Arxiu de la categoria ‘Encontres gastroblocaires’

Cargols & Flamencu amb Moritz

dijous, 26/07/2012

A casa els Olletos, quan comprem una cervesa ja sigui per posar-les a la nevera per si de cas, per acompanyar algun àpat o quan surto de l’escola i em ve de gust fer-me’n una al nostre humil balconet, sol ser Moritz. Fins i tot la sense alcohol, l’Aigua de Moritz, és la que més ens agrada.

Jo fa un temps vaig decidir que volia tornar a ballar alguna cosa. No tenia clar el qu√® i vaig provar un intensiu de flamenc que em va enganxar i ara ja fa dos anys que ho faig. B√©, que ho intento… ;)

Cargols no en menjo massa perquè a Massitet no li acaben de fer el pes (tampoc no els he cuinat mai i no sé si sabria fer-ho), però més d’una vegada els demano a la carta d’algun restaurant perquè en sóc força fan d’aquests animalons bavosos que poden semblar fastigosos però que me’n menjaria a quilos.

Tot aix√≤ per dir-vos que quan Gastroblocaires va proposar fer la sortida Cargols & Flamencu amb Moritz (organitzat juntament amb PUMM)… com havia de dir que no????!!! Impossible!

Si la cosa pintava b√© des de bon principi, va continuar (i acabar) encara millor. Per arribar al lloc on es feia el ‚Äúsarau‚ÄĚ, la Caseta del Migdia, la Moritz va posar el mitj√† de transport. Vam pujar-hi amb la furgoneta Mercedes i va ser d‚Äôall√≤ m√©s divertit veure que a dins hi havia un tirador de cervesa!!!

Moritz.JPG

El mitjà de transport amb tirador de cervesa, genial! | Olletadeverdures.cat

Un cop a dalt, el primer que vam fer va ser treure el cap per veure la bonica ciutat de Barcelona i reunir-nos amb la resta de blocaires que,  com sempre, va ser un plaer!

I va arribar el sopar: cargols, carn a la brasa (pollastre i botifarra), amanida i postres. Tamb√©, evidentment, cerveses (Moritz, Epidor o Aigua de Moritz). Va ser una vetllada molt maca, xerrant amb els altres blocaires i gaudint d‚Äôun bon espectacle de flamenc amb els germans Cort√©s i la bailaora de cuyo nombre no puedo acordarme… No s√© si eren bons o no, fins aqu√≠ no arribo, per√≤ s√≠ que s√© que a mi em van agradar molt, que al final √©s el que compta, oi? I el conjunt de la nit va ser m√©s que espectcular!!

Nosaltres hi vam anar convidats, per√≤ com ja veieu, si ho he sabut transmetre b√©, que va ser una experi√®ncia que va valer molt la pena. Sopar, cervesa Mortiz i espectacle flamenc per 19‚ā¨?? Aix√≤ no √©s cap preu!

Bailaora_argentina.JPG

Què bé que ho feia, l'argentina! | Olletadeverdures.cat

Per qu√® ho explico si el 14 de juny es va acabar? Doncs per dos motius, un de m√©s tonto, si voleu, que √©s que ahir vaig veure un cartell de classes de flamenc per un carrer a Buenos Aires, i em va venir al cap que la bailaora era argentina; i l’altre que ara teniu la oportunitat de gaudir d‚Äôuna altra fant√†stica proposta: Sardines & Rumba by Moritz. Es far√† fins al 22 de setembre i jo ja estic pensant en embolicar a les meves flamenkes per anar-hi… ;)

No vull acabar sense dir que la Leti ens va semblar una community¬†de l’al√ßada d’un campanar:¬†ens va tractar super b√©, sense agobiar i transmetent que el qu√® m√©s l’interessava era que gaud√≠ssim de l’event i de la nit. Escriure’n o no crec realment que era quelcom secundari… Doncs mira, se’l mereix, el post! ;)

Temperant i menjant xocolata a dojo!

dilluns, 14/05/2012

S√≥c del parer que hi ha coses que, si les trobes fetes, no paga la pena posar-se a fer-les a casa. Ho penso, per exemple, del pa. Tot i que darrerament li he trobat el gust a aix√≤ de pastar a casa, la veritat √©s que tenir un bon professional a prop que te’l provieixi √©s una de les millors coses que et pot passar com a afeccionat¬†a la cuina i al bon menjar.

