Excursió amb una truita de llangonisses

dimecres, 4/07/2012 (Massitet)

Quan de petit anava d’excursi√≥ amb l’escola o amb alguna de les m√ļltiples activitats extraescolars a qu√® estava apuntat, gaireb√© sempre m’emportava per dinar un entrep√† de truita. Hi ha havia diverses opcions, entre els meus gustos preferint, comen√ßant per una simple truita a la francesa (encara ara, de tant en tant, em regalo un sopar de pa amb tom√†quet i truita a la francesa, un dels meus petits plaers favorits). Per√≤ les dues favorites eren la de pernil salat i, sobretot sobretot, la de llangonisses…

Tortilla_llangonisses.JPG

El meu gust de la memòria fet truita... | Olletadeverdures.cat

No em pregunteu perqu√® la meva mare em feia (sempre) entrepans de truita per marxar d’excursi√≥: suposo que el saber popular li feia veure que era un √†pat for√ßa complet, amb prote√Įna i hidrats. A mi m’era igual, perqu√® els entrepans de truita m’encataven. Vist amb¬†la dist√†ncia dels anys¬†i amb el punt d’exageraci√≥ que donen els bons records, juraria que una de les coses que m√©s m’agradava de les excursions -digueu-me antisocial, si voleu…

No t√© cap secret, la recepta. Es tallen a trossos petits all√≤ que al Maestrat en diem llangonisses i que els orientals dieu salsitxes i es fregeixen ben fregides. Quan tenen aquell color daurat que enamora, s’afegeix l’ou fins que qualli. La mare les doblava per a que quedessin allargades i cabessin a¬†un mitjanet, la manera que tenim de dir-li a Ca Massita als entrepans de 50 grams.”Tomateta, sal i oli”, que diria ma mare, ¬†i cap a dins¬†del pa.

La que veieu a la foto la vaig fer mig extasiat un dia que tenia dues salsitxes per casa i no sabia ben b√© que fer per sopar. La neurona que tinc permanentment conectada a¬†la meva inf√†ncia va fer un xispasso, els ulls se’m van obrir com quan est√†s molt content, em van pujar els colors a la cara de l’emoci√≥, vaig somriure fins quasi riure i finalment vaig dir mig cridant : “H√≤stia! Una tortilla de llangonisses!”. √Čs el que tenen les regressions infantils…

Salut!

Salgado Alimentos: a menjar pasta artesana argentina!

dijous, 28/06/2012 (Massitet)

Quan ets un afeccionat a la cuina, la tria del primer √†pat que far√†s en un pa√≠s pot ser un moment una¬†mica complicat. A fi de comptes, ser√† la primera impressi√≥ del lloc i et pot marcar una mica la teva relaci√≥ amb el menjar local de cara a les properes incursions…

Si a sobre, el pa√≠s √©s conegut per diverses opcions gastron√≤miques diferents, la cosa √©s posa ben costa amunt. I Argentina √©s precisament d’aquests casos. Probablement el pa√≠s de la pampa √©s conegut per la seva carn vermella, que t√© en l’asado la seva m√†xima expressi√≥. Per√≤ tamb√© √©s conegut per la seva cuina d’arrel italiana, especialment la pasta i la pizza. Aix√≠ que, qu√® tries quan tot t’agrada i tot t√© tan bona pinta?

IMG_5450.JPG

L'"amanideta" del dinar. Bona pinta, eh? | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que la tria va ser molt m√©s f√†cil del qu√® em pensava: de les¬†quatre persones amb qui vaig parlar el primer dia a l’Argentina, totes em van recomanar la pasta artesana farcida de Salgado Alimentos. I a sobre, buscant per Internet vaig trobar que est√† considerat un dels millors 10 llocs per menjar-ne a Buenos Aires (aqu√≠ i aqu√≠). Com resistir-se, quan ho tens a 2 minuts de rellotge de casa teva?

Amanideta i plat de pasta
La idea era fer un dinar m√©s aviat lleugeret, rotllo amanida i plat de pasta. Per√≤, com ja m’ha passat algun cop, vaig obviar una dada clau: com s√≥n les racions? Doncs grans. A Buenos Aires les racions s√≥n grans. Aix√≠ que el que havia de ser un dinar lleuger va ser un senyor √†pat. Sobretot, quan vaig comen√ßar a llegir la carta…

De primer, amanida de boconcinni, alf√†brega i tom√†quets secs (brutals: dels millors que he menjat!). De segon,¬†uns conchiglioni farcits de carabassa, gall d’indi i crema de romeret. Brutals! S√≠, ja ho s√©: no entraria dins de la categoria de plats lleugers. Per√≤ ja us he dit que quan vaig comen√ßar a llegir la carta la idea primera va perdre for√ßa… jejeje¬†

IMG_5451.JPG

Un plat sensacional i ben reconfortant un dia d'hivern austral... | Olletadeverdures.cat

En el primer plat, a més, la seva no-lleugeresa va venir provocada per una de les característiques que, sovint, em caracteritzen: no preguntar el que no entenc de la carta. Quan vaig sol em fa vergonya. Quines coses eh? I els boconcinni no van resultar ser una herbeta, sinó unes boles petites de mozarella. Ara, no els vaig fer cap fàstic, eh?

