Temperant i menjant xocolata a dojo!

dilluns, 14/05/2012 (Massitet)

S√≥c del parer que hi ha coses que, si les trobes fetes, no paga la pena posar-se a fer-les a casa. Ho penso, per exemple, del pa. Tot i que darrerament li he trobat el gust a aix√≤ de pastar a casa, la veritat √©s que tenir un bon professional a prop que te’l provieixi √©s una de les millors coses que et pot passar com a afeccionat¬†a la cuina i al bon menjar.

Pèro si hi ha una cosa de la qual ho penso especialment, aquesta és la pastisseria. I per concretar una mica més, tot el què impliqui temperar xocolata i treballar-lo en líquid per després tenir la paciència de deixar-lo quallar i obtenir dolços pels quals sóc capaç de creuar mitja Barcelona.

Tot¬†i aix√≤, quan ens van convidar un taller sobre xocolata al Sabores Taller de Cocina no vaig dubtar gens. De fet, era for√ßa congruent anar-hi: em podia posar fins a dalt de xocolata!!¬†I a sobre, treballat per Marc Rodellas, de la Pastisseria Rodellas de Sant Celoni. I de passada fer una cosa que m’encanta: mirar gent que sap treballar mat√®ries primeres que jo em s√© incapa√ß de manipular amb destresa.

IMG_5030.JPG

Festival de xocolates a Gràcia. Qualsoval deia que no! | Olletadeverdures.cat

Marc Rodellas √©s un d’aquest joves artesans que darrerament vaig descobrint per Catalunya i que tenen en com√ļ l’afany¬†de perfecci√≥ i la voluntat d’assolir l’excel¬∑l√®ncia en el seu camp. I tot, respectant la tradici√≥ per√≤ posant ganes per trobar noves combinacions per renovar el negoci i evitar que la vida trepidant que ens ha tocat viure no deixi el mostrador antiquat. Aix√≤ li va mer√®ixer l’any passat el premi de Millor Jove Mestre Artes√† Innovador

El cas de Marc, per√≤, em va resultar curi√≥s: la seva¬†vocaci√≥ √©s tardana. Com ell mateix va explicar, va “fer de tot” abans d’agafar l’obrador que havia obert el seu pare l’any que ell va n√†ixer. Perqu√® ho va fer? Perqu√® li sabia greu que el negoci familiar, de la seva mateixa edat, tanqu√©s. I llavors va decidir aprendre l’ofici amb el pare i va sortir a formar-se t√®cnicament.

Se recon√®ixer aquesta manera de fer: l’he viscuda a casa meva, a Ca Massita. I en el Marc vaig saber veure (escoltar, m√©s aviat) l’amor per una feina que has vist fer tota la vida i que et porta a dedicar-t’hi per a que no es perdi. I se li nota, la passi√≥ pel que fa: √©s una paio entusiasmat, curi√≥s, perfeccionista. I, pel que em van dir els entesos presents a la sala, t√®cnicament ben format.

Ens va ensenyar a fer tauletes de xocolata de diferentes maneres. Negre amb taronja confitada; blanca amb iogurt i gerds; i de xocolata caramel amb capuccino. De fet, aquest darrer -la xocolata amb llet amb un toc de caramel- va ser un dels grans descobriments de la nit. De la marca Barry (una mena de Ferrari del cacao professional). Amb un toc de sucre cremat suau és fantàstic. El problema: no es pot trobar en quantitats menors a cinc quilos.

Tamb√© van ser molt aplaudides les roques su√Įsses fetes amb fruits secs caramelitzats (aqu√≠, l’√ļnica recepta de la nit). Ara b√©, si alguna¬†elaboraci√≥ va triomfar aquesta van ser els bombons. Primer, el de xocolata amb llet caramel amb quicos. Una combinaci√≥ que ja n’hav√≠em menjat algun cop. Despr√©s, la que a mi em va robar el cor i una mica m√©s i em provoca una fartada: el mateix xocolata per√≤ amb cacaus fregits amb mel. Els coneguts Peanuts Eagle, vaja. IM-PRES-SIO-NANTS!!!

IMG_5032.JPG

Farcit dels bombons de peanuts. Brutal, xe, brutal! | Olletadeverdures.cat

Per mi, per√≤, un dels espectacles m√©s¬†fabulosos que pot¬†haver quan parlem de xocolata √©s el temperat. El proc√®s que el deixa llest per treballar-lo i que una vegada solidificat no blanquegi ni tampoc es fongui massa. Per mi √©s un procediment com esot√®ric: l’has de fondre, l’has de baixar per sota dels 30 movent-lo sobre el marbre i despr√©s¬†tornar-lo a pujar per sobre dels trenta per¬†fer-ne el que volguem: bombons, tauletes, cobertures, etc… Fant√†stic.


Marc ens va fer una introducci√≥ a la hist√≥ria del cacau i tamb√© sobre els diferents tipus de plantes i de nivells de qualitat. Trobareu m√©s detalls aqu√≠ o aqui. Per√≤ Marc es comunica m√©s i millor amb una espatula a la ma que no amb un Power Point al davant. Dona-li xocolata i veur√†s com s’expressa: detalls, an√®cdotes, matisos, aclariments, precisions… Un mestre, vaja.

Va ser una nit fant√†stica, d’aquelles on aprens a apreciar encara m√©s el que et poses a la boca. Poca broma, amb el treball de la xocolata. Si aix√≤ , a sobre, ho fas rodejat d’amiguetes blocaires la cosa ja puja molt de categoria. Encara que hi ha gent¬†que diu detestar [sic] aquestes trobades, a mi em semblen una manera¬†fant√†stica d’aprendre coses i de con√®ixer millor a¬†gent interessant.¬†I de temperar i menjar xocolata a dojo, √©s clar!

Salut!

