo l’enrenou.

Tot va començar quan des de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona em van demanar idees per fer alguna activitat a l’stand que Catalunya havia organitzat a l’Expo de MilĂ . Aquest any l’Expo ha estat dedicada a la Sobirania AlimentĂ ria i totes les mostres han anat en aquesta direcciĂł, com Ă©s natural. Catalunya no hi tenia pavellĂł, però sĂ­ la possibilitat de llogar un espai emblemĂ tic, a tocar al Duomo, al centre de la ciutat i allunyat del recinte de l’Expo, on durant 15 dies s’hi exhibia una exposiciĂł comissionada per Toni MassanĂ©s de la FundaciĂł Alicia. Doncs com deia, la Regidoria em va contactar per fer-ne alguna activitat complementĂ ria. Tenint en compte els objectius de la Regidoria, les propostes es van centrar en eixos com: la necessitat de preservar la transmissiĂł del patrimoni culinari com a garant de la nostra cultura; la recuperaciĂł de les bones prĂ ctiques domèstiques en relaciĂł al malbaratament alimentari; el valor i la importĂ ncia de la cuina quotidiana com a pilar de la prevenciĂł en salut,….

15_pavellĂł_milĂ 

Cada eix anava trufat de propostes, activitats i tallers, certament ambiciosos en quant a la realització. Finalment, tenint en compte les circumstàncies, vam optar per una acció més humil però vàlida: faríem un parell de tallers de cuina per a nens, per una banda, i una acció simbòlica per palesar la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari.

L’acciĂł simbòlica, instigada per la meva persona (ai las) era oferir als visitants o a qui es creguĂ©s oportĂş, unes pells de patata fregida, a l’estil de les xips, en una paperina on hi hauria escrit uns missatges colpidors sobre malbaratament alimentari.  A l’Ajuntament li va semblar una gran idea, i em va encarregar  que tirĂ©s endavant la proposta per al dia que l’alcalde Trias i el President Mas inauguressin la mostra: el 5 de juny, el que significa que faltava un mes per aquesta data. Fent cĂ lculs rĂ pids, necessitava fer unes 300 paperines….

I AQUÍ COMENÇA LA HISTÒRIA INCREÏBLE DE LA PELL DE PATATA FREGIDA, que explicaré en present simple perquè ja és prou complicada com per conjugar verbs complexos.

El projecte és aparentment molt fàcil: Es truca a una fabrica o un artesà que fregeixi patates i demanem que, siusplau, no llenci les pells de pelar la matèria primera i, de pas, les fregeixi. Quan les tingui a punt, les aniré a buscar.

Mira que sóc ingènua.

 

Dia 5 de maig: Primera coça als morros

Truco a un artesà de fregir patates. Encara riu quan li demano que no llenci les pells de les patates. Nena!, que no saps que la màquina que pela les patates les frega, abrasant les pells i reduint-les a un borrissol, absolutament inservible? O sigui que la pell de patata, a nivell industrial, no existeix. I les típiques marques que a tots ens vénen al cap quan pensem en aquest producte m’envien a pastar.

Dia 10 de maig: Veig la llum

Em desespero i truco a amics del sector, per si em poden donar alguna idea. També ho penjo a Facebook, que això ajuda molt. El meu amic, en Josep Sucarrats, director de la revista Cuina (de la que penja aquest bloc) em recomana que parli amb en Lluís Estrada Canal, que ha obert una xurreria xula, Comaxurros, al carrer Muntaner dalt de tot, i ha fet tota una investigació sobre fregits. I per Facebook es posa en contacte amb mi en Joan Baixas, de la pastisseria Baixas, que ha endegat una nova empresa de patates fregides amb xocolata. En definitiva, que de l’entrellat de les xips tenen interès en que me’n surti dos pastissers, ja té broma. Finalment, és en Lluis amb qui tirarem endavant el projecte

Dia 15 de maig: 100 kg de patates

En Lluis Estrada Canal em diu que, per aquesta ocasiĂł, pelarĂ  les patates a mĂ . Fem cĂ lculs, per aconseguir 5 kg de pells, ens calen 100 kg de patata.

I què farem amb les patates, un cop pelades? Ell no pot tenir-ne a la pastisseria, la normativa no li permet fer truites de patates – que és la única elaboració que té sortida en els càterings que ell habitualment fa –. De manera que Semproniana haurà d’absorbir la vertiginosa xifra de 100 kg de patates per fer-ne alguna preparació, amb el consegüent problema de transport del material. Però aquest és un altre tema, que passarà d’aquí uns quants dies.

15_lluis_estrada_2

Del 20 al 24 de maig: Proves mil

Superat l’escull, comencem les proves de fregit. No Ă©s el mateix fregir patates que pell de patata. La pell tĂ© un lleuger gust amarg que s’ha de neutralitzar i per altra banda la pell fa d’agent impermeabilitzador, deixant el resultat humit, poc cruixent. Provem amb diferents varietats de patata i amb diferents tècniques: poxat a baixa temperatura + toc fort de foc al final; forn; fregit + forn,…En Lluis fa mĂşltiples proves. Trobem la formula de fregit òptima, però no ens aguanta el temps, Ă©s a dir, al cap de pocs dies d’estar fregida ens queda tova, perd el cruixent. No defallim i continuem provant.