Nivell√†s, senyores i senyors. Els argentins saben fer cuina italiana i la pasta la tenen controlad√≠ssima. Deliciosa, al dente i amb salses ben gustoses. Un altre dia¬† us explicar√© que ja he comprovat que tamb√© saben fer pizzes ;-)¬†L’explicaci√≥de tot plegat √©s molt f√†cil i es pot resumir en una dada que a mi m’ha sorpr√®s: sab√≠eu que¬† el 80% dels argentins actuals tenen un ascendent itali√†?

S√≠ tu: entre 1870 i 1960 en van arribar centenars de milers, fins al punt que a principis del segle XX eren la meitat dels estrangers residents al pa√≠s i van esdevenir el 12% dels habitants del pa√≠s. Un pa√≠s d’acollida (el 1910 el 42% dels habitants eren estrangers!) que van fer del mestissatge (aix√≤ si: entre blanquets europeus, eh?) una marca de la casa. De fet, el propietari del restaurant √©s de fam√≠lia italiana i el local √©s una antiga f√†brica de pasta fresca reconvertida…

I aix√≠ estan, esclar: fotent una pasta que tomba d’esquena!

Salut!

Una iaia “postissa”

diumenge, 24/06/2012 (Kissumenja)

La Lola no √©s la meva √†via, per√≤ suposo que una √†via deu fer el mateix paper que ella ha fet amb nosaltres. Quan els meus pares van arribar a La Jonquera van anar a viure a la casa del costat i una de les coses que li haig d‚Äôagrair (i molt!) √©s la frase que li va dir a la meva mare: ‚ÄúJo li parlar√© en catal√†, aix√≠ quan vagi a l‚Äôescola ja en sabr√†‚ÄĚ. V√©s tu a saber si no m‚Äôestimo tant la meva llengua gr√†cies a ella… En tinc molts records, com quan ens acompanyava a veure els Reis Mags quan arribaven a La Jonquera o quan sort√≠em a la muntanya a veure el ‚Äúmeu cavall‚ÄĚ, que era un arbre tort.

Per√≤ aquest √©s un blog de cuina, oi? Aix√≠ que anem a la part gastron√≤mica d‚Äôaquesta relaci√≥: cada dimecres al migdia ens venia a buscar a l‚Äôescola, f√®iem una volta pel mercat i an√†vem a dinar a casa seva. Evidentment, mai no vam menjar res que no ens agrad√©s: qu√® voleu, macarrons? Doncs macarrons! Ara descobreixo que el pur√© de patata us agrada, doncs pur√© de patata. Arr√≤s a la cubana, pollastres a l‚Äôast… i gelats. Molts gelats! M‚Äôagradava molt√≠ssim anar a casa seva. Tant, que el c√†stig m√©s greu que recordo √©s un dia que, per una cosa de l‚Äôescola, all√† mateix, un dimecres, la meva mare em va dir que d‚Äôanar a dinar a casa la Lola res. Ai, quin disgust!

Tenia moltes ganes de dedicar-li un post i he pensat que el millor que podria fer és alguna cosa amb llet condensada. Per què? No us podeu imaginar la de vegades que he anat a la nevera de la Lola, n’he agafat un pot i me l’he cruspit cullerada rera cullerada!

Ingredients per fer un flam de llet condensada:

  • 3 ous
  • 740 g de llet
  • 370 g de llet condensada
  • 150 g de sucre
  • 50 g d‚Äôaigua

Preparació:

Es barregen els ous amb les llets (la normal i la condensada). Es deixa reposar i omplim el motlle (on hem posat el caramel, fet amb el sucre i l‚Äôaigua). Ho posem al forn, preescalfat a 170¬ļ ¬†per quallar-lo al bany maria. La recepta que vaig mirar deia que s‚Äôhavia de deixar 50 minuts per√≤ jo vaig necessitar com uns 20 m√©s. Per√≤ b√©, ja sabeu que est√† al punt quan el punxem amb l‚Äôescura dent i en surt net.

IMGP9235.JPG

Quina cosa més golafre! | Olletadeverdures.cat

A veure si la visito, que √ļltimament la tinc una mica abandonada, pobreta. Anir√© a casa seva, xerrarem de les nostres coses, b√©, xerrar√† ella! ;-) i farem un d’aquells berenars sopars que tant m’agradaven quan ens qued√†vem a dormir a casa seva: pa amb tom√†quet, embotits, formatges, escopinyes… I ara que ja som grans, una cerveceta per acompanyar!

Macarrons amb suc

dimecres, 30/05/2012 (Massitet)

A casa dels meus pares, els llibres de cuina hi van entrar als anys setanta. No ho puc afirmar amb rotunditat, per√≤. De fet, ho he dedu√Įt despr√®s d’anys buscant per casa tota cosa que s’assembli a llibres de cuina. √Čs probable que n’hagu√©s entrat algun abans: el meu avi patern era un bibli√≤fil i una persona curiosa de mena, aix√≠ que el puc imaginar encarregant algun volum sobre¬†cuines del m√≥n o alguna cosa similar.

Per√≤ la veritat √©s que no n’he trobat cap, de llibre dels anys vint i trenta. Si en comptes de parlar del meu avi parlo de la meva fam√≠lia en general, tampoc m’estranya gaire. A fi de comptes, √©s una nissaga menestral que ha cuinat de manera molt tradicional i s√≤bria, transmetent el coneixement de forma oral -i amb paperets, molts paperets: d’aix√≥ s√≠ que n’he trobat, d’abans dels anys setanta!

