Rostit de Nadal 2011: un pollastre de festa major

diumenge, 1/01/2012 (Massitet)

Sense cap mena de dubte, el rostit de Nadal que ens hem menjat enguany ha estat el m√©s negociat de tota la hist√≤ria recent dels nostres rostits de Nadal. Com ja us hem explicat un parell de cops, el dia 25 √©s un √†pat molt important a casa nostra i el plat que aquell dia es posa a taula √©s el m√©s pensat i calculat de l’any. Amb difer√®ncia. C√≤smica.

Servidor de vost√®s tenia molt clar, des del mes de maig, que volia fer la recepta que avui us porto en aquest post: un pollastre de festa major que vam aprendre a fer¬†a un dels tants i tant profitosos cursos de cuina que hem fet els darrers mesos a l’√Ātica Restaurant. Em va agradar molt quan el vaig menjar i em va agradar molt saber que era un plat que la mare de Borja, el cuiner, el feia els dies de festa grossa. D’aqu√≠ el nom.

IMG_4076.JPG

Un plat gustós i molt fàcil de menjar. Tu diràs! | Olletadeverdures.cat

Per√≤ resulta que la meva sogra, contrapart en aix√≤ de la negociaci√≥ del men√ļ del dia 25, no ho veia gens clar. Si hagu√©ssiu vist la cara i el to amb qu√® va dir “para Navidad pollo??!!”, no caldria que us expliqu√®s el nul entusiasme inicial amb que va rebre la proposta. El pobre animal√≥ li semblava poc noble per l’√†pat m√©s important de l’any. I que, a m√©s, cuinem i oferim a casa seva…

Servidor de vost√©s, per√≤, acostumat a lidiar amb situacions bastant m√©s compromeses i amb alumnes infinitiament m√©s desagradables, de seguida va saber girar la situaci√≥. Argument a: el pollastre farcit √©s un dels plats tradicionals del dia de Nadal a Catalunya. Massitet 1 – Sogra 0. Argument b: ho farem amb pollastre Pota blava del Prat (protegit per IGP) o un gall pota negra del Pened√®s,¬†les races m√©s nobles de Catalunya i part de¬†l’univers exterior.¬†Massitet 2 – Sogra 0. La veritat √©s que em vaig preparar a fons… jejejeje

IMG_4073.JPG

Si el talleu fred aguanta la forma perfectament | Olletadeverdures.cat

Total, que ma sogra ho va veure ben clar i va acabar dient que s√≠. B√©, de fet ja us deveu imaginar que la intensitat de la negociaci√≥ ha estat una d’aquestes llic√®ncies estil√≠stiques que em permeto per donar-li una mica de ritme i tensi√≥ als posts… :-P. Aqu√≠ us passo la recepta per a vuit persones (penseu que arriba despr√©s de norecordoquants entrants…):

  • 1 pollastre de pota negra o de pota blava d’uns 2’5/3 quilos
  • 200 grams (aprox) de pernil serr√†
  • 200 grams (aprox) de formatge que fongui b√© (nosaltres vam posar Cad√≠)
  • 200 grams de carn de botifarra o picada amanida al gust (ja sabeu: ou, all, julivert o…)
  • 12 prunes
  • un bon grapat de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra, sal i pebre
  • 1/2 quilo de tom√†quets madurs
  • 1/2 quilo de cebes (millor dolcetes…)
  • 6/8 grans d’all
  • Cognac, brandi o vi ranci (al gust…)
  • 1 got de brou de pollastre, de verdures o aigua

Per fer aquest palt és molt important un ingredient secret: una parada de mercat amb qui tinguis molta confinaça i siguin molt professionals! Això us estlaviarà haver de deshosar el pollastres, una cosa que deixo a mans de gent que en sap. No cal fer per el borinot, tampoc!  ;-)

Un cop tinguem el pollastre a sobre la taula amb la pell a la part de sota, es tracta d’intentar que tingui una forma rectangular que ens faciliti fer¬†un megacanel√≥ c√†rnic en enrotllar-lo. Tamb√© √©s important que no hi hagi forats (o sigui, que vegeu la pell) ni parts molt m√©s gruixudes que les altres. Sol passar que els pits siguin m√©s voluminosos. Els podem tallar i aprofitar per engreixar parts m√©s primes. Ho salpebrarem alegrement.

Ara ja només cal fer capes. Molt important: primer la de pernil. Ens ajudarà a segellar millor el formatge i evitar que ens surti. Us ho dic per experiència, que em vaig equivocar, vaig posar primer el formatge i en vaig perdre una (per sort) petita part! Llavors, posem la carn picada i aprofitem per clavar-hi les prunes, que nosaltres vam tallar per fer-ne trossos més petits. Hi posem, finalment, els pinyons.

IMG_4067.JPG

No poseu la botifarra centrada, si no a un costat. Facilita enrotllar-lo... | Olletadeverdures.cat

L’emboliquem com si f√©ssim un canel√≥ i llavors ve la segona part m√©s delicada, que √©s bridar-lo amb fil de cuina… Si per desossar-lo us recomano una bona carnissera, per cosir-lo us recomano una sogra! La meva ho va fer estupendament, cosa que em va evitar un pas al qual li tenia p√†nic. Fet aix√≤, tornem a salpebrar i el marquem a la cassola per a que agafi for√ßa color i el passem a una safata per anar al forn.

