Enrotllat de bolets, pernil i pinyons

divendres, 16/09/2016

Aquest Ă©s d’aquells plats senzills, bons i resultons que sempre ens agrada menjar.

El podem fer amb feina o sense feina. Vull dir que podem elaborar nosaltres mateixos totes les preparacions prèvies: pasta de full i paté de bolets, o comprar-ho bo i fet.

Em va caure a les mans aquest magnífic llibre de Cossetània: TAPES I APERITIUS AMB BOLETS de Carlos Robafum (pseudònim de Carles Janer) i em vaig animar a fer una de les seves receptes, el paté de xampinyons.

parellaparellAdaEm sembla una recepta molt i molt Ăştil, perquè et permet tenir sempre a mĂ , a la nevera, un preparat de bolets que serveix per a mil i una elaboracions posteriors. Afegint aquest patĂ© de bolets a una pasta (amb una mica de crema de llet), ja tens el plat fet. Si fas un arròs, afegeix el patĂ© al sofregit, i ja ho tens! Un peix acompanyat d’aquest patĂ©, Ă©s perfecte. I tambĂ© el pots afegir als estofats de carn. Ideal!


Necessitem:
– Una lĂ mina de pasta de full estirada
– 100 g de patĂ© de xampinyons
– Unes lĂ mines de pernil
– Un grapat de pinyons
– Un ou batut

Pel paté de xampinyons (extret del llibre TAPES I APERITIUS AMB BOLETS)
– 200 g de xampinyons
– 1 ceba
– 1 gran d’all
– 40 g de nous pelades
– 50 ml d’oli d’oliva
– Un pessic de sal


Fem el paté de xampinyons:

Piquem la ceba i l’all i ho coem a una paella prou grossa perquè hi cĂ piguen els xampinyons, amb l’oli. Coem a foc lent durant uns cinc minuts.
Preparem els xampinyons, simplement els rentem i els tallem de qualsevol manera i els posem a la paella. Fem coure uns cinc minuts, a foc mitjĂ , fins que els xampinyons s’han embegut l’aigua. Afegim la sal i triturem, juntament amb les nous, fins que quedi ben fi. Si veiem que ens queda massa pastĂłs, afegim una mica d’oli.

Estirem la pasta de full (millor si la comprem quadrada, aixĂ­ no l’hem de tallar ni rebutjar les cantonades rodones). Untem amb la pasta de xampinyons, posem el pernil esmicolat per sobre i acabem amb els pinyons torrats. Enrotllem sobre si mateix, pintem amb ou batut i coem uns vint minuts al forn a 180 °C.

Sortint del forn, la tallem a rodanxes i ho servim acompanyat d’una amanida.

Tapa bolets

Bunyols a corre-cuita

dimarts, 13/09/2016

La cosa Ă©s que arriba aquest moment de la reincorporaciĂł a la vida seriosa, activa i definitiva, i em trobo amb mĂ©s feina que mai, tot acumulat i, en definitiva, amb la necessitat d’alimentar tambĂ© el blog.

A corre-cuita he fet uns bunyolets de bacallà, que són ràpids i a tothom agrada. Insisteixo a dir que són ràpids i fàcils, perquè aquest tipus de plats sempre sembla que han de ser complicats i que estan reservats a les persones amb gran trajectòria culinària o amb tot el dia al davant per posar-se als fogons.

NomĂ©s et cal tenir els ingredients (que sĂłn ben habituals) i el bacallĂ  dessalat. Aquest punt pot semblar el mĂ©s complicat, però ara ja estĂ  resolt perquè el venen, fins i tot al sĂşper, a punt de sal. De fet, jo sempre recomano que en tingueu de congelat, per a tota mena d’imprevistos, i perquè Ă©s la manera de garantir que menjareu peix de tant en tant. Això sĂ­, per fer aquesta recepta Ă©s millor que compreu esqueixada de bacallĂ , simplement perquè Ă©s mĂ©s econòmic.

Bunyols de bacallĂ 


500 gr. de bacallà dessalat, millor si és bacallà esqueixat (perquè és més econòmic)
Unes branques de porradell
1 ou
Un raig generĂłs de llet
Una culleradeta de llevat quĂ­mic
100 gr. de farina
Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallĂ )
Oli per fregir


Piquem el porradell. Posem el bacallĂ  dessalat en una olla, cobrim amb aigua, una fulla de llorer i ho posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallĂ . Esperem que refredi i l’esmicolem.

