Nugà de rap: un homenatge a la València resistent

dissabte, 25/02/2012 (Massitet)

El meu tros de pa√≠s, el que comen√ßa al sud de¬†la frontera purament simb√≤lica que marca¬†el Riu S√©nia , s’ha convertit en una escola de resist√®ncia. No √©s fruit d’una tria volunt√†ria: un (mal) govern de voltors autoritaris i genocides culturals, s√†trapes de socarrel, han for√ßat una (part d’una) ciutadania maltractada i permanentment¬†insultada a aixecar-se i dir prou.

Aquests dies hem vist com l’escola de resist√®ncia obria sucursals als instituts de la ciutat de Val√®ncia: joves de catorze, quinze i setze anys -de l’edat de mun fillol!- rebien cops de porra que els trencaven els bra√ßos, els omplien de blaus i els provocaven atacs d’ansietat. La cara d’esta xiqueta, morta de temor,¬†il¬∑lustra perfectament¬†el que pot significar viure al Pa√≠s Valenci√† i dissentir del pensament del Govern de -probablement-la pitjor versi√≥ del PP espanyol.

No debades Ciutat de Val√®ncia √©s la metafora que condensa tots els mals del Pa√≠s. Una alcaldessa populista que es capa√ß de dir que rebre com a regal bosses de m√† que valen milers d’euros √©s normal. Una ciutat on l’extrema dreta¬†se¬†sap prou impune com per trucar a escoles p√ļbliques i dir que el treball que no ha acabat la pol√≠cia l’acabaran ells. Una ciutat on el projecte d’anorreament de qualsevol manera de viure o de pensar diferent ha arribat fins i tot a l’anihilaci√≥ f√≠sica d’un barri sencer, el Cabanyal, per a major gloria de l’alcadessa Barber√† (b√†rbara?) i els seus amics constructors.

Aquesta setmana ha costat no pensar que al Pa√≠s Valenci√† els resistents formats a l’escola que hem hagut de posar en marxa no podrien aguantar pallises policials, les mentides pol√≠tico-medi√†tiques¬†i les amenaces.¬† Per√≤ no. Aquesta setmana pot haver estat la setmana de l’esperen√ßa, m√©s enll√† d’etiquetes po√®tiques com #primaveravalenciana.¬† √Čs per aix√≤ que des d’aqu√≠ volem fer un petit homenatge a la Val√®ncia resistent. A la que fa anys que planta cara i a la que ara s’ha atrevit a sortir a carrer,¬†probablement en un dels moments m√©s complicats dels darrers 30 anys. A la que avui es manifesta omplint els carrers.

Un recepta popular d’un barri assetjat
La recepta amb qu√® volem fer aquest gastrohomenatge simb√≤lic √©s el nugat de rap, un altre regal del nostre estimat lector Perla del T√ļria i amb qui tantes coses hem apr√®s del receptari valenci√†. Ens la va deixar en un comentari gaireb√© fa dos anys i l’hav√≠em estat guardant per celebrar i compartir amb vosaltres algun esdeveniment positiu a la terra d’en Massitet. D’aquesta setmana no podia passar, encara que amb una intenci√≥ for√ßa diferent…

DSC_0013.JPG

La nugà de rap a la cassola on es fa... i es menja! | Olletadeverdures.cat

Ell va obtenir la recepta, precisament, dels seus amics del¬†mercat del Cabanyal. Podem tancar¬†aix√≠ un¬†cercle simb√≥lic acudint a les cuines del barri mariner de Val√®ncia i que¬†exemplifica la resist√®ncia, que aqu√≠ ja √©s per la superviv√®ncia f√≠sica. La descripci√≥ de la recepta us la deixem amb paraules literals d’en Perla. Perqu√® no, si nosaltres no ho farem millor?

“El nom de nogat designa una varietat de torr√≥, nougat en franc√®s, fet amb mel, i ametles, nous o avellanes. Amb mel, farina i aigua, constitueix una pasta dol√ßa que es cou al forn. En sentit gastron√≤mic pot aplicar-se a un plat on entren ingredients diversos barrejats. Ingredients:”

  • 1 rap de 1 kg trossejat
  • 2 cebes
  • ¬†2 tomaques
  • ¬†julivert
  • ¬†1,5 cabeces d‚Äôalls
  • ¬†1 fulla de llorer
  • ¬†pebre roig m√≤lt
  • ¬†farina
  • ¬†llima
  • ¬†vinagre
  • oli d‚Äôolives
  • ¬†vitet [orientals: bitxo]
  • ¬†sal

F√©u un sofregit amb la ceba, una tomaca, alls, julivert i sal. Quan el tindreu fet, salpebreu els trossos de rap, sofregiu-los lleument, i aboqueu aigua suficient a la cassola per bullir el peix. Als 5 minuts, separeu-ne els trossos, col‚ÄĘloqueu-los en una font i adobeu-los amb all trossejat, julivert trinxat, unes gotetes de llima i unes altres de vinagre.”
“A banda, en una cassola o en una paella, sofregiu una ceba gran trinxada, una cabe√ßa d‚Äôalls sencera, una fulla de llorer, una cullerada de pebre roig m√≤lt i sal. Quan la ceba prendr√† aquella color daurada que enamora, aboqueu-hi una tomaca gran ratllada, ben madura, i una poca de farina. Remogueu-ho tot, tireu el vitet, a gust vostre, i deixeu que coga uns instants. Despr√©s, incorporeu el caldo del peix que hav√≠em preparat anteriorment. Si no us agrada el peix massa coent, ara ser√† l‚Äôocasi√≥ de treure el vitet del suc.”

“Nom√©s al√ßar√† el bull, rectifiqueu el caldo de sal i distribu√Įu les tallades de rap que hauran de bullir durant mitja hora m√©s fins que la salsa quede ben travada. Deixarem reposar uns segons i menjarem‚Ķ tots plegats de la cassola, ei! Es tracta d‚Äôun plat familiar on els comensals mengen de la cassola, com la paella. S‚Äôacompanya de rosques de pa amb oli, per a mullar i remullar. Recordeu, per√≤, el savi refrany: ¬ęQui mulla no trau tros¬Ľ i ¬ęOvella que vela, mos que perd¬Ľ”.

Com explica Perla al seu comentari, el nom normatiu seria nogat de rap, “tamb√© denominat ‚Äėnug√†‚Äô de rap, amb aquella caiguda de la sil¬∑laba final tan caracter√≠stica dels valencians”. Com que aix√≤ vol ser un homenatge al poble resistent que, entre colp i insult, ha tingut temps de¬†parir plats com aquest, doncs nosaltres li diem nug√†.