A la mateixa cassola on l’hem marcat, hi afegim les verdures picolades no gaire petites. Vigilem l’acidesa del tom√†quet, que podem corregir amb una mica de sucre. Quan ja estiguin una mica cuites les afegim a la cassola on tenim el pollastre i ho alegrem tot plegat amb un bon raig de brandi. Cap al forn a 180 graus durant 40 minuts. Anirem vigilant i si veim que es queda sense suc (no patiu, no sol passar), ho compensem amb una mica de brou o aigua.

Tot i que sembla una recepta for√ßa aparatosa i entretinguda, la veritat √©s que √©s for√ßa r√†pida i no t√© gaire feina -tret de l’habilitat t√®cnica necess√†ria per al bridat. En un parell d’hores pots tenir-ho tot enllestit, inclosa la cocci√≥. El que s√≠ que heu de tenir en compte √©s que s’ha de cuinar el dia abans de menjar-lo. La ra√≥ √©s t√®cnica: es serveix tallat a rodanxes i, per poder-ho fer, el pollastre ha d’estar ben fred. Del contrari, es desmuntaria. Un cop tallat, el podem salsejar i posar-lo 10 minuts a 200 graus al forn. Estar√† estupendu! :-)

El plat va triomfar de manera clara entre la secci√≥ vinarossenca de la taula. Va triomfar tamb√©¬†amb contund√®ncia¬†a la part jonquerenca: ma sogra s’ha convertit a la fe pollastril :-P . De fet, m’atreviria a dir que li va agradar m√©s i tot a ella que no pas a nosaltres! El tornarem a fer, perqu√® √©s ideal¬†quan tens¬†convidats: es deixa fet i a taula queda currat. I est√† ben bo! Gust√≥s, potent i de sabors variadets… Nyam!

Salut!

Per un bon any dotze!

dissabte, 31/12/2011 (Massitet)

Colla, s’acaba un any complicat i n’encetem un altre que sembla que no ser√† pas m√©s f√†cil. Tot i aix√≤, no ens volem estar de desitjar-vos que¬†2012¬†us sigui el m√©s ben√®vol possible i, tamb√©, que us permeti avan√ßar en l’assoliment dels vostres anhels.

DSC_0346.JPG

Que no us en faltin! Feliç any dotze! | Olletadeverdures.cat

Per part nostra, aqu√≠ us deixen una dotzena d’ous virtual. Signe de fertilitat i de naixement de coses noves. Per√≤ tamb√© (tot i el masclisme inherent), simbol de for√ßa i d’empenta i, tamb√©, de tossuderia. Sembla que l’any vinent n’hi haurem de posar, d’ous. Que no us en faltin, colla!

En tot cas, com sempre i sobretot: Salut i endavant les atxes!

Kissumenja i Massitet

Torrons que són bombons

dimarts , 27/12/2011 (Massitet)

Cada any, quan arriben els volts de Nadal, els mitjans de comunicaci√≥ -especialitzats o no- solen fer refer√®ncia als nous torrons que els pastissers m√©s creatius del pa√≠s s’han empescat per introduir alguna pe√ßa innovadora en el seu cat√†leg … Enguany ha estat el torr√≥ de vi, que va protagitza les not√≠cies sobre el BCN Degusta. L’any passat va generar for√ßa rebombori medi√†tic el de Gint√≤nic. I com que servidor de vost√®s √©s molt afeccionat a la beguda preferida de la reialesa anglesa, quan va sentir campanes que al seu barri s’hi feia aquest torr√≥, cap all√† que vam anar.

La veritat √©s que va generar for√ßa expectatives: no s√≥c l’√ļnic gintoniquero de la casa. El vam reservar per al dinar de Reis, el gran √†pat nadalenc de la familia Massita i el vam estar adorant com si fos el nen Jes√ļs. Per√≤… A veure com ho dic per no faltar al respecte a ning√ļ. No es pot dir que fos dolent, ni molt menys. Per√≤ tampoc va causar gran furor. Una pista: tant gintoniquero massitero concentrat i… va sobrar m√©s de mitja pastilla i ning√ļ va repetir! Significatiu, no?

No √©s la primera vegada que ens passa una cosa aix√≠. Fa un parell d’anys, uns amics d’Euskadi ens van envair unes petites joies gastron√≤miques basques: els torrons d’autor de la fam√≠lia Gorrotxategui, fets amb mandarina, trufa de iogurt, etc… No estaven dolents, per√≤ no venien de gust, com si no fossin torrons. Enguany, parlant d’aix√≤ que ens passa amb aquests productes, va sortir la frase que titula el post: “√Čs que m√©s que torrons semblen bombons”. I a continuaci√≥ va venir la seg√ľent: “I per Nadal, preferim torrons”

Total, que enguany no¬†hem buscat¬†res de nou i¬†hem comprat els de sempre on sempre, a banda de fer els nostres cl√†ssics (els nous i els de tota la vida!) No s√© si aix√≤ passa a m√°s cases o √©s una cosa nostra, que de tant en tant ens posem xiites amb les coses del menjar i no deixem passar per alt la m√©s m√≠nima innovaci√≥. Qu√® em dieu? A vosaltres tamb√© us passa? Espliqueu-nos cosetes, va, que tenim curiositat per saber… ;-)

Salut!

