Mallorquinets: la coca de patata a Vinaròs

dimarts , 7/02/2012 (Massitet)

Un esdeveniment, un fet, es transcendeix a ell mateix quan deixa una her√®ncia. No, no cal que sigui res material. De fet, √©s molt m√©s transcendental quan √©s intangible, immaterial. Una nova manera de fer. Una altra manera de plantejar les coses. O una recepta nova, quan estem parlant de gastronomia. Vist aix√≠, l’agermanament de receptes mallorquines i vinarossenques que es va fer a Ca Massita el 9 d’octubre de 2010 ho ha resultat ser. A petita escala, per√≤ transcendental.

Ja us vam dir, en el seu moment, que havia estat un dia¬†memorable. “Digne d‚Äô√©sser recordat”, segons la definici√≥ de l’Diccionari de l’IEC. La visita de Xisco Guar√≠¬†i Xesca Coll va ser un festival, una festa formidable. Molt present a la nostra¬†mem√≤ria familiar. Per√≤ avui, un munt de mesos despr√®s, ja es pot dir que aquella jornada va deixar una her√®ncia intangible que, un cop per setmana, pren cos en forma de coques de patata. Un dol√ß tradicional mallorqu√≠ que √©s espectacular ja quan es fa -el moment de barrejar la patata amb tota la resta mereix ser vist per ell mateix- i que d√≥na lloc a un dol√ß eteri i tan f√†cil de menjar que no pararies mai.

coca_de_patata.jpg

"Mallorquinet" de Ca Massita. O sigui, coca de patata vinarossenca... | Olletadeverdures.cat

Ja en aquell moment va triomfar i el vam qualificar com “un dels descobriments del dia”. No vam ser els √ļnics en valorar aquestes coques: el mestre forner de Ca Massita i la venedora major del regne li van clavar l’ull i de seguida les van fer per oferir-les a la clientela. Ara s√≥n part de l’oferta de la¬†casa, per√≤¬†rebatejades carinyosament com a mallorquinets. Els valencians, si no rebategem les coses i, en especial, si no ho fem amb un diminutiu, Rebentem! Aqu√≠ teniu les mides per fer una bona quantitat d’aquestes delicioses boletes de cot√≥ fluix:

  • 400 grams de patata
  • 300 grams de sucre
  • 350 grams de llet
  • 3 ous
  • 100 grams de sa√Įm (catalans peninsulars: seg√≠)
  • 40 grams de llevat premsat (el de forner)
  • 1250 grams de farina fluixa¬†(aproximadament)

Primer de res, bullirem la patata i la passem pel passapur√© mentre √©s calenta -us ho far√† m√©s f√†cil i quedar√† m√©s fina. Un cop la tenim, hi anem afegint per aquest ordre: el sa√Įm, el sucre, el llevat fos dins de la llet i els ous. En cada cas, anirem pastant per a qu√® es vagi fent una mescla uniforme i fina. Llavors, afegim la farina i ho pastem ben pastat per que torni a queda ben fi i ben barrejat.

Ho deixarem reposar per a que pugi, ben tapat per a que no faci crespell. Llavors ho tornem pastar i en fem porcions de vuitanta grams aproximadament i els donem forma de bola. Les posem damunt la llanda i les deixem que dupliquen el volum. Ara ja estan llestes per coure al forn, a 160 graus, fins que agafin un color marró pujat. Les espolsem amb sucre llustre i llestos!

Queden unes coques dolces i molt, molt gustoses. Per√≤ sobretot molt toves, flonges, gaireb√© fr√†gils. Son delicioses soles i estupendes amb xocolata. Ara, s√≥n directament espectaculars amb embotits i formatges. Amb sobrassada, com ja us podeu imaginar. Per√≤ hi ha una clienta de Ca Massita, una nena, que se les menja per berenar amb qualsevol cosa. “Estan bones amb pernil, amb formatge… amb tot!”, diu ella. Aix√≠ que ja ho sabeu: a menjar coques de patata! O mallorquinets, si passeu per Vinar√≤s! :-)

Salut!

Aprenent d’exalumnes: past√≠s de taronja i xocolata negra

dijous, 2/02/2012 (Massitet)

No √©s gaire habitual que alumnes i professors universitaris mantinguem el contacte quan s’acaba la carrera. No ho √©sper diverses¬†raons: no pots (ni vols!) mantenir contacte m√©s aviat personal amb centenars de persones; ells i elles no tenen cap inter√®s per mantenir-lo amb tu; o senzillament no hi ha res m√©s en com√ļ que una mat√®ria impartida uns quants dies.

Per√≤ de tant en tant, et trobes amb persones amb qui t’entens i que casualment han passat per les teves classes. √Čs el cas d’In√©s, una alumna que vaig tenir a tercer i que ve de Benicarl√≥, el poble del costat del meu. Normalment, aix√≤ hauria estat un handicap: els benicarlandos pretenen, sense poder, que el seu poble √©s com el nostre. I aix√≤ tot sovint els fa un p√®l insuportables a ulls de vinarossencs de pedra picada com un servidor :-P . En aquest cas, per√≤, aix√≤ de ser tots dos del Maestrat i estar exiliats a Barcelona ha estat un punt en com√ļ important. S√≠: efectivament i malgrat tot,¬†els valencians som moooooolt enyoradissos!

pastis_taronja_xoco.jpg

Molsut i amb trossos de xocolata. Nyam! | Olletadeverdures.cat

B√©. Aix√≤ i el fet que sigui for√ßa seguidora d’Olleta de Verdures i que jo la segueixi for√ßa en la feina que fa a Ara TV¬†i al seu bloc, tots dos¬†dins del web del diari hom√≤nim. Per tant, ens anem seguint, anem xerrant i anem intercanviant receptes i recomenacions. Jo, per exemple, li he insistit en la necessitat que tasti la farinada de repassos de Ca Massita. Encara que sigui un dol√ß vinarossenc… Ella, al seu torn, em va recomenar el past√≠s de taronja amb xocolata negra de Consuelo,¬†la seva mare,¬†que avui us porto aqu√≠.