Pèro si hi ha una cosa de la qual ho penso especialment, aquesta és la pastisseria. I per concretar una mica més, tot el què impliqui temperar xocolata i treballar-lo en líquid per després tenir la paciència de deixar-lo quallar i obtenir dolços pels quals sóc capaç de creuar mitja Barcelona.

Tot¬†i aix√≤, quan ens van convidar un taller sobre xocolata al Sabores Taller de Cocina no vaig dubtar gens. De fet, era for√ßa congruent anar-hi: em podia posar fins a dalt de xocolata!!¬†I a sobre, treballat per Marc Rodellas, de la Pastisseria Rodellas de Sant Celoni. I de passada fer una cosa que m’encanta: mirar gent que sap treballar mat√®ries primeres que jo em s√© incapa√ß de manipular amb destresa.

IMG_5030.JPG

Festival de xocolates a Gràcia. Qualsoval deia que no! | Olletadeverdures.cat

Marc Rodellas √©s un d’aquest joves artesans que darrerament vaig descobrint per Catalunya i que tenen en com√ļ l’afany¬†de perfecci√≥ i la voluntat d’assolir l’excel¬∑l√®ncia en el seu camp. I tot, respectant la tradici√≥ per√≤ posant ganes per trobar noves combinacions per renovar el negoci i evitar que la vida trepidant que ens ha tocat viure no deixi el mostrador antiquat. Aix√≤ li va mer√®ixer l’any passat el premi de Millor Jove Mestre Artes√† Innovador

El cas de Marc, per√≤, em va resultar curi√≥s: la seva¬†vocaci√≥ √©s tardana. Com ell mateix va explicar, va “fer de tot” abans d’agafar l’obrador que havia obert el seu pare l’any que ell va n√†ixer. Perqu√® ho va fer? Perqu√® li sabia greu que el negoci familiar, de la seva mateixa edat, tanqu√©s. I llavors va decidir aprendre l’ofici amb el pare i va sortir a formar-se t√®cnicament.

Se recon√®ixer aquesta manera de fer: l’he viscuda a casa meva, a Ca Massita. I en el Marc vaig saber veure (escoltar, m√©s aviat) l’amor per una feina que has vist fer tota la vida i que et porta a dedicar-t’hi per a que no es perdi. I se li nota, la passi√≥ pel que fa: √©s una paio entusiasmat, curi√≥s, perfeccionista. I, pel que em van dir els entesos presents a la sala, t√®cnicament ben format.

Ens va ensenyar a fer tauletes de xocolata de diferentes maneres. Negre amb taronja confitada; blanca amb iogurt i gerds; i de xocolata caramel amb capuccino. De fet, aquest darrer -la xocolata amb llet amb un toc de caramel- va ser un dels grans descobriments de la nit. De la marca Barry (una mena de Ferrari del cacao professional). Amb un toc de sucre cremat suau és fantàstic. El problema: no es pot trobar en quantitats menors a cinc quilos.

Tamb√© van ser molt aplaudides les roques su√Įsses fetes amb fruits secs caramelitzats (aqu√≠, l’√ļnica recepta de la nit). Ara b√©, si alguna¬†elaboraci√≥ va triomfar aquesta van ser els bombons. Primer, el de xocolata amb llet caramel amb quicos. Una combinaci√≥ que ja n’hav√≠em menjat algun cop. Despr√©s, la que a mi em va robar el cor i una mica m√©s i em provoca una fartada: el mateix xocolata per√≤ amb cacaus fregits amb mel. Els coneguts Peanuts Eagle, vaja. IM-PRES-SIO-NANTS!!!

IMG_5032.JPG

Farcit dels bombons de peanuts. Brutal, xe, brutal! | Olletadeverdures.cat

Per mi, per√≤, un dels espectacles m√©s¬†fabulosos que pot¬†haver quan parlem de xocolata √©s el temperat. El proc√®s que el deixa llest per treballar-lo i que una vegada solidificat no blanquegi ni tampoc es fongui massa. Per mi √©s un procediment com esot√®ric: l’has de fondre, l’has de baixar per sota dels 30 movent-lo sobre el marbre i despr√©s¬†tornar-lo a pujar per sobre dels trenta per¬†fer-ne el que volguem: bombons, tauletes, cobertures, etc… Fant√†stic.


Marc ens va fer una introducci√≥ a la hist√≥ria del cacau i tamb√© sobre els diferents tipus de plantes i de nivells de qualitat. Trobareu m√©s detalls aqu√≠ o aqui. Per√≤ Marc es comunica m√©s i millor amb una espatula a la ma que no amb un Power Point al davant. Dona-li xocolata i veur√†s com s’expressa: detalls, an√®cdotes, matisos, aclariments, precisions… Un mestre, vaja.