Galtes de porc rostides amb rom negre, llimona i mel

divendres, 23/12/2011 (Massitet)

A cals Olletos, el Nadal comen√ßa el 22 desembre. √Čs una tradici√≥ que vam instaurar ara fa quatre anys, quan Kissumenja va comen√ßar a treballar de mestra. Aquell dia, el darrer de classes, sempre cuinem galtes de porc. Aquesta mena de nova tradici√≥ va arrencar una mica aix√≠ sense voler. Per celebrar el primer cop que tenia vacances de Nadal, vaig decidir cuinar-li un plat que feia poc (despr√©s de sis anys festejant!) que sabia que li encantava. Des de llavors, no ha fallat cap dia: cada any, el 22 de desembre, galtes de porc.

DSC_0343.JPG

El daurat que agafa la ceba ja anticipa que estem davant d'un bon plat... | Olletadeverdures.cat

Normalment, la recepta la trio a darrera hora. Un o dos dies abans. Per√≤ enguany, la tenia decidida des de maig. La ra√≥? Molt f√†cil: quan vaig penjar aquest post amb les galtes de l’√Ätica, un dels lectors que m√©s ens cuida i ens alimenta l’√†nima gastroblocaire ens va deixar una recepta que em va captivar nom√©s llegir-la: galtes rostides amb rom de canya, llimona i mel. Es tracta de Perla, valenci√† militant i gastr√≤nom sempre sorprenent. Es podrien dir, perfectament, les galtes de Perla…

La recepta
√Čs un plat tan senzill com efectiu. Directe, com ens agrada a nosaltres: sabors clars, nets i reconeixibles. I potents, molt potents. Compte, de fet, amb la llimona… Agafem les dues galtes de porc amb os i les passem per un plat fons on tenim el rom de canya. Que s’empapin ben empapades. Les salpebrem¬†i les posem a marcar en una cassola que tindrem al foc. Mentre les segellem, tallem un parell de cebes en juliana i esclafem quatre o cinc alls. Ho posem en una safata d’anar al forn amb un rajol√≠ d’oli al fons. Quan les galtes estiguin marcades, les posem a sobre.

Ara bé la part més original de la recepta. A la cassola on les hem marcades, hi afegim una bona cullerada de mel i mitja llimona espremuda. Ho aprofitem per desgreixar el fons de la cassola i per a que es faci una mica de caramel. Ho llencem per sobre de les galtes i la ceba i cap al forn!

En principi la recepta ja est√†. Jo per√≤, he decidit afegir el culet de rom que ha sobrat d’emborratxar les galtes i un petit rajol√≠ d’aigua, per por que no quedessin massa seques. Les courem durant un parell d’hores. Els primers vint minuts, a forn fort: 220 graus. Despr√©s, baixarem a 170. Sempre, per√≤, mirarem de regar-les amb el suc cada vint minuts, per a que no quedin massa seques. Sempre, amb la part de l’os tocant la cassola.

Ei, colla. Grans. Molt grans. Aquesta elaboraci√≥ passa al receptari familiar dels Olletos des d’ara mateix. La segona aportaci√≥ de Perla, per cert: ja hi tenim aquest torr√≥ de cacauet. Salivant nom√©s d’enlla√ßar-lo… :-)

Salut i bon Nadal, gent!

Reserva Ibérica i els quatre trucs per comprar pernil

dimarts , 20/12/2011 (Massitet)

Una de les coses que t√© ser blocaire √©s que, de tant en tant, et conviden a con√®ixer llocs, productes o serveis relacionats amb la gastronomia. La idea √©s que, com que som blocaires, en parlarem i fem una mica de publicitat de la cosa en q√ľesti√≥.

¬†A nosaltres, per√≤, no ens solen convidar gaire. Probablement, perqu√® molt sovint diem que no i ens hem guanyat una fama… :-P No ho fem pas per cap posse purista. Ara,¬† s√≠ que hi ha algun escr√ļpol. No ens agrada fer el joc a grans empreses¬†que esperen que els ajudis a¬†promocionar el seu producte pel simple fet que te n’envien una mostra. Si volen publicitat, que la paguin!

Pernils.jpg

Qui tingués aquesta exposició de pernils a casa... | Olletadeverdures.cat

En canvi, si la invitaci√≥ arriba de la m√† d’un petit comer√ß, d’una empresa familiar o d’un artes√† lligat al pa√≠s, la cosa canvia. Segurament per raons familiars,¬†aprecio molt¬†les persones que estimen el seu producte i¬†que s’hi posen amb ganes apostant per la qualitat. Per aix√≤, quan ens van escriure des de Reserva Ib√®rica per¬†convidar-nos a una cata de pernils √≠dem no ho vam dubtar ni un segon. B√©, siguem honestos del tot: el fet que la cata fos de pernils va facilitar for√ßa la decisi√≥! :-P

√Čs una petita cadena¬†de dues botiges especialitzades en¬†ib√®rics, especialment pernil.¬†La porta en Manel L√≥pez, segona generaci√≥ d’una nissaga que t√© el seu origen a la coneguda Tocineria Marcos, a La Boqueria.¬†¬†En fi, que amb aix√≤ ja an√†vem m√©s que conven√ßuts a fer la cata i parlar-ne mentrestant a trav√©s del twitter d’en Massitet i del Facebook d’Olleta. Per√≤ un cop all√†, la veritat √©s que el plantejament ens va seduir del tot: no era senzillament anar provant pernils, sin√≥ que va ser tota una m√†ster class de pernils ib√®rics.