Si us sembla que aquesta acciĂł de coure el bacallĂ  us atabala, podeu coure’l al microones. Simplement, coure’l un parell de minuts a potència mĂ xima. I si tot i això encara teniu mandra, no cal que ho cogueu! Ben esmicolat, en cru, procedim de la mateixa manera que si fos cuit.

El barregem amb el porradell trinxat, incorporem el rovell d’ou, la llet, la farina, el llevat i la sal. Muntem la clara a punt de neu i l incorporem amb cura que no s’abaixi.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que sĂłn bruns, els retirem i els fem escĂłrrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Bunyol

SĂ­ndria a Catalunya RĂ dio

dimecres, 20/07/2016

L’estiu té gust de síndria. Aquella peça immensa que no es pot obrir si no la comparteixes. Aquella imatge bucòlica de la colla d’amics sota la parra. Aquella fotografia divertidíssima de l’infant totalment regalimat, cara, braços i panxa. La nostàlgia tatuada de llavors negres i calcomanies. La síndria, innocent, fresca, sincera, feliç i puntual. És el gust de l’estiu.

I l’estiu al Matí de Catalunya Ràdio s’ha acabat amb una mena de taller de cuina dedicat a la síndria.

Val a dir que jo, a la síndria, sempre li he vist poques possibilitats culinàries. Té massa aigua i tot m’ho mulla. Per això jo quan l’obro, obligo a tot quisqui a menjar-la per postres i com a única opció.

Tot i això, al Matí em van demanar que fes anar el cervell i pensés alguns plats on la síndria hi tingués protagonisme. Entre pensar i buscar alguna cosa d’aquí i allà (La sinceritat va per davant de la síndria) vam presentar una colla de plats.

En Pere de Cal Neguit va portar síndria (per descomptat), tomàquets, raves, alfàbrega, menta, préssecs, raïm, maduixots, nabius i kiwis. I amb aquests ingredients més una mica de formatge i fruita seca vam preparar aquestes propostes culinàries. I sobretot, amb l’ajut inestimable del petit Pol, el fill d’en Pere.

IMG_0722

IMG_0723

IMG_0724

IMG_0733

RECEPTES SĂŤNDRIA

Montadito de formatge


 

2 talls de sĂ­ndria

4 tomĂ quets de jardĂ­

200 g de formatge mozzarella

Unes quantes olives negres

AlfĂ brega

Crema de vinagre de Mòdena

Flor de sal

Pebre negre


 

Fem rodones de sĂ­ndria amb el tallapastes. Fem rodones de mozzarella de la mateixa mida. Tallem els tomĂ quets de jardĂ­.

Muntem el platet: simplement posem la síndria a la base, a sobre el formatge i acabem amb un tall d’oliva negra, una mica de tomàquet de jardí, una fulla petita d’alfàbrega i amanim amb la crema de vinagre de Mòdena, sal i un parell de voltes de pebre negre.

 IMG_0727

Amanida senzilla i fresca


 

2 talls generosos de sĂ­ndria

4 préssecs de vinya

8 tomĂ quets de jardĂ­

Un parell de raves

Una mica de gingebre

1 manat de menta

Sal


Tallem la síndria a dauets i pelem i tallem els préssecs a dauets, també. Tallem els tomàquets de jardí. Filetegem els raves.

Piquem la menta i ratllem el gingebre.

Barregem tots els ingredients. Afegim una mica de sal.

 IMG_0729

Com un Cheesecake


 

Dos talls de sĂ­ndria bonics

100 g de festucs picats

Unes fulletes de menta

 

Per la crema de formatge:

100 g de mantega

200 g de formatge d’untar

50 g de sucre llustre

Una culleradeta de vainilla en pols


Deixem estovar la mantega. La batem bé, amb el sucre llustre. Afegim el formatge d’untar també a temperatura ambient. Afegim una mica de vainilla. Ho posem en una mànega pastissera amb una boquilla rinxolada.

Fem unes formes quadrades de sĂ­ndria. A sobre hi posem una capa de crema de formatge i acabem amb festucs picats i fulletes de menta.

