Amanides al Via Lliure d’estiu de RAC1

dissabte, 23/08/2014 (Ada Parellada)

L’equip de Jordi Armenteras, en Ferran Grau i en David Serra, m’han convidat a parlar d’amanides al Via Lliure de RAC1. Ens ho hem passat molt bĂ©, però de tot el material que portava, mĂ©s de la meitat ha quedat a la llibreta. AixĂ­, doncs, aprofito el bloc per acabar-ho d’aclarir!

amanides al Via Lliure

Què és una amanida?

Que cadascú contesti el que li plagui, perquè una amanida és sobretot LLIBERTAT. Però per a mi, una amanida és: COLOR +ENCIAM + VARIETAT + VINAGRETA

És a dir, que perquè jo consideri que una amanida Ă©s una amanida ha de tenir molt de color, ha de tenir enciam (del tipus que sigui), ha de tenir varietat d’ingredients i ha de tenir el que jo considero imprescindible, el que dona realment entitat a l’amanida: la vinagreta.

 

Què és una vinagreta?

Al meu parer, una vinagreta Ă©s una salsa, que no cal que porti vinagre, de fet. Els anglesos l’anomenen “dressing” i a mi em sembla molt mĂ©s acurat, perquè un dressing Ă©s el que vesteix una amanida, i això Ă©s el que jo considero que ha de ser una vinagreta: el vestit que dĂłna estil i grĂ cia a l’amanida, que no la deixa despullada.

Una vinagreta ha de portar sempre 5 elements:

1. Un greix, que tant pot ser oli, nata o iogurt

2. Un Ă cid (tot i que Ă©s l’element mĂ©s prescindible)

3. Un aroma: Ă©s imprescindible, la vinagreta ha de ser “d’alguna cosa”, i aquesta cosa Ă©s l’aroma. Digues-li llimona, mel, orenga, gerds o taronja

4. Cos. El cos dĂłna consistència a l’amanida. A mi m’agrada trobar-hi xixa, però tambĂ© Ă©s prescindible. En aquest “cos” hi encabeixo els fruits secs, la molla de pa, el formatge ratllat, ou dur o una fruita cuita triturada (podria ser mitja poma cuita, o una mica de codony….)

5. Sal. Si hi poseu una anxova triturada o picada tindreu el “cos + sal” en un Ăşnic pas

 

De què pot ser una amanides

Aquesta Ă©s una pregunta sense resposta certa. Una amanida pot ser de tot, i precisament perquè hi podem encabir-hi tot, Ă©s un plat ideal per aglutinar-hi les restes. Aquell Arròs de Miques que feien els nostres avis, ara s’ha transformat en una AMANIDA DE MIQUES. totes les miques, amb garanties, clar, que quedin bĂ© menjades fresques (ni se us acudeixi fer una amanida de pasta d’escudella, eh?) sĂłn magnĂ­fiques per combinar amb un bon enciam i una saborosa vinagreta.

Per altra banda, a l’estiu, una amanida Ă©s un bon plat Ăşnic, sempre que porti suficient teca i, a vegades, quan estem desganats Ă©s una bona manera de menjar saludablement i complerta. Per això, sĂłn ideals les amanides de LLEGUMS i les amanides amb FRUITA, perquè moltes vegades, quan s’acaba l’Ă pat no ve de gust menjar fruita i, a mĂ©s, a l’estiu la fruita Ă©s fantĂ stica.

 

COMBINACIONS. El quid de l’amanida

Deia unes lĂ­nies mĂ©s amunt, que una amanida no es pot considerar com a tal si no tĂ© una bona vinagreta. Però no totes les vinagretes funcionen amb tots els ingredients. AixĂ­ que jo m’he fet una llista de les combinacions estel·lars (al meu parer!!!!) que fan que les meves amanides siguin un èxit (a casa meva!!!!)