Macarrons_amb_suc.jpg

A mi em va passar el mateix: perquè es deuen dir "amb suc"? | Olletadeverdures.cat

¬†Imagino, doncs, que els pocs que hi ha a la meva casa familiar van entrar de la m√† d’un altre bibliofil encuriosit: mun pare. Una altra cosa no, per√≤ llegir ho va fer molt i tamb√© va heretar la curiositat de l’avi. No em sorpr√®n, doncs, que els (pocs) exemplars que corren per casa siguin de cuina del m√≥n. Tampoc, que apareguin als anys setanta: moments de canvi cultural i de cert resorgiment econ√≤mic impulsat pel desarrollismo feixista, les editorials¬†van comen√ßar a¬†traduir llibre editats a fora amb molta foto, molta recepta¬†i poc context gastron√≤mica.

Un dels meus favorits √©s diu Pasta & Pizza,¬†un llibre d’est√®tica setentera total¬†editat¬†el 1974¬†per la casa Montena i signat per Massimo Alberini i Anna Martini. El primer resulta que era un crack del gastroperiodisme del segle XX itali√†. D’ella, que es qui posa les receptes, no n’he trobat cap refer√®ncia m√©s. Quaranta anys despr√®s d’arribar a Vinar√≤s, ara habita un dels prestatges destacats de casa nostra a Barcelona. I sabeu qu√®? Ha¬†canviat la manera com mengem la pasta a cals Olletos.

Quines coses, oi? Un llibre que ma mare no sabia ni que tenia (ja us ho he dit: som una fam√≠lia tradicionalista) ha revolucionat la nostra cuina de la pasta. L’efecte papallona deu ser alguna cosa semblant a aix√≤… ;-) N’hem tret unes quantes receptes i una de les m√©s repetides (f√†cil, bona, r√†pida i per nosaltres original) √©s la que us portem avui.

  • 250 grams de macarrons
  • 1/2 tall de pernil dol√ß de mig centimetre de gruix
  • 1 tros d’api
  • 1/2 pastanaga petita
  • 250 grams de tom√†quet ratllat
  • Parmes√† ratllat
  • Sal, oli d’oliva verge extra¬†i pebre negre

Posem oli a escalfar a la paella i fregim a foc suau l’api i la pastanaga, que haurem tallat a daus petits. Quan ja tingui una mica de color, hi posem el pernil dol√ß tallat de la mateixa manera. Nosaltres no el passem massa, per l’oli: no ens agrada massa cuit. Llavors, afegim el tom√†quet i el deixem que es faci una melmelada. I ja est√†: ja posem posar la salsa a sobre de la pasta i afegir-hi parmes√† ratllat.

El toc de l’api √©s el que la fa, per nosaltres, novedosa i diferent. La fem servir molt poc, aquesta tija: per al brou de putxero i poca cosa m√©s. Per tant, el seu toc herbaci i un punt √†cid ens resulta molt divertit combinat d’aquesta manera. I √©s clar: aquesta recepta ens permet sortir de les receptes de sempre. Que ja sabeu: jo vinc de casa tradicional! jejejeje Si el proveu, ja ens direu el qu√®!

Salut!

Coca de pernil rostit

dimarts , 15/05/2012 (Massitet)

Just fa un mes us explicava en aquest post, tamb√© dedicat a La recepta del 15, que el programa Cuines de TV3 √©s un dels meus favorits dels dedicats a l’afecci√≥ aquesta nostra. Coses que passen, avui torno a acudir a aquest espai televisiu per treure’n una recepta per la nostra¬†aportaci√≥ a la iniciativa mensual de la gent de ¬†Xocolata Desfeta i Els Fogons de la Bordeta.

Aquest cop, per√≤, la recepta la vam veure abans de saber que el mes de maig la cosa aniria d’entrepans.¬†Nom√©s la vam veure, vaig saber que aquell entrep√†¬†el far√≠em. Primer, per la idea de fer un bocata amb carn rostida, un de les meves formes preferides de menjar prote√Įna. Despr√©s, perqu√® la recepta¬†√©s de l’hamburgueseria Santa Burg, un local d’aquessa de burguers gourmet que darrerament han sortit per Barcelona i que est√†¬†al costat de casa i que ens agrada for√ßa. Aix√≥, per√≤, ja us ho explicar√† Kissumenja en un post que ja est√† escrivint.

Total¬†que com que tenia ganes de fer-lo aviat i la Recepta del 15 anava d’entrepans, doncs que va caure el cap de setmana passat. La veritat √©s que l’entrep√† no t√© cap misteri un cop has rostit la carn. Per tant, i com sempre sol passar amb aquestes receptes senzilles, la clau est√† a la mat√®ria primera: un bon pa, un bon tros de porc, un bon formatge. Aqu√≠ van els ingredients per fer-lo:

  • 1 bon tros de coll de porc bridat per rostir-lo al forn
  • Cognac
  • Vi ranci
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva verge extra
  • Un bon formatge Cheddar (ja, ja ho s√©: bo √©s dificil de trobar a Barcelona…)
  • Pa de coca d’un flequer artes√†

El rostit el vaig fer ben senzill; res a veure amb el del v√≠deo. Vaig salpebrar la carn¬†i la vagi fregar amb un bon rajol√≠ d’oli, un raig de cognac i un raig de vi ranci. Ho vaig deixar una estona com macerant i ho vaig posar a rostir sense res m√©s. La veritat √©s que va quedar tan (sorprenentment) bona que una mica m√©s i no en deixo per l’entrep√†!