Va ser una nit fant√†stica, d’aquelles on aprens a apreciar encara m√©s el que et poses a la boca. Poca broma, amb el treball de la xocolata. Si aix√≤ , a sobre, ho fas rodejat d’amiguetes blocaires la cosa ja puja molt de categoria. Encara que hi ha gent¬†que diu detestar [sic] aquestes trobades, a mi em semblen una manera¬†fant√†stica d’aprendre coses i de con√®ixer millor a¬†gent interessant.¬†I de temperar i menjar xocolata a dojo, √©s clar!

Salut!

 

Un sopar Inèdit al Dos Palillos

dissabte, 31/03/2012

Els (gastro)blocaires ens hem convertit en una pe√ßa important dins de les pol√≠tiques de m√†rqueting de les empreses (d’alimentaci√≥).¬†Ho hem intu√Įt molts per la (creixent) quantitat d’invitacions que rebem per correu i ho s√© perqu√® conec gent que treballa dins del m√≥n del m√†rqueting. Per si em quedava algun dubte, fa unes setmanes vaig con√®ixer un estudi gr√†cies a Nuni on es diu que els blocaires ens hem convertit en “liders d’opini√≥” [sic] ¬†i que interessem (i preocupem?) a les marques.

Per tot plegat, no em va estranyar que l’Estrella Damm ens convides als quatre blogs que impulsem el projecte Gastrobloc@ires¬† a sopar al Dos Palillos, un restaurant de gamma alta i molt nivell gastron√≤mic per celebrar el que anomenen #soparinedit (o#cenainedit, en la versi√≥ castellana). La jugada √©s clara: fer un sopar maridat per poder veure en primera persona les virtuts de la “cervesa gastron√≤mica” de la primera marca espanyola.

DSC_0110.JPG

El "blogueram" gaudint del sopar Inèdit al Dos Palillos | Olletadeverdures.cat

El Dos Palillos √©s un dels restaurants de moda a la ciutat. I no ho √©s, nom√©s, per un bon marqu√®ting -que tamb√©. Ho √©s perqu√® ofereix una cuina de nivell de clara inspiraci√≥ assi√†tica per√≤ amb aires mediterranis. La s√≠ntesi podria ser, per dir-ho r√†pidament, productes d’aqu√≠ tractats amb t√®cniques d’all√†. I tot aix√≤ ho fa un personatge molt conegut a les altes esferes de la cuina d’avantguarda per√≤ molt menys conegut entre p√ļblic general: Albert Raurich.

Raurich sol ser presentat com “qui va ser durant molts anys cap de cuina d’El Bulli” fins que va obrir el seu local al Raval el 2008. L’inter√®s per la cuina asi√†tica no √©s nom√©s gastron√≥mic, ja que est√† casat amb la somelier japonesa Tamae Imache -que tamb√© exerceix al Dos Palillos. Raurich s’ha fet fam√≥s arran de la seva emancipaci√≥ del Sancta Santorum de la cuina mundial ara fa quatre anys, que li ha perm√®s fugir de l’ombra de l’omnipresent Adri√†, i ha rebut for√ßa bones cr√≠tiques i se l’ha vist per congressos varis.

DSC_0115.JPG

Els dumplings, el descobriment de la nit. En sóc fan, ara. | Olletadeverdures.cat

La cuina que s’hi ofereix √©s tant en carta com en men√ļ degustaci√≥. Aquest darrer √©s el que nosaltres vam gaudir, encara que amb una versi√≥ especial pensat per maridar amb la cervesa In√®dit. Aix√≥ va condicionar el men√ļ, en el sentit que hi van predominar els tocs √†cids i amargosos, amb els quals la In√®dit lliga amb for√ßa precisi√≥ -tal i com la Tamae ens va anar explicant al llarg de tot el sopar.

