Restaurants
Recomenar restaurants és un exercici molt complicat quan vius als Països Catalans: al nostre país hi ha una restauració excel·lent i no som nosaltres qui ho descobrim!!! Així, la idea d’aquesta pàgina és, a la fi, molt modesta i personal: fer-vos saber quins són els tretze llocs on hem viscut les nostres millors experiències gastronòmiques. Com sempre, són els 13 millors llocs que coneixem: segur que n’hi ha de millors, però nosaltres no hi hem estat i per això no en parlem. I també com en totes les nostres recomenacions, la llista té una certa jerarquització de més a menys preferits. Però ja sabeu, segons el que busquéssim i on siguéssim, canviaríem l’ordre… Esperem que us sigui d’utilitat i, si acudiu a cap d’aquests llocs, disfruteu tant com ho hem fet nosaltres. Que no ha estat, precisament, poc…
El Celler de Can Roca (Girona, Gironès)
Acudir a El Celler de Can Roca implica una experiència gastrònomica total. Cuina estratosfèrica, vins inabastables, servei eficaç discret i proper, espai càlid –un edifici fascinant. Per no dir res de les persones: minivisita guiada al celler i a la cuina de la ma de Joan i Josep gairebé de matinada. Sense cap mena de dubte, la nostra millor experiència fins al moment: ens van fer tocar el cel. Mereix estalviar i l’excursió a l’extraradi de Girona. I tant!
Trobareu els tres caps i el seu barret aquí
Alkímia (Barcelona, Barcelonès)
En aquest post d’aquí hi ha molt millor explicades totes les sensacions que ens va provocar el sopar a l’Alkímia, un àpat que recordem moltes vegades en les nostres converses gastronòmiques amb amics i coneguts. Plats com l’arròs de nyora i escamarlans, la coca de mantega trufada, iogurt, escalivada i anxova; o la Gamba a ma mereixen per ells sols una visita al restaurant gastronòmic d’en Jordi Vilà. Des de llavors, en som uns fans. Sense cap mena de dubte, un dels grans restaurants de Barcelona i un dels grans cuines del país… Tot plegat, en un ambient confortable i servit amb diligència i bon ritme. Imprescindible.
A l’Eixample dret, a prop de la Sagrada Família…
Saüc Restaurant (Barcelona, Barcelonès)
Restaurant portat per una parella jove amb ganes de fer les coses bé i una gran capacitat de generar satisfacció als seus clients. Cuina amb un respecte escrupulós pel producte i les seves qualitats, amb acompanyaments treballats i molt pensats. Plats reconeixibles amb sabors nets i identificables, com tant ens agrada a nosaltres. Un servei proper sense tonteries innecessàries i molt eficaç en la seva feina. Ambient agradable, gairebé amistós, en un local sobri ben iluminat i taules també ben separades. Plaer assegurat i amb ganes de tornar. Mireu el post que li vam dedicar, si teniu algun dubte…
A l’Eixample esquerra, a prop de la Diagonal.
Ara el restaurant està a la part alta, també prop de la Diagonal
Les Moles (Ulldecona, Montsià)
Aquest restaurant és un dels petits tresors més grans que hi ha al sud del Principat (o sigui, al centre del país…). El seu menú degustació, de 18 entrades, és tot un homenatge als productes de la zona: oli, arròs, ànec, peix, marisc. Dificil de resumir, citem plats tècnics com el polvoró d’oli d’Ulldecona (increible!!!), reconstruccions com la clotxa (plat típic de la propera Terra Alta) i actualitzacions com els peus de porc amb bacallà; el rissoto de carxofes, galeres i espardenyes o el caneló de pollastre i fetge gras. No us perdeu, per res del món, el plat anomenat Ports. En aquest post i en aquest altre trobareu més detall del que s’hi dóna… Sense cap mena de dubte, mereix per ell mateix una visita a aquesta zona del país, que també reclama el seu paper en la nova cuina catalana. De veritat…
Als afores d’Ulldecona, a l’esquerra del castell.