Resulta que¬† Reserva Ib√®rica tamb√© √©s l’√ļnica empresa¬†catalana que exporta pernils d’alta gamma al Jap√≥. Els van a comprar directament a¬†Andalusia, Extremadura i Salamanca; i els trien ells personalment. Uns experts en la cosa, vaja! Total, que ens va donar un munt d’informaci√≥ que crec que ens pot resultar √ļtil com a consumidors. Sobretot, de cara al Nadal, quan la compra d’aquestes pernils es dispara.

Tallant.jpg

En Manel López en plena explicació "pernilera" | Olletadeverdures.cat

Abans de res, aclarir una mica que els pernils ib√®rics ho s√≥n perqu√® el porc amb qu√® es fan s√≥n de ra√ßa ib√®rica. No t√© res a veure, dons, amb l’elaboraci√≥. √Čs gen√®tic!! Poca broma, que hi ha qui diu que ven pernils ib√®rics i no ho s√≥n! Que no nos embauquen!!. Ara b√©, aqu√≠ hi ha tres qualitats: de gla (bellota), d’enceball (recebo) i de cebo. Si no es de ra√ßa ib√®rica, no es pot denominar aix√≠: √©s el (tamb√© fam√≥s) serrano…

El¬†de gla¬†√©s el millor i per dues raons b√†siques. La primera,¬†m√©s coneguda,¬†√©s la seva alimentaci√≥: abans de morir nom√©s menja glans. Ho fa durant el per√≠ode de montanera, que va del setembre al mar√ß: √©s quan els animalons en q√ľesti√≥ es passen el dia passejant per la famosa dehesa menjant herbetes i aglans. La segona ra√≥ √©s que¬† es solen fer amb els millors porcs, √©ls que s√≥n 100% de ra√ßa ib√®rica. Perqu√® resulta que si un porc √©s un 50% ra√ßa ib√®rica, el seu pernil ja es pot vendre a com tal… Oju amb aix√≤, colla!

I qu√® podem fer per saber que estem davant d’un bon pernil, d’un d’aquests tan estupendus? Quines pistes podem tenir? Aqu√≠ √©s on en Manel ja ens va guanyar del tot. ja sabeu que hi ha poques coses que ens agradin m√©s que aprendre coses noves… Aqui van tres trucs per identificar-lo:

  • El pernil ib√®ric de qualitat sua sempre. Per tant, ha d’estar brillant i oli√≥s. No pot ser secot ni sense brillantot
  • El pernil ib√®ric de qualitat t√© el greix de color marfil, tirant a crema. No sol ser blanc, sin√≥ d’un color m√©s trencat
  • Demaneu que us el deixin provar: el greix s’ha de desfer nom√©s posar-se’l a la boca. De fet, nom√©s amb tocar-lo ja ho notareu, com es desf√†.

Manel també ens va fer una recomenació molt interessant i molt honesta per la seva part, que es dedica a vendre pernils: no us guieu només pel preu per comprar un pernil! No sempre hi ha correspondència entre millor qualitat i major preu. De fet, ells ho han comprovat a la botiga: si es dona al client a provar entre tres o quatre pernils, la immensa majoria sol quedar-se amb els menys cars! Curiós, oi? Doncs ja sabeu, demaneu tastar-los! :-)

 

Aclarit to aix√≤, aqu√≠ ja entrem en el complicat terreny dels gustos. I aqu√≠, en Manel tamb√© ens va ajudar amb unes quantes pistes. Tot i que hi poden haver difer√®ncies entre productors, en general¬†el principal factor que influeix en diferenciar els pernils √©s el proc√©s de curaci√≥. I aqu√≠, el clima √©s determinant. I, d’aqu√≠, les difer√®ncies entre la DO Guijuelo (Salamanca) i la DO Jam√≥n de Huelva (Andalus√≠a i Extremadura). No confondre amb el Jabugo, que √©s una cosa diferent (mireu els comentaris, que hi ha informaci√≥ interessant!)

Pernil.jpg

En primer pla, Sierra de Huelva. En segon, Guijuelo | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que les difer√®ncies es noten. El de Salamanca sol ser m√©s dolcenc, menys salat, m√©s matisat. Aix√≤ es deu a qu√® el clima m√©s fred de la zona fa que la maduraci√≥ sigui m√©s lenta. Heu de tenir present que en el proc√©s de curaci√≥ passen un parell de coses. Durant el dia, amb la calor, el pernil sua i el greix es reparteix. Per la nit, el fred fa que el greix deixi de fluir i s’assenti, fixant-se per tot el pernil…

Al pernil de Huelva, la cosa √©s m√©s r√†pida: la temperatura mitjana m√©s alta i la calor m√©s intensa fa que la curaci√≥ sigui m√©s r√†pida, donant lloc a pernils un p√®l m√©s salats, m√©s intensos… Tamb√© te un color m√©s torrat, el greix. M√©s pujat que el crema que us deiem abans… Per a gustos, colors: a mi em va agradar m√©s el de Jabugo mentre que a Kissumenja el de Salamanca. I aix√≤ que ella va n√†ixer al mig de la serra de Huelva! ;-)

Un dia ja us vaig dir que,¬†per¬†fer content un¬†blocaire,¬†l’hi has d’ensenyar alguna cosa nova. Ha d’apendre¬†quelcom¬†mentre s’est√† amb tu. Com podeu imaginar, nosaltres vam sortir m√©s que contents, de Reserva Ib√©rica. Ara √©s el nostre lloc de refer√®ncia per anar a buscar bons pernils… Sobretot, quan veus al capdavant a un paio tan ficat i tan honest…

Salut!

