Un pícnic urbà sense formigues a les estovalles

dilluns, 20/04/2015 (mpalacin)

Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest menú, que hem anomenat PIC-NIC-URB, i que acabem d’incorporar a la carta ara que per fi  arrenca el bon temps i ens comença a venir de gust menjar d’una manera més informal, però sense perdre qualitat pel camí ni la màgia de la bona cuina.

DSC_1837

No em digueu que no fa goig! (FOTO: Ivan Moreno)

De fet, aquest menú en té molta de màgia, perquè transmet a primer cop d’ull l’esperit bucòlic dels pícnics, tant en la presentació com en les elaboracions. Destapar les carmanyoles, descobrir el continguts de pots, potets i paperines… És a dir, el factor sorpresa, és una de les premisses d’aquesta mena d’àpats, i per això hi hem posat molta cura en la presentació dels plats, la manera d’embolcallar-los, així com en els tipus de preparacions. Paperines, flascons i potets de vidre, recipients de cartró d’un sol ús, caixetes de fruita costumitzades i absolutament handmade o una barbacoa en miniatura amb carbó de veritat, són alguns dels elements que intervenen en aquest menú, i que el fan fresc, dinàmic, diferent, evocador i, com diu la meva amiga Pepa, que tingui pessigolles!

DSC_1861

La nostra barbacoa miniatura (FOTO: Ivan Moreno)

Pel que fa a les elaboracions, la condició indispensable és que no sigui complicat de tallar o d’agafar, sinó que fins i tot, si es vol,  es pugui menjar amb les mans: els xips de verdures, la mini pizza amb rúcula fresca, l’amanida de temporada, la tarrina de foie, les caixetes d’ou ferrat, les sopes fredes i cremes vegetals servides en botelles de tap clàssic, la mini parrillada de filet, botifarra, pollastre i verdures, el brownie, el cheese cake, l’ampolleta de cervesa que acompanya qualsevol àpat d’aquestes característiques… En definitiva, que és com una ràfega d’aire lliure que fa esclatar la primavera (i l’estiu) dins el menjador del restaurant i ens trasllada a un parc o una plaça sense haver-nos de moure de la taula.

Per acabar-ho d’adobar, el sistema de posar-lo a taula és ideal per a tastaolletes que els agrada provar una miqueta de tot, per a families o grups a qui els abelleix  començar amb un pica-pica variat, per a parelles que volen una cita romàntica original, sense riscos innecessaris…

DSC_1881

I, què me’n dieu d’aquestes postres? (FOTO: Ivan Moreno)

Us recomano vivament que no us perdeu aquesta novetat que incorporem ja a la carta del Semproniana i que té els avantatges de l’invent anglès amb nom francès, el pícnic, sense els seus principals inconvenients: la feina i la incomoditat.

A més a més, us he de dir que l’estètica pícnic està tant de moda que, fins i tot, temples del bon gust com les galeries londinenques “Fortnum & Maison” n’han tret una edició rústic chic, amb cistella clàssica de vímet tipus vintage inclosa, que pots omplir amb les seves delicatessens. I, en una versió més accessible, una coneguda firma de roba i parament de la llar d’origen gallec, ha presentat tota una col·lecció  de vaixelles, gots i estovalles de colorins i materials diversos per practicar-lo (sense haver d’anar a Londres a equipar-se) que sembla bastant fashion. En fi, que aquest menú que ens hem empescat té tots els elements per ser el hit d’aquesta temporada. I si a tot això li afegim el fet que només val 25€, ja ho teniu: l’èxit està assegurat!

RECEPTA DE MOUSSE DE FOIE

250 g de mousse de foie

700 ml de nata líquida

50 g de conyac
Sal i pebre
Simplement fem bullir la nata líquida fins que redueixi a la meitat. Afegim el foie, deixem fondre i hi posem el conyac, sal i pebre. Triturem bé, colem i fem refredar en un potet.
nosaltres l’acabem amb blat de moro deshidratat, pols de pernil i porradell.
El blat de moro deshidratat es pot substituir per blat de moro cuit.
La pols de pernil la fem assecant pernil al forn, a 150ºC durant 15 minuts, deixant-lo refredar i picant-lo al morter.

