Mongetes, poma, pollastre: una amanida diferent

diumenge, 25/11/2012 (Massitet)

Fa unes setmanes vam tenir la sort de poder tornar al Concurs de Formatges Artesans dels Pirineus que s’organitza des de fa uns anys en motiu de la Fira de Sant Armengol de la Seu d’Urgell. A banda de passar-nos-ho bomba menjant formatges (vegeu la cr√≤nica de l’any passat), ens agrada anar a la Fira perqu√® sempre coincideixes amb gent interessant. Enguany, a servidor de vost√®s, li va tocar compartir taula del jurat amb Joan Pallar√©s, del Hotel i restaurant Can Boix de Peramola.

A Joan Pallar√®s el vam con√®ixer fa un bon grapat d’anys gr√†cies a una amiga i bona gourmet que ens hi va convidar a dinar. Per ella era un lloc de peregrinatge habitual amb la seva familia i ens el va voler descobrir. Ens va agradar molt i li vam fer saber amb entusiasme. Amb tanta fpr√ßa li vam fer saber que, per al Sant Jordi seg√ľent,¬†la¬†descobridora ens va regalar un llibre de receptes de’n Joan: En el seu millor moment.

DSC_0074.JPG

Una amanida fàcil, bona i "resultona" | Olletadeverdures.cat

√Čs un llibre que a nosaltres ens sembla interessant per diferents motius. El primer, perqu√® els plats estan ordenats segons¬†la millora temporada dels productes que s’empren per fer-los. El segon, que proposa men√ļs complets, cosa que et facilita for√ßa l’organitzaci√≥ tant de la compra com de l’√†pat. I el tercer, que els plats s√≥n vistosos per√≤ ben f√†cils de fer en la immensa majoria dels casos. Com ja us haureu imaginat, la recepta l’hem treta d’aqu√≠.

Certament, publicar a les darreries de novembre una recepta que en Joan t√© col¬∑locada a l’estiu sembla una traici√≥¬†en tota regla al plantejament del llibre. Per√≤ fa mesos que ten√≠em la foto feta i el post pendent de publicar, i coincidir amb en Joan em va fer venir ganes de penjar-la; no puc esperar-me a l’estiu…. Aix√≠ que aqu√≠ teniu les mides, per a la t√≠pica perella sense fills,¬†d’una amanida diferent :

  • 250 grams de mongeta tendra rodona fina
  • 1 poma Fuji (o qualsevol poma dura i un p√®l acida que us agradi)
  • 1 pit de pollastre
  • 1 tom√†quet petit madur
  • Vinagre i oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

Primer de res posem la mongeta a bollir. M√©s que a bollir, ser√† escaldar perqu√® la volem al dente. Per evitar qeu se’ns cogui massa, la refredarem en sec posant-la en un bol amb aigua i gla√ßons. En un¬†altra cassola, escaldem el tom√†quet per pelar-lo m√©s f√†ciliment. Li treiem les llavors i el passem¬†pel t√ļrmix amb el vinagre i l’oli (al gust: estem fent una vinagreta). Reservem. Ara passem el pit de pollastre per la planxa ben salpebrat i el deixem que es dori per fora, agafam coloret. A darrera hora, pelem la poma i la fem a daus.

Ja ho podem barrejar tot r√†pid per tal que la poma no s’oxidi (la vinagreta ho evitar√†) i ja ho podem servir. A la fota la vam emplatar fent servir un motllo, per√≤ la veritat √©s que va costar D√©u i ajuda que mantingu√©s m√≠nimament la forma. En tot cas, queda una amanida ben original i diferent.

Per tancar el cercle, nosaltres li vam servir a l’amiga descobridora un dia que va venir a dinar a casa i va triomfar. Si la proveu, tamb√© trobo que us agradar√†. Per aix√≤ la comparteixo amb vosaltres, de fet. No? ;-)

Salut

P.S.: Per cert, guardeu b√© la recepta de la vinagreta de tom√†quet. D√≥na moooooooooooolt de joc en tota mena d’amanides i plats freds. ;-)

Santes hamburgueses

divendres, 5/10/2012 (Kissumenja)

Ara ja no recordo com li d√®iem, perqu√® hi hem anat m√©s d‚Äôun cop i ja tenim ben clar que es diu Santa Burg, per√≤ la primera vegada que vam veure el r√®tol del restaurant no ten√≠em molt clar el qu√® hi deia. Hi pass√†vem per davant i an√†vem intentant esbrinar qu√® hi hauria al local, qu√® s‚Äôhi faria i quan vam veure m√©s clar que era un restaurant, qu√® s‚Äôhi menjaria. Al cap de poc temps, la Mar Calpena ens en va parlar, i despr√©s Massitet va veure la recepta d’una de les hamburgueses al programa Cuines de TV3.

Darrere el projecte est√† tamb√© Xavier Pellicer per√≤ a la cuina hi ha el xef Alain Guiard. Si √©s t√© en compte que aquest √ļltim, a banda de l’√Äbac, ha estat tamb√© als fogons de El Rac√≥ de Can Faves o al Sant Pau es podria posar en dubte que, en conjunt, el Santa Burg sigui una proposta gourmet. Per√≤ el qu√® jo crec √©s que han apostat per un producte i ho han fet molt b√©. Tal com diuen al seu web la carn √©s de bou de primera qualitat i trinxada a m√†.¬†Serveixen hamburgueses, s√≠, per√≤ amb una carn i uns ingredients excel¬∑lents. ¬†Tampoc no es pot deixar de banda que pots acompanyar-les amb alguna cervesa artesanal. A banda de triar la qu√® m√©s t’agradi de les 10 Santes que ofereixen (Santa Burg, Santa Jordi, Santa Brats…), hi pots afegir algun extra o salsa a banda, com ceba, ou, tom√†quet o salsa chili. I per si aix√≤ fos poc, les patates fregides i els nuggets s√≥n ben bons!