Un plat de regust popular, potent de sabor per√≤ amb un peix molt m√©s present del qu√® podria fer pensar la cocci√≥ llarga i el marinat amb vinagre. Ara, la salsa √©s descomunal, adictiva: no la mengeu sense¬†pa a prop!¬†No m’estranya que m√©s d’un perd√©s tall mentre mullava, de fet.¬†No dubteu en fer-la si mai voleu provar una manera diferent de guisar el rap. A m√©s de xalar amb un bon plat de peix, gaudireu de la saviesa dels mariners resistents de Val√®ncia…

Salut!

La Lola: un cuiner mariner torejant a Les Arenes

dimecres, 22/02/2012 (Massitet)

Fa uns dies, la cap de premsa del cuiner Quin Marquès es va posar en contacte amb un grapat de blocaires per convidar-nos a sopar a La Lola de las Arenas. Volia que coneguéssim el nou lloc de tapes creat per Marquès i que donéssim el nostre punt de vista com a afeccionats a la cuina.

Vam dir que s√≠ de seguida, esclar ;-). La idea de coincidir amb amics, coneguts i saludats mentre et menges unes tapes sempre resulta convincent. Per√≤ hi havia unes quantes raons m√©s, la veritat.¬†La primera, perqu√® coneixem Carme Gasull, la cap de premsa en q√ľesti√≥, i ens cau molt b√©. La segona, perqu√® en Marqu√®s ha assolit un¬†bon prestigi al seu restaurant mariner a la Barceloneta, el Suquet de l’Almirall. I en tercer lloc, perqu√® no ho puc negar: la idea d’anar a sopar a un centre comercial em generava molta curiositat -per no dir-ne morbo…

Grup.jpg

Com havíem de dir que no??? Blocaires a La Lola | La Lola de las Arenas

¬†De fet, des que ens van convidar em peserguia una pregunta:¬†Qu√® ha dut un cuiner mariner de la Barceloneta a torejar a una pla√ßa tan complicada com un centre comercial de Pla√ßa d’Espanya? Hi vaig especular for√ßa¬†amb la resposta, la veritat. Francament i a priori, un lloc de tapes en un centre comercial sembla que no sigui una opci√≥¬†digna d’un cuiner com Marqu√®s. Aix√≠ que¬†quan la Carme ens va preguntar, havent sopat, si li vol√≠em fer preguntes a Quim no ho vaig poder evitar. Com si tingu√©s un¬†moll sota l’aixella, vaig aixecar el bra√߬†i vaig soltar tres preguntes seguides: Per qu√® tapes? Per qu√® aqu√≠? Per qu√® ara?

La resposta no devia ser f√†cil, perqu√® la vaig acabar treient despr√©s que Quim an√©s responent¬†tamb√© altres¬†preguntes. En s√≠ntesi, es tractava de posar en marxa un segon restaurant amb una cuina m√©s assequible que el primer i adre√ßat a un p√ļblic diferent que no vindria al primer i oferint una cuina de qualitat per√≤ que permet moure molt de volum de clients.

DSC_0576.JPG

Mallorquí: el gran guanyador de la nit? | Olletadeverdures.cat

√Čs a dir, diversificar l’oferta per plantar cara a una crisi m√©s llarga que un dia sense pa… Quan li vaig preguntar per qu√® apostaven per tapes i no pel peix que li havia donat prestigi,¬† la resposta va ser molt contundent: “Tenim fama pel peix, √©s cert. Per√≤ no som imb√©cils: oferir peix aqu√≠ √©s venir a patir i¬† ja patim prou a la Barcelonta.¬†El peix for√ßa a fer una cuina cara i aqu√≠ volem volum. Per tant, preus m√©s ajustats”.

“Per√≤ qu√® s’hi menja a La Lola??!!” Val, d’acord, ja vaig! :-P Doncs es menja molt b√© i es mengen¬†tapes, platillos i entrepans de qualitat i amb un punt d’originalitat molt marcat en algun cas. Quan Marqu√®s va entrar a torejar a Las Arenas, ja hi havia altres oferint una altra mena de cuina i va apostar per un f√≥rmula que est√† triomfant a Barcelona: tapes.

BUNYOL~3.JPG

Bunyols de bacallà, altrament coneguts com bombons! | Olletadeverdures.cat

¬†Si¬† passeu per les cr√≤niques que ha fet la gent, veureu que hi ha for√ßa consens en qu√® el mallorqu√≠ i els bunyols de bacall√† s√≥n els guanyadors de la nit. A casa nostra tamb√© ho han estat. El mallorqu√≠ √©s el t√≠pic entrep√† de sobrassada i formatge, per√≤ amb un toc diferent: el pa era briox i a sobre portava sucre glas. Semblava ensa√Įmada! Potent, dens, fonia a la boca. Els bunyols, com diu Starbase, eren bombons de bacall√†: amb un peix evident, no triturat. Diferent, sobretot amb la punta d’allioli de mel que portaven a sobre. Ja us ho hem dit, que era com un bomb√≥! Seguint el s√≠mil torer, serien com les manoletines de la casa; els passis elegants del maestro que et sedueixen i et farien tornar.

Nosaltres, per√≤, tamb√© destaquem el segon entrep√† que ens van treure: el catal√†. Carn rostida amb mostassa en un panet tou que feia venir moltes ganes de clavar-li un mos. Aquests entrepans s√≥n el fet diferencial de La Lola dins¬†de l’oferta de tapes que ha inundat la ciutat recentment. Vindria a ser¬†el salto de la rana del Marqu√®s, vaja… ;-) Brutal, tamb√©, la versi√≥ modernitzada del Pepito de ternera. Per a Massitet, obligatori posar les mandonguilles en la tria: bona carn, meloses. Bon mar i muntanya.