 

 

Presentació del Totus cookum

dijous, 16/04/2015 (mpalacin)

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentació a la premsa d’una de les noves activitats culinàries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat així perquè està dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a més a més de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part més sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de natació sincronitzada com l’Anna Tarrés, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg

A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningú s’equivoqui: aquest taller no és una lliçó teoricopràctica de cuina amb degustació en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix càtedra, sinó que s’assembla més a una festa, a una celebració dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebé sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersió total en la proposta plantejada en cada sessió. I tot plegat en un espai singular i viscut com és el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg

Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’ÀNEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 làmines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i móra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més calzonne! Aquest, al taller de cuina per a adolescents.

divendres, 10/04/2015 (mpalacin)

DSC_2077

Els nostres tallers de cuina -mal m’està dir-ho- són la pera llimonera: no només aprenem a cuinar i ens en cruspim el resultat, sinó que, a més a més, ens ho passem d’allò mes be! I avui, per acabar-ho d’adobar, ha vingut l’Iván Moreno a fer-nos aquesta sessió de fotos tan impressionant per deixar-ne constància!

DSC_1934

DSC_1970

Els divendres a la tarda, entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8, un grup de nois i noies entre 13 i 19 anys, rejoveneixen la sala de tallers del Semproniana i l’omplen d’energia i modernitat.  Cuinem, xerrem,  olorem, seguim cuinant, fem amics, tastem, expliquem un acudit, ratllem, riem, rentem, cotorregem, tallem, tastem, cantussegem, sofregim, inventem noves receptes, batem,  remenem, fem volar coloms, ens embrutem les mans, assaborim, ens posem al dia en qüestions musicals i d’últimes tendències, masteguem, fantasiegem,…

DSC_2034

DSC_1947

I és que, tallers hi ha molts (i amb el bum dels programes de cuina, encara més!) però, la veritat sigui dita: crear caliu, transmetre la màgia de transformar allò que és cru, brut, amb pell, pel o plomes, en una menja, una festa pels sentits, fer-ho be i, a més a més, no morir en l’intent, no és una gesta fàcil.

DSC_1984

DSC_2045

I si a tot plegat s’hi afegeix el fet que els adolescents són el públic més exigent i més complicat de seduir que hi ha, aleshores ja és quan em penjo jo mateixa una medalla (feta amb una rodanxa de carabassó penjant d’una cinta de porro, of course!) i em petonejo les galtes fins que sembla que me les hagi fregat amb compota de fruits del bosc… I em felicito de poder oferir això a uns preus molt competitius (només 100€ per 4 sessions) que permeten les famílies gaudir d’aquesta oportunitat: veure com els seus fills ja no s’escarxofen sempre al sofà, jugant amb la consola, mentre esperen que els posin el plat a taula, sinó que han perdut la por a entrar a la cuina i, fins i tot, s’ofereixen de tant en tant a fer el sopar. I això, amics i amigues, soferts mares i pares d’adolescents, no te preu!!!!

DSC_1901

DSC_1917

Per això hi estic tan orgullosa, tan, tan, que he decidit explicar-vos-ho i compartir amb vosaltres la recepta què, tot s’ha de dir,  ens va sortir per llepar-se’n els dits!!!!

DSC_1992

CALZONE DE VERDURES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMÀQUET

Ingredients per a 5 racions individuals

PER A LA MASSA

500 gr. de farina

25 gr. de llevat fresc

50 ml d’oli d’oliva

150 ml d’aigua

1 polsim de sal i un altre d’orenga

1 ou (i un pinzell de cuina!)