No us far√© un resum de tot el sopar, perqu√® van ser 20 entrades (una bona visi√≥ global de l’√†pat la trobareu a Can Starbase). De fet, vist amb ulls d’aqu√≠, es pot dir que l’estructura del sopar √©s una men√ļ llarg i estret format per petites tapes. No, no us deixeu dur pel t√≤pic de “plats grans i raccions petites” que et deixen sense gana. Els plats eren petits, d’acord amb la mida de les raccions, i no et quedes amb gana. I aix√≤ que servidor de vost√®s t√© capacitat estomacal…

DSC_0116.JPG

Tereyaki d'anguila. Adoro aquest peix, sobretot tan torradet! | Olletadeverdures.cat

Us descatar√©, com sempre que fem darrerament, els tres plats que m√©s ens van agradar i/o cridar l’atenci√≥. No ha estat f√†cil, perqu√® deixem fora plats com la gamba crua amb oli de te, que ens va fer pensar en les millors gambes que hem menjat mai. O el Shao Lom Pao, una sopa que se serveix dins d’unes bosetes de pasta sensacionals. No va quedar gens enrere el Sunamanu d’algues i moluscos, una amanida que definirem fent servir una met√†fora molt explotada en aquest bloc: un glop de mar. Molt de nivell en tots els plats, us ho puc assegurar.

Per√≤ per a nosaltres el top 3 van ser -no necessariament per aquest ordre- el Temaki d’anguila brassejada, el Dumpling de llangostins frescos i papada; i la papada ib√©rica a l’estil canton√©s. El primer era d’una pot√®ncia de sabor impressionant, adictiva. Ens els van ensenyar a fer en directe i combinant diferents vegetals. Molt fan de l’anguila i especialment si est√† molt tostada, vaig flipar amb aquest plat.

DSC_0132.JPG

Papada ibèrica a l'estil cantonès. Txist, ei! Fascinant... | Olletadeverdures.cat

Els dumplings van ser el descobriment de la nit. √Čs un dels avantatges de ser un gran desconeixedor de la cuina asi√†tica: encara pots endur-te grans alegries a trav√©s de troballes inesperades. Simplificant i tirant d’etnocentrisme, s√≥n com una mena d’empanades fetes al vapor d’una tendre i suavitat brutals, que contrasten amb el farcit, en aquest cas ters i sabr√≥s. Me n’hauria cruspit una dotzena jo sol. Ja veus!¬† Anaven farcits de llagostins! La meva milit√†ncia vinarossenca s’hi hauria abocat amb passi√≥! ;-)

I una de les estrelles indiscutibles des del meu punt de vista va ser la papada a l’estil canton√®s, el plat (aparentment) m√©s senzill de la nit. Em va cridar l’atenci√≥ nom√©s entrar al restaurant, ja que pod√≠em veure que estaven coent una pe√ßa de carn en una brasa que tenia la flama a un metre de la vianda. De tant en tant, l’anaven envernissant amb una pintura oliosa i fosca que li donava un toc brillant. Quan la van posar a taula, despr√©s de jugar amb nosaltres i dir-nos que no entrava al men√ļ, vam flipar: dolcenca per salada, cruixent per√≤ melosa, ex√≤tica per√≤ reconeixible. Buf…

Tot plegat encara tenia m√©s bon gust perqu√® ho podies veure en directe. Efectivament, el restaurant est√† organtizat com una barra japonesa que envolta la cuina en forma d’”U”. Vam poder veure al nostre davant com es preparava cada plat i per aix√≤ vam patir tant de veure la papada i pensar que no la menjar√≠em. Vam viure per primera vegada aquesta experi√®ncia al Koy Shunka, i des de llavors estic conven√ßut que (bona) part de l’experi√®ncia d’anar a un restaurant d’influ√®ncia nipona passa per seure amb vistes a la cuina.

DSC_0069.JPG

L'espectacle des de la barra. Com no havíem de voler papada??!! | Olletadeverdures.cat

Certament √©s un lloc molt recomenable, tot i que no est√† pensat per a anar-hi cada dia si ets d’economia modesta: tot i que pot variar segons el que triis i la beguda (tenen un celler espectacular!), les refer√®ncies que he trobat diuen que t√© un preu mitj√† entre 60 i 70 euros. √Čs, per√≤, un bon lloc per √†pats especials, ja que √©s petit¬† i pots aconseguir una certa intimitat per la separaci√≥ entre cadires a la barra.

I ara toca parlar de la In√®dit…
Podria no dir res de la In√®dit, perqu√® entre el mundillo blocaire¬†tinc certa fama (merescuda) de no tenir gaire bona relaci√≥ amb aquesta cervesa. Aix√≠ m’estalviaria un eventual desencontre amb el patrocinador del sopar. Per√≤ no s√≥c d’aquesta mena i he de ser honest; un altre cop. Segueix sense agradar-me especialment i, de la Damm, en prefereixo altres¬†com la nova de blat (Weiss Damm, amb Kissumenja com a gran fan a casa nostra) o l’A.K.Damm, la meva preferida.¬†

No es pot negar, per√≤, que va acompanyar molt b√© el sopar. Despr√©s d’haver-ho provat, accepto el suggeriment que ens va fer un cop Encantad√≠simo, per a qui¬†la In√®dit ¬†lliga molt b√© amb la cuina asi√†tica. Especialment en aquest cas,¬†amb un √†pat complex pensat per al seu lluiment. Juraria, de fet, que me’n vaig beure una ampolla sencera… ;-)

Salut!

