Una iaia “postissa”

diumenge, 24/06/2012 (Kissumenja)

La Lola no Ă©s la meva Ă via, però suposo que una Ă via deu fer el mateix paper que ella ha fet amb nosaltres. Quan els meus pares van arribar a La Jonquera van anar a viure a la casa del costat i una de les coses que li haig d’agrair (i molt!) Ă©s la frase que li va dir a la meva mare: “Jo li parlarĂ© en catalĂ , aixĂ­ quan vagi a l’escola ja en sabrà”. VĂ©s tu a saber si no m’estimo tant la meva llengua grĂ cies a ella… En tinc molts records, com quan ens acompanyava a veure els Reis Mags quan arribaven a La Jonquera o quan sortĂ­em a la muntanya a veure el “meu cavall”, que era un arbre tort.

Però aquest Ă©s un blog de cuina, oi? AixĂ­ que anem a la part gastronòmica d’aquesta relaciĂł: cada dimecres al migdia ens venia a buscar a l’escola, fèiem una volta pel mercat i anĂ vem a dinar a casa seva. Evidentment, mai no vam menjar res que no ens agradĂ©s: què voleu, macarrons? Doncs macarrons! Ara descobreixo que el purĂ© de patata us agrada, doncs purĂ© de patata. Arròs a la cubana, pollastres a l’ast… i gelats. Molts gelats! M’agradava moltĂ­ssim anar a casa seva. Tant, que el cĂ stig mĂ©s greu que recordo Ă©s un dia que, per una cosa de l’escola, allĂ  mateix, un dimecres, la meva mare em va dir que d’anar a dinar a casa la Lola res. Ai, quin disgust!

Tenia moltes ganes de dedicar-li un post i he pensat que el millor que podria fer és alguna cosa amb llet condensada. Per què? No us podeu imaginar la de vegades que he anat a la nevera de la Lola, n’he agafat un pot i me l’he cruspit cullerada rera cullerada!

Ingredients per fer un flam de llet condensada:

  • 3 ous
  • 740 g de llet
  • 370 g de llet condensada
  • 150 g de sucre
  • 50 g d’aigua

PreparaciĂł:

Es barregen els ous amb les llets (la normal i la condensada). Es deixa reposar i omplim el motlle (on hem posat el caramel, fet amb el sucre i l’aigua). Ho posem al forn, preescalfat a 170º  per quallar-lo al bany maria. La recepta que vaig mirar deia que s’havia de deixar 50 minuts però jo vaig necessitar com uns 20 més. Però bé, ja sabeu que està al punt quan el punxem amb l’escura dent i en surt net.

IMGP9235.JPG

Quina cosa més golafre! | Olletadeverdures.cat

A veure si la visito, que Ăşltimament la tinc una mica abandonada, pobreta. AnirĂ© a casa seva, xerrarem de les nostres coses, bĂ©, xerrarĂ  ella! ;-) i farem un d’aquells berenars sopars que tant m’agradaven quan ens quedĂ vem a dormir a casa seva: pa amb tomĂ quet, embotits, formatges, escopinyes… I ara que ja som grans, una cerveceta per acompanyar!

Macarrons amb suc

dimecres, 30/05/2012 (Massitet)

A casa dels meus pares, els llibres de cuina hi van entrar als anys setanta. No ho puc afirmar amb rotunditat, però. De fet, ho he deduĂŻt desprès d’anys buscant per casa tota cosa que s’assembli a llibres de cuina. És probable que n’haguĂ©s entrat algun abans: el meu avi patern era un bibliòfil i una persona curiosa de mena, aixĂ­ que el puc imaginar encarregant algun volum sobre cuines del mĂłn o alguna cosa similar.

Però la veritat Ă©s que no n’he trobat cap, de llibre dels anys vint i trenta. Si en comptes de parlar del meu avi parlo de la meva famĂ­lia en general, tampoc m’estranya gaire. A fi de comptes, Ă©s una nissaga menestral que ha cuinat de manera molt tradicional i sòbria, transmetent el coneixement de forma oral -i amb paperets, molts paperets: d’aixĂł sĂ­ que n’he trobat, d’abans dels anys setanta!

Macarrons_amb_suc.jpg

A mi em va passar el mateix: perquè es deuen dir "amb suc"? | Olletadeverdures.cat

 Imagino, doncs, que els pocs que hi ha a la meva casa familiar van entrar de la mĂ  d’un altre bibliofil encuriosit: mun pare. Una altra cosa no, però llegir ho va fer molt i tambĂ© va heretar la curiositat de l’avi. No em sorprèn, doncs, que els (pocs) exemplars que corren per casa siguin de cuina del mĂłn. Tampoc, que apareguin als anys setanta: moments de canvi cultural i de cert resorgiment econòmic impulsat pel desarrollismo feixista, les editorials van començar a traduir llibre editats a fora amb molta foto, molta recepta i poc context gastronòmica.

Un dels meus favorits Ă©s diu Pasta & Pizza, un llibre d’estètica setentera total editat el 1974 per la casa Montena i signat per Massimo Alberini i Anna Martini. El primer resulta que era un crack del gastroperiodisme del segle XX italiĂ . D’ella, que es qui posa les receptes, no n’he trobat cap referència mĂ©s. Quaranta anys desprès d’arribar a Vinaròs, ara habita un dels prestatges destacats de casa nostra a Barcelona. I sabeu què? Ha canviat la manera com mengem la pasta a cals Olletos.