 

Concurs de receptes del cinquè aniversari: els guanyadors

dimarts , 8/05/2012 (Massitet)

Ens ha costat molt. Molt√≠ssim. I no √©s una t√≤pic ni un lloc com√ļ per comen√ßar el post. √Čs la punyetera veritat. Moltes receptes (gr√†cies!!!) amb molt de nivell (aplaudiment general!!).¬†A sobre, moltes s√≥n d’amics o coneguts. D’altres, de gent que et segueix des del principi. D’altres, de persones que no sabies que estaven a l’altra banda de la pantalla i que s’impliquen amb el teu bloc quan els ho demanes. No vegis com √©s de complicat descartar¬†persones que veus que t’aprecien…

S√≥n les coses de muntar un concurs. Per√≤ no patiu, que per la propera ja hem pres nota: sorteig i avall, que la sort faci la feina! :-P Bromes a banda, al final hem triat les cinc receptes guanyadores aplicant el doble criteri que¬† ja us vam dir: plats que ens agradaria menjar nom√©s de veure’n la recepta per√≤ que a m√©s estan ben argumentades les raons per les quals ens ha d’agradar. No ha guanyat cap plat que no tingui les dues condicions. De fet, la primera la t√© tothom: totes les receptes les farem! La segona, doncs,¬†√©s la que ha marcat la difer√®ncia.

DSC_0026.JPG

El premi: un lot amb un delantal i una galeta molt "olletos" ;-) | Olletadeverdures.cat

Per fer la llista hem fet un m√®tode que hem trobat el m√©s ric: cadasc√ļ de nosaltres vam fer una primera tria de cinc receptes i les vam posar en com√ļ. Ens coneixem for√ßa b√©, perqu√® tres eren les mateixes. Despr√©s vam fer una segona tria de tres m√©s i en dos vam tornar a coincidir. Aix√≠ van sortir les cinc. Aqu√≠ teniu la selecci√≥ de guanyadors:

Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
Un arr√≤s valenci√† (amb aix√≤ ja tenia molt guanyat…) fet a la cassola amb cansalada i cigrons. Ens explica la Laura: “S√≥c una seguidora del vostre bloc des del principi, tinc fam√≠lia vinarossenca i alguna areel alacantina. Aix√≠ que les vostres receptes tenien un car√†cter tan familiar que em portaven directament a aquells moments de la inf√†ncia en qu√® descobreixes un plat…i et queda pr sempre. Perqu√® aquest plat? Correspon a les arrels alacantines i per mi te el sabor d’abans potser ara ho trobem poc subtil, refinat… Per√≤ per mi son plats que van a les arrels dels gustos… simples i aut√®ntics”. Ole!!

Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
Una cassola literalment impressionant dels temps de les feines dures al camp, quan anar-hi a treballar volia dir passar el dia fora de casa. La Marga troba que ens agrada per aix√≤: “Crec que us pot agradar, perqu√® t√© unes clares reminisc√®ncies a poble (encara que no sigui el vostre), del que sovint parleu. Crec que us pot agradar perqu√® involucra la gent a cuinar i a menjar i fomenta les relacions. Crec que us pot agradar perqu√® √©s una menja senzilla. Crec que us pot agradar, perqu√® √©s una “mena d’olleta” on hi es barregen “molts ingredients”. I tant que si, Marga!

“Coca Olleta”, de la Bet Florensa
“La recepta l’he titulat ‘coca olleta’. S√≠, s√≠, √©s una coca!! Vaig pensar que us agradaria una coca salada que fos f√†cil i r√†pida, ideal pels dies que tingueu convidats, i com que aquest estiu vaig provar de fer la massa de Ca Massita (amb la recepta que vau penjar al blog) doncs de seguida ho vaig tenir decidit! A m√©s, si no m’equivoco, us agraden tots els ingredients… porro, formatge blau, poma (aix√≤ va per la Susanna, que la poma de Girona √©s la millor!) i pinyons…” No s’ha equivocat, no.¬†I a sobre ens dedica un plat original… Com podia no guanyar!!??

Sopa amb brossa, de Nani
Un plat de Nadal de llarga preparaci√≥ i fort sentit comunitari. Fant√†stic! “Es tracta de la sopa de Nadal que sempre s’ha fet a la fam√≠lia Nolla: primer els meus avis, despr√©s els meus pares i ara els fills hem agafat el relleu. Podr√≠em dir que ve de la comarca del Baix Camp, ja que conec moltes fam√≠lies de Riudecanyes i Mont-roig del Camp, pobles de les meves arrels familiars, d’Aforja i d’altres pobles dels voltants que la fan. Em porta records i emocions fortes. A casa no era fer la sopa, era una setmana abans comen√ßar a pensar i fer la llista d’all√≤ que necessitar√≠em i quants seriem a taula, i sempre acabava caient alg√ļ inesperat de m√©s”.

Coca amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
Una coca dol√ßa i tradicional que ens ha agradat molt per ser de temporada. L’argumentari? Aqu√≠ va, ordenadet en cinc punts: “Primer√≠ssimament perqu√® √©s una recepta d’una coca, i clar, amb Ca Massita en ment hem trobat molt adequat que fos una recepta de forn el que us envi√©ssim. Segon, perqu√® la cirera √©s producte de temporada, i aix√≤ sempre √©s una cosa que ens agrada, oi? Tercer, perqu√® denota el parlar d’una terra, el Baix Camp, on sempre ser√† “coca amb cireres” i mai “coca de cireres”, tal i com passa per exemple amb la coca amb recapte (i no de recapte). Quart, perqu√® √©s una coca reusenca amb certa hist√≤ria, potser petita, per√≤ hist√≤ria, d’aquelles coses quotidianes que fan que sigui una mica m√©s especial i interessant (ho podeu llegir a l’entrada del bloc!). Tamb√© perqu√® est√† relacionada, a Reus, amb una festivitat molt concreta: el Corpus. Una mostra m√©s de que al nostre pa√≠s tenim una menja per a cada festa, i pel que fa a dol√ßos encara m√©s! I per acabar, perqu√® de coca amb cireres tamb√© se’n fa, quadrada en lloc de rodona, a la Salzadella, un poble del Baix Maestrat, comarca que ens sembla que us deu sonar una mica…!” S√≠ o no??!!

Nivell√†s o no? La veritat √©s que estem molt contents. Per¬†veure que la gent no¬†s’hi ha posat per poc, primer de res. Per√≤ sobretot¬†de veure que han guanyat blocaires, per√≤ tamb√© lectors que ens fins ara ens havien seguit des del silenci. Ens agrada veure que alguns s√≥n autors estimats i d’altres persones amb qui amb prou feines ens coneixem m√©s enll√† dels seus escrits. Ens encanta veure que hi ha gent que ens coneix, que ent√©n qu√® ens agrada i, per tant, ens encanta veure que estem sabent expressar el que vol√≠em dir amb el bloc. Que contents ens heu fet tots, punyeteros!