DSC_0570.JPG

Català i xips casolans: la marca de la casa en un plat | Olletadeverdures.cat

No es van quedar gens curtes algunes propostes com l’amanida russa (Massitet n’√©s fan, tingueu-ho en compte) o les croquetes de pollastres i pernil. Pases naturals, vaja: no s√≥n espectaculars per√≤ demostren la t√®cnica de l’artista. L’entrep√† catal√† va guanyar entre alguns dels assistents. No van generar passi√≥, en canvi, ni els xipirons (massa picants, un p√®l aigualits) ni la bomba de la Barceloneta (reintrepretada, m√©s suau). No direm que el torero Marqu√®s hagi punxat √≤s aqu√≠, per√≤ no els denamarem quan tornem. Millorable el tercio dels postres: macarons interessants i poca cosa m√©s…

La Lola √©s doncs, el segon restaurant d’un xef de prestigi que no ha anat a Las Arenas a sortir escridassat ni a saltar la barrera. Ofereix una cuina de tapes i raccions molt digne pensat per cridar l’atenci√≥ dels compradors dels centre comercial i tamb√©, per als assistents a les fires i congressos que s’hi fan al davant. Marqu√®s busca, doncs, ampliar el seu negoci com han fet altres cuiners a Barcelona (Jordi Vil√†, Carles Gaig, Xavier Pellicer) per fer sostenible la seva empresa. I ho fa amb honestedat i transpar√®ncia.

La Lola de las Arenas. Una pla√ßa complicada, per√≤ on el mestre sap tirar d’ofici per fer content al respectable. Pagarem per tornar a veure-ho…

Croquetes de trompetes i salmó

dimecres, 15/02/2012 (Kissumenja)

Tenim un problema… Ai, que Kissumenja comen√ßa el post dient que tenim un problema! Doncs resulta que no tinc les mides dels ingredients i aix√≤ √©s greu. M√©s greu del qu√® es pot pensar perqu√®, tot i no creure-ho d’entrada, la combinaci√≥ de “vaig a fer fotos a les trompetes per veure qu√® he apr√®s amb el Mart√≠” i “la Recepta del 15 va de croquetes, a veure de qu√® les farem ha donat un resultat for√ßa gratificant.

La cosa va anar tal com l’explico. Feia dies que volia fotografiar les trompetes i quan vam tornar del taller del¬†Mart√≠¬†vaig agafar el pot i vaig comen√ßar a fer provatures: cartr√≥ ploma per aqu√≠, la llum que ve d’all√†, ara les deixo caure del pot, ara necessito polipropil√®… Valenta jo, eh?, que a la primera pr√†ctica va i agafo un pot de vidre! Valoreu vosaltres mateixos el resultat, jo hi veig coses estranyes per tot arreu…

Trompetes2.JPG

Les models... | Olletadeverdures.cat

Bé, la foto ja estava feta i ara necessitava alguna cosa per poder lluir-la al blog ;-). Aleshores van aparèixer Els fogons de la Bordeta amb la proposta de fer croquetes i em van donar la solució al meu gran dilema. Total, que després de pensar amb en Massitet què més hi podríem posar, això és el que en va sortir:

Ingredients (recordeu que són aproximats)

  • Salm√≥ (80 gr.)
  • Trompetes seques (100 gr.)
  • Ceba (una petita)
  • Farina, dos parts de llet i una de brou de verdures (per a la beixamel)
  • Pa ratllat

Elaboració

Sofregim la ceba amb ¬†mantega i quan t√© una mica de color hi afegim les trompetes (que abans hem posat a remull). Al cap d’uns deu minuts hi anem posant la farina i, quan creiem que s’ha fregit prou, hi afegim el brou i la llet per acabar de fer-hi la beixamel. Deixem refredar la massa i n’afegim el salm√≥ tallat a trossets petits. En fem la forma i les fregim amb pa ratllat.

I tornem a fer fotos amb cartolines, tr√≠podesi dem√©s, i lluitem amb les ombres! I ara no s√© quina posar, que tinc el cap com un bombo de tant mirar-me-les! De les 70 fotos que tenia de les croquetes no n’hi ha hagut moltes que es pogu√©ssin aprofitar. Al final, despr√©s de barallar-me amb unes quantes i de tocar-les i retocar-les, de no saber si estaven millor al principi o al final,¬†vet aqu√≠ les croquetes elles, en dos dels moments fotogr√†fics. Les pobres van patir un estr√©s!!

Croqueta.JPG

Croqueta sobre forquilla reflexant i ombres | Olletadeverdures.cat

Croquetes.JPG

Ben fotografiades no sé, però boníssimes! | Olletadeverdures.cat

Eps, que en Martí és un bon mestre, eh?, no us guieu pel què veieu aquí! ;-)

Bon profit!

(Escrita amb) Salsa d’ametlles

diumenge, 12/02/2012 (Massitet)

Deia l’escriptor austrohongar√®s Rainer Maria Rilke que “la varitable p√†tria de l’home √©s la seva infantesa“. S√≠ acceptem aix√≤ com a cert -ja us ho¬†dic ara: jo en s√≥c¬†un fervent creient-, en aquesta p√†tria (irremeiablment) perduda hi ha d’haver una ciutat molt gran que es diu “cuina”. Per cadasc√ļ de nosaltres¬†ser√† una cosa diferent, per√≤ tots la¬†reconeixerem perqu√® √©s la (nostra) mem√≤ria del gust.

En el meu cas, aquesta ciutat -una capital important, segur!- est√† formada per barris preciosos com “la paella de l’abuela Consuelo”, “el bra√ß de gitano de crema del diumenge”, “la tomata en ou” o “llom arrebossat”. Un dels meus carrers preferits es diu “olleta de verdures”, ja us ho podeu imaginar. √Čs una ciutat plena de pla√ßes rodones, cadascuna dedicada a una truita: de patates, de carabaceta i ceba, de carxofa, de faves. I la pla√ßa major √©s un gran cassola de fang que¬† l’estiu s’omple de llom de porc i tom√†quet; i a l’hivern s’adorna amb faves tendres i salsitxes. I de tant en tant, en dies que jo recordo com de festa grossa, amb un arr√≤s al forn formidable.

