Reserva Ibérica i els quatre trucs per comprar pernil

dimarts , 20/12/2011 (Massitet)

Una de les coses que t√© ser blocaire √©s que, de tant en tant, et conviden a con√®ixer llocs, productes o serveis relacionats amb la gastronomia. La idea √©s que, com que som blocaires, en parlarem i fem una mica de publicitat de la cosa en q√ľesti√≥.

¬†A nosaltres, per√≤, no ens solen convidar gaire. Probablement, perqu√® molt sovint diem que no i ens hem guanyat una fama… :-P No ho fem pas per cap posse purista. Ara,¬† s√≠ que hi ha algun escr√ļpol. No ens agrada fer el joc a grans empreses¬†que esperen que els ajudis a¬†promocionar el seu producte pel simple fet que te n’envien una mostra. Si volen publicitat, que la paguin!

Pernils.jpg

Qui tingués aquesta exposició de pernils a casa... | Olletadeverdures.cat

En canvi, si la invitaci√≥ arriba de la m√† d’un petit comer√ß, d’una empresa familiar o d’un artes√† lligat al pa√≠s, la cosa canvia. Segurament per raons familiars,¬†aprecio molt¬†les persones que estimen el seu producte i¬†que s’hi posen amb ganes apostant per la qualitat. Per aix√≤, quan ens van escriure des de Reserva Ib√®rica per¬†convidar-nos a una cata de pernils √≠dem no ho vam dubtar ni un segon. B√©, siguem honestos del tot: el fet que la cata fos de pernils va facilitar for√ßa la decisi√≥! :-P

√Čs una petita cadena¬†de dues botiges especialitzades en¬†ib√®rics, especialment pernil.¬†La porta en Manel L√≥pez, segona generaci√≥ d’una nissaga que t√© el seu origen a la coneguda Tocineria Marcos, a La Boqueria.¬†¬†En fi, que amb aix√≤ ja an√†vem m√©s que conven√ßuts a fer la cata i parlar-ne mentrestant a trav√©s del twitter d’en Massitet i del Facebook d’Olleta. Per√≤ un cop all√†, la veritat √©s que el plantejament ens va seduir del tot: no era senzillament anar provant pernils, sin√≥ que va ser tota una m√†ster class de pernils ib√®rics.

Resulta que¬† Reserva Ib√®rica tamb√© √©s l’√ļnica empresa¬†catalana que exporta pernils d’alta gamma al Jap√≥. Els van a comprar directament a¬†Andalusia, Extremadura i Salamanca; i els trien ells personalment. Uns experts en la cosa, vaja! Total, que ens va donar un munt d’informaci√≥ que crec que ens pot resultar √ļtil com a consumidors. Sobretot, de cara al Nadal, quan la compra d’aquestes pernils es dispara.

Tallant.jpg

En Manel López en plena explicació "pernilera" | Olletadeverdures.cat

Abans de res, aclarir una mica que els pernils ib√®rics ho s√≥n perqu√® el porc amb qu√® es fan s√≥n de ra√ßa ib√®rica. No t√© res a veure, dons, amb l’elaboraci√≥. √Čs gen√®tic!! Poca broma, que hi ha qui diu que ven pernils ib√®rics i no ho s√≥n! Que no nos embauquen!!. Ara b√©, aqu√≠ hi ha tres qualitats: de gla (bellota), d’enceball (recebo) i de cebo. Si no es de ra√ßa ib√®rica, no es pot denominar aix√≠: √©s el (tamb√© fam√≥s) serrano…

El¬†de gla¬†√©s el millor i per dues raons b√†siques. La primera,¬†m√©s coneguda,¬†√©s la seva alimentaci√≥: abans de morir nom√©s menja glans. Ho fa durant el per√≠ode de montanera, que va del setembre al mar√ß: √©s quan els animalons en q√ľesti√≥ es passen el dia passejant per la famosa dehesa menjant herbetes i aglans. La segona ra√≥ √©s que¬† es solen fer amb els millors porcs, √©ls que s√≥n 100% de ra√ßa ib√®rica. Perqu√® resulta que si un porc √©s un 50% ra√ßa ib√®rica, el seu pernil ja es pot vendre a com tal… Oju amb aix√≤, colla!

I qu√® podem fer per saber que estem davant d’un bon pernil, d’un d’aquests tan estupendus? Quines pistes podem tenir? Aqu√≠ √©s on en Manel ja ens va guanyar del tot. ja sabeu que hi ha poques coses que ens agradin m√©s que aprendre coses noves… Aqui van tres trucs per identificar-lo:

  • El pernil ib√®ric de qualitat sua sempre. Per tant, ha d’estar brillant i oli√≥s. No pot ser secot ni sense brillantot
  • El pernil ib√®ric de qualitat t√© el greix de color marfil, tirant a crema. No sol ser blanc, sin√≥ d’un color m√©s trencat
  • Demaneu que us el deixin provar: el greix s’ha de desfer nom√©s posar-se’l a la boca. De fet, nom√©s amb tocar-lo ja ho notareu, com es desf√†.

Manel també ens va fer una recomenació molt interessant i molt honesta per la seva part, que es dedica a vendre pernils: no us guieu només pel preu per comprar un pernil! No sempre hi ha correspondència entre millor qualitat i major preu. De fet, ells ho han comprovat a la botiga: si es dona al client a provar entre tres o quatre pernils, la immensa majoria sol quedar-se amb els menys cars! Curiós, oi? Doncs ja sabeu, demaneu tastar-los! :-)

 

Aclarit to aix√≤, aqu√≠ ja entrem en el complicat terreny dels gustos. I aqu√≠, en Manel tamb√© ens va ajudar amb unes quantes pistes. Tot i que hi poden haver difer√®ncies entre productors, en general¬†el principal factor que influeix en diferenciar els pernils √©s el proc√©s de curaci√≥. I aqu√≠, el clima √©s determinant. I, d’aqu√≠, les difer√®ncies entre la DO Guijuelo (Salamanca) i la DO Jam√≥n de Huelva (Andalus√≠a i Extremadura). No confondre amb el Jabugo, que √©s una cosa diferent (mireu els comentaris, que hi ha informaci√≥ interessant!)

