Entrades amb l'etiqueta ‘aude’

Aude gastronòmic (i II): les botigues

diumenge, 24/05/2009

L’Aude Ă©s una contrada gourmet i gourmand, no en tenim cap dubte. La raĂł no Ă©s solament el nivell de la seva restauraciĂł pĂşblica, com us explicĂ vem aquĂ­. Ho demostren, sobretot, els seus comerços. Un lloc amb tantes botigues d’alimentaciĂł interessants i suggeridores Ă©s senyal que la seva gent sap menjar (i viure…) bĂ©. Aquest post nomĂ©s Ă©s una petita mostra de tot el què s’hi pot trobar, que no Ă©s pas poc…

Comencem per Carcassona…
La CitĂ©, la part vella de Carcassona, Ă©s una successiĂł de botigues i botiguetes interessants. TambĂ© n’hi ha de molt turĂ­stiques, en el pitjor sentit del terme, però hi ha cada joieta que no tĂ© preu. La Vinoteque estĂ  especialitzada en vins de la zona i en productes gourmet del territori que es poden comprar o menjar allĂ  mateix. Proximitat a la botiga, vamos. AquĂ­ vam poder sopar amb unes anxoves de Colliure descomunals i uns embotits i formatges del paĂ­s que poc tenien a envejar als millors del Pirineu catalĂ  o dels Ports. Tot, acompanyat d’una oferta inmensa de vins a copes…

Viatge_de_noces4

Ara bĂ©, les botigues que ens van semblar mĂ©s originals i espectaculars van ser les dedicades a les galetes i altres golafreries. La Cure Gourmande, literalment fins al sostre de xocolates, galetes i caramels, ens va sobrepassar tant que no ens en vam recordar ni de fer fotografies. Però L’Art Gourmand, d’on sĂłn les fotos de galetes i fruites confitades que veieu per aquĂ­, ens va semblar una autèntica preciositat. Productes de qualitat (i bonĂ­ssims!) posats en escena amb molta cura.

Viatge_de_noces3

El mercat de Carcassona, tot i petit, tenia cops amagats. I no pas fluixets. La parada de formatges, dels quals us hem de parlar necessĂ riament en un proper post, valia la visita per ella sola. I si no en tenĂ­em prou, la d’embotits artesans venuts per la mateixa parella encantadora que els fa colma, segur, tota expectativa. Les de verdures eren ja una mica mĂ©s discretes, però la d’espècies obligava a passar i repassar per davant per veure i olorar tanta exhuberĂ ncia…

De compres pel Canal del Midi
No nomĂ©s a la gran ciutat de l’Aude es podien comprar bons productes. La Peniche Epiciere, ara ja tornant a Le Somail, era sense cap mena de dubte la botiga mĂ©s especial de totes. Una antiga barcota de mercaderies (peniche, en terminolgoia del canal) convertida en una mescla ecantadora de botiga gourmet i super de barri. Ep! I flotant! Bons vins i formatges, galetetes salades de tota mida i un pa artesĂ  respectable.

Viatge_de_noces2

Als pobles del canal el petit comerç Ă©s d’una qualitat notable, en especial els artesans. MessiĂ© Collon, a Argeliers, fa uns patĂ©s i embotits de idem ;-) . Cinquena generaciĂł de xarcuters i pare de la sisena, era un culĂ© militant i encantador. Amb els seus productes artesans vam fer un excel·lent sopar aquell vespre al nostre bateau. Ja sabeu, al restaurant mĂ©s especial de tots…

De tota manera, el que mĂ©s ens va cridar l’atenciĂł Ă©s que en qualsevol botigueta de comestibles de qualsevol poblet del canal podies comprar productes locals de bona qualitat, mĂ©s enllĂ  dels habituals de grans multinacionals o empreses mĂ©s o menys industrial. De fet, una de les compres mĂ©s especials que vam fer va ser en una benzinera d’una carretera comarcal! És cert que Ă©s una zona turĂ­stica, però us imagineu comprar formatges i embotits artesans en una benzinera de la Costa Brava o la Daurada?

DSC_0210Fins i tot a les llibreries de la contrada es menja bĂ©. Mireu quina prestatgeria vam trobar a la Libraire Ancienne du le Somail, una botiga gegant on tenen llibres des de 1840. Si mireu bĂ© la fotografia, veureu el llom d’una ediciĂł de 1853 de La Physiologie du goĂ»t de Jean Anthelme Brillat – Savarin, considerada com una mena d’obra fundacional de la teoria de la gastronomia. LlĂ stima que valia 60€… i que no sabem prou francĂ©s!

En tot cas, refieu-vos del nostre judici: l’Aude tambĂ© tĂ©, a banda dels mĂ©s coneguts, bons arguments gastronòmics que justifiquen una visita dels afeccionats al bon menjar…

Massitet i kissumenja

Aude gastronòmic (I): els restaurants

diumenge, 26/04/2009

Tornem del nostre viatge de noces per l’Aude encantants, amb ganes de tornar a vistar aquesta contrada a cavall entre la nostrada Catalunya nord i OccitĂ nia. El paissatge, l’experiència de navegar per un canal, la bonhomia de la gent que ens hi vam trobar sĂłn bones raons. TambĂ© ho Ă©s, però, la gastronomia, que ens va agradar tant per les dolces semblances a la cuina catalana com pel nivell mitjĂ  de la cuina que s’hi fa i dels productes que s’elaboren…