15_pells_patata_fregides

Dia 25 de maig: Som aquí i hem d’anar allà

Mentrestant se’ns planteja un nou problema: com les transportarem a MilĂ ? Com les hem d’envasar? Ens cal una mĂ quina envasadora de gas inert, que extreu oxigen i el substitueix parcialment per nitrogen i diòxid de carboni, evitant l’oxidaciĂł i l’enranciament. Qui tĂ© aquesta mĂ quina? Torno a contactar amb els meus tècnic-Ă ngels: en Sucarrats i en Toni MassanĂ©s. Em donen adreces, però no ens en sortim. Situacions rocambolesques com, per exemple, una escola d’hostaleria acaba de comprar la mĂ quina, però encara no tĂ© el gas….Tot Ă©s surrealista. Al final, com sempre passa, qui tinc mĂ©s a prop Ă©s qui tĂ© la mĂ quina i em permet fer-la servir: Ă©s el meu proveĂŻdor de verdures, Guzman Gastronomia.

Dia 26 de maig: Salconduit

Simultàniament se’m planteja un nou problema: l’aduana. Em permetran entrar 5 kg de pells de patata? Es pot viatjar amb aliments? Demano ajuda a la meva amiga del Departament de Salut, la Gemma Salvador, que m’adreça a l’Agència de Seguretat Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona. La Júlia m’ajuda tant com pot. Redacta un certificat on s’exposa que el que transporto no són aliments, sinó mostres per l’Expo, i que aquestes mostres són segures. Els italians no han de patir. A la seva veu hi noto un deix de preocupació: -Has pensat en la solanina? La solanina és un element tòxic propi de les solanàcies (com la patata), que es concentra en la pell. La Júlia i jo sabem que no totes en contenen, o no en contenen en quantitats significatives: si la patata és de pell fina, com la monalisa, i no té cap taca verda (senyal d’exposició al sol i de desenvolupament de la solanina) no hi ha cap problema. Li asseguro que tindré molta cura en triar patates que responguin als seus consells. Si és així, la Júlia em signarà el document.

TambĂ© em diu que li cal fer una inspecciĂł sanitĂ ria a Canal, per veure si tot va com ha d’anar…

Dia 27: On posarem les xips de pell de patata?

Mentrestant, anem preparant els missatges que han de guarnir la paperina. Consensuem els continguts amb l’Ajuntament, que no és pas un tema banal. Ara, ja decidits, els traduïm a l’italià. Mails amunt i avall,  van passant uns dies preciosos, i ara ens trobem que gairebé no som a temps de tenir a punt els segells per tamponar els missatges a la paperina. La botiga del barri que fa segells ens diu que normalment un segell triga 10 dies a estar a punt (No hi som a temps!). Però com passa a les pel·lícules, tot es resol al darrer moment, i la dependenta recorda tot d’una que el proveïdor dels segells ha de venir a recollir els encàrrecs just l’endemà i, d’aquesta manera, només trigarà tres dies en comptes dels deu habituals a tenir l’enginy imprès i fet. Buf!

Dia 28 de maig: compte enrere

Amb en Lluis fem càlculs: si vull endur-me’n les xips el dia 3 de juny, ell pelarà i fregirà les pells el dia 1, jo les recolliré el dia 2 i les duré a envasar. Les caixes dormiran una nit a Semproniana i el dia 3 viatjaran a Milà.

Malgrat l’esdeveniment no és fins el dia 5 de juny, he demanat a l’agència de viatges de marxar el dia 3 a la tarda. Així tindré un dia de marge per qualsevol cosa que pugui passar i, no ens enganyem, faré una mica de vacances,  una mica de descans. Amb l’agència de viatges organitzem els vols, trio el de les 18h de la tarda, perquè ja tinc prou temps si arribo al vespre a Milà.

Dia 29 de juny: la darrera prova

Recullo unes pells de patata a can Canal i, amb la moto, em planto a Mercabarna. Hem de fer una prova, les hem d’envasar i hem de deixar que passin dos o tres dies per veure com reaccionen. Per altra banda, també mirem com funciona la màquina d’envasar i fem càlculs de quantes safates ens caldran. Som uns professionals i no fem res sense haver-ho provat abans. Vale?

15_lluis_estrada_Fregint

Dia 30 de maig: Oh my God! Horreur! Ă’s… Pu..