Per√≤ si ha ha alguna part d’aquesta ciutat que em fa sentir especialment comfortable, com a casa, √©s la salsa d’ametlla. No √©s un plat. De fet, √©s molts plats. √Čs la base d’un munt de receptes que l’abuela Rosalia ens feia a mi i les meves cosines quan ens qued√†vem els dissabtes a dinar a casa seva. Ja sabeu que a Ca Massita els dissabtes han estat sempre un terrabastall de feina. A casa els meus tiets, carnissers al mercat del poble, no es quedaven curts. I els dissabtes feim tots cap a casa l’abuela Rosalia per passar el mat√≠ i deixar tr√†nquils uns pares ja massa atabalats…

Amb aquesta salsa, l’√†via guisava peix, carn i caragols. El cargols i la carn sempre sols. En el cas del peix, per√≤, acompanyat amb unes patates¬†“per fer plat √ļnic”. M’ho deia l’altre dia la mare per telefon qual la vaig trucar per a qu√® em record√©s un pas de la recepta. Per√≤ em sembla sentir a la meva¬†√†via Rosalia dir-ho quan alguna ve√Įna li preguntava que ens donaria per¬†dinar als nets.

escrita_ametlla_2.jpg

La plaça major s'ha "vestit" per una ocasió ben especial... | Olletadeverdures.cat

La recepta que us porto avui √©s una versi√≥ m√©s de les que li dona la cuina popular del meu poble.¬†√Čs un guisat fet amb¬†escrita, un peix¬†que a bona part del nostre pa√≠s es coneix com a rajada.¬†Com diu la¬†Dolors, una esp√®cie molt¬†poc coneguda i encara menys valorada que ha estat sempre un ingredient de les¬†classes treballadora i menestral.¬†√Čs un¬†peix¬†blanc gust√≥s, que acompanyat d’aquesta salsa dona un plat sabor√≥s i certament molt nutritiu. Sobretot, si hi poseu la patateta… ;-)

  • 4 talls d’escrita
  • 1 patata mitjana¬†
  • 4¬†o¬†5 ametlles crues
  • 1¬†gra d’all
  • 2¬†llesques de pa torrat
  • 1/2 tomata xicoteta sense llavors
  • Julivert
  • 1 cullerada de caf√® de pebre vermell de la Vera
  • Oli d’oliva verge extra

Preparem la picada amb tots els ingredients posant primer les ametlles, els alls i despr√©s el pa, per fer una pasta for√ßa tupida que despr√©s absorveixi la resta d’ingredients. Si, tot i haver posat la tomata ratllada, queda una massa molt espessa hi podem afegir una mica d’aigua per deixatar-la.

Agafem aquesta picada i la fregim lleugerament en una cassola amb un rajol√≠ d’oli. Quan hagi¬†pujat de¬†color, hi posem aigua suficient per poder coure el peix. En el nostre cas, dos dits d’aigua. Quan arranqui el bull, posem les patates tallades a rodanxes i les deixem fins que estiguin toves. Llavors, ja podem afegir el peix i coure’l tot just durant cinc minutets. Cap a la taula!

Dissabte passat vaig fer aquesta recepta a Barcelona. Ma mare m’havia comprat escrita al mercat de Vinar√≤s i, nom√©s de veure el paquet, una escalforeta emocionada em va fer saber que havia tornat per una estona a la p√†tria perduda. Guisar-la a Sants i menjar-la amb Kissumenja va ser una suma de comforts que no us podeu ni imaginar…

Salut!

Mallorquinets: la coca de patata a Vinaròs

dimarts , 7/02/2012 (Massitet)

Un esdeveniment, un fet, es transcendeix a ell mateix quan deixa una her√®ncia. No, no cal que sigui res material. De fet, √©s molt m√©s transcendental quan √©s intangible, immaterial. Una nova manera de fer. Una altra manera de plantejar les coses. O una recepta nova, quan estem parlant de gastronomia. Vist aix√≠, l’agermanament de receptes mallorquines i vinarossenques que es va fer a Ca Massita el 9 d’octubre de 2010 ho ha resultat ser. A petita escala, per√≤ transcendental.

Ja us vam dir, en el seu moment, que havia estat un dia¬†memorable. “Digne d‚Äô√©sser recordat”, segons la definici√≥ de l’Diccionari de l’IEC. La visita de Xisco Guar√≠¬†i Xesca Coll va ser un festival, una festa formidable. Molt present a la nostra¬†mem√≤ria familiar. Per√≤ avui, un munt de mesos despr√®s, ja es pot dir que aquella jornada va deixar una her√®ncia intangible que, un cop per setmana, pren cos en forma de coques de patata. Un dol√ß tradicional mallorqu√≠ que √©s espectacular ja quan es fa -el moment de barrejar la patata amb tota la resta mereix ser vist per ell mateix- i que d√≥na lloc a un dol√ß eteri i tan f√†cil de menjar que no pararies mai.

coca_de_patata.jpg

"Mallorquinet" de Ca Massita. O sigui, coca de patata vinarossenca... | Olletadeverdures.cat

Ja en aquell moment va triomfar i el vam qualificar com “un dels descobriments del dia”. No vam ser els √ļnics en valorar aquestes coques: el mestre forner de Ca Massita i la venedora major del regne li van clavar l’ull i de seguida les van fer per oferir-les a la clientela. Ara s√≥n part de l’oferta de la¬†casa, per√≤¬†rebatejades carinyosament com a mallorquinets. Els valencians, si no rebategem les coses i, en especial, si no ho fem amb un diminutiu, Rebentem! Aqu√≠ teniu les mides per fer una bona quantitat d’aquestes delicioses boletes de cot√≥ fluix:

  • 400 grams de patata
  • 300 grams de sucre
  • 350 grams de llet
  • 3 ous
  • 100 grams de sa√Įm (catalans peninsulars: seg√≠)
  • 40 grams de llevat premsat (el de forner)
  • 1250 grams de farina fluixa¬†(aproximadament)

Primer de res, bullirem la patata i la passem pel passapur√© mentre √©s calenta -us ho far√† m√©s f√†cil i quedar√† m√©s fina. Un cop la tenim, hi anem afegint per aquest ordre: el sa√Įm, el sucre, el llevat fos dins de la llet i els ous. En cada cas, anirem pastant per a qu√® es vagi fent una mescla uniforme i fina. Llavors, afegim la farina i ho pastem ben pastat per que torni a queda ben fi i ben barrejat.

Ho deixarem reposar per a que pugi, ben tapat per a que no faci crespell. Llavors ho tornem pastar i en fem porcions de vuitanta grams aproximadament i els donem forma de bola. Les posem damunt la llanda i les deixem que dupliquen el volum. Ara ja estan llestes per coure al forn, a 160 graus, fins que agafin un color marró pujat. Les espolsem amb sucre llustre i llestos!

Queden unes coques dolces i molt, molt gustoses. Per√≤ sobretot molt toves, flonges, gaireb√© fr√†gils. Son delicioses soles i estupendes amb xocolata. Ara, s√≥n directament espectaculars amb embotits i formatges. Amb sobrassada, com ja us podeu imaginar. Per√≤ hi ha una clienta de Ca Massita, una nena, que se les menja per berenar amb qualsevol cosa. “Estan bones amb pernil, amb formatge… amb tot!”, diu ella. Aix√≠ que ja ho sabeu: a menjar coques de patata! O mallorquinets, si passeu per Vinar√≤s! :-)

Salut!