Quines coses, oi? Un llibre que ma mare no sabia ni que tenia (ja us ho he dit: som una famĂ­lia tradicionalista) ha revolucionat la nostra cuina de la pasta. L’efecte papallona deu ser alguna cosa semblant a això… ;-) N’hem tret unes quantes receptes i una de les mĂ©s repetides (fĂ cil, bona, rĂ pida i per nosaltres original) Ă©s la que us portem avui.

  • 250 grams de macarrons
  • 1/2 tall de pernil dolç de mig centimetre de gruix
  • 1 tros d’api
  • 1/2 pastanaga petita
  • 250 grams de tomĂ quet ratllat
  • ParmesĂ  ratllat
  • Sal, oli d’oliva verge extra i pebre negre

Posem oli a escalfar a la paella i fregim a foc suau l’api i la pastanaga, que haurem tallat a daus petits. Quan ja tingui una mica de color, hi posem el pernil dolç tallat de la mateixa manera. Nosaltres no el passem massa, per l’oli: no ens agrada massa cuit. Llavors, afegim el tomĂ quet i el deixem que es faci una melmelada. I ja estĂ : ja posem posar la salsa a sobre de la pasta i afegir-hi parmesĂ  ratllat.

El toc de l’api Ă©s el que la fa, per nosaltres, novedosa i diferent. La fem servir molt poc, aquesta tija: per al brou de putxero i poca cosa mĂ©s. Per tant, el seu toc herbaci i un punt Ă cid ens resulta molt divertit combinat d’aquesta manera. I Ă©s clar: aquesta recepta ens permet sortir de les receptes de sempre. Que ja sabeu: jo vinc de casa tradicional! jejejeje Si el proveu, ja ens direu el què!

Salut!

Coca de pernil rostit

dimarts , 15/05/2012 (Massitet)

Just fa un mes us explicava en aquest post, tambĂ© dedicat a La recepta del 15, que el programa Cuines de TV3 Ă©s un dels meus favorits dels dedicats a l’afecciĂł aquesta nostra. Coses que passen, avui torno a acudir a aquest espai televisiu per treure’n una recepta per la nostra aportaciĂł a la iniciativa mensual de la gent de  Xocolata Desfeta i Els Fogons de la Bordeta.

Aquest cop, però, la recepta la vam veure abans de saber que el mes de maig la cosa aniria d’entrepans. NomĂ©s la vam veure, vaig saber que aquell entrepà el farĂ­em. Primer, per la idea de fer un bocata amb carn rostida, un de les meves formes preferides de menjar proteĂŻna. DesprĂ©s, perquè la recepta és de l’hamburgueseria Santa Burg, un local d’aquessa de burguers gourmet que darrerament han sortit per Barcelona i que està al costat de casa i que ens agrada força. AixĂł, però, ja us ho explicarĂ  Kissumenja en un post que ja estĂ  escrivint.

Total que com que tenia ganes de fer-lo aviat i la Recepta del 15 anava d’entrepans, doncs que va caure el cap de setmana passat. La veritat Ă©s que l’entrepĂ  no tĂ© cap misteri un cop has rostit la carn. Per tant, i com sempre sol passar amb aquestes receptes senzilles, la clau estĂ  a la matèria primera: un bon pa, un bon tros de porc, un bon formatge. AquĂ­ van els ingredients per fer-lo:

  • 1 bon tros de coll de porc bridat per rostir-lo al forn
  • Cognac
  • Vi ranci
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva verge extra
  • Un bon formatge Cheddar (ja, ja ho sĂ©: bo Ă©s dificil de trobar a Barcelona…)
  • Pa de coca d’un flequer artesĂ 

El rostit el vaig fer ben senzill; res a veure amb el del vĂ­deo. Vaig salpebrar la carn i la vagi fregar amb un bon rajolĂ­ d’oli, un raig de cognac i un raig de vi ranci. Ho vaig deixar una estona com macerant i ho vaig posar a rostir sense res mĂ©s. La veritat Ă©s que va quedar tan (sorprenentment) bona que una mica mĂ©s i no en deixo per l’entrepĂ !


Un cop fet això, vaig posar el pa de coca a torrar lleugerament i al costat vaig posar a fondre el cheddar (ho vaig veure al vĂ­deo i em va semblar intel·ligent). Mentre, vaig amanir una mescla d’enciams amb una mica de vinagre no gaire Ă cid i oli d’oliva verge. I ja estĂ : a muntar l’entrepĂ . A sota, la carn. A sobre, formatge. L’amanida i tapat amb la coca. I cap a dins!

Molte bo, la veritat. Contrastde sabors i de textures, l’amanida li aporta un punt de frescor i de lleugeresa força interessant. DonarĂ  joc, a casa nostra, aquest enciam amanit als entrepants… Amb una bona cerveseta artesana fas un soparot de dissabte ben arreglat i original. Nyam!

Salut!

Temperant i menjant xocolata a dojo!

dilluns, 14/05/2012 (Massitet)

SĂłc del parer que hi ha coses que, si les trobes fetes, no paga la pena posar-se a fer-les a casa. Ho penso, per exemple, del pa. Tot i que darrerament li he trobat el gust a això de pastar a casa, la veritat Ă©s que tenir un bon professional a prop que te’l provieixi Ă©s una de les millors coses que et pot passar com a afeccionat a la cuina i al bon menjar.

Pèro si hi ha una cosa de la qual ho penso especialment, aquesta és la pastisseria. I per concretar una mica més, tot el què impliqui temperar xocolata i treballar-lo en líquid per després tenir la paciència de deixar-lo quallar i obtenir dolços pels quals sóc capaç de creuar mitja Barcelona.

