Campus de cuina per adolescents. Paella i rissoto

dilluns, 6/07/2015 (Ada Parellada)

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran éxit, perquè totes les receptes han sortit boníssimes i els participants s’ho han passat molt bé!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependrà del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els següents temes:

- Arrossos

- Sopes fredes

- Carn

- Pasta

- Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocció i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mínim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (només coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebé queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebé coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomàquets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocció afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts més abans de portar-ho a taula.

Està clar que podem fer el sofregit més ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgués posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, després, farem el sofregit de ceba i tomàquet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serà el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serà el primer que enrossirem (a foc fort) i després ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocció de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

rissoto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir és bomba i queda molt bé)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espàrrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bé i servim. Ha de quedar cremós.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del rissoto

 

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015 (Ada Parellada)

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Bon temps, bones amanides. Una de carxofes i pop, sense feina

dissabte, 20/06/2015 (Ada Parellada)

Ja sé que no és temps de carxofes, però resulta que hi ha carxofes en conserva que són molt dignes, diria que són molt bones. I les podem fer lluir a una amanida. Les carxofes en conserva sempre tenen un punt de vinagre, per això queden bé a les amanides, on el vinagre sempre hi té un paper estel·lar.

A l’estiu, hi ha d’haver bones amanides, perquè són fresques i vénen molt de gust, però també hi ha moltíssima mandra. Així que aquesta amanida té aquestes dues funcions: oferir un plat fresc, nutritiu perquè conté proteïna i podria ja ser un plat únic o de carmanyola, i que es pot fer amb tota la mandra del món!

 

AMANIDA SANTA MANDRA

2015-01-30 21.28.53.jpg

Barreja d’enciams

un tomàquet d’estiu d’aquells que menjaries sense res més, dolcíssim

Pop ja cuit

Un pot de carxofes en conserva de boníssima qualitat (innegociable)

Un bon grapat d’olives negres sense pinyol

Oli

Sal

Germinats

La única feina que té aquesta amanida és assecar les olives negres (que també podeu prescindir-ne, tot i que hi donen un toc interessant). Es poden assecar de moltes maneres. La més ortodoxa és a 100ºC al forn un parell d’hores, lentament. L’altra manera és a 180ºC, deu minuts. Un cop fredes, les esmicolem amb un morter, en fem pols.

Volia inventar una senyora vinagreta, plena de secrets i idees complicades, com podria ser el gingebre, la pell de la taronja o el coriandre. Però no va ser així, el dia que la vaig fer. Només hi vaig posar oli en abundància i un bon pessic de sal.

Ara, quan la torni a fer, hi posaré un polsim generós de pebre vermell (i si pot ser una mica picant, millor)

La resta de l’elaboració ja es veu a la foto. Simplement amanir amb abundant oli i sal la barreja d’enciams. Afegir-hi el tomàquet a daus, el pop, les carxofes i la pols d’oliva negra. Acabem amb uns germinats.

I a partir d’aquí la imaginació i el que tinguem a la nevera: avellanes, quicos, espàrrecs verds, pebrot verd, blat tendre o trossets de taronja fresca (perquè no!)

 

Biltong, un producte ben curiós

dilluns, 15/06/2015 (Ada Parellada)

Fa uns dies em van fer arribar aquest producte. S’ha estat un temps al rebost, no trobàvem el moment de tastar-lo.

L’altre vespre, estant a casa, teníem poca cosa per entretenir l’amanida i se’m va ocórrer que aquest producte misteriós podria fer-nos un favor.

Val a dir que a alguns membres de la família no li va acabar de fer el pes, però jo el vaig trobar ben curiós i, sobretot, diferent. I anem tan justos de sorpreses, que vaig pensar que bé es mereixia parlar-ne.

És un producte típic de Sud Àfrica. Expliquen els productors que els danesos van arribar a Sud Àfrica al segle XVII i van portar les seves receptes per preparar carn assecada. La preparació consisteix en tires de carn marinades amb vinagre que es deixen assecar amb sal, herbes i espècies. La necessitat de conservar provisions va fer que aquesta mena de menjar es fes molt popular entre els colonitzadors. Biltong és de llarga caducitat, el que va permetre als Voortrekkers viatjar lluny sense necessitat de conservar aliments en fred.

2014-12-07 21.14.14.jpg

El venen com un snack, per tot menjar, per treure el cuc. I en diuen l’snack saludable. Es tracta de vedella marinada i seca. És com si mengéssim fuet, però és de vedella. Ofereixen varis sabors, jo vaig tastar el picant i el d’espècies mediterrànies, però n’hi ha més.

