Entrades amb l'etiqueta ‘pomes del relleno’

Pomes de rellenu

diumenge, 3/01/2010

La Remei és una d’aquelles persones que tothom hauria de tenir el privilegi de conèixer. És una persona encantadora, riallera i fàcil de tractar. I no parlo de l’àvia Remei, no, parlo de la sogra de la meva germana, la Remei de Palau-Saaverdera. Des del primer moment que la vam conèixer ja vaig saber que em cauria bé. Què voleu que us digui, m’agraden les persones nobles i eixerides! Remei, no et posis vermella que és veritat! ;-)

En una de les converses sobre menjar, una de tantes i asseguts a una taula, com ha de ser, va sortir el tema de les pomes de rellenu. Ens va explicar que les feia molt de tant en tant perquè s’han de fer en diferents dies, però nosaltres que pel que fa a la gastronomia som xafarders de mena, ja vam anunciar que, ja que ens havia fet aquest descobriment, gaire no podrĂ­em esperar a tastar-les. TambĂ© ens deia que les pomes que se solien utilitzar eren unes autòctones de Vilabertran que ara sĂłn cada cop mĂ©s difĂ­cils de trobar, o que aquest plat, per la seva laboriositat, era un d’aquells de festa major. Massitet em diu que el gran Pla tambĂ© ho anuncia aixĂ­ al seu llibre El què hem menjat.

I el gran dia de les pomes va arribar: vam anar a casa dels meus pares i ens van dir que n’havia fet i ens havia dut per a nosaltres tambĂ©. Unes eren farcides de carn i les altres de galeta. Lectors i lectores, us anunciem que va ser un gran descobriment! Què bones! D’entrada, diria que a nosaltres ens van agradar mĂ©s les de carn, potser perquè la barreja de la poma amb la carn ens va sorprendre mĂ©s que no pas amb la galeta. De sortida, us diria que si haguĂ©s de triar realment, tindria problemes…

Un dia que la meva germana va venir a Barcelona em va dir: “TĂ©, la Remei m’ha donat la recepta de les pomes!”. AixĂ­ que ja que la tinc, us deixo els passos a seguir:

Per començar, s’han de picar 100 g d’ametlles torrades i pinyons i 100 g de teules (es guarden unes quantes per a la picada), i desprĂ©s afegir-hi  1 ou i 2 botifarres dolces de l’EmpordĂ  [Quines botifarres? Aquestes]. DesprĂ©s hem de treure el cor de les pomes (2 kg) i omplir-les amb aquesta pasta, enfarinar-la i sofregir el tap perquè quedi tancat. En tercer lloc, posem les pomes a la cassola que quedin planeres i ben juntes i hi posem aigua sense cobrir els taps. Tot seguit cal afegir-hi mig got d’anĂ­s, la pela d’1 llimona i 2 troncs de canyella. Quan bull hi aboquem força sucre cremat que haurem fet a part. Per finalitzar, quan faci una hora que bull, hi posarem una picada d’ametlles i teules i un xic de xocolata en pols. I la part que mĂ©s em va sobtar d’aquesta recepta Ă©s que ho hem de coure a poc a poc un quart d’hora, apagar el foc, i durant tres dies fer-ho coure una mitja hora mĂ©s o menys.

D’aquest plat, que Ă©s tĂ­pic de l’EmpordĂ , no n’havia sentit a parlar mai! Quan ets d’allĂ  però tens pares andalusos, ja passa que algunes coses se t’escapin. Vista l’experiència, que fins i tot va pensar en fer les fotos, penso fer la Remei transmissora de la cultura gastronòmica empordanesa!

Kissumenja