PEL FARCIMENT

2 cullerades de melmelada de tomàquet

150 gr. de formatge tendre de cabra ratllat

200 gr. de verdures prèviament escaldades (bròquil, carabassó, mongeta verda…)

Un altre polsim d’orenga

 

Barrejar la farina amb l’oli, afegir-hi l’aigua amb el llevat dissolt, la sal i l’orenga. Pastar fins aconseguir una bola que deixarem créixer un 10% aproximadament mentre, per exemple, tallem les verdures. Un cop ha crescut la massa la estirem amb l’ajut d’un corró(i posant una miquetona de farina, molt poca, a la taula o fusta de treball per tal que no se’ns enganxi!), intentant que quedi rodona, l’airegem i la tornem a desar damunt la superfície de treball.

Ha arribat l’hora de posar-hi el farcit però, abans, estenem la melmelada de tomàquet (no gaire quantitat perquè sinó se’ns mulla excessivament la massa!), hi afegim, a una meitat de la pizza i sense arribar als marges (que desprès s’hauran de doblar), el formatge, les verdures tallades al gust i, opcionalment, la resta de l’orenga. A tot això, no ens hem d’oblidar d’encendre el forn a 200º per tal que es vagi escalfant!

I ara arriba el moment més complicat, que és el de  plegar la massa per la meitat i cobrir amb ella la part del farciment, com si fos una empanada. Per segellar-la farem una mena de bora o cordó amb la pròpia massa. Ja només ens queda batre un ou i pintar-hi el calzone amb l’ajut d’un pinzell de cuina.

I ja no cal res més que fornejar-la uns 30 minuts a 180º  i tenir una bona gana per gaudir-ne!

Que vagi de gust!

Guia de pràctiques correctes d’higiene per als restaurants i una amanida ben feta

dimecres, 8/04/2015 (Ada Parellada)

L’equip format per l’Agència de Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya, Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, el Gremi de Restauració de Barcelona amb l’ajut de diversos restauradors i el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB han elaborat la GUIA DE PRÀCTIQUES CORRECTES D’HIGIENE PER A RESTAURANTS, una eina fàcil i resolutiva perquè els restaurants de tota mena tinguem cura dels processos en els que els aliments són els protagonistes.

 

15_Guia de pràctiques correctes d'higiene.jpg

Vaig tenir l’honor i el plaer de presentar la guia. El pes de la presentació va anar a càrrec de les autoritats pertinents i dels artífexs de la guia, com és natural. Seguidament, vam tenir veu els restauradors, representats per en Carles Gaig i jo mateixa.

 

2015-04-07 21.02.28.jpg 2015-04-07 21.02.34.jpg

 

Com que tot ja s’havia dit i s’havia dit molt bé, vam optar per fer  un exemple pràctic. Vam fer una amanida ben farcida….de males pràctiques. Ho vam fer tot malament. Malgrat el nostre prestigi se’n podia anar en orris, va quedar palès que ho fèiem per bé d’exemplificar com de fàcil és caure en la mala praxi i com de fàcil és, també, fer-ho bé. De malament a bé només hi ha un petit pas amb grans resultats i grans diferències.

Vam elaborar una amanida, i era una bona amanida, però com que vam estar tan pendents de tots els errors procedimentals que fèiem i, encara que soni estrany, vam riure tant, crec que ningú no es va fixar en la recepta. Així doncs, crec pertinent presentar-vos l’amanida (que vaig tornar a fer  a casa, ara sí, amb tota la cura que cal per aquestes elaboracions)

2015-04-07 21.02.49.jpg

AMANIDA BEN FETA DE POLLASTRE, POMA I PINYONS

500 g de barreja d’enciams

una poma

200 g de pit de pollastre

un grapat de pinyons

100 g de formatge Maó

oli

sal

 

 

Per a la vinagreta

3 prunes seques

30 ml de salsa de soja (un parell de cullerades soperes)

50 ml d’aigua

20 ml de Calvados

100 ml d’oli d’oliva

 

2015-04-07 22.25.43.jpg

Comencem per la vinagreta. Simplement es tracta de triturar tots els ingredients fins aconseguir una salsa amb textura, però lleugerament líquida.

2015-04-07 22.26.22.jpg

 

I ara fem l’amanida. Tallem la poma, passem el pollastre per la planxa. Torrem els pinyons. Tallem el formatge. Barregem els enciams amb la salsa vinagreta. Afegim la resta d’ingredients i voilà!