 

PATATA: vinagreta d’herbes (pesto, barreja d’herbes). Salsa lĂ ctica (iogurt + porradell; nata + llimona)

FORMATGE: Vinagreta de mel i llimona (per exemple, una amanida amb formatge de cabra, queda ideal amanida amb una vinagreta de mel)

FUMATS (salmĂł, pernil….): vinagreta amb tĂ peres, ou dur, cogombrets….tipus tĂ rtara

FRUITES (figues, meló, taronja, poma): vinagreta amb vinagres reduïts, dolcencs

VEGETALS CRUS (amanides tipus carpaccio de carbassó): olivada, vinagreta de tomàquets secs

SALAONS (tipus bacallĂ  esqueixat….): romesco (o un romesco alleugerit amb mĂ©s oli)

PASTA: vinagreta amb iogurt i herbes, oli triturat amb alls escalivats (una mena d’allioli lleuger), vinagreta amb pebre verd, pebre vermell o amb espècies

LLEGUMS: vinagreta d’anxoves triturades, ou dur, olives i tomĂ quet natural tallat a dauets

EMBOTITS: vinagreta de mostassa

 

AMANIDES MIL

- Figues fresques + encenalls de manxec sec + pinyons torrats + anxoves + fulla amarga (rucca)

- Musclos + patata violeta + herba dels canonges + vinagreta de julivert i pinyons

2014-06-26 21.29.53.jpg

manida de llagostins, tomĂ quet, germinat de remolatxa i vinagreta d’avellanes

2014-07-07 14.06.49-2.jpg

Amanida de mango, tomĂ quets secs, nous i vinagreta de porradell

2014-06-10 14.27.55.jpg

Amanida de verdures crues, nous i vinagreta de llimona

2014-06-10 14.56.15.jpg

I recordeu que per fer una amanida es necessiten 4 persones: un generĂłs amb l’oli, un Ă var amb el vinagre, un savi amb la sal i un boig per barrejar-la

 

 

 

 

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014 (Ada Parellada)

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA és una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar més enllà i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lúdic. Som a l’estiu! I el campus és per, sobretot, passar-ho bé.

Per això ja fa dos anys que el campus se centra en la ciència. Cada taller descobrim un fenomen físic o químic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen físic li atribuïm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiència són que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciència amagada en allò que veuen cada dia, però que gairebé mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen però no observen ni es pregunten quina és la raó per la que un pastís creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos sĂłn immiscibles. No es barregen mai. La molècula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . TĂ© un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No tĂ© polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per això, no sent ni atracciĂł ni repulsiĂł per les molècules d’aigua. L’efecte Ă©s el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  AixĂ­, solament seran solubles en aigua aquelles substĂ ncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiraciĂł dels essers vius.

La proteïna és un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseïna de la llet són proteïnes, són agents emulsionants. És com si aquestes proteïnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: EmulsiĂł aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomĂ quets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomĂ quet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.

 

 

 

Assessorament a Scolarest i un bacallĂ  amb corn-flakes.

dissabte, 9/08/2014 (Ada Parellada)

Durant el proper curs, 2014-2015 farĂ© un assessorament gastronòmic i culinari a Scolarest. Aquesta gran empresa estĂ  present a 350 escoles de Catalunya, per tant, no cal fer grans cĂ lculs per pensar quants nens mengen diĂ riament de les seves cuines. La seva ideologia Ă©s cuinar tot el que serveixen a la mateixa escola, Ă©s a dir, s’allunyen del catèring, de l’elaboraciĂł en una cuina central i distribuciĂł posterior a les escoles.

Aquest fet és un avantatge per la qualitat del que es cuina a les escoles, però alhora la diversitat de persones fa que el resultat sigui lleugerament diferent en una escola o en una altra, tot i seguir el mateix receptari.

La meva funció com assessora es basa en idear noves receptes viables a la realitat del menjador escolar i posar-les a la pràctica, amb la formació pertinent al personal de cuina. També tinc la responsabilitat de revisar els menús i mirar de millorar algunes receptes clàssiques.