La recepta em va cridar l’atenci√≥ de seguida. En primer lloc, perqu√® taronja i xocolata negra √©s una combinaci√≥ que em t√© guanyat d’entrada. En segon lloc, perqu√® em va cridar poderosament l’atenci√≥ el fet que la taronja es¬†posa amb pell i triturada. No seria molt amarg, amb tota la part blanca de la pell? Quina textura tindria, amb la taronja triturada afegida a dins? Aqu√≠ teniu el resultat, que no √©s ni molt menys decebedor!

  • 1 got de farina fluixa (Alerta: els nostres gots eren de 200ml)
  • 1 got d’oli de girasol (busquem un greix de gust neutre)
  • 2 gots de sucre
  • 2 taronges (uns 400 grams, feien)
  • 6 ous
  • 2 sobres de llevadura Royal
  • Xocolata negra (nosaltres vam fer servir el fam√≥s Nestl√© Postres)

El primer que farem es triturar les taronges. Les tallarem a quarts, li treurem els fils blancs m√©s gruixuts i la passarem per la m√†quina amb pell i tot. Reservem. Llavors, agafem els ous, el sucre i la llevadura; hi ho batem tot fins que obtenim una mena de crema fina i homog√®nia on el sucre s’haur√† dissolt for√ßa (gaireb√© no notarem el crec-crec t√≠pic del sucre en gra).

Quan tinguem aquesta massa, hi afegim el got d’oli i¬†despr√®s la farina a poc a poc i tamisada (m√©s que res, per facilitar l’acci√≥ i que no quedin grumolls. Quan tornem a tenir una massa fina, afegim la taronja triturada i ho remenem una mica per repartir b√© la taronja. Llavors, esmicolem la xocolata amb mides irregulars i la repartim per sobre de la massa. Compte, perqu√® els trossos m√©s grossos se’n van cap al fons: si vols la xocolata repartida, fes mides desiguals. ;-)¬†

Ho emmotllem (si no es de silicona, poseu paper de forn al fons) i ho posem al forn: a 180 graus fins que pugi i despr√©s a 170 fins que estigu cuit. Ho controlarema amb el t√≠pic escuradents: quan surti sec en punxar el past√≠s, llestos! Amb aquestes mides va sortir un past√≠s gran fet en motllo rod√≥ de 22 cent√≠metres i un de petit fet en motllo quadrat de 12×15.

El primer ens el vam pimplar nosaltres amb ajuda de les companyes de classe de flamenco de Kissumenja. El segon, Massitet amb els seus companys de feina. En tots dos casos va triomfar com l’Starlux: queda humit (estil angl√©s, com ens agraden a nosaltres!), amb for√ßa gust de fruita (un toc amargant molt interessant, per√≤ no dominant) i amb els trocets de xocolata que et vas trobant ara s√≠ ara no. Diuen que Consuelo cuina molt b√©. Si tot est√† a aquest nivell, no ens estan enganyant! ;-)

Bo, tu! Nosaltres el repetirem segur. El proper cop, però, amb una xocolata ben nostrada: la CREO de Tortosa!

Salut!

Un curset, una fotografia i un dinar

dilluns, 30/01/2012 (Massitet)

“Una imatge val m√©s que mil paraules”, diuen. Tamb√© s’ha dit sempre que “el menjar entra pels ulls”. Amb la primera frase no hi estic gaire d’acord, per√≤ perqu√® em pot el professor de periodisme que porto a dins: la millor hist√≤ria ben contada no es pot resumir en una sola imatge. La segona frase, per√≤, me la crec sencera. No nom√©s perqu√® solc salivar en veure el plat a taula. Tamb√© perqu√® les fotos de Mart√≠, d’Apunts de Cuina, sempre m’han fet entrar una gana fora mida sigui l’hora que sigui. T√© m√®rit, tractant-se d’un lletraferit com jo… ;-)

Precisament per aix√≤ no vaig dubtar ni un moment en apuntar-nos al curset de fotografia gastron√≤mica que aquest petit gran geni va fer la setmana passada al restaurant Ca l’Esteve¬†i organitzat per la gent de Gastrobloc@aires. No vam ser precisament originals: 44 persones m√©s provinents de tota la gastrofera catalana ( i algun outsider rebut amb bombo i platerets) van pensar com nosaltres. Els blocaires¬† no solament s√≥n bona gent -com ja us he dit un munt de cops-; √©s que a m√©s no s√≥n tontos! ;-)

Espàrrecs_Martí.jpg

La foto que Martí va fer al curset: això anàvem a aprendre! | 356mm.cat

El curset va estar molt b√©. Per dues raons b√†siques. La primera, perqu√® Mart√≠ va ajudar a desmitificar aix√≤ de les fotografies ben fetes. Es va passar bona part de la classe explicant que va comen√ßar amb flaixos barats i material reciclat que li feia de reflectors. Com li vaig comentar a la pausa, saber que “reflectors” podia voler dir “cartr√≥-ploma blanc” o “tros de porexpan” o “cartolina” anima bastant a posar-s’hi.