Aprenent d’exalumnes: past√≠s de taronja i xocolata negra

dijous, 2/02/2012 (Massitet)

No √©s gaire habitual que alumnes i professors universitaris mantinguem el contacte quan s’acaba la carrera. No ho √©sper diverses¬†raons: no pots (ni vols!) mantenir contacte m√©s aviat personal amb centenars de persones; ells i elles no tenen cap inter√®s per mantenir-lo amb tu; o senzillament no hi ha res m√©s en com√ļ que una mat√®ria impartida uns quants dies.

Per√≤ de tant en tant, et trobes amb persones amb qui t’entens i que casualment han passat per les teves classes. √Čs el cas d’In√©s, una alumna que vaig tenir a tercer i que ve de Benicarl√≥, el poble del costat del meu. Normalment, aix√≤ hauria estat un handicap: els benicarlandos pretenen, sense poder, que el seu poble √©s com el nostre. I aix√≤ tot sovint els fa un p√®l insuportables a ulls de vinarossencs de pedra picada com un servidor :-P . En aquest cas, per√≤, aix√≤ de ser tots dos del Maestrat i estar exiliats a Barcelona ha estat un punt en com√ļ important. S√≠: efectivament i malgrat tot,¬†els valencians som moooooolt enyoradissos!

pastis_taronja_xoco.jpg

Molsut i amb trossos de xocolata. Nyam! | Olletadeverdures.cat

B√©. Aix√≤ i el fet que sigui for√ßa seguidora d’Olleta de Verdures i que jo la segueixi for√ßa en la feina que fa a Ara TV¬†i al seu bloc, tots dos¬†dins del web del diari hom√≤nim. Per tant, ens anem seguint, anem xerrant i anem intercanviant receptes i recomenacions. Jo, per exemple, li he insistit en la necessitat que tasti la farinada de repassos de Ca Massita. Encara que sigui un dol√ß vinarossenc… Ella, al seu torn, em va recomenar el past√≠s de taronja amb xocolata negra de Consuelo,¬†la seva mare,¬†que avui us porto aqu√≠.

La recepta em va cridar l’atenci√≥ de seguida. En primer lloc, perqu√® taronja i xocolata negra √©s una combinaci√≥ que em t√© guanyat d’entrada. En segon lloc, perqu√® em va cridar poderosament l’atenci√≥ el fet que la taronja es¬†posa amb pell i triturada. No seria molt amarg, amb tota la part blanca de la pell? Quina textura tindria, amb la taronja triturada afegida a dins? Aqu√≠ teniu el resultat, que no √©s ni molt menys decebedor!

  • 1 got de farina fluixa (Alerta: els nostres gots eren de 200ml)
  • 1 got d’oli de girasol (busquem un greix de gust neutre)
  • 2 gots de sucre
  • 2 taronges (uns 400 grams, feien)
  • 6 ous
  • 2 sobres de llevadura Royal
  • Xocolata negra (nosaltres vam fer servir el fam√≥s Nestl√© Postres)

El primer que farem es triturar les taronges. Les tallarem a quarts, li treurem els fils blancs m√©s gruixuts i la passarem per la m√†quina amb pell i tot. Reservem. Llavors, agafem els ous, el sucre i la llevadura; hi ho batem tot fins que obtenim una mena de crema fina i homog√®nia on el sucre s’haur√† dissolt for√ßa (gaireb√© no notarem el crec-crec t√≠pic del sucre en gra).

Quan tinguem aquesta massa, hi afegim el got d’oli i¬†despr√®s la farina a poc a poc i tamisada (m√©s que res, per facilitar l’acci√≥ i que no quedin grumolls. Quan tornem a tenir una massa fina, afegim la taronja triturada i ho remenem una mica per repartir b√© la taronja. Llavors, esmicolem la xocolata amb mides irregulars i la repartim per sobre de la massa. Compte, perqu√® els trossos m√©s grossos se’n van cap al fons: si vols la xocolata repartida, fes mides desiguals. ;-)¬†

Ho emmotllem (si no es de silicona, poseu paper de forn al fons) i ho posem al forn: a 180 graus fins que pugi i despr√©s a 170 fins que estigu cuit. Ho controlarema amb el t√≠pic escuradents: quan surti sec en punxar el past√≠s, llestos! Amb aquestes mides va sortir un past√≠s gran fet en motllo rod√≥ de 22 cent√≠metres i un de petit fet en motllo quadrat de 12×15.

El primer ens el vam pimplar nosaltres amb ajuda de les companyes de classe de flamenco de Kissumenja. El segon, Massitet amb els seus companys de feina. En tots dos casos va triomfar com l’Starlux: queda humit (estil angl√©s, com ens agraden a nosaltres!), amb for√ßa gust de fruita (un toc amargant molt interessant, per√≤ no dominant) i amb els trocets de xocolata que et vas trobant ara s√≠ ara no. Diuen que Consuelo cuina molt b√©. Si tot est√† a aquest nivell, no ens estan enganyant! ;-)

Bo, tu! Nosaltres el repetirem segur. El proper cop, però, amb una xocolata ben nostrada: la CREO de Tortosa!

Salut!

Un curset, una fotografia i un dinar

dilluns, 30/01/2012 (Massitet)

“Una imatge val m√©s que mil paraules”, diuen. Tamb√© s’ha dit sempre que “el menjar entra pels ulls”. Amb la primera frase no hi estic gaire d’acord, per√≤ perqu√® em pot el professor de periodisme que porto a dins: la millor hist√≤ria ben contada no es pot resumir en una sola imatge. La segona frase, per√≤, me la crec sencera. No nom√©s perqu√® solc salivar en veure el plat a taula. Tamb√© perqu√® les fotos de Mart√≠, d’Apunts de Cuina, sempre m’han fet entrar una gana fora mida sigui l’hora que sigui. T√© m√®rit, tractant-se d’un lletraferit com jo… ;-)

Precisament per aix√≤ no vaig dubtar ni un moment en apuntar-nos al curset de fotografia gastron√≤mica que aquest petit gran geni va fer la setmana passada al restaurant Ca l’Esteve¬†i organitzat per la gent de Gastrobloc@aires. No vam ser precisament originals: 44 persones m√©s provinents de tota la gastrofera catalana ( i algun outsider rebut amb bombo i platerets) van pensar com nosaltres. Els blocaires¬† no solament s√≥n bona gent -com ja us he dit un munt de cops-; √©s que a m√©s no s√≥n tontos! ;-)

Espàrrecs_Martí.jpg

La foto que Martí va fer al curset: això anàvem a aprendre! | 356mm.cat

El curset va estar molt b√©. Per dues raons b√†siques. La primera, perqu√® Mart√≠ va ajudar a desmitificar aix√≤ de les fotografies ben fetes. Es va passar bona part de la classe explicant que va comen√ßar amb flaixos barats i material reciclat que li feia de reflectors. Com li vaig comentar a la pausa, saber que “reflectors” podia voler dir “cartr√≥-ploma blanc” o “tros de porexpan” o “cartolina” anima bastant a posar-s’hi.