P.S.: Gent, llegiu els comentaris a aquest post, que hi ha aportacions de valor de n’Starbase, en Manel i en Jordi. Gr√†cies!

Tres tapetes bones, vistoses, f√†cils… i nadalenques!

dijous, 15/12/2011 (Massitet)

Com ja us va explicar Kissumenja fa uns dies aqu√≠, fa unes setmanes vam anar a gaudir d’un curs de cuina amb el xef i blocaire Xesco Bueno al Taller de cocina Sabores,¬†a Gr√†cia. A part de la dimensi√≥ social i docent (ens ho vam passar bomba i van aprendre un munt!), la veritat √©s que en vam treure unes quantes receptes ben bones, interessants i vistoses. Tant, que tres les pensem incorporar al men√ļ de la nit de Nadal.¬†

¬†De fet, totes¬†tres s√≥n mooooolt f√†cils. Per√≤ al mateix temps tenen cosetes que els donen un toc d’originalitat i sofisiticaci√≥ que les converteixen en un opci√≥ molt interessant per un √†pat assenyalat: ingredients de festa (bolets, foie), presentacions glamorouses (doneu un cop d’ull a les fotos!) i molt bones. Aqui les teniu, que estic segur que alg√ļ les aprofitar√†!

DSC_0226.JPG

Sandvitx de poma i foie micuit | Olletadeverdures.cat

  • Una placa de pasta de full congelada
  • Sucre i canyella en pols
  • 80 grams de foie micuit
  • 500 grams de poma
  • 20 grams d’aigua
  • 20 grams de sucre
  • una branca de va√Įnilla

Primer de res, preparem una compota de poma posant la fruita ratllada, l’aigua, el sucre i la va√Įnilla. Per posar la va√Įnilla obrirem la beina i l’obrirem per la meitat de dalt a baix. Llavors, treurem les llavors que t√© a dins i que s√≥n el que d√≥na gust. Ara, no ens enganyem: si us fa mandra, agafeu una mica d’ess√®ncia o de sucre vainillat, que n’hi ha a tots els s√ļpers.

Llavors, agafem la pasta de full un cop descongelada i l’estirem una mica amb el corr√≥. Hu posem una mica de sucre i canyella i la pleguem per la meitat. La tornem a aixafar una mica amb el corr√≥ i la tellem a daus d’uns quatre per¬†quatre cent√≠metres -que es pugui menjar d’un mos. Els posem¬†al forn a 220 graus fins que estiguin cuites i cruixent. I, tamb√©, que hagin pujat for√ßa: els hem de poder partit per la meitat per posar-hi la poma i el foie, com es veu a la foto. Per tant, no patiu si la pasta fullada puja molt: amb cada cub d’aquests farem un sandvitx. I a menjar tebis, que √©s com estan millor!

DSC_0247.JPG

Capuccino de bolets | Olletadeverdures.cat

  • 1 litre de brou fosc de carn (diu Xesco que amb el de carn de tetrabrick ja queda bo)
  • 20 grams de bolets secs (els que vulgueu: ceps, camasecs, trompetes)
  • 300 grams de nata amb un 35% de greix

El dia abans, fem bollir la nata i la retirem del foc. Afegim 5 grams dels bolets i una mica de sal. Deixeu refredar, ho colem¬†i ho deixem reposar 24 hores. Fem bollir el brou i afegim els bolets restants un cop l’hem tret del foc. Ho triturem tot ben triturat (que no quedi restes dels bolets) i ho posem a una tassa de caf√© (recordeu que √©s un capuccino! ;-) ). Llavors, montem la nata -que tamb√© tindr√† gust de bolet- i ho posem a sobre del brou. Divertida i molt sorprenent, de veritat!

DSC_0246.JPG

Quallada de foie i peres tofonades | Olletadeverdures.cat

  • 500 grams de nata de 35% de greix
  • un pessic de sal
  • 125/150 grams de foie micuit
  • 2 sobres per fer quallada de Royal

Escalfem la nata i hi desfem el foie. Afegim un polsim de sal i hi posem els dos sobres de quallada. Ho removem constantment durant uns cinc minutes sense que arribi a bullir. Seguim, en tot cas, les instruccios del fabricant de la quallada. Ho deixem reposar i que qualli, que agafi densitat. Pelem les peres i les tallem a trossos no gaire grossos, per a que la poguem posar com es veu a la foto, ben mona. La posem al microones 30 segons al m√†xim amb dues gotes d’oli de t√≤fona. Per servir-ho, agafem la quallada i la removem en√®rgicament amb la cullera, per a que es torni un p√®l m√©s l√≠quida. Hi posem les peres a sobre i llestos! A nosaltres ens va agradar m√©s aviat fred que tebi. Per a gustos, colors.