Nuggets.jpg

Nuggets amb ratlladura de llimona | Olletadeverdures.cat

Si no em descompto, nosaltres n’hem tastat 4, i de totes, la qu√® m√©s m’ha agradat √©s la Santa Maraia, potser perqu√® el pa de coca m’agrada molt√≠ssim. Reconec que la Santa Deluxe est√† molt bona tamb√©, per√≤ jo s√≥c de les que el foie li cansa una mica, aix√≠ que per a mi √©s excessiva.

Santa_Maraia.jpg

Roast beef, formatge cheddar i pa de coca | Olletadeverdures.cat

L’√ļltim dia que hi vam anar vam tenir taula perqu√® hi vam entrar d’hora, perqu√® sovint est√† ple a bessar. Aix√≤ i que no hi hagi molt de personal, fa que la cosa vagi una mica lenta a vegades. A banda d’aix√≤ i de qu√® trobo a faltar que hi hagi algun postre m√©s que la coca de crema, no tinc res m√©s en contra. Trobo que s’hi menja molt b√©, que el tracte dels cambrers √©s molt bo i que la relaci√≥ qualitat-preu √©s molt bona.

Chila: cuina d’autor porte√Īa

diumenge, 9/09/2012 (Massitet)

A Buenos Aires no hi ha restaurants amb estrella Michelin. No √©s que no hi hagi restaurants de nivell suficient, sin√≥ que l’explicaci√≥ √©s m√©s b√†sica: la famosa guia vermella no t√© una edici√≥ sobre l’Argentina. Per tant, no √©s cosa de la cuina que es fa al pa√≠s de la Pampa, sin√≥ que els de la Michelin han decidit que no li dediquen un dels seus llibrets.

Aix√≤ ho vam descobrir, com un podeu imaginar, buscant un restaurant amb el fam√≥s estel per anar a sopar-hi un dia. Com ja sabeu, servidors de vost√®s celebrem el nostre aniversari anant a sopar a un restaurant d’aquest nivell cada 27 de maig. Enguany, per√≤, com que ja sab√≠em que passar√≠em uns mesos a l’Argentina vam decidir que endarreririem el sopar i el far√≠em all√†. I com que la ignor√†ncia √©s atrevida i l’eurocentrisme encara m√©s, un cop aqu√≠ ens vam trobar que no hi havia guia per seguir…

Per√≤ ja us hem dit que la cosa no t√© res a veure amb el nivell de la cuina porte√Īa. I seguint indicacions de bons gourmands locals (D√©u els cria i ells s’ajunten…), vam comen√ßar a buscar per la Guia Oleo -considerada per molts la m√©s fiable de la ciutat. Que si Tomo I, que si Aramburu, que si Le Bourgogne… Despr√©s de mirar for√ßa, el que m√©s ens va agradar i encaixava amb el qu√® vol√≠em va ser el Chila.

Què buscàvem? Doncs el tipus de cuina creativa que ens agrada trobar en aquest nivell de restaurants: basada en productes i receptes de la terra, però passada pel sedàs de tècniques una mica més modernes i/o amb combinacions innovadores que juguen amb la tradició per fer-la més divertida i amb capacitat de sorprendre. I tot plegat, en un ambient sense excés de formalismes però amb aquell servei professional que tots sabem valorar. I tot àixò és el que oferia Chila a priori.

IMG_6926.JPG

Raviol, el plat que més ens va agradar | Olletadeverdures.cat

Vam demanar el men√ļ Degustaci√≥n Cl√°sico, precisament perqu√® ens oferia aquesta combinaci√≥ de clasisime i innovaci√≥.¬†I el vam demanar maridat per a poder con√®ixer, de passada, els vins argentins que tant de protagonisme han adquirit en el m√≥n de l’enologia junt a d’altres dels anomenats del Nou M√≥n. L’experi√®ncia va ser ben gratificant.

L’oferta del men√ļ eren uns entreteniments seguidt de cinc entrades salades i una de dol√ßa, acabant amb un caf√® amb petits fours. El nivell general va estar molt b√©, tant per la qualitat del producte com pels punts de coccions i les temperatures. Ens van agradar, especialment, dues coses.

La primera, un fant√†stic “Raviol de maiz y comino, crema de anco, espinacas y caldo de maiz tostado“, exemple perfecte del qu√® an√†vem a buscar: el ravioli de la influ√®ncia italiana amb dos ingredients ben tradicionals a l’Argentina: anco (carabassa) i pan√≠s. Bon√≠ssims els contrastos de dol√ßos, salats, cruixents, melosos i el toc torrat del pan√≠s, com de quicos dolcens. Brutal.

IMG_6931.JPG

El cub de xai amb un acompanyament sensacional | Olletadeverdures.cat

La segona cosa, els tocs de la carn. El “Cabrito de Malargue, mini √Īoquis de queso de cabra y repollitos”¬†es desfeia a la boca, mel√≥s a m√©s no poder. L’acompanyament maridava estupendament i ajudava a netejar la untuositat de la carn. El “Ch√Ęteaubriant (lomo), risotto de quinoa y queso Sbrinz, tocino,¬†pur√© de portobelos y chaucha de estaci√≥n“. Una carn tendra i gustosa amb un acompanyament que ens va sorprende -el rissotto¬†era fant√°stic.