El regal: un lot molt “olleto”
I qu√® han gunyat aquest cinc participants? Doncs un lot de regals que hem¬†intentat que fos un p√®l original i que els record√©s a nosaltres. Despr√©s de descartar llibres de cuina, lots de Ca Massita i altres coses m√©s tradicionals, hem optat per fer a m√† un delantal de cuina d’Olleta de verdures i encerragar unes galetes genials amb el nostre logo a la gent de La Galeta Maria, que els tenim al costat de casa. Esperem que us agradi tant com¬†a nosaltres: tot i que no s√≥n perfectes (serem honestos: el delantal podria estar millor impr√©s), ens fa molta il¬∑lusi√≥ haver-los pogut personalitzar.

Colla, molt√≠ssimes gr√†cies a tots per participar i implicar-vos. Sentir-se estimat i veure’s reconegut a gaireb√© totes les receptes √©s un fant√†stic regal de cinqu√® aniversari. Ja ho veieu: nosaltres tamb√© ens sentim molt premiats, amb aquest concurs!

Salut!

Concurs dels cinc anys: 23 receptes!

dilluns, 30/04/2012 (Massitet)

Quan vam decidir que vol√≠em celebrar el cinqu√® aniversari del bloc amb tots vosaltres amb un concurs de receptes, una de les coses que ens feia patir era la possibilitat que en reb√©ssim poques. Sobretot, perqu√® ten√≠em decidit d’entrada que donar√≠em un petit premi a cinc participants. I si se’n presentaven nom√©s cinc? O pitjor, i se nom√©s en reb√≠em 3 o 4? Al final, un concurs no √©s un sorteig i aix√≤ podia frenar la participaci√≥…

Per√≤ no! Heu respost de manera fant√†stica i hem rebut 23 receptes, gaireb√© totes amb l’argumentaci√≥ de perqu√® creieu que ens havien d’agradar. Vista la implicaci√≥, us prometem que √©s el darrer cop que dubtem de la vostra complicitat amb nosaltres. Moltes gr√†cies per jugar amb nosaltres!

Aqu√≠ van les 23 receptes que ens han arribat i que ara estem llegint, considerant i debatent. Hi ha molt de nivell i som dos els qui ens hem de posar d’acord, tot sovint amb gustos diferents. Mireu, mireu quin nivell√†s:

  1.  Bisqué de galeres, de Maria José Peris
  2. Ranxo Aragonés, de Marga Pradas
  3. Arròs amb cigrons alacantí, de Laura Burés
  4. Bacallà amb sobrassada i mel, de Maragda Royo
  5. Bombons de xocolata i fruits secs, de Susanna Ginesta
  6. Bunyols de Sant Antoni (de la Terra Alta), de Maida Borràs
  7. Carabassa marinada rostida, de la Mar Calpena
  8. Coca¬†amb cireres, d’Els Fogons de la Bordeta
  9. “Coca dels Olleta”, de Bet Florensa
  10. Confitura de taronges amargues, de Xesca Coll
  11. Conill amb Bitxo, de Braseria El Racó (La Garriga)
  12. Costelles amb pr√©ssec, d’Starbase
  13. Empanades farcides de vermell i verd, de Marina Ant√ļnez
  14. Llanda de peix, de Gisela i Ramon
  15. Pastís de Sara, de  Marta Planes
  16. Un pa, qualsevol, que Massitet l’hauria de dur a la sang”, d’El pa dels ferrer ;-)
  17. Past√≠s de formatge, de l’Alba Satorres
  18. Prims de Reus, de la Glòria
  19. Sopa amb brossa, de Nani
  20. Picantons amb bolets, de Sión
  21. Coca de pipes, de  Gemma Moncho
  22. Rotllets de pasta d’arr√≤s amb bolets i gambes, de Sara Maria
  23. Arròs negre, de Marta

Com podeu veure, la majoria de les receptes venen d’amics, coneguts i saludats que tenen bloc de cuina. Com no: si els blocaires ens apuntem a un bombardeig!!! jajaja Per√≤ tamb√© hi ha mitja dotzena de receptes de persones que no tenen bloc; que solament s√≥n lectors i que s’han volgut apuntar. A m√©s, amb molt de nivell tant amb les receptes com amb els argumentaris. Qu√® voleu que us diguem, aquestes coses ens emocionen… Gr√†cies!!

Teaser_premi.jpg

√Čs d'all√≤ m√©s complicat, oi? Qu√® ser√†? ;-) | Olletadeverdures.cat

I sobre el premi… Doncs avui estem¬†en condicions de fer-vos un teaser! Ensenyar-vos la punteta, vaja… jajaja Resulta que s√≥n tots dos (s√≠, dos) encarregats i encara estan en elaboraci√≥. A m√©s, amb algun hi ha hagut un petit problema… Per√≤ ja arribem! De moment, aqu√≠ teniu la “punteta” d’un dels dos regals… jejejej

Al llarg d’aquesta setmana anunciarem els cinc guanyadors i esperem poder pujar una foto del regal complet. Mentrestant, us tornem a¬†agrair la complicitat i, tamb√©, la paci√®ncia…

Salut i força!

Massitet i Kissumenja

Pèsols, pernil i ou escalfat

divendres, 20/04/2012 (Kissumenja)

M’estava mirant la ceba a la cassola i mentre la remenava em sembla que tenia una mica cara de babaua. A m√©s de ser una recepta ben f√†cil, deu ser el meu contacte m√©s primari amb els fogons.

No entenc com Massitet no tenia not√≠cia d‚Äôaquesta recepta, tot i que potser √©s perqu√® hi tinc una relaci√≥ un p√®l estranya: tant es pot dir “p√®sols, pernil i ou escalfat” com “p√®sols mama yo te ayudo.

Pèsols.JPG

Els pèsols del curs del Martí de 365mm.cat | Olletadeverdures.cat

No ho recordo molt bé, però en algun moment de la vida em devia fer il·lusió dir-li a la meva mare que si em deia alguna recepta fàcil que jo pogués fer, ella no s’hauria d’aixecar més d’hora abans d’anar a treballar per deixar-nos el dinar preparat.