A casa, reviso mails, ho faig de tant en tant perquè a vegades tinc sorpreses…com la que d’avui. De sobte em topo amb un mail que em deixa la cara de color pergamĂ­ i la gola se m’asseca. Descobreixo que tinc un compromĂ­s a Igualada, el dia 3 al matĂ­, que se m’havia passat per alt d’anotar a l’agenda. Ara sĂ­ que em moro. Faig cĂ lculs. Ho puc fer tot, però necessito coordinar-ho: al matĂ­ a Igualada, d’acord, però desprĂ©s haig de marxar pitant a l’aeroport. No puc anar en cotxe, perquè què en faria, on l’aparcaria? Els organitzadors de l’esdeveniment d’Igualada sĂłn uns professionals i m’ho solucionen: El viatge d’anada el farĂ© en l’autocar que transportarĂ  a bloggers, periodistes i persones que intervenen en l’esdeveniment, i un taxi em portarĂ  a l’aeroport tan bon punt acabi la xerrada. Pels pèls (i grĂ cies a la generositat de l’organitzaciĂł, que ho hem solucionat)

Dia 31 de maig: Aaarrghhh! les patates s’han remullat!

Amb en Lluis obrim la prova envasada de pells de patata i descobrim que estan totalment remullades. Hi ha crisi, sí. Però en Lluís em diu que ja ho té, que ho té al cap, que tot anirà bé. Val a dir que jo no ho tinc clar.

15_lluis_estrada

Dia 2 de juny: Recollida i envasat definitiu

Ja no hi ha marxa enrere. Avui és un dia molt complicat. Tinc molta feina i molt poc temps. Recullo les pells de patata de can Canal i taxi cap a Guzman. Vaig a contrarellotge. És qüestió d’envasar, anar una altra vegada a Canal, agafar els 100 kg de patates pelades i portar-les a Semproniana. Tot ràpid, perquè al migdia haig de treballar al restaurant.

A Guzman, allò que havia de ser un moment es complica, perquè la mĂ quina d’envasar no treu el gas inert. En definitiva, no funciona. Ostres….Finalment, passem del gas dels c… i tirem pel dret. Les envasem al buit, vigilant de no trencar-les.

El taxi triga una eternitat a venir-me a buscar a Mercabarna, on sĂłc esperant amb les quatre immenses capses de pells de patata. Nervis.

En Lluis és una bellíssima persona que s’apiada de mi i em transporta els 100 kg de patates pelades a Semproniana.

I quan arriben a destĂ­….sorpresa! No havia pensat de dir-ho als cuiners, que astorats n o saben com gestionar tots aquells cubells. Mira, espavileu, que jo marxo demĂ  a MilĂ .

15_patates_pelades

 

Dia 3 de juny: Avui va de debò. Marxo a MilĂ , passant per Igualada…

Em llevo molt d’hora i, un cop recollit el material, vaig a buscar l’autocar que em portarĂ  a Igualada, amb, AtenciĂł!, la maleta – on hi ha les paperines i els segells – i les 4 caixes immenses de pells de patata.

Arribo a Igualada amb tot l’embalum, i me’l custodien en un despatx. Faig la xerrada i quan vaig a recuperar les caixes de pells de patata, no dirĂ­eu mai a qui em trobo…de cara….: a en Lluis Estrada! Tant com hem patit junts aquests dies, tant com ens hem trucat a cada minut. Abans no ens coneixĂ­em de res, i ara sembla que mai no ens podrem desenganxar un de l’altre. Hi ha llocs per trobar-se, però al REC d’Igualada, amb tanta gent com hi ha, hauria estat la darrera persona que hauria pensat de trobar-m’hi mai. La coincidència Ă©s de les divertides i ens fa riure una bona estona.

Arribo a l’aeroport amb les famoses 4 caixes enormes de pells i la minĂşscula, però valuosa maleta, que contĂ© les 300 paperines i els segells. Dic adĂ©u a les caixes en la cinta de facturaciĂł….amb el cor encongit, “siusplau, que no els passi res, que arribin a MilĂ  sanes i estĂ lvies” em sento resar….

15_patates_marxa_avio

Un vol tranquil i serè.

Ja sĂłc a MilĂ .

Veig amb satisfacciĂł com apareixen les 4 caixes per la cinta dels equipatges. Les recullo. SĂłc feliç. Tot anirĂ  bĂ©…Ara, el cor em comença a bategar amb força, gairebĂ© se’m desborda….On Ă©s la maleta (amb les paperines i els segells)? No surt per la cinta dels equipatges. No hi Ă©s. Me l’han perdut!!!


Una hora llarga fent el tràmit al desastrós mostrador de maletes extraviades. Estic a punt de plorar. I ara què?

La Montse, encara no us l’havia presentat, Ă©s la responsable de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona i amb qui hem dissenyat i programat l’agenda a MilĂ , Ă©s a l’aeroport esperant desesperadament. Quan li explico el problema que se’ns planteja: Habemus patates, però no tenim  ni paperines ni segells (ni roba, ni pijama ni pinta…conseqüència habitual d’haver perdut maleta) comencem a posar en marxa el mecanisme d’emergència: què fem?