Com a snack té gràcia, però jo el trobo ideal per a complementar plats. Per exemple, una pasta, o un arròs saltats a la paella, amb verdures. O unes verdures saltades. O una crema de carbassa, o per complementar les amanides….com vaig fer jo, amb aquesta senzillíssima i bàsica amanida, de pastanaga i tomàquet. Doncs penseu que gràcies a aquest producte, l’amanida va tenir un aire molt més interessant. Tot i que cal explicar que a l’amanida també hi ha un punt de sabor que no es veu, però sí que es nota al gust: la vinagreta que vaig fer.

2014-12-28 21.04.14.jpg

VINAGRETA INVISIBLE de taronja i mel

Com si es tractés de la tinta invisible, amb la que podem escriure totes les barbaritats del món i quedar impunes. Aquesta vinagreta invisible, té un sabor important, però tampoc no es veu.

Ens cal:

El suc de mitja taronja

una cullerada complerta de mel

vinagre de poma

Pell de taronja

Oli d’oliva

sal

Barregem tots el ingredients, fins a dissoldre totalment la mel i amanim, en aquest cas, unes isolades pastanagues tallades amb el pelador i uns tomàquets de jardí.

Enteneu que aquell vespre, els encenalls de vedella ens salvessin el sopar…..

 

Gastrorecup, el sopar contra el malbaratament alimentari

dimecres, 10/06/2015 (Ada Parellada)

Aquest dimecres dia 17 de juny, a Semproniana celebrem un sopar molt especial. Amb el nom de GASTRORECUP, pretenem deixar palès com d’òptim pot ser un aliment rebutjat per el circuit comercial.

CONVO GASTRORÉCUP_jpeg.jpg

 

QUÈ FAREM

Aquesta nit, el 17 de juny, tots els plats que servirem s’hauran cuinat a partir d’aliments recuperats. I tots els plats els cuinarem amb ànim gastronòmic, amb l’intenció de fer lluir l’aliment tant com en sàpiguem.

QUÈ ÉS UN ALIMENT RECUPERAT?

Considerem un aliment recuperat aquell que està en perfecte estat de consum però que ha estat rebutjat del circuit comercial per:

- S’ha enlletgit, és a dir, ha patit un cop que l’ha macat – modificant la seva aparença original – o ha perdut el color viu que el caracteritza, o ha perdut la seva forma original

- El comerç l’ha retirat per raons de protocol o sistemes de control.

- Ha superat la data de consum preferent, que no de caducitat

- No ha estat acceptat en el circuit comercial per no respondre als paràmetres de qualitat del mercat.

Amb l’ànim de donar visibilitat a aquests productes i qüestionar la sostenibilitat social i econòmica del sistema, proposem GASTRORECUP.

 

PER QUÈ HO FEM?

Ara per ara, GASTRORECUP és un únic sopar, però la iniciativa pretén assolir una periodicitat, per una banda; i, per l’altra, pretén transformar-se en un moviment que uneixi en xarxa al comerç de proximitat i als restaurants. Les grans empreses distribuïdores i els grans centres de producció culinària, tenen uns sistemes establerts per a redirigir els excedents. En canvi, en els petits comerços i els petits restaurants, aquests protocols són febles o inexistents. La nostra lluita contra el malbaratament podria ser més ferma si generéssim una nova xarxa que unís els establiments del barri, recollint prestament els aliments rebutjats dels petits comerços i fent-los útils.

El nostre desig és que els restaurants que creguin en la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari ofereixin periòdicament àpats #gastrorecup i s’uneixin al moviment

EL FUNCIONAMENT DEL SOPAR

Semproniana funcionarà com sempre, en el sentit que ocuparem les taules que els assistents han d’haver reservat amb anterioritat. Adverteixo que a aquestes alçades ja està tot gairebé reservat. Els assistents aniran arribant a partir de les 21h del vespre.

No hi haurà carta, els comensals s’hauran d’adaptar als plats que els servirem: un primer, un segon i unes postres. No podran triar perquè nosaltres tampoc hem pogut triar els aliments que hem cuinat. Com que rebrem els aliments el mateix dia del sopar, no podem avançar quins i quants plats oferirem.

El preu del sopar és de 4€ (en concepte de cost de personal i posada en marxa del local), begudes apart.

No hi haurà parlaments ni discursos. La intenció és que el sopar sigui tan normal com el d’un dia qualsevol. Això sí, a les taules hi trobareu un manifest, una declaració d’intencions per transformar el que és un àpat d’un dia en un moviment.