2015-04-07 22.57.00.jpg 2015-04-07 22.55.52.jpg

2015-04-07 22.55.18.jpg

2015-04-07 22.49.46.jpg

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015 (Ada Parellada)

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

Una vedella marinada a Cuina de 12

dimarts , 31/03/2015 (Ada Parellada)

Cada diumenge, ja ho sabeu, a Semproniana fem CUINA DE 12, que ve a ser allò que fan a les esglésies, cada diumenge, la missa de 12 en versió culinària.

En definitiva, que els diumenges fem una classe de cuina gratuïta per als nostres clients. Si véns a dinar, et regalem una classe de cuina.

Les receptes que mostro les penjo al bloc, perquè tothom les pugui tenir a l’abast i no hagin de distreure’s prenent notes.

Aquesta setmana he fet un brioix, la recepta del qual la trobareu aquí i una vedella marinada, que els entesos en diuen TATAKI DE VEDELLA

 

TATAKI DE VEDELLA AMB CARBASSÓ

2015-03-31 14.26.21.jpg

 

Per a quatre persones

600 g de culata de vedella en una peça o de part baixa de l’entrecot (faux-filet)

100 g de tomàquets secs

100 ml de salsa de soja

100 ml de mel

un pessic generós de soja

100 ml d’oli d’oliva

Un carbassó

2015-03-31 13.15.12.jpg

En una paella ben calenta, amb un raig d’oli, marquem el tall de la vedella per tots els costats. Depenent del gruix del tall, ho deixarem coure més o menys estona, però en cap cas més d’un minut per cada cara del tall. Un cop marcat, el submergim en aigua i gel, per trencar la cocció i per premsar el múscul.

Triturem els tomàquets secs i ho barregem amb la soja, la mel, l’oli d’oliva i l’orenga. Submergim el tall de vedella en aquesta barreja i deixem macerar durant tota una nit. Traiem la vedella del marinat i la tallem ben fina, l’acompanyem d’un carbassó tallat a finíssimes tires, amanit amb una mica d’oli i sal.

Acabem amb la salsa del marinat.

2015-03-31 13.19.53.jpg

Cuinant en anglès

dissabte, 21/03/2015 (mpalacin)

Ja em coneixeu: jo m’apunto a un bombardeig! I aquest dimecres -com explicava al meu grup de “davantaleres”  del WhatsApp , més que res per fer-les dentetes i que vegin que malgrat no parar de treballar, m’ho passo be i tinc una vida força “excitant”!- vaig quedar per cuinar amb 25 executius anglesos!

Un grup d'executius contempla eufòric  la seva "creació"!

Un grup d’executius contempla eufòric la seva “creació”.

Avui, dia mundial de la felicitat, em ve de gust compartir amb vosaltres una nova forma de relació que s’estableix al voltant de la gastronomia i que pot aconseguir, per exemple,  que un nodrit grup d’executius d’una empresa internacional, d’estatge a Barcelona, es converteixin en una entremaliada colla de nens petits amb davantal i s’ho passin d’allò més be i siguin feliços  fent de cuiners per un dia.

 

IMG_7936

La fórmula? Molt fàcil: per contes de portar-los a sopar a un restaurant com cada vespre per ser servits i gaudir-hi de manera passiva, convidar-los a  preparar-se el seu propi sopar d’empresa desprès d’una jornada intensa de reunions i balanços! I això és precisament el que va passar dimecres a Sitges, on vaig comprovar, una vegada més, que aquesta mena de tallers són ma de sant per foragitar l’estrès i reactivar les relacions entre companys de feina. Moltes gràcies a l’Escola d’Hosteleria de Sitges http://iessitges.xtec.cat/. Sense la seva inestimable ajuda i complicitat, el taller hauria estat molt més difícil de tirar endavant.

La copeta que no falti!

La copeta que no falti!