Koy Shunka (Barcelona, Barcelonès)
Considerat un dels millors japonesos del sud d’Europa i germà gran d’un altre lloc famós, el Shunka. Tot i ser clarament un restaurant japonès, ofereix una cuina d’autor que va més enllà de les elaboracions tradicionals i té la porta oberta a ingredients propis de la Mediterrània. Si podeu, no ho dubteu: demaneu lloc a la barra i gaudiu de l’espectacle que us oferirà el vostre mestre cuiner. Aquí veureu el què vam menjar quan vam tenir la sort d’anar-hi. Imprescindible a Barcelona: aquesta gent tenen una alta capacitat per posar-te de gallina de piel…
A Ciutat Vella, molt a prop de la Catedral
Cinc Sentits (Barcelona, Barcelonès)
Amb aquest restaurant ens vam iniciar en el que es pot considerar alta gastronomia: Aquí vam menjar el nostre primer menú degustació. Per a que us feu una idea (podeu trobar els d’aquesta temporada al seu web), aquests són alguns dels plats que ens van enamorar: verat a la brasa sense espines, alberginia rostida, all escalivat i ceba escabetxada: O el garrí ibèric cruixent i melós sense ossos, poma, ratafía, salsa de priorat i mel. Encara més: vieires nyàmeres, suc de ceba escalivada i xip d’ibèric: Definitiu: fetge gras micuit, coca de full, porros glacejats, vinagre forum i cruixent de sucre. Gaudi assegurat…
També està a l’esquerra de l’eixample, a Aribau amb Aragó.
Restaurante Guggenheim (Bilbo, Bizcaia)
Aquest restaurant ja té molt de guanyat per l’espai on està situat, dins del museu que li dóna nom. Visitar el museu al matí i anar al restaurant gastronòmic (vigileu, n’hi ha dos…) a dinar és una experiència certament inusual. Encara que està vinculat al grup que porta el Martín Berasategui, el seu xef és Josean Martínez que ha rebut diversos premis i està considerat un dels millors cuiners d’Euskadi. Com tots aquests restaurants, canvien la carta habitualment, però nosaltres recordem perfectament plats com l’ou de gallina trencat, amb boru untuós de Roncal i oli de cibulet; o el morrillo de vedella, amb migas de timonet perfumades amb llàgrimes de ceballot i all. Emocionant, de veritat…
A dins del Museu, al costat de la ria de Bilbao
Caldeni (Barcelona, Barcelonès)
Un altre restaurant descobert a través de la gent de Verema i un altre gran àpat. Aquí vam aprendre que la temperatura amb que es couen els ous poden ser una interminable font de satisfacció: els seus ous cuïts a 63 graus amb foie d’ànec poder portar-te a la glòria. No desemereixen gens plats com el tataki de tonyina de soja, les vieires saltejades amb safra o els peus de porc rostits amb poca feina. Sense cap mena de dubte, un dels menú degutació més competetitius de la ciutat (el juliol de 2008 costa 43 euros) i amb una relació qualitat preu dificil de batre. Tot i que el local no és gaire sofisticat, el Caldeni és una visita molt recomenble, certament…
Molt a prop de la portalada de la Glòria de la Sagrada Familia 
Gresca (Barcelona, Barcelonès)
Presentat per Pau Arenós gairebé com el paradigma dels nous bistronòmics que omplen Barcelona, efectivament el Gresca és un bon reprentant d’aquesta mena de restaurants: cuina d’altra volada a preus ajustats. Ja vam explicar al post que li vam dedicar que és un lloc especial, amb una cuina clara, directa, fàcil d’entendre i amb una gran capacitat d’emocionar. En un escenari tan complicat com Barcelona, destacar el mateix any que obres les portes (el 2007) ja indica que la cuina que s’hi fa te alguna cosa a dir. I a nosaltres, tot el que ens han dit la jove parella que el porta, ens ha agradat molt…
Molt cèntric: a Enric Granados amb Provença.
Lluçanès (Barcelona, Barcelonès)
Restaurant ubicat al Mercat de la Barceloneta amb una cuina catalana actualitzada molt basada en el producte de proximitat i intervencions de tall clàssic però adaptades als temps que corren. Trobareu sabors nets i ben marcats, com el que ofereixen els seu caneló de pollastre o els sepions amb arròs vénere. Ës un dels pocs (i privilegiats…) llocs de Barcelona que podeu trobar a la carta vedella de Kobe, considerada la millor del món. Bon servei, carta de vins suficient. Moooolt, recomenable… Més detalls del nostre àpat, aquí…
Doncs aixo, a dins del Mercat de la Barceloneta…
Kokotxa (Donosti, Gipuzkoa)
Hi vam arribar de rebot, quan ens vam quedar sense lloc a un altre restaurant que volíem visitar. Com en molts altres casos, vaig entrar a Verema i ens va agradar el que hi deien. Quina sort! Sense cap mena de dubte, un dels millors àpats que vam fer a Euskadi els diversos cops que hi vam anar el 2007. Al seu web trobareu més plats (també receptes!), però nosaltres recordem amb un somriure de satisfacció a la boca propostes com la crema de porrusalda fumada amb cub de formatge de cabra i cansalada o el Codillo de porc rostit amb asbergínia caramelitzada. El 2007 teníem l’olfacte fi, perquè poc després de visitar-lo li van donar la seva primera estrella Michelin…
Molt a prop del port de Donosti
Taller de cuina de Carmen Guillemot (Alcanar, Montsià)
Des del més pur respecte a la cuina tradicional del territori, aquest restaurant ofereix una cuina que defuig les elaboracions més clàssiques dels productes de la zona: arrossos i peix. Propostes com el mil fulls de rap i llangostins, la reinterpretació que fan de les coques salades típiques de les terres de l’Ebre o, simplement, un sublim foie micuit sobre briox calentet són d’agrair en un territori dominat per arrossos i peixos de base popular. I la bullabesa, eixa bullabesa… A més, hi ha bon treball tècnic i respecte pel producte, que apareix clar i sense enmascarar. El resultat és una carta on, a falta de menú degustació, és dificil triar només dos plats i postre. S’aconsella, doncs, compartir per gaudir una mica més. Ah, i la casa senyorial que ocupa és preciosa…Per nosaltres, imprescindible si esteu a la zona.