Pernil.jpg

En primer pla, Sierra de Huelva. En segon, Guijuelo | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que les difer√®ncies es noten. El de Salamanca sol ser m√©s dolcenc, menys salat, m√©s matisat. Aix√≤ es deu a qu√® el clima m√©s fred de la zona fa que la maduraci√≥ sigui m√©s lenta. Heu de tenir present que en el proc√©s de curaci√≥ passen un parell de coses. Durant el dia, amb la calor, el pernil sua i el greix es reparteix. Per la nit, el fred fa que el greix deixi de fluir i s’assenti, fixant-se per tot el pernil…

Al pernil de Huelva, la cosa √©s m√©s r√†pida: la temperatura mitjana m√©s alta i la calor m√©s intensa fa que la curaci√≥ sigui m√©s r√†pida, donant lloc a pernils un p√®l m√©s salats, m√©s intensos… Tamb√© te un color m√©s torrat, el greix. M√©s pujat que el crema que us deiem abans… Per a gustos, colors: a mi em va agradar m√©s el de Jabugo mentre que a Kissumenja el de Salamanca. I aix√≤ que ella va n√†ixer al mig de la serra de Huelva! ;-)

Un dia ja us vaig dir que,¬†per¬†fer content un¬†blocaire,¬†l’hi has d’ensenyar alguna cosa nova. Ha d’apendre¬†quelcom¬†mentre s’est√† amb tu. Com podeu imaginar, nosaltres vam sortir m√©s que contents, de Reserva Ib√©rica. Ara √©s el nostre lloc de refer√®ncia per anar a buscar bons pernils… Sobretot, quan veus al capdavant a un paio tan ficat i tan honest…

Salut!

P.S.: Gent, llegiu els comentaris a aquest post, que hi ha aportacions de valor de n’Starbase, en Manel i en Jordi. Gr√†cies!

Tres tapetes bones, vistoses, f√†cils… i nadalenques!

dijous, 15/12/2011 (Massitet)

Com ja us va explicar Kissumenja fa uns dies aqu√≠, fa unes setmanes vam anar a gaudir d’un curs de cuina amb el xef i blocaire Xesco Bueno al Taller de cocina Sabores,¬†a Gr√†cia. A part de la dimensi√≥ social i docent (ens ho vam passar bomba i van aprendre un munt!), la veritat √©s que en vam treure unes quantes receptes ben bones, interessants i vistoses. Tant, que tres les pensem incorporar al men√ļ de la nit de Nadal.¬†

¬†De fet, totes¬†tres s√≥n mooooolt f√†cils. Per√≤ al mateix temps tenen cosetes que els donen un toc d’originalitat i sofisiticaci√≥ que les converteixen en un opci√≥ molt interessant per un √†pat assenyalat: ingredients de festa (bolets, foie), presentacions glamorouses (doneu un cop d’ull a les fotos!) i molt bones. Aqui les teniu, que estic segur que alg√ļ les aprofitar√†!

DSC_0226.JPG

Sandvitx de poma i foie micuit | Olletadeverdures.cat

  • Una placa de pasta de full congelada
  • Sucre i canyella en pols
  • 80 grams de foie micuit
  • 500 grams de poma
  • 20 grams d’aigua
  • 20 grams de sucre
  • una branca de va√Įnilla

Primer de res, preparem una compota de poma posant la fruita ratllada, l’aigua, el sucre i la va√Įnilla. Per posar la va√Įnilla obrirem la beina i l’obrirem per la meitat de dalt a baix. Llavors, treurem les llavors que t√© a dins i que s√≥n el que d√≥na gust. Ara, no ens enganyem: si us fa mandra, agafeu una mica d’ess√®ncia o de sucre vainillat, que n’hi ha a tots els s√ļpers.

Llavors, agafem la pasta de full un cop descongelada i l’estirem una mica amb el corr√≥. Hu posem una mica de sucre i canyella i la pleguem per la meitat. La tornem a aixafar una mica amb el corr√≥ i la tellem a daus d’uns quatre per¬†quatre cent√≠metres -que es pugui menjar d’un mos. Els posem¬†al forn a 220 graus fins que estiguin cuites i cruixent. I, tamb√©, que hagin pujat for√ßa: els hem de poder partit per la meitat per posar-hi la poma i el foie, com es veu a la foto. Per tant, no patiu si la pasta fullada puja molt: amb cada cub d’aquests farem un sandvitx. I a menjar tebis, que √©s com estan millor!

DSC_0247.JPG

Capuccino de bolets | Olletadeverdures.cat

  • 1 litre de brou fosc de carn (diu Xesco que amb el de carn de tetrabrick ja queda bo)
  • 20 grams de bolets secs (els que vulgueu: ceps, camasecs, trompetes)
  • 300 grams de nata amb un 35% de greix

El dia abans, fem bollir la nata i la retirem del foc. Afegim 5 grams dels bolets i una mica de sal. Deixeu refredar, ho colem¬†i ho deixem reposar 24 hores. Fem bollir el brou i afegim els bolets restants un cop l’hem tret del foc. Ho triturem tot ben triturat (que no quedi restes dels bolets) i ho posem a una tassa de caf√© (recordeu que √©s un capuccino! ;-) ). Llavors, montem la nata -que tamb√© tindr√† gust de bolet- i ho posem a sobre del brou. Divertida i molt sorprenent, de veritat!

DSC_0246.JPG

Quallada de foie i peres tofonades | Olletadeverdures.cat

  • 500 grams de nata de 35% de greix
  • un pessic de sal
  • 125/150 grams de foie micuit
  • 2 sobres per fer quallada de Royal

Escalfem la nata i hi desfem el foie. Afegim un polsim de sal i hi posem els dos sobres de quallada. Ho removem constantment durant uns cinc minutes sense que arribi a bullir. Seguim, en tot cas, les instruccios del fabricant de la quallada. Ho deixem reposar i que qualli, que agafi densitat. Pelem les peres i les tallem a trossos no gaire grossos, per a que la poguem posar com es veu a la foto, ben mona. La posem al microones 30 segons al m√†xim amb dues gotes d’oli de t√≤fona. Per servir-ho, agafem la quallada i la removem en√®rgicament amb la cullera, per a que es torni un p√®l m√©s l√≠quida. Hi posem les peres a sobre i llestos! A nosaltres ens va agradar m√©s aviat fred que tebi. Per a gustos, colors.

Colla, vosaltres mateixos. Per√≤ jo tinc la sensaci√≥ que si les proveu triomfareu for√ßa al Nadal…

Salut!

Com es fa una farinada de dos metres: el vídeo!

dimarts , 13/12/2011 (Massitet)

Des de fa un parell d’anys, a la fleca que porta la meva germana hi ha un dia en qu√® es llen√ßa la casa per la finestra: quan es fa entrega de la Farinada d’or. Com molts de vosaltres ja sabeu, i si no¬†podeu llegir-ho aqu√≠ o aqu√≠, aix√≤ de la Farinada d’or √©s un premi que es va inventar ma germana com una manera de celebrar els 125 ays d’hist√≤ria de Ca Massita-Forn de pa i,¬† al mateix temps, retornar al poble una mica del que li ha donat a la meva familia venint a casa nostra a comprar el pa seu de cada dia.