La segona ra√≥ √©s que les fotos de Mart√≠ son, ho dir√© aix√≠, minimalistes. Aix√≤ em va reafimar en una cosa que ja hav√≠em apr√®s mirant les seves imatges; no cal ser un gran estilista ni tampoc tampoc tenir milers de plats, gots i estris per poder fer fotos poderoses. Unes teles (comprades a qualsevol botiga), mitja dotzena de plats per no posar sempre els mateixos…

DSC_0443.JPG

El mestre en acció. Li veieu la cara de passió? | Olletadeverdures.cat

¬†Tot aix√≤ explicat amb la forma planera, clara i directa de Mart√≠; i recolzat per uns apunts ben il¬∑lustrats que ens han perm√®s repassar a casa i, al mateix temps, poder estar atents a classe. Podeu valorar vosaltres mateixos la manera de fer d’aquest xicot (amb un gran futur al davant) si cliqueu aqu√≠: hi ha el v√≠deo de tot el curset i tamb√© els apunts. Per cert, ja li podeu agrair el desplegament t√®cnic a Starbase, que s’ho va currar molt per fer-ho possible!

La part tècnica (obturador, velocitats, ISOs) va estar molt bé, sobretot pels novells. Però la part que més ens va interessar va ser la artística, la del llenguatge: què cal per fer una bona foto que il·lustri una recepta de la qual vols dir (normalment) que és bona, interessant, saborosa. Poca cosa, vaig entendre. Mireu, si no, la foto dels espàrrecs. Què té? Per nosaltres, la força de la senzillesa.

De fet, el curset ens va aportar una cosa molt valuosa: vam prendre consciència que no tenim prou paciència per buscar la fotografia. Fins ara, les hem anat trobant sense buscar-les gaire, tot enmig de la improvització que provoca una taula parada i un estómac que remuga de gana. Temps, poc. Composició, la justa. Llum, la que hi ha. Res de fabricar les condicions. Ara, però, la cosa ja ha canviat.

DSC_0449.JPG

Agulles "dels xinos", porexpan, un mantell blanc... | Olletadeverdures.cat

De fet, l’efecte del curset va ser demoledor: en arribar a Barcelona vam anar cap a Servei Estaci√≥ a buscar reflectors i mirar si hi havia alguna teleta per donar varietat als fons. I no es broma, eh!? Ja hem buscat al mapa on es creuen els carrers Rogent i Val√®ncia, on Miquel ens va explicar que hi ha una botiga on tenen plats i gots desparellats a molt bon preu. Avui, fent fotos a una plat d’escrita amb salsa d’ametlla, ja hem buscat evitar les ombres i treballar amb ISO baix…

Abans de sortir corrents cap a Servei Estaci√≥, per√≤, vam gaudir d’un bon √†pat a Can Xesco. La Cuina de Ca l’Esteve ens agrada des que hi vam anar per primer cop per aprendre de cerveses. Despr√®s, el xef ens ha anat sedu√Įnt amb tapes f√†cils i estupendes. Aquest cop ens va guanyar amb el garr√≥ amb crema de rocafort: carn melosa i amb¬†el gust que ha de tenir, acompanyada d’una crema de formatge molt suau, addictiva.¬†

DSC_0469.JPG

El garr√≥ en q√ľesti√≥. Crec que li demanarem la recepta a Xesco... | Olletadeverdures.cat

Estava molta bona la sopeta amb toc de farigola i l’amanida de favetes (de l’hort), pernil i menta. Ens va encantar el corball amb carb√≥ d’alberg√≠nia: brutal, el carb√≥ era brutal! Fet amb alberg√≠nia rostida i¬†amb la pell cremada -per donar-li el gust de carb√≥- s’ennegreix fins a dir prou amb tinta de calamar.¬†Per sorpresa¬†nostra, lligava molt amb el peix -tot just marcat a la planxa.¬†Tot plegat, m√©s unes postres de pa pessic i xocolata, per 25‚ā¨. Els olletos patim per aquesta mena de restaurants: no fos que no els vagi b√© la calculadora i hagin d’acabar tancant! ;-)

Per tancar una jornada perfecta, gint√≤nics de nivell:¬† amb copa bal√≥, twist de llimona i una tria de t√≤niques Schweppes ben √†mplia. I sobretot, servides per un cambrer que savia qu√® tenia entre mans, explicans les difer√®ncies entre els diferents destil¬∑lats. Vaig optar per una Bayswater dolcenca i f√†cil, molt semblant a la Blackwood’s que recentment m’ha robat el cor.

No he sabut trobar una fotografia que sintentitz√©s la jornada. Ja us he dit al principi, que no hi creia gaire en la capacitat sintetitzadora d’una imatge quan estem davant d’una¬†bona hist√≤ria.¬† Aquest text, per√≤, t√© exactament 1000 paraules. Espero que us hagi fet arribar una bona destil¬∑laci√≥ d’un altra¬†estupenda (i original)¬†jornada de la m√† de¬† Gastrobloc@ires.¬†

Salut!