 

QUI HA COL·LABORAT EN LA IDEA I L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE #GASTRORECUP

Som Gent de Profit

Mireia Barba d’Espigoladors

Noel Garcia d’Spora Sinergies

Plataforma Aprofitem els Aliments

Joan Pluvinet

Oriol Parra

Montse Palacín

I els proveïdors dels aliments rebutjats: Comerciants del Mercat del Ninot, Guzmán Gastronomia, Canal Pastisser, Turris, GranBlau,

 

I per si encara no creieu que totes les accions, per petites que siguin, són necessàries:

“El malbaratament és un problema global, atès que més de 1.300 milions de tones d’aliments es perden globalment des del camp fins als nostres plats. Tan sols a Catalunya llencem cada any més de 260.000 tones de menjar*, i la restauració no n’està exempta, ja que entre un 4% i un 10%  de les compres de menjar d’establiments HORECA acaben a les escombraries innecessàriament.

 

Un pastís de xocolata apte per a celíacs

diumenge, 24/05/2015 (Ada Parellada)

A els Matins de TV3 em demanen que expliqui com enfoquem servir a persones celíaques al restaurant.

Jo els proposo que mentre ho explico els prepararé un pastís de xocolata. Perquè, precisament, és amb les postres on més dificultats troben els celíacs a triar i a estar segurs que el que mengin serà segur.

Us penjo el bloc del programa on es va tractar el tema. L’elaboració del pastís la trobareu més aviat cap al final.


El tall és llarg perquè es tracta ben bé d’un reportatge, però m’ha semblat molt interessant de penjar perquè cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta intolerància i tots hem d’estar atents. O sigui que no ens estarà de més de tenir quatre nocions i escoltar els consells que els experts de plató expliquen.

Com que a plató ho van explicar molt bé però jo vaig anar una mica apurada de temps per explicar bé la recepta, aquí us la deixo perquè tot quedi clar i fàcil. De fet és un pastís molt i molt fàcil.

PASTÍS DE XOCOLATA SENSE GLUTEN

2015-05-22 11.47.06.jpg

200 g de xocolata

150 g de mantega

150 g de sucre

4 ous

50 g de midó de blat de moro (Maizena)

50 g d’ametlla en pols

una culleradeta de canyella

un pessic de sal

Simplement batem els ous amb el sucre. Fonem al microones la mantega amb la xocolata. Unim als ous amb sucre. Afegim l’ametlla en pols, el midó de blat de moro, la sal i la canyella en pols. Barregem suaument fins integrar. Aboquem a un motlle de silicona o un motlle protegit amb paper de forn i coem a 180ºC al forn durant 30 minuts (si ho fem en petits motlles com el de la foto, la cocció es reduirà a 15 minuts)

Jo ho complemento amb una trufa, salsa de xocolata i gerds.

Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons

dissabte, 16/05/2015 (Ada Parellada)

És una cançó que sempre m’ha repicat a la memòria. De tant en tant, em descobreixo taralejant-la. La trobo tan innocent, tan tendra i, alhora, tan dramàtica….Entenc que els calçons que protagonitzen la cançó formen part de l’escardalenc patrimoni de l’autor i també entenc que els macarrons no són d’aquells excelsos, simplement són macarrons, menjar.

Malgrat els calçons ja no propis del nostre armari i que per el preu que podem comprar els macarrons potser ja no justificaria quedar-nos sense la única peça de roba que ens tapa les vergonyes, hi ha plats dels que no es pot prescindir, sigui quina sigui la teva edat, nivell econòmic i circumstàncies col·laterals. I aquest plat, en el meu cas, són aquests macarrons amb tomàquets secs i alfàbrega

 

MACARRONS AMB TOMÀQUETS SECS I ALFÀBREGA

2015-01-23 15.12.39.jpg

400 g de rigatone

200 g de tomàquets secs rehidratats amb oli i herbes

una ceba gran

dos grans d’all

un raig de vi blanc

un manat d’alfàbrega

Formatge parmesà al gust

sal

 

Anem a veure, el tema és senzill, molt.

Fem un sofregit de ceba i all, tot picat, lentament, fins que la ceba quedi ben cuita. Afegim un bon raig de vi blanc i esperem que evapori. Triturem els tomàquets secs i ho barregem amb el sofregit. Afegim una mica de sal. Bullim els rigatone al dente, deu minuts. Immediatament els barregem amb els sofregit de tomàquets secs.