La Lola: un cuiner mariner torejant a Les Arenes

dimecres, 22/02/2012

Fa uns dies, la cap de premsa del cuiner Quin Marquès es va posar en contacte amb un grapat de blocaires per convidar-nos a sopar a La Lola de las Arenas. Volia que coneguéssim el nou lloc de tapes creat per Marquès i que donéssim el nostre punt de vista com a afeccionats a la cuina.

Vam dir que s√≠ de seguida, esclar ;-) . La idea de coincidir amb amics, coneguts i saludats mentre et menges unes tapes sempre resulta convincent. Per√≤ hi havia unes quantes raons m√©s, la veritat.¬†La primera, perqu√® coneixem Carme Gasull, la cap de premsa en q√ľesti√≥, i ens cau molt b√©. La segona, perqu√® en Marqu√®s ha assolit un¬†bon prestigi al seu restaurant mariner a la Barceloneta, el Suquet de l’Almirall. I en tercer lloc, perqu√® no ho puc negar: la idea d’anar a sopar a un centre comercial em generava molta curiositat -per no dir-ne morbo…

Grup.jpg

Com havíem de dir que no??? Blocaires a La Lola | La Lola de las Arenas

¬†De fet, des que ens van convidar em peserguia una pregunta:¬†Qu√® ha dut un cuiner mariner de la Barceloneta a torejar a una pla√ßa tan complicada com un centre comercial de Pla√ßa d’Espanya? Hi vaig especular for√ßa¬†amb la resposta, la veritat. Francament i a priori, un lloc de tapes en un centre comercial sembla que no sigui una opci√≥¬†digna d’un cuiner com Marqu√®s. Aix√≠ que¬†quan la Carme ens va preguntar, havent sopat, si li vol√≠em fer preguntes a Quim no ho vaig poder evitar. Com si tingu√©s un¬†moll sota l’aixella, vaig aixecar el bra√߬†i vaig soltar tres preguntes seguides: Per qu√® tapes? Per qu√® aqu√≠? Per qu√® ara?

La resposta no devia ser f√†cil, perqu√® la vaig acabar treient despr√©s que Quim an√©s responent¬†tamb√© altres¬†preguntes. En s√≠ntesi, es tractava de posar en marxa un segon restaurant amb una cuina m√©s assequible que el primer i adre√ßat a un p√ļblic diferent que no vindria al primer i oferint una cuina de qualitat per√≤ que permet moure molt de volum de clients.

DSC_0576.JPG

Mallorquí: el gran guanyador de la nit? | Olletadeverdures.cat

√Čs a dir, diversificar l’oferta per plantar cara a una crisi m√©s llarga que un dia sense pa… Quan li vaig preguntar per qu√® apostaven per tapes i no pel peix que li havia donat prestigi,¬† la resposta va ser molt contundent: “Tenim fama pel peix, √©s cert. Per√≤ no som imb√©cils: oferir peix aqu√≠ √©s venir a patir i¬† ja patim prou a la Barcelonta.¬†El peix for√ßa a fer una cuina cara i aqu√≠ volem volum. Per tant, preus m√©s ajustats”.

“Per√≤ qu√® s’hi menja a La Lola??!!” Val, d’acord, ja vaig! :-P Doncs es menja molt b√© i es mengen¬†tapes, platillos i entrepans de qualitat i amb un punt d’originalitat molt marcat en algun cas. Quan Marqu√®s va entrar a torejar a Las Arenas, ja hi havia altres oferint una altra mena de cuina i va apostar per un f√≥rmula que est√† triomfant a Barcelona: tapes.

BUNYOL~3.JPG

Bunyols de bacallà, altrament coneguts com bombons! | Olletadeverdures.cat

¬†Si¬† passeu per les cr√≤niques que ha fet la gent, veureu que hi ha for√ßa consens en qu√® el mallorqu√≠ i els bunyols de bacall√† s√≥n els guanyadors de la nit. A casa nostra tamb√© ho han estat. El mallorqu√≠ √©s el t√≠pic entrep√† de sobrassada i formatge, per√≤ amb un toc diferent: el pa era briox i a sobre portava sucre glas. Semblava ensa√Įmada! Potent, dens, fonia a la boca. Els bunyols, com diu Starbase, eren bombons de bacall√†: amb un peix evident, no triturat. Diferent, sobretot amb la punta d’allioli de mel que portaven a sobre. Ja us ho hem dit, que era com un bomb√≥! Seguint el s√≠mil torer, serien com les manoletines de la casa; els passis elegants del maestro que et sedueixen i et farien tornar.