Pastís de sara

dijous, 26/01/2012 (Kissumenja)

En Massitet sap perfectament que m’agraden el llom i el formatge. Ho sap de sempre. Per√≤ no sap de sempre que m’agraden els pl√†tans i que m’agrada molt el past√≠s de sara, que me’n menjaria quatre de seguits si me’ls posessin al davant. Fins que no m’ho va dir ell no vaig veure aquesta relaci√≥ estranya que tinc amb les coses que m’agrada menjar: no les compro, no les poso a la llista del mercat, no en tinc de reserva per casa… Nom√©s de tant en tant em sent dir ui, anacards, m’encanten, s√≥n bon√≠ssims, quan estava a Girona en menjava sempre”. √Čs clar, aleshores respon “Com? Des de quan t’agraden? I per qu√® no n’hi ha hagut mai a casa?!!”. Doncs, no ho s√©, simplement em passa…

I un dia em vaig despenjar amb aix√≤, que volia fer un past√≠s de sara, que feia massa temps que no en comprava i que m’agraden molt. Vaig buscar la recepta a internet i em vaig quedar amb les de Cuina per a llaminers i Cuinetes. Als seus blogs est√† molt ben explicada per√≤ com que el meu primer past√≠s de sara va ser un past√≠s en apuros, us passo la recepta amb notes al peu… :-P

DSC_0406.JPG

La decoració era imprescindible! | Olletadeverdures.cat

Per a aquest past√≠s necessitem tres coses: pa de pessic, alm√≠var i la sara. El pa de pessic √©s millor que sigui del dia anterior, cosa de la que es va encarregar Massitet. Per a fer l’alm√≠var hem de barrejar uns minuts el suc de mitja llimona, 100 gr de sucre i 100 d’aigua mineral. Primera nota mental (o al peu): No deixeu que es faci caramel o haureu de tornar-ne a fer!! A veure, piltrafilla, com vols banyar un pa de pessic amb una cosa s√≤lida???

Per a fer la sara s’han de bullir 25 gr d’aigua amb 100 grams de sucre durant uns 4 minuts. Aix√≤ s’aboca damunt 2 rovells d’0u sense deixar de batre. Quan aquest xarop es refreda s’aboca la mantega (125g) a temperatura ambient. Molt b√©, vet aqu√≠ la segona nota mental: prepara abans els rovells d’ou o tornar√†s a tenir problemes amb l’aigua i el sucre!

Per muntar el past√≠s tallem el pa de pessic en tres talls iguals i el banyem amb alm√≠var (tercera nota: no sigueu garrepes, banyeu-lo b√©, sigueu generosos o us quedar√† massa sec!); posem al damunt una mica de melmelada d’albercoc (nosaltres no en ten√≠em i en vaig posar de gerds…); tornem a muntar el pa de pessic en una sola pe√ßa i hi escampem la sara per tot arreu (nota mental 4: compra una espatula o no hi haur√† qui allisi la cosa!!). ¬†Finalment s’escampen i s’hi enganxen les ametlles laminades per dalt i per les vores, s’hi espolvoreja una mica de sucre llustre i es decora al gust.

Evidentment, les maduixes de paper no calen, nom√©s volia posar una mica d’humor a un past√≠s que m’havia donat una mica la tarda. El volia dur a l’escola, per√≤ sent el primer que feia i amb tants entrebancs no em vaig atrevir. De tota manera, tot i les notes al peu i la decoraci√≥ de mentida, al final va sortir una cosa comestible i bona.

Panes Creativos (o Daniel Jord√†…)

dissabte, 21/01/2012 (Massitet)

Feia molt de temps que tenia ganes dedicar-li un post a Panes Creativos. No us dir√© que des del primer cop que en vaig sentir a parlar, perqu√® servidor de vost√®s abans de tenir ganes d’escriure d’una cosa l’ha de con√®ixer. Per√≤ quan vaig llegir aquest post de Roger Compte, paio amb qui comparteixo for√ßa gustos gastron√≤mics, vaig veure que ho havia de visitar.

En els darrers mesos hi he anat diversos cops. El primer, precisament acompanyat de Roger i Mar Calpena en plan grup expedicionari blocaire de descoberta. Poc abans de Nadal, hi vam anar amb un bon grup de blocaires (ho podeu veure aquí i aquí, per exemple) a conèixer de prop el seu pannetone.  A més, després de la primera visita vaig fer una comanda a la seva botiga on-line per a que la meva familia flecaire la pogués tastar en un akelarre panarra en què vam flipar amb les coses que fan en aquesta fleca tan especial.

DSC_0368.JPG

Abrioixats, tous, suaus, aromàtics i sobretot saborosos... | Olletadeverdures.cat

Podria haver fet el post en qualsevol d’aquests moments, per√≤ no. Vaig preferir esperar a que ma germana i mun cunyat pugessin de visita a Panes Creativos. La trobada que va quedar aparaulada poc despr√®s d’haver provat els pans de Dani Jord√†, el mestre artista flecaire que dona vida a aquest forn. Ma germana li va trucar gaireb√©¬†quan va¬†fer el primer mos i li va dir que els agradaria con√®ixer-lo i poder xerrar amb ell.

Visita a una fleca de la compet√®ncia? Sense arribar al nivell dels stagiers que treballen a diferents restaurants com a aprenents, en el m√≥n del pa hi ha una certa tradici√≥ d’intercanviar receptes, experi√®ncies i pr√†ctiques professionals. A m√©s, amb Dani √©s especialment f√†cil: fent honor al seu treball, aquest home √©s un tros de pa. I fent honor als seus productes, √©s un tros de pla flonjo, sabor√≤s i gust√≥s. El paio en sap i li agrada compartir. Un luxe…

DSC_0373.JPG

Aquests pans acolorits són els que han fet famós a Dani Jordà... | Olletadeverdures.cat

I qu√® fan, a Panes Creativos? Doncs mireu, el que diu el seu nom. Ni m√©s ni menys. Pa de tom√†quet. Pa d’alf√†biga. Pa de cervesa negra. Pa de taronja i xocolata negra. Pa de xocolata blanca i fruits vermells. Pa de cansalada viada. Pa, pa, pa¬†i m√©s pa. Desenes de pans diferents que donen sortida a la imaginaci√≥ de Daniel, llicenciat en Belles Arts i fill de fam√≠lia flecaire. Nom√©s una dada: t√© pans de temporada. Els darrers que he provat, de t√≤fona blanca i bolets (quina oloreta, Senyor!) i t√≤fona i botifarra negres amb pomo (quin sabor, Senyor!).

Certament, Daniel ha trobat en la creativitat el seu lloc dins del mercat panarra a Barcelona, que en els darrers anys ha patit una revoluci√≥ incre√Įble. Dominada sobretot per fleques que aposten per recuperar elaboracions antigues i tradicionals passades pel sed√†s de la modernitat tecnol√≤gica,¬†ell ha apostat per la renovaci√≥. Per “repensar el m√≥n del pa barrejant la creativitat de l’art amb la tradici√≥ de la panaderia”.


