Coca de verdures fĂ cil

dissabte, 21/02/2015 (Ada Parellada)

Els dilluns al vespre fem festa, vull dir que tenim Semproniana tancat i realment Ă©s un dia que ens queda poca esma per cuinar, parar taules i recollir, atès que aquesta Ă©s la dinĂ mica diĂ ria, de dilluns a diumenge. De manera que jo seria feliç amb un biquini o ni tan sols això, simplement amb un pa amb tomĂ quet. Però Ă©s clar, com que Ă©s l’Ăşnic dia que fem festa Ă©s l’Ăşnica oportunitat que tenim de fer una mica de festa i, sobretot, de sopar amb tranquil·litat amb els nostres fills. Per tant, entaular-se Ă©s obligat i Ă©s ben cert que sempre ho gaudim.

Això sĂ­, busquem cuinar plats senzills, bons, saborosos, saludables i que no ens obliguin a aixecar-nos de taula a cada instant. I si a mĂ©s sĂłn bonics, aquest dia l’hem encertat. Dilluns passat vam fer aquesta coca de verdures, que va tenir molt èxit.

AquĂ­ la teniu

 

2015-02-02 20.09.16-1.jpg

1 lĂ mina gran de pasta de full

100 grams de cansalada viada ben fina

1 pebrot escalivat

Un carbassĂł

mig bròquil

un manat d’espĂ rrecs

una albergĂ­nia

Oli i sal

(opcional, però en el nostre cas imprescindible: camembert)

 

Estirem la pasta de full amb un corró, la punxem i hi posem a sobre unes làmines de cansalada tallada ben fina. També tallem el carbassó a làmines i ho posem a sobre de la cansalada. Fem coure al forn, a 180ºC durant ben bé mitja hora.

Aprofitem que tenim el forn en marxa per posar-hi a escalivar un pebrot. L’albergĂ­nia la coem al forn, tallada a dauets, amb un raig d’oli i sal (Ă©s cert que queda millor si la fem a la paella, però xucla molt oli. Feta al forn no necessita tan oli i aixĂ­ embrutem una paella menys). Pelem el pebrot i en fem tires (si el deixem refredar els nostres dits ho agrairan).

Pelem els espĂ rrecs, els ruixem amb un raig d’oli i sal i els coem al forn, deu-quinze minuts, procurant girar-los de tant en tant.

Escaldem el bròquil, trencat a bocins, tres minuts en aigua bullint.

Muntem la coca, a la base posem el pebrot escalivat i a sobre, el bròquil, els espĂ rrecs i l’albergĂ­nia. Donem un cop de forn i a taula.

Jo crec que queda molt millor si la coronem amb una mica d’interior de camembert. Li posem per sobre abans de donar-li un cop de forn, un parell de voltes amb el pebrer i a taula!

2015-02-02 20.24.49.jpg

VersiĂł amb llĂ grimes de cor de camembert

 

 

Un sopar a les Set Portes i un llibre

dimecres, 18/02/2015 (Ada Parellada)

En Josep Sucarrats i en Sergi Martín han escrit un llibre deliciós per recuperar la memòria dels restaurants emblemàtics de Barcelona.

 

En Josep Ă©s un cientĂ­fic poètic, el que significa que tot el que escriu estĂ  fonamentat documentalment, malgrat quan ho llegeixes sembla ben bĂ© una novel·la. Doncs com que en Josep Ă©s un cientĂ­fic, va voler extreure la informaciĂł de la famĂ­lia vivint-la de debò. La cita va ser fa uns mesos a les SET PORTES, i els participants a la trobada vam ser…Per la part Parellada: el meu cosĂ­ Paco SolĂ© Parellada, i la seva dona la Susanna; el meu germĂ  Ramon Parellada Garrell i la InĂ©s, la seva dona; en Santi (el meu home) i jo; i en Josep i en Sergi, per la part no Parellada.

2014-02-12 22.25.56.jpg

En Ramon Parellada Garrell i en Paco Solé Parellada

 

2014-02-12 22.40.08.jpg

La Susana, en Santi i en Paco. Dos sobrevinguts i un de casa

2014-02-12 22.40.24.jpg

En Josep Sucarrats i en Sergi MartĂ­n

El sopar va ser memorable, feia dies que la família no havíem coincidit i en Josep va tenir feina a contenir la rauxa Parellada. I jo em vaig emocionar de tant bé com es menja a les SET PORTES, una meravella. Va ser un àpat impressionant.

 

Recordo entreteniments sublims, com una esqueixada, coca amb tomàquet, pernil, una romescada. Plats que hem menjat moltes vegades, però que potser fa temps que no són a la nostra taula, tan enlluernats com estem amb la cuina japonesa, la cantonesa, la mexicana, la peruana o la nikkei. Una senzilla esqueixada ens pot semblar massa poca cosa i quan la tornem a menjar, amb franquesa, sense patir per les sorpreses, els sabors reconeguts omplint els sentits i la memòria, és tan emocionant que esdevé memorable.