Total, que a banda de l’entrega del premi en q√ľesti√≥ se’n munta una de ben grossa, a Ca Massita. Es talla el carrer, es munten taules i parafern√†lies v√†ries i es fa un berenar popular a base de farinada de repassos (indocumentats, llegiu aqu√≠ :-P ) i mistela (un vi dol√ß de la terra). I com que a ma germana, mun cunyat i l’imprescindible Juanjo Roda els va la marxa, el berenar esfonamenta en dues peces de farinada… de dos metres de llarg!!! Ara, el marr√≥n (mai tan ben dit!) de fer-la se’l menja Ignacio Juli√°n, el forner que treballa a casa.


De fet, aquest parell de peces de farinada formen part imprescindible de la celebraci√≥ i fer-les √©s tot un espectacle. Que exagero? No pas! Mireu, si no, el v√≠deo que us hem muntat per a ensenyar-vos com es fa. Pas a pas i amb m√ļsica del vinarossenc m√©s universal: el pianista i compositor Carles Santos. Per cert, amb les obres que va crear per als Jocs Ol√≠mpics de Barcelona…

La farinada d’enguany ja est√† en marxa: s’entrega el proper dissabte 17 de desembre a les 19:00 hores, just abans que la fleca tanqui per vacances. Tot est√† a punt per fer la pe√ßa daurada i les dues b√®sties de dos metres. Voleu venir? Esteu convidats! No podeu? Doneu-li un cop d’ull al v√≠deo: vais a flipar! Palabraaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! XD

Salut i farinà!

Sabores: que rodin els davantals!

dijous, 8/12/2011 (Kissumenja)

Vaig saber que em venia molt de gust escriure aquest post en un moment ben concret del curs:¬†estava asseguda a la taula, havia gaudit d’un bon sopar i una molt bona companyia i el temps havia passat volant. Escoltava dues converses, una a cada costat, i tot i que no estava participant en cap¬†vaig mirar al meu voltant i vaig veure que em sentia realment a gust.¬†Si a mi que em fan for√ßa mandra els cursos de cuina ¬†pensava aix√≤, era evident que¬†aquest havia estat… diferent.

DSC_0190.JPG

Veieu la distensió de la cosa? ;-) | Olletadeverdures.cat

Els detalls de tot plegat

Cap all√† les set vam arribar a¬†Sabores¬†i a la porta ja vam trobar en Daniel (propietari del local), en Xesco (cuiner que impartia el curs i persona que s’est√† fent r√†pidament un lloc entre els nostres amics) i la Sara Maria (coneguda blocaire). Vam entrar al local i la resta de participants van anar arribant, tots preparats per participar al taller de tapes. Llegiu b√©:¬†PARTICIPAR. Sobta que reparteixin davantals per√≤¬†resulta que ¬†tot es prepara en col¬∑laboraci√≥ amb el cuiner.¬†No s√© als altres, per√≤¬†als cursos que imparteix Xesco Bueno¬†no hi ha ning√ļ que no participi en algun dels plats , ni que sigui pelant una patata.

Sabores.jpg

Alguns moments del curs | Olletadeverdures.cat

Despr√©s d‚Äôuna petita introducci√≥ per explicar el qu√® far√≠em, que no nom√©s d’escoltar viu el blocaire, en Xesco va repartir feina per a tothom: uns feien maionesa de mostassa, ¬†els altres picaven carquinyolis, fregien pasta deixada assecar o farcien¬†sandvitxos¬†de foie i poma. El qu√® ¬†ens va tocar fer a Massitet i a mi va ser¬†tallar els esp√†rrecs, pelar una miqueta la base i bullir-los.¬† No s√© com s‚Äôho va fer, per√≤ tot i ser al voltant de 15 persones, ni vam treballar massa, ni vam esperar massa, ni vam escoltar massa explicacions sobre els plats… No s√© si m‚Äôentendreu, per√≤ √©s com si tots hagu√©ssim parlat abans qu√® s‚Äôhavia de fer, tot flu√Įa com si ho hagu√©ssim fet tota la vida. Dic jo que aix√≤ √©s m√®rit del xef, no?

Quines van ser les tapes?

I si amb la preparació no n’havíem tingut prou, encara ens faltava seure al voltant de la taula, xerrar amb uns i altres i degustar les meravelles que acabàvem de preparar:

Espàrrecs amb maionesa. Els espàrrecs només estaven escaldats, just per donar-los una textura cruixent, però la gràcia del plat és la maionesa, que duia un punt de mostassa que la feia ben interessant.

Sandvitx de poma i foie micuit. M’hagués menjat la pasta fullada sola, pintada amb sucre i canyella! Aquest va ser un dels triomfadors de la nit i crec que aquests nadals estarà present en més d’una casa. En la dels Olletos, segur! ;-)

DSC_0224.JPG

Guaita què bonics i saborosos! | Olletadeverdures.cat

De la terra. √Čs una amanida per jugar amb el sentits de la vista i del gust i no √©s gens dif√≠cil de preparar. Es necessiten ingredients cruixents com galeta, s√®sam carquinyolis, quicos,… i germinats per simular l‚Äôherba.

Pasta inflada. √Čs un aperitiu super divertit: es bull la pasta molt, molt, molt, fins que es passi i es deixa assecar a la cuina. Quan es vol fer servir es fregeix (ha de ser amb l‚Äôoli ben calent i un cop r√†pid) i ja ho tenim.

Caputxino de bolets. No tinc paraules, gent! √Čs bon√≠ssim¬† i a m√©s la presentaci√≥ em va arribar al cor. Us informem de l‚Äôelaboraci√≥ en un proper post… No es bo donar tanta informaci√≥ junta. :-p

DSC_0247.JPG

No sembla ben bé un cafè? | Olletadeverdures.cat

Quallada de foie. Què més us haig de dir si a més duia peres trufades al damunt? Una delícia!

Agraeixo molt a tothom qui estava per all√† que em fessin passar una estona tan agradable. Per√≤ sobretot a en Xesco, que trobo que √©s una persona que en sap molt per√≤, sobretot, que sap com transmetre-ho de manera divertida i engrescadora. S√© que no √©s f√†cil! Ho dic amb coneixement de causa, qua de tant en tant tamb√© tinc uns quants energ√ļmens al davant… :-)

Si voleu m√©s informaci√≥ sobre la trobada, podeu llegir els posts de la¬†Sara Maria, en¬†Manel, l’Anna, la¬†Si√≥n, o la Margot.