Podem esperar que aparegui la maleta (ingènues…) o mirar la manera de tornar a aconseguir paperines i segells. La providència fa que en el moment del neguit dels segells (recordeu que em deien que no els podĂ­em tenir a punt per al dia que havia de marxar) vaig passar per davant d’un establiment que amb lletres immenses deia “SE HACEN SELLOS AL MOMENTO”. La providència, que sembla feta a mida per quan les coses van maldades.

Recordo el rètol i truco al meu home, quin àngel!, per demanar-li que, a part de tota la feina que té habitualment, vagi a primera hora del dia següent (el dia 4, el dia abans de la inauguració) a la botiga que dies enrere jo havia descobert al carrer Aribau, a refer els segells. També li vaig demano que torni a comprar 300 paperines a Garcia de Pou i porti tot el material a l’Ajuntament, perquè alguns de la comitiva arriben el dia 4 al vespre. Totes aquestes gestions s’escriuen en quatre línies però per fer-les realitat cal un mínim de tres/quatre hores. Temo que el meu  home m’enviï a pastar, però s’apiada i ho farà tot tal i com li ho demano

Dia 4 de juny: roba, pinta i desodorant….i tastar les patates

SĂłc a MilĂ . El primer que haig de fer avui Ă©s comprar roba, pinta i desodorant. I esperar que al vespre arribin les paperines i els segells.

Tret d’aquests detalls, és un dia tranquil i plaent

Anem a dinar i decideixo que ja va sent hora d’obrir una safata de pells de patata i mirar com estan. Val a dir que la que es considerava una professional està ben espantada, perquè he aterrat a Milà amb unes pells de patata que no s’han tastat prèviament. Ai mare.

I estan perfectes!!! Sensacionals!!!

15_milĂ _patates_1

Dia 5 de juny: Final feliç. The end

I com passa a les pel·lícules. Tot allò que ens ha fet patir tant, que ha mantingut la tensió i l’atenció dels espectadors, ha d’acabar bé per força.

Arriba el moment de la gran inauguració de l’stand. I el President Mas i l’Alcalde Trias, amb tots els convidats i la comitiva, mengen i lloen les magnífiques pells de patata.

La pel·lícula, doncs, acaba bé. I mentre surten els crèdits a la pantalla, seguint les tendències de les pelis còmiques, es veu a la protagonista de l’aventura  (la menda) alliçonant als convidats i fent-los llegir les frases que hi ha escrites a la paperina. Que ja té pebrots que, després dels patiments, ningú en faci cas!

P.D.- Vaig recuperar la maleta perduda. Ara tinc 300 paperines extra i 2 segells repetits amb les frases en italiĂ  sobre malbaratament alimentari. Molt Ăştil.

 

 

 

15_mila_moment_oficial

 

 

 

15_xavi_xips_milĂ 

15_xips_ams_trias

15_xips_testimoni_milĂ 

15_xips_testimoni_mila_2

Tapa d’albergĂ­nies amb mel per Somgentdeprofit

dimarts , 4/08/2015

Com us deia a les entrades anteriors, he publicat unes receptes de tapes a la web i aplicació http://somgentdeprofit.cat/, que ajuda a donar sortida a petites quantitats d’aliments i restes que corren per la nevera i el rebost. En aquest cas, es tracta de recuperar una albergĂ­nia, però tambĂ© de donar sortida a una bossa d’aquelles que venen de tres remolatxes. Em passa sovint que un cop he fet servir la primera, em costa molt de treure’m de sobre les altres dues, perquè les remolatxes tenen un gust molt intens i cansen (a mi em passa). Un dia menges remolatxa i no en pots menjar l’endemĂ . De manera que de les tres remolatxes, sempre n’acabo havent de llençar una. I em fa molta rĂ bia. Per això sempre busco receptes en que el tubercle hi tingui cabuda. I aquĂ­ en teniu un exemple.

 

ALBERGĂŤNIA AMB MEL I CREMA DE REMOLATXA

 

153_TAPA_ALBERGINIA_MEL_somgentdeprofit_modificada

 

1 AlbergĂ­nia,

Una cullerada de cafè de sal,

50 g mel,

mig litre oli per fregir

 

Per la crema de remolatxa:

2 tomĂ quets madurs,

1 remolatxa cuita,

1 llesca de pa dur,

50 ml oli d’oliva,

una cullerada sopera de vinagre de vi blanc,

sal

 

Pelem l’albergĂ­nia i la tallem a tires un pèl gruixudes. Les posem en aigua amb gel i sal durant uns vint minuts. Les rentem bĂ© i les assequem. Les passem per farina i les fregim amb abundant oli. Quan les traiem de l’oli, les posem sobre un paper absorbent un minut, les passem a un plat i les ruixem amb mel.

Per fer la crema de remolatxa, peleu els tomĂ quets i retireu les llavors. Tritureu tots els ingredients fins aconseguir una crema fina.

Acompanyeu les albergĂ­nies amb la crema de remolatxa

 

ATENCIĂ“!! Aquest mes d’agost fan un concurs de tapes amb restes. Les tres millors tapes presentades tindran de premi un lot de productes de LĂ©kuĂ©, No badeu!