Tot i això, quan ens van convidar un taller sobre xocolata al Sabores Taller de Cocina no vaig dubtar gens. De fet, era força congruent anar-hi: em podia posar fins a dalt de xocolata!! I a sobre, treballat per Marc Rodellas, de la Pastisseria Rodellas de Sant Celoni. I de passada fer una cosa que m’encanta: mirar gent que sap treballar matèries primeres que jo em sĂ© incapaç de manipular amb destresa.

IMG_5030.JPG

Festival de xocolates a GrĂ cia. Qualsoval deia que no! | Olletadeverdures.cat

Marc Rodellas Ă©s un d’aquest joves artesans que darrerament vaig descobrint per Catalunya i que tenen en comĂş l’afany de perfecciĂł i la voluntat d’assolir l’excel·lència en el seu camp. I tot, respectant la tradiciĂł però posant ganes per trobar noves combinacions per renovar el negoci i evitar que la vida trepidant que ens ha tocat viure no deixi el mostrador antiquat. Això li va merèixer l’any passat el premi de Millor Jove Mestre ArtesĂ  Innovador

El cas de Marc, però, em va resultar curiĂłs: la seva vocaciĂł Ă©s tardana. Com ell mateix va explicar, va “fer de tot” abans d’agafar l’obrador que havia obert el seu pare l’any que ell va nĂ ixer. Perquè ho va fer? Perquè li sabia greu que el negoci familiar, de la seva mateixa edat, tanquĂ©s. I llavors va decidir aprendre l’ofici amb el pare i va sortir a formar-se tècnicament.

Se reconèixer aquesta manera de fer: l’he viscuda a casa meva, a Ca Massita. I en el Marc vaig saber veure (escoltar, mĂ©s aviat) l’amor per una feina que has vist fer tota la vida i que et porta a dedicar-t’hi per a que no es perdi. I se li nota, la passiĂł pel que fa: Ă©s una paio entusiasmat, curiĂłs, perfeccionista. I, pel que em van dir els entesos presents a la sala, tècnicament ben format.

Ens va ensenyar a fer tauletes de xocolata de diferentes maneres. Negre amb taronja confitada; blanca amb iogurt i gerds; i de xocolata caramel amb capuccino. De fet, aquest darrer -la xocolata amb llet amb un toc de caramel- va ser un dels grans descobriments de la nit. De la marca Barry (una mena de Ferrari del cacao professional). Amb un toc de sucre cremat suau és fantàstic. El problema: no es pot trobar en quantitats menors a cinc quilos.

TambĂ© van ser molt aplaudides les roques suĂŻsses fetes amb fruits secs caramelitzats (aquĂ­, l’Ăşnica recepta de la nit). Ara bĂ©, si alguna elaboraciĂł va triomfar aquesta van ser els bombons. Primer, el de xocolata amb llet caramel amb quicos. Una combinaciĂł que ja n’havĂ­em menjat algun cop. DesprĂ©s, la que a mi em va robar el cor i una mica mĂ©s i em provoca una fartada: el mateix xocolata però amb cacaus fregits amb mel. Els coneguts Peanuts Eagle, vaja. IM-PRES-SIO-NANTS!!!

IMG_5032.JPG

Farcit dels bombons de peanuts. Brutal, xe, brutal! | Olletadeverdures.cat

Per mi, però, un dels espectacles mĂ©s fabulosos que pot haver quan parlem de xocolata Ă©s el temperat. El procès que el deixa llest per treballar-lo i que una vegada solidificat no blanquegi ni tampoc es fongui massa. Per mi Ă©s un procediment com esotèric: l’has de fondre, l’has de baixar per sota dels 30 movent-lo sobre el marbre i desprĂ©s tornar-lo a pujar per sobre dels trenta per fer-ne el que volguem: bombons, tauletes, cobertures, etc… FantĂ stic.


Marc ens va fer una introducciĂł a la histĂłria del cacau i tambĂ© sobre els diferents tipus de plantes i de nivells de qualitat. Trobareu mĂ©s detalls aquĂ­ o aqui. Però Marc es comunica mĂ©s i millor amb una espatula a la ma que no amb un Power Point al davant. Dona-li xocolata i veurĂ s com s’expressa: detalls, anècdotes, matisos, aclariments, precisions… Un mestre, vaja.

Va ser una nit fantĂ stica, d’aquelles on aprens a apreciar encara mĂ©s el que et poses a la boca. Poca broma, amb el treball de la xocolata. Si això , a sobre, ho fas rodejat d’amiguetes blocaires la cosa ja puja molt de categoria. Encara que hi ha gent que diu detestar [sic] aquestes trobades, a mi em semblen una manera fantĂ stica d’aprendre coses i de conèixer millor a gent interessant. I de temperar i menjar xocolata a dojo, Ă©s clar!

Salut!