Kissumenja

Arr√≤s el hanout (o hist√≤ria d’un llepafils)

dijous, 1/12/2011 (Massitet)

Si els senyors de l’Institut d’Estudis Catalans coneixen mai el meu fillol, aprofitaran l’ocasi√≥ per introduir una frase com aquesta per il¬∑lustrar la definici√≥ que el diccionari dona de llepafils: “Sebasti√† √©s un llepafils: nom√©s li agraden tres o quatre coses de menjar”. S√≠, estimats, el meu fillol √©s una mena d’ovella negra gastron√≤mica a la nostra familia, tastaolletes i un p√®l golafres per mandat gen√®tic. Seguint al Diccionari de l’IEC, jo no conec a ning√ļ m√©s “triat excessivament, escrupol√≥s, en el menjar”…

Aix√≤ s√≠, les tres o quatre coses que li agraden les menja compulsivament: la truita de patata de l’abuela Salin (la matriarca Massita…), la fideua de la idem, la carn a la planxa sanguinosa, la sopa del putxero, les arrossos secs¬†i sense “coses” (sobretot si s√≥n verdures)… I sobretot, sobretot, els plats amb esp√®cies. Haurieu de veure com es menja els entrepans de shawarma del pako del costat de casa! :-o

Total, que sabedor de les manies culin√†ries¬†que acumula la criatura en q√ľesti√≥, un dia li vaig¬†suggerir a ma germana que li compr√©s un paquet de ras el hanout. Li agradava molt i de sempre¬† el curri (ep, que t√© 13 anys!) i vaig pensar que podria explorar aquesta altra barreja marroquina. I la cosa va triomfar com l’Starlux, tu!¬† A base de proves i tastets diversos, la criatura s’ha muntat un plat de creaci√≥ pr√≤pia que respon als seus gustos personals i de nom un punt catxondo: l’arr√≤s el hanout¬†. Aqu√≠ va la recepta, via ma germana,¬†per a la (tamb√© for√ßa) t√≠pica parella amb fill preadolescent:

  • 6 pintxos morunos
  • 250 grams d’arr√≤s bomba
  • ¬†Ras el hanout
  • 1/2 carabaceta (carbass√≥)
  • 1/2 alberg√≠nia
  • Aigua i sal

Agafem una paella (aix√≤ √©s important) i sofregim els pintxos amb una mica d’oli d’oliva verge extra. Els reservem. Llavors a la mateixa cassola on hi ha la subst√†ncia (ma germana dixit) dels pinxos, afegim aigua a bollir amb el ras al hanout. Al gust, per√≤ amb un mica de criteri que els pintxos, com dirien al meu poble, ja van carregats de bombo! Deixem que l’aigua arranqui el bull i llavors hi afegim l’arr√≤s. Ho courem fins que perdi l’aigua.

392793_1901636240787_1838138017_1302181_1419266552_n.jpg

Fent el post he descobert que no l'he menjat mai!! Oido, cocina??!! | Foto: Sebastià Cervera

 

Heu d’anar amb compte amb el liquid, ja que l’arr√≤s ha de quedar meloset (ma germana dixit un altre cop) i no pas nedant en aigua, com podeu veure a la foto. Un pista: 2’5 cops el volum de l’arr√≤s en aigua. Per acompanyar, fem uns xips de carabaceta i alberginia que posarem al costat del plat, de manera que l’artista que ha insipirat aquest plat pugui decidir si est√† en mode llepafils intens¬†o moderat…

La recepta és obra de ma germana, però el nom li ha posat mun fillol. A banda de punyeteret a la taula, té una vena creativo-catxonda molt marcada i molt divertida, que explota jugant amb els jocs de paraules i els dobles sentits. I no, no és passió de padrí: no trobeu que juntar arròs amb ras el hanout té el seu punt? ;-)

Total, que el plat en q√ľesti√≥ forma part del r√†nquing de plats preferits del llepafils major del regne,¬†competint amb les sopetes, les tortilletes i les patatetes fregidetes de la matriarca. Ah! I la foto¬†√©s de l’artiste, que se’ns ha afeccionat a la cosa. Si √©s que te totes les gr√†cies, mun fillol… ;-)

Salut!

Amanida de llenties, verduretes i tonyina

dijous, 24/11/2011 (Massitet)

Un de cada cinc catalans viu sota el l√≠mit de la pobresa, i en el cas dels infants, aquest percentatge augmenta fins a un de cada quatre. La gent del Banc dels Aliments s’esfor√ßa cada dia per alleujar aquesta situaci√≥, i els blogaires que escrivim de menjar volem contribuir a fer m√©s visible la seva tasca”. No se m’acut millor manera per comen√ßar aquest post que la frase que Mar Calpena va escollir per encap√ßalar el post on expliquem qu√® √©s #blogscontralafam

Feia molt de temps, massa, que una colla de blocaires volíem fer alguna cosa per ajudar a la gent del Banc del Aliments en el seu Gran Recapte, que té per objectiu recollir aliments de llarga durada ((llegums seques, llet, oli, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural) per fer-les arribar a les persones més necessitades del nostre país. Un milió i mig, viuen per sota del llindar de la pobresa. Poca broma, amb això. Així que mitja dotzena de blocaires, liderats per Starbase de decuina.net, he decidit intentar ajudar. Com? De dues maneres.

DSC_0157.JPG

Si li doneu forma de timbal amb un motlle, sembla un plat de festa! | Olletadeverdures.cat

La primera, instar-te a tu, lector nostre, a participar en el gran recapte. Certament, molts dels blocaires no tenim desenes de milers de seguidors i com a influencers fluixegem for√ßa (malgrat el qu√® pensi alguna que altra empresa…), per√≤ estem segurs d’una cosa: alguna cosa podem fer. Ahir feia una c√†lcul: si cadascun dels nostres 917 seguidors de Facebook compressin un sol quilo de menjar, gaireb√© s’aconseguirien una de les 800 tones que s’ha marcat com a objectiu per a enguany. Com ho veieu? Va, un quilet!

La segona, penjar una recepta feta amb els ingredients que¬†es necessiten: de llarga durada, f√†cil conservaci√≥ i¬†molt¬†nutritives. La¬†intenci√≥ es¬†fer un recull de receptes¬†on-line que pugui donar idees per fer receptes variades i si pot ser una mica originals que alegrin una mica unes taules magres i¬†massa¬†buides. Les recollirem totes aqu√≠, amb l’objectiu que sigui un¬†receptari permanent i de f√†cil consulta. Esperem, tamb√©,¬†que de profit.