Classe al curs de Ciència i Cuina al Campus Torribera

diumenge, 2/08/2015

Vertigen Ă©s el que tenia aquell dia. Què dic aquell dia! El vaig començar a tenir uns quants mesos abans, quan en Pere Castells em va trucar per demanar-me si volia participar al Curs de Ciència i Cuina del Campus de l’AlimentaciĂł de la UB.

Es tractava d’una classe de quatre hores, QUATRE HORES, adreçada a professionals. Els alumnes – professionals dels bons – eren uns vint-i-cinc. I el professorat, una quarantena, uns professionals de categoria estratosfèrica. No es pot destacar cap nom dels cuiners estrellats perquè els hauria d’anomenar a tots, i no Ă©s qĂĽestiĂł d’omplir el post de noms o d’oblidar-ne cap.

El tema que en Pere em va destinar era, aparentment, el mĂ©s senzill: ELS ESTRIS ANCESTRALS A LA CUINA D’AVUI.

No hi havia quĂ­mica (no massa, vaja), ni fĂ­sica (d’això n’hi havia mĂ©s). Però el que sĂ­ que hi havia era memòria. S’havia d’anar amb peus de plom.

La sessiĂł va anar dedicada als estris, en el sentit que cada plat es basava en un estri dels de sempre, dels que no fallen a les cuines: ganivet, cassola de fang, olla,…i alguna empescada com la sal i la cocciĂł al pa.

Penjo en el post la redacciĂł de totes les receptes, però gairebĂ© no vaig fotografiar-ne cap perquè anĂ vem una mica a la idea i no tenĂ­em temps a perdre. Tot i això, la “Menestra de verdures a la moderna” (com la vam titular) va ser fotografiada al dret  i a l’inrevĂ©s per la seva espectacularitat.

 

GANIVET I OLLA. MENESTRA DE VERDURES A LA MODERNA

menestra de verdures a la moderna

15_garguillou_Cenital_torribera

15_garguillou_perfil_torribera

 

15_garguillou_torribera_torribera

 

o   Enoki

o   Shimgi

o   Xampinyons

o   Remolatxa  cuita

o   Puntes d’espàrrecs

o   Carbassa

o   Pastanaga

o   Carbassó

o   Flors de carbassó

o   Mongeta tendra

o   Pell de tomàquet

o   Espinacs tendres

o   Fonoll

o   Flors vermelles

o   Flors blanques

o   Pesto

o   Tomàquet

 

Confitar shimgi: Cobert en oli de gira-sol, a baixa temperatura, uns minuts

Tallar remolatxa en mandolina. Deshidratar al forn dues hores, a 80ÂşC. Un minut a 180ÂşC

Escaldar puntes espĂ rrecs, dos minuts. Refrescar en aigua i gel

Tallar carbassa a daus, buidar-la amb ganivet i escaldar-la amb aigua i gingebre, 3 minuts. Refrescar-la immediatament amb aigua i gel.

Tallar pastanaga a juliana.

Tallar carbassĂł en mandolina.

Tallar mongeta verda a juliana, escaldar-la en aigua i llima, 1 minut. Refrescar-la immediatament

Tallar flors de carbassĂł

Escaldar tomĂ quets. Fregir la pell del tomĂ quet

Amanir la polpa dels tomĂ quets amb herbes i oli, i coure al forn a 180Âş uns deu minuts. Refredar i triturar amb gelcrem. Guardar en biberĂł

Fregir espinacs tendres. Reservar

Tallar fonoll a mandolina. Conservar cobert amb aigua i cĂ­tric

Tallar xampinyons. Cobrir-los amb aigua i llimona

Triturar pesto amb gelcrem.

 

Fer el muntatge del plat:

Pintar la base del plat amb pesto.

Disposar harmònicament totes les verdures cuites, revingudes en un brou de pernil, espesseït amb mantega.

Combinar amb les verdures crues i les flors.

Acabar amb uns punts de pesto i de tomĂ quet

 

 

CASSOLA DE FANG: SORELLA ESCABETXADA EN TARONJA.

 

15_sorella_marinada_torribera

Un parell de sorelles

Dues taronges

Vinagre de Xerès

Oli d’oliva 0,4º

Sal

Farigola fresca

Llorer

 

Fem juliana de la pell de taronja

Fem suc de les taronges.

Confitem la sorella salpebrada amb oli, lentament. La reservem. Traiem part de l’oli, afegim el suc de taronja i el vinagre. Fem reduir el conjunt, juntament amb la farigola i les fulles de llorer. Conservem a la cassola.

La sorella és més apreciada que el mascle. La podem distingir perquè és més plena, més grassa i perquè té un reflex daurat a les escates

 

Olla: TEST DE CUSCĂšS

400 gr. de cuscĂşs integral

1 paquet petit de quicos

2 tomĂ quets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassĂł

8 raves

8 tomĂ quets de jardĂ­

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui elbull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

Pelem els tomĂ quets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscĂşs amb els quicos i els tomĂ quets a dauets. Amanim amb oli de menta.