Emplatem i acabem amb l’alfàbrega fresca picada i el parmesà al gust.

 

Visita a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol

dijous, 7/05/2015 (Ada Parellada)

Ja fa un parell de setmanes, però amb el brogit de Sant Jordi, no havia pogut fer-ne la crònica, vaig anar a visitar l’Escola Universitària d’hoteleria de Sant Pol. A la visita vaig coincidir amb en Jordi Àvila, la Nuni Soto i la Sara Cadenas.

De manera que érem una colla de blocaires, ficant el nas a les cassoles.

El motiu de la visita era tastar els plats de la setmana de la primavera, una mena de concurs entre els alumnes per elaborar els plats que es presenten al restaurant durant una setmana.

Vam veure l’escola de dalt a baix, i vam entendre com n’és d’important allò que l’escola destaca en quant a formació: tot el que fan els alumnes té una repercussió real, immediata. L’escola és un hotel i funciona com a tal, per tant, tot el que cuinen es menja i se serveix. Per això la seva filosofia és “aprendre fent”. 

La formació és extensa, treballen tots els sectors de l’hotel: la cuina, la recepció, la sala, el bar.

 

 

2015-04-21 13.41.05-1.jpg

la cuina en ple brogit

2015-04-21 11.57.13.jpg

Els artistes de la Setmana Gastronòmica de Primavera

 

CARPACCIO DE POP SOBRE CRISTALL DE MADUIXES AMB GELAT DE MARACUIÀ

Oriol Gómez

2015-04-21 12.08.41.jpg

El primer plat

1 pop

un parell de maduixes deshidratades

250 d’isomalt

gelat de maracuià

1 llimona

5 cl de vinagre forum chardonnay

15 cl d’oli d’oliva

sal

1 manat de rúcula

 

100 g de farina

75 g de mantega

Netegem el pop i el bullim. El congelem i el tallem ben prim, amb l’ajuda d’una mandolina. Reservem

Preparem el cristall de maduixes: Escalfem l’isomalt amb una mica d’aigua. Afegim les maduixes picades i escampem sobre un silpad. Reservem

Fem una vinagreta, barrejant el suc de llimona, el vinagre, sal i oli d’oliva

Ara preparem un crumble, barrejant la farina, la mantega, el sucre i una mica de sal. FEm una massa, l’estirem i coem uns 15 minuts a 180ºC. Llavors, el trenquem perquè tingui textura de crumble.

muntem el plat. Posem una base de rúcula, amanim amb la vinagreta, cobrim amb el carpaccio de pop i acabem amb un gelat de maracuià

2015-04-21 12.21.26.jpg

Crema de carxofes amb ravioli de llagostí

 

 CREMA DE CARXOFES AMB FORMATGE CREMÓS I LLAGOSTÍ

(i una subrecepta de com s’elabora el mascarpone)

2 kg de carxofes

2 porros

4 llagostins

1 cullerada de nata líquida

2 litres d’aigua

1 cullerada de postres de sal

un pessic generós de pebre

un manat picat de porradell

50 g de formatge cremós o mascarpone

oli d’oliva

Guardem un parell de carxofes per tallar-les ben fines i en en fem xips. Les fregim. Reservem.

Sofregim el porro talladet amb un bon raig d’oli. Afegim les carxofes netes, fem un parell de voltes i les cobrim amb l’aigua. Les fem coure fins que són toves. Les triturem i les passem per un colador perquè quedi una crema ben fina. Salpebrem. Afegim la cullerada de nata líquida.

col·loquem els llagostins entre dues làmines de plàstic film, les premem fins que queden ben fines. Congelem.

Al moment de servir, disposem el carpaccio de llagostins en la base del plat. A sobre una cullerada de formatge cremós, acabem amb unes xips de carxofes i servim la crema de carxofes davant el client

 

Una subrecepta: fer mascarpone

Mai m’havia plantejat fer mascarpone, per això em va agradar que m’ho expliquessin (sempre pensant que és un mascarpone casolà o de solució i emergència).

Per 500 ml de nata líquida, necessitem una cullerada de suc de llimona.

Simplement escalfem la nata líquida a 85ºC i, fora del foc, aboquem la cullerada de nata líquida. Barregem amb una cullera de fusta. Deixem refredar a temperatura ambient. Preparem un colador amb una tela de cotó i aboquem la barreja de nata i llimona a sobre. Deixem que precipiti durant un dia. El resultat és un mascarpone casolà.