 

El clímax, la culminació va ser un sensacional pollastre amb llagostins.  Quan vaig demanar allò de la recepta, amb aquella candidesa pròpia dels al·lucinats, el cosí em va dir allò de “no té cap secret”. Potser no té cap secret, però jo seria capaç de confessar els secrets més inconfessables a canvi de tornar a menjar aquella delícia.

 

Bé, després d’indagar aquí i allà, la recepta del

 

SENSACIONAL POLLASTRE AMB LLAGOSTINS DE LES SET PORTES Ă©s

(Segons recepta de Josep Lladonosa)

1 pollastre gros

24 llagostins

300 g de crancs de mar

3 dl d’oli

200 g de farina

2 cebes

3 grans d’all

6 tomĂ quets madurs

1 copa de vi ranci

1 copa d’aiguardent sec

20 g d’ametlles

20 g d’avellanes

1 ramet d’herbes: llorer, orenga, farigola i porro

pebre sal

 

2015-01-02 22.06.56-003.jpg

Tallem el pollastre a quarts, els salpebrem, els enfarinem i els daurem a una cassola. Després els reservem.

Aprofitem la mateixa cassola per fer un sofregit amb els cebes, les herbes i els tomĂ quets. Ho barregem amb una culleradeta de farina i ho mullem amb un got gran d’aigua. Fem coure uns cinc minuts. Trenquem els crancs amb un morter i els afegim al sofregit, juntament amb el pollastre. Fem coure mitja hora, a foc lent. Traiem el pollastre i el posem en una cassola neta, colem la salsa, ben premuda, per sobre el pollastre i hi disposem els llagostins.

Fem una picada amb els alls, les ametlles i les avellanes. La deixatem amb vi ranci i l’aiguardent i l’aboquem a la cassola. Fem coure deu minuts mĂ©s. Comprovem el punt de sal i ho servim.

 

Per postres vam menjar un PIJAMA, aquelles postres mítiques, que us haig d’explicar que van ser creades per l’avi de tots els presents (germans i cosins, és clar) de la taula del sopar de les SET PORTES. Explicava el meu pare que l’avi Paco va batejar aquelles postres com a PIJAMA, perquè la seva proposta s’assemblava al Peche Melba d’Escoffier. El personal de l’época no sabia dir Pèche (pronunciat “pixxx”) Melba, i la cosa va anar derivant a Pixxama. Bé, sigui com sigui, l’autoria del Pijama no ens la treu ningú.

I tant parlar de pollastre, no hem parlat del llibre magnĂ­fic de les HISTĂ’RIES DE LA BARCELONA GORMANDA, en el que s’expliquen els secrets de restaurants emblemĂ tics de la ciutat. Us animo a comprar-lo i a fer-ne una ullada perquè, a part de moltĂ­ssimes històries divertides, n’hi ha una de molt sucosa…..que passa a Semproniana.

 

I per anar fent-vos boca, algunes frases del llibre d’en Josep i en Sergi, referents a les Set Portes

Els Parellada —nissaga de fondistes granollerins en actiu ininterrompudament, com a mínim, des de 1771— us explicaran que, de fondes, només n’hi ha a Catalunya. Que aquest és un establiment genuïnament català que dóna de menjar i ofereix habitacions a la vegada, però que el quid que el fa singular és la taula i l’ambient que s’hi viu. Paco Parellada, format al principi del segle xx en un dels millors restaurants barcelonins de l’època —el Maison Dorée— ho havia après bé de la seva mare, Dolores, ideòloga de facto de la Fonda Europa, l’establiment que tant triomfava aleshores a Granollers. Calia servir bon menjar, és cert, però la clau era ser generós —van ser els primers a oferir el pa de franc en comptes de cobrar-lo per llesques—, ser xarmant amb la clientela i tenir un peu al menjador i l’altre a la cuina: tot sota control.

Les 7 Portes havia estat un establiment rutilant des de la inauguració, el dia de Nadal de 1838. Però quan Rafael Morató, que l’havia comprat l’any 1929, va oferir-lo a Parellada era un negoci tan decrèpit com la mateixa Barcelona. Morató havia conegut les mels dels temps de l’obertura de l’estació de França i de l’Exposició Universal. Durant la República, les taules s’omplien de diputats del Parlament de Catalunya, que li és veí: Lluís Companys, Ventura Gassol, Josep Tarradellas o Joaquim Ventalló en van ser clients il·lustres. Intel·lectuals i poetes d’aquells anys daurats —Joan Alavedra, Andreu Avel·lí Artís o Federico García Lorca— s’hi havien entaulat. Al cor de la guerra civil, Morató hi va acollir brigadistes internacionals.

Acabat el conflicte armat i vista la clientela que havia sovintejat les visites a la casa, les noves autoritats feixistes li van atribuir vel·leïtats republicanes, i el pobre Morató va ser víctima de tota mena de traves administratives per poder gestionar el local tal com calia. Fart i cansat, va oferir-lo a l’amo de la Fonda Europa, que, com va poder, va aconseguir els mil duros (avui serien 30 euros!) que van acordar pel traspàs del negoci.