Un cop fet aix√≤, vaig posar el pa de coca a torrar lleugerament i al costat vaig posar a fondre el cheddar (ho vaig veure al v√≠deo i em va semblar intel¬∑ligent). Mentre, vaig amanir una mescla d’enciams amb una mica de vinagre no gaire √†cid i oli d’oliva verge. I ja est√†: a muntar l’entrep√†. A sota, la carn. A sobre, formatge. L’amanida i tapat amb la coca. I cap a dins!

Molte bo, la veritat. Contrastde sabors i de textures, l’amanida li aporta un punt de frescor i de lleugeresa for√ßa interessant. Donar√† joc, a casa nostra, aquest enciam amanit als entrepants…¬†Amb una bona cerveseta artesana fas un soparot de dissabte ben arreglat i original. Nyam!

Salut!

Temperant i menjant xocolata a dojo!

dilluns, 14/05/2012 (Massitet)

S√≥c del parer que hi ha coses que, si les trobes fetes, no paga la pena posar-se a fer-les a casa. Ho penso, per exemple, del pa. Tot i que darrerament li he trobat el gust a aix√≤ de pastar a casa, la veritat √©s que tenir un bon professional a prop que te’l provieixi √©s una de les millors coses que et pot passar com a afeccionat¬†a la cuina i al bon menjar.

Pèro si hi ha una cosa de la qual ho penso especialment, aquesta és la pastisseria. I per concretar una mica més, tot el què impliqui temperar xocolata i treballar-lo en líquid per després tenir la paciència de deixar-lo quallar i obtenir dolços pels quals sóc capaç de creuar mitja Barcelona.

Tot¬†i aix√≤, quan ens van convidar un taller sobre xocolata al Sabores Taller de Cocina no vaig dubtar gens. De fet, era for√ßa congruent anar-hi: em podia posar fins a dalt de xocolata!!¬†I a sobre, treballat per Marc Rodellas, de la Pastisseria Rodellas de Sant Celoni. I de passada fer una cosa que m’encanta: mirar gent que sap treballar mat√®ries primeres que jo em s√© incapa√ß de manipular amb destresa.

IMG_5030.JPG

Festival de xocolates a Gràcia. Qualsoval deia que no! | Olletadeverdures.cat

Marc Rodellas √©s un d’aquest joves artesans que darrerament vaig descobrint per Catalunya i que tenen en com√ļ l’afany¬†de perfecci√≥ i la voluntat d’assolir l’excel¬∑l√®ncia en el seu camp. I tot, respectant la tradici√≥ per√≤ posant ganes per trobar noves combinacions per renovar el negoci i evitar que la vida trepidant que ens ha tocat viure no deixi el mostrador antiquat. Aix√≤ li va mer√®ixer l’any passat el premi de Millor Jove Mestre Artes√† Innovador

El cas de Marc, per√≤, em va resultar curi√≥s: la seva¬†vocaci√≥ √©s tardana. Com ell mateix va explicar, va “fer de tot” abans d’agafar l’obrador que havia obert el seu pare l’any que ell va n√†ixer. Perqu√® ho va fer? Perqu√® li sabia greu que el negoci familiar, de la seva mateixa edat, tanqu√©s. I llavors va decidir aprendre l’ofici amb el pare i va sortir a formar-se t√®cnicament.

Se recon√®ixer aquesta manera de fer: l’he viscuda a casa meva, a Ca Massita. I en el Marc vaig saber veure (escoltar, m√©s aviat) l’amor per una feina que has vist fer tota la vida i que et porta a dedicar-t’hi per a que no es perdi. I se li nota, la passi√≥ pel que fa: √©s una paio entusiasmat, curi√≥s, perfeccionista. I, pel que em van dir els entesos presents a la sala, t√®cnicament ben format.

Ens va ensenyar a fer tauletes de xocolata de diferentes maneres. Negre amb taronja confitada; blanca amb iogurt i gerds; i de xocolata caramel amb capuccino. De fet, aquest darrer -la xocolata amb llet amb un toc de caramel- va ser un dels grans descobriments de la nit. De la marca Barry (una mena de Ferrari del cacao professional). Amb un toc de sucre cremat suau és fantàstic. El problema: no es pot trobar en quantitats menors a cinc quilos.

Tamb√© van ser molt aplaudides les roques su√Įsses fetes amb fruits secs caramelitzats (aqu√≠, l’√ļnica recepta de la nit). Ara b√©, si alguna¬†elaboraci√≥ va triomfar aquesta van ser els bombons. Primer, el de xocolata amb llet caramel amb quicos. Una combinaci√≥ que ja n’hav√≠em menjat algun cop. Despr√©s, la que a mi em va robar el cor i una mica m√©s i em provoca una fartada: el mateix xocolata per√≤ amb cacaus fregits amb mel. Els coneguts Peanuts Eagle, vaja. IM-PRES-SIO-NANTS!!!

IMG_5032.JPG

Farcit dels bombons de peanuts. Brutal, xe, brutal! | Olletadeverdures.cat

Per mi, per√≤, un dels espectacles m√©s¬†fabulosos que pot¬†haver quan parlem de xocolata √©s el temperat. El proc√®s que el deixa llest per treballar-lo i que una vegada solidificat no blanquegi ni tampoc es fongui massa. Per mi √©s un procediment com esot√®ric: l’has de fondre, l’has de baixar per sota dels 30 movent-lo sobre el marbre i despr√©s¬†tornar-lo a pujar per sobre dels trenta per¬†fer-ne el que volguem: bombons, tauletes, cobertures, etc… Fant√†stic.