 

Concurs de receptes del cinquè aniversari: els guanyadors

dimarts , 8/05/2012 (Massitet)

Ens ha costat molt. MoltĂ­ssim. I no Ă©s una tòpic ni un lloc comĂş per començar el post. És la punyetera veritat. Moltes receptes (grĂ cies!!!) amb molt de nivell (aplaudiment general!!). A sobre, moltes sĂłn d’amics o coneguts. D’altres, de gent que et segueix des del principi. D’altres, de persones que no sabies que estaven a l’altra banda de la pantalla i que s’impliquen amb el teu bloc quan els ho demanes. No vegis com Ă©s de complicat descartar persones que veus que t’aprecien…

SĂłn les coses de muntar un concurs. Però no patiu, que per la propera ja hem pres nota: sorteig i avall, que la sort faci la feina! :-P Bromes a banda, al final hem triat les cinc receptes guanyadores aplicant el doble criteri que  ja us vam dir: plats que ens agradaria menjar nomĂ©s de veure’n la recepta però que a mĂ©s estan ben argumentades les raons per les quals ens ha d’agradar. No ha guanyat cap plat que no tingui les dues condicions. De fet, la primera la tĂ© tothom: totes les receptes les farem! La segona, doncs, és la que ha marcat la diferència.

DSC_0026.JPG

Per fer la llista hem fet un mètode que hem trobat el més ric: cadascú de nosaltres vam fer una primera tria de cinc receptes i les vam posar en comú. Ens coneixem força bé, perquè tres eren les mateixes. Després vam fer una segona tria de tres més i en dos vam tornar a coincidir. Així van sortir les cinc. Aquí teniu la selecció de guanyadors:

Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
Un arròs valenciĂ  (amb això ja tenia molt guanyat…) fet a la cassola amb cansalada i cigrons. Ens explica la Laura: “SĂłc una seguidora del vostre bloc des del principi, tinc famĂ­lia vinarossenca i alguna areel alacantina. AixĂ­ que les vostres receptes tenien un carĂ cter tan familiar que em portaven directament a aquells moments de la infĂ ncia en què descobreixes un plat…i et queda pr sempre. Perquè aquest plat? Correspon a les arrels alacantines i per mi te el sabor d’abans potser ara ho trobem poc subtil, refinat… Però per mi son plats que van a les arrels dels gustos… simples i autèntics”. Ole!!

Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
Una cassola literalment impressionant dels temps de les feines dures al camp, quan anar-hi a treballar volia dir passar el dia fora de casa. La Marga troba que ens agrada per això: “Crec que us pot agradar, perquè tĂ© unes clares reminiscències a poble (encara que no sigui el vostre), del que sovint parleu. Crec que us pot agradar perquè involucra la gent a cuinar i a menjar i fomenta les relacions. Crec que us pot agradar perquè Ă©s una menja senzilla. Crec que us pot agradar, perquè Ă©s una “mena d’olleta” on hi es barregen “molts ingredients”. I tant que si, Marga!

“Coca Olleta”, de la Bet Florensa
“La recepta l’he titulat ‘coca olleta’. SĂ­, sĂ­, Ă©s una coca!! Vaig pensar que us agradaria una coca salada que fos fĂ cil i rĂ pida, ideal pels dies que tingueu convidats, i com que aquest estiu vaig provar de fer la massa de Ca Massita (amb la recepta que vau penjar al blog) doncs de seguida ho vaig tenir decidit! A mĂ©s, si no m’equivoco, us agraden tots els ingredients… porro, formatge blau, poma (això va per la Susanna, que la poma de Girona Ă©s la millor!) i pinyons…” No s’ha equivocat, no. I a sobre ens dedica un plat original… Com podia no guanyar!!??

Sopa amb brossa, de Nani
Un plat de Nadal de llarga preparaciĂł i fort sentit comunitari. FantĂ stic! “Es tracta de la sopa de Nadal que sempre s’ha fet a la famĂ­lia Nolla: primer els meus avis, desprĂ©s els meus pares i ara els fills hem agafat el relleu. PodrĂ­em dir que ve de la comarca del Baix Camp, ja que conec moltes famĂ­lies de Riudecanyes i Mont-roig del Camp, pobles de les meves arrels familiars, d’Aforja i d’altres pobles dels voltants que la fan. Em porta records i emocions fortes. A casa no era fer la sopa, era una setmana abans començar a pensar i fer la llista d’allò que necessitarĂ­em i quants seriem a taula, i sempre acabava caient algĂş inesperat de mĂ©s”.

Coca amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
Una coca dolça i tradicional que ens ha agradat molt per ser de temporada. L’argumentari? AquĂ­ va, ordenadet en cinc punts: “PrimerĂ­ssimament perquè Ă©s una recepta d’una coca, i clar, amb Ca Massita en ment hem trobat molt adequat que fos una recepta de forn el que us enviĂ©ssim. Segon, perquè la cirera Ă©s producte de temporada, i això sempre Ă©s una cosa que ens agrada, oi? Tercer, perquè denota el parlar d’una terra, el Baix Camp, on sempre serĂ  “coca amb cireres” i mai “coca de cireres”, tal i com passa per exemple amb la coca amb recapte (i no de recapte). Quart, perquè Ă©s una coca reusenca amb certa història, potser petita, però història, d’aquelles coses quotidianes que fan que sigui una mica mĂ©s especial i interessant (ho podeu llegir a l’entrada del bloc!). TambĂ© perquè estĂ  relacionada, a Reus, amb una festivitat molt concreta: el Corpus. Una mostra mĂ©s de que al nostre paĂ­s tenim una menja per a cada festa, i pel que fa a dolços encara mĂ©s! I per acabar, perquè de coca amb cireres tambĂ© se’n fa, quadrada en lloc de rodona, a la Salzadella, un poble del Baix Maestrat, comarca que ens sembla que us deu sonar una mica…!” SĂ­ o no??!!