 IMG_0732

 Polo de síndria


 

SĂ­ndria

Pell de llima

Pals de polo


Es tracta simplement de tallar la síndria amb un tallapastes rodó, procurant fer-ne un bon tall. Ratllem pell de llima per sobre i hi clavem un pal de polo. El més important és col·locar-la sobre un bon tou de gel pilé.

  IMG_0731

Sopa de SĂ­ndria


 

400 g de sĂ­ndria

500 g de tomĂ quets

Una mica de sal

200 g de matĂł

Gingebre fresc

Avellanes picades


Simplement triturarem la síndria i els tomàquets i ho colarem. Afegim una mica de sal i una mica d’oli. Batem bé abans de servir-ho. En el moment de posar-ho a taula posem una cullerada de mató que haurem barrejat amb avellanes picades i gingebre fresc ratllat.

IMG_0730

Pizza de SĂ­ndria – Salada


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

Un grapat d’ametlles

Un grapat d’olives negres

100 g de formatge de cabra

AlfĂ brega fresca


Hem de seccionar la rodanxa de síndria en triangles, fent la forma d’una pizza. A sobre hi posarem el formatge de cabra esmicolat, uns trossets d’olives negres, ametlles picades i alfàbrega fresca picada.

IMG_0725

Pizza de SĂ­ndria – Dolça


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

2 kiwis

1 grapat de nabius

Unes quantes macadĂ mies

Un gotim de raĂŻm

4 maduixots

Unes fulletes de menta


Tallem la sĂ­ndria a triangles com si fos una pizza. Pelem els kiwis i els tallem a llunes. Posem uns trossos de raĂŻm, uns trossos de maduixot i uns nabius. Acabem amb macadĂ mia picada i unes fulletes de menta.

IMG_0726

Estiu fruĂŻtiu

dilluns, 11/07/2016

A l’estiu no hi ha excuses, Ă©s temps de fruita, temps de cireres, temps d’albercocs, temps de prĂ©ssecs d’aquells que regalimen fins al colze i temps de xuclar les prunes com si fos un pot de melmelada.

Hi ha tanta fruita que actuem com nens mimats i deixem de donar-ne importĂ ncia, ens sembla que n’hem de tenir tot el que resta de l’any. La memòria Ă©s curta i poc recordem que en un tres i no res tornarĂ  a ser l’univers de les peres, les pomes, els plĂ tans i les taronges.

I quan convidem a sopar, aquelles nits tan agradables d’estiu, la fruita, malgrat les seves formes sensuals, la seva aroma penetrant i la seva pell sedosa, queda arraconada sense contemplacions, donant tot el protagonisme a les postres dolces. Fins i tot un gelat industrial qualsevol li ha arribat a passa la mĂ  per la cara.

AixĂ­ doncs, avui reivindico fruita per lluir, fruita per fruir i realment gaudir d’un estiu fruĂŻtiu.

Fruita per fruir


– Quatre maduixots bonics
– 8 gerds bonics
– 8 nabius
– Mitja pinya
– Gelat de vainilla
Pel crumble
(també podeu fer simplement galeta trinxada)
100 g de farina
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre
100 g de mantega


 

Per fer el crumble es tracta simplement de barrejar tots els ingredients fins a aconseguir una massa trencadissa que distribuirem per una safata de forn i courem a 180 °C durant uns deu minuts.

Tallem la pinya a dauets molt menuts. Tallem els maduixots en mandolina, ben finets.

En un motlle metàl·lic rodó, fem una corona de maduixots. Al centre, hi posem la pinya i premem bé. Passem el motlle a un plat. Retirem el motlle i coronem amb un gerd i uns nabius.

Acompanyem la fruita amb una mica de crumble que ens servirà també com a antilliscant per aguantar la bola de gelat de vainilla.

Ada Parellada

La setmana de Campus per Adolescents a Semproniana

dilluns, 4/07/2016

Del 27 de juny a l’1 de juliol hem fet el campus de cuina per adolescents.

Cada tarda, de 17h a 19h, hem cuinat un mínim de tres receptes. Algunes ja les trobareu al bloc, d’altres són noves i algunes les hem improvisat.

Aquest Ă©s un post recull de les receptes, el dossier de la setmana.