Parellada va portar al barri portuari de Barcelona l’entusiasme d’una fonda de comarques. Va fer de la generositat la marca de la casa, conscient que, a Catalunya, la gent anava al restaurant més a atipar-se que a menjar. «Aquest és un fet general de tot el país, de les classes altes i de les més baixes», va confessar a Josep Pla, que li va dedicar diversos articles. El fondista va ser pioner en accions dignes dels estrategs de màrqueting de McDonald’s: va començar a regalar llibrets dels Cuentos de Calleja per als fills dels clients. Amb això, aconseguia que la canalla deixés tranquils els pares i que, en futures ocasions, insistís per repetir el restaurant dels cuentos.

2014-07-17 20.54.12.jpg

El meu cosĂ­ Paco ha recuperat la tradiciĂł de donar als nens els famosos Cuentos de Calleja

D’aquesta manera Les 7 Portes va tornar a ser el millor restaurant de la ciutat. Les (poques) celebritats que visitaven la Barcelona de postguerra van passar-hi: Juan Domingo Perón, Alexander Fleming, el torero Manolete, el banquer Juan March, l’almirall Sherman… De tota manera, Josep Pla va interpretar que la clau d’aquell èxit en temps de misèria va ser que s’hi servia «una cuina normal dirigida a persones normals». Una cuina que no queia «en la primarietat de les cavernes ni en la complicació dels refinaments més elaborats».

Paco Parellada vivia al primer pis del local, amb la seva filla Carme i el seu gendre, Joan Solé. El nét, i actual propietari, Paco Solé Parellada, recorda aquells anys en què negoci i família es barrejaven. Assegut en un reservat, que havia estat l’habitació on ell va néixer, comenta que la influència culinària de Les 7 Portes sobrepassa Barcelona: «El meu avi va construir la carta nacional del país. Els cuiners de l’època venien aquí a veure què hi cuinava. I els arrossos, el pollastre amb llagostins, el fricandó, el pijama, són els plats que es troben a tots els restaurants tradicionals. És important saber fer una carta, perquè explica com és un restaurant».

L’avi Parellada ho tenia ben clar. Fins i tot quan, durant la guerra, sobrevivia exiliat a París, no s’estava d’anar cada dia a Les Halles a passejar entre les parades per imaginar què podria cuinar, «com un il·lús total», segons es va descriure a Pla. «Ah, si jo pogués tenir un restaurant a París, que en guanyaríem de diners!», deia.

Ell en sabia, de guanyar-ne: tres anys després de tornar a Catalunya, el seu primer dia a Les 7 Portes es va tancar amb 60 clients, el doble dels que conservava l’anterior amo. L’endemà en van ser 200 i, des d’aleshores, cap dia han estat per sota d’aquesta xifra. L’ànima fondista dels Parellada continua tenint un peu a la sala i l’altre a la cuina. Deu ser el secret per mantenir tan viu, en una ciutat tan ingrata amb la tradició com Barcelona, un restaurant que s’acosta als dos segles de vida.

 

 

 

 

Aprofitar els torrons 3, pastĂ­s de torrĂł dur

dimarts , 10/02/2015 (Ada Parellada)

De tots els torrons, el que queda impertèrrit, quan totes les festes i les operacions gener han passat, Ă©s el torrĂł dur, el d’ametlla.

Doncs aquest torró no és només aquell que queda en un calaix, sinó que no sabem gaire què fer-ne. La meva proposta és un pastís, boníssim, de debò.

 

PASTĂŤS DE TORRĂ“ DUR

2015-01-27 14.00.50.jpg

250 g de mantega

250 g de sucre

4 ous

50 g de farina (jo he fet servir farina de sègol)

250 g de torrĂł dur

 

Per a la pasta brisa

300 g de farina

150 g de mantega

50 g de sucre

1 ou gros

 

Comencem per la pasta brisa. Simplement es tracta de barrejar tots els ingredients, pastar una mica (no gaire) i estirar amb un corrĂł. Folrem un motlle dels que s’obren amb la pasta brisa (hem de tenir la precauciĂł de protegir-lo amb paper de forn o engreixar-lo i enfarinar-lo) i punxem amb una forquilla.

La qĂĽestiĂł Ă©s que s’ha de triturar el torrĂł dur. Si tenim una mĂ quina dura, de l’estil de la mycook, perfecte. SinĂł, ho haurem de fer amb un morter i mĂ  de morter.

Fem el farcit. Hem de batre molt bĂ© la mantega, que ha d’estar pomada, amb el sucre, fins que quedi una massa clara i esponjosa. Anem afegint els ous un a un, a mida que la barreja de mantega i sucre els vagin acceptant. Ara hi integrem la farina de sègol i el torrĂł dur esmicolat. Barregem bĂ© i farcim la base de pasta brisa.

Enfornem 1 hora a 170ÂşC.

 

 

 

 

2015-01-27 14.03.05.jpg

Posem-hi pebrots al cĂ ncer. Coca d’empedrat de pebrot, maduixot i anxoves

dimecres, 4/02/2015 (Ada Parellada)

Avui hem presentat la campanya Posem-hi pebrots al càncer. 