La segona ra√≥ √©s que les fotos de Mart√≠ son, ho dir√© aix√≠, minimalistes. Aix√≤ em va reafimar en una cosa que ja hav√≠em apr√®s mirant les seves imatges; no cal ser un gran estilista ni tampoc tampoc tenir milers de plats, gots i estris per poder fer fotos poderoses. Unes teles (comprades a qualsevol botiga), mitja dotzena de plats per no posar sempre els mateixos…

DSC_0443.JPG

El mestre en acció. Li veieu la cara de passió? | Olletadeverdures.cat

¬†Tot aix√≤ explicat amb la forma planera, clara i directa de Mart√≠; i recolzat per uns apunts ben il¬∑lustrats que ens han perm√®s repassar a casa i, al mateix temps, poder estar atents a classe. Podeu valorar vosaltres mateixos la manera de fer d’aquest xicot (amb un gran futur al davant) si cliqueu aqu√≠: hi ha el v√≠deo de tot el curset i tamb√© els apunts. Per cert, ja li podeu agrair el desplegament t√®cnic a Starbase, que s’ho va currar molt per fer-ho possible!

La part tècnica (obturador, velocitats, ISOs) va estar molt bé, sobretot pels novells. Però la part que més ens va interessar va ser la artística, la del llenguatge: què cal per fer una bona foto que il·lustri una recepta de la qual vols dir (normalment) que és bona, interessant, saborosa. Poca cosa, vaig entendre. Mireu, si no, la foto dels espàrrecs. Què té? Per nosaltres, la força de la senzillesa.

De fet, el curset ens va aportar una cosa molt valuosa: vam prendre consciència que no tenim prou paciència per buscar la fotografia. Fins ara, les hem anat trobant sense buscar-les gaire, tot enmig de la improvització que provoca una taula parada i un estómac que remuga de gana. Temps, poc. Composició, la justa. Llum, la que hi ha. Res de fabricar les condicions. Ara, però, la cosa ja ha canviat.

DSC_0449.JPG

Agulles "dels xinos", porexpan, un mantell blanc... | Olletadeverdures.cat

De fet, l’efecte del curset va ser demoledor: en arribar a Barcelona vam anar cap a Servei Estaci√≥ a buscar reflectors i mirar si hi havia alguna teleta per donar varietat als fons. I no es broma, eh!? Ja hem buscat al mapa on es creuen els carrers Rogent i Val√®ncia, on Miquel ens va explicar que hi ha una botiga on tenen plats i gots desparellats a molt bon preu. Avui, fent fotos a una plat d’escrita amb salsa d’ametlla, ja hem buscat evitar les ombres i treballar amb ISO baix…

Abans de sortir corrents cap a Servei Estaci√≥, per√≤, vam gaudir d’un bon √†pat a Can Xesco. La Cuina de Ca l’Esteve ens agrada des que hi vam anar per primer cop per aprendre de cerveses. Despr√®s, el xef ens ha anat sedu√Įnt amb tapes f√†cils i estupendes. Aquest cop ens va guanyar amb el garr√≥ amb crema de rocafort: carn melosa i amb¬†el gust que ha de tenir, acompanyada d’una crema de formatge molt suau, addictiva.¬†

DSC_0469.JPG

El garr√≥ en q√ľesti√≥. Crec que li demanarem la recepta a Xesco... | Olletadeverdures.cat

Estava molta bona la sopeta amb toc de farigola i l’amanida de favetes (de l’hort), pernil i menta. Ens va encantar el corball amb carb√≥ d’alberg√≠nia: brutal, el carb√≥ era brutal! Fet amb alberg√≠nia rostida i¬†amb la pell cremada -per donar-li el gust de carb√≥- s’ennegreix fins a dir prou amb tinta de calamar.¬†Per sorpresa¬†nostra, lligava molt amb el peix -tot just marcat a la planxa.¬†Tot plegat, m√©s unes postres de pa pessic i xocolata, per 25‚ā¨. Els olletos patim per aquesta mena de restaurants: no fos que no els vagi b√© la calculadora i hagin d’acabar tancant! ;-)

Per tancar una jornada perfecta, gint√≤nics de nivell:¬† amb copa bal√≥, twist de llimona i una tria de t√≤niques Schweppes ben √†mplia. I sobretot, servides per un cambrer que savia qu√® tenia entre mans, explicans les difer√®ncies entre els diferents destil¬∑lats. Vaig optar per una Bayswater dolcenca i f√†cil, molt semblant a la Blackwood’s que recentment m’ha robat el cor.

No he sabut trobar una fotografia que sintentitz√©s la jornada. Ja us he dit al principi, que no hi creia gaire en la capacitat sintetitzadora d’una imatge quan estem davant d’una¬†bona hist√≤ria.¬† Aquest text, per√≤, t√© exactament 1000 paraules. Espero que us hagi fet arribar una bona destil¬∑laci√≥ d’un altra¬†estupenda (i original)¬†jornada de la m√† de¬† Gastrobloc@ires.¬†

Salut!