DILLUNS

DIMARTS

  • Espaguetis amb espaguetis de carbassĂł, pesto i tomĂ quets
  • Peix impossible amb patates i salsa de tomĂ quets confitats
  • Tartaleta de xocolata

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

  • Lemon pie

 

ESPAGUETIS AMB ESPAGUETIS DE CARBASSĂ“, PESTO I TOMĂ€QUETS


300 g d’espaguetis

2 carbassons tendres

Oli d’oliva

Per al pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega

25 g de pinyons

50 g de formatge parmesĂ  ratllat

½ gra d’all

Una mica de sal

100 ml d’oli d’oliva


Fem el pesto de nous triturant tots els ingredients.

Fem espaguetis de carbassó, fent servir la maquineta específica o un pelador. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, els coem, a foc mitjà, només un minut. Reservem.

Bullim els espaguetis, uns deu minuts si sĂłn secs, tres minuts si sĂłn frescos. Els passem a la paella del carbassĂł, barregem el conjunt, afegim una bona cullerada de pesto de nous, barregem i servim immediatament.

IMG_0437

PEIX AMB COSTRA DE PATATA I SALSA DE TOMĂ€QUETS CONFITATS


4 orades de granja

Dues patates grans

1 ceba gran

100 ml de vi blanc

2 kg de tomĂ quets madurs

5 grans d’all

Una branca de farigola fresca

Oli d’oliva

Sal


Filetegem els grans d’all

Comencem fent els tomàquets confitats. Els tallem longitudinalment i els traiem les llavors. Els deixem escórrer boca avall una estona i llavors els passem a una placa de forn, boca amunt. A sobre els posem una làmina d’all, empolvorem amb farigola i els ruixem amb unes gotes d’oli d’oliva. Els enfornem durant dues hores a 100ºC. Els triturem, allargant-los amb oli i tot el suc que han desprès amb la cocció. Colem prement bé perquè treguin tota la substància.

Filetegem els llobarros, deixant-los nets d’espines.

Filetegem les patates, tan fines com puguem, en una mandolina. Disposem una tira de patates filetejades en la zona de la carn del llobarro. En una paella hi posem un fil d’oli i hi coem els filets de llobarro, per la part de la patata, a foc fort. Ha de fer una mica de crosta, però no estarà encara cuita. Hi aboquem el vi blanc, abaixem el foc i deixem que es cogui uns 10 minuts. En aquest temps el vi s’haurà evaporat i la patata tornarà a prendre un color daurat i una textura cruixent.

Girem el filet de llobarro i acabem d’enrossir per la part de la pell.

Servim acompanyat de la salsa de tomĂ quets confitats.

IMG_0436

WOK D’ARRÒS, POLLASTRE I VERDURES AGREDOLCES


200 g d’arròs Basmati

200 g de pit de pollastre desossat

1 ceba tendra

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 pastanaga

1 tros de col llombarda

50 ml de salsa de soja

50 ml de mel

Sèsam


Bullim l’arròs Basmati, uns dotze minuts. El colem i el refresquem. Reservem.

Tallem el pollastre a tires. En un wok, el saltem amb un raig d’oli, a foc fort. El reservem.

Tallem les verdures a làmines. Amb un bon raig d’oli, les posem al wok, a foc mitjà, les anem saltant, totes juntes, uns cinc minuts. Afegim la salsa de soja i mel. Fem un parell de voltes i hi afegim el pollastre i l’arròs. Fem que el conjunt sigui homogeni i acabem amb una mica de sèsam torrat.

IMG_0469

IMG_0467

IMG_0470

LEMON PIE


250 g de galetes

150 g de mantega

Per el farcit

4 ous

200 g de sucre

El suc de 4 llimones

100 g mantega


Comencem fent la base, simplement picant les galetes en un morter. Un cop hem fet farina de galeta, la barregem amb la mantega fins aconseguir una massa. La posem com a base d’un motlle. Reservem.

Fem el farcit de llimona. Batem els ous amb el sucre fins blanquejar. Afegim la mantega fosa i el suc de llimona. Coem al microones, dos minuts, traiem, remenem i tornem a posa al microones, minut a minut, fins espesseir.

Posem la crema de llimona sobre la base de galetes.

Cobrim amb una merenga i cremem amb un bufador.

IMG_0523

IMG_0505

IMG_0481

IMG_0525

Fem pasta fresca. Raviolis farcits!

dilluns, 4/07/2016

Durant la setmana del 27 de juny a l’1 de juliol hem fet el Campus d’Estiu a Semproniana. Cuina per adolescents d’entre 13 i 17 anys.