IMG_0419.JPG

 

IMG_0424.JPG

Amb Francesc Viñas, Pilar Condal i Manel Esteller

Als supermercats Condis, per un 1,5€ compres dos pebrots, un de verd i un de vermell. L’import Ă­ntegre va destinat a la FECEC, la FederaciĂł d’Entitats Contra el CĂ ncer. Un 1,5€ Ă©s molt poc o Ă©s molt, depenent de com es miri. Tant si Ă©s molt o si Ă©s poc, el que Ă©s ben segur Ă©s que Ă©s Ăştil.

Avui Ă©s el Dia Mundial Contra el CĂ ncer, i aquesta Ă©s una de les raons per la que la campanya ha començat avui. Avui Ă©s el Dia Mundial contra el  cĂ ncer i tambĂ© ha estat el dia mĂ©s fred de l’any (fins ara, clar). Ens hem llevat enfarinats de neu, per tot Catalunya, i el paĂ­s s’ha trasbalsat. Els mitjans de comunicaciĂł no parlen d’altra cosa.

Aquesta anècdota m’ha fet pensar que era una metĂ fora del que passa quan a casa, o a un amic, o a algĂş de la feina, se li diagnostica un cas de cĂ ncer. És com una tempesta, un xĂ fec, tot queda cobert de neu. A l’entorn tot es col·lapsa i passa a ser el tema central. Els de fora pensen que no n’hi ha per tant, i els de dins queden coberts per la neu de la notĂ­cia, congelats i paralitzats. Es clar que  l’escena, l’escenari, el paisatge de la neu Ă©s bonic, entranyable. Amb el moment del diagnòstic tambĂ© hi ha escenes entranyables, boniques: es desperta la solidaritat, la companyonia, l’escalfor dels qui t’envolten, l’amor, es llimen les arestes. Però com amb la neu, volem que passi rĂ pid, que quedi com una broma, com una anècdota, que el cĂ ncer s’allunyi i nomĂ©s ens quedi el record d’aquell mal trĂ ngol, de la fredor.

Diuen a pagès, en castellĂ : Año de nieves, año de bienes. Aquesta dita nomĂ©s es compleix si la terra ha estat ben preparada, si rep la neu amb condicions ideals, òptimes, ben llaurada i a punt per l’esclat primaveral.  Avui ho passarem malament, però demĂ  serĂ  magnĂ­fic.  Amb el cĂ ncer no passa pas aixĂ­. Ben poca cosa bona porta. Però els estudis demostren que  si hem preparat bĂ© la terra, si hem fet una bona prevenciĂł, si ens hem cuidat, la nevada serĂ  molt mĂ©s portadora. Prevenir no cura, però ajuda a no emmalaltir i ajuda a portar millor la malaltia.

Una de les recomanacions per part de la FECEC i de tots els experts en oncologia Ă©s seguir una alimentaciĂł equilibrada, variada i amb important presència de fruita i verdures. Aquesta Ă©s la raĂł per la que el lema de la campanya parla de pebrots, una bona hortalissa a tenir en compte. Els pebrots sĂłn saludables, saborosos, substanciosos i sostenibles econòmicament (he volgut fer servir un sinònim d’econòmic que comencĂ©s amb “s”, ja m’ho perdonareu).

Per a celebrar la campanya POSEM-HI PEBROTS, he fet aquest platet, fĂ cil, vistĂłs i molt fresc (qui sabia que avui ens congelarĂ­em!)

 

COCA D’EMPEDRAT DE PEBROT, MADUIXOTS I ANXOVES

 

 

2015-02-005.jpg

 

2015-02-006.jpg

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

un pebrot verd

Un tomĂ quet tipus pera o no gaire madur

8 anxoves

8 maduixots

Formatge fresc

AlfĂ brega

Oli d’oliva

Sal

Fem la pasta brisa, simplement es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa mĂ©s o menys llisa i homogènia. L’estirem amb un corrĂł i tallem amb un motlle/tallapastes amb forma rodona. Punxem amb una forquilla i coem al forn, a 180ÂşC, durant quinze minuts. Reservem.

Tallem el pebrot verd molt petit. Fem una creu a la base del tomĂ quet i l’escaldem en aigua bullint trenta segons. El pelem i el tallem a dauets, rebutjant les llavors. Tallem el formatge fresc a dauets i l’anxova a bocins. Rentem i tallem els maduixots a dauets petits.

Escaldem l’alfĂ brega, la refresquem immediatament i l’assequem bĂ©. La triturem amb oli d’oliva i sal.

Barregem el pebrot verd, el tomĂ quet, el formatge fresc, els maduixots i les anxoves. Ho amanim amb l’oli d’alfĂ brega i muntem el plat. Posem la barreja de verdures sobre la coca i acabem amb un fil d’oli d’alfĂ brega i flor de sal.

 

 

Diumenge. Cuina de 12 a Semproniana. Pollastre coco-curri

divendres, 30/01/2015 (Ada Parellada)

Si veniu a dinar diumenge, us regalem una classe de cuina.

AixĂ­, ras i curt.

El sistema és senzill. Reserveu la taula per dinar i anuncieu que vindreu  a CUINA DE 12.