NivellĂ s o no? La veritat Ă©s que estem molt contents. Per veure que la gent no s’hi ha posat per poc, primer de res. Però sobretot de veure que han guanyat blocaires, però tambĂ© lectors que ens fins ara ens havien seguit des del silenci. Ens agrada veure que alguns sĂłn autors estimats i d’altres persones amb qui amb prou feines ens coneixem mĂ©s enllĂ  dels seus escrits. Ens encanta veure que hi ha gent que ens coneix, que entĂ©n què ens agrada i, per tant, ens encanta veure que estem sabent expressar el que volĂ­em dir amb el bloc. Que contents ens heu fet tots, punyeteros!

El regal: un lot molt “olleto”
I què han gunyat aquest cinc participants? Doncs un lot de regals que hem intentat que fos un pèl original i que els recordĂ©s a nosaltres. DesprĂ©s de descartar llibres de cuina, lots de Ca Massita i altres coses mĂ©s tradicionals, hem optat per fer a mĂ  un delantal de cuina d’Olleta de verdures i encerragar unes galetes genials amb el nostre logo a la gent de La Galeta Maria, que els tenim al costat de casa. Esperem que us agradi tant com a nosaltres: tot i que no sĂłn perfectes (serem honestos: el delantal podria estar millor imprĂ©s), ens fa molta il·lusiĂł haver-los pogut personalitzar.

Colla, moltĂ­ssimes grĂ cies a tots per participar i implicar-vos. Sentir-se estimat i veure’s reconegut a gairebĂ© totes les receptes Ă©s un fantĂ stic regal de cinquè aniversari. Ja ho veieu: nosaltres tambĂ© ens sentim molt premiats, amb aquest concurs!

Salut!

Concurs dels cinc anys: 23 receptes!

dilluns, 30/04/2012 (Massitet)

Quan vam decidir que volĂ­em celebrar el cinquè aniversari del bloc amb tots vosaltres amb un concurs de receptes, una de les coses que ens feia patir era la possibilitat que en rebĂ©ssim poques. Sobretot, perquè tenĂ­em decidit d’entrada que donarĂ­em un petit premi a cinc participants. I si se’n presentaven nomĂ©s cinc? O pitjor, i se nomĂ©s en rebĂ­em 3 o 4? Al final, un concurs no Ă©s un sorteig i això podia frenar la participaciĂł…

Però no! Heu respost de manera fantĂ stica i hem rebut 23 receptes, gairebĂ© totes amb l’argumentaciĂł de perquè creieu que ens havien d’agradar. Vista la implicaciĂł, us prometem que Ă©s el darrer cop que dubtem de la vostra complicitat amb nosaltres. Moltes grĂ cies per jugar amb nosaltres!

AquĂ­ van les 23 receptes que ens han arribat i que ara estem llegint, considerant i debatent. Hi ha molt de nivell i som dos els qui ens hem de posar d’acord, tot sovint amb gustos diferents. Mireu, mireu quin nivellĂ s:

  1.  Bisqué de galeres, de Maria José Peris
  2. Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
  3. Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
  4. BacallĂ  amb sobrassada i mel, de Maragda Royo
  5. Bombons de xocolata i fruits secs, de Susanna Ginesta
  6. Bunyols de Sant Antoni (de la Terra Alta), de Maida BorrĂ s
  7. Carabassa marinada rostida, de la Mar Calpena
  8. Coca amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
  9. “Coca dels Olleta”, de Bet Florensa
  10. Confitura de taronges amargues, de Xesca Coll
  11. Conill amb Bitxo, de Braseria El RacĂł (La Garriga)
  12. Costelles amb prĂ©ssec, d’Starbase
  13. Empanades farcides de vermell i verd, de Marina AntĂşnez
  14. Llanda de peix, de Gisela i Ramon
  15. Pastís de Sara, de  Marta Planes
  16. Un pa, qualsevol, que Massitet l’hauria de dur a la sang”, d’El pa dels ferrer ;-)
  17. PastĂ­s de formatge, de l’Alba Satorres
  18. Prims de Reus, de la Glòria
  19. Sopa amb brossa, de Nani
  20. Picantons amb bolets, de Sión
  21. Coca de pipes, de  Gemma Moncho
  22. Rotllets de pasta d’arròs amb bolets i gambes, de Sara Maria
  23. Arròs negre, de Marta

Com podeu veure, la majoria de les receptes venen d’amics, coneguts i saludats que tenen bloc de cuina. Com no: si els blocaires ens apuntem a un bombardeig!!! jajaja Però tambĂ© hi ha mitja dotzena de receptes de persones que no tenen bloc; que solament sĂłn lectors i que s’han volgut apuntar. A mĂ©s, amb molt de nivell tant amb les receptes com amb els argumentaris. Què voleu que us diguem, aquestes coses ens emocionen… GrĂ cies!!

Teaser_premi.jpg

I sobre el premi… Doncs avui estem en condicions de fer-vos un teaser! Ensenyar-vos la punteta, vaja… jajaja Resulta que sĂłn tots dos (sĂ­, dos) encarregats i encara estan en elaboraciĂł. A mĂ©s, amb algun hi ha hagut un petit problema… Però ja arribem! De moment, aquĂ­ teniu la “punteta” d’un dels dos regals… jejejej

Al llarg d’aquesta setmana anunciarem els cinc guanyadors i esperem poder pujar una foto del regal complet. Mentrestant, us tornem a agrair la complicitat i, tambĂ©, la paciència…

Salut i força!