I és que res uneix més a aquell executiu sorrut que sempre  amenaça amb informes impossibles a la resta de l’equip que haver de lligar plegats  una salsa o amassar un sablée de parmesà. Un cap de departament sempre és més accessible si se li taquen les mans de farina i se li fan fer mandonguilles com si no hi hagués un demà! I el gerent de comptes nostàlgic i esmaperdut esdevé  el rei de les relacions públiques quan ha de buscar-se la vida per escaldar les fulles de julivert per fer-ne un oli verd i posar-lo dins un “biberó” amb el que un implacable  i fred agent borsari exercitarà les seves dots artístiques  decorant el plat de l’aperitiu!

IMG_7933

I per fer possible tot això, l ’equip de cuiners i monitors  del Semproniana  (no en tenen més remei!) s’embarquen amb mi en tota mena de tallers, xerrades i activitats diverses  fetes  a mida del client, posant a la pràctica dia a dia tot un ventall d’activitats gastronòmiques ’“a la carta”. No endebades  tenim un centenar de tallers organitzats a l’espatlla! I no és per tirar-me floretes (o si, perquè avui comença la primavera!), però hi tenim la mà trencada en  això d’organitzar i dinamitzar  trobades d’aquestes característiques per tal que tothom s’hi senti a gust i recordi l’esdeveniment amb un somriure als llavis.

El què s'ha de fer per a animar a  la parròquia!

El que s’ha de fer per animar  la parròquia!

IMG_7932

Mandonguilles per un “tub”!

I "le voilà", un bon plat de mandonguilles amb sèpia per exportar al món els nostres plats de mar i muntanya!

I “le voilà”, un bon plat de mandonguilles amb sèpia per exportar al món els nostres plats de mar i muntanya.

IMG_7930

I com aquest taller s’ha fet en anglès, he decidit penjar les receptes en aquest idioma per tal que, mentre les cuineu o simplement les llegiu, aprofiteu per practicar l’anglès, que mai destorba!

IMG_7929

Bon profit, i que acabeu de passar de gust aquest dia tan especial: diada internacional de la felicitat, inici de la primavera i jornada d’eclipsi de sol!

 

SABLÉ WITH BLACK OLIVE’S PURÉE AND TOMATO

 IMG_7921

50 g flour

50 g parmiggiano cheese

40 g butter

Salt and pepper

Provence herbs

 

For black olive’s purée

200 g black olives

100 ml olive oil

 

For tomatoes topping

20 tomatoes cherry

Olive oil

Thyme

A pinch of sugar

 

Put the tomatoes on a oven tray, spread olive oil, thyme and a pinch of sugar and salt. Let cook one hour at 120ºC

Mix all the ingredients of the sable.  Stretch the mass with a roller, cut and oven 10 minutes.

Spray the black olives with oil

Finish putting black olive’s purée on the sable and a tomato

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberó d'oli de julivert!

Potser es van entusiasmar un gra massa amb el biberó d’oli de julivert!

 

SALMON TARTAR WITH AVOCADO AND COTTAGE CHEESE SAUCE

Un guarnit una mica destraler però, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons!

Un guarnit una mica destraler però, la majoria, era el primer cop que es posaven al darrera dels fogons.

 

500 g salmon

50 ml soya sauce

1 chili

20 g fresh ginger

Olive oil

Xantan gum

1 avocado

Mòdena vinegar

Mix lettuces

Nachos

  

Make the marinade: Mix the soya sauce with fresh ginger, fresh chili and olive oil.

Cut the salmon and soak in marinade.

Cut the avocado in small squares.

After a while, strain the salmon and recup the sauce. Give texture with xantan ghum.

Mix salmon with sauce and avocado.

Put in a metallic circle

Make the cottage cheese. Just emulsify cottage cheese with milk and oregano.

On the dish, put a line of cottage cheese crème and over the salmon tartar.