Marc ens va fer una introducci√≥ a la hist√≥ria del cacau i tamb√© sobre els diferents tipus de plantes i de nivells de qualitat. Trobareu m√©s detalls aqu√≠ o aqui. Per√≤ Marc es comunica m√©s i millor amb una espatula a la ma que no amb un Power Point al davant. Dona-li xocolata i veur√†s com s’expressa: detalls, an√®cdotes, matisos, aclariments, precisions… Un mestre, vaja.

Va ser una nit fant√†stica, d’aquelles on aprens a apreciar encara m√©s el que et poses a la boca. Poca broma, amb el treball de la xocolata. Si aix√≤ , a sobre, ho fas rodejat d’amiguetes blocaires la cosa ja puja molt de categoria. Encara que hi ha gent¬†que diu detestar [sic] aquestes trobades, a mi em semblen una manera¬†fant√†stica d’aprendre coses i de con√®ixer millor a¬†gent interessant.¬†I de temperar i menjar xocolata a dojo, √©s clar!

Salut!

 

Concurs de receptes del cinquè aniversari: els guanyadors

dimarts , 8/05/2012 (Massitet)

Ens ha costat molt. Molt√≠ssim. I no √©s una t√≤pic ni un lloc com√ļ per comen√ßar el post. √Čs la punyetera veritat. Moltes receptes (gr√†cies!!!) amb molt de nivell (aplaudiment general!!).¬†A sobre, moltes s√≥n d’amics o coneguts. D’altres, de gent que et segueix des del principi. D’altres, de persones que no sabies que estaven a l’altra banda de la pantalla i que s’impliquen amb el teu bloc quan els ho demanes. No vegis com √©s de complicat descartar¬†persones que veus que t’aprecien…

S√≥n les coses de muntar un concurs. Per√≤ no patiu, que per la propera ja hem pres nota: sorteig i avall, que la sort faci la feina! :-P Bromes a banda, al final hem triat les cinc receptes guanyadores aplicant el doble criteri que¬† ja us vam dir: plats que ens agradaria menjar nom√©s de veure’n la recepta per√≤ que a m√©s estan ben argumentades les raons per les quals ens ha d’agradar. No ha guanyat cap plat que no tingui les dues condicions. De fet, la primera la t√© tothom: totes les receptes les farem! La segona, doncs,¬†√©s la que ha marcat la difer√®ncia.

DSC_0026.JPG

Per fer la llista hem fet un m√®tode que hem trobat el m√©s ric: cadasc√ļ de nosaltres vam fer una primera tria de cinc receptes i les vam posar en com√ļ. Ens coneixem for√ßa b√©, perqu√® tres eren les mateixes. Despr√©s vam fer una segona tria de tres m√©s i en dos vam tornar a coincidir. Aix√≠ van sortir les cinc. Aqu√≠ teniu la selecci√≥ de guanyadors:

Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
Un arr√≤s valenci√† (amb aix√≤ ja tenia molt guanyat…) fet a la cassola amb cansalada i cigrons. Ens explica la Laura: “S√≥c una seguidora del vostre bloc des del principi, tinc fam√≠lia vinarossenca i alguna areel alacantina. Aix√≠ que les vostres receptes tenien un car√†cter tan familiar que em portaven directament a aquells moments de la inf√†ncia en qu√® descobreixes un plat…i et queda pr sempre. Perqu√® aquest plat? Correspon a les arrels alacantines i per mi te el sabor d’abans potser ara ho trobem poc subtil, refinat… Per√≤ per mi son plats que van a les arrels dels gustos… simples i aut√®ntics”. Ole!!

Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
Una cassola literalment impressionant dels temps de les feines dures al camp, quan anar-hi a treballar volia dir passar el dia fora de casa. La Marga troba que ens agrada per aix√≤: “Crec que us pot agradar, perqu√® t√© unes clares reminisc√®ncies a poble (encara que no sigui el vostre), del que sovint parleu. Crec que us pot agradar perqu√® involucra la gent a cuinar i a menjar i fomenta les relacions. Crec que us pot agradar perqu√® √©s una menja senzilla. Crec que us pot agradar, perqu√® √©s una “mena d’olleta” on hi es barregen “molts ingredients”. I tant que si, Marga!

“Coca Olleta”, de la Bet Florensa
“La recepta l’he titulat ‘coca olleta’. S√≠, s√≠, √©s una coca!! Vaig pensar que us agradaria una coca salada que fos f√†cil i r√†pida, ideal pels dies que tingueu convidats, i com que aquest estiu vaig provar de fer la massa de Ca Massita (amb la recepta que vau penjar al blog) doncs de seguida ho vaig tenir decidit! A m√©s, si no m’equivoco, us agraden tots els ingredients… porro, formatge blau, poma (aix√≤ va per la Susanna, que la poma de Girona √©s la millor!) i pinyons…” No s’ha equivocat, no.¬†I a sobre ens dedica un plat original… Com podia no guanyar!!??

Sopa amb brossa, de Nani
Un plat de Nadal de llarga preparaci√≥ i fort sentit comunitari. Fant√†stic! “Es tracta de la sopa de Nadal que sempre s’ha fet a la fam√≠lia Nolla: primer els meus avis, despr√©s els meus pares i ara els fills hem agafat el relleu. Podr√≠em dir que ve de la comarca del Baix Camp, ja que conec moltes fam√≠lies de Riudecanyes i Mont-roig del Camp, pobles de les meves arrels familiars, d’Aforja i d’altres pobles dels voltants que la fan. Em porta records i emocions fortes. A casa no era fer la sopa, era una setmana abans comen√ßar a pensar i fer la llista d’all√≤ que necessitar√≠em i quants seriem a taula, i sempre acabava caient alg√ļ inesperat de m√©s”.