 

LLOM DE BACALLÀ AL TOC DE MEL I MOSTASSA AMB COMPOTA DE POMA

Adrià Romeu

4 lloms de bacallà

4 cullerades de mel

3 cullerades de vinagre de vi blanc

1 cullerada de mostassa a l’antiga

4 cullerades d’oli d’oliva verge

2 branques de romaní

2 branques de julivert

2 pomes

sal i pebre

Coem la mel, el vinagre de vi blanc i la mostassa fins que fongui. Afegim l’oli d’oliva i emulsionem. Fora del foc afegim el julivert desfullat i ben picat.

Pelem i tallem les pomes i les fem bullir, simplement cobertes d’aigua i una mica de llimona. Fem coure uns 15 minuts. Triturem bé.

Enfarinem lleugerament el bacallà i el fregim.

Repartim als plats immediatament, acompanyem amb la compota de poma i acabem amb la salsa de mostassa calenta.

Acabem amb unes branques de romaní.

 

 

2015-04-21 12.48.29.jpg

En Jordi Àvila fotografiant el plat de bacallà

 

REINTERPRETACIÓ DEL CLÀSSIC DE MADUIXA I PLÀTAN

Sergio Sanchís

150 g de maduixa

150 g de plàtan

170 g de sucre

75 g de dextrosa

250 ml de llet

150 g de nata

450 g de clares d’ou

2 cullerades d’estabilitzant

galeta

agar-agar

sal Maldon

cobertura de xocolata

60 g de farina d’ametlla

20 g de de farina

40 g de granadina

60 g de iogurt en pols

2 càrregues de sifó

 

2015-04-21 12.57.21.jpg

Les postes, espectaculars

Per el gelat de plàtan: Batre 150 g de clares amb l’esbatiitzant, 100 g de sucre i la dextrosa. Posar la llet i la nata quan estigui la barreja anterior ben airejada, i després el plàtan ben barrejat amb una mica de llet o nata perquè es dissolgui amb facilitat. Finalment posar a la geladora amb el motor ja en marxa.

Per el bescuit de iogurt: barrejar 300 g de clares d’ou, la farina d’ametlla, la farina, la granadina i el iogurt en pols. Fer tres forats a la base del vas de plàstic. Carregar el sifó amb les dues càrregues i omplir el vas 1/3 part i posar-ho un minut al microones a 600WW

Púdding de maduixa: Tallar la maduixa a trossos no molt petits i barrejar-ho amb almívar i agar-agar. Col·locar-ho a motlles rodons amb una base de galeta.

Placa de xocolata: Fondre la xocolata al bany maria i just abans d’extendre-ho en fines plaques, afegir els cristalls de Sal Maldon

Emplatat: Col·locar com a centre el biscuit de iogurt i anar posant segons els colors tot al voltant: el gelat en quenelle i el pudding de maduixa amb la galeta escampada. Es pot acabar amb cacau en pols.

 

2015-04-21 13.28.54.jpg

Els quatre participants al BlogTrip: la Sara de Cocina para Emancipados, la Nuni de Cuinetes, en Jordi de Sentits i jo mateixa.

 

I SI HEU ARRIBAT FINS AQUÍ…..HEU DE SABER QUE….

L’Escola d’Hoteleria de Sant Pol fa un sorteig d’un dinar per a dues persones, a l’Hotel Gran Sol, entre tots els que feu un comentari al meu bloc.

O sigui que….feu comentaris!

Avui és dia 7 de maig. Farem el sorteig dilluns dia 11 de maig, a les 12 del migdia, entre tots els comentaris rebuts (espero que siguin molts!!)

Endavant!!

Una màster class de gastronomia o de jardineria?

dissabte, 2/05/2015 (mpalacin)

I per acabar l’atapeïda setmana de Sant Jordi vaig anar a fer una màster class al Hand Made Festival, el festival del DIY, la tendència més de moda. Fes-t’ho tu mateix!

Aquest any he tingut l’honor de ser padrina, de la part de cuina, juntament amb Lady Crochet, Rafael Vives, Ana Díez, Beth Rodergas i Elena Roche.

2015-04-25 15.54.24.jpg

Aquí, tots els padrins en fila

Em van demanar de fer una màster class. I com sempre, costa de trobar allò que a la gent li pugui agradar, sigui fàcil i sobretot, sigui resultón. A l’estar envoltats de coses maques, el repte era dels difícils.

Vaig optar per allò que potser ja m’heu vist fer algunes altres vegades, però que sempre és un èxit i encara sorprèn. Em refereixo a la cuina en testos.