Acabem amb les miniverduretes

 

Morter: Rablé de conill farcit

4 conills

Puré de patata

Salsa d’escalònies

 

Per la picada:

Xocolata

Anxoves

Pa torrat

Julivert/porradell

 

 

Desossem el conill i traiem els rablés.

Fem la picada. Farcim el rablé amb la picada, lliguem amb fil de bridar. Enfornem 20 minuts a 180ªC

Fem el puré de celeri. Enrossim celeri amb mantega. Salpebrem. Cobrim amb aigua o brou de verdures fins estovar.

Servim el rablé acompanyat del puré de patata i salsa d’escalònies

 

Embolcalls: Pollastre en crostra

Massa de pa:

500 g de farina

300 ml d’aigua

25 g de llevat fresc

Un pessic de sal

 

2 Contracuixes de pollastre per persona

2 pots de llet de coco

Una cullerada sopera de curri

Una mica de gingebre fresc

 

Un apirave

100 g de mantega

Sal

 

Un manat d’espinacs tendres

 

Posem a macerar el pollastre cobert amb la llet de coco, el gingebre tallat a lĂ mines i una mica de sal. Deixem macerar tota la nit.

Fem la crema d’apirave: en una cassola, enrossim l’apirave tallat a dauets, amb la mantega. El cobrim amb aigua o brou de verdures i el coem, lentament, fins que s’estovi. El triturem i el salpebrem. Reservem.

Saltem els espinacs en una paella amb un fil d’oli. Salpebrem i reservem.

Fem la massa de pa: dissolem el llevat en l’aigua i ho aboquem sobre la farina. Pastem fins aconseguir una massa fina.

Estirem la massa i al centre posem espinacs saltats estirats. A sobre hi posem el pollastre tret del lĂ­quid del macerat i assecat i tornem a posar espinacs a sobre. Tanquem la massa, fent un farcell. Pintem amb ou batut i enfornem durant 25 minuts, a 180ÂşC

ReduĂŻm el lĂ­quid del macerat fins la tercera part del seu volum i acabem amb una cullerada de curri.

A la base del plat posem una llàgrima de puré de celeri, a sobre la salsa de curri i acabem amb el pollastre empanat.

 

 Cassola com a plat: truita oberta de patates i bolets

  • 8 ous
  • 400 g de barreja de bolets
  • Unes branques de farigola fresca
  • 30 g de ceba deshidratada
  • 200 g de foie gras a daus
  • 16 castanyes pelades
  • 2 patates
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • Oli d’oliva
  • Oli de tòfona
  • Flor de sal

 

És una truita cuita al forn en una cassola (podem  canviar els ingredients segons temporada)

Primer coem la patata. La tallem a làmines molt fines i la coem, al forn, a 180ºC, durant deu minuts, coberta amb una làmina d’oli. Ha de quedar torrada. També la podem fregir. La reservem

Saltem els bolets a una paella amb un fil d’oli, a foc fort, amb un gra d’all i julivert picat, fins que perdin l’aigua. Posem una mica de sal. Reservem.

Col·loquem els ingredients a la cassola per aquest ordre: raig d’oli oliva,patata,barreja de bolets,castanyes laminades,ous batuts,foie i posem al forn fins que qualli, uns cinc minuts, a 180ºC. Retirem del forn i acabem amb  una mica de ceba deshidratada,una mica de flor de sal,farigola fresca i un raig d’oli de tòfona.

 

SAL: Molls a la sal amb salsa de iogurt.

4 molls grans

1 kg de sal grossa

 

1 iogurt

TĂ peres

Cogombrets

Ceba tendra

Microvegetals

 

Escatem els molls. En una safata, posem un llit de sal gruixuda, a sobre hi posem els molls i ho cobrim bé amb sal gruixuda. Deixem macerar durant dues hores.

Els espolsem bé la sal i els filetegem.

Fem una salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb les tĂ peres picades, els cogombrets picats, la ceba tendra picada i una mica de pebre negre en gra picat.

Fem un cop de bufador per les dues cares dels molls-

A la base del plat posem la salsa de iogurt, a sobre hi posem els filets de moll. Acabem amb una mica d’oli i els microvegetals

 

Tapa de torrada amb pollastre esfilagarsat per Somgentdeprofit

dissabte, 1/08/2015

Ja sabeu que si per la nevera hi corre mig tomĂ quet, un tros de pernil dolç, mitja llauneta de tonyina o un pessic d’arròs cuit no ho heu de llençar mai! Abans i en tots els casos, heu de consultar el web o l’aplicaciĂł SOM GENT DE PROFIT http://somgentdeprofit.cat/ on hi trobareu magnĂ­fiques receptes per donar sortida a aquests bocins. SĂłn bocins incòmodes que acaben sent d’una gran utilitat.