Els qui vulguin anar a missa que sĂ piguen que al davant de Semproniana hi ha l’EsglĂ©sia del Sagrado CorazĂłn i que hi fan missa, just a la mateixa hora. Ells fan Missa de 12 i nosaltres, a Semproniana, Cuina de 12.

Hi ha ben poques diferències.

A missa hi ha altar, a Semproniana també, en forma de taulell de cuina

A missa hi ha mossèn, a Semproniana hi ha l’Ada Parellada fent un sermĂł de llegums, peixos i bolets

A missa el mossèn beu el vi, a Semproniana els assistents prenen un vermut.

La missa és gratuita, la Cuina de 12 també.

A missa reparteixen hòsties, a Semproniana….no tantes.

Diumenge passat, els assistents a Cuina de 12 em van demanar que pengés la recepta que vam elaborar.

 

POLLASTRE COCO-CURRI

2015-01-25 16.45.51-2.jpg

Una ceba gran

4 pits de pollastre tallats a daus

2 llaunes de llet de coco

1 cullerada sopera de curri

sal

pebre

Salpebrem el pollastre i l’enrossim a la cassola on farem la salsa. Reservem.

Piquem la ceba i la sofregim amb un fil d’oli durant vint minuts, a foc lent, a la mateixa cassola on hem enrossit el pollastre. Afegim la llet de coco i fem reduir fins una tercera part o fins que assoleixi la textura que desitgem (de salsa). Afegim el curri, una mica mĂ©s de sal si s’escau, i el pollastre. Fem que tot plegat faci un bull i el pollastre quedi ben impregnat i servim.

 

Menjar amb els dits, el llibre

dissabte, 24/01/2015 (Ada Parellada)

M’ha caigut a les mans un llibre molt divertit, ben editat i ben dissenyat. Es diu PICA-PICA, 15 menĂşs per menjar amb els dits de l’Editorial CossetĂ nia

L’autor Ă©s en Toni MonnĂ©, una persona apassionada per la cuina, que sempre s’hi ha dedicat, però no de cremant-se les gemmes dels dits ni estressat per haver de passar la taula 2, sinĂł des d’una altra vessant, la de l’editor. Ell Ă©s un home de revista. I malgrat Ă©s molt guapot, em refereixo mĂ©s aviat a que sempre s’ha dedicat a les revistes, de cuina i d’altres matèries. Quan les revistes que dirigia eren d’altres matèries, d’una manera o altra, la cuina hi sortia reflectida. En definitiva, en Toni MonnĂ© Ă©s un boig dels fogons.

Com us deia Ă©s un llibre preciĂłs, d’aquells que ve de gust tocar, olorar i cuinar totes les propostes! I si ve de gust cuinar tot el que proposen Ă©s perquè les fotos sĂłn excepcionals. L’artĂ­fex  de les fotografies Ă©s en Xabier Mendiola, un altre gran expert en tot això que se’n diu fer entrar la cuina per els ulls. De fet, jo diria que es tracta de 15 menĂşs per menjar amb els ulls, perquè venen molt i molt de gust.

Els menĂşs sĂłn temĂ tics: Un menĂş de tapes, un sopar davant la tele, el sopar de Cap d’Any, Tot Croquetes, temptacions dolces….

 

 

Jo, per il·lustrar-vos la recomanació he triat unes boletes de mató i pernil dolç

BOLETES DE MATÓ I PERNIL DOLÇ

100 g de pernil dolç

200 g de matĂł

2 cullerades de formatge parmesĂ  ratllat

1 cullerada de julivert picat

1 pastanaga

2 cullerades de llavors de rosella

raves petits

oli d’oliva

pebre

1. Piqueu el pernil dolç a la picadora o al robot de cuina i barregeu-lo amb el mató, el formatge parmesà i el julivert prèviament picat (reserveu una mica de julivert per decorar), fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

2. Amb les mans, formeu boletes de la mida d’una nou, disposeu-les en un plat pla, cobriu-lo amb paper film i reserveu-les a la nevera

3. Ratlleu finament la pastanaga i els raves, tot junt. Arrebosseu la meitat de les boletes amb aquesta preparaciĂł, i l’altra meitat, amb les llavors de rosella.

4. Condimenteu-les totes amb un xic de pebre, tireu-hi el julivert picat que havĂ­eu reservat i serviu les boletes de seguida.

 

 LA MEVA VERSIÓ

Jo he fet una versió pròpia de les boletes que proposa en Toni Monné, més que res per donar valor al post del bloc. No fos cas que em diguéssiu mandrosa o aprofitada. O sigui, que aquí teniu la meva versió de les boletes.

- 100 g de salmĂł fumat

- 200 g de formatge d’untar

- 100 g de nous

- llavors de rosella

- pebre

- germinats

És molt simple. Trinxem el salmĂł i piquem les nous. Barregem salmĂł i nous amb el formatge d’untar i una mica de pebre. Arrebossem amb les llavors de rosella. Les presentem amb una mica de germinats de ceba.

Són magnífiques per picar i aguanten bé a la nevera, un parell de dies, sense estovar-se ni deformar-se. Per tant, pica-pica fàcil, ràpid, es pot fer amb antelació i agrada a tothom!