Idear receptes per a 350 menjadors escolars no és una tasca gens fàcil i, segons he viscut el procés, a vegades una mica desesperant.

Tot i que les cuines estan ben equipades, el personal és limitat i no podem demanar que facin filigranes quan han de cuinar per a 1000 alumnes. A més tot ho cuinen al mateix dia, el que garanteix la frescor del plat però fa més complex les receptes molt elaborades.

Per altra banda, la diversitat de l’alumnat tant per les preferències pròpies com per el pòsit cultural de cada un d’ells limita les “aventures” culinĂ ries i gastronòmiques. Tot plegat afegit a la neofòbia natural dels infants, que en principi rebutgen tot allò que desconeixen o que no estan avesats, tambĂ© fa que hĂ gim de valorar amb molt deteniment quins aliments nous introduĂŻm al menĂş infantil.

Si a tot plegat, hi afegim alguna particularitat tècnica com la que els plats elaborats sĂłn traslladats al self-service, sobre uns banys d’aigua calenta que mantenen l’escalfor però fan que les coccions continuĂŻn el seu procĂ©s, podem concloure que el que cuinen els cuiners de menjadors escolars tĂ© un punt de miraculĂłs.

I jo estic aquĂ­, per donar noves idees. I en cap cas Ă©s qĂĽestiĂł de canviar els ingredients de la pizza o donar un toc diferent als macarrons, sinĂł d’endinsar-me en el tortuĂłs mĂłn dels llegums, les verdures i el peix, els monstres que amenacen la tranquil·litat al menjador.

Una de les receptes que introduirem al menjador escolar durant aquest curs Ă©s aquest bacallĂ  amb corn-flakes. Us passo la recepta, la justificaciĂł i la foto del plat. Tot i això trobareu una explicaciĂł molt ben detallada al web d’Scolarest, amb un vĂ­deo explicatiu. http://www.scolarest.es/

M’ha abellit, però, avançar-vos aquesta recepta perquè la vaig fer a Semproniana i va agradar tant als clients que estic convençuda que tambĂ© serĂ  un èxit a casa vostra.

Raons per les que he triat aquesta recepta:

  • El peix Ă©s el que mĂ©s costa de “solucionar” en un menjador escolar. Per això les meves propostes van encaminades a buscar idees noves amb peix
  • El bacallĂ  tĂ© molt poques espines, per tant Ă©s ideal per als menjadors escolars
  • El fet de combinar-lo amb cornflakes tĂ© dues justificacions. Per una banda introdueixes un aliment “proper i estimat” per l’infant, i que li’n dĂłna un toc lĂşdic. Per altra banda, el punt dolç del cornflakes equilibra la possible salabror del bacallĂ 
  • Que ho hagi tallat a dauets petits no Ă©s una qĂĽestiĂł estètica ni un caprici. He comprovat que als infants Ă©s millor posar-los el menjar en petites porcions, que no en un Ăşnic tros. AixĂ­, a mida que van menjant porcions, van assolint petits objectius. Tinc un record horrorĂłs de quan jo era menuda, d’aquells bistecs enormes, que semblaven un llençol, i que jo em veia incapaç de menjar
  • Les patates fan la funciĂł de “recollir” l’aigua que el bacallĂ  acostuma a perdre, un cop fet. Hem de tenir en compte que aquesta recepta va dirigida als menjadors escolars, i que el peix s’estarĂ  una bona estona al self-service, en un bany maria, i que anirĂ  traient aigĂĽes. Les patates em serveixen perquè el peix estigui tota l’estona sec i a punt.