Aquest mes m’hi he estrenat oferint receptes de tapes per a l’estiu. Aquesta que us presento avui Ă©s per aprofitar una mica de pollastre cuit, d’aquell pollastre a l’ast de diumenge que no s’acaba d’acabar mai.

A més, aquesta vegada a Somgentdeprofit han posat en marxa un concurs de receptes. Jo faré de jurat. Les tres millors receptes de tapes de reaprofitament que es presentin guanyaran un lot de productes de Lékué. Ja podeu córrer!!

 

TORRADA DE POLLASTRE I ESPINACS CRUIXENTS

155_TAPA_TORRADA_POLLO_somgentdeprofit

 

Unes llesques de pa,

200 g pollastre rostit,

200 g espinacs frescos,

20 g sèsam

 

Per l’allioli:

150 ml oli oliva, 100 ml llet, un gra d’all, una culleradeta de cafè de saL

 

Torrem el pa i reservem. Esfilagarsem el pollastre rostit. Fem un allioli suau. Fregim els espinacs. Muntem la torrada: la untem amb l’allioli, posem el pollastre rostit, acabem amb els espinacs fregits i una mica de sèsam

Campus de cuina per adolescents. Postres

dimecres, 29/07/2015

I desprĂ©s de l’arròs, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminaciĂł del campus, i estĂ  clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt bĂ© junts i han estat uns alumnes excel·lents?

En conseqüència: postres al canto. Tot i això els vaig afegir una quiche, perquè em va semblar que una massa salada tambĂ© els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata lĂ­quida

4 ous

100 g de formatge parmesĂ 

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i elĂ stica. Jo tambĂ© hi poso una mica de farigola en pols, perquè tingui una mica mĂ©s de gust i tambĂ© una mica de sal. Estirem la massa amb un corrĂł.

Engreixem i enfarinem un motlle rodĂł individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata lĂ­quida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xoriç. Cobrim amb la barreja de nata líquida, ous i orenga. Coem al forn a 180ºC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a peticiĂł de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180ÂşC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets sĂłn d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora farĂ  fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassĂł amb matĂł i fruita seca

dimarts , 28/07/2015

A aquestes alçades segur que coneixeu SOMGENTDEPROFIT, l’aplicaciĂł i web plena de consells, trucs, idees i receptes per evitar el malbaratament alimentari. http://somgentdeprofit.cat/

Ara a l’estiu, fan propostes de tapes. Receptes divertides, fresques i per compartir amb amics. Poden dur una mica mĂ©s de feina, però sĂłn fĂ cils i, sobretot, es fan amb pocs ingredients.

En aquest cas, nomĂ©s necessiteu un carbassĂł, o tros de carbassĂł, que quedi arraconat per la nevera. A mi em passa tot sovint que obro una llauna de piquillos i no l’acabo sencera. De fet, a casa tinc tot l’exercit de Xin-xans perquè els costa molt el pebrot, qĂĽestiĂł que fa que els costi molt ingerir piquillos. Per contra, a mi m’encanten, aquesta Ă©s la raĂł per la que sempre que n’obro un pot, la meitat del contingut quedi romancejant per la nevera. La soluciĂł: fer-ne una salsa, i a sucar pa!

Malgrat la mateixa recepta, ampliada i il·lustrada, la podeu trobar a la web Som Gent de Profit, i de fet jo us recomano moltíssim que hi aneu  a fer una visita, crec oportú penjar-la també al meu bloc, per anar fent soroll i que arribi a quantes més persones millor.

 

ROTLLETS DE CARBASSĂ“ AMB MATĂ“ I FRUITA SECA

Tapa de carbassĂł per Som Gent de Profit

 

Un carbassĂł

150 g matĂł

50 g nous

50 g festucs

mitja llauna de piquillos

100 ml d’oli d’oliva 0,4Âş

un gra d’all

sal i pebre

 

Tallem el carbassĂł a lĂ mines molt fines. Fem una barreja amb el matĂł, les nous picades i els festucs picats. Estirem cada lĂ mina de carbassĂł i la farcim amb una bona cullerada de matĂł. Ara fem la salsa de piquillos. Piquem l’all i el coem amb els piquillos i un bon raig de vi blanc, lentament, fins evaporar el vi blanc i fins que l’all sigui cuit. Triturem el resultat i emulsionem amb oli. Salpebrem. En el plat posem una base de salsa de piquillos i acabem amb els rotllets a sobre

 

preparant la tapa per ser fotografiada

imatge/prova de com hem fet la foto de la recepta

Campus de cuina per adolescents. Pasta

dissabte, 25/07/2015

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

AixĂ­ que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomĂ quets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, mĂ©s fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomĂ quets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassĂł

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomĂ quets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassĂł i de pastanaga amb l’estri magnĂ­fic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi cĂ piguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomĂ quets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGĂŤNIA

16 plaques de canelĂł

1 albergĂ­nia

100 g de formatge d’untar

100 g de matĂł

50 g de formatge parmesĂ  ratllat

un grapat de nous

Daus de tomĂ quet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfĂ brega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesĂ  ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergĂ­nia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generĂłs i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergĂ­nia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomĂ quet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta Ă©s tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o lĂ mines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Campus de cuina per adolescents. Carns

diumenge, 12/07/2015

Ja som  a la tercera jornada del Campus de cuina per adolescents. L’hem dedicat a les carns, a peticiĂł popular.