La sessiĂł de la pasta fresca ha tingut força èxit. I els he promès que penjaria les receptes (que sovint faig a ull….sense mesurar els ingredients). Però, m’he assegut a l’ordinador i m’he concentrat per no oblidar-me d’afegir la sal i he estat calculant si hi he posat 30 Ăł 40 grams i, al final, he encès la bĂ scula i he pesat els ingredients. O sigui, que la cosa Ă©s bastant exacte.

Som-hi!

Taller de cuina per adolescents

PER LA PASTA FRESCA


500 g de farina

5 ous


Fem un volcà i hi posem els ous. Anem fent pessics i integrant la farina amb els ous, fins aconseguir que la farina hagi absorbit els ous. Continuem pastant fins aconseguir una massa. En aquest punt, hem separat la massa en dos trossos. Un dels trossos l’hem tenyit amb una culleradeta de tinta de calamar. Simplement hem afegit la tinta i hem continuat pastant.

IMG_0452

IMG_0451

IMG_0449

La part de pasta sense tinta, l’hem separat en dos, per poder-la farcir, per una banda i per fer-ne espaguetis per l’altra.

Hi ha màquines fantàstiques per estirar la massa, però nosaltres ho hem fet a cop de corró! A mà!

I llavors, enfarinant constantment, l’hem doblegat sobre si mateixa i l’hem tallat a làmines molt fines. Així han sortit els espaguetis, que després bullirem uns tres minuts i els servirem amb qualsevol salsa.

Hem estirat la resta de massa blanca i n’hem fet quadrats grans i els hem farcit amb  una culleradeta de formatge blau i nous. Finalment, els hem après a doblegar com uns capelleti.

Amb la massa de tinta, n’hem fet unes rodones  i les hem farcit amb una beixamel de gambes.

Aquesta pasta farcida s’ha de bullir només uns tres minuts i servir amb la salsa desitjada.

IMG_0454

IMG_0453

FARCIT DE NOUS I FORMATGE BLAU


100 g de formatge blau

150 g de formatge d’untar, del tipus Philadelphia

80 g de nous picades.


Es tracta simplement de barrejar tots els ingredients

 

FARCIT DE BEIXAMEL DE GAMBES


20 gambes/llagostins crus amb els seus caps (poden ser congelats)

2 grans d’all

1 porro

50 g de mantega

50 g de farina

250 ml de llet

250 ml de brou de gambes

Sal


 

Pelem les gambes i reservem les cues. Pelem i piquem els alls. En una cassola, posem un raig d’oli, els alls, els caps i les pells de les gambes. Ho enrossim a foc fort un parell de minuts. Ho cobrim amb aigua i deixem coure una  mitja hora, a foc lent. Ho colem i pressionem amb una mà de morter fins extreure el màxim suc dels caps de les gambes.

En una cassola posem la mantega i el porro picat, deixem coure uns deu minuts a foc lent. Ara hi afegim la farina. Donem voltes fins enrossir. SerĂ  el moment de posar-hi el brou de gambes i la llet. Tot de cop. Amb una cullera de fusta, anem donant cos a la beixamel. Finalment, hi posem els cossos de les gambes talladets menuts i sal. Quan la beixamel sigui freda, farcim la pasta. Per tancar els raviolis, mullem les vores amb aigua i hi posem una altra rodona a sobre. Tanquem amb una forquilla.

Eleccions: triar com voleu cuinar el peix i les patates. Tot Ă©s qĂĽestiĂł d’escollir.

dissabte, 25/06/2016

Aquest és un post que té dues pretensions:

  1. que penseu bé què heu de votar demà
  2. fer la reflexiĂł de manera divertida, que us faci riure una mica.

Aquesta era la idea quan el vaig concebre, volia fer una mica d’humor. Però l’humor per els humoristes, això he après fent el post. I el resultat n’Ă©s tot un altre: no fa gota de grĂ cia. Ho sĂ©. Però com que m’he estat una estona gravant vĂ­deos i una estona cuinant i preparant plats per fer el post…doncs el penjo.

Tampoc fa gota de gràcia la possibilitat que guanyin els que podríen guanyar, i no per això deixen de fer campanya.