Massitet i Kissumenja

Pèsols, pernil i ou escalfat

divendres, 20/04/2012 (Kissumenja)

M’estava mirant la ceba a la cassola i mentre la remenava em sembla que tenia una mica cara de babaua. A mĂ©s de ser una recepta ben fĂ cil, deu ser el meu contacte mĂ©s primari amb els fogons.

No entenc com Massitet no tenia notĂ­cia d’aquesta recepta, tot i que potser Ă©s perquè hi tinc una relaciĂł un pèl estranya: tant es pot dir “pèsols, pernil i ou escalfat” com “pèsols mama yo te ayudo.

Pèsols.JPG

Els pèsols del curs del Martí de 365mm.cat | Olletadeverdures.cat

No ho recordo molt bé, però en algun moment de la vida em devia fer il·lusió dir-li a la meva mare que si em deia alguna recepta fàcil que jo pogués fer, ella no s’hauria d’aixecar més d’hora abans d’anar a treballar per deixar-nos el dinar preparat.

Però Ă©s clar, això no va ser nomĂ©s un dia. DesprĂ©s dels pèsols van venir les llenties i altres coses que se’m cremaven a la cassola perquè jo estava mĂ©s per altres històries que no pas pel foc. No sĂ© si Ă©s veritat, però sempre he pensat que la meva relaciĂł amb la cuina ve força marcada per aquests dinars…

No recordo que mostrĂ©s cap mena d’enuig si em demanava si jo preparava el dinar, però sĂ­ que feia algun bufit si en el moment que havia d’estar vigilant la cocciĂł feien alguna cosa mĂ©s distreta a la tele o estava enganxada a algun llibre interessant o vĂ©s a saber. El què sĂ© Ă©s que la cuina acabava perdent i jo intentant dissimular el descuit (crec que les llenties no m’agraden de tantes vegades que se’m van arribar a enganxar al fons de la cassola…)

Sigui com sigui, la cara de babaua de l’altre dia mentre remenava la ceba venia perquè ara, després d’uns quants anys, recordo aquella recepta i penso en què, quan ets petit, t’encanta ajudar la mama

Doncs bé, explicat el rotllo sentimentaloide, aquí teniu els ingredients per a dues persones i la recepta:

  • 1 ceba petita
  • 100 gr de pernil salat
  • 250 gr pèsols
  • 1 miqueta de pebre vermell
  • 2 ous

Sofregim la ceba en una cassola i quan estĂ  quasi daurada hi afegim el pernil (els talls no han de ser molt petits). Remenem una mica, afegim el pebre vermell (nosaltres vam utilitzar PimentĂłn de la Vera) i l’aigua justa per cobrir els pèsols que hi tirarem quan aquesta comenci a bullir. L’Ăşltim pas Ă©s escalfar els ous allĂ  mateix un cop els pèsols estiguin gairebĂ© a punt.

Pèsols_ou.JPG

Miro la foto i em transporto a casa... | Olletadeverdures.cat

Com a mĂ­nim fa 10 anys que no feia aquesta recepta perquè, com he dit, en Massitet no n’havia sentit a parlar mai. I em pregunto si la meva mare la continua fent o Ă©s d’aquelles que s’ha qudat una mica enrera. Ara, quan anem cap a La Jonquera, si algĂş ajuda a fer el dinar a la meva mare Ă©s en Massitet. Per què serĂ ? ;-)

Costella de porc i espinacs: un arròs del quinze!!

diumenge, 15/04/2012 (Massitet)

Cuines, de TV3, Ă©s probablement el programa de cuina que mĂ©s m’agrada. És ben cert que depèn molt del cuiner que i de la seva capacitat per comunicar. Però, en general, crec que ha fet una feina molt bona donant a conèixer el treball dels cuiners del paĂ­s (siguin famosos o no). És, tambĂ©, un bon recurs per veure quin Ă©s el nivell de la cuina que es fa a les cases de menjar catalanes i com ha evolucionat (heu donat un cop d’ull a la seva hemeroteca? Es pot veure clarament com ha canviat tot!).

Crec que tot plegat ho feia força millor abans, quan el dirigia el meu admirat Miquel Sen. Hi desfilaven les primeres i segones espases del paĂ­s i es veia cuina de molt nivell. Ara bĂ©, crec que l’etapa liderada per la Tana Collados ha millorat molt a partir de la segona temporada (l’actual, la 2011 – 2012, quan s’ha desenganxat del poble que visitava el Divendres). Ara permet conèixer cuiners poc presents als mitjans i tenir tambĂ© accĂ©s a receptes que potser no sĂłn (en general) del nivell tècnic de l’etapa Sen però (mĂ©s) fĂ cilment realitzables a casa.

DSC_0468.JPG

Al web del Cuines es poden trobar arrossets gloriosos com aquest... | Olletadeverdures.cat

 De fet, la meva opiniĂł sobre el Cuines va passar de l’admiraciĂł acrĂ­tica a l’interès matisat desprĂ©s d’una conversa  l’estiu de 2011. En un dels molts sopars populars que es fan al carrer al meu poble, vaig estar parlant amb una amiga que em va dir que li agradava mĂ©s des que el portava la Tana. En un llenguatge senzill i planer em va dir: “trobo que abans sortien cuiners de restaurants molt pijets, que feien receptes difĂ­cils de fer a casa. Pareixien anuncis dels restaurants. Ara, les receptes es poden fer“.

En general puc entendre aquesta punt de vista, encara que nosaltres hem trobat receptes molt factibles de l’etapa d’en Sen que han marcat molt la nostra cuina. Però Ă©s ben cert que en els darrers mesos, la quantitat de receptes que es poden fer fĂ cilment i que sĂłn, al mateix temps, molt satisfactories des del nivell gastronòmic, sĂłn moltes.