Hem cuinat mandonguilles clĂ ssiques i un cruixent de confit d’Ă nec amb verduretes.

La idea és que aprenguin un plat clàssic i un plat més novedós, amb nous ingredients.

 

CRUIXENT D’Ă€NEC I VERDURES

 

15_cruixent_Adolescents

 

 

MANDONGUILLES CLĂ€SSIQUES

les mandonguilles acabades

Per fer les mandonguilles

400 g de carn de porc picada

600 g de carn de vedella picada

1 gra d’all

porradell (o julivert fresc)

1 ou

150 ml de llet

una llesca de pa de pagès

sal i pebre negre

oli per fregir

farina

Aigua o brou de verdures

 

Per al sofregit:

1 ceba gran

2 tomĂ quets

1 gra d’all

2 patates

 

Per la picada:

Quatre preses de xocolata

un grapat d’avellanes

un parell de carquinyolis o de galetes maria

un raig de vi blanc

 

Per acabar el plat:

Paper d’arròs

 

Comencem fent el sofregit. Com sempre, fem coure lentament la ceba ben picada, amb un raig generĂłs d’oli. Quan sigui bruna, afegim el gra d’all picat i els tomĂ quets ratllats. Deixem coure fins que el tomĂ quet tregui el seu oli. En aquest moment, hi abocarem un bon raig de vi blanc i deixarem evaporar. Reservem.

Esqueixem les patates pelades. En fem una incisiĂł i les acabem de trencar amb el ganivet. Les posem al sofregit.

Fem les mandonguilles. Comencem xopant la molla de pa en llet, ho deixem que vagi empapant. En un bol hi posem les carns, sal, pebre, la molla xopada en llet, l’ou batut, julivert picat i all molt picat. Pastem amb les mans fins integrar tots els ingredients. Fem boletes i les arrebossem amb farina. Les fregim en abundant oli calent.  Les anem posant sobre el sofregit de ceba i tomĂ quet. Les cobrim amb aigua o brou de verdures o pollastre. Fem coure lentament una mitja hora.

Fem una picada amb les avellanes, la xocolata, els carquinyolis i el julivert. Deixatem amb el conyac i una mica del brou de les mandonguilles i aboquem a les mandonguilles. Fem coure deu minuts/quinze minuts més i ja les tindrem a punt.

Per acabar el plat, hem fregit paper d’arròs en abundant oli (s’infla molt rĂ pidament) i, fora de l’oli, hi hem posat un polsim de farigola en pols

tastem mandonguilles al campus de cuina per adolescents

Els protagonistes a punt de tastar les mandonguilles

 

 

Campus de cuina. Sopes fredes

dijous, 9/07/2015

La segona sessiĂł del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. SĂłn fĂ cils de fer, saludables i sĂłn de plena temporada (sobretot desprĂ©s d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocciĂł i dues sense cocciĂł.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

AquĂ­ teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELĂ“

Un melĂł molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bĂ©, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rĂşccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, Ă©s clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment Ă©s tallar els tomĂ quets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemĂ , afegim l’aigua i l’oli i triturem bĂ© fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. TambĂ© funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sĂ­, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomĂ quets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associaciĂł infalible del pa amb tomĂ quet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomĂ quet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violĂ­

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. ConvĂ© que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bĂ© fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb matĂł i un tall prim de carbassĂł. El punt important Ă©s el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRĂŤEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata lĂ­quida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bĂ© fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata lĂ­quida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassĂł i de pastanaga. BonĂ­ssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquĂ­ us deixo una de les prĂ ctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.


Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

dilluns, 6/07/2015

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran Ă©xit, perquè totes les receptes han sortit bonĂ­ssimes i els participants s’ho han passat molt bĂ©!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. DependrĂ  del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els segĂĽents temes:

- Arrossos

- Sopes fredes

- Carn

- Pasta

- Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocciĂł i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomĂ quets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mĂ­nim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (nomĂ©s coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebĂ© queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebĂ© coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomĂ quets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocciĂł afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts mĂ©s abans de portar-ho a taula.

EstĂ  clar que podem fer el sofregit mĂ©s ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volguĂ©s posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, desprĂ©s, farem el sofregit de ceba i tomĂ quet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serĂ  el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serĂ  el primer que enrossirem (a foc fort) i desprĂ©s ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocciĂł de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

risotto cremĂłs de bolets i espĂ rrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir Ă©s bomba i queda molt bĂ©)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espĂ rrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocciĂł.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bĂ© i servim. Ha de quedar cremĂłs.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del risotto