No van estar gens malament els postres -aix√≠, en plural. Perqu√® al final vam triar¬† una degustaci√≥ de¬†diferents postres. Molt bo el “C√≠tricos: crema fr√≠a, carpaccio, maracuy√° y helado de lima y romero”,¬†perfecte per netejar la boca despr√©s de la carn. Addictiu¬†i sorprenent el “Crocante de algarroba, crema y helado de man√≠, cremoso de banana y gelee de ron”. Ja veieu: ingredients humils junts amb d’altres m√©s sofisticats presentats de formes contempor√†nies.

IMG_6937.JPG

Festival de postres per compartir | Olletadeverdures.cat

Tot plegat ho vam maridar amb vins Sant Felicien, la gamma¬†de monovarietals¬†de les Bodegues Catena Zapata -de les m√©s conegudes d’Argentina arreu el m√≥n. Vam veure el Chardonnay en Roble, el Malbec i el Semillon dol√ß de collita tardana. Tots for√ßa correctes i van fer la funci√≥ que havien de complir acompanyant els plats.

Aquest apat ens va costar, al canvi del moment, uns 90 euros per persona. No ens va semblar gens car, venint de Barcelona. En un c√†lcul aix√≠ a ull, un men√ļ com el que hem fet i a sobre maridat no baixaria dels 120euros ara que han baixat una mica. Per tant, estem parlant d’un diferencial de preu que pot rondar el 30%. Una bona oportunitat, descomptat el viatge fins a Buenos Aires! ;-)

Deien alguns comentaris en blocs i la guia Oleo que, si mai la Guia Michelin es decideix a fer una guia de Buenos Aires, Chila seria el primer en rebre-la. No ho sabem perqu√® no coneixem tots els candidats. Per√≤ per la nostra experi√®ncia, aquest restaurant t√© molt poc a envejar d’alguns estrellats catalans on hem estat.

Salut!

La parrilla del pàrking

diumenge, 2/09/2012 (Massitet)

Els diumenges, Buenos Aires fa olor d’asado. Per ser m√©s prec√≠s, fa olor de¬†parrilla: aquella mescla de l’aroma de la carn a la brasa, daurada i cruixent,¬†i¬†l’olor picant per√≤ agradable del¬†fum del foc que fa possible el miracle. Aquest aire que perfuma la ciutat no v√©, nom√©s, dels asados que fan les families per rendir culte a la seva argentinitat. Tamb√© b√© d’un fenomen molt porte√Īo i que crida l’atenci√≥ a qualsevol visitant despistat: la parrilla al paso.

En aquesta ciutat, cada rac√≥ es pot convertit en una cuina improvisada. I no exagero: n’he vist a cantonades, d’altres literalment al mig de la vorera o d’altres m√©s discretes al mig d’un parc o una pla√ßa. Per√≤ a mi les que m’han robat el cor s√≥n les que s’instal¬∑len als estacionamientos de la capital. Als p√†rkings, vaja.

IMG_7068.JPG

"Ha pedido un choripan, se√Īora?" Els reis de la festa... | Olletadeverdures.cat

En aquesta ciutat s√≥n molt habituals un tipus d’instalacions molt curioses, las playas de estacionamiento. Un solar descobert normal i corrent, dels que podrien ser la base d’un edifici, asfaltat i amb mur no gaire alt que el tanca. Una guixeta feta de totxana vermella i una barrera que no √©s imprescindible. N’hi ha per tot arreu i s√≥n b√†siques per poder aparcar en una metr√≥poli impossible de conduir. Alguns d’aquests locals, arribat el diumenge, pateixen una metemorfosi literalment incre√Įble a ulls europeus.

IMG_7067.JPG

Cal fer cua per menjar aquí! | Olletadeverdures.cat

Els cotxes desapareixen i es transformen en tauletes de tarrassa i unes parrilles de mida i característiques diverses. La guixeta canvia els preus per hora per la llista de productes, normalment molt curta: choripan i entrepans de bandiola o bifé de chorizo. Alguns hi afegeixen el morcipan. Els vigilants de cotxes, vestits amb monos de mecànic tacats de greix, donen pas a senyors guarnits amb delantals oliosos. La clientela ja no entra estressada per deixar el cotxe i marxar pitant; sinó per quedar-se i endrapar aquests trossos de carn servits entre pa i pa. Chimichurri o salsa criolla i cap avall!

Els cuiners no guanyaran un premi de maestro asador, probablement. Pero no us enganyeu: no ofereixen mala qualitat. S√≥n una opci√≥ popular -en els dos sentits del terme- per menjar amb certa rapidesa, fins i tot caminant per la ciutat.¬†I no, no s√≥n enganyaturistes. Si m√©s no, si vas un p√®l de cura.¬†De fet, la meva experi√®ncia √©s que una part gens menyspreable de la clientela s√≥n ve√Įns¬†que van a menjar un entrep√† mentre passengen per la fira de San Telmo -una de les m√©s multitudin√†ries de la capital argentina.¬†La primera que vaig veure, El rey del chori (qu√® us sembla??!!) em va robar el cor nom√©s posar-hi un ull i hi vaig tornar per menjar-hi i fer les fotos. La parrilla del p√†rking, la vaig batejar, pensant que nom√©s n’hi havia una. No pas…

Em va fascinar i encara em fascina perqu√® tot aix√≤ ja no √©s possible a Europa. √Čs¬†incre√Įble com de fins ens han tornat;¬†com de pasteuritzats estem. Aquestes parrilles no passarien ni la primera part d’un control de seguratat sanit√†ria dels que passen els negocis alimentaris del nostre pa√≠s. De fet, m’imagino a m√©s d’un inspector tenint un √≠ctus nom√©s de veure on estan instal¬∑lades.