Per√≤ √©s clar, aix√≤ no va ser nom√©s un dia. Despr√©s dels p√®sols van venir les llenties i altres coses que se‚Äôm cremaven a la cassola perqu√® jo estava m√©s per altres hist√≤ries que no pas pel foc. No s√© si √©s veritat, per√≤ sempre he pensat que la meva relaci√≥ amb la cuina ve for√ßa marcada per aquests dinars…

No recordo que mostr√©s cap mena d‚Äôenuig si em demanava si jo preparava el dinar, per√≤ s√≠ que feia algun bufit si en el moment que havia d‚Äôestar vigilant la cocci√≥ feien alguna cosa m√©s distreta a la tele o estava enganxada a algun llibre interessant o v√©s a saber. El qu√® s√© √©s que la cuina acabava perdent i jo intentant dissimular el descuit (crec que les llenties no m‚Äôagraden de tantes vegades que se‚Äôm van arribar a enganxar al fons de la cassola…)

Sigui com sigui, la cara de babaua de l’altre dia mentre remenava la ceba venia perquè ara, després d’uns quants anys, recordo aquella recepta i penso en què, quan ets petit, t’encanta ajudar la mama

Doncs bé, explicat el rotllo sentimentaloide, aquí teniu els ingredients per a dues persones i la recepta:

  • 1 ceba petita
  • 100 gr de pernil salat
  • 250 gr p√®sols
  • 1 miqueta de pebre vermell
  • 2 ous

Sofregim la ceba en una cassola i quan est√† quasi daurada hi afegim el pernil (els talls no han de ser molt petits). Remenem una mica, afegim el pebre vermell (nosaltres vam utilitzar Piment√≥n de la Vera) i l’aigua justa per cobrir els p√®sols que hi tirarem quan aquesta comenci a bullir. L’√ļltim pas √©s escalfar els ous all√† mateix un cop els p√®sols estiguin gaireb√© a punt.

Pèsols_ou.JPG

Miro la foto i em transporto a casa... | Olletadeverdures.cat

Com a m√≠nim fa 10 anys que no feia aquesta recepta perqu√®, com he dit, en Massitet no n’havia sentit a parlar mai. I em pregunto si la meva mare la continua fent o √©s d’aquelles que s’ha qudat una mica enrera. Ara, quan anem cap a La Jonquera, si alg√ļ ajuda a fer el dinar a la meva mare √©s en Massitet. Per qu√® ser√†? ;-)

Costella de porc i espinacs: un arròs del quinze!!

diumenge, 15/04/2012 (Massitet)

Cuines, de TV3, √©s probablement el programa de cuina que m√©s m’agrada. √Čs ben cert que dep√®n molt del cuiner que i de la seva capacitat per comunicar. Per√≤, en general, crec que ha fet una feina molt bona donant a con√®ixer el treball dels cuiners del pa√≠s (siguin famosos o no).¬†√Čs, tamb√©,¬†un bon recurs per veure quin √©s el nivell de la cuina que es fa a les cases de menjar catalanes i com ha evolucionat (heu donat un cop d’ull a la seva hemeroteca? Es pot veure clarament com ha canviat tot!).

Crec que tot plegat ho feia for√ßa millor abans,¬†quan el dirigia el meu admirat Miquel Sen. Hi desfilaven les primeres i segones espases del pa√≠s i es veia cuina de molt nivell. Ara b√©, crec que l’etapa liderada per la Tana Collados ha millorat molt a partir de la segona temporada (l’actual, la 2011 – 2012, quan s’ha desenganxat del poble que visitava el Divendres).¬†Ara permet¬†con√®ixer cuiners poc presents als mitjans i tenir tamb√© acc√©s a receptes que potser no s√≥n (en general) del nivell t√®cnic de l’etapa Sen per√≤ (m√©s) f√†cilment realitzables a casa.

DSC_0468.JPG

Al web del Cuines es poden trobar arrossets gloriosos com aquest... | Olletadeverdures.cat

¬†De fet, la meva opini√≥ sobre el Cuines va passar de l’admiraci√≥ acr√≠tica a l’inter√®s matisat despr√©s d’una conversa¬† l’estiu de 2011. En un dels molts sopars populars que es fan al carrer al meu poble, vaig estar parlant amb una amiga que em va dir que li agradava m√©s des que el portava la Tana. En un llenguatge senzill i planer em va dir: “trobo que abans sortien cuiners de restaurants molt pijets, que feien receptes dif√≠cils de fer a casa. Pareixien anuncis dels restaurants. Ara, les receptes es poden fer“.

En general puc entendre aquesta punt de vista, encara que nosaltres hem trobat receptes molt factibles de l’etapa d’en Sen que han marcat molt la nostra cuina. Per√≤ √©s ben cert que en els darrers mesos, la quantitat de receptes que es poden fer f√†cilment i que s√≥n, al mateix temps, molt satisfactories des del nivell gastron√≤mic, s√≥n moltes.

Un exemple √©s l’arr√≤s que us portem avui, una aut√©ntica meravella popular que ens va seduir nom√©s veure-la i ens ha lligat per sempre m√©s nom√©s tastar-la. Nom√©s mirant com el feien, vam intuir que seria la nostra Recepta del 15 (d’abril). Un cop provat, ja no hi va haver cap dubte. Aqu√≠ teniu la recepta tal com est√† penjada al web del Cuines. Per a quatre persones, per√≤ amb molta gana, eh?

  • 75 g d‚Äôoli d‚Äôoliva verge extra
  • 4 grans d‚Äôall
  • 2 cebes
  • 5 tom√†quets madurs (triturats)
  • 1 branqueta de farigola
  • 500 g de costella de porc (a talls)
  • 100 g de papada de porc
  • 100 g de cansalada de porc
  • 150 g d‚Äôespinacs frescos
  • 360 g d‚Äôarr√≤s bomba
  • sal grossa i oli
  • 2,5 l de brou de costella

Per fer el sofregit, piqueu la ceba molt fina, peleu els alls i piqueu-los molt fins, poseu l’oli en una cassola i, quan sigui calent, afegiu-hi els alls i, abans que agafin color, la ceba i la farigola i deixeu-ho coure a foc baix. La ceba ha de quedar molt caramel·litzada. Seguidament, afegiu-hi el tomàquet, deixeu-lo confitar amb la ceba, sense pressa i sense que es cremi i reserveu-ho a la mateixa cassola.