BACALLĂ€ AMB CORNFLAKES

2014-07-18 15.57.01.jpg

800 g de filet de bacallĂ  dessalat

100 g de blat de moro inflat (cornflakes)

4 patates mitjanes

2 tomĂ quets

1 ou

Oli d’oliva

Sal

 

Començarem per les patates. Les pelem i les filetegem, tipus panadera. Les disposem sobre una safata de forn, les ruixem amb un raig generós d’oli i un raig generós d’aigua. Les coem a 180ºC durant 10 minuts. Hi posem, ara, els tomàquets filetejats i una mica de sal. Ho tornem a introduir al forn, uns deu minuts més. La qüestió és que les patates han d’estar cuites, i ho sabrem punxant-les, si no ofereixen resistència, si són toves, ja són al punt.

Tallem el bacallĂ  a daus petits, els pintem amb ou batut i hi enganxem uns quants cornflakes.

El posem sobre les patates i tomĂ quets i el coem cinc minuts al forn, a 180ÂşC. El servim immediatament.

A la foto veureu que l’he acabat amb una mica de farigola fresca. La taca vermella Ă©s una melmelada de tomĂ quet que tenia a l’abast i que m’ha semblat que hi podia quedar bĂ©.

 

 

 

 

 

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014 (Ada Parellada)

La veritat Ă©s que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perquè els nens van vestits d’hivern, hivern. Però amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica mĂ©s tranquil·la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria bĂ© tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perquè sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de mĂ .

En definitiva, el penjo al bloc perquè us pot ser d’utilitat, perquè Ă©s feina feta i, què carai, perquè les fotos sĂłn precioses!!!

Aprofito per donar les grĂ cies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fotògraf i “proveĂŻdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

Estiu, amanides

dimecres, 30/07/2014 (Ada Parellada)

Hi ha amanides refinades, de luxe, complicades, rebuscades, rocambolesques, estratosfèriques, excepcionals, sensacionals, diferents, originals, neoliberals, independistes, generals i particulars.

I hi ha….amanides.

I hi ha….amanides senzilles.

I hi ha ….amanides que m’agraden

I hi ha….aquesta amanida senzilla que m’agrada fer i menjar

No es diu Amanida Walforf, ni Caesar, ni catalana. La pobre Ă©s tan senzilleta que no tĂ© ni nom. Les coses quan no els donem cap importĂ ncia no les bategem. Fins i tot el moble del passadĂ­s tĂ© un nom “el moble blanc del passadĂ­s”. En canvi aquesta amanida d’avui no tĂ© nom, ni crec que en tingui mai. Això sĂ­, no Ă©s res de l’altre mĂłn, no ens farĂ  saltar al pòdium dels guanyadors, no ens farĂ  cotitzar en borsa, però tĂ© la seva grĂ cia i el seu salero, i la seva cosa.

Senyors i senyores, us presento….

 

UNA AMANIDA D’ESTIU

2014-07-30 14.07.46.jpg

200 g de barreja d’enciams

una pastanaga

un nap daikon

un carbassĂł

un parell de raves

un grapat de nous

un tomĂ quet

 

per la vinagreta:

3 parts d’oli

1 part de vinagre de poma

sal, orenga

una mica de mel

una anxova molt picolada

 

Fem la vinagreta, simplement barrejant tots els ingredients.

Tallem les verdures en encenalls, fent servir el pelador de patates.

tallem els raves amb un ganivet esmolat o una mandolina

piquem les nous. Tallem el tomĂ quet a daus

Amanim els enciams amb la vinagreta i barregem amb les nous i els tomĂ quets. Disposem en un plat.

A sobre posem els encenalls de verdures i acabem amb unes llunes de rave

Podem preparar els encenalls de verdures amb antel·lació, però en aquest cas, hem de guardar-los amb aigua gelada

2014-07-30 14.07.25.jpg

 

 

Bocata de turbot amb verdures. Bocata o bocatto?

dijous, 17/07/2014 (Ada Parellada)

La proposta Ă©s fer un peix amb verdures, gairebĂ© “de regim”, sense gaires salses, que no sigui guisat, al forn, amb un acompanyament ben lleuger.