Un simple test, estàndard, dels de terra cuita amb un forat a la base, pot transformar-se en una gran proposta culinària, gastronòmica i estilística.El test serveix com a suport, com a contenidor, però també és una cassola ideal, perquè distribueix bé la calor i els aliments es couen bé. L’únic inconvenient és el forat que tenen, que se soluciona protegint el test amb un paper de forn. El paper de forn també ajuda a evitar que l’ingredient toqui directament amb el material del test, que és porós i ens pot fer angúnia.

IMG_8599

 

Els plats que vaig mostrar van ser:

Una amanida de cuscús amb verdures

Un aperitiu de meló i seitó

Un pa de pessic amb crema de formatge

 

 

IMG_8626

 

IMG_8600

IMG_8603

IMG_8605

IMG_8609

IMG_8610

 

 

IMG_8640

image.jpg

Aquesta foto me la va fer en Carles Plana

 APERITIU DE MELÓ I SEITÓ

Per fer aquest aperitiu no es necessita recepta, ja que es tracta simplement d’embolicar un tros de meló amb un seitó en vinagre i clavar-ho a una broqueta. Posem una rodona de porexpan, per poder clavar-hi les broquetes i per tapar-ho posem una mica de julivert o de col, en aquest cas.

IMG_8643

 

CUSCÚS AMB VERDURES

Aquest plat el trobareu moltes vegades al bloc, perquè el fem a Semproniana, no obstant, us el torno a escriure, perquè no hàgiu de buscar-ho!

 

Per a quatre persones

400 gr. de cuscús integral

1 paquet petit de quicos

2 tomàquets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassó

8 raves

8 tomàquets de jardí

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomàquets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscús amb els quicos i els tomàquets a dauets. Amanim amb oli de menta.

IMG_8645

 

 

Cuina de supervivència a Barberà del Vallès

divendres, 1/05/2015 (mpalacin)

O com menjar de manera saludable amb un pressupost molt reduït.

Ja us he comentat que la setmana de Sant Jordi ha estat farcida d’activitats gastronòmiques dins i fora del Semproniana. Una d’elles va ser divendres i va consistir en una  xerrada/taller de cuina a la Fundació Barberà Promoció a la fantàstica Torre d’en Gorgs.

IMG_8587

Es tracta d’una entitat ubicada a Barberà del Vallés i que es dedica fonamentalment a  implementar polítiques actives d’ocupació per ajudar a les persones aturades a trobar una feina o  iniciar un itinerari formatiu i/o professional per tal d’aconseguir la seva inserció, i que treballa per reforçar la igualtat d’oportunitats. 

IMG_8588

Aquest són els plats que vam elaborar (i assaborir) amb pocs ingredients i fent volar la creativitat.

El repte era ajudar a aquestes persones a elaborar  una dieta equilibrada i imaginativa amb pocs mitjans i potenciar les seves competències en el camp de la gastronomia. I com veieu a la foto, es va assolir en escreix.

Abans d’entrar en matèria, vaig repartir paper i llapis i els vaig demanar que fessin una planificació setmanal dels seus àpats, intentant que els menús fossin variats i continguessin els diferents grups d’aliments (verdures,  llegums, carn, peix,  oli d’oliva,  cereals,  lactis,  fruita fresca,  fruita seca…), que aporten els nutrients bàsics que necessita el nostre organisme (proteïnes,  hidrats de carboni, greixos o lípids, vitamines, minerals…). Aquest pas és fonamental perquè ens permet elaborar una llista de la compra molt específica (tant des del punt de vista econòmic com nutricional) que es pugui adaptar a un pressupost tancat i que no deixi cabuda a la improvisació, que sovint és el forat pel que s’escola una bona part dels diners destinats a la alimentació.

IMG_8535

Era important que aquesta planificació fos realista i  s’adaptés als recursos disponibles i que, abans de realitzar-la, es fes una inspecció prèvia de tot allò que encara tenim a la nevera i el rebost, per tal de donar-li sortida comprant el necessari per complementar-ho. D’altra banda, per aconseguir optimitzar aquests recursos i no malbaratar, també és molt important que aquesta planificació contempli el “reciclatge” o re-aprofitament dels excedents alimentaris de algunes de les preparacions: ja sabem què, si fem brou per a preparar una sopa, disposarem de carn per a  fer croquetes o canelons;  cigrons i verdures que es poden convertir en un altre primer plat en forma de crema, humus o saltejat de verdures i llegums, etc.