En definitiva, la part còmica de l’assumpte de les eleccions no sembla que tingui massa importĂ ncia. Em referma que puc penjar el post sense complexos. O sigui que endavant amb la metĂ fora, amb la fallida broma i amb la necessĂ ria reflexiĂł (que no vol pas dir de descans de mĂ­tings, sinĂł de prendre forces per tirar endavant un paĂ­s)

Demà tindrem la paella pel mànec. De nosaltres depèn. Aquesta setmana han passat coses grosses, molt grosses. Per una banda les conspiracions, la corrupció, per altra banda el resultat del referèndum del Brexit. Tot i això hi ha qui encara no creu que ha arribat el moment de fer el CATXAR (el Brexit versió catalana). I encara més, hi ha qui creu que aquestes eleccions no van amb nosaltres, que es tracta d’unes eleccions llunyanes, o potser considera que com que no són importants, el millor és passar el diumenge ben lluny de les urnes, aprofitar el sol i la caloreta.

Ni pensar-ho!! És el moment de votar, i de votar partits sobiranistes. Volem allunyar-nos de tanta porqueria conspirativa, i sobretot, volem menjar bé i menjar el que ens pertoca. O si més no, menjar pel què hem pagat.

Aquest cap de setmana és de peix. Comença l’estiu, la platja, els sopars a la fresca, i els peixets: al forn, fregit, en suquet o amb arròs. El peix és el protagonista del plat.

El peix i les patates com a metàfora de perquè ha arribat l’hora

Dos ingredients protagonistes del moment: PEIX i PATATES

PEIX FREGIT I PATATES FREGIDES

Casualment, el plat identitari dels britànics: fish &chips. Si optem per aquesta opció, el peix conserva el seu sabor absolut i les patates, també. Tothom hi guanya, les patates rosses són addictives, una bogeria, agraden. El peix fregit és sensacional, conserva tot el gust dins el seu arrebossat.

Veïns, fem un bon plat, fem un bon maridatge. No perdem gust, no perdem valor. Encara més, les humils patates prenen protagonisme i són desitjades.

Tot i que no és la manera més saludable de menjar-ho.


 

UNA PATATA I UN PEIX A L’OLLA, AMB AIGUA.

Sí. Posem la patata a bullir amb el peix. La patata surt igual, amb gust a patata. Però el peix perd tot la seva gràcia. Haurem aconseguit un peix bullit. On hi haurà el gust? Al brou. Aquesta és la proposta d’algunes formacions polítiques que no acaben de trobar el camí, i cada dia perden més militants, més credibilitat i més vots. El que volen és que tot quedés diluït. I en definitiva, que el peix perdés tot l’interés


UN PEIX AL FORN

Les patates per una banda, i el peix per una altra. Un bon  raig d’oli, que farà de conductor, farà passar el gust del peix a les patates. Les patates boníssimes, el peix amb gust de peix.

 

Em temo que no m’he explicat gens bĂ©. En definitiva, el peix Ă©s car, sĂ­? MĂ©s que les patates, això segur.

I qui paga el peix? Doncs ja estĂ , no se’n parli mĂ©s. Aquest peix Ă©s per qui ho paga!

DemĂ  tothom a comprar peix del bo….i feu-lo com vulgueu, però no us deixeu entabanar!

 

Receptes contra el malbaratament alimentari

dilluns, 20/06/2016

Aquest Ă©s un tema que clama al cel. La societat estem descobrint xifres alarmants que fan mal al cor o, mĂ©s que al cor, a l’estĂłmac d’aquells que tenen dificultats per tirar endavant. Em refereixo al malbaratament alimentari.

Escric aquestes lĂ­nies el Dia Mundial del Refugiat. Encara fa mĂ©s mal saber que llencem un terç dels aliments que produĂŻm (una barbaritat). SĂłn xifres desorbitades que fan repensar com de refotudament mal formulat estĂ  el sistema, alhora que no nomĂ©s Ă©s qĂĽestiĂł de la mala distribuciĂł dels recursos entre les persones (que ja seria prou argument, per altra banda), sinĂł que produir mĂ©s del que ens cal i destruir aquest excedent d’aliments Ă©s nefast pel medi ambient.

De manera que ha arribat el moment de reflexionar i d’actuar. I jo sĂłc mĂ©s de la corda de flexionar. Vull dir que tinc tendència a arremangar-me i a posar-me en marxa tan bon punt s’encĂ©n el fogĂł de l’alarma social.