Make a vinaigrette with oil and vinegar. Dress the lettuces and finish with nachos


IMG_7926

 

 MANGO MOUSSE AND YOGHOURT, CAKE AND CRISPY ORANGE BISCUIT

250 g yoghourt

200 g double cream

75 g sugar

2 gelatin leaves

1 mango

40 g Pistachio fruit

30 g almonds

130 g sugar

 

For the cake

1 yoghourt

3 eggs

150 ml sunflower oil

200 g sugar

250 g flour

10 g baking powder

Vanilla powder

 

Mix all the ingredients for the cake, and bake in the oven, at 180ºC, during 25 minutes

Mix sugar, almonds and pistachio and cook softly until sugar takes a Brown color. Let it cold on a marble table. Cut in small pieces.

Melt the gelatin leaves with a bit of double cream, in microwave.

Whisk yoghourt with sugar. Add the gelatin leaves.  Mount the double cream. Mix double cream with yoghourt.

Cut mango in small squares.

Cut the cake.

In the vase of a glass, put the cake squares, the mango square and the yoghourt. Finish with the crispy pistachio.

 

 

Tachán!

Tatxáaaaaaaaaaan!

Enjoy!

Una llaminadura made in Semproniana  per als donants de sang del dia del pare

divendres, 20/03/2015 (mpalacin)

IMG_7916

Ja fa uns anys que una sèrie de cuiners de casa nostra, com ara Ferran Adrià, Carles Gaig, Fermí Puig o una servidora, ens hem implicat de manera desinteressada en les diferents campanyes  que ha endegat el Banc de Sang i Teixits  Vall d’Hebron –Clínic, en iniciatives com  ‘Tinc sang de sibarita’“Tinc sang de sibarita’ , que ja vaig recollir en aquest bloc quan va arrencar,  i que tenen com a finalitat destacar el valor de l’altruisme de la donació de sang a Catalunya.

IMG_7898

En aquesta ocasió se’m va encarregar un mini refrigeri dolç per a una petita campanya de donació de sang prevista per Sant Josep, dia del pare. Havien de ser 100 unitats i vaig pensar que una llaminadura feta amb mimo i que ens recordés a la infància -la etapa de la vida en la que som més solidaris amb la gent que pateix- podia ser una bona manera d’agrair als donants aquest acte de generositat  (perquè: hi ha alguna cosa més despresa que donar la pròpia sang pels altres?). I així és com van sorgir aquestes galetes que vèieu a les fotografies.

IMG_7895

I com es tracta justament d’això, d’agrair un gest tan esplèndid  com necessari (perquè, no ens en oblidem, salva vides i millora la qualitat de la de molts malats!), vaig decidir que les galetes havien de mostrar-ho de manera força gràfica i evident.

IMG_7911

I com ja sé que als que em seguiu aquí al blog us agrada molt que hi pengi les receptes: aquí la teniu!

 

IMG_7897

LA RECEPTA DE LES GALETES “GRÀCIES”

150 g de mantega

300 g de farina

100 g de sucre

1 ou

1 polsim de sal

1 pessic de vainilla en pols

Amb les mans freguem la mantega i la farina fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre, la sal i la vainilla. Barregem bé. Finalment, posem l’ou batut i pastem fins que sigui una massa homogènia i llisa.

Estirem amb un corró entre dos fulls de paper de forn. Han de quedar amb un gruix de mig centímetre. Tallem amb un tallapastes i enfornem deu minuts, a 200ºC.

Un cop fredes, adherim una làmina de fondant.

El fondant l’estirem amb un corró, ben fi. Per enganxar-lo, el mullem lleugerament amb els dits.

En aquest cas, el fondant l’he tallat amb un estri específic que venen a les botigues de gadgets de cuina, i que permet escriure-hi missatges. Nosaltres hi hem escrit “gràcies” perquè estem molt agraïts a les persones que han donat sang en la campanya.

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015 (mpalacin)

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Cuina i dones es citen a l’Hospitalet

dilluns, 16/03/2015 (mpalacin)

Aquest dijous 12 de març, i en el marc dels actes del dia de la dona treballadora, vaig ser convidada a fer una xerrada, amb elaboració de receptes inclosa, al Centre de Formació d’Hostaleria de l’Hospitalet.