Pastís de sara

dijous, 26/01/2012 (Kissumenja)

En Massitet sap perfectament que m’agraden el llom i el formatge. Ho sap de sempre. Per√≤ no sap de sempre que m’agraden els pl√†tans i que m’agrada molt el past√≠s de sara, que me’n menjaria quatre de seguits si me’ls posessin al davant. Fins que no m’ho va dir ell no vaig veure aquesta relaci√≥ estranya que tinc amb les coses que m’agrada menjar: no les compro, no les poso a la llista del mercat, no en tinc de reserva per casa… Nom√©s de tant en tant em sent dir ui, anacards, m’encanten, s√≥n bon√≠ssims, quan estava a Girona en menjava sempre”. √Čs clar, aleshores respon “Com? Des de quan t’agraden? I per qu√® no n’hi ha hagut mai a casa?!!”. Doncs, no ho s√©, simplement em passa…

I un dia em vaig despenjar amb aix√≤, que volia fer un past√≠s de sara, que feia massa temps que no en comprava i que m’agraden molt. Vaig buscar la recepta a internet i em vaig quedar amb les de Cuina per a llaminers i Cuinetes. Als seus blogs est√† molt ben explicada per√≤ com que el meu primer past√≠s de sara va ser un past√≠s en apuros, us passo la recepta amb notes al peu… :-P

DSC_0406.JPG

La decoració era imprescindible! | Olletadeverdures.cat

Per a aquest past√≠s necessitem tres coses: pa de pessic, alm√≠var i la sara. El pa de pessic √©s millor que sigui del dia anterior, cosa de la que es va encarregar Massitet. Per a fer l’alm√≠var hem de barrejar uns minuts el suc de mitja llimona, 100 gr de sucre i 100 d’aigua mineral. Primera nota mental (o al peu): No deixeu que es faci caramel o haureu de tornar-ne a fer!! A veure, piltrafilla, com vols banyar un pa de pessic amb una cosa s√≤lida???

Per a fer la sara s’han de bullir 25 gr d’aigua amb 100 grams de sucre durant uns 4 minuts. Aix√≤ s’aboca damunt 2 rovells d’0u sense deixar de batre. Quan aquest xarop es refreda s’aboca la mantega (125g) a temperatura ambient. Molt b√©, vet aqu√≠ la segona nota mental: prepara abans els rovells d’ou o tornar√†s a tenir problemes amb l’aigua i el sucre!

Per muntar el past√≠s tallem el pa de pessic en tres talls iguals i el banyem amb alm√≠var (tercera nota: no sigueu garrepes, banyeu-lo b√©, sigueu generosos o us quedar√† massa sec!); posem al damunt una mica de melmelada d’albercoc (nosaltres no en ten√≠em i en vaig posar de gerds…); tornem a muntar el pa de pessic en una sola pe√ßa i hi escampem la sara per tot arreu (nota mental 4: compra una espatula o no hi haur√† qui allisi la cosa!!). ¬†Finalment s’escampen i s’hi enganxen les ametlles laminades per dalt i per les vores, s’hi espolvoreja una mica de sucre llustre i es decora al gust.

Evidentment, les maduixes de paper no calen, nom√©s volia posar una mica d’humor a un past√≠s que m’havia donat una mica la tarda. El volia dur a l’escola, per√≤ sent el primer que feia i amb tants entrebancs no em vaig atrevir. De tota manera, tot i les notes al peu i la decoraci√≥ de mentida, al final va sortir una cosa comestible i bona.

Panes Creativos (o Daniel Jord√†…)

dissabte, 21/01/2012 (Massitet)

Feia molt de temps que tenia ganes dedicar-li un post a Panes Creativos. No us dir√© que des del primer cop que en vaig sentir a parlar, perqu√® servidor de vost√®s abans de tenir ganes d’escriure d’una cosa l’ha de con√®ixer. Per√≤ quan vaig llegir aquest post de Roger Compte, paio amb qui comparteixo for√ßa gustos gastron√≤mics, vaig veure que ho havia de visitar.

En els darrers mesos hi he anat diversos cops. El primer, precisament acompanyat de Roger i Mar Calpena en plan grup expedicionari blocaire de descoberta. Poc abans de Nadal, hi vam anar amb un bon grup de blocaires (ho podeu veure aquí i aquí, per exemple) a conèixer de prop el seu pannetone.  A més, després de la primera visita vaig fer una comanda a la seva botiga on-line per a que la meva familia flecaire la pogués tastar en un akelarre panarra en què vam flipar amb les coses que fan en aquesta fleca tan especial.

DSC_0368.JPG

Abrioixats, tous, suaus, aromàtics i sobretot saborosos... | Olletadeverdures.cat

Podria haver fet el post en qualsevol d’aquests moments, per√≤ no. Vaig preferir esperar a que ma germana i mun cunyat pugessin de visita a Panes Creativos. La trobada que va quedar aparaulada poc despr√®s d’haver provat els pans de Dani Jord√†, el mestre artista flecaire que dona vida a aquest forn. Ma germana li va trucar gaireb√©¬†quan va¬†fer el primer mos i li va dir que els agradaria con√®ixer-lo i poder xerrar amb ell.

Visita a una fleca de la compet√®ncia? Sense arribar al nivell dels stagiers que treballen a diferents restaurants com a aprenents, en el m√≥n del pa hi ha una certa tradici√≥ d’intercanviar receptes, experi√®ncies i pr√†ctiques professionals. A m√©s, amb Dani √©s especialment f√†cil: fent honor al seu treball, aquest home √©s un tros de pa. I fent honor als seus productes, √©s un tros de pla flonjo, sabor√≤s i gust√≥s. El paio en sap i li agrada compartir. Un luxe…

DSC_0373.JPG

Aquests pans acolorits són els que han fet famós a Dani Jordà... | Olletadeverdures.cat

I qu√® fan, a Panes Creativos? Doncs mireu, el que diu el seu nom. Ni m√©s ni menys. Pa de tom√†quet. Pa d’alf√†biga. Pa de cervesa negra. Pa de taronja i xocolata negra. Pa de xocolata blanca i fruits vermells. Pa de cansalada viada. Pa, pa, pa¬†i m√©s pa. Desenes de pans diferents que donen sortida a la imaginaci√≥ de Daniel, llicenciat en Belles Arts i fill de fam√≠lia flecaire. Nom√©s una dada: t√© pans de temporada. Els darrers que he provat, de t√≤fona blanca i bolets (quina oloreta, Senyor!) i t√≤fona i botifarra negres amb pomo (quin sabor, Senyor!).