Enguany, el FAD ha dedicat el seu FADFEST, la gran celebraciĂł del disseny i la creativitat que aborda el disseny en totes les seves disciplines i en la que s’atorguen els premis FAD en disseny, a la sostenibilitat. Per això, la culminaciĂł de la setmana del disseny ha estat un Ă pat elaborat amb aliments rebutjats. Ha estat una gran celebraciĂł, coordinada pels comissaris del FADFEST: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla amb la logĂ­stica de la PAA, la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En Sergi de MeiĂ  i jo mateixa vam fer el disseny de l’Ă pat que es va basar en fruita, verdura i pa. Aquests sĂłn els principals aliments que es llencen, pel seu preu moderat i per la gran sobreproducciĂł.

Ada Parellada

El repte era alt i la realitzaciĂł complexa, però n’estem orgullosos i podem dir que el resultat va ser un èxit. 900 persones van gaudir de les MIGAS DELS ENCANTS.

La idea va ser d’en Sergi i jo no ho tenia massa clar, confesso. Però vam triomfar! Hem d’agrair molt, i encara mĂ©s, la feina i la implicaciĂł dels voluntaris i dels cuiners que van deixar-s’hi la pell perquè tot funcionĂ©s perfectament.
Ada Parellada

Ada Parellada

Seria el moment de donar la recepta de les MIGAS DELS ENCANTS, però les migas…..no en tinc la recepta perquè les va fer totes la magnĂ­fica Eva DavĂł, que amb el seu art, va fregir uns alls trencats de qualsevol manera. Va afegir-hi un pa tallat i mullat com si haguĂ©s estat regat i a còpia d’anar remenant, afegint-hi aigua, si calia i apujant i abaixant el foc, va aconseguir un plat deliciĂłs. ImportantĂ­ssim acabar-les amb pebre vermell dolç i cĂşrcuma.

Les receptes que ara detallo sĂłn dels tastets que anaven sobre les famoses migas. Com si el conjunt fos una metĂ fora de l’hort: La terra (les migas) i el seu fruit. Hi havia algunes propostes mĂ©s, però per no carregar el post, us redacto les segĂĽents:

Samfaina


1 kg d’albergĂ­nia
Pebrot
TomĂ quet
CarbassĂł
TomĂ quet
Ceba
Oli
Un gra d’all
Herbes aromĂ tiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Sucre
Pebre blanc


Rentem bĂ© tota la verdura. Tallem el carbassĂł a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a lĂ mines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergĂ­nia. Ratllem els tomĂ quets. Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots i el tomĂ quet ratllat, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts mĂ©s. I ara el carbassĂł i l’albergĂ­nia a dauets. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mĂ­nim, ho tapem i fem coure fins que quedi confitat.

Ada Parellada

Amanida de patata i albercocs


1 kg de patates
TomĂ quet
Ceba tendra/ ceba morada
Albercocs
Oli
Un gra d’all
Herbes aromĂ tiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Pebre blanc


Rentem bé les patates i les tallem a daus, sense pelar. Les bullim uns deu minuts. Sobretot, no sobre coure perquè sinó es trenquen. Les refredem immediatament.
Picada d’herbes, triturant-les amb oli (menys la farigola, que la posem sencera), amb un gra d’all. Amanim les patates amb aquest oli. Tallem els tomĂ quets i afegim a l’amanida. En una paella, saltem els albercocs, amb un bon raig d’oli i sal. Afegim els albercocs a l’amanida. Acabem amb ceba picada crua.

Ada Parellada

Xutnèi


500 g de tomĂ quet
300 g de cireres
20 g de gingebre fresc,
50 g de vinagre de sidra,
130 g de sucre morè
1 c/c de sal,
6 llavors de cardamom
1 c/p de coriandre en gra
1 c/p de pebre negre en grano,
½ c/p de mostassa en gra


Pelem els tomĂ quets i els tallem de qualsevol manera. Ratllem el gingebre. Ho posem en una cassola, juntament amb les cireres sense pinyol. Afegim el vinagre, el sucre i la sal. Obrim les llavors de cardamom i les afegim a l’olla, aixĂ­ com el coriandre, el pebre i la mostassa. Fem coure lentament durant una hora o fins que el suc hagi reduĂŻt i tinguem una melmelada amb trossets de tomĂ quet.