Aquí teniu, doncs, una recepta pensada amb tots aquests criteris. Un plat, per cert, que és un clàssic a cals Olletos i que mai havia aparegut pel bloc. Coses de blocaires: fas les fotos i mai fas el post. En fi. Aquí la teniu en versió per a la típica parelleta sense fills:

  • 300 grams de llenties cuites
  • 1 tros de pebrot verd
  • 1 tros de pebrot vermell
  • 1/2 ceba blanca no gaire grossa
  • 4 cullerades soperes de vinagre¬†de vi negre

Posem les llenties cuites en un bol i hi aboquem a sobre l’oli de la tonyina i les quatre cullerades de vinagre. Ho remenem i ho deixem que es maceri una mica. Mentre, aprofitem per tallar les verdures ben petites, m√©s o menys de la mida de les llenties. La idea √©s fer un plat una mica bonic, que no √©s el cas de la foto. Per fer-ho, agafar√≠em un motlle met√†l¬∑lic i posem les llenties. Llavors, posem a sobre les verduretes a sobre i ho arrodonim posant la tonyina desmollada a sobre, intentant donant-li una mica de volum.

La veritat √©s que √©s una amanida que queda ben bona i ben gustosa, tot i la senzillesa dels ingredients i tamb√© de de l’elaboraci√≥. Per no tenir, no t√© ni cocci√≥: tot en cru, f√†cil i r√†pid.¬†Feu una cosa, a veure qu√® us sembla:¬†aneu al¬†mercat, compreu els ingredients per fer-los i, de passada, en deixeu dos o tres quilos als voluntaris del Banc dels Aliments. Si no costa res…¬†

Salut i bons aliments (de llarga durada!)

Un pa del 15 amb Iban Yarza

dilluns, 14/11/2011 (Massitet)

La nostra participaci√≥ d’aquest mes a La recepta del 15 √©s una mica, per no dir molt, tramposa. Resulta que la cosa anava de pa, per√≤ servidors de vost√®s no s√≥n precisament un astres de la fleca. Ni tan sols uns mindundis del forn. De fet, ja sabeu que Massitet s’ha plantejat com a repte d’aquest any aprendre a fer pa a casa. Per aix√≤ va fer un stage a Ca Massita (la confian√ßa dona f√†stic. eh, cunyao?) i per aix√≤ la setmana passada es va apuntar a un curs per a principiants d’Iban Yarza. I aix√≤ darrer ens ha salvat la participaci√≥ a la recepta de novembre…

Introducing Mr. Yarza
Suposant que Iban necessiti de presentaci√≥, us volem fer cinc c√®ntims d’aquest basc d’esperit global i √†nima panarra. El nostre primer contacte amb aquest aut√®ntic crack del pa dom√®stic va ser a trav√©s del seu bloc Te quedas a cenar? un dels m√©s personals que mai hem conegut. Quan hi vam establir contacte estava treballant al Regne Unit com a traductor, la seva feina fins fa poc. Per√≤ ja llavors tenia el cuc panarra a dins.

DSC_0157.JPG

El mestre Yarza, més concentrat que la massa mare que fa servir | Olletadeverdures.cat

Tan gran era el cuc, que ara es guanya la vida (entre altres coses) donant cursos de pa per tota la pen√≠nsula ib√®rica, ha traduit un dels millors llibres de pa que hi ha de l’angl√®s al castell√†, gestiona un bloc delici√≥s que es diu La memoria del pan i √©s l’ide√≤leg i cogestor d’una aut√®ntica enciclop√®dia panarra que es diu El foro del pan. √Čs, sense cap mena de dubte, la persona que conec que m√©s sap de pa. I no nom√©s jo: mun cunyat i ma germana van flipar amb tot el qu√® sabia quan va visitar Ca Massita (mireu quin post m√©s xulo li va dedicar a la farinada de repassos… :-) )

Total, que una vegada m√©s la vida em vas regalar una d’aquestes coincid√®ncies que em permeten pensar que l’univers dedica tota la seva atenci√≥ a fer-me la vida m√©s f√†cil i el passat 5 de novembre vaig aconseguir pla√ßa en un dels seus cursos. Genial, 10 dies abans del¬† 15: temps de sobra per fer el pa i penjar-lo! Per cert, aix√≤ de tenir pla√ßa als cursos d’Iban t√© el seu m√®rit: Fes-te Farinetes¬† n’oferia unes 60 i es van acabar en menys de 48 hores! Aquest senyor √©s l’elBulli dels cursos de pa: o envies correu un mimut despr√©s que s’obri la convocat√≤ria o no pilles lloc ni de rebot!

Massa mare i llarga fermentaci√≥… Jarl!
Total, que el dissabte m’hi vaig estar 4 hores aprenent d’aquest pou de ci√®ncia, que s’explica claret, claret i amb suavitat i que t’ensenya pas a pas de qu√® va la cosa. Jo, ja em perdonareu, no us ho explicar√© tot. Ja us vaig dir a l’agost que crec que no hi ha cosa m√©s dif√≠cil d’explicar per escrit en un post que fer pa. Aix√≤ necessita llibres,¬†que per aix√≤ n’hi ha! En tot cas, aqu√≠ va la recepta que vam fer servir per a una pe√ßa d’uns 800 grams:

  • 200 grams de massa mare (aqu√≠ Ib√°n us explica com fer-la… i mantenir-la viva!)
  • 500 grams de farina panificable (pregunteu al forner, que al s√ļpers la cosa est√† molt malament…)
  • Entre 280¬† i 315 grams d’aigua (ja la ballem, oi? Jo ja ho he dit, que √©s dif√≠cil d’explicar!)
  • 12 grams de sal

Us explicar√© nom√©s els grans passos, sobretot els de rep√≤s i fermentaci√≥. Per mi, els dos m√©s interessants de la sessi√≥. Iban barreja els ingredients en un gran bol i els deixa reposar mitja hora abans de pastar-los. Un dels grans aprenentatges que he tret del curs √©s que el rep√≥s: ajuda a que la pasta agafi consist√®ncia i que no s’enganxi, cosa que evita afegir farina en exc√®s.

DSC_0182.JPG

Un rodó colorat i bonic, malgrat els talls poc profunds | Olletadeverdures.cat

Llavors, la pasta durant uns 10 o 15 minuts aproximadament, fins que queda suau i flexible. La deixa fermentar unes 3 o 4 hores (depenent de temperatura i humitat) per despr√©s donar-li la forma. Un cop t√© la forma que volem, la posa en un bol folrat amb un drap de lli i la deixa dues o tres hores m√©s, fins que dobli el volum. Impressionant, el cam√≠ per arribar al pa…

A l’hora de posar-lo al forn, un parell de trucs. La safata on el courem la posem a dins, per a que tamb√© estigui a 250 graus quan hi posem el pa. El pa el posa sobre un full de paper de forn per poder-lo posar directament a sobre de la safata. Aix√≠ mateix, posa un vol met√†lic amb aigua dins del forn per a que doni humitat. I el forn primer el t√© a 250 graus per a despr√©s baixar-lo a uns 200, ja que els primers 10 -15 minuts de cocci√≥ ha d’estar m√©s fort -despr√©s ja baixem a uns 200.