Certament, Daniel ha trobat en la creativitat el seu lloc dins del mercat panarra a Barcelona, que en els darrers anys ha patit una revoluci√≥ incre√Įble. Dominada sobretot per fleques que aposten per recuperar elaboracions antigues i tradicionals passades pel sed√†s de la modernitat tecnol√≤gica,¬†ell ha apostat per la renovaci√≥. Per “repensar el m√≥n del pa barrejant la creativitat de l’art amb la tradici√≥ de la panaderia”.


I ho va fer amb molta picardia: mirant d’aprofitar el boom de la gastronomia, de l’alta cuina. I es van dedicar a trucar a restaurants per convencer-los d’apostar per un pal de qualitat! Incre√Įble. Sobretot, perqu√® va funcionar! I √©s aix√≠ com va comen√ßar a treballar amb cuiners estrellats de tots arreu, inclosa¬†la terra promesa gastron√≤mica: el Pa√≠s Basc. Ho explica ell mateix en el v√≠deo que us he posat aqu√≠ a dalt: Arzak, Berasategui, Xavier Franco, Daniel Lechuga.

DSC_0366.JPG

Farina de tradició francesa, molta a la pedra i integral. Tema de conversa! | Olletadeverdures.cat

Ara √©s, sense cap mena de dubte, un referent del producte de qualitat. I un producte que pots trobar a la seva botiga de Nou Barris o la botiga virtual, que t’ho porta a casa en 24-48 hores. Exactament el mateix pa, sorgit de les exig√®ncies (i les manies, no fotem!) de cuiners de molt nivell. Tot plegat, a un preu tan incre√Įble com les trucades a restaurants. Nom√©s heu de donar-li un cop d’ull al seu web.

Tot aix√≤ √©s el que van anar a escoltar de primera m√† ma germana i, sobretot, mun cunyat. Van parlar de farines, de fermentacions, de llevats, de trucs, de vicis professionals, de problemes, d’oportunitats i de riscos. Van estar d’acord en gaireb√© tot i no em va soprendre: crec que tenen maneres de treballar semblants, cadasc√ļ amb el seu projecte i a la seva orientaci√≥. Ara, crec que Daniel va posar una cosa sobre la taula: la qualitat a preus competitius √©s possible, per√≤ requereix hores. Moltes hores. I aix√≤ (nom√©s) √©s rendible a Barcelona i exportant

Tortell_trinitat.jpg

Tortell de Reis: original però respectant la base de la tradició | Olletadeverdures.cat

Nosaltres vam aprofitar la visita per fer una razzia: pa de cervesa negra per a hamburgueses, focaccia perqu√® s√≠, pa d’esp√®cies i ceba per¬†la rilette¬†del dia de Reis, pa de nous i panses per al formatge. I de regal de Dani (la seva generositat comen√ßa a ser proverbial!), un tortell de Reis marca de la casa: de massap√† per√≤ amb orellanes en compte de fruita confitada i un toc d’an√≠s prec√≠s i sublim. Tou i flonjo. Molt gran.

Colla, no ho dubteu: Panes Crativos bé val un viatget fins a Nou Barris. De fet, si hi aneu un cop, (gairebe segur que) tornareu.

Salut

Bacallà confitat amb crema de carxofes

diumenge, 15/01/2012 (Massitet)

La recepta que llegireu tot seguit no √©s la que haurieu d’haver llegit. M’explico. Resulta que aquest post √©s el dedicat a La recepta del 15 de mes de gener, que va de carxofes. La nostra idea era fer una crema d’√≠dem amb salm√≥ marinat. Per√≤ quan divendres vaig anar al Mercat de Sants com cada setmana, a l’Isma ja no li quedava bitxo ataronjat… Petit disgust!

B√©, dic disgust per dir alguna cosa. Perqu√® de fet tenia dues idees i vaig virar r√†pidament cap a la segona: una reinterpretaci√≥ moderneta d’una recepta tradicional de la meva terra que es menja molt per Quaresma: bacall√† amb carxofes. De fet, el plat que us portem avui √©s una mena de recepta de receptes, ja que¬†en versionem una aprofitant-ne una altra: una crema de carxofes que ens encanta i vam aprendre dels cafeters nocturns…

√Čs curi√≥s, perqu√® no recordava que quan vam penjar el post amb la recepta de la crema ja havia tingut la pensada de fer-la servir per actualitzar¬†l’abadejo pasqual. Aix√≠ que, com veieu, no √©s que fos petit: √©s que no va arribar a la categoria de disgust! ;-) Aqu√≠ teniu les mides de sempre; de parella sense fills:

  • 200 grams de crema de carxofes (amb aquesta recepta, la nostra a partir de la dels nocturns)
  • 2 talls de llom de bacall√† d’uns 150 grams
  • 1 patata petita
  • 1/2 ceba petita
  • 1/2 pastanaga
  • 2 grans d’all
  • Oli d’oliva verge extra
  • Pebrot vermell de la Vera
  • Sal

Primer de res, farem la crema de carxofa i la reservarem en una cassoleta¬†on despr√®s la poguem escalfar. A continuaci√≥ posarem a bollir la patata amb una mica de sal. Tot seguit, posarem el bacall√† en una cassola i el cobrirem d’oli d’oliva verge extra i hi posarem els dos alls aixafats. Ho tindrem a baixa temperatura, sense que l’oli bull i fins que el bacall√† estigui cuit. Ho notarem perqu√® les llesques que t√© es comen√ßaran a separar soles. Quan estigui cuit, el treiem del foc i el deixem reposar.