Nosaltres, per√≤, tamb√© destaquem el segon entrep√† que ens van treure: el catal√†. Carn rostida amb mostassa en un panet tou que feia venir moltes ganes de clavar-li un mos. Aquests entrepans s√≥n el fet diferencial de La Lola dins¬†de l’oferta de tapes que ha inundat la ciutat recentment. Vindria a ser¬†el salto de la rana del Marqu√®s, vaja… ;-) Brutal, tamb√©, la versi√≥ modernitzada del Pepito de ternera. Per a Massitet, obligatori posar les mandonguilles en la tria: bona carn, meloses. Bon mar i muntanya.

DSC_0570.JPG

Català i xips casolans: la marca de la casa en un plat | Olletadeverdures.cat

No es van quedar gens curtes algunes propostes com l’amanida russa (Massitet n’√©s fan, tingueu-ho en compte) o les croquetes de pollastres i pernil. Pases naturals, vaja: no s√≥n espectaculars per√≤ demostren la t√®cnica de l’artista. L’entrep√† catal√† va guanyar entre alguns dels assistents. No van generar passi√≥, en canvi, ni els xipirons (massa picants, un p√®l aigualits) ni la bomba de la Barceloneta (reintrepretada, m√©s suau). No direm que el torero Marqu√®s hagi punxat √≤s aqu√≠, per√≤ no els denamarem quan tornem. Millorable el tercio dels postres: macarons interessants i poca cosa m√©s…

La Lola √©s doncs, el segon restaurant d’un xef de prestigi que no ha anat a Las Arenas a sortir escridassat ni a saltar la barrera. Ofereix una cuina de tapes i raccions molt digne pensat per cridar l’atenci√≥ dels compradors dels centre comercial i tamb√©, per als assistents a les fires i congressos que s’hi fan al davant. Marqu√®s busca, doncs, ampliar el seu negoci com han fet altres cuiners a Barcelona (Jordi Vil√†, Carles Gaig, Xavier Pellicer) per fer sostenible la seva empresa. I ho fa amb honestedat i transpar√®ncia.

La Lola de las Arenas. Una pla√ßa complicada, per√≤ on el mestre sap tirar d’ofici per fer content al respectable. Pagarem per tornar a veure-ho…

Un curset, una fotografia i un dinar

dilluns, 30/01/2012

“Una imatge val m√©s que mil paraules”, diuen. Tamb√© s’ha dit sempre que “el menjar entra pels ulls”. Amb la primera frase no hi estic gaire d’acord, per√≤ perqu√® em pot el professor de periodisme que porto a dins: la millor hist√≤ria ben contada no es pot resumir en una sola imatge. La segona frase, per√≤, me la crec sencera. No nom√©s perqu√® solc salivar en veure el plat a taula. Tamb√© perqu√® les fotos de Mart√≠, d’Apunts de Cuina, sempre m’han fet entrar una gana fora mida sigui l’hora que sigui. T√© m√®rit, tractant-se d’un lletraferit com jo… ;-)

Precisament per aix√≤ no vaig dubtar ni un moment en apuntar-nos al curset de fotografia gastron√≤mica que aquest petit gran geni va fer la setmana passada al restaurant Ca l’Esteve¬†i organitzat per la gent de Gastrobloc@aires. No vam ser precisament originals: 44 persones m√©s provinents de tota la gastrofera catalana ( i algun outsider rebut amb bombo i platerets) van pensar com nosaltres. Els blocaires¬† no solament s√≥n bona gent -com ja us he dit un munt de cops-; √©s que a m√©s no s√≥n tontos! ;-)

Espàrrecs_Martí.jpg

La foto que Martí va fer al curset: això anàvem a aprendre! | 356mm.cat

El curset va estar molt b√©. Per dues raons b√†siques. La primera, perqu√® Mart√≠ va ajudar a desmitificar aix√≤ de les fotografies ben fetes. Es va passar bona part de la classe explicant que va comen√ßar amb flaixos barats i material reciclat que li feia de reflectors. Com li vaig comentar a la pausa, saber que “reflectors” podia voler dir “cartr√≥-ploma blanc” o “tros de porexpan” o “cartolina” anima bastant a posar-s’hi.