Coca amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
Una coca dol√ßa i tradicional que ens ha agradat molt per ser de temporada. L’argumentari? Aqu√≠ va, ordenadet en cinc punts: “Primer√≠ssimament perqu√® √©s una recepta d’una coca, i clar, amb Ca Massita en ment hem trobat molt adequat que fos una recepta de forn el que us envi√©ssim. Segon, perqu√® la cirera √©s producte de temporada, i aix√≤ sempre √©s una cosa que ens agrada, oi? Tercer, perqu√® denota el parlar d’una terra, el Baix Camp, on sempre ser√† “coca amb cireres” i mai “coca de cireres”, tal i com passa per exemple amb la coca amb recapte (i no de recapte). Quart, perqu√® √©s una coca reusenca amb certa hist√≤ria, potser petita, per√≤ hist√≤ria, d’aquelles coses quotidianes que fan que sigui una mica m√©s especial i interessant (ho podeu llegir a l’entrada del bloc!). Tamb√© perqu√® est√† relacionada, a Reus, amb una festivitat molt concreta: el Corpus. Una mostra m√©s de que al nostre pa√≠s tenim una menja per a cada festa, i pel que fa a dol√ßos encara m√©s! I per acabar, perqu√® de coca amb cireres tamb√© se’n fa, quadrada en lloc de rodona, a la Salzadella, un poble del Baix Maestrat, comarca que ens sembla que us deu sonar una mica…!” S√≠ o no??!!

Nivell√†s o no? La veritat √©s que estem molt contents. Per¬†veure que la gent no¬†s’hi ha posat per poc, primer de res. Per√≤ sobretot¬†de veure que han guanyat blocaires, per√≤ tamb√© lectors que ens fins ara ens havien seguit des del silenci. Ens agrada veure que alguns s√≥n autors estimats i d’altres persones amb qui amb prou feines ens coneixem m√©s enll√† dels seus escrits. Ens encanta veure que hi ha gent que ens coneix, que ent√©n qu√® ens agrada i, per tant, ens encanta veure que estem sabent expressar el que vol√≠em dir amb el bloc. Que contents ens heu fet tots, punyeteros!

El regal: un lot molt “olleto”
I qu√® han gunyat aquest cinc participants? Doncs un lot de regals que hem¬†intentat que fos un p√®l original i que els record√©s a nosaltres. Despr√©s de descartar llibres de cuina, lots de Ca Massita i altres coses m√©s tradicionals, hem optat per fer a m√† un delantal de cuina d’Olleta de verdures i encerragar unes galetes genials amb el nostre logo a la gent de La Galeta Maria, que els tenim al costat de casa. Esperem que us agradi tant com¬†a nosaltres: tot i que no s√≥n perfectes (serem honestos: el delantal podria estar millor impr√©s), ens fa molta il¬∑lusi√≥ haver-los pogut personalitzar.

Colla, molt√≠ssimes gr√†cies a tots per participar i implicar-vos. Sentir-se estimat i veure’s reconegut a gaireb√© totes les receptes √©s un fant√†stic regal de cinqu√® aniversari. Ja ho veieu: nosaltres tamb√© ens sentim molt premiats, amb aquest concurs!

Salut!

Concurs dels cinc anys: 23 receptes!

dilluns, 30/04/2012 (Massitet)

Quan vam decidir que vol√≠em celebrar el cinqu√® aniversari del bloc amb tots vosaltres amb un concurs de receptes, una de les coses que ens feia patir era la possibilitat que en reb√©ssim poques. Sobretot, perqu√® ten√≠em decidit d’entrada que donar√≠em un petit premi a cinc participants. I si se’n presentaven nom√©s cinc? O pitjor, i se nom√©s en reb√≠em 3 o 4? Al final, un concurs no √©s un sorteig i aix√≤ podia frenar la participaci√≥…

Per√≤ no! Heu respost de manera fant√†stica i hem rebut 23 receptes, gaireb√© totes amb l’argumentaci√≥ de perqu√® creieu que ens havien d’agradar. Vista la implicaci√≥, us prometem que √©s el darrer cop que dubtem de la vostra complicitat amb nosaltres. Moltes gr√†cies per jugar amb nosaltres!

Aqu√≠ van les 23 receptes que ens han arribat i que ara estem llegint, considerant i debatent. Hi ha molt de nivell i som dos els qui ens hem de posar d’acord, tot sovint amb gustos diferents. Mireu, mireu quin nivell√†s:

  1.  Bisqué de galeres, de Maria José Peris
  2. Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
  3. Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
  4. Bacallà amb sobrassada i mel, de Maragda Royo
  5. Bombons de xocolata i fruits secs, de Susanna Ginesta
  6. Bunyols de Sant Antoni (de la Terra Alta), de Maida Borràs
  7. Carabassa marinada rostida, de la Mar Calpena
  8. Coca¬†amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
  9. “Coca dels Olleta”, de Bet Florensa
  10. Confitura de taronges amargues, de Xesca Coll
  11. Conill amb Bitxo, de Braseria El Racó (La Garriga)
  12. Costelles amb pr√©ssec, d’Starbase
  13. Empanades farcides de vermell i verd, de Marina Ant√ļnez
  14. Llanda de peix, de Gisela i Ramon
  15. Pastís de Sara, de  Marta Planes
  16. Un pa, qualsevol, que Massitet l’hauria de dur a la sang”, d’El pa dels ferrer ;-)
  17. Past√≠s de formatge, de l’Alba Satorres
  18. Prims de Reus, de la Glòria
  19. Sopa amb brossa, de Nani
  20. Picantons amb bolets, de Sión
  21. Coca de pipes, de  Gemma Moncho
  22. Rotllets de pasta d’arr√≤s amb bolets i gambes, de Sara Maria
  23. Arròs negre, de Marta