L’altre consell alhora de fer la compra és tenir cura en les ofertes, especialment les que ens fan adquirir més quantitat de la que som capaços de consumir (els temptadors 2 per 1), tot i que en productes frescos de temporada que trobem a preus molt competitius, és molt interessant poder aprofitar-los per fer rebost o fons de nevera: si aquell dies hi ha un peix blau com sardines, barat o sorell, molt econòmic, per comptes de comprar només la ració planificada, podem doblar la quantitat, fregir-ho tot en una tongada aprofitant que està fresc i, amb el que sobri fer-ne un escabetx que ens pot durar refrigerat uns 15 dies. Fer conserves de temporada de productes que consumim molt i que en determinades èpoques de l’any estan molt cars, també és una opció molt recomanable.

Un cop analitzats i comentats alguns dels menús elaborats pels assistents  i donats aquests consells de compra, vam passar al segon punt de la jornada: la projecció de diapositives amb diferents receptes i preparacions que, partint de matèries primeres econòmiques, ens permeten assolir resultats molt competents i  apetitosos que els pugessin servir d’inspiració.

IMG_8534

IMG_8532

En aquest punt, la proposta va ser dividir-se en 3 grups per tal de preparar primers, segons i postres, i la veritat és que va ser molt gratificant veure com es van espavilar i li van treure profit als pocs ingredients que tenien a l’abast, sense tenir cap formació en cuina i tenint en compte que no disposàvem de cap font de calor com ara uns fogons 0 un microones.

IMG_8584

IMG_8553

IMG_8549

IMG_8550

IMG_8558

IMG_8564

Molt concentrada fent el meu “tiradito” sota l’atenta mirada de la Rosa.

Aquí van algunes de les receptes que van fer, incloent-hi la del meu “Tiradito de sorell”.

IMG_8588

AMANIDA DE CIGRONS AMB VINAGRETA D’OLIVADA

IMG_8570

INGREDIENTS

150 gr. de cigrons bullits

un bon manat de fulles d’enciam de diferents tipus

1 grapat d’olives negres

 Per a la vinagreta d’olivada:

l’altre 1/2 pot d’olives negres

un parell d’anxoves en salaó

3 cullerades d’oli d’oliva

1 cullerada de vinagre

la sal és optativa (tastar primer perquè l’anxova i l’oliva ja en porten)

PREPARACIÓ

Disposar els cigrons, l’enciam i les olives en una font per a amanides.

A continuació passar els ingredients de la vinagreta per la batedora fins que quedi una textura no gaire espessa.

Servir amb la vinagreta ja barrejada amb l’amanida o en una salsera a part.

AMANIDA D’ENCIAM, CEBA I TOMÀQUET AMB CUSCÚS I CIGRONS, A L’OLI DE MENTA

IMG_8569

 INGREDIENTS

Fulles d’enciam de diferents tipus

1 tomàquet per amanir

1/2 ceba tendre

50 gr. de cigrons bullits

50 gr. de cuscús prèviament hidratat

un manat de menta fresca (només les fulles)

150 ml. d’0li d’oliva

un bol amb aigua i uns glassons

PREPARACIÓ

Escaldar les fulles de menta (no llençar aquesta aigua), colar-les, refredar-les en aigua amb gel, assecar-les amb molta cura i posar-les al pot de la batedora juntament amb l’oli d’oliva. Batre fins que la menta quedi completament esmicolada i barrejada amb l’oli. Es pot posar aquest oli en una “biberó”, per tal de facilitar la decoració del plat, o en una salsera.

Hidratar el cuscús amb l’aigua calenta en la que prèviament hem escaldat les fulles de menta, a la que li haurem afegit una culleradeta de sal i un rajolinet d’oli d’oliva. Per fer-ho només cal disposar el cuscús sec en un plat o recipient amb una mica de fondària i cobrir-lo completament amb l’aigua fins que quedi 1/2 dit per damunt del mateix. Quan aquests ja s’hagi embegut l’aigua, remenar-lo amb una forquilla per desfer els possibles grumolls i quedi ben solt.

Rentar i tallar a daus el tomàquet i la ceba, barrejar-ho amb amb les fulles d’enciam trossejades, els cigrons i el cuscús, i regar amb l’oli de menta abans de disposar-ho tot en un plat o font que podem decorar una mica amb una part de l’oli de menta i allò que tinguem més a ma (en aquest cas 1 anxova i unes rodanxes de taronja i una llesca de pa torrat).

Al portar-la a taula també hi podeu posar-hi les setrilleres amb oli i vinagre i el biberó per tal que els comensals se la puguin acabar d’amanir al seu gust.