Són un fenomen ben autèntic i ben popular, que tant de bo aquesta ciutat no deixi perdre com nosaltres hem deixat matar moltes tradicions culinàries. Un chori amb criolla? ;-)

Salut!

“¬°En la Argentina cocina el tel√©fono!”

diumenge, 26/08/2012 (Massitet)

Per ser exactes, la frase que em va dir Guillermo, un dels¬†professors amb qui he vingut a treballar,¬†va ser: “¬°En este pa√≠s cocina el tel√©√©√©√©√©√©√©√©√©√©√©fono!”.¬†Primer, francament, vaig pensar que era una exageraci√≥ de les seves (compleix for√ßa amb¬†algun tret¬†del t√≤pic d’argent√≠ apassionat…). Per√≤ a fe de D√©u que per algunes de les coses que porto veient des que estic per aquesta part de m√≥n, la cosa √©s veritat. Si m√©s no a Buenos Aires i entre el que a Catalunya en podr√≠em dir la classe mitjana.

Delivery
A Buenos Aires, tot els restaurants fan delivery. O sigui, servei a domicili. I quan dic tots vull dir tots. Des de les coses més conegudes pel nostre tros de món com pizzes, sushi o cuina xinesa fina a la cosa més inversemblant que puguem imaginar des del nostre punt de vista: plats de pasta fesca artesana, cuina macrobiòtica o un asado complet. Sí, estimats: la parrilla del costat de casa et porta carn a la brasa a casa si vols!

IMG_7111.JPG

Macrobiòtic, pizza, asado, falafel, japonès... gelat!!! | Olletadeverdures.cat

A m√©s a mes, en una altra difer√®ncia amb Catalunya, cada restaurant t√© el seu propi servei a domicili i no passen per centrals de reserves com les que tenim a Barcelona. Els m√©s grans tenen un servei propi de delivery i als m√©s petits els cambrers de sala tamb√© es fan c√†rrec de repartir¬†per la ciutat. De fet, √©s for√ßa habitual veure com el cambrer que t’ha servit agafa una bossa i surt per la porta del restaurant… A la foto podeu veure els fulletons de la dotzena de locals que hi ha a menys de cinc minuts camintant de casa. No us sembla molt fort?

En aquest país, com deia Guillermo, cuina el telèfon. I el punyetero sap fer de tot! ;-)

Salut!

Milanesa napolitana, el plat nacional de Buenos Aires?!

diumenge, 19/08/2012 (Massitet)

Quan vaig arribar a Buenos Aires ara ja fa un parell de mesos, ho vaig¬†fer amb una idea for√ßa clara tant sobre la import√†ncia de la carn a la cuina local com tamb√© de la influ√®ncia que la cuina italiana havia deixat en forma de passi√≥ per la pasta i les pizzes. Per√≤ un cop aqu√≠ he anat descobrint algunes¬†obsessions gastron√≤miques m√©s d’aquesta gent -m√©s enll√† de les conegud√≠ssimes empanades.

Una d’aquestes descobertes √©s la milanesa. Al principi no li vaig prestar massa atenci√≥, entre altres coses perqu√® era una cosa que no buscava: jo volia asados i pasta fresca! S√≠ que m’havia semblat veure-la en alguna de les moltes cartes de cases de menjar que he pogut con√®ixer aquests mesos. Per√≤ el dia que vam anar a dinar amb els nostres amics Pablo i Maria; i ell va dir “de aqu√≠ hay que comer la milanesa”, no me’n vaig poder estar de preguntar-li. De qu√® va, aix√≤ de la milanesa?

Pablo em va explicar que, com tantes altres receptes de la cuina porte√Īa, la milanesa va arribar d’It√†lia -del nord, com el seu nom¬†indica amb for√ßa claredat. La base no √©s res m√©s que un filet de (bona) vedella (argentina)¬†arrebossat amb gr√†cia, de manera que de dins quedi tendre i de fora cruixent. Com us podeu imaginar, √©s un plat que guanya molt acabat de fer i que cal rebutjar si √©s molt gruixut o reescalfat. L’acompanyament est√†ndar, la seva parella de ball habitual, s√≥n unes bones papas fritas.

milanga_sola.jpg

Milanesa sola. Veieu les mides??! | Olletadeverdures.cat

El plat, per√≤, t√© una particularitat for√ßa graciosa i una variant molt interesssant -que de fet √©s l’objecte d’aquest post. La particularitat √©s la manera d’aconseguir que la carn quedi ben fina. No, no s’aconsegueix a base de tenir molta tra√ßa tallant. No. S’aconsegueix tenint habilitat fotent cops a sobre la taula! Xiquets i xiquetes: a Buenos Aires aprimen la carn a cops de martell (de fusta)… Aix√≠ aconsegueixen tres coses: l’esmentada finor, la tendresa citada i les mides vistes a la primera foto. Clar, a base de cops la carn s’escampa

La variant que servidor troba tan interessant √©s la milanesa napolitana. No us crida l’atenci√≥, un nom tan particular -per no no dir un p√®l esquizofr√®nic? No s√©, √©s com parlar d’una crema catalana madrilenya. Dos gentilcis en un s√≤l plat? A m√©s, quan tens una mica de nocions de geografia italiana, la pregunta √©s: de dos llocs tan allunyats? L’explicaci√≥ (com sempre?) es troba en l’origen d’aquest plat en una ciutat que a finals del XIX i principis del XX devia ser de les m√©s cosmopolites del m√≥n…

Entre la carn i la pizza, tu!
A Buenos Aires van arribar italians de totes les parts del pa√≠s, cadasc√ļ amb la seva cuina local a la mem√≤ria. Un cop aqu√≠, i com ha passat al llarg de tota la hist√≤ria de la humanitat, algunes tradicions es van conservar intactes i d’altres es van mesclar per a donar lloc a nous plats. Aix√≠ neixia la milanesa napolitana: el tall de carn arrebosat del nord cobert¬†amb tom√†quet, formatge i orenga.¬†O sigui, els ingredients de la m√©s famosa de les pizzes napolitanes; la margarita. Tot plegat, acabat de coure al forn. Genial, no?