Mentrestant, fregiu la costella en una paella grossa amb oli. Quan estigui ben rossa, retireu-la de la paella i reserveu-la. Després, talleu la papada i la cansalada a trossos petits, deixeu-los coure en el mateix oli de la costella, i quan siguin ben rossos retireu-los del foc i reserveu-los. A continuació, en una altra paella amb oli molt calent fregiu els espinacs sencers i reserveu-los [Nota: nosaltres això ens ho vam saltar i ho vam fer a la mateixa paella que la costella i la papada... ;-) ]

Tot seguit, a la cassola on heu fet el sofregit afegiu la costella, la papada, la cansalada, els espinacs i el brou i deixeu que arrenqui el bull. Quan ho hagi fet, poseu-hi una part d‚Äôarr√≤s per tres d‚Äôaigua i deixeu, a foc fort, que es cogui durant quatre minuts. Despr√©s, rectifiqueu-ho de sal. Finalment, acabeu la cocci√≥ al forn a 220¬ļC durant 10 minuts. El¬†traieu¬†i el¬†deixeureposar tres minuts abans d’escudellar-lo.

El¬†resultat √©s un arr√≤s realment impressionant, que ja comen√ßa a fer-te salivar nom√©s amb l’aspecte i les aromes. Sabor potent a carn i verdures, per√≤ amb l’arr√≤s molt present. A m√©s, queda solt per√≤ embolicat¬†per un suc dens que us far√† rellepar-vos els llavis. Queda un arr√≤s mel√≥s realment addictiu, ple de sorpresetes gustoses en forma de costella, papada o espinacs. Molt gran, senyores i senyors!

Salut!

Cinc anys d’Olleta de verdures

divendres, 13/04/2012 (Massitet)

Avui els olletos estem de celebraci√≥: un 13 d’abril com avui, per√≤ de fa cinc anys, vam penjar el primer post amb una mica de contingut i dedicat a… la recepta de l’olleta de verdures! Una setmana abans hav√≠em fer una primera entrada, per√≤ tot just anunciava la nostra intenci√≥ de tirar endavant el post. Per aix√≤ celebrem l’aniversari el dia 13.

Han passat un munt de coses durant aquest cinc anys. Per√≤ no patiu que no us soltarem un rotllo sobre com ha estat d’important per a nosaltres posar en marxa el bloc ni de com ens ha canviat la vida aix√≤ d’Internet. Tampoc us tornarem a dir per en√®ssima vegada que aquests 60 mesos han estat una etapa de descobriment de gent fant√†stica, molts dels quals s’han desvirtualitzat en trobades memorables i alguns d’ells han esdevingut bons amics. Avui nom√©s us volem dir que estem molt contents de tot el qu√® ens ha portat Olleta, que ens ho passem bomba fent-la i que ens encanta poder compartir tot aix√≤ amb vosaltres.

Olleta_5_anys.jpg

Un plat d'olleta: la primera foto que vam penjar | Olletadeverdures.cat

Per aix√≤ enguany ens agradaria celebrar un aniversari rod√≥ com aquest amb tots vosaltres d’una manera m√©s participativa. Amb la vostra complicitat, de fet: qu√® us semblaria celebrar un concurs de receptes de cuina? Qu√® us sembla si ens envieu per correu electr√≤nic una recepta i nosaltres escollim les cinc que m√©s ens agradin? Us animarieu a participar? Si no, ho deixem estar: fer per fer √©s un avorriment! ;-)

A veure qu√® us sembla la idea: vosaltres ens envieu la recepta (a Massitet o a kissumenja, com volgueu) i nosaltres les anem guardant totes. No heu d’enviar una recepta qualsevol: hauria de ser una menja que trobeu que ens agradaria molt. √Čs m√©s: junt amb la recepta, ens haur√≠eu d’enviar una petita explicaci√≥ de per qu√® trobeu que ens agrada: per l’ingredient, per la t√®cnica, per la hist√≤ria, pel lloc on es fa… pel que creieu que sigui! I una petita condici√≥: heu de ser fans nostres al Facebook¬†i/o seguir-nos al Twitter.¬†Tampoc es gaire, no? :-P

Enteu el què vull dir quan dic que pastar uneix?

I si xalem, compartint i aprenent amb tots vosaltres! :-) ) | Olletadeverdures.cat

Que¬†us sembla com¬†termini el dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi? ¬†Heu d’enviar la recepta completa i l’argumentari. Abans que s’acabi el mes, nosaltres farem la tria de les cinc millors combinacions de receptes i raons. Les receptes guanyadores les cuinarem i en farem cinc posts que anirem penjant al llarg de l’any. Per als cinc guanyadors, un lot de regals mooooooooooolt relacionats amb Olleta que encara estem acabant de bastir. Esperem que faci honor a la celebraci√≥ i als guanyadors!

Colla, per nosaltres √©s un plaer comptar amb la complicitat que ens mostreu aqu√≠, al Facebook i al Twitter. Amb aquest fregao, esperem tornar-vos una miqueta de tot plegat i poder seguir gaudint de la cuina i de la vostra companyia…

Ah, i als qui porteu aquí des de gairebé el primer dia: moltes gràcies de veritat! :-P

Salut i per cinc anys més!

Un past√≠s de formatge, per fi…

dimecres, 11/04/2012 (Massitet)

Estic força convençut que, com afeccionats a la cuina, som una mica peculiars. Especialment, com a membres de la secció afeccionats a la cuina amb bloc. Per exemple, aquest cap de setmana ens vam adonar que no hem dedicat mai un post al Rosal 34, el nostre rustaurant de tapes favorit de Barcelona. No fa gaire també us explicàvem que servidorva trigar mooooooolt en assabentar-se que a Kissumenja la tornen boja els pastissos de Sara.

En aquesta l√≠nia, resulta que mai us hem explicat, despr√©s de gaireb√© cinc anys de tenir el bloc, que el past√≠s de formatge √©s una de les nostres postres preferides. La solem demanar quan¬†la veiem a un carta¬†-per veure quines versions hi ha per aquests m√≥ns- i en comprem alguna vegada en pastisseries quan tenim gana per berenar o esmorzar. No √©s nom√©s que mai no us ho hav√≠em explicat: √©s que fins fa unes poques setmanes no n’hav√≠em fet mai a casa! No us sembla raret, tot plegat?