La primera idea Ă©s la mĂ©s tradicional: un peix a la planxa o al forn, acompanyat de verdures saltades o al vapor. La qĂĽestiĂł Ă©s que llavors, Ă©s un peix amb verdures d’acompanyament. I jo vull que les verdures formin part del plat, que formin part del peix. Les verdures d’acompanyament no es mengen amb el peix, es menja primer el peix i desprĂ©s la verdura si encara hi ha gana, i si encara venen de gust. De manera que el que busco Ă©s un plat que “obligui” a menjar les verdures, per tant, un peix amb verdures incorporades.

I el resultat, la segona idea, ha estat aquest BOCATA DE TURBOT. Simplement, hem desespinat el turbot, n’hem fet dos filets, l’hem salpebrat i l’hem omplert de verdures.

Va, aquĂ­ va la recepta.

 

BOCATA DE TURBOT AMB VERDURES

4 filets bonics de turbot

verdures al vapor al gust i ben colorides: pastanaga, mongeta tendra, bròquil, col lombarda,

sal, pebre i oli

Una patata per persona

 

2014-07-08 20.58.24.jpg

 

tallem les verdures: palets de pastanaga, tires de col llombarda, tires de mongeta tendra. Posem a bullir aigua amb una mica de sal en una olla gran. Coem les verdures per separat: pastanaga i mongeta tendra, cinc minuts. La col llombarda només uns segons. les refresquem en aigua amb gel, o aigua molt freda, per tallar la cocció. Les assequem bé.

Salpebrem els filets de turbot. Disposem les verdures al vapor entre els dos filets de turbot i tanquem bé amb fil de bramante. Coem al forn, a 200ºC durant 20 minuts. Si volem que la peix del turbot tingui un torrat interessant, podem posar un moment sota el gratinador.

2014-07-08 22.42.23.jpg

Fem les patates al forn. Les tallarem molt primes, amb la mandolina. Les posarem cavalcades sobre un paper de forn (cada grup de patates en un paper individual) i les ruixarem amb oli, sal i unes herbetes. Les courem deu minuts al forn. Per disposar-les al plat, nomĂ©s haurem de volcar les patates sobre el plat i estirar el paper de forn. M’explico?

2014-07-08 22.42.19.jpg

Nosaltres hem acompanyat el turbot amb una salsa de gambes….

Una idea: unteu l’interior del turbot amb una salsa romesco. Queda moooolt millor.

(de fet, he estat a punt de dir que jo ho havia fet….però l’honestadetat ha estat mĂ©s forta que jo… Però la propera vegada ho farĂ©. I tant!)

Bales de cigrĂł

diumenge, 6/07/2014 (Ada Parellada)

Fa anys que sento a dir que, desprĂ©s de l’èxit del sushi, les hamburgueses i les croquetes, les “balls” arrassaran. Per això ja han sorgit algunes empreses de menjar preparat que les preparen de tots els gustos i les venen congelades. Però tot i això no sembla que acabin de quallar. Potser pel fet que, malgrat es poden coure al forn, les mĂ©s bones sĂłn fregides i els fregits no tenen gaire bona premsa (i les croquetes, no sĂłn fregides?). Potser pel fet que no se sap què hi ha dins de cada boleta (i les croquetes, se sap?). Sigui pel que sigui les balls no acaben de fer forat entre les tribus urbanes prescriptores del què Ă©s fashion.

Jo, per si de cas, m’afanyo a fer unes balls i quan arribi la moda ja les tindrĂ© fetes. I tambĂ©, per anar avançant en la marca, jo les anomeno BALES, en honor a allò que nosaltres anomenĂ vem caniques i que jugavem al pati de l’escola. Quan va arribar la NORMA a les escoles, les caniques van haver de desaparèixer. Les bales que fem a casa, sĂłn de cigrĂł. I als meus fills els encanten. Quan les trec a taula, bolen com bales, i desapareixen com les bales de l’escola.