TIMBAL FRED DE CUSCÚS I HORTALISSES FRESQUES AMB SALSA D’ANXOVES I TOMÀQUET SEC

IMG_8576

INGREDIENTS

200 gr. de cuscús prèviament hidratat (veure recepta anterior)

Hortalisses variades (tomàquet fresc, pebrot verd, ceba) al gust

Brots d’enciam o d’espinacs per a decorar

Per a la salsa

Un grapat de tomàquets secs

150 ml d’oli d’oliva

1 llauna o pot petit d’anxoves

PREPARACIÓ

Deixar els tomàquets coberts completament amb oli d’oliva la nit anterior per tal que s’hidratin.

L’endemà, trossejar les hortalisses a daus i barrejar-les amb el cuscús.

Amb l’ajut d’un motlle (que us el poseu fabricar vosaltres mateixos retallant un recipient de plàstic d’un sol ús per tal que ens quedi només una volandera de la mida desitjada, con van fer els participants del taller) construir el nostre timbal, que anirem pressionant amb una cullera a mesura que dipositem la preparació dins el motlle per tal que quedi compacta.

Triturar el tomàquet, la meitat de l’oli d’oliva amb els que els hem hidratat¡ i les anxoves (reservant-ne 2 ó 3 per a la decoració) fins aconseguir una mena de puré que estendrem damunt el timbal.

Acabarem la preparació decorant la part superior del timbal amb unes anxoves i uns brots d’enciam.

En aquest cas, també es van fer servir alguns dels elements de les anteriors receptes (l’oli de menta i la vinagreta d’olivada que es va acabar d’espessir afegint més olives) per completar la decoració.

HUMMUS AMB SORELL MARINAT I CROSTONS DE PA

IMG_8556

INGREDIENTS

Filets de sorell sense pell ni espines

3 cullerades d’oli d’oliva

Per a marinar-lo:

1 llimona

1 all i 1/2 manat de julivert

1 grapat de sal

Per a l’humus:

200 gr. de cigrons bullits

1 all

1/2 llimona

1 cullerada gran de puré de sèsam (salsa tahina)

2 cullerades d’oli d’0liva

un grapat de sal

una mica d’aigua (més o menys en funció de l’espessor que li volguem donar)

Unes llesques de pa torrat

I per a decorar un toc de verd (cibulet o porradell, romaní, farigola, coliandre, julivert, alfàbrega….)

PREPARACIÓ

Tallar el sorell a tires i deixar-les marinar en una barreja de suc de llimona, picada d’all i julivert i sal.

Mentre tant, barrejar tots els ingredients de l’humus en el got de la batedora, a excepció de l’aigua que anirem afegint al gust a mesura que triturem la preparació,  fins aconseguir un puré consistent. Reservar a la nevera.

Quan el sorell hagi perdut pràcticament el seu color rosa viu i s’hagi emblanquit una mica (uns 20 minuts aproximadament) el colarem i l’hidratarem amb oli d’oliva uns altres 20 minuts.

Muntar el plat disposant una muntanya d’humus, coronada pels trossos de sorell marinat i les herbes. Clavar-li unes llesques de pa torrat (o envoltar amb elles la muntanya) per tal que els comensals puguin agafar amb elles la preparació.

 “TIRADITO” DE SORELL

IMG_8568

INGREDIENTS

400 g de sorell net

una llimona

150 ml d’oli d’oliva

Mitja ceba tendre

sal i pebre

Enciams

PREPARACIÓ

Netegem bé el sorell, d’espines. El tallem a lamines i el submergim amb suc de llimona i ceba tendra. El deixem macerar un mínim d’una hora. L’escorrem i el submergim en oli d’oliva

Quan l’anem a menjar l’escorrem de l’oli d’oliva i l’acompanyem d’enciams i de torradetes.

APARTAT DE POSTRES

Aquí no hi ha una recepta concreta, sinó una sèrie de presentacions imaginatives i molt atractives -especialment si el nostre objectiu és aconseguir que la canalla o el membres de la família més reticents mengin fruita- elaborades a partir de 4 ingredients molt bàsics que gairebé sempre tenim a la nostra cuina:

-Taronges (tallades a rodanxes i aprofitant la pell per a decorar)

-Daus de poma (prèviament  bullits amb una mica de sucre)

-Crema de iogurt (iogurt muntat amb nata líquida i sucre)

-Galetes (o carquinyolis si volem aportar també fruits secs) senceres i en pols (passades, per exemple, per la ma de morter)

I veieu quins resultats més suggerents i divertits:

 

IMG_8548

IMG_8547

IMG_8545