DSC_0622.JPG

Un clàssic de la pastisseria global que finalment aterra a cals Olletos... | Olletadeverdures.cat

No sabr√≠em explicar perqu√® mai no l’hav√≠em¬†cuinat. √Čs m√©s, si ho hem fet ara √©s perqu√® la recepta ens ha vingut a buscar a nosaltres. Ha estat una mica com all√≤ de Mahoma i la muntanya, ja sabeu. Va ser en un sopar amb els amics de Vinar√≤s, quan Vane va portar el seu reconegut past√≠s de formatge per postres. La sorpresa va ser general quan vam dir que mai l’hav√≠em cuinat, i Vane ens va cantar la recepta per tal que el f√©ssim.

I aqui estem, agra√Įnt a Vane que mogu√©s la muntanya (recepta) cap a nosaltres (Mahoma)… :-P Amb les mides que us passem surt un molt bon past√≠s d’on en poden menjar 8 persones a les postres d’un sopar i en sobra la meitat (en donem fe! ;-) ). El que veieu a la foto √©s una versi√≥ mini feta amb un ter√ß dels ingredients. En surten tres talls molt dignes i quatre tirant a justets…

  • 1 tub de galetes maria
  • 200 gr.de mantega
  • 3 tarrines de formatge tious Philadelphia
  • 250 gr. de sucre
  • 3 ous
  • 200 ml. de¬†nata liquida per cuinar
  • 1 pot de melmelada de fruits vermells (o del que us vingui de gust)

Fem la base esmicolant les galetes amb la ma i barrejant-les amb la mantega a temperatura ambient. No passa res si queda una base una mica basta, poc fina. √Čs part de la gr√†cia del past√≠s. Ho posem al motlle per fer-ne una base i ho enfornem cinc minuts. Mentre, ens posem a fer el farcit, que √©s molt f√†cil: es posen tots els ingredients en un bol i els mesclem fins que quedi homogeni.

Treiem la base del forn i la deixem refredar una mica. Aix√≤ √©s important: si no est√† freda, quan afegim el farcit es mour√† i es faran forats al cul del past√≠s (us ho prometo… ;-) ). Per tant, ens assegurem que estigui fred i tirem la crema de formatge a sobre amb suavitat. Ho posem al forn a 160 graus i deixem que es vagi fent. De fet, ha de quallart m√©s que coure’s. Ho sabrem pel tradicional m√®tode de punxar-lo: si surt sec, llestos.

La melmelada la posarem a darrera hora, quan ja estigui fred i abans de servir-lo. No n’abuseu, que ha de tenir gust de formatge! Per al past√≠s gros, nosaltres no vam arribar a fer servir ni la meitat d’un pot de 350 grams. De tota manera, si us en sobra bo patiu: √©s un past√≠s que aguanta perfectament a la navera

La veritat √©s que √©s una recepta ben senzilla i ben resultona. No us descobreixo res, segur. Per√≤ crec que √©s una versi√≥ m√©s¬†f√†cil d’algunes que he vist per internet (amb suc de llimona, diferents tipus de nata i llet; o pell de taronja) i d√≥na un molt bon resultat. A nosaltres, personalment, ens agrada amb una proporci√≥ m√©s baixa de sucre (el primer dia em vaig equivocar de mides…) . Per√≤ sigui com sigui et resol unes postres amb sobrietat¬†i efici√®ncia.

Salut!

Un (antic) berenar de Pasqua

dijous, 5/04/2012 (Massitet)

El primer cop que ma mare em va dir que era un berenar tradicional del poble no m’ho vaig acabar de creure. Me la vaig mirar amb aquella cara que fas quan tens la sensaci√≥ que una persona¬†tracta de prendre’t el p√®l, mentre al mateix temps penses que no; que √©s molt seriosa i que no t√© cap necessitat de fotre-te’l. El dubte va durar poc, per√≤: ma mare va viure encara en primera persona les antigues tradicions que s’han anat perdent.
 
No m’ho creia, en primera inst√†ncia, perqu√® jo mai n’havia menjat de petit. Ja sabeu: tendim a pensar que all√≥ que no hem viscut no ha existit o, si m√©s no, no es fa “de tota la vida…”. A m√©s,¬†em semblava una combinaci√≥ ben atrevida.¬†Fins i tot¬†agosarada, si m’imaginava els meus avis menjant-s’ho.
DSC_0453.JPG

Mico i llangonissa de Pasqua "importats" de Vinaròs... | Olletadeverdures.cat

De fet, ara es podria considerar una barreja¬†d’all√≤ m√©s contempor√†nia, ja que combina dol√ß i salat en un joc de textures que va del tou al eixut passant pel greix√≥s. Un plat innovador, gaireb√©. A fi de comptes, per√≤, √©s un plat tan antic com la Pasqua: carn de porc amb mona (si¬†eres xiqueta¬†) o mico (si ets xiquet). Aquesta¬†mescla era el berenar tradicional de celebraci√≥ a bona part del Pa√≠s Valenci√†.

Servidor de vost√®s, com √©s un xicot, el fa amb un mico. Ja sabeu, la versi√≥ masculina de la mona¬†a les comarques¬†de l’Ebre cap avall. L’embotit que l’acompanya no pot ser altra que la llonganissa de Pasqua, un embotit tradicional valenci√† que es feia nom√©s en motiu d’aquesta festa religiosa tant important fins fa tant poc. Els seus fets diferencials? La llargada d’algunes peces (al Maestrat mai passen dels 10 cent√≠metres), el gruix (un dit, aproximadaent) i que en alguns llocs s’aromatitzen amb an√≠s, un toc sorprenent per a no iniciats…

El berenar √©s tot un s√≠mbol de la fi de l’abstin√®ncia (cristiana) i de l’arribada de la primavera (pagana). Un dol√ß carregat de sucre i ous per posar fi a l’austeritat quaresmal, acompanyada per un tros de carn de porc -prohibid√≠ssima durant la quarentena cat√≤lica. Els ous, al seu torn, representen la fertilitat, clarament associada a la primavera des de temps immemorials. L’acte d’anar al camp a beranar-ho ja implica una certa actitud vital de sortir a fora i canviar el xip despr√©s dels rigorosos hivern i Quaresma…

Avui, per√≤, representa coses for√ßa m√©s prosaiques. Si m√©s a casa nostra. La primera, matar la gana d’una tarda d’abril. La segona, la voluntat de mantenir (recuperar, de fet) velles tradicions que s√≥n, us ho prometo, ben interessants i divertides des del punt de vista gastron√≤mic.

Salut!