La segona ra√≥ √©s que les fotos de Mart√≠ son, ho dir√© aix√≠, minimalistes. Aix√≤ em va reafimar en una cosa que ja hav√≠em apr√®s mirant les seves imatges; no cal ser un gran estilista ni tampoc tampoc tenir milers de plats, gots i estris per poder fer fotos poderoses. Unes teles (comprades a qualsevol botiga), mitja dotzena de plats per no posar sempre els mateixos…

DSC_0443.JPG

El mestre en acció. Li veieu la cara de passió? | Olletadeverdures.cat

¬†Tot aix√≤ explicat amb la forma planera, clara i directa de Mart√≠; i recolzat per uns apunts ben il¬∑lustrats que ens han perm√®s repassar a casa i, al mateix temps, poder estar atents a classe. Podeu valorar vosaltres mateixos la manera de fer d’aquest xicot (amb un gran futur al davant) si cliqueu aqu√≠: hi ha el v√≠deo de tot el curset i tamb√© els apunts. Per cert, ja li podeu agrair el desplegament t√®cnic a Starbase, que s’ho va currar molt per fer-ho possible!

La part tècnica (obturador, velocitats, ISOs) va estar molt bé, sobretot pels novells. Però la part que més ens va interessar va ser la artística, la del llenguatge: què cal per fer una bona foto que il·lustri una recepta de la qual vols dir (normalment) que és bona, interessant, saborosa. Poca cosa, vaig entendre. Mireu, si no, la foto dels espàrrecs. Què té? Per nosaltres, la força de la senzillesa.

De fet, el curset ens va aportar una cosa molt valuosa: vam prendre consciència que no tenim prou paciència per buscar la fotografia. Fins ara, les hem anat trobant sense buscar-les gaire, tot enmig de la improvització que provoca una taula parada i un estómac que remuga de gana. Temps, poc. Composició, la justa. Llum, la que hi ha. Res de fabricar les condicions. Ara, però, la cosa ja ha canviat.

DSC_0449.JPG

Agulles "dels xinos", porexpan, un mantell blanc... | Olletadeverdures.cat

De fet, l’efecte del curset va ser demoledor: en arribar a Barcelona vam anar cap a Servei Estaci√≥ a buscar reflectors i mirar si hi havia alguna teleta per donar varietat als fons. I no es broma, eh!? Ja hem buscat al mapa on es creuen els carrers Rogent i Val√®ncia, on Miquel ens va explicar que hi ha una botiga on tenen plats i gots desparellats a molt bon preu. Avui, fent fotos a una plat d’escrita amb salsa d’ametlla, ja hem buscat evitar les ombres i treballar amb ISO baix…

Abans de sortir corrents cap a Servei Estaci√≥, per√≤, vam gaudir d’un bon √†pat a Can Xesco. La Cuina de Ca l’Esteve ens agrada des que hi vam anar per primer cop per aprendre de cerveses. Despr√®s, el xef ens ha anat sedu√Įnt amb tapes f√†cils i estupendes. Aquest cop ens va guanyar amb el garr√≥ amb crema de rocafort: carn melosa i amb¬†el gust que ha de tenir, acompanyada d’una crema de formatge molt suau, addictiva.¬†

DSC_0469.JPG

El garr√≥ en q√ľesti√≥. Crec que li demanarem la recepta a Xesco... | Olletadeverdures.cat

Estava molta bona la sopeta amb toc de farigola i l’amanida de favetes (de l’hort), pernil i menta. Ens va encantar el corball amb carb√≥ d’alberg√≠nia: brutal, el carb√≥ era brutal! Fet amb alberg√≠nia rostida i¬†amb la pell cremada -per donar-li el gust de carb√≥- s’ennegreix fins a dir prou amb tinta de calamar.¬†Per sorpresa¬†nostra, lligava molt amb el peix -tot just marcat a la planxa.¬†Tot plegat, m√©s unes postres de pa pessic i xocolata, per 25‚ā¨. Els olletos patim per aquesta mena de restaurants: no fos que no els vagi b√© la calculadora i hagin d’acabar tancant! ;-)

Per tancar una jornada perfecta, gint√≤nics de nivell:¬† amb copa bal√≥, twist de llimona i una tria de t√≤niques Schweppes ben √†mplia. I sobretot, servides per un cambrer que savia qu√® tenia entre mans, explicans les difer√®ncies entre els diferents destil¬∑lats. Vaig optar per una Bayswater dolcenca i f√†cil, molt semblant a la Blackwood’s que recentment m’ha robat el cor.