2015-01-025.jpg

 

Aprofitar els torrons 2: PastĂ­s suau de massapĂ  i raĂŻm

dissabte, 17/01/2015 (Ada Parellada)

Quants torrons m’han quedat de massapĂ  i fruita confitada?

Un fotimè! He arribat a la conclusiĂł que els torrons de massapĂ  no agraden gaire. A mi sĂ­, perquè a mi m’agrada tot, però sĂłn els que queden mĂ©s arraconats. En definitiva, que de massapĂ  me n’han quedat molts.

Una bona part dels torrons de massapĂ  els vaig fer servir per el tortell de reis. La fruita per una banda, tallada menuda, per acabar el tortell. I el massapĂ  per fer el farcit.

I l’altra part dels torrons, n’he fet un pastĂ­s que, per cert, vaig farcir amb el raĂŻm de Cap d’Any! En definitiva, un pastĂ­s d’aprofitament total.

 

PASTĂŤS DE MASSAPĂ€ I RAĂŹM

2015-01-09 14.15.42-002.jpg

24 grans de raĂŻm

25 g de sucre

20 galetes tipus Digestive

100 g de mantega

250 g de torrĂł de massapĂ 

El suc d’una llimona

200 ml de nata

4 ous

20 g de maizena

Tallem els grans de raĂŻm per la meitat i els espinyolem (ideal pelar-los, però jo no ho vaig fer, que anava molt enfeinada….) Els posem en una cassola amb el sucre i coem lentament fins que caramel·litzen lleugerament, uns deu minuts.

Comencem fent la base del pastĂ­s, es tracta simplement d’esmicolar les galetes i barrejar-les amb la mantega. Folrem la base d’un motlle de pastĂ­s desemmotllable.

Triturem el massapĂ  amb la nata, els ous, el suc de llimona, el sucre i la maizena. Omplim el motlle amb aquesta barreja, afegim els grans de raĂŻm confitats i coem al forn, a 140ÂşC durant una hora i mitja. Deixem refredar dins el propi forn.

El tractament Ă©s com d’un pastĂ­s de formatge. S’ha de coure amb el forn a baixa temperatura i molta estona, perquè els ous han d’anar quallant.

 

 

 

Aprofitar els torrons 1: Cruixent de neula i torrĂł tou

divendres, 9/01/2015 (Ada Parellada)

SĂ­, quan s’acaben les festes de Nadal s’acaben els torrons. Clar que no sempre Ă©s aixĂ­, mĂ©s aviat, mai s’acaben els torrons. Si mĂ©s no, als restaurants. Torrons tous, de massapĂ  i durs. I tambĂ© queden neules.

De manera que aquests dies faré postres de tota mena i alguns platillos salats, amb aquests torrons sobrers.

AquĂ­ teniu el primer.

 

CRUIXENT DE NEULA,  TORRÓ TOU I TORRÓ DUR.

2015-01-08 23.30.33.jpg

 

Base cruixent

120 g de corn flakes

60 g de neules trencades

200 g de pistatxos picats

300 g de xocolata blanca (cobertura de xocolata blanca)

 

Mousse de torrĂł

300 g d’aigua

6 clares

Un pessic de cremor tĂ rtar

200 g de sucre

200 g de torrĂł

250 g de nata

14 fulls de gelatina

Restes de torrĂł dur

 

Barregem els pistatxos,  els corn flakes i les neules. Fonem la xocolata blanca i cobrim la barreja anterior.

Estirem sobre un motlle rectangular desmotllable i deixem refredar.

A la batedora posem les clares d’ou i la mica de cremor tàrtar. Coem el sucre i l’aigua fins als 120ºC i anem vessant a fil sobre les clares, al mateix temps que batem. Continuem batent fins que es refreda la barreja. Tindrem una merenga ferma.

Triturem el torrĂł juntament amb la nata. Integrem la crema de torrĂł amb la merenga.

Fonem la gelatina prèviament rehidratada amb una mica de nata, i amb molta cura, la integrem a la barreja anterior.

Estirem sobre la base cruixent i deixem quallar a la nevera fins el moment de menjar.

Just al moment de servir-lo, ratllem torrĂł dur per sobre.

2015-01-08 23.31.21.jpg

Receptes aprovades per lipidòlegs

divendres, 2/01/2015 (Ada Parellada)

Vaig tenir l’honor de fer una xerrada al Congrès de Lipodològia.

Lipidòlegs?

Jo tambĂ© em vaig fer la mateixa pregunta, igual que el corrector del word, que quan poso lipidòleg (amb tots els accents que calen), m’ho marca com a error.

llavors, posem-nos-hi. Què és un lipidòleg?

Doncs és el metge que analitza el metabolisme lipídic, els trastorns lipídics que generen hipercolesterolèmia, hipertrigiliceridèmia o la disminució de HDL colesterol, causants de cardiopaties. Queda clar?

Si no us ha quedat clar, diria que sĂłn aquells que ens arreglen quan no hem seguit els preceptes dels dietistes i els nutricionistes, que sĂłn els metges de la prevenciĂł.