Com podeu veure, la majoria de les receptes venen d’amics, coneguts i saludats que tenen bloc de cuina. Com no: si els blocaires ens apuntem a un bombardeig!!! jajaja Per√≤ tamb√© hi ha mitja dotzena de receptes de persones que no tenen bloc; que solament s√≥n lectors i que s’han volgut apuntar. A m√©s, amb molt de nivell tant amb les receptes com amb els argumentaris. Qu√® voleu que us diguem, aquestes coses ens emocionen… Gr√†cies!!

Teaser_premi.jpg

I sobre el premi… Doncs avui estem¬†en condicions de fer-vos un teaser! Ensenyar-vos la punteta, vaja… jajaja Resulta que s√≥n tots dos (s√≠, dos) encarregats i encara estan en elaboraci√≥. A m√©s, amb algun hi ha hagut un petit problema… Per√≤ ja arribem! De moment, aqu√≠ teniu la “punteta” d’un dels dos regals… jejejej

Al llarg d’aquesta setmana anunciarem els cinc guanyadors i esperem poder pujar una foto del regal complet. Mentrestant, us tornem a¬†agrair la complicitat i, tamb√©, la paci√®ncia…

Salut i força!

Massitet i Kissumenja

Pèsols, pernil i ou escalfat

divendres, 20/04/2012 (Kissumenja)

M’estava mirant la ceba a la cassola i mentre la remenava em sembla que tenia una mica cara de babaua. A m√©s de ser una recepta ben f√†cil, deu ser el meu contacte m√©s primari amb els fogons.

No entenc com Massitet no tenia not√≠cia d‚Äôaquesta recepta, tot i que potser √©s perqu√® hi tinc una relaci√≥ un p√®l estranya: tant es pot dir “p√®sols, pernil i ou escalfat” com “p√®sols mama yo te ayudo.

Pèsols.JPG

Els pèsols del curs del Martí de 365mm.cat | Olletadeverdures.cat

No ho recordo molt bé, però en algun moment de la vida em devia fer il·lusió dir-li a la meva mare que si em deia alguna recepta fàcil que jo pogués fer, ella no s’hauria d’aixecar més d’hora abans d’anar a treballar per deixar-nos el dinar preparat.

Per√≤ √©s clar, aix√≤ no va ser nom√©s un dia. Despr√©s dels p√®sols van venir les llenties i altres coses que se‚Äôm cremaven a la cassola perqu√® jo estava m√©s per altres hist√≤ries que no pas pel foc. No s√© si √©s veritat, per√≤ sempre he pensat que la meva relaci√≥ amb la cuina ve for√ßa marcada per aquests dinars…

No recordo que mostr√©s cap mena d‚Äôenuig si em demanava si jo preparava el dinar, per√≤ s√≠ que feia algun bufit si en el moment que havia d‚Äôestar vigilant la cocci√≥ feien alguna cosa m√©s distreta a la tele o estava enganxada a algun llibre interessant o v√©s a saber. El qu√® s√© √©s que la cuina acabava perdent i jo intentant dissimular el descuit (crec que les llenties no m‚Äôagraden de tantes vegades que se‚Äôm van arribar a enganxar al fons de la cassola…)

Sigui com sigui, la cara de babaua de l’altre dia mentre remenava la ceba venia perquè ara, després d’uns quants anys, recordo aquella recepta i penso en què, quan ets petit, t’encanta ajudar la mama

Doncs bé, explicat el rotllo sentimentaloide, aquí teniu els ingredients per a dues persones i la recepta:

  • 1 ceba petita
  • 100 gr de pernil salat
  • 250 gr p√®sols
  • 1 miqueta de pebre vermell
  • 2 ous

Sofregim la ceba en una cassola i quan est√† quasi daurada hi afegim el pernil (els talls no han de ser molt petits). Remenem una mica, afegim el pebre vermell (nosaltres vam utilitzar Piment√≥n de la Vera) i l’aigua justa per cobrir els p√®sols que hi tirarem quan aquesta comenci a bullir. L’√ļltim pas √©s escalfar els ous all√† mateix un cop els p√®sols estiguin gaireb√© a punt.

Pèsols_ou.JPG

Miro la foto i em transporto a casa... | Olletadeverdures.cat

Com a m√≠nim fa 10 anys que no feia aquesta recepta perqu√®, com he dit, en Massitet no n’havia sentit a parlar mai. I em pregunto si la meva mare la continua fent o √©s d’aquelles que s’ha qudat una mica enrera. Ara, quan anem cap a La Jonquera, si alg√ļ ajuda a fer el dinar a la meva mare √©s en Massitet. Per qu√® ser√†? ;-)

Costella de porc i espinacs: un arròs del quinze!!

diumenge, 15/04/2012 (Massitet)

Cuines, de TV3, √©s probablement el programa de cuina que m√©s m’agrada. √Čs ben cert que dep√®n molt del cuiner que i de la seva capacitat per comunicar. Per√≤, en general, crec que ha fet una feina molt bona donant a con√®ixer el treball dels cuiners del pa√≠s (siguin famosos o no).¬†√Čs, tamb√©,¬†un bon recurs per veure quin √©s el nivell de la cuina que es fa a les cases de menjar catalanes i com ha evolucionat (heu donat un cop d’ull a la seva hemeroteca? Es pot veure clarament com ha canviat tot!).