IMG_0189

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Allò que nosaltres en diem K, ells en diuen Fritata

dijous, 9/06/2016

Un dia en MĂ rius Serra em va fer un regal que llueixo amb orgull, em va regalar un enigma.

Diu aixĂ­:

K. Estri de cuina comĂş de 6 0 7 lletres.

(soluciĂł al final del post)

D’això fa una colla d’anys, però el plat ha restat inamovible a la nostra carta. Malgrat els anys, continua sorprenent i continua generant interès, tant el plat com l’enigma.

Es tracta d’un plat d’una senzillesa absoluta. Simplement quallem uns ous acompanyats de tot allò que et plagui, en una cassola. El gran avantatge és que es tracta d’una truita, sense haver de patir per la forma, ni per si s’enganxa ni gaire per la cocció. La gràcia, segons el meu parer, és que quedi una mica crueta al centre. Amb aquest tipus de cocció aquesta melositat interna està garantida.

A la carta de Semproniana la servim amb unes patates prèviament confitades o fregides, tallades molt primes, unes castanyes, uns bolets saltats i uns daus de fetge d’ànec fresc. Ho rematem amb una mica d’oli de tòfona, farigola fresca i ceba deshidratada.

Però també n’hem fet aquesta versió que us presento avui:

 K de truita amb avellanes


8 ous

1 patata grossa

1 ceba grossa

50 g d’avellanes

100 g d’espinacs frescos

25 g de ceba deshidratada

Flor de sal

Oli d’oliva


 

Tallem les patates tan fines com puguem i les fregim en abundant oli calent. Com que seran tallades fines costarà molt poca estona per coure’s. Les posem sobre paper absorbent.

Tallem la ceba a làmines i la coem, en una cassola, a foc lent, amb un bon raig d’oli, uns deu minuts. La reservem.

En una cassola esmaltada que pugui anar al forn, hi posem un raig d’oli. A sobre hi posem les patates, una cullerada generosa de ceba sofregida, unes quantes fulles d’espinacs i ho cobrim amb els ous batuts.

Quallem al forn, a 180ÂşC, durant uns vuit minuts.

Quan surti del forn hi posem unes avellanes picades i rematem amb flor de sal i una mica de ceba deshidratada.

A la fotografia hi veureu uns pinyons torrats i, si us hi fixeu bé, unes castanyes. Tot plegat, va al gust.

Doncs quina sorpresa vaig tenir quan aquells nois tan simpaticots em van dir que de K, res de res, que això que estaven menjant era una autèntica FRITATA. Em va agradar el seu cosmopolitisme, però no negaré que em disgusta alhora que m’admira com en saben els italians de fer anar els seus tòtems pel món. Fa molts anys, com ja us he dit, que cuino les meves K, però vista l’anècdota, el nom del mateix en italià, les FRITATA, desbanca els intents de posar les nostres creacions al mapa.

 

K = CASSOLA (Una K SOLA)

Ada Parellada

 

 

Ada Parellada

Ada Parellada

Coca de bolets amb barret

dilluns, 30/05/2016

Aquesta coca és ideal per a sopars de cap de setmana quan arribem justos de temps a casa, quan hem de sopar de pressa perquè hi ha partit de futbol o quan volem fer un sopar sense gaire feina.

Les coques semblen inabordables per als qui no els entusiasma la cuina. Però qui ens negarà que un pa de motlle torrat no pot ser una coca? Doncs ja ho tenim!

SENZILLA COCA DE BOLETS AMB BARRET


4 llesques de pa de motlle

400 g de bolets variats

20 g d’espinacs frescos

50 g de pernil

6 alls tendres

4 ous grans

Oli d’oliva

Sal


Rentem bé els bolets i els trossegem. Tallem els alls tendres. En una paella, posem un bon raig d’oli i, a foc mitjà, saltem els bolets juntament amb els alls tendres. Quan hagin perdut tota l’aigua, salpebrem i retirem.

Torrem els pans de motlle.

En el moment de menjar, posem els espinacs sobre el pa de motlle, a sobre els bolets saltats i calents, pernil talladet molt menut i acabem amb un ou ferrat o fet a la planxa.

Servim immediatament.

Coca de bolets amb barret