IMG_5843.JPG

Genial i contundent, de fet. Especialment si hi afegeixen pernil dol√ß, costum for√ßa est√©s.¬†Amb una poden menjar perfectament dues persones. Personalment, m’agrada m√©s la versi√≥ que posa el tom√†quet fresc a rodanxes a sobre. √Čs una mena de toc d’autor m√©s modernillo que trobes en alguns llocs i¬†que la fa un p√®l m√©s lleugera que la que porta la salsa de tom√†quet. Ara, per a gustos sabors…

Sigui com sigui,¬†menjeu-la si mai veniu: √©s una mena de plat nacional de la ciutat.¬† √Čs per tot arreu (ara ja m’hi he fixat: la tenen TOTS els restaurants que he visitat). Hi ha qui diu que ha alimentat les classes populars de la ciutat des de mitjans del segle XX.¬†¬†Una explicaci√≥ que es troba en la pot√®ncia de la ind√ļstria c√†rnica argentina, que fa que els preus siguin aqu√≠ m√©s baixos: “¬Ņen qu√© otro lugar del mundo pod√≠a comerse un ‚Äúescalope‚ÄĚ de nalga o de bola de lomo, manjar de reyes, como plato cotidiano, por el precio de una salchicha?”, diu l’Academia¬†Argentina de Gastronomia.

No us deixeu enganyar pel nom, doncs: si demaneu una milanesa napolitana, estareu menjant l’ess√®ncia de ¬†Buenos Aires. Si a sobre demaneu, amb to conven√ßut,¬†una milanga con fritas, ja gaireb√© sereu un porte√Īo m√©s… ;-)

Salut!

Nota al peu: quan vaig veure qu√® era, el meu cap va linkar amb la vedella arrebossada que mengen compulsivament a Baden-Wurtemberg. Com dos pa√Įsos taaaaaaaaan (aparentment) allunyants, comparteixen passi√≥? L’explicaci√≥ √©s molt f√†cil: el sud d’Alem√†nia i el nord d’It√†lia no s√≥n tan lluny… La resta, ja l’heu llegida… ;-)

Cargols & Flamencu amb Moritz

dijous, 26/07/2012 (Kissumenja)

A casa els Olletos, quan comprem una cervesa ja sigui per posar-les a la nevera per si de cas, per acompanyar algun àpat o quan surto de l’escola i em ve de gust fer-me’n una al nostre humil balconet, sol ser Moritz. Fins i tot la sense alcohol, l’Aigua de Moritz, és la que més ens agrada.

Jo fa un temps vaig decidir que volia tornar a ballar alguna cosa. No tenia clar el qu√® i vaig provar un intensiu de flamenc que em va enganxar i ara ja fa dos anys que ho faig. B√©, que ho intento… ;)

Cargols no en menjo massa perquè a Massitet no li acaben de fer el pes (tampoc no els he cuinat mai i no sé si sabria fer-ho), però més d’una vegada els demano a la carta d’algun restaurant perquè en sóc força fan d’aquests animalons bavosos que poden semblar fastigosos però que me’n menjaria a quilos.

Tot aix√≤ per dir-vos que quan Gastroblocaires va proposar fer la sortida Cargols & Flamencu amb Moritz (organitzat juntament amb PUMM)… com havia de dir que no????!!! Impossible!

Si la cosa pintava b√© des de bon principi, va continuar (i acabar) encara millor. Per arribar al lloc on es feia el ‚Äúsarau‚ÄĚ, la Caseta del Migdia, la Moritz va posar el mitj√† de transport. Vam pujar-hi amb la furgoneta Mercedes i va ser d‚Äôall√≤ m√©s divertit veure que a dins hi havia un tirador de cervesa!!!

Moritz.JPG

El mitjà de transport amb tirador de cervesa, genial! | Olletadeverdures.cat

Un cop a dalt, el primer que vam fer va ser treure el cap per veure la bonica ciutat de Barcelona i reunir-nos amb la resta de blocaires que,  com sempre, va ser un plaer!

I va arribar el sopar: cargols, carn a la brasa (pollastre i botifarra), amanida i postres. Tamb√©, evidentment, cerveses (Moritz, Epidor o Aigua de Moritz). Va ser una vetllada molt maca, xerrant amb els altres blocaires i gaudint d‚Äôun bon espectacle de flamenc amb els germans Cort√©s i la bailaora de cuyo nombre no puedo acordarme… No s√© si eren bons o no, fins aqu√≠ no arribo, per√≤ s√≠ que s√© que a mi em van agradar molt, que al final √©s el que compta, oi? I el conjunt de la nit va ser m√©s que espectcular!!

Nosaltres hi vam anar convidats, per√≤ com ja veieu, si ho he sabut transmetre b√©, que va ser una experi√®ncia que va valer molt la pena. Sopar, cervesa Mortiz i espectacle flamenc per 19‚ā¨?? Aix√≤ no √©s cap preu!