De fet fa anys que les faig a casa, i ja de sempre les hem dit bales. Va ser la manera d’introduir el gust del cigrĂł als meus fills quan eren molt menuts.

Ah! I estĂ  clar, com tot en aquest mĂłn, allò que sembla tan modern fa segles que ja estĂ  inventat. Ho dic perquè aquestes boletes tan “originals” sĂłn un falafel, unes mandonguilles de cigrĂł i tahina, tĂ­piques dels indis i els paquis.

2014-06-18 21.20.13-2.jpg

BALES DE CIGRÓ AMB AVELLANES

400g de cigrĂł cuit

1 ceba petita

10 olives negres (opcional)

1 grapat d’avellanes picades

Una cullerada de sèsam torrat

1 ou

1 cullerada sopera de farina

100 g de pa ratllat

Sal

Oli d’oliva

 

Sofregiu la ceba, a foc lent, ben confitada, uns deu minuts. Tritureu els cigrons. Ho barregeu amb la ceba, les olives picades, el sèsam i les avellanes . Feu boletes, les arrebosseu amb farina, ou i pa ratllat. Les fregiu en abundant oli d’oliva calent, simplement per aconseguir el torrat, perquè els cigrons ja són cuits.

Acompanyeu-les d’una salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb una mica de sal, pebre i orenga.

 

 

Llom amb salsa de vi negre, un dinar recurs a casa

diumenge, 29/06/2014 (Ada Parellada)

És d’aquells dies estranys, que dino a casa, i en famĂ­lia.

Entre que treballem sempre i que els nostres fills sempre tenen activitats esportives, amics i mil històries, aquesta casa nostra no encĂ©n els fogons per dinar. I Ă©s clar, la nevera se’n resĂ©n, no hi ha gaire varietat, ni gaire quantitat. Confesso.

Avui ha coincidit i hem dinat tots plegats. Estavem tan feliços de saber que dinaríem junts, que ningú no ha pensat que potser hauria calgut anar a comprar alguna vianda.

Sort que al congelador hi havia un tros de llom de dos colors. Amb aquest llom, hem cuinat aquest plat. Pas mal, eh?

 

2014-06-22 14.16.51.jpg

1 tros de llom de dos colors d’uns 500 g

dues pomes

10 Ă©chalotes

4 grans d’all sense pelar

una branca de canyella

300 ml de vi negre

40 g de sucre

sal i pebre

 

Salpebrem bĂ© el llom i el posem en una safata de forn. El ruixem amb oli i el coem, a 250ÂşC durant deu minuts. Ara, posem les cebes, les pomes, el vi negre, la canyella i els grans d’all, abaixem el forn a 180ÂşC i coem durant 30 minuts. Retirem el llom de la safata i coem la resta d’ingredients, al foc, amb el sucre fins que agafi una textura mĂ©s de xarop. mentrestant, tallem el llom a lĂ mines, el posem en una safata per servir a taula i acabem amb les pomes, les cebes, els alls i la branca de canyella.

M’agrada coure els alls al forn amb pell. Com que estem en famĂ­lia, els xuclem i sĂłn com caramels

C’est tout!

 

 

Masroig, el vi solidari

dijous, 26/06/2014 (Ada Parellada)

Fa tres anys que a Masroig s’uneixen set cellers per elaborar un vi que tĂ© un bouquet especial, un aroma excepcional i un retronasal exquisit. Es tracta del vi solidari. http://www.masroigvisolidari.com/ Aquest vi tĂ© un preu molt assumible: deu euros, però el que se n’esdevĂ© no tĂ© preu, perquè tot el que se’n recapta va destinat a l’Obra Social de Sant Joan de DĂ©u. Fa mesos que el vi estĂ  en procĂ©s, no es fa en un dia, el vi no Ă©s flor d’un dia, però arriba un dia que surt a lluir amb tot el seu esplendor. Va ser el dissabte, dia 7 de juny (sento haver trigat tant a fer el post!), a Masroig, al Montsant. Tot un dia per celebrar que ja podem comprar aquestes ampolles saboroses plenes d’alegries futures. Com que no he estat a temps d’avisar-vos per anar a la festa i comprar les ampolles en directe, les podreu comprar online a http://www.vilaviniteca.es/shop/ i a http://www.enterwine.com/