Al bell mig d’Alcanar.
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
canela
17/07/2008 - 03:45
En primer lloc felicitacions pel vostre fantàstic bloc. Ho visito amb freqüència, encara que mai us deixo comentaris. Avui no he volgut quedar-me muda.
Gràcies per la vostra relació de restaurants. He visitat 4 dels quals esmenteu ( Caldeni, Echaurren, Hoffman, Irreductibles) i estic plenament d’acord amb vosaltres, són fora de sèrie.
Salutacions i espero conèixer-vos a la reunió de blogueros.
canela
encantadisimo
21/07/2008 - 18:05
Fantàstica selecció, coincidim gairebé en tot. Per acabar, només comentar que, Ricardo Siginore, el xef brasiler deixa Irreductibles el 30 d’Agost i s’en torna a Sao Paolo. Una llàstima perqué tenía un perfil virtuós i exótic molt especial. Aprofita per tornar, encara tens temps;-).
massitet
22/07/2008 - 21:09
Gràcies, encantadisimo! Que un mestre com tu ens digui que la selecció que hem feta és fantàstica i que coincidim gairebé en tot ens fa pensar que anem pel bon camí i ens fa agafar seguretat en una cosa tan complexa com la recomenació i “crítica” de restaurants.
I gràcies per la dada de la marxa del Ricardo d’Irreductibles. Per poc que poguem ens hi plantarem i li farem el comiat que es mereix!
Per cert, saps alguna cosa de qui el pot substituir? Trobo que tindrà un paper complicat i un llistó molt alt a igualar. No creus?
encantadisimo
27/07/2008 - 10:00
Doncs no tinc ni idea de quí substituirà a Ricardo en Irreductibles. Sigui qui sigui, tindrà difícil mantenir el nivell. Si m’entero ja ho penjaré per aquí.
massitet
28/07/2008 - 16:13
Hola encantadísimo!
Esperem que el nivell no decaigui. Segur que la cuina serà diferent, i això ja és un punt a la baixa. Però espero que encertin en la tria del nou xef (quin punt més complicat per un restaurant!) i que s’ofereixi una bona cuina; eixe restaurant és inevitable si vas al Priorat i una baixa d’aquest dimensió serà dificil de pair per tota la comarca. Crec…
dolors
06/02/2009 - 15:05
em podeu dir un restaurant a mallorca ….en conec …però….vaig a celebrar un cumpleanys i estaria bé portar sorpresa ….merci.
Conec algun dels restaurants que dius…el echaurren el vaig coneixer per primera vegada fa quasi 10 any i sempre va a millor…
massitet
06/02/2009 - 16:49
Hola Dolors!
Benvinguda a casa nostra i moltes gràcies per la teva visita!
Anima’t a crear el bloc dona! Tampoc ha de suposar gaire feina i et permetrà donar sortida a totes les coses bones que segur que fas a casa teva! Llàstima, doncs, que no puguis venir encara…
Sobre la recomenació de restaurants a Mallorca, malauradament no coneixem res. Jo hi vaig anar molt de menut i no tenia criteri. Kissumenja no hi ha estat mai… Jo, per trobar llocs a zones que no conec, sempre solc mirar el web de Verema.com. Solen fer comentaris molt encertats. També hi ha una web balearic, anardetapes.cat, que pot ser hi ha alguna cosa de restaurants…
Quan vagis ja ens faràs recomenacions!