Bailaora_argentina.JPG

Què bé que ho feia, l'argentina! | Olletadeverdures.cat

Per qu√® ho explico si el 14 de juny es va acabar? Doncs per dos motius, un de m√©s tonto, si voleu, que √©s que ahir vaig veure un cartell de classes de flamenc per un carrer a Buenos Aires, i em va venir al cap que la bailaora era argentina; i l’altre que ara teniu la oportunitat de gaudir d‚Äôuna altra fant√†stica proposta: Sardines & Rumba by Moritz. Es far√† fins al 22 de setembre i jo ja estic pensant en embolicar a les meves flamenkes per anar-hi… ;)

No vull acabar sense dir que la Leti ens va semblar una community¬†de l’al√ßada d’un campanar:¬†ens va tractar super b√©, sense agobiar i transmetent que el qu√® m√©s l’interessava era que gaud√≠ssim de l’event i de la nit. Escriure’n o no crec realment que era quelcom secundari… Doncs mira, se’l mereix, el post! ;)

Teoria i t√®cnica de l’asado argent√≠

dimecres, 11/07/2012 (Massitet)

S√≥c una persona de mites gastron√≤mics. Tots els que no he tingut ni a la m√ļsica, ni a la literatura ni a la pol√≠tica ni al periodisme, els tinc a la cuina. No s√≥n, per√≤, cuiners. S√≥n receptes. O, amb m√©s precisi√≥, √†pats. Ja us en vaig explicar un aqu√≠, tamb√© llatinoameric√†. Avui us explicar√© un dels m√©s grans que mantinc: l’asado argent√≠.

Mai n’havia menjat fins diumenge passat, a casa d’uns amics de Buenos Aires. Alguns em podeu dir que podria haver-ho fet abans, en alguns dels molts (i bons, segons em diuen) restaurants argentins que hi ha a Barcelona. Per√≤ ja us he dit que el meu mite √©s un √†pat: igual que el pernil vene√ßola el vaig voler menjar fet a casa, l’asado tamb√©. Sabia que era tot un¬† esdeveniment social i cultural, aix√≥ de l’asado. I un restaurant, per molt bo que sigui, no t’ho dona.¬†Feia temps que ho intuia i ara ho s√© del cert.

foc.jpg

La parrilla en plenitud: flama al lateral i carn a la brasa | Olletadeverdures.cat

Un asado comen√ßa al migdia i no se sap molt b√© quan acaba. Comen√ßa cap a quarts d’onze, quan el parrillero o asador es posa a fer foc. S√≠, companys: qui fa l’asado √©s l’home. Com a tants pa√Įsos llatins, els √†pats de festa els cuina l’home i no pas la dona. Aix√≤ del foc no √©s pas menor, ja que els argentins s√≥n molt maniosos (llegiu exigents, va…) amb aix√≤ de la brasa: ha de tenir la quanitat i la intensitat exacta; i tothom te la seva manera de fer-ho -que √©s la millor, esclar! ;-)

Mitja horeta o tres quarts fent foc i brasa (amb carb√≥ vegetal o amb llenya) i llavors ja comen√ßa l’hora de posar els primers talls de carn. Quins s√≥n els primers? Doncs una parella una mica paradoxal, aparentment. Per una banda, les salsichas i chorizos parrilleros. Per una altra banda, la pe√ßa que trigui m√©s en fer-se. L’explicaci√≥ √©s molt senzilla: les salsitxes i els xori√ßos es comen√ßaran a manjar mentre es va fent la resta…

Choripan.jpg

Choripan per començar! La força de la senzillesa... | Olletadeverdures.cat

Comencem, doncs, amb uns trocets d’embotit¬† i el (per mi tamb√© m√≠tic) choripan: res m√©s que els chorizos encastats dins de pa torrat. Mentre anem menjant, es posa en marxa la part social del ritual: mentre els nens juguen pel jard√≠ on hi ha la parrila, els adults van¬†endrapant mentre comenten com de malament est√† la vida, quina lliga¬† m√©s bona ha fet el seu equip o aclarir si alg√ļ coneix la millor manera per anar no s√© on a passar el cap de setmana…

Si no est√†s atent, et pedr√†s una part d’un proc√©s important: mariposear els chorizos. Bonic i po√®tic verb per dir que els has d’obrir per la meitat en horitzonal menys un trocet del mig; el suficient per a que tingui forma de papallona (mariposa). Ep! Qu√® √©s aix√≤? El maestro parrillero ha aprofitat per posar una paelleta a la brasa amb una provoleta amb orenga: m√©s munici√≥ per anar endrapant i rajant de pol√≠tics, banquers i futbolistes…

La cosa ja va cap a la taula, sembla: l’entranya, una tira fina i sabross√Īisima que m’ha sedu√Įt per sempre, ja est√† al foc i trigar√† poc en coure’s. El vacio, a mig cami entre l’entrenya i el bif√© de chorizo pel que fa a mides, tamb√© est√† per cami. Una mica m√©s de chorizo, salsichas i provoleta i cap a taula.

provoleta.jpg

Ep! La provoleta a la parrilla. No ho havia vist mai | Olletadeverdures.cat

La carn arriba en l’ordre invers d”entrada al foc: primer l’entra√Īa (brutal, insisteixo), despr√©s el vacio (tendre, gust√≥s) i acabar el bif√© (qu√® dir-ne?). Diuen els entesos de la cosa que, sense contar els entrants, la quantitat ha de ser de mig quilo de carn per comensal. Incre√Įble, no? aix√≥ s√≠; en un asado de llarga durada pots estar quatre o cinc hores menjant. Potser m√©s. Qui menys sembla gaudir-ho √©s el asador o parrillero, que es passa el dinar pendent de la carn.