Un sopar Inèdit al Dos Palillos

dissabte, 31/03/2012 (Massitet)

Els (gastro)blocaires ens hem convertit en una pe√ßa important dins de les pol√≠tiques de m√†rqueting de les empreses (d’alimentaci√≥).¬†Ho hem intu√Įt molts per la (creixent) quantitat d’invitacions que rebem per correu i ho s√© perqu√® conec gent que treballa dins del m√≥n del m√†rqueting. Per si em quedava algun dubte, fa unes setmanes vaig con√®ixer un estudi gr√†cies a Nuni on es diu que els blocaires ens hem convertit en “liders d’opini√≥” [sic] ¬†i que interessem (i preocupem?) a les marques.

Per tot plegat, no em va estranyar que l’Estrella Damm ens convides als quatre blogs que impulsem el projecte Gastrobloc@ires¬† a sopar al Dos Palillos, un restaurant de gamma alta i molt nivell gastron√≤mic per celebrar el que anomenen #soparinedit (o#cenainedit, en la versi√≥ castellana). La jugada √©s clara: fer un sopar maridat per poder veure en primera persona les virtuts de la “cervesa gastron√≤mica” de la primera marca espanyola.

DSC_0110.JPG

El "blogueram" gaudint del sopar Inèdit al Dos Palillos | Olletadeverdures.cat

El Dos Palillos √©s un dels restaurants de moda a la ciutat. I no ho √©s, nom√©s, per un bon marqu√®ting -que tamb√©. Ho √©s perqu√® ofereix una cuina de nivell de clara inspiraci√≥ assi√†tica per√≤ amb aires mediterranis. La s√≠ntesi podria ser, per dir-ho r√†pidament, productes d’aqu√≠ tractats amb t√®cniques d’all√†. I tot aix√≤ ho fa un personatge molt conegut a les altes esferes de la cuina d’avantguarda per√≤ molt menys conegut entre p√ļblic general: Albert Raurich.

Raurich sol ser presentat com “qui va ser durant molts anys cap de cuina d’El Bulli” fins que va obrir el seu local al Raval el 2008. L’inter√®s per la cuina asi√†tica no √©s nom√©s gastron√≥mic, ja que est√† casat amb la somelier japonesa Tamae Imache -que tamb√© exerceix al Dos Palillos. Raurich s’ha fet fam√≥s arran de la seva emancipaci√≥ del Sancta Santorum de la cuina mundial ara fa quatre anys, que li ha perm√®s fugir de l’ombra de l’omnipresent Adri√†, i ha rebut for√ßa bones cr√≠tiques i se l’ha vist per congressos varis.

DSC_0115.JPG

Els dumplings, el descobriment de la nit. En sóc fan, ara. | Olletadeverdures.cat

La cuina que s’hi ofereix √©s tant en carta com en men√ļ degustaci√≥. Aquest darrer √©s el que nosaltres vam gaudir, encara que amb una versi√≥ especial pensat per maridar amb la cervesa In√®dit. Aix√≥ va condicionar el men√ļ, en el sentit que hi van predominar els tocs √†cids i amargosos, amb els quals la In√®dit lliga amb for√ßa precisi√≥ -tal i com la Tamae ens va anar explicant al llarg de tot el sopar.

No us far√© un resum de tot el sopar, perqu√® van ser 20 entrades (una bona visi√≥ global de l’√†pat la trobareu a Can Starbase). De fet, vist amb ulls d’aqu√≠, es pot dir que l’estructura del sopar √©s una men√ļ llarg i estret format per petites tapes. No, no us deixeu dur pel t√≤pic de “plats grans i raccions petites” que et deixen sense gana. Els plats eren petits, d’acord amb la mida de les raccions, i no et quedes amb gana. I aix√≤ que servidor de vost√®s t√© capacitat estomacal…

DSC_0116.JPG

Tereyaki d'anguila. Adoro aquest peix, sobretot tan torradet! | Olletadeverdures.cat

Us descatar√©, com sempre que fem darrerament, els tres plats que m√©s ens van agradar i/o cridar l’atenci√≥. No ha estat f√†cil, perqu√® deixem fora plats com la gamba crua amb oli de te, que ens va fer pensar en les millors gambes que hem menjat mai. O el Shao Lom Pao, una sopa que se serveix dins d’unes bosetes de pasta sensacionals. No va quedar gens enrere el Sunamanu d’algues i moluscos, una amanida que definirem fent servir una met√†fora molt explotada en aquest bloc: un glop de mar. Molt de nivell en tots els plats, us ho puc assegurar.

Per√≤ per a nosaltres el top 3 van ser -no necessariament per aquest ordre- el Temaki d’anguila brassejada, el Dumpling de llangostins frescos i papada; i la papada ib√©rica a l’estil canton√©s. El primer era d’una pot√®ncia de sabor impressionant, adictiva. Ens els van ensenyar a fer en directe i combinant diferents vegetals. Molt fan de l’anguila i especialment si est√† molt tostada, vaig flipar amb aquest plat.

DSC_0132.JPG

Papada ibèrica a l'estil cantonès. Txist, ei! Fascinant... | Olletadeverdures.cat

Els dumplings van ser el descobriment de la nit. √Čs un dels avantatges de ser un gran desconeixedor de la cuina asi√†tica: encara pots endur-te grans alegries a trav√©s de troballes inesperades. Simplificant i tirant d’etnocentrisme, s√≥n com una mena d’empanades fetes al vapor d’una tendre i suavitat brutals, que contrasten amb el farcit, en aquest cas ters i sabr√≥s. Me n’hauria cruspit una dotzena jo sol. Ja veus!¬† Anaven farcits de llagostins! La meva milit√†ncia vinarossenca s’hi hauria abocat amb passi√≥! ;-)

I una de les estrelles indiscutibles des del meu punt de vista va ser la papada a l’estil canton√®s, el plat (aparentment) m√©s senzill de la nit. Em va cridar l’atenci√≥ nom√©s entrar al restaurant, ja que pod√≠em veure que estaven coent una pe√ßa de carn en una brasa que tenia la flama a un metre de la vianda. De tant en tant, l’anaven envernissant amb una pintura oliosa i fosca que li donava un toc brillant. Quan la van posar a taula, despr√©s de jugar amb nosaltres i dir-nos que no entrava al men√ļ, vam flipar: dolcenca per salada, cruixent per√≤ melosa, ex√≤tica per√≤ reconeixible. Buf…

Tot plegat encara tenia m√©s bon gust perqu√® ho podies veure en directe. Efectivament, el restaurant est√† organtizat com una barra japonesa que envolta la cuina en forma d’”U”. Vam poder veure al nostre davant com es preparava cada plat i per aix√≤ vam patir tant de veure la papada i pensar que no la menjar√≠em. Vam viure per primera vegada aquesta experi√®ncia al Koy Shunka, i des de llavors estic conven√ßut que (bona) part de l’experi√®ncia d’anar a un restaurant d’influ√®ncia nipona passa per seure amb vistes a la cuina.