Colla, vosaltres mateixos. Per√≤ jo tinc la sensaci√≥ que si les proveu triomfareu for√ßa al Nadal…

Salut!

Com es fa una farinada de dos metres: el vídeo!

dimarts , 13/12/2011 (Massitet)

Des de fa un parell d’anys, a la fleca que porta la meva germana hi ha un dia en qu√® es llen√ßa la casa per la finestra: quan es fa entrega de la Farinada d’or. Com molts de vosaltres ja sabeu, i si no¬†podeu llegir-ho aqu√≠ o aqu√≠, aix√≤ de la Farinada d’or √©s un premi que es va inventar ma germana com una manera de celebrar els 125 ays d’hist√≤ria de Ca Massita-Forn de pa i,¬† al mateix temps, retornar al poble una mica del que li ha donat a la meva familia venint a casa nostra a comprar el pa seu de cada dia.

Total, que a banda de l’entrega del premi en q√ľesti√≥ se’n munta una de ben grossa, a Ca Massita. Es talla el carrer, es munten taules i parafern√†lies v√†ries i es fa un berenar popular a base de farinada de repassos (indocumentats, llegiu aqu√≠ :-P) i mistela (un vi dol√ß de la terra). I com que a ma germana, mun cunyat i l’imprescindible Juanjo Roda els va la marxa, el berenar esfonamenta en dues peces de farinada… de dos metres de llarg!!! Ara, el marr√≥n (mai tan ben dit!) de fer-la se’l menja Ignacio Juli√°n, el forner que treballa a casa.


De fet, aquest parell de peces de farinada formen part imprescindible de la celebraci√≥ i fer-les √©s tot un espectacle. Que exagero? No pas! Mireu, si no, el v√≠deo que us hem muntat per a ensenyar-vos com es fa. Pas a pas i amb m√ļsica del vinarossenc m√©s universal: el pianista i compositor Carles Santos. Per cert, amb les obres que va crear per als Jocs Ol√≠mpics de Barcelona…

La farinada d’enguany ja est√† en marxa: s’entrega el proper dissabte 17 de desembre a les 19:00 hores, just abans que la fleca tanqui per vacances. Tot est√† a punt per fer la pe√ßa daurada i les dues b√®sties de dos metres. Voleu venir? Esteu convidats! No podeu? Doneu-li un cop d’ull al v√≠deo: vais a flipar! Palabraaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! XD

Salut i farinà!

Sabores: que rodin els davantals!

dijous, 8/12/2011 (Kissumenja)

Vaig saber que em venia molt de gust escriure aquest post en un moment ben concret del curs:¬†estava asseguda a la taula, havia gaudit d’un bon sopar i una molt bona companyia i el temps havia passat volant. Escoltava dues converses, una a cada costat, i tot i que no estava participant en cap¬†vaig mirar al meu voltant i vaig veure que em sentia realment a gust.¬†Si a mi que em fan for√ßa mandra els cursos de cuina ¬†pensava aix√≤, era evident que¬†aquest havia estat… diferent.

DSC_0190.JPG

Els detalls de tot plegat

Cap all√† les set vam arribar a¬†Sabores¬†i a la porta ja vam trobar en Daniel (propietari del local), en Xesco (cuiner que impartia el curs i persona que s’est√† fent r√†pidament un lloc entre els nostres amics) i la Sara Maria (coneguda blocaire). Vam entrar al local i la resta de participants van anar arribant, tots preparats per participar al taller de tapes. Llegiu b√©:¬†PARTICIPAR. Sobta que reparteixin davantals per√≤¬†resulta que ¬†tot es prepara en col¬∑laboraci√≥ amb el cuiner.¬†No s√© als altres, per√≤¬†als cursos que imparteix Xesco Bueno¬†no hi ha ning√ļ que no participi en algun dels plats , ni que sigui pelant una patata.

Sabores.jpg

Alguns moments del curs | Olletadeverdures.cat

Despr√©s d‚Äôuna petita introducci√≥ per explicar el qu√® far√≠em, que no nom√©s d’escoltar viu el blocaire, en Xesco va repartir feina per a tothom: uns feien maionesa de mostassa, ¬†els altres picaven carquinyolis, fregien pasta deixada assecar o farcien¬†sandvitxos¬†de foie i poma. El qu√® ¬†ens va tocar fer a Massitet i a mi va ser¬†tallar els esp√†rrecs, pelar una miqueta la base i bullir-los.¬† No s√© com s‚Äôho va fer, per√≤ tot i ser al voltant de 15 persones, ni vam treballar massa, ni vam esperar massa, ni vam escoltar massa explicacions sobre els plats… No s√© si m‚Äôentendreu, per√≤ √©s com si tots hagu√©ssim parlat abans qu√® s‚Äôhavia de fer, tot flu√Įa com si ho hagu√©ssim fet tota la vida. Dic jo que aix√≤ √©s m√®rit del xef, no?

Quines van ser les tapes?