DSC_0399.JPG

Joc de colors i textures per un plat dels de tota la vida | Olletadeverdures.cat

Ara agafem les patates i les posem al morter amb sal, pebre vermell¬†i una mica d’oli i les anem treballant fins que quedi una pasta homog√®nia. Reservem. Tallem la ceba i la pastanaga en juliana fina i les saltem a foc fort amb una mica d’oli i sal, de manera que quedin cruixent. Les posem en paper absorvent per a que no s’estovin de l’oli.

Vinga, que ja¬†anem a emplatar. Ja acabem! :-) Agafem la patata i la posem al centre del plat, com per fer d’altar del bacall√† (el posarem a sobre). Agafem¬†el bacall√†, que haurem escorregut, i el posem a sobre de la patata. A sobre del bacall√†, intentant que quedi una mica bonic, posarem les verdures saltades. Per acabar, posarem la crema de carxofa escalfada rodejant tot aquest conjunt.

√Čs una recepta una mica laboriosa perqu√® demana quatre coccions diferents. Per√≤ el resultat val la pena, la veritat. No entrar√© en la discusi√≥ sobre si est√† millor que la tradicional, perqu√® no ho¬†tinc clar¬†i crec que tampoc importa. El joc de textures √©s divertit i les coccions separades fan que cada cosa conservi el seu gust. Ara, per poder gaudir de tots a l’hora has de fer l’esfor√ß de barrejar-los…

En una cosa sí que guanya clarament: és molt més maca; més vistosa. Un plat de festa amb què volem celebrar el primer aniversari de La recepta del 15. Felicitats i per molts anys! :-)

Salut!

Farinada d’or 2011

dimecres, 11/01/2012 (Massitet)

Organitzar esdeveniments anuals t√© un petit perill: que es converteixi en una cosa rutin√†ria i previsible. A fi de comptes, ser original any rere any no deixa de ser. Per aix√≤ enguany l’entrega de la¬†Farinada d’or em feia una mica de por: i si no hi havia capacitat de sorprendre?¬†El primer any la novetat va ser el propi invent del premi i el ball dels Nanos. El segon va ser reproduir el cam√≠ de foc que 4000 vinarossencs havien fet per celebrar Sant Sebasti√†. Quasi res…

Enguany, doncs, em semblava dif√≠cil mantenir el nivell que Ca Massita Forn de Pa¬†ha assolit en l’entrega de la Farinada d’or, el petit premi honor√≠fic i popular que la fleca de meva familia entrega a persones que han destacat en la promoci√≥ de la cultura i les tradicions vinarossenques. Ara b√©, despr√®s del qu√® vaig veure el passat 17 de desembre, ja mai m√©s patir√© pel risc de repetici√≥…

foto[1].jpg

S√≠, estimats: es van tornar a superar. Que els vaig subestimar, vaja.¬†Aquest cop, va arribar volant. Literalment. Durant 50 metres, el dol√ß tradicional daurat va baixar susp√®s en un fil fins que va arribar a les mans del guanyador d’enguany, Xavi Palomo. Mentre baixava, sonava Bujaraloz by night, una de les composicions m√©s inquietants del m√ļsic vinarossenc Carles Santos -i, fins on s√©, una de les prefereides del guanyador. Gallina de piel, veure la farinada baixar mentre sonava aquesta m√ļsica amb la gent en silenci…


El guanyador, com no podia ser d’una altra manera, √©s una persona que s’ho t√© m√©s que merescut: Xavi Palomo, t√®cnic de cultura de l’Ajuntament i arxiver municipal. Sense cap mena de dubte, ha estat un dels grans dinamitzadors de la vida cultural local dels darrers anys¬†des del seu c√†rrec a l’Ajuntament: va posar en marxa la Nit de la cultura, ha fet visites guiades di√ľrnes i nocturnes per espais de tot el poble¬†i ha participat activament en la promoci√≥ de la cuina vinarossenca arreu de l’Estat espanyol a trav√©s del llangost√≠.

DSC_0222.JPG

El guanyador i la donant del premi... | Olletadeverdures.cat

A m√©s, per fer-ho encara m√©s encertat, √©s una persona encantadora. Per a mostra, un bot√≥: li va regalar a ma germana un llibre en blanc per a que “escrigueu la hist√≤ria de Ca Massita, perqu√® hist√≤ria ja en feu cada dia“. Gallina de piel bis, escoltar aquestes paraules des del balc√≥ de casa teva amb el carrer ple de gent que t’estima i et ve a comprar el pa… Aix!

DSC_0230.JPG

Per mi, el millor moment és del berenar! | Olletadeverdures.cat

La cosa va continuar com ha de ser: menjant farinada de repassos i bevent mistela, el vi dol√ß de la terra. Com cada any, els forners de la casa van fer dues farinades de dos metres de llarg (aqu√≠ podeu veure en v√≠deo com es fan!), una amb pebrot vermell escalivat i l’altra sense. Aquest √©s, probablement, el millor moment de la cita: la gent xerrant, menjat i bevent mentre van felicitant el guanyador… Xulo!

Ara ja tinc ganes que vingui la Farinada d’or 2012. Poc a poc es va consolidant com una cita important per a Ca Massita i ara ja no tinc cap dubte: la Comissi√≥ Organitzadora de la Farinada d’Or (la famosa COF) trobar√† la manera de donar un (altre) cop d’efecte. Felicitats!