Les carns, per ordre i al seu temps
Un bon parrillero, em va explicar un amic, mai treur√† tota la carn a l’hora i no deixar√† de vigilar el foc i l’al√ßada de la parrilla. S√≠, amics: en aquest pa√≠s la graella √©s m√≤bil i puja i baixa en funci√≥ del foc, de la calor de les brases i de la carn que tens fent-se. Li vaig preguntar a Pablo si no era pesat, estar tot l’√†pat pedent . “No, me encanta!!”, em va dir. El m√©s convincent per√≤, va ser la mirada c√≥mplice i el mig somriure sorneguer amb qu√® m’ho va dir. Qu√® gran: s’ho estava pasant bomba, cuinant per nosaltres…

La carn no arriba sola, ni molt menys. Un acompanyament per baixar: amanida lleugera i fresca. Aix√≤, mana la tradici√≥, ho fan les dones. Un acompanyament al nivell de l’exig√®ncia g√†strica: patates i moniatos (batatas) al caliu. Incre√Įbles; es desfeien a la boca.¬†Pintades amb mantega, que aix√≤ √©s un plat de l’interior bov√≠ del pa√≠s: l’oli d’oliva, per l’amanida d’influ√®ncia mediterr√†nia. La carn al punt: rosada i sanguinosa per dins; pero torrada i cruixent per fora.¬† Brutal. Molt bona…

Tres hores menjant carn, vaig calcular. Per acabar, unes postres ben argentines que vaig portar d’un curs de panaderia tradicional que havia fet divendres: gaznates i alfajores santefecinos. Com us podeu imaginar, lleugerets a matar. Dulce de leche per un tub i sucr√© glac√© per si no estava prou dol√ß. Els encanten les coses ensucrad√≠ssimes, als argentins!

La parrilla, una q√ľesti√≥ d’estat
Bona part de la jugada del asado es guanya a la parrilla. I la mirada al cel que va fer Maria quan li vaig preguntar com havien fet la seva m’ho va confirmar: “no sab√©s la de dibujos que hiciiiiiiiimos”. Per a Pablo era important i li van dedicar hores.

carns.jpg

Ja podem començar! La resta anirà arribant mentre mengem... | Olletadeverdures.cat

√íbviament, m√≤bil (jo diria que si no ho √©s, ni ho consideren parrilla. Mira que et dic…). Per√≤ tamb√© havia de tenir un compartiment lateral separat de la parrilla en s√≠ per a tenir sempre brasa fent-se. Per assegurar que no afecta a l’asado, una paret refract√°ria per separar el dip√≥sit de foc de la carn. Ho podeu veure clar a la primera foto.

Tenir parrilla es veu que √©s meravell√≤s, a l’Argentina: quan vaig comentar als amics de feina que el cap de setmana anava a fer una parrilla a casa d’un amic, gaireb√© em van felicitar. I, de fet, van comentar amb certa enveja catxonda la sort de poder tenir a casa una infraestructura clau en aquest pa√≠s. Despr√©s de diumenge ho entenc millor i despr√©s de llegir un article sobre els asados a la premsa, ho comprenc del tot.

El asado com a gest d’afirmaci√≥ nacional
A l’Argentina, el asado √©s una instuci√≥ social venerada, cuidada i mantinguda. Familiar o amb amics, es fa els dimenges i √©s un signe d’identitat cabdal. Tant, que fins i tot li han dedicat estudis a la universitat. Aqu√≠ en podeu trobar una s√≠ntesi period√≠stica, que explica¬†coses ben curioses.

Per exemple, que fins al segle XIX nom√©s era de vaca. Va ser llavors quan es va afegir el xai i fins al segle XIX no va arribar el porc (√©s a dir, la salsitxa i el xori√ßo ara can√≤nics). Els talls tamb√© s’han anat fet m√©s petits, comparats amb els quarts d’animal sencer que es coien a la Pampa que el va veure n√†ixer. I una dada sociologica curiosa: no es converteix en el plat nacional que es ara fins a ben entrat del segle XX i per impuls dels immigrants i els seus fills.

Explica aquest estudi que la clau es “la ambici√≥n de los hijos de los immigrantes por ejercitar actividades que demuestren si argentinidad”. Aix√≤, sumat a¬†una pujada de sous¬†als anys 40 va fer m√©s f√†cil l’acc√®s a la carn de capes cada cop m√©s √†mplia de la societat. Ja ho tenim tot, doncs:¬† lasado convertit en signe identitari…

Jo ja deleixo per repetir una demostraci√≥ d’argentinidad;-)

Salut!

