El nostre viatge a La Rioja va ser un dels que ha generat més records enogastronòmics de tots els que hem fet. A més, va ser el primer que vam fer per raons bàsicament gastronòmiques, encara que després vam descobrir que la Rioja és moltíssim més que una Denominació d’Origen Qualificada. Avui, però, no us parlarem de cap vi ni de cap recepta representativa de la cuina tradicional de la regió. Avui us passem la recepte de l’entrepà que més ens hem fet a casa des de 2003, que a casa nostra anomenem “un riojano“.

Llom, formatge i pebrot verd
Un dia del nostre viatge estàvem per Santo Domingo de la Calzada i es va fer l’hora de sopar. Però no volíem res sofisticat: un entrepà i una copa de vi jove. Així que vam entrar al Café Espolón i vam demanar un entrepà de llom i formatge. La sorpresa va ser quan van veure que ens el van fer amb pebrot verd fregit, una combinació que nosaltres no havíem vist mai. O sigui que ja sabeu on li veiem la gràcia al riojano…

Agafeu dos talls de cap de llom per persona, d’aquell que té dos colors. A nosaltres ens agraden una mica gruixuts, de manera que quan els fem a la planxa quedin ben torradets per fora però un pèl tendres per dins. Mentre, en una paella farem un pebrot verd per a cada entrepà, tallat a tires. El fem a foc lent, que quedi ofegat i sense cremar-se, que si no amarga.

Freguem el pa amb tomàquet, sal i oli al gust; i llavors hi posem el llom, a sobre el formatge i després el pebrot verd. A nosaltres ens agrada molt donar-li un copet curt de forn quan l’entrepà ja està muntat. Ajuda a acabar de fondre el formatge i donar-li un toc cruixent al pa, que preferim de xapata per a aquest cas. És una opció per als dies que vols tenir un entrepà una mica especial, per sortir de les elaboracions més habituals. Un dissabte de pluja al vespre mentre mires una pel·li sopant al sofà, per exemple…

Per acompanyar, lògicament, una copeta de Rioja. Jo apostaré per un maceració carbònica, sobretot a principis d’any que és quan estan en el seu millor moment. Kissumenja, que no li agrada la fruita dels macerats, un criança. Tots dos, de Sierra Cantàbria. Un celler que vam poder visitar en la nostra estada i que ens mereix un gran respecte: ens van tractar estupendament i mai cap ampolla ens ha donat el més mínim disgust…

Salut!

Massitet