Arantxi
07/04/2009 - 15:40
Buscando por la red donde ir a comer por el Priorat (nos vamos juan y yo de semana santa por el Priorat) y buscando información sobre el restaurante Irreductibles me he topado con tu blog, qué gracia! No había entrado en esta sección y justo va y tienes tú el restaurante entre tus favoritos!
Así que cambiaron el chef? Vaya, ¿qué hago ahora, voy o no voy? La otra alternativa que tenía también entra dentro de tu lista: El celler de l’Aspic, pero esta tengo claro que voy a ir.
massitet
07/04/2009 - 21:53
Hola Arantxa!
ostras, lo siento mucho pero no se decirte nada mas del “nuevo” Irreductibles!!! Un cambio de cocinero es lo “peor” que le puede pasar a un restaurante y, claro, ahora cualquiera te dice que vayas o que no.
Sobre el Celler de l’Àspic, a mi me parece uno de los imprescindibles de la comarca, la verdad. Buena cocina y excelente carta de vinos de la zona. Ya has visto l tipo de platos que encontrás… Una buena mezcla de la mejor tradición con la innovación bien entendida. El dueño, que oficia de maitre i sommelier, es el presidente de los sommeliers de Tarragona y sabe la ostia de vinos del Priorat i Montsant, però tambien de la Terra Alta, Tarragona o Conca de Barberà… Yo creo que os gustarà.
En Falset también esta la Fonda Sport, de cocina tradicional ultracanónica. No hemos ido, però hemos hecho algunas de sus recetas en casa y son deliciosas. No puedo decirte mas…
I en Porrera está Lo Teatret. Ultratradiconal también, tiene el encanto de ser también el teatro del pueblo y tienen una buena carta de Priorats. Te hede reconocer, però, que yo le tengo especial carinyo porque aparece en un par de canciones de Lluís Llach, segurament mi único ídolo…
Has hechado un vistazo al Flickr de encantadísimo? No estoy seguro, per me suena alguna referencia de la zona…
Ya veras como disfrutareis en el Priorat! Tranquilidad, buena gente, buena mesa, buenos vinos y un paisaje acojonante, en el pleno sentido del término…
Salut!
Arantxi
08/04/2009 - 08:40
Sí, sí, ya me he “pasado” por encantadisimo.
Gracias y ya os contaré.
Neus
30/03/2010 - 22:16
Hola, estic buscant un restaurant per la Terra Alta. Em pots aconsellar?
El Moderno de Villalba dels Arcs, el Torreó de l´indià de Xerta,…
O millor ens quedem a dinar a Les Moles i pugem al castell d´Ulldecona de visita?
Moltes gracies,
Neus.
Les Moles: un sopar històric, de veritat… – Cuina.cat
06/09/2010 - 23:31
[...] pel Restaurant Les Moles, d’Ulldecona, no la tenim precisament amagada: consta com un dels millors restaurants on hem menjat mai i us n’hem parlat aquí i aquí. Per tant, ja us podeu imaginar que el [...]
Montse
10/10/2010 - 19:19
Hola! i felicitats pel vostre bloc!!
Estic buscant un Restaurant per Tarragona o voltants per fer un sopar d’aniversari per a dues persones, m’agradaria que em féssiu alguna recomenació.
Moltes gràcies i ànims per la vostra feina!
Salutacions,
Montse.
Articulos Originales sobre educacion
05/05/2011 - 22:28
Directorio de Articulos sobre salud…
Directorio de Articulos…
Meri
14/06/2011 - 23:36
Acabo de descobrir el vostre blog i pinta molt bé. Continuaré llegint. però ara volia aprofitar i fer-vos una pregunta. Aquest dissabte volem anar a sopar al Masnou i no coneixem cap restaurant on el menjar sigui bó i el tracte agradable. Que teniu alguna idea? M’agraden els restaurants que heu mencionat i potser estic de sort i m’ajudeu.
Gràcies i endavant amb aquest repte que és la cuina.
Fins la pròxima.
Magdala
16/01/2012 - 14:14
M’agraden molt els comentaris sobre restaurants.Fa venir salivera..!!!Però trobo a faltar el preu mitjà, per tenir una idea més ajustada.
Us felicito!! Endavant amb la idea|
Massitet
26/01/2012 - 00:16
Hola Magdala!
Moltes gràcies pel comentari i per la idea. Mira, tractarem de posar-ho, perquè és cert que és informació molt pràctica i, de fet, gairebé obligatori posar-la. De tota manera, i sense que serveixi d’excusa, en alguns dels post sí que hi ha preu mitjà i comentari sobre RQP…
I gràcies per la felicitació! Aix, amb comentaristes com vosaltres…