Doncs en el Congrés que es va celebrar el darrer octubre, el doctor Emili Ros i jo vam fer una mena de taula rodona o tertúlia on vam intentar dilucidar si els restaurants podem ajudar a prevenir totes aquestes patologies oferint un menú o plats cardiosaludables.

Clar que jo no sĂłc nutricionista ni dietista, però els meus coneixements bĂ sics arran de la prĂ ctica i l’interĂ©s en els aliments i els menĂşs em donen prou seguretat com per afirmar que els restaurants podem oferir bons plats, saborosos, variats i divertits amb premisses saludables.

Això no significa que nosaltres, els restauradors o cuiners professionals, hĂ gim d’educar. Valga’m DĂ©u! Nosaltres no podem educar en un dia, ni en un Ă pat, i tampoc no podem obligar però, en canvi, sĂ­ que podem guiar al comensal, podem ajudar-lo a triar la millor combinaciĂł i la millor dieta per aquell dia concret.

Les nostres eines per a poder assolir l’objectiu de plats saludables sĂłn els ALIMENTS, les COCCIONS, els SABORITZANTS i les COMBINACIONS.

Una altra manera d’ajudar al comensal Ă©s triar acompanyaments saludables per al producte principal del plat. L’acompanyament, sovint, no queda reflectit a la carta del restaurant. El que s’escriu a la carta Ă©s el producte principal, la cocciĂł i la salsa. Per exemple: Filet de bou a la planxa amb salsa de bolets. Aquest tĂ­tol Ă©s prou llarg per no deixar espai a detallar quin Ă©s l’acompanyament. Aquesta llibertat ens facilita i ens responsabilitza, als restauradors, a buscar un acompanyament que lligui amb el plat, que sigui saborĂłs, bonic i, ja que hi som, saludable! Acompanyarem amb verdura crua (enciams, tomĂ quets, carbassĂł, pastanaga, raves….), verdura saltada, cereals integrals….

Per altra banda, cal destacar que els restauradors tambĂ© podem “perjudicar”. Simplement, fent el contrari, no proposant plats saludables a la carta, acompanyant sempre els plats amb fregits, fent servir la sal com a Ăşnic saboritzant i, l’error mĂ©s flagrant: oferint un menĂş degustaciĂł on tots els plats continguin proteĂŻna animal, cosa que em va passar, això sĂ­, fa molts anys, en un restaurant de gran nomenada. El menĂş degustaciĂł era magnĂ­fic, molt saborĂłs, però molt poc saludable, molt desequilibrat. En fi, podem fer….i desfer molt!

 

ELS ALIMENTS

- peix blau

- fruita fresca, especialment fruita vermella

- verdura crua

- llegums

- fruita seca, especialment nous

- Carn blanca

- pernil ibèric

- cereals integrals

SABORITZANTS

Reduir la quantitat de sal i substituir-la per productes saboritzants naturals com sĂłn l’all, les herbes aromĂ tiques i les espècies

Picades de fruita seca

Caldos saborosos com a base de guisats i salses

licors per desglassar els rostits o per aromatitzar els sofregits

COCCIONS

Planxa

Forn

vapor

 

COMBINACIONS

Quan parlem de combinacions ens referim, concretament, als plats presentats a taula.

- Amanida de cigrons, anxoves, nous, formatge fresc, (o amb tomĂ quets secs, o olives negres, o pesto) i orenga

- carpaccio de carbassĂł, daus de tomĂ quet fresc i oli d’olives negres

- Arròs integral saltat amb verdures, carbassó, dàtils, pastanaga, pinyons i julivert

- Verat amb romesco. Verat escabetxat. Verat amb fruita vermella (maduixa, figues, grosella)

- Pollastre a la llimona amb farigola i llorer

- Llom ibèric rostit amb encurtits: crosta d’anxoves, tĂ peres, cogombrets, ou dur picat. Poma d’acompanyament

 

 

 AMANIDA DE SARDINES MARINADES, HUMMUS I GUACAMOLE

6 sardines fresques maques

200 g de cigrons

1 alvocat

100 g d’enciams variats

2 tomĂ quets

1 grapat d’olives negres

 

Demanem a la peixateria que ens desespinin les sardines (procureu compensar al peixater comprant una mica de rap, llamĂ ntol o llenguado). En un plĂ stic ample, posem un dit de vinagre de Xerès i les sardines amb la pell amunt, de manera que el vinagre toqui la carn i no la pell de la sardina. Deixem marinar durant dotze hores, l’assequem bĂ©  i la cobrim amb oli d’oliva i herbes. Ens pot aguantar fins a tres dies.

Fem l’hummus. Simplement es tracta de triturar els cigrons molt ben triturats amb l’oli de sèsam i un pessic de sal. Si ens queda molt espès podem alleugerir amb una mica d’aigua

 

2014-12-13 22.16.11.jpg

 

AMANIDA DE BACALLĂ€ AMB PEBROT ESCALIVAT I PEBRE VERMELL

500 g de barreja d’enciams

500 g de bacallĂ  esqueixat

un pebrot escalivat

oli d’oliva

pebre vermell

La qĂĽestiĂł Ă©s que el bacallĂ  estigui molt sec, perquè sinĂł mulla l’amanida. Molt sec vull dir que, un cop remullat i a punt de sal, l’assequem bĂ© amb paper de cuina. Llavors fem un oli de pebre vermell, simplement barrejant pebre vermell amb oli. Tallem el pebrot escalivat.