DSC_0185.JPG

L'aspecte interior ja era una mica més inquietant... | Olletadeverdures.cat

El resultat, la nostra versi√≥ del pa, √©s el que veieu a la foto. Ens vam endur la massa que vam fer al curs cap a casa i el vam coure all√†, amb la qual cosa Iban no el va veure fet. M’hagu√©s agradat que li hagu√©s donat un cop d’ull. No fa mala pinta i estava bo, molt bo: sabor intents i penetrant, on es nota¬†la feina que hi han fet¬†pel temps i la massa mare. Pa de veres, que sorpr√®n si est√†s acostumat a la porqueria insubstancial que es pot trobar per aquests m√≥ns de D√©u.

Per√≤ trobo que la crosta no era prou cruixent i que la molla estava massa humida. Per√≤ com que mai he fet pans amb massa mare, no s√© si √©s un pa defectu√≥s i, si ho √©s, fins a quin punt. Com explicava Iban, en aquest pa√≠s estem obsessionats amb pans amb molt de volum, i a mi veure’l tan tupid em fa pensar que no estava b√© del tot. Per√≤ ves a saber: La ignor√†ncia ja les t√©, aquestes coses…

Estic content com un g√≠njol. La recepta del 15 li m’ha permes, un cop m√©s, creuar una frontera. Ja ho¬†va fer¬†fa un parell de mesos amb l’escabetx i ho¬†ha fet ara amb el¬†pa. Anem avan√ßant, doncs, que no es pas poc. Ara, hem de recon√®xier que la carrera de flequers l’estem fent a bones universitats: primer¬†Ca Massita, despr√©s Iban, i quan calgui un altre cop¬†Ca Massita. Cunyao, que torno! jajajaja

Salut i pa!

Crumble de rocafort i porros

divendres, 11/11/2011 (Massitet)

Estic segur que a tots vosaltres tamb√© us ha passat m√©s d’una vegada: nom√©s de llegir el nom d’una recepta, ja sabeu que us agradar√† quan la menjareu. √Čs m√©s, nom√©s llegir-ne el t√≠tol us agafen ganes de cuinar-la. No us cal saber-ne tots els ingredients ni tampoc la t√®cnica; tot aix√≤ √©s secundari i no far√† canviar la vostra decisi√≥. Doncs exactament aix√≤ √©s el que ens va passar quan al darrer n√ļmero de la revista CUINA vam llegir aix√≤: “Crumble de rocafort i porros”.

Ja sabeu que, des que vam anar a Anglaterra fa tres anys, vam tornar enamorats de la cuina de l’illa brit√†nica m√©s grossa. Sense cap mena de dubte, el crumble de poma √©s un dels plats que m√©s hem fet, d’all√†. I no solament perqu√® sigui molt f√†cil de fer, sin√≥ perqu√® √©s ben bo. Per tant, comen√ßant per crumble ja ens tenia for√ßa guanyats… Si hi ha una menja que li agradi a Kissumenja, aquesta √©s el formatge: n’√©s menjadora compulsiva; addicta a qualsevol forma que adopti la llet quallada i en especial, els m√©s forts. Per√≤ aix√≤ no √©s tot: resulta que Massitet √©s un gran amant dels porros, que donen un¬†toc molt¬†xulo a arrossos, pastes, olles i cremes de verdures.

DSC_0196.JPG

La crosta de dalt no solament és "sexy", és boníssima! | Olletadeverdures.cat

Ja veieu, tres de tres. Si fos el Trio de Loteries de Catalunya, haur√≠em tret un dineral! :-P Total, que¬†el vam fer per dinar un diumenge i ens va encantar. Crec que no trigar√† gaire en tornar a parar a taula i √©s probable que el proper dinar de convidats caigui. Perqu√®? Doncs perqu√® √©s f√†cil de fer, √©s original i¬†queda la mar de b√© a taula si l’emplates amb una mica de gr√†cia i acompanyat d’una amanideta . Aqu√≠ van les mides de la recepta per a quatre persones que va sortir al CUINA d’octubre:

  • 100 grams de farina fluixa
  • 80 grams de mantega
  • 5 porros
  • 1 cullerada d’oli de nous (o d’oliva verge extra, no passa res)
  • 100 grams de rocafort
  • 250 ml de nata l√≠quida (nosaltres vam posar llet per fer-la m√©s lleugera)
  • 2 ous
  • Nou moscada, sal i pebre

Primer de res, posem els porros a suar a una paella amb la cullerada d’oli. Mentre suen, desfem el rocafort amb la nata (o la llet) i quan estigui ben barrejat, hi posem els dos ous batuts. Ho mesclem i ho treiem del foc. Quan ja estiguin els porros transparents, ho afegim a la mescla anterior; i ho posem a la safata del forn on ho courem. Toquet de pebre i toquet de nou moscada. Llavors, agafem la mantega una mica temperada (no fosa) i la barregem amb la farina fins que obtinguem unes molles (crumble¬†vol dir desmollar) ¬†homog√®nies de mida irregulars. Llavors, les posem per sobre de la barreja. Mitja horeta a 210 graus haurien de deixar aquestes molles daurades, que √©s del qu√® es tracta. I ja est√†. Nyam!

Un parellet de trucs. El primer, mireu que els porros no tinguin gaire aigua ni que la seva barreja amb la nata us quedi massa l√≠quida: sortir√† per sota quan l’emplateu. Per experi√®ncia pr√≤pia del primer… La segona, no feu les molles del crumble gaire grosses: la idea √©s que la part de dalt quedi cruixent. El seu contrast amb la part de sota, molsuda, √©s genial!

Un plat contudent, gaireb√© de plat √ļnic. Nosaltres la vam acompanyar tot just amb una amanida que vam treure de la revista anglesa Delicious Magazine¬†(properament a les seves pantalles!) i va resultar un dinar prou contundent, d’aquells que m√©s val no tenir un gran postre. No se si m’explico… ;-) ¬†

Salut!

 

Les Cols: una experiència rodona

diumenge, 6/11/2011 (Massitet)

Encara no havia sortit de Les Cols, a Olot, que ja estava pensant en quin seria el fil conductor del post que li dedicaria: que havia estat una experi√®ncia¬†rodona. No √©s massa habitual en mi sortir del restaurant amb les idees tan clares, per√≤ la veritat √©s que el plantejament d’aquest lloc m’ho va posar f√†cil: vam acabar on vam comen√ßar (al jard√≠), l’edifici i la cuina van de la m√† (l’un, met√†fora de l’altra?) i el plantejament culinari √©s d’una coher√®ncia que tomba. Rod√≥, perfecte.