La cuina: bones preparacions i bona relaciĂł qualitat preu
No hi ha cap restaurant des tots on hem menjat, ja sigui mĂ©s clĂ ssic o mĂ©s modernillo, que no ens hagi agradat i on la relaciĂł qualitat – preu no ens hagi semblat positiva, tenint en compte que estem en una zona turĂ­stica. De fet, una de les coses que mĂ©s ens va cridar l’atenciĂł de la cuina pĂşblica de l’Aude Ă©s que els restaurants t’oferexien simultĂ niament un mĂ­nim de dos menĂşs, encara que en alguns te n’ofereixen tres i, mĂ©s excepcionalment, quatre.

terrassa_helios

Com a principi general, un menĂş estĂ  al voltant dels 15€, l’altre entre els 25 i els 30€. En cas d’haver-ne un tercer ja rondaria els 35€ i el quart voltaria els 50€. Això en els restaurants mĂ©s populars però tambĂ© en els gastronòmics, on els preus s’eleven (el mĂ©s barat, ja per sobre dels  25€) però l’oferta de diferents menĂşs es mantĂ©. En teniu un exemple la foto de la terrasseta de La Fontaine d’Helios: ja veieu la carta, els dos menĂşs i els preus.

Entre els restaurants que destacarĂ­em per la zona del canal estan Le Comptoir Nature, ubicat en una petita joia anomenada Le Somail. AquĂ­ vam menjar el millor patĂ© fet a casa de tot el viatge i, probablement, de la nostra existència. A la mateixa vila vam poder sopar a L’O a la BĂ´uche, el local postmo de la contrada i on la brandada de bacallĂ  (per cert, un plat d’origen occitĂ !) ens va robar el cor. Competia en postmodernitat i bona oferta gastronòmica El CafĂ© du Port, a Paraza, un local regentat per anglesos on vam menjar un crumble de verdures  i una tartaleta de llardons i roquefort inoblidables. Per no esmentar l’oferta de postres, digna d’un restaurant de molta mĂ©s categoria.

apats_canal

Un entorn molt mĂ©s clĂ ssic ens envoltava a En Bonne Compagnie, el primer petit restaurant que vam conèixer en arribar Homps (d’on sortiem per fer el creuer) i que ja ens va anunciar que per 20€ per cap es podia menjar molt bĂ© a l’Aude. En aquest cas el pastĂ­s de salmĂł fresc i creme frche; i el carrĂ© de corder ja ens van avisar que en aquesta contrada no menjarĂ­em, precisament, malament… Tot això, teniu-ho present, en municipis per sota dels 500 habitants…

casouleteOn mĂ©s Ă pats vam fer va ser a Carcassona, per raons que desprĂ©s us explicarem. AquĂ­ vam poder menjar la famosa cassoulet occitana mĂ©s popular a L’Auberge de Madam Carcas i la mĂ©s gourmet a  Compte Roger. La diferència? La qualitat del producte, la mida de la raciĂł i el servei. La gastronòmica no te la serveixen en la cassola tradicional, sinĂł que te l’escudellen al davant i la serveixen en un plat. Totes dues eren excel·lents de sabor, però la mongeta de la fina es desfeia a la boca i la qualitat de l’embotit i de l’Ă nec era notablement millor en la de mĂ©s categoria. Quin plaer, però, haver pogut repetir de cassoulet!!! Ă’bviament, han vingut uns quants pots d’aquesta joia en conserva cap a Barcelona…

apats_canal_carcassona

De l’únic que ens queixaríem, potser, és que el gastronòmic no va assolir les expectatives (tret de la cassoulet…;-) ). Correcte, però en canvi la relació qualitat preu no ens va semblar tan ajustada. Ara bé, diem que potser ens queixaríem perquè estem disposats a deixar-ho passar per alt solament pel nivell de l’assortiment de formatges que Massitet es va arrear de postres. Solemne perquè sí…

El restaurant mĂ©s Ă­ntim de tots…
Posats a queixar-nos, ens queixem tambĂ© del temps, que durant els dies de navegaciĂł el sol no va aparèixer gaire. Però a nosaltres, que ens agrada buscar la part positiva, ens quedem amb que la pluja ens va regalar l’oportunitat de menjar, mĂ©s d’una vegada, en el restaurant mĂ©s especial del viatge: Ha Penny (el nostre bateau).

hapennyEl que veieu a la foto Ă©s el nostre primer sopar al vaixell, composat per una mostra excel·lent de productes de la terra: patĂ©, saucisson i formatge de vaca. Per veure, La Pompadour, el tĂ­pic vi que compres perquè l’etiqueta Ă©s xula i te n’acabes emportant unes ampolles a Barcelona. Tot, comprat en el supermercat d’una benzinera en una carretera local. De debĂł! Ens va semblar al·lucinant el què es pot trobar en qualsevol botigueta d’aquests pobles, amb productes que a Barcelona aniriem a buscar, probablement, en una botiga selecta

En fi, ja vegeu que malament no hem menjat i que coses per provar i conèixer, solament en el pla gastronòmic, n’hi ha per donar i per vendre. Una sorpresa molt agradable en un territori d’on solament coneixĂ­em la cassoulet i n’hen tornat enamorats, tambĂ©, de la seva cuina i els seus productes…

Salut!

Massitet i Kissumenja

Nota: properament, a les seves pantalles. un post sobre les gastrobotigues de l’Aude…