Salut!

El Trull d’en Francesc

dissabte, 7/01/2012 (Kissumenja)

No recordo els anys que fa que hi anem per√≤ ja en deu fer una pila!¬†Fa molt de temps que quan hi vaig no em donen cap joguineta per haver-m’ho menjat tot… :P¬†Tant a la meva germana com a mi ens agradava molt anar al Trull d’en Francesc i quedar-nos mirant els √†necs de La Muga, just al costat. De fet, aquest √ļltim Sant Esteve encara ho hem fet i hem rigut com a t√≤tiles quan volaven per salvar el petit salt d’aigua del riu!

Façana.jpg

Foto de la façana treta de la seva pàgina de Facebook

El meu pare hi devia anar per primera vegada poc després de la inauguració ; va ser el primer, de terres empordaneses, on vaig dur al Massitet; i des de fa uns anys és cita obligada a Sant Esteve, amb les famílies dels olletos al complert.

La carta m’agrada per diverses raons per√≤ la principal √©s perqu√® cuiden molt els productes de la zona. Si hi feu una ullada al qu√® s’hi pot menjar, veureu que no √©s una cuina sofisticada en el sentit actual: no trobareu esferificacions, productes ex√≤tics o noms de plats que no sapigueu recon√®ixer. Aix√≤ s√≠, podreu degustar una cuina tradicional catalana per treure’s el barret. De fet, hi ha pocs plats a la carta que no duguin la identificaci√≥ d’estar recollits al Corpus del patrimoni culinari catal√†, considerat EL receptari tradicional catal√† de refer√®ncia.

………Carxofes_vinagreta¬† ¬†IMG_4142.JPG

Alguns dels plats que vam menjar aquesta √ļltima vegada s√≥n carxofes a la brasa amb vinagreta, cargols a la llauna,¬†escudella de galets amb pilota del caldo, galtes de vedella a la cassola o cuixa de cabrit a la brasa. No sabria dir-vos qu√® era el m√©s bo de tot! Trobo que la carn la fan bon√≠ssima: a banda de tenir productes de qualitat saben trobar el punt perfecte de cocci√≥ sigui com sigui que la cuinin: a la brasa, al forn… ¬†Nom√©s d’escriure-ho al post ja estic salivant!

peu.JPG

Peus de porc farcits de carn de perol | Olletadeverdures.cat

Tot aix√≤ ho vam acompanyar amb un vi de Sant Climent Sescebes per√≤ altres vegades han estat cellers de Peralada, Capmany, Cantallops o Vilaju√Įga. Com veieu, tamb√© aqu√≠ promocionen el territori. No em direu que aix√≠ no √©s bonic fer pa√≠s! ;-)

Aquest any, per fer baixar el dinar, vam estar fent una volteta per la Salut de Terrades ¬†i mirant el Pant√† de Boadella des d’all√† dalt. Uf! Quants records infantils de pilota i picnics, tamb√©… Ja ho diuen, ja, que √©s molt bonic l’Empord√†…

Rostit de Nadal 2011: un pollastre de festa major

diumenge, 1/01/2012 (Massitet)

Sense cap mena de dubte, el rostit de Nadal que ens hem menjat enguany ha estat el m√©s negociat de tota la hist√≤ria recent dels nostres rostits de Nadal. Com ja us hem explicat un parell de cops, el dia 25 √©s un √†pat molt important a casa nostra i el plat que aquell dia es posa a taula √©s el m√©s pensat i calculat de l’any. Amb difer√®ncia. C√≤smica.

Servidor de vost√®s tenia molt clar, des del mes de maig, que volia fer la recepta que avui us porto en aquest post: un pollastre de festa major que vam aprendre a fer¬†a un dels tants i tant profitosos cursos de cuina que hem fet els darrers mesos a l’√Ātica Restaurant. Em va agradar molt quan el vaig menjar i em va agradar molt saber que era un plat que la mare de Borja, el cuiner, el feia els dies de festa grossa. D’aqu√≠ el nom.

IMG_4076.JPG

Un plat gustós i molt fàcil de menjar. Tu diràs! | Olletadeverdures.cat

Per√≤ resulta que la meva sogra, contrapart en aix√≤ de la negociaci√≥ del men√ļ del dia 25, no ho veia gens clar. Si hagu√©ssiu vist la cara i el to amb qu√® va dir “para Navidad pollo??!!”, no caldria que us expliqu√®s el nul entusiasme inicial amb que va rebre la proposta. El pobre animal√≥ li semblava poc noble per l’√†pat m√©s important de l’any. I que, a m√©s, cuinem i oferim a casa seva…

Servidor de vost√©s, per√≤, acostumat a lidiar amb situacions bastant m√©s compromeses i amb alumnes infinitiament m√©s desagradables, de seguida va saber girar la situaci√≥. Argument a: el pollastre farcit √©s un dels plats tradicionals del dia de Nadal a Catalunya. Massitet 1 – Sogra 0. Argument b: ho farem amb pollastre Pota blava del Prat (protegit per IGP) o un gall pota negra del Pened√®s,¬†les races m√©s nobles de Catalunya i part de¬†l’univers exterior.¬†Massitet 2 – Sogra 0. La veritat √©s que em vaig preparar a fons… jejejeje