Comencem a dibuixar el cercle…
Arribes a Les Cols i el primer que fas √©s una visita guiada per l’edifici, espectacular: una antiga massia camuflada (sic) en mig d’un pol√≠gon industrial que han restaurat amb tocs futuristes. No es nota el xoc fins que has entrat i, sobretot, quan¬†passes a la famosa sala daurada, icona del restaurant. Un cop vist el lloc, si el temps ho permet et porten al jard√≠ on far√†s temps menjant els entreteniments que obren el men√ļ.

DSC_0244.JPG

Els blinis i els entrepans a l'aire lliure | Olletadeverdures.cat

Vam tenir sort i la Garrotxa ens va regalar un migdia¬†de sol i caloreta que ens¬†va permetre gaudir d’un pica-pica divertit i arrelat al territori: crosta de fajol; entrep√† calent de blat de moro escairat; blini de fajol i fesols de Santa¬†Pau. Sensacional aquest darrer. Copeta de cava rosat per acompanyar un¬†vermut arrelat al pais…¬†

La Garrotxa (renovada) al plat
No m’ha costat gaire explicar la cuina del lloc, aquest cop. Les coses s√≥n f√†cils aqu√≠, ja us ho he dit. Al web de Les Cols hi ha una (auto)descripci√≥ que crec encertad√≠ssima. Diuen d’ells mateixos que¬†fan¬†una “cuina sobria per√≤ essencial; depurada per√≤ generosa” ; “una cuina del paisatge i de l’estacionalitat, del producte no viatjat“. Una cuina d’autor arrelada al territori: “Treballem, amb una¬†visi√≥ particular, els productes de la Garrotxa: les patates de la Vall d’en Bas, el fajol, el blat de moro, l’aviram de pag√®s -√†nec i pollastres-, els fesols de Santa Pau, la ratafia, el porc i els embotits…” i una llista interminable que¬†tracten amb “un llenguatge d’avui“.

DSC_0257.JPG

L'amanida, joc de textures amb sabor de la terra | Olletadeverdures.cat

Sense cap mena de dubte, els plats que m√©s van sobresortir d’un men√ļ amb 18 entrades d’un nivell general alt√≠ssim van ser les que expressaven amb m√©s claredat aquest joc entre modernitat i tradici√≥. Amanida de rovellons, pinyons, fulles tendres i tortell d’Olot. Sensacional. D’amanides d’aquestes no ens en cansariem.

IMG_3009.JPG

Un dels millors arrossos que hem menjat mai... Oh! | Olletadeverdures.cat

“Un plat d’hostal”, segons ells: arr√≤s de pag√®s amb calamars de llauna, allioli suau i calamars a la romana. On √©s aquest hostal?! Hi volem fer nit una setmana!! Un “peix de muntanya”, diuen: bacall√†, pil-pil, oli de cirereta i cotnes. Visca el peix de muntanya, tu! De les postres, categoria a part, ens quedariem amb el mat√≥ gelat, nous garrapinyades i melmelada de tomata. Fant√†stic, fresc, sabor√≥s.

Culte al producte català
L’arrelament al territori no es limita solament a la Garrotxa ni tampoc a les elaboracions pr√≤pies. Era directament impressionant el carro de pans del forn de llenya dels Hostalets d’en Bas. Fins a cinc tipus diferents¬†de pans de molla humida i color crema; densa per√≤ ullada; amb crosta fosca i cruixent. Buf…

DSC_0273.JPG

Dolç, salat, cruixent, melós, cremós, territori... Bon exemple de Les Cols | Olletadeverdures.cat

La tria d’olis ens va deixar bocabadats, directament. Empord√†, Garrigues, Baix Ebre-Montsi√†… el milloret de cada casa per acompanyar amb els diferents pans que ens van donar. Un entreteniment ben nostrat i que permet el lluiment dels productors de¬†Catalunya nostra. Certament, si es tracta de promocionar l’oli d’oliva verge extra del pa√≠s, aquesta gent no es queden curts! ;-)

Fenomenal el carro de formatges, tots catalans artesans (i de llet crua, si no recordo malament). Devia haver-ne com una vintena de diferents, des dels més frescos als tupins més reconeguts. Aquí, la Garrotxa tornava a aparèixer però rodejada pel Maresme i totes les comarques del Pirineu. Per contrastar, amb les mermelades de fruites i verdures fetes de casa. Sensacional: van aparèixer després de 12 plats i abans de tres postres, però van triomfar. No us els salteu!

DSC_0280.JPG

Gallina de piel només de tornar a veure'n la foto... | Olletadeverdures.cat

Per acabar de reblar el clau, el vi que ens van proposar¬†era una Garnatxa Blanca de la Terra Alta (tot un signe d’identitat d’aquesta DO) embotellat per al restaurant en una ampolla espectacular: una magnum llarga i estilitzada. Un vi sorprenent:¬† fresc i un punt √†cid, molt poc semblant als garnatza blanca densos i dolcencs que¬†s’hi solen fer. Estupendu: una ll√†stima que no es pugui comprar en botiga.

¬†Arquitectura: l’edifici com a met√†fora
Sobre el nivell de la cuina no hi va haver discussi√≥ entre els cinc afortunats que vam acudir a Les Cols: impressionats, gallina de piel. Ara b√©,¬†hi va haver una¬†certa controv√®rsia sobre el local. Per a mi, era molt coherent amb la cuina que s’hi fa: una masia catalana del segle XVII rehabilitada amb un estil futurista que provocava un contrast marcat entre exterior i interior.

IMG_2993.JPG

El menjador de la polémica... Amb la cuina que s'hi fa, m'és igual! | Olletadeverdures.cat

Fora els gustos personals (a mi, personalment, em va semblar massa daurat en algun punt), la veritat √©s que √©s una aposta arriscada que d√≥na personalitat i reconeixment al restaurant: si la cuina de Les Cols t√© dues estrelles Michelin, l’edifici t√© un premi FAD i d’altres comarcals i internacionals. En tot cas, un continent en total coher√®ncia amb el contingut. Tot quadra. Rod√≥, vaja…

Arrodonint el dinar
No s√© si est√† tot pensat o no, per√≤ a mi em va semblar una idea perfecta acabar el dinar on l’hav√≠em comen√ßat: fent els caf√©s, els petits furs i el gint√≤nic (un dia √©s un dia!) al jard√≠ on hav√≠em fet el vermut. Et deixen triar, per√≤ el dia i el cam√≠ fet fins ara b√© s’ho valien; aix√≠ que vam optar per jard√≠. Lona plasticosa blanca per no tacar-nos amb la gespa i la masia al davant. Per a entretenir-nos mentre xarr√†vem, caf√©s, polo de ratafia Russet, pressa de xocolata artesana i coca ensucrada dels Hostalets d’en Bas. Apali!