Xerrada "Cuina i dones"

Xerrada “Cuina i dones”

El públic estava composat majoritàriament per alumnes molt joves, alguns dels quals no portaven ni 2 mesos al centre, raó per la qual em va sorprendre i afalagar l’interès que van mostrar, tant pel parlament, com pels plats que hi vaig presentar: un Caneló de remolatxa i brandada de bacallà, amb germinats i salsa de taronja; un test amb Terra de cuscús i verdures de l’hort i unes postres a base de raviolis de pastanaga farcits de crema de formatge damunt un pa de pessic amarat d’almívar de menta i guarnit amb llesques de mandarina confitada.

Una de les coses que vaig voler deixar ben clara és que la hostaleria no és una feina com les altres que et permet seguir amb la teva vida fora d’hores “d’oficina”, sinó que és gairebé com tancar-se en un convent de clausura on no hi tenen cabuda ni fills, ni família, motiu pel qual a moltes dones se’ls fa tan difícil dedicar-se a aquesta professió. Crec que això s’ha de tenir clar de bon començament per no portar-se un agre desencís: si no hi ha una veritable vocació i una disposició a la renuncia, és millor no endinsar-se en aquest sacerdoci on la sotana és transforma en davantal i els parroquians s’asseuen a taula per contes d’agenollar-se al confessionari (això si: desprès d’unes bones menges i alguna que altra copa de vi, se’ls si afluixa igual la llengua!).

Aquí em teniu en plena acció i amb la parròquia embadalida!

Aquí em teniu en plena acció i amb la parròquia embadalida!

Desprès d’una breu introducció biogràfica, on els vaig explicar com vaig aterrar als fogons professionals, els vaig fer avinents les meves creences sobre alguns altres motius que poden haver influenciat la dona a trigar tant en incorporar-se a la cuina professional, especialment a la cuina d’autor, ja que requereix unes dots de lideratge molt marcades i la capacitat de bregar amb uns equips majoritàriament masculins que no hi estan molt avesats a ser manats per una dona. En aquest punt m’hi vaig voler estendre una mica per tal que els quedés clar que la cuina no és l’únic factor, ni el més fonamental d’un restaurant, sinó que ho és la gestió. Perquè? Doncs perquè per molt deliciosos i bonics que siguin els nostres plats, sinó hi ha una bona planificació al darrera que ens permeti tenir tot allò que ens és menester per a realitzar-los i poder fer-ho en el temps previst (així com comunicar-ho eficientment als nostres clients i fer-ho en un espai confortable, net i bonic, etc.) tot se’n va en orris! I justament en aquest camp, el de la gestió del restaurant, les dones hi tenen una sensibilitat especial així com un gran sentit de l’aprofitament de recursos: crec fermament que el malbaratament és més masculí que femení, i que les dones estalviem més a l’hora de comprar que no pas els nostres companys d’espècie!

També els vaig voler explicar altres possibles factors, com que les cuines dels restaurants d’avui no tenen res a veure amb les d’anys enrere on es requeria una força física considerable per moure els estris gegantins i pesants que eren necessaris per desenvolupar-s’hi… Us imagineu el que era moure una cassola d’escudella d’aquelles antigues? Això per no parlar de les mastodòntiques batedores industrials!

Però a més a més d’una qüestió de bíceps, també s’han de tenir en compte altres motius que hi poden haver tingut una importància considerable, com ara el fet que la dona moltes vegades s’ha sentit reclosa a la cuina de casa, gairebé obligada a convertir aquest espai en el seu únic domini i, un cop alliberades d’aquesta creu ancestral, els hi ha costat una mica trobar-li la gràcia a fer d’això una professió que les tornés a tancar a l’espai del que encara moltes estan intentant fugir!

I així, parlant de dones i restaurants, vaig anar fent bullir l’olla, fins que vaig mirar el rellotge i me’n vaig adonar que ja era hora de començar a desparar taula i marxar cap a casa!!!

Per a la meva satisfacció, al final de la ponència els vaig deixar degustar els plats i no van deixar-hi ni una engruna! És clar que gairebé era l’hora de dinar, però a aquestes edats els paladars són molt sincers!