Barregem el bacallĂ  amb el pebrot. Amanim amb l’oli de pebre vermell i, finalment, ho barregem amb la barreja d’enciam.

Depenent del punt de sal del bacallĂ  afegirem sal a l’oli de pebre vermell.

 

2014-11-26 14.57.27-2.jpg

CREMA DE COL-I-FLOR AMB POLS DE PERNIL

 

 

2014-07-21 13.50.16-1.jpg

 

 

1 kg. de coliflor

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1 litre i mig de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns lĂ mines de pernil

 

Esbocinem la coliflor. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la coliflor, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la coliflor estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Posem les lĂ mines de pernil sobre un paper de forn i coem a 100ÂşC fins que quedin ben deshidratades. Trigarem uns vint minuts. Les deixem refredar i les picolem.

Servim la crema amb la pols de pernil i una mica de porradell.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi només 500 ml.

 

LLOM AMB RAĂŹM I CARBASSA

 

2014-10-08 14.41.26.jpg

2014-10-08 14.41.05.jpg

 

una canya de llom

400 g de carbassa

dues cebes tendres

300 g de raĂŻm

Llard de porc

sal i pebre

Salpebrem la canya de llom i la untem amb el llard. Coem al forn, a 180ÂşC, durant 30 minuts. Deixem refredar i tallem a dauets. En una paella gran, posem un fil d’oli i saltem, a foc mig, la carbassa tallada a daus. La reservem

A la mateixa paella, coem, a foc lent, les cebes tendres tallades a juliana i els grans de raïm. Fem coure lentament fins que la ceba quedi tova i el raïm tregui el seu suc i caramel·litzi el conjunt. Afegim els daus de llom, apugem el foc i saltem el conjunt. Al final, posem la carbassa i servim immediatament

fins que quedin toves. Afegim els grans de raĂŻm

 

IOGURT DESNATAT AMB MUESLI CASOLĂ€

2014-10-26 17.22.48-1.jpg

Iogurt desnatat

Mel al gust

Barreja casolana de muesli: dàtils, festucs, ametlles, sèsam, civada.

Simplement es tracta d’endolcir el iogurt amb la mel, i de fer una picada de dĂ tils, ametlles, festucs, i barrejar-ho amb el sèsam i la civada.

Posem el muesli sobre el iogurt i voilĂ !

 

Aperitiu fĂ cil i vistĂłs amb foie

dissabte, 20/12/2014 (Ada Parellada)

Tenir bloc Ă©s tenir un tresor d’informaciĂł. Què vull dir amb aquesta categòrica frase? Doncs que la part secreta del bloc, la que nomĂ©s pot consultar l’administrador t’explica quines sĂłn les etiquetes mĂ©s buscades, Ă©s a dir, el que mĂ©s interessa als qui cerquen per la xarxa.

I aquests dies, la pĂ gina d’administrador del bloc bull amb una demanda constant: “aperitius fĂ cils i originals de festa”

De manera que, rĂ pidament, m’he posat a pensar un aperitiu per aquests dies. El que us proposo Ă©s mĂ©s que senzill, facilĂ­ssim, molt saborĂłs i molt vistĂłs. Ah, i a mĂ©s, “fa festa”, o sigui que fa quedar bĂ© a qui el prepara.

L’Ăşnic “però” que tĂ© aquest aperitiu Ă©s que no es pot fer amb molta estona d’antelaciĂł perquè els quicos es remullen,

 

EL MĂ“N DEL FOIE

(Aquest podria ser un títol per aquest aperitiu, malgrat tothom està pensant que és molt més lògic anomenar-lo Foierrero Rocher. Però està clar que no el titularé així, perquè a la blogosfera hi ha uns mil foierrero rocher diferents)

200 g de micuit de fetge gras d’Ă nec (o un bon patĂ©)

50 g de quicos (preferiblement els que sĂłn fĂ cils de trencar)

50 g de choco chips (sĂłn de la marca HOME CHEF de SOSA. Si no en podeu aconseguir, feu servir trossets de xocolata). Els choco chips sĂłn interessants perquè sĂłn peta-zetas folrats de xocolata i fan una combinaciĂł magnĂ­fica amb el fetge gras d’Ă nec

2014-05-04 19.27.46-1.jpg

 

L’elaboraciĂł no tĂ© cap història, cap dificultat ni cap mèrit. Això sĂ­, alguns consells:

- manipuleu el foie gras ben fred, serà més fàcil de treballar

- treballeu sempre amb guants d’un sol Ăşs.

Piqueu els quicos.

Feu boletes de micuit de foie i arrebosseu-les amb xocolata i quicos picats.

VoilĂ !

 

2014-05-04 19.27.31.jpg