Crec que tot plegat ho feia for√ßa millor abans,¬†quan el dirigia el meu admirat Miquel Sen. Hi desfilaven les primeres i segones espases del pa√≠s i es veia cuina de molt nivell. Ara b√©, crec que l’etapa liderada per la Tana Collados ha millorat molt a partir de la segona temporada (l’actual, la 2011 – 2012, quan s’ha desenganxat del poble que visitava el Divendres).¬†Ara permet¬†con√®ixer cuiners poc presents als mitjans i tenir tamb√© acc√©s a receptes que potser no s√≥n (en general) del nivell t√®cnic de l’etapa Sen per√≤ (m√©s) f√†cilment realitzables a casa.

DSC_0468.JPG

Al web del Cuines es poden trobar arrossets gloriosos com aquest... | Olletadeverdures.cat

¬†De fet, la meva opini√≥ sobre el Cuines va passar de l’admiraci√≥ acr√≠tica a l’inter√®s matisat despr√©s d’una conversa¬† l’estiu de 2011. En un dels molts sopars populars que es fan al carrer al meu poble, vaig estar parlant amb una amiga que em va dir que li agradava m√©s des que el portava la Tana. En un llenguatge senzill i planer em va dir: “trobo que abans sortien cuiners de restaurants molt pijets, que feien receptes dif√≠cils de fer a casa. Pareixien anuncis dels restaurants. Ara, les receptes es poden fer“.

En general puc entendre aquesta punt de vista, encara que nosaltres hem trobat receptes molt factibles de l’etapa d’en Sen que han marcat molt la nostra cuina. Per√≤ √©s ben cert que en els darrers mesos, la quantitat de receptes que es poden fer f√†cilment i que s√≥n, al mateix temps, molt satisfactories des del nivell gastron√≤mic, s√≥n moltes.

Un exemple √©s l’arr√≤s que us portem avui, una aut√©ntica meravella popular que ens va seduir nom√©s veure-la i ens ha lligat per sempre m√©s nom√©s tastar-la. Nom√©s mirant com el feien, vam intuir que seria la nostra Recepta del 15 (d’abril). Un cop provat, ja no hi va haver cap dubte. Aqu√≠ teniu la recepta tal com est√† penjada al web del Cuines. Per a quatre persones, per√≤ amb molta gana, eh?

  • 75 g d‚Äôoli d‚Äôoliva verge extra
  • 4 grans d‚Äôall
  • 2 cebes
  • 5 tom√†quets madurs (triturats)
  • 1 branqueta de farigola
  • 500 g de costella de porc (a talls)
  • 100 g de papada de porc
  • 100 g de cansalada de porc
  • 150 g d‚Äôespinacs frescos
  • 360 g d‚Äôarr√≤s bomba
  • sal grossa i oli
  • 2,5 l de brou de costella

Per fer el sofregit, piqueu la ceba molt fina, peleu els alls i piqueu-los molt fins, poseu l’oli en una cassola i, quan sigui calent, afegiu-hi els alls i, abans que agafin color, la ceba i la farigola i deixeu-ho coure a foc baix. La ceba ha de quedar molt caramel·litzada. Seguidament, afegiu-hi el tomàquet, deixeu-lo confitar amb la ceba, sense pressa i sense que es cremi i reserveu-ho a la mateixa cassola.


Mentrestant, fregiu la costella en una paella grossa amb oli. Quan estigui ben rossa, retireu-la de la paella i reserveu-la. Després, talleu la papada i la cansalada a trossos petits, deixeu-los coure en el mateix oli de la costella, i quan siguin ben rossos retireu-los del foc i reserveu-los. A continuació, en una altra paella amb oli molt calent fregiu els espinacs sencers i reserveu-los [Nota: nosaltres això ens ho vam saltar i ho vam fer a la mateixa paella que la costella i la papada... ;-)]

Tot seguit, a la cassola on heu fet el sofregit afegiu la costella, la papada, la cansalada, els espinacs i el brou i deixeu que arrenqui el bull. Quan ho hagi fet, poseu-hi una part d‚Äôarr√≤s per tres d‚Äôaigua i deixeu, a foc fort, que es cogui durant quatre minuts. Despr√©s, rectifiqueu-ho de sal. Finalment, acabeu la cocci√≥ al forn a 220¬ļC durant 10 minuts. El¬†traieu¬†i el¬†deixeureposar tres minuts abans d’escudellar-lo.

El¬†resultat √©s un arr√≤s realment impressionant, que ja comen√ßa a fer-te salivar nom√©s amb l’aspecte i les aromes. Sabor potent a carn i verdures, per√≤ amb l’arr√≤s molt present. A m√©s, queda solt per√≤ embolicat¬†per un suc dens que us far√† rellepar-vos els llavis. Queda un arr√≤s mel√≥s realment addictiu, ple de sorpresetes gustoses en forma de costella, papada o espinacs. Molt gran, senyores i senyors!

Salut!