I ho va fer amb molta picardia: mirant d’aprofitar el boom de la gastronomia, de l’alta cuina. I es van dedicar a trucar a restaurants per convencer-los d’apostar per un pal de qualitat! Incre√Įble. Sobretot, perqu√® va funcionar! I √©s aix√≠ com va comen√ßar a treballar amb cuiners estrellats de tots arreu, inclosa¬†la terra promesa gastron√≤mica: el Pa√≠s Basc. Ho explica ell mateix en el v√≠deo que us he posat aqu√≠ a dalt: Arzak, Berasategui, Xavier Franco, Daniel Lechuga.

DSC_0366.JPG

Farina de tradició francesa, molta a la pedra i integral. Tema de conversa! | Olletadeverdures.cat

Ara √©s, sense cap mena de dubte, un referent del producte de qualitat. I un producte que pots trobar a la seva botiga de Nou Barris o la botiga virtual, que t’ho porta a casa en 24-48 hores. Exactament el mateix pa, sorgit de les exig√®ncies (i les manies, no fotem!) de cuiners de molt nivell. Tot plegat, a un preu tan incre√Įble com les trucades a restaurants. Nom√©s heu de donar-li un cop d’ull al seu web.

Tot aix√≤ √©s el que van anar a escoltar de primera m√† ma germana i, sobretot, mun cunyat. Van parlar de farines, de fermentacions, de llevats, de trucs, de vicis professionals, de problemes, d’oportunitats i de riscos. Van estar d’acord en gaireb√© tot i no em va soprendre: crec que tenen maneres de treballar semblants, cadasc√ļ amb el seu projecte i a la seva orientaci√≥. Ara, crec que Daniel va posar una cosa sobre la taula: la qualitat a preus competitius √©s possible, per√≤ requereix hores. Moltes hores. I aix√≤ (nom√©s) √©s rendible a Barcelona i exportant

Tortell_trinitat.jpg

Tortell de Reis: original però respectant la base de la tradició | Olletadeverdures.cat

Nosaltres vam aprofitar la visita per fer una razzia: pa de cervesa negra per a hamburgueses, focaccia perqu√® s√≠, pa d’esp√®cies i ceba per¬†la rilette¬†del dia de Reis, pa de nous i panses per al formatge. I de regal de Dani (la seva generositat comen√ßa a ser proverbial!), un tortell de Reis marca de la casa: de massap√† per√≤ amb orellanes en compte de fruita confitada i un toc d’an√≠s prec√≠s i sublim. Tou i flonjo. Molt gran.

Colla, no ho dubteu: Panes Crativos bé val un viatget fins a Nou Barris. De fet, si hi aneu un cop, (gairebe segur que) tornareu.

Salut

Bacallà confitat amb crema de carxofes

diumenge, 15/01/2012 (Massitet)

La recepta que llegireu tot seguit no √©s la que haurieu d’haver llegit. M’explico. Resulta que aquest post √©s el dedicat a La recepta del 15 de mes de gener, que va de carxofes. La nostra idea era fer una crema d’√≠dem amb salm√≥ marinat. Per√≤ quan divendres vaig anar al Mercat de Sants com cada setmana, a l’Isma ja no li quedava bitxo ataronjat… Petit disgust!

B√©, dic disgust per dir alguna cosa. Perqu√® de fet tenia dues idees i vaig virar r√†pidament cap a la segona: una reinterpretaci√≥ moderneta d’una recepta tradicional de la meva terra que es menja molt per Quaresma: bacall√† amb carxofes. De fet, el plat que us portem avui √©s una mena de recepta de receptes, ja que¬†en versionem una aprofitant-ne una altra: una crema de carxofes que ens encanta i vam aprendre dels cafeters nocturns…

√Čs curi√≥s, perqu√® no recordava que quan vam penjar el post amb la recepta de la crema ja havia tingut la pensada de fer-la servir per actualitzar¬†l’abadejo pasqual. Aix√≠ que, com veieu, no √©s que fos petit: √©s que no va arribar a la categoria de disgust! ;-) Aqu√≠ teniu les mides de sempre; de parella sense fills:

  • 200 grams de crema de carxofes (amb aquesta recepta, la nostra a partir de la dels nocturns)
  • 2 talls de llom de bacall√† d’uns 150 grams
  • 1 patata petita
  • 1/2 ceba petita
  • 1/2 pastanaga
  • 2 grans d’all
  • Oli d’oliva verge extra
  • Pebrot vermell de la Vera
  • Sal

Primer de res, farem la crema de carxofa i la reservarem en una cassoleta¬†on despr√®s la poguem escalfar. A continuaci√≥ posarem a bollir la patata amb una mica de sal. Tot seguit, posarem el bacall√† en una cassola i el cobrirem d’oli d’oliva verge extra i hi posarem els dos alls aixafats. Ho tindrem a baixa temperatura, sense que l’oli bull i fins que el bacall√† estigui cuit. Ho notarem perqu√® les llesques que t√© es comen√ßaran a separar soles. Quan estigui cuit, el treiem del foc i el deixem reposar.

DSC_0399.JPG

Joc de colors i textures per un plat dels de tota la vida | Olletadeverdures.cat

Ara agafem les patates i les posem al morter amb sal, pebre vermell¬†i una mica d’oli i les anem treballant fins que quedi una pasta homog√®nia. Reservem. Tallem la ceba i la pastanaga en juliana fina i les saltem a foc fort amb una mica d’oli i sal, de manera que quedin cruixent. Les posem en paper absorvent per a que no s’estovin de l’oli.

Vinga, que ja¬†anem a emplatar. Ja acabem! :-) Agafem la patata i la posem al centre del plat, com per fer d’altar del bacall√† (el posarem a sobre). Agafem¬†el bacall√†, que haurem escorregut, i el posem a sobre de la patata. A sobre del bacall√†, intentant que quedi una mica bonic, posarem les verdures saltades. Per acabar, posarem la crema de carxofa escalfada rodejant tot aquest conjunt.

√Čs una recepta una mica laboriosa perqu√® demana quatre coccions diferents. Per√≤ el resultat val la pena, la veritat. No entrar√© en la discusi√≥ sobre si est√† millor que la tradicional, perqu√® no ho¬†tinc clar¬†i crec que tampoc importa. El joc de textures √©s divertit i les coccions separades fan que cada cosa conservi el seu gust. Ara, per poder gaudir de tots a l’hora has de fer l’esfor√ß de barrejar-los…

En una cosa sí que guanya clarament: és molt més maca; més vistosa. Un plat de festa amb què volem celebrar el primer aniversari de La recepta del 15. Felicitats i per molts anys! :-)

Salut!