Excursió amb una truita de llangonisses

dimecres, 4/07/2012 (Massitet)

Quan de petit anava d’excursi√≥ amb l’escola o amb alguna de les m√ļltiples activitats extraescolars a qu√® estava apuntat, gaireb√© sempre m’emportava per dinar un entrep√† de truita. Hi ha havia diverses opcions, entre els meus gustos preferint, comen√ßant per una simple truita a la francesa (encara ara, de tant en tant, em regalo un sopar de pa amb tom√†quet i truita a la francesa, un dels meus petits plaers favorits). Per√≤ les dues favorites eren la de pernil salat i, sobretot sobretot, la de llangonisses…

Tortilla_llangonisses.JPG

El meu gust de la memòria fet truita... | Olletadeverdures.cat

No em pregunteu perqu√® la meva mare em feia (sempre) entrepans de truita per marxar d’excursi√≥: suposo que el saber popular li feia veure que era un √†pat for√ßa complet, amb prote√Įna i hidrats. A mi m’era igual, perqu√® els entrepans de truita m’encataven. Vist amb¬†la dist√†ncia dels anys¬†i amb el punt d’exageraci√≥ que donen els bons records, juraria que una de les coses que m√©s m’agradava de les excursions -digueu-me antisocial, si voleu…

No t√© cap secret, la recepta. Es tallen a trossos petits all√≤ que al Maestrat en diem llangonisses i que els orientals dieu salsitxes i es fregeixen ben fregides. Quan tenen aquell color daurat que enamora, s’afegeix l’ou fins que qualli. La mare les doblava per a que quedessin allargades i cabessin a¬†un mitjanet, la manera que tenim de dir-li a Ca Massita als entrepans de 50 grams.”Tomateta, sal i oli”, que diria ma mare, ¬†i cap a dins¬†del pa.

La que veieu a la foto la vaig fer mig extasiat un dia que tenia dues salsitxes per casa i no sabia ben b√© que fer per sopar. La neurona que tinc permanentment conectada a¬†la meva inf√†ncia va fer un xispasso, els ulls se’m van obrir com quan est√†s molt content, em van pujar els colors a la cara de l’emoci√≥, vaig somriure fins quasi riure i finalment vaig dir mig cridant : “H√≤stia! Una tortilla de llangonisses!”. √Čs el que tenen les regressions infantils…

Salut!

Salgado Alimentos: a menjar pasta artesana argentina!

dijous, 28/06/2012 (Massitet)

Quan ets un afeccionat a la cuina, la tria del primer √†pat que far√†s en un pa√≠s pot ser un moment una¬†mica complicat. A fi de comptes, ser√† la primera impressi√≥ del lloc i et pot marcar una mica la teva relaci√≥ amb el menjar local de cara a les properes incursions…

Si a sobre, el pa√≠s √©s conegut per diverses opcions gastron√≤miques diferents, la cosa √©s posa ben costa amunt. I Argentina √©s precisament d’aquests casos. Probablement el pa√≠s de la pampa √©s conegut per la seva carn vermella, que t√© en l’asado la seva m√†xima expressi√≥. Per√≤ tamb√© √©s conegut per la seva cuina d’arrel italiana, especialment la pasta i la pizza. Aix√≠ que, qu√® tries quan tot t’agrada i tot t√© tan bona pinta?

IMG_5450.JPG

L'"amanideta" del dinar. Bona pinta, eh? | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que la tria va ser molt m√©s f√†cil del qu√® em pensava: de les¬†quatre persones amb qui vaig parlar el primer dia a l’Argentina, totes em van recomanar la pasta artesana farcida de Salgado Alimentos. I a sobre, buscant per Internet vaig trobar que est√† considerat un dels millors 10 llocs per menjar-ne a Buenos Aires (aqu√≠ i aqu√≠). Com resistir-se, quan ho tens a 2 minuts de rellotge de casa teva?

Amanideta i plat de pasta
La idea era fer un dinar m√©s aviat lleugeret, rotllo amanida i plat de pasta. Per√≤, com ja m’ha passat algun cop, vaig obviar una dada clau: com s√≥n les racions? Doncs grans. A Buenos Aires les racions s√≥n grans. Aix√≠ que el que havia de ser un dinar lleuger va ser un senyor √†pat. Sobretot, quan vaig comen√ßar a llegir la carta…

De primer, amanida de boconcinni, alf√†brega i tom√†quets secs (brutals: dels millors que he menjat!). De segon,¬†uns conchiglioni farcits de carabassa, gall d’indi i crema de romeret. Brutals! S√≠, ja ho s√©: no entraria dins de la categoria de plats lleugers. Per√≤ ja us he dit que quan vaig comen√ßar a llegir la carta la idea primera va perdre for√ßa… jejeje¬†

IMG_5451.JPG

Un plat sensacional i ben reconfortant un dia d'hivern austral... | Olletadeverdures.cat

En el primer plat, a més, la seva no-lleugeresa va venir provocada per una de les característiques que, sovint, em caracteritzen: no preguntar el que no entenc de la carta. Quan vaig sol em fa vergonya. Quines coses eh? I els boconcinni no van resultar ser una herbeta, sinó unes boles petites de mozarella. Ara, no els vaig fer cap fàstic, eh?

Nivell√†s, senyores i senyors. Els argentins saben fer cuina italiana i la pasta la tenen controlad√≠ssima. Deliciosa, al dente i amb salses ben gustoses. Un altre dia¬† us explicar√© que ja he comprovat que tamb√© saben fer pizzes ;-)¬†L’explicaci√≥de tot plegat √©s molt f√†cil i es pot resumir en una dada que a mi m’ha sorpr√®s: sab√≠eu que¬† el 80% dels argentins actuals tenen un ascendent itali√†?

S√≠ tu: entre 1870 i 1960 en van arribar centenars de milers, fins al punt que a principis del segle XX eren la meitat dels estrangers residents al pa√≠s i van esdevenir el 12% dels habitants del pa√≠s. Un pa√≠s d’acollida (el 1910 el 42% dels habitants eren estrangers!) que van fer del mestissatge (aix√≤ si: entre blanquets europeus, eh?) una marca de la casa. De fet, el propietari del restaurant √©s de fam√≠lia italiana i el local √©s una antiga f√†brica de pasta fresca reconvertida…

I aix√≠ estan, esclar: fotent una pasta que tomba d’esquena!

Salut!