És un vi bo, bonic i barat. Bo ja us ho he dit. Barat tambĂ© us ho he dit, nomĂ©s uns deu euros, el valor dels quals es multipliquen exponencialment quan arriben a Sant Joan de DĂ©u. Bonic, encara no us ho he explicat: cada ampolla, cada una, tĂ© una etiqueta Ăşnica, irrepetible, Ă©s una il·lustraciĂł feta a mĂ  i original. La majoria de les etiquetes han estat il·lustrades per els nens de les escoles de Masroig i algunes de Barcelona. Però algunes etiquetes han estat il·lustrades per veritables artistes, de renom i prestigi contrastat, de manera que tenir-les Ă©s tenir una obra d’art. Altres etiquetes han estat il·lustrades per personatges populars que, malgrat l’etiqueta no tindrĂ  un valor intrĂ­nsec sĂ­ que ha estat pintada amb gran estima i sentiment, que això tambĂ© compta!

Aquesta setmana s’ha fet la presentaciĂł de la festa del dia 7 i he tingut l’honor de ser LA PADRINA, juntament amb el meu admirat MĂ rius Serra, que ha exercit de PADRĂŤ amb mestria i saviesa. A la presentaciĂł de la festa vam haver de dir unes paraules, i aprofito que ja les havia escrit per afegir-les al post (que no s’ha de llençar mai una feina feta!), malgrat l’objectiu d’aquestes lĂ­nies Ă©s animar-vos a comprar-ne algunes ampolles a  i aportar el vostre gra de sorra al vi solidari que, a mĂ©s, gaudireu moltĂ­ssim. Us ho garanteixo.

14_masroig_Equip.jpg

Nazario, Roser Capdevila, jo, MĂ rius Serra i Toni Soler. Artistes de les etiquetes, padrins i convidats

PARAULES DE LA PADRINA

(no puc transcriure les paraules del padrĂ­, en MĂ rius Serra, però van ser per treure’s el barret)

Estic molt agraïda que m’hàgiu fet l’honor de ser padrina d’aquesta magnífica iniciativa. I estic agraïda i, molt, per tres raons:

  1. Sort hem tingut que som els padrins i no el rei i la reina del cava. Perquè aquests dies els càrrecs de reis estan capa caiguda. Vés, Màrius, tan que t’hi fixes en les paraules, capa caiguda és molt més escaient que mai. Els reis estan de capa caiguda i els padrins, en canvi, són buscats arreu. Aquest té un bon padrí, per això està on està.

 2. El vi m’agrada molt, moltíssim. Som fills del vi, un dels tres pilars de la nostra cultura. Ser padrina de vi és el millor que em pot passar i, encara més, ser padrina d’un vi del Montsant. Hi tinc una relació propera amb el Montsant, la meva cunyada, casada amb el meu germà, és filla de Capçanes. Sempre fem broma perquè la meva cunyada es diu, de cognom Pena, i el meu marit, de cognom es diu Alegre, de manera que els meu sfills es diuen Alegre Parellada i els del Priorat es diuen Parellada Pena. S’esqueia l’anècdota, però també m’ha fet pensar, ni els Alegre estan sempre contents, ni els Pena estan sempre tristos. Tenim sinònims i moltes maneres de poder definir els estats anímics. La vida és un compendi de penes i alegries. I hem de saber conviure-hi, equilibrar-ho, i trobar el moment alegre dins d’una època de tristesa. La iniciativa de masroig ens produeix una alegria immensa.