Un exemple Ă©s l’arròs que us portem avui, una autĂ©ntica meravella popular que ens va seduir nomĂ©s veure-la i ens ha lligat per sempre mĂ©s nomĂ©s tastar-la. NomĂ©s mirant com el feien, vam intuir que seria la nostra Recepta del 15 (d’abril). Un cop provat, ja no hi va haver cap dubte. AquĂ­ teniu la recepta tal com estĂ  penjada al web del Cuines. Per a quatre persones, però amb molta gana, eh?

  • 75 g d’oli d’oliva verge extra
  • 4 grans d’all
  • 2 cebes
  • 5 tomĂ quets madurs (triturats)
  • 1 branqueta de farigola
  • 500 g de costella de porc (a talls)
  • 100 g de papada de porc
  • 100 g de cansalada de porc
  • 150 g d’espinacs frescos
  • 360 g d’arròs bomba
  • sal grossa i oli
  • 2,5 l de brou de costella

Per fer el sofregit, piqueu la ceba molt fina, peleu els alls i piqueu-los molt fins, poseu l’oli en una cassola i, quan sigui calent, afegiu-hi els alls i, abans que agafin color, la ceba i la farigola i deixeu-ho coure a foc baix. La ceba ha de quedar molt caramel·litzada. Seguidament, afegiu-hi el tomàquet, deixeu-lo confitar amb la ceba, sense pressa i sense que es cremi i reserveu-ho a la mateixa cassola.


Mentrestant, fregiu la costella en una paella grossa amb oli. Quan estigui ben rossa, retireu-la de la paella i reserveu-la. Després, talleu la papada i la cansalada a trossos petits, deixeu-los coure en el mateix oli de la costella, i quan siguin ben rossos retireu-los del foc i reserveu-los. A continuació, en una altra paella amb oli molt calent fregiu els espinacs sencers i reserveu-los [Nota: nosaltres això ens ho vam saltar i ho vam fer a la mateixa paella que la costella i la papada... ;-)]

Tot seguit, a la cassola on heu fet el sofregit afegiu la costella, la papada, la cansalada, els espinacs i el brou i deixeu que arrenqui el bull. Quan ho hagi fet, poseu-hi una part d’arròs per tres d’aigua i deixeu, a foc fort, que es cogui durant quatre minuts. DesprĂ©s, rectifiqueu-ho de sal. Finalment, acabeu la cocciĂł al forn a 220ÂşC durant 10 minuts. El traieu i el deixeureposar tres minuts abans d’escudellar-lo.

El resultat Ă©s un arròs realment impressionant, que ja comença a fer-te salivar nomĂ©s amb l’aspecte i les aromes. Sabor potent a carn i verdures, però amb l’arròs molt present. A mĂ©s, queda solt però embolicat per un suc dens que us farĂ  rellepar-vos els llavis. Queda un arròs melĂłs realment addictiu, ple de sorpresetes gustoses en forma de costella, papada o espinacs. Molt gran, senyores i senyors!

Salut!

Cinc anys d’Olleta de verdures

divendres, 13/04/2012 (Massitet)

Avui els olletos estem de celebraciĂł: un 13 d’abril com avui, però de fa cinc anys, vam penjar el primer post amb una mica de contingut i dedicat a… la recepta de l’olleta de verdures! Una setmana abans havĂ­em fer una primera entrada, però tot just anunciava la nostra intenciĂł de tirar endavant el post. Per això celebrem l’aniversari el dia 13.

Han passat un munt de coses durant aquest cinc anys. Però no patiu que no us soltarem un rotllo sobre com ha estat d’important per a nosaltres posar en marxa el bloc ni de com ens ha canviat la vida això d’Internet. Tampoc us tornarem a dir per enèssima vegada que aquests 60 mesos han estat una etapa de descobriment de gent fantĂ stica, molts dels quals s’han desvirtualitzat en trobades memorables i alguns d’ells han esdevingut bons amics. Avui nomĂ©s us volem dir que estem molt contents de tot el què ens ha portat Olleta, que ens ho passem bomba fent-la i que ens encanta poder compartir tot això amb vosaltres.

Olleta_5_anys.jpg

Un plat d'olleta: la primera foto que vam penjar | Olletadeverdures.cat

Per això enguany ens agradaria celebrar un aniversari rodĂł com aquest amb tots vosaltres d’una manera mĂ©s participativa. Amb la vostra complicitat, de fet: què us semblaria celebrar un concurs de receptes de cuina? Què us sembla si ens envieu per correu electrònic una recepta i nosaltres escollim les cinc que mĂ©s ens agradin? Us animarieu a participar? Si no, ho deixem estar: fer per fer Ă©s un avorriment! ;-)

A veure què us sembla la idea: vosaltres ens envieu la recepta (a Massitet o a kissumenja, com volgueu) i nosaltres les anem guardant totes. No heu d’enviar una recepta qualsevol: hauria de ser una menja que trobeu que ens agradaria molt. És mĂ©s: junt amb la recepta, ens haurĂ­eu d’enviar una petita explicaciĂł de per què trobeu que ens agrada: per l’ingredient, per la tècnica, per la història, pel lloc on es fa… pel que creieu que sigui! I una petita condiciĂł: heu de ser fans nostres al Facebook i/o seguir-nos al Twitter. Tampoc es gaire, no? :-P

Enteu el què vull dir quan dic que pastar uneix?