I si amb la preparació no n’havíem tingut prou, encara ens faltava seure al voltant de la taula, xerrar amb uns i altres i degustar les meravelles que acabàvem de preparar:

Espàrrecs amb maionesa. Els espàrrecs només estaven escaldats, just per donar-los una textura cruixent, però la gràcia del plat és la maionesa, que duia un punt de mostassa que la feia ben interessant.

Sandvitx de poma i foie micuit. M’hagués menjat la pasta fullada sola, pintada amb sucre i canyella! Aquest va ser un dels triomfadors de la nit i crec que aquests nadals estarà present en més d’una casa. En la dels Olletos, segur! ;-)

DSC_0224.JPG

Guaita què bonics i saborosos! | Olletadeverdures.cat

De la terra. √Čs una amanida per jugar amb el sentits de la vista i del gust i no √©s gens dif√≠cil de preparar. Es necessiten ingredients cruixents com galeta, s√®sam carquinyolis, quicos,… i germinats per simular l‚Äôherba.

Pasta inflada. √Čs un aperitiu super divertit: es bull la pasta molt, molt, molt, fins que es passi i es deixa assecar a la cuina. Quan es vol fer servir es fregeix (ha de ser amb l‚Äôoli ben calent i un cop r√†pid) i ja ho tenim.

Caputxino de bolets. No tinc paraules, gent! √Čs bon√≠ssim¬† i a m√©s la presentaci√≥ em va arribar al cor. Us informem de l‚Äôelaboraci√≥ en un proper post… No es bo donar tanta informaci√≥ junta. :-p

DSC_0247.JPG

No sembla ben bé un cafè? | Olletadeverdures.cat

Quallada de foie. Què més us haig de dir si a més duia peres trufades al damunt? Una delícia!

Agraeixo molt a tothom qui estava per all√† que em fessin passar una estona tan agradable. Per√≤ sobretot a en Xesco, que trobo que √©s una persona que en sap molt per√≤, sobretot, que sap com transmetre-ho de manera divertida i engrescadora. S√© que no √©s f√†cil! Ho dic amb coneixement de causa, qua de tant en tant tamb√© tinc uns quants energ√ļmens al davant… :-)

Si voleu m√©s informaci√≥ sobre la trobada, podeu llegir els posts de la¬†Sara Maria, en¬†Manel, l’Anna, la¬†Si√≥n, o la Margot.

Kissumenja

Arr√≤s el hanout (o hist√≤ria d’un llepafils)

dijous, 1/12/2011 (Massitet)

Si els senyors de l’Institut d’Estudis Catalans coneixen mai el meu fillol, aprofitaran l’ocasi√≥ per introduir una frase com aquesta per il¬∑lustrar la definici√≥ que el diccionari dona de llepafils: “Sebasti√† √©s un llepafils: nom√©s li agraden tres o quatre coses de menjar”. S√≠, estimats, el meu fillol √©s una mena d’ovella negra gastron√≤mica a la nostra familia, tastaolletes i un p√®l golafres per mandat gen√®tic. Seguint al Diccionari de l’IEC, jo no conec a ning√ļ m√©s “triat excessivament, escrupol√≥s, en el menjar”…

Aix√≤ s√≠, les tres o quatre coses que li agraden les menja compulsivament: la truita de patata de l’abuela Salin (la matriarca Massita…), la fideua de la idem, la carn a la planxa sanguinosa, la sopa del putxero, les arrossos secs¬†i sense “coses” (sobretot si s√≥n verdures)… I sobretot, sobretot, els plats amb esp√®cies. Haurieu de veure com es menja els entrepans de shawarma del pako del costat de casa! :-o

Total, que sabedor de les manies culin√†ries¬†que acumula la criatura en q√ľesti√≥, un dia li vaig¬†suggerir a ma germana que li compr√©s un paquet de ras el hanout. Li agradava molt i de sempre¬† el curri (ep, que t√© 13 anys!) i vaig pensar que podria explorar aquesta altra barreja marroquina. I la cosa va triomfar com l’Starlux, tu!¬† A base de proves i tastets diversos, la criatura s’ha muntat un plat de creaci√≥ pr√≤pia que respon als seus gustos personals i de nom un punt catxondo: l’arr√≤s el hanout¬†. Aqu√≠ va la recepta, via ma germana,¬†per a la (tamb√© for√ßa) t√≠pica parella amb fill preadolescent:

  • 6 pintxos morunos
  • 250 grams d’arr√≤s bomba
  • ¬†Ras el hanout
  • 1/2 carabaceta (carbass√≥)
  • 1/2 alberg√≠nia
  • Aigua i sal

Agafem una paella (aix√≤ √©s important) i sofregim els pintxos amb una mica d’oli d’oliva verge extra. Els reservem. Llavors a la mateixa cassola on hi ha la subst√†ncia (ma germana dixit) dels pinxos, afegim aigua a bollir amb el ras al hanout. Al gust, per√≤ amb un mica de criteri que els pintxos, com dirien al meu poble, ja van carregats de bombo! Deixem que l’aigua arranqui el bull i llavors hi afegim l’arr√≤s. Ho courem fins que perdi l’aigua.