No hagu√©ssim marxat mai. De fet, van haver de venir a demanar-nos (a les set de la tarda!!) que havien de tancar per comen√ßar a preparar el servei del vespre. Cinc hores de festival que va una mica m√©s enll√† de la cuina i la gastronomia. No ens posarem metaf√≠sics, que al final √©s un restaurant, per√≤ aix√≤ de comen√ßar i tancar tot plegat en un jard√≠ amb vistes a la Garrotxa √©s un plus, tu… I grosset!

DSC_0284.JPG

No em direu que no és estupendu, fer el cafetó així! | Olletadeverdures.cat

Tot plegat va ser molt natural, res impostat ni precedit de llargues explicacions. F√†cil i evident. Transparent com la finestra que deixava veure les gallines passejant mentre nosaltres en menj√†vem els seus seus ous escalivats, maionesa, tonyina -un plat intrigant i delici√≥s: encara ara no s√© on comen√ßava l’ou i on acabava la maionesa, per no dir res de la tonyina invisible…

Les Cols: un lloc poc conegut
No, no m’he tornat boig. Esclar que √©s un lloc amb bona fama. Per√≤ vull acabar aquest post fent una petita reflexi√≥, a veure si la compartiu: √©s poc conegut per al nivell de cuina que hi ha i de la seva oferta global. Ximo, bon amic i bon menjador, va fer una pregunta nom√©s sortir que comparteixo for√ßa: “Com √©s que √©s un lloc tan i tan bo; i el nom de Les Cols no em sonava fins que he vingut? Qu√® passa, que no √©s medi√†tic?”.

IMG_3015.JPG

Bona oferta i bon servei: professional, proper però gens empalagós | Olletadeverdures.cat

Hi estic d’acord. M√©s enll√† del p√ļblic m√©s ent√®s, Les Cols √©s poc conegut. No forma part de l’star system culinari catal√†, i aix√≤ li resta visibilitat. La seva xef, Fina Puigdevall, no √©s precisament un dels noms que m√©s sonin en l’escenar√¨ gastromedi√†tic. Per no dir res de Pere Planagum√†, el seu cap de cuina i pe√ßa clau. Us ser√© sincer: jo en vaig sentir a parlar per primer cop ara fa un any. Digueu-me indocumentat…

No s√≥n uns desconeguts, √©s clar: la sala estava plena i el dia que hi vam anar els dos artistes no hi eren perqu√® estaven a Harvard representant la cuina del pa√≠s. Per√≤ crec que seria de justicia un reconeixment social m√©s enll√† del que tenen; i que superi el cercle professional i els dels conneisseurs. L’experi√®ncia que s’hi viu, per 150 euros per cap, √©s de Champions League gastron√≥mica.

Salut!

P.S.: TOtes les fotos dels plats del men√ļ, aqu√≠.

Muffins de gerds

divendres, 28/10/2011 (Kissumenja)

Estic asseguda al sof√†; ja fa dies que porto m√†niga llarga i m’abrigo quan surto al carrer; ara mateix, si miro per la finestra veig un cel gris√≥s i encara unes quantes gotes regalimant per la barana. A m√©s a m√©s √©s divendres i comen√ßa un cap de setmana llarg per aquells que tenim la sort de poder gaudir del pont de Tots Sants. Aquest √©s un bon moment per escriure qualsevol tipus de recepta que necessiti forn i que t’embrutis una mica les mans.

Aquest estiu vaig tornar a anar a Irlanda i, gastron√≤micament parlant, no va ser tan productiu com quan hi vaig anar amb Massitet. D’una banda, no tothom ent√©n que vulguis pagar una mica m√©s i fer un √†pat com cal i, de l’altra, molts dels companys de classe¬†estaven¬†allotjats amb fam√≠lies i ja portaven la carmanyola feta de casa, aix√≠ que jo anava a buscar un sandwich i ens el menj√†vem cam√≠ de Howth, Glendalough o on fos que an√©ssim aquella tarda. Aix√≤ s√≠, sempre trobes alguna cosa i jo no em perdia l’esmorzar al Poppies de Dun Laoghaire, a Dubl√≠n. Al descans de les 11 me n’anava cap all√† i demanava les blueberry muffins amb el white coffee. ¬†Els nostres amics del facebook ja ho saben perqu√® no vaig poder resistir pujar-hi una foto!!! ;-) Eren¬†impressionants!!!

poppies.JPG

Aix, quins records... | Olletadeverdures.cat

Ara no fa gaire vaig provar de fer la recepta a casa, però com que no tenia nabius la vaig fer amb gerds. Van quedar lletjos, però lletjos, lletjos!!! Això sí, els vaig portar a la feina i els companys estan encantats que els faci servir de conillets.

Ingredients i preparació:

  • 400g de farina fluixa
  • 175 g de sucre
  • 15g de llevadura Royal
  • La pell d’1 llimona raspada finament
  • 5g de sal
  • 284g de llet
  • 2 ous batuts
  • 85g de mantega fosa
  • 250g de gerds (frescos o congelats)

Primer de tot s’ha de preescalfar el forn a 200¬ļ (180¬ļ si √©s amb ventilador) i s’ha de posar mantega als motlles on posarem els muffins. En un bol barregem la farina, el sucre, la llevadura, la ratlladura de llimona i la sal. En un bol a banda hi posem la buttermilk (un producte l√†ctic dif√≠cil de trobar aqu√≠ per√≤ que es pot fer a casa: s’afegeix a la llet el suc de mitja llimona, es deixa descansar durant mitja hora fins que es comen√ßa a fer agre i es remena b√© abans d’utilitzar-la), els ous i la mantega.

Deixem un forat al mig dels primers ingredients, els secs, i hi afegim la barreja del segon bol. Remenem fins que els elements es combinin però no excessivament. Aquí és quan hi afegim els gerds, mirant que es trenquin el menys possible. Posem aquesta barreja als motlles que prèviament hem untat amb mantega.

Els enfornem uns 25 minuts fins que pugen i agafen un color daurat al damunt. Els deixem refredar uns cinc minuts i ja es podran treure dels motlles.

DSC_0027.JPG

Apa, que si havien d'entrar pels ulls!!! | Olletadeverdures.cat

Del gust encara no en podeu dir res, però què en dieu del bon aspecte??? Jjajajaja!! Bon profit!