IMG_4073.JPG

Si el talleu fred aguanta la forma perfectament | Olletadeverdures.cat

Total, que ma sogra ho va veure ben clar i va acabar dient que s√≠. B√©, de fet ja us deveu imaginar que la intensitat de la negociaci√≥ ha estat una d’aquestes llic√®ncies estil√≠stiques que em permeto per donar-li una mica de ritme i tensi√≥ als posts… :-P. Aqu√≠ us passo la recepta per a vuit persones (penseu que arriba despr√©s de norecordoquants entrants…):

  • 1 pollastre de pota negra o de pota blava d’uns 2’5/3 quilos
  • 200 grams (aprox) de pernil serr√†
  • 200 grams (aprox) de formatge que fongui b√© (nosaltres vam posar Cad√≠)
  • 200 grams de carn de botifarra o picada amanida al gust (ja sabeu: ou, all, julivert o…)
  • 12 prunes
  • un bon grapat de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra, sal i pebre
  • 1/2 quilo de tom√†quets madurs
  • 1/2 quilo de cebes (millor dolcetes…)
  • 6/8 grans d’all
  • Cognac, brandi o vi ranci (al gust…)
  • 1 got de brou de pollastre, de verdures o aigua

Per fer aquest palt és molt important un ingredient secret: una parada de mercat amb qui tinguis molta confinaça i siguin molt professionals! Això us estlaviarà haver de deshosar el pollastres, una cosa que deixo a mans de gent que en sap. No cal fer per el borinot, tampoc!  ;-)

Un cop tinguem el pollastre a sobre la taula amb la pell a la part de sota, es tracta d’intentar que tingui una forma rectangular que ens faciliti fer¬†un megacanel√≥ c√†rnic en enrotllar-lo. Tamb√© √©s important que no hi hagi forats (o sigui, que vegeu la pell) ni parts molt m√©s gruixudes que les altres. Sol passar que els pits siguin m√©s voluminosos. Els podem tallar i aprofitar per engreixar parts m√©s primes. Ho salpebrarem alegrement.

Ara ja només cal fer capes. Molt important: primer la de pernil. Ens ajudarà a segellar millor el formatge i evitar que ens surti. Us ho dic per experiència, que em vaig equivocar, vaig posar primer el formatge i en vaig perdre una (per sort) petita part! Llavors, posem la carn picada i aprofitem per clavar-hi les prunes, que nosaltres vam tallar per fer-ne trossos més petits. Hi posem, finalment, els pinyons.

IMG_4067.JPG

No poseu la botifarra centrada, si no a un costat. Facilita enrotllar-lo... | Olletadeverdures.cat

L’emboliquem com si f√©ssim un canel√≥ i llavors ve la segona part m√©s delicada, que √©s bridar-lo amb fil de cuina… Si per desossar-lo us recomano una bona carnissera, per cosir-lo us recomano una sogra! La meva ho va fer estupendament, cosa que em va evitar un pas al qual li tenia p√†nic. Fet aix√≤, tornem a salpebrar i el marquem a la cassola per a que agafi for√ßa color i el passem a una safata per anar al forn.

A la mateixa cassola on l’hem marcat, hi afegim les verdures picolades no gaire petites. Vigilem l’acidesa del tom√†quet, que podem corregir amb una mica de sucre. Quan ja estiguin una mica cuites les afegim a la cassola on tenim el pollastre i ho alegrem tot plegat amb un bon raig de brandi. Cap al forn a 180 graus durant 40 minuts. Anirem vigilant i si veim que es queda sense suc (no patiu, no sol passar), ho compensem amb una mica de brou o aigua.

Tot i que sembla una recepta for√ßa aparatosa i entretinguda, la veritat √©s que √©s for√ßa r√†pida i no t√© gaire feina -tret de l’habilitat t√®cnica necess√†ria per al bridat. En un parell d’hores pots tenir-ho tot enllestit, inclosa la cocci√≥. El que s√≠ que heu de tenir en compte √©s que s’ha de cuinar el dia abans de menjar-lo. La ra√≥ √©s t√®cnica: es serveix tallat a rodanxes i, per poder-ho fer, el pollastre ha d’estar ben fred. Del contrari, es desmuntaria. Un cop tallat, el podem salsejar i posar-lo 10 minuts a 200 graus al forn. Estar√† estupendu! :-)

El plat va triomfar de manera clara entre la secci√≥ vinarossenca de la taula. Va triomfar tamb√©¬†amb contund√®ncia¬†a la part jonquerenca: ma sogra s’ha convertit a la fe pollastril :-P . De fet, m’atreviria a dir que li va agradar m√©s i tot a ella que no pas a nosaltres! El tornarem a fer, perqu√® √©s ideal¬†quan tens¬†convidats: es deixa fet i a taula queda currat. I est√† ben bo! Gust√≥s, potent i de sabors variadets… Nyam!

Salut!

Per un bon any dotze!

dissabte, 31/12/2011 (Massitet)

Colla, s’acaba un any complicat i n’encetem un altre que sembla que no ser√† pas m√©s f√†cil. Tot i aix√≤, no ens volem estar de desitjar-vos que¬†2012¬†us sigui el m√©s ben√®vol possible i, tamb√©, que us permeti avan√ßar en l’assoliment dels vostres anhels.

DSC_0346.JPG

Que no us en faltin! Feliç any dotze! | Olletadeverdures.cat

Per part nostra, aqu√≠ us deixen una dotzena d’ous virtual. Signe de fertilitat i de naixement de coses noves. Per√≤ tamb√© (tot i el masclisme inherent), simbol de for√ßa i d’empenta i, tamb√©, de tossuderia. Sembla que l’any vinent n’hi haurem de posar, d’ous. Que no us en faltin, colla!

En tot cas, com sempre i sobretot: Salut i endavant les atxes!

Kissumenja i Massitet