I si xalem, compartint i aprenent amb tots vosaltres! :-)) | Olletadeverdures.cat

Que us sembla com termini el dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi?  Heu d’enviar la recepta completa i l’argumentari. Abans que s’acabi el mes, nosaltres farem la tria de les cinc millors combinacions de receptes i raons. Les receptes guanyadores les cuinarem i en farem cinc posts que anirem penjant al llarg de l’any. Per als cinc guanyadors, un lot de regals mooooooooooolt relacionats amb Olleta que encara estem acabant de bastir. Esperem que faci honor a la celebraciĂł i als guanyadors!

Colla, per nosaltres Ă©s un plaer comptar amb la complicitat que ens mostreu aquĂ­, al Facebook i al Twitter. Amb aquest fregao, esperem tornar-vos una miqueta de tot plegat i poder seguir gaudint de la cuina i de la vostra companyia…

Ah, i als qui porteu aquí des de gairebé el primer dia: moltes gràcies de veritat! :-P

Salut i per cinc anys més!

Un pastĂ­s de formatge, per fi…

dimecres, 11/04/2012 (Massitet)

Estic força convençut que, com afeccionats a la cuina, som una mica peculiars. Especialment, com a membres de la secció afeccionats a la cuina amb bloc. Per exemple, aquest cap de setmana ens vam adonar que no hem dedicat mai un post al Rosal 34, el nostre rustaurant de tapes favorit de Barcelona. No fa gaire també us explicàvem que servidorva trigar mooooooolt en assabentar-se que a Kissumenja la tornen boja els pastissos de Sara.

En aquesta lĂ­nia, resulta que mai us hem explicat, desprĂ©s de gairebĂ© cinc anys de tenir el bloc, que el pastĂ­s de formatge Ă©s una de les nostres postres preferides. La solem demanar quan la veiem a un carta -per veure quines versions hi ha per aquests mĂłns- i en comprem alguna vegada en pastisseries quan tenim gana per berenar o esmorzar. No Ă©s nomĂ©s que mai no us ho havĂ­em explicat: Ă©s que fins fa unes poques setmanes no n’havĂ­em fet mai a casa! No us sembla raret, tot plegat?

DSC_0622.JPG

Un clĂ ssic de la pastisseria global que finalment aterra a cals Olletos... | Olletadeverdures.cat

No sabrĂ­em explicar perquè mai no l’havĂ­em cuinat. És mĂ©s, si ho hem fet ara Ă©s perquè la recepta ens ha vingut a buscar a nosaltres. Ha estat una mica com allò de Mahoma i la muntanya, ja sabeu. Va ser en un sopar amb els amics de Vinaròs, quan Vane va portar el seu reconegut pastĂ­s de formatge per postres. La sorpresa va ser general quan vam dir que mai l’havĂ­em cuinat, i Vane ens va cantar la recepta per tal que el fĂ©ssim.

I aqui estem, agraĂŻnt a Vane que moguĂ©s la muntanya (recepta) cap a nosaltres (Mahoma)… :-P Amb les mides que us passem surt un molt bon pastĂ­s d’on en poden menjar 8 persones a les postres d’un sopar i en sobra la meitat (en donem fe! ;-) ). El que veieu a la foto Ă©s una versiĂł mini feta amb un terç dels ingredients. En surten tres talls molt dignes i quatre tirant a justets…

  • 1 tub de galetes maria
  • 200 gr.de mantega
  • 3 tarrines de formatge tious Philadelphia
  • 250 gr. de sucre
  • 3 ous
  • 200 ml. de nata liquida per cuinar
  • 1 pot de melmelada de fruits vermells (o del que us vingui de gust)

Fem la base esmicolant les galetes amb la ma i barrejant-les amb la mantega a temperatura ambient. No passa res si queda una base una mica basta, poc fina. És part de la gràcia del pastís. Ho posem al motlle per fer-ne una base i ho enfornem cinc minuts. Mentre, ens posem a fer el farcit, que és molt fàcil: es posen tots els ingredients en un bol i els mesclem fins que quedi homogeni.

Treiem la base del forn i la deixem refredar una mica. Això Ă©s important: si no estĂ  freda, quan afegim el farcit es mourĂ  i es faran forats al cul del pastĂ­s (us ho prometo… ;-) ). Per tant, ens assegurem que estigui fred i tirem la crema de formatge a sobre amb suavitat. Ho posem al forn a 160 graus i deixem que es vagi fent. De fet, ha de quallart mĂ©s que coure’s. Ho sabrem pel tradicional mètode de punxar-lo: si surt sec, llestos.

La melmelada la posarem a darrera hora, quan ja estigui fred i abans de servir-lo. No n’abuseu, que ha de tenir gust de formatge! Per al pastĂ­s gros, nosaltres no vam arribar a fer servir ni la meitat d’un pot de 350 grams. De tota manera, si us en sobra bo patiu: Ă©s un pastĂ­s que aguanta perfectament a la navera

La veritat Ă©s que Ă©s una recepta ben senzilla i ben resultona. No us descobreixo res, segur. Però crec que Ă©s una versiĂł mĂ©s fĂ cil d’algunes que he vist per internet (amb suc de llimona, diferents tipus de nata i llet; o pell de taronja) i dĂłna un molt bon resultat. A nosaltres, personalment, ens agrada amb una proporciĂł mĂ©s baixa de sucre (el primer dia em vaig equivocar de mides…) . Però sigui com sigui et resol unes postres amb sobrietat i eficiència.

Salut!