DSC_0069.JPG

L'espectacle des de la barra. Com no havíem de voler papada??!! | Olletadeverdures.cat

Certament √©s un lloc molt recomenable, tot i que no est√† pensat per a anar-hi cada dia si ets d’economia modesta: tot i que pot variar segons el que triis i la beguda (tenen un celler espectacular!), les refer√®ncies que he trobat diuen que t√© un preu mitj√† entre 60 i 70 euros. √Čs, per√≤, un bon lloc per √†pats especials, ja que √©s petit¬† i pots aconseguir una certa intimitat per la separaci√≥ entre cadires a la barra.

I ara toca parlar de la In√®dit…
Podria no dir res de la In√®dit, perqu√® entre el mundillo blocaire¬†tinc certa fama (merescuda) de no tenir gaire bona relaci√≥ amb aquesta cervesa. Aix√≠ m’estalviaria un eventual desencontre amb el patrocinador del sopar. Per√≤ no s√≥c d’aquesta mena i he de ser honest; un altre cop. Segueix sense agradar-me especialment i, de la Damm, en prefereixo altres¬†com la nova de blat (Weiss Damm, amb Kissumenja com a gran fan a casa nostra) o l’A.K.Damm, la meva preferida.¬†

No es pot negar, per√≤, que va acompanyar molt b√© el sopar. Despr√©s d’haver-ho provat, accepto el suggeriment que ens va fer un cop Encantad√≠simo, per a qui¬†la In√®dit ¬†lliga molt b√© amb la cuina asi√†tica. Especialment en aquest cas,¬†amb un √†pat complex pensat per al seu lluiment. Juraria, de fet, que me’n vaig beure una ampolla sencera… ;-)

Salut!

Pollastre amb suc i carxofes

diumenge, 25/03/2012 (Massitet)

Si hi ha una fita que m’he posat com a blocaire diversos cops i que mai no he aconseguit, aquesta √©s publicar cada mes un post amb una de les receptes que surten a la revista CUINA. Hi estem abonats i, normalment, sempre trobem algun plat¬†interessant que ens vindria de gust cuinar i – de passada- posar-lo al bloc. Per√≤ aviat far√† cinc anys que tenim el bloc i no hem penjat pas d’un parell de receptes, de la revista.

Tinc la sensaci√≥ que la ra√≥ principal per la qual no publiquem √©s que sempre ens criden l’atenci√≥ les receptes m√©s elaborades o, tamb√©, m√©s ex√≤tiques. Aquelles que s’allunyen d’all√≤ que cuines¬†a diari¬†b√© perqu√® demanen temps i dedicaci√≥; b√© perqu√® incorporen algun ingredient poc com√ļ a la nostra cuina.

DSC_0169-1.JPG

Una combinació molt encertada i molt... sucosa |Olletadeverdures.cat

¬†Dedueixo, doncs, ¬†que mai no hem tret el temps i/o l’energia necessaris¬†per fer-les. Ratifica aquesta sensaci√≥ el fet que, avui que publiquem,¬†ho fem amb una recepta tan simple¬†com n’he vistes ben poques a la revista. I precisament allunyat de la nostra tradici√≥ culin√†ria no estaria. Aqu√≠ teniu les mides tradu√Įdes a t√≠pica-parella-sense-fills:

  • 2 cuixes i recuixes de pollastre
  • 6 carxofes (ens agraden for√ßa…)
  • 1 tom√†quet¬† mitj√† escalivat
  • 2 alls escalivats
  • 15 grams d‘ametlles torrades
  • Julivert
  • Pebrot vermell dol√ß de la Vera

Netegem les carxofes i les fregim. Les reservem, i en el mateix oli enrossirem el pollastre fins que tingui un color daurat ben bonic. Llavors, el mig cobrim d’aigua i el deixem bollir durant mitja hora. Mentre, farem una picada amb tots els altres ingredients amb la batedora. Ha de quedar ben fina, perqu√® √©s la subst√†ncia de la salsa. Ho afegim a la cassola i tot seguit¬†hi¬†incorporem les carxofes. Ho deixem a foc mig uns vint minuts m√©s.

√Čs una recepta que apareix al reportatge sobre els romescos, una pe√ßa for√ßa interenssant. √Čs molt interessant veure com sota una denominaci√≥ hi apareixen tantes variants de coses. Per√≤ el qu√® m√©s m’ha cridat l’atenci√≥ √©s que distingueix entre els romescos per menjar crus i els que es fan servir per guisar. Els primers serien amb els ingredients en cru, mentre que els segons es fan amb tots els components cuits. Escalivats, concretament. Com la que hem fet servir en aquest plat…

Us prometo que, tot i la senzillesa, √©s un gran plat. Sobretot, la salsa: addictiva; vigileu la quantitat de pa que teniu a m√†! A m√©s, la combinaci√≥ pollastre-carxofa amb aquesta salsa embolcallant-los¬† tots dos √©s molt, molt encertada. Un plat que va arribar per la b√ļstia i que s’ha quedat al receptari de casa per sempre m√©s.

Per cert, que fent aquesta recepta¬†he vist¬†que la salsa d’ametlles de la meva familia per part de mare¬†se pareix¬†molt√≠ssim¬†a un dels tipus¬†de romesco que es fan al sud de Catalunya. Ho veieu, com som un mateix pa√≠s? Si m√©s no, gastron√≤micament… Com xalo, aprenent aquests coses mentre us les explico! :-)

Salut!

P.S.: Fins i tot quan aconeguim publicar una recepta, ho fem a la babal√†… aquest plat √©s del n√ļmero mar√ß i la postegem quan ja √©s al quiosc el n√ļmero de maig. √Čs que no tenim remei… jojojojojojo