392793_1901636240787_1838138017_1302181_1419266552_n.jpg

Fent el post he descobert que no l'he menjat mai!! Oido, cocina??!! | Foto: Sebastià Cervera

 

Heu d’anar amb compte amb el liquid, ja que l’arr√≤s ha de quedar meloset (ma germana dixit un altre cop) i no pas nedant en aigua, com podeu veure a la foto. Un pista: 2’5 cops el volum de l’arr√≤s en aigua. Per acompanyar, fem uns xips de carabaceta i alberginia que posarem al costat del plat, de manera que l’artista que ha insipirat aquest plat pugui decidir si est√† en mode llepafils intens¬†o moderat…

La recepta és obra de ma germana, però el nom li ha posat mun fillol. A banda de punyeteret a la taula, té una vena creativo-catxonda molt marcada i molt divertida, que explota jugant amb els jocs de paraules i els dobles sentits. I no, no és passió de padrí: no trobeu que juntar arròs amb ras el hanout té el seu punt? ;-)

Total, que el plat en q√ľesti√≥ forma part del r√†nquing de plats preferits del llepafils major del regne,¬†competint amb les sopetes, les tortilletes i les patatetes fregidetes de la matriarca. Ah! I la foto¬†√©s de l’artiste, que se’ns ha afeccionat a la cosa. Si √©s que te totes les gr√†cies, mun fillol… ;-)

Salut!

Amanida de llenties, verduretes i tonyina

dijous, 24/11/2011 (Massitet)

Un de cada cinc catalans viu sota el l√≠mit de la pobresa, i en el cas dels infants, aquest percentatge augmenta fins a un de cada quatre. La gent del Banc dels Aliments s’esfor√ßa cada dia per alleujar aquesta situaci√≥, i els blogaires que escrivim de menjar volem contribuir a fer m√©s visible la seva tasca”. No se m’acut millor manera per comen√ßar aquest post que la frase que Mar Calpena va escollir per encap√ßalar el post on expliquem qu√® √©s #blogscontralafam

Feia molt de temps, massa, que una colla de blocaires volíem fer alguna cosa per ajudar a la gent del Banc del Aliments en el seu Gran Recapte, que té per objectiu recollir aliments de llarga durada ((llegums seques, llet, oli, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural) per fer-les arribar a les persones més necessitades del nostre país. Un milió i mig, viuen per sota del llindar de la pobresa. Poca broma, amb això. Així que mitja dotzena de blocaires, liderats per Starbase de decuina.net, he decidit intentar ajudar. Com? De dues maneres.

DSC_0157.JPG

Si li doneu forma de timbal amb un motlle, sembla un plat de festa! | Olletadeverdures.cat

La primera, instar-te a tu, lector nostre, a participar en el gran recapte. Certament, molts dels blocaires no tenim desenes de milers de seguidors i com a influencers fluixegem for√ßa (malgrat el qu√® pensi alguna que altra empresa…), per√≤ estem segurs d’una cosa: alguna cosa podem fer. Ahir feia una c√†lcul: si cadascun dels nostres 917 seguidors de Facebook compressin un sol quilo de menjar, gaireb√© s’aconseguirien una de les 800 tones que s’ha marcat com a objectiu per a enguany. Com ho veieu? Va, un quilet!

La segona, penjar una recepta feta amb els ingredients que¬†es necessiten: de llarga durada, f√†cil conservaci√≥ i¬†molt¬†nutritives. La¬†intenci√≥ es¬†fer un recull de receptes¬†on-line que pugui donar idees per fer receptes variades i si pot ser una mica originals que alegrin una mica unes taules magres i¬†massa¬†buides. Les recollirem totes aqu√≠, amb l’objectiu que sigui un¬†receptari permanent i de f√†cil consulta. Esperem, tamb√©,¬†que de profit.

Aquí teniu, doncs, una recepta pensada amb tots aquests criteris. Un plat, per cert, que és un clàssic a cals Olletos i que mai havia aparegut pel bloc. Coses de blocaires: fas les fotos i mai fas el post. En fi. Aquí la teniu en versió per a la típica parelleta sense fills:

  • 300 grams de llenties cuites
  • 1 tros de pebrot verd
  • 1 tros de pebrot vermell
  • 1/2 ceba blanca no gaire grossa
  • 4 cullerades soperes de vinagre¬†de vi negre

Posem les llenties cuites en un bol i hi aboquem a sobre l’oli de la tonyina i les quatre cullerades de vinagre. Ho remenem i ho deixem que es maceri una mica. Mentre, aprofitem per tallar les verdures ben petites, m√©s o menys de la mida de les llenties. La idea √©s fer un plat una mica bonic, que no √©s el cas de la foto. Per fer-ho, agafar√≠em un motlle met√†l¬∑lic i posem les llenties. Llavors, posem a sobre les verduretes a sobre i ho arrodonim posant la tonyina desmollada a sobre, intentant donant-li una mica de volum.

La veritat √©s que √©s una amanida que queda ben bona i ben gustosa, tot i la senzillesa dels ingredients i tamb√© de de l’elaboraci√≥. Per no tenir, no t√© ni cocci√≥: tot en cru, f√†cil i r√†pid.¬†Feu una cosa, a veure qu√® us sembla:¬†aneu al¬†mercat, compreu els ingredients per fer-los i, de passada, en deixeu dos o tres quilos als voluntaris del Banc dels Aliments. Si no costa res…¬†

Salut i bons aliments (de llarga durada!)