 3. I que em permeteu participar en la vostra iniciativa solidària, també és motiu d’agraïment, perquè hauríem de fer accions solidàries tots i cada un dels dies de l’any. Les accions haurien de passar a ser SOLIDIÀRIES. Empeltada per la fascinació que sento per la imaginació o el talent, digues-li com vulguis, d’en Màrius i amb moltes possibilitats de fer el ridícul més estrepitós, goso jugar o donar-li voltes a les paraules. I descobreixo que la paraula SOLIDARI, comença per SOL, i és que la solidaritat funciona com l’astre, com el sol, atrau i fa que tots girem al voltant seu. Quants més siguem solidaris, atraurem a més persones perquè també ho siguin. Per tant, practiquem la solidaritat, militem-hi, fem-ho cada dia, com cada dia surt el sol i sense ell, la foscor ens envaïria l’ànima. Sense sol el món no pot viure, sense solidaritat, la societat no pot viure.

14_masroig_discurs.jpg

En MĂ rius fent el discurs magistral

 

14_masroig_ilustrant.jpg

dibuixant l’etiqueta del vi solidari

Al voltant d’una cassola

diumenge, 15/06/2014 (Ada Parellada)

Me’n faig un fart, de fer tallers i de fer-ho passar bĂ© a la gent al voltant d’una cassola. Cada taller, cada classe, comença aparentment igual, però acaba radicalment diferent.

En aquest cas, tenia el repte de fer cuinar una colla d’executius, dels de debò, de tot Europa. SĂłn els caps de cada zona d’Europa d’una gran multinacional. Tot homes. I una dona, jo. ConfessarĂ© que no m’ho van posar gens fĂ cil, gens. No sabien el que els esperava, i quan els vaig demanar que es posessin un davantal, la cara de rebuig va ser unĂ nime. No tenien cap interĂ©s, ni en posar-se aquella peça de roba que els feia sentir del tot ridĂ­culs ni, molt menys, tenien cap interĂ©s en saber què s’hi cou dins una olla. Em volia fondre. Perquè, a mĂ©s, el taller era rigorosament en anglès. I jo em defenso en anglès, sĂ­, però no pretengueu que faci bromes ni discursos. De manera que els vaig obligar, com si fossin alumnes de primĂ ria i els vaig dir, amb dificultat tant de lèxic com d’interpretaciĂł, que o es posaven a pelar, tallar, barrejar i coure o aquell vespre ningĂş no sopava. Tot i que van acceptar a contracor, el resultat va ser un Ă©xit. Potser perquè me’n vaig cuidar, i molt, que no faltĂ©s mai vi a les copes, o potser perquè a mida que anaven disseccionant patates van anar reconciliant-se, tant amb la cuina com amb l’entorn i, tambĂ©, amb el mĂłn.

2014-03-26 19.54.42-2.jpg

Vaig separar la gran quantitat d’homes reacis a les cassoles en tres grups, cada un dels quals va elaborar un plat que formava part d’un menĂş complet. Amb el neguit de tot plegat no vaig arribar a temps de fer fotos de la resta de plats, però sĂ­ que vaig fer-ne de les postres, potser perquè ja era al final de tot i, finalment, vaig poder exhalar un profund sospir mentre exclamava en un catalĂ  ortodox i intel·ligible per als presents: Buf, prova superada!

El menú era senzill, amb plats que em sento còmoda:

Unes bledes farcides de gambes amb salsa dels seus caps

Un pollastre amb navalles, salsa de soja i mel amb cuscĂşs

 

Un fondant de xocolata amb taronja

2014-03-26 21.31.27.jpg

Per a la massa de xocolata

250 gr de farina

175 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Per el farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata lĂ­quida

1 rajolĂ­ de llet

1 ou

 

1 taronja

30 gr. de sucre

 

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 180ÂşC, durant deu minuts.

 

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a lĂ mines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les lĂ mines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.