No he sabut trobar una fotografia que sintentitz√©s la jornada. Ja us he dit al principi, que no hi creia gaire en la capacitat sintetitzadora d’una imatge quan estem davant d’una¬†bona hist√≤ria.¬† Aquest text, per√≤, t√© exactament 1000 paraules. Espero que us hagi fet arribar una bona destil¬∑laci√≥ d’un altra¬†estupenda (i original)¬†jornada de la m√† de¬† Gastrobloc@ires.¬†

Salut!

Reserva Ibérica i els quatre trucs per comprar pernil

dimarts , 20/12/2011

Una de les coses que t√© ser blocaire √©s que, de tant en tant, et conviden a con√®ixer llocs, productes o serveis relacionats amb la gastronomia. La idea √©s que, com que som blocaires, en parlarem i fem una mica de publicitat de la cosa en q√ľesti√≥.

¬†A nosaltres, per√≤, no ens solen convidar gaire. Probablement, perqu√® molt sovint diem que no i ens hem guanyat una fama… :-P No ho fem pas per cap posse purista. Ara,¬† s√≠ que hi ha algun escr√ļpol. No ens agrada fer el joc a grans empreses¬†que esperen que els ajudis a¬†promocionar el seu producte pel simple fet que te n’envien una mostra. Si volen publicitat, que la paguin!

Pernils.jpg

Qui tingués aquesta exposició de pernils a casa... | Olletadeverdures.cat

En canvi, si la invitaci√≥ arriba de la m√† d’un petit comer√ß, d’una empresa familiar o d’un artes√† lligat al pa√≠s, la cosa canvia. Segurament per raons familiars,¬†aprecio molt¬†les persones que estimen el seu producte i¬†que s’hi posen amb ganes apostant per la qualitat. Per aix√≤, quan ens van escriure des de Reserva Ib√®rica per¬†convidar-nos a una cata de pernils √≠dem no ho vam dubtar ni un segon. B√©, siguem honestos del tot: el fet que la cata fos de pernils va facilitar for√ßa la decisi√≥! :-P

√Čs una petita cadena¬†de dues botiges especialitzades en¬†ib√®rics, especialment pernil.¬†La porta en Manel L√≥pez, segona generaci√≥ d’una nissaga que t√© el seu origen a la coneguda Tocineria Marcos, a La Boqueria.¬†¬†En fi, que amb aix√≤ ja an√†vem m√©s que conven√ßuts a fer la cata i parlar-ne mentrestant a trav√©s del twitter d’en Massitet i del Facebook d’Olleta. Per√≤ un cop all√†, la veritat √©s que el plantejament ens va seduir del tot: no era senzillament anar provant pernils, sin√≥ que va ser tota una m√†ster class de pernils ib√®rics.

Resulta que¬† Reserva Ib√®rica tamb√© √©s l’√ļnica empresa¬†catalana que exporta pernils d’alta gamma al Jap√≥. Els van a comprar directament a¬†Andalusia, Extremadura i Salamanca; i els trien ells personalment. Uns experts en la cosa, vaja! Total, que ens va donar un munt d’informaci√≥ que crec que ens pot resultar √ļtil com a consumidors. Sobretot, de cara al Nadal, quan la compra d’aquestes pernils es dispara.

Tallant.jpg

En Manel López en plena explicació "pernilera" | Olletadeverdures.cat

Abans de res, aclarir una mica que els pernils ib√®rics ho s√≥n perqu√® el porc amb qu√® es fan s√≥n de ra√ßa ib√®rica. No t√© res a veure, dons, amb l’elaboraci√≥. √Čs gen√®tic!! Poca broma, que hi ha qui diu que ven pernils ib√®rics i no ho s√≥n! Que no nos embauquen!!. Ara b√©, aqu√≠ hi ha tres qualitats: de gla (bellota), d’enceball (recebo) i de cebo. Si no es de ra√ßa ib√®rica, no es pot denominar aix√≠: √©s el (tamb√© fam√≥s) serrano…

El¬†de gla¬†√©s el millor i per dues raons b√†siques. La primera,¬†m√©s coneguda,¬†√©s la seva alimentaci√≥: abans de morir nom√©s menja glans. Ho fa durant el per√≠ode de montanera, que va del setembre al mar√ß: √©s quan els animalons en q√ľesti√≥ es passen el dia passejant per la famosa dehesa menjant herbetes i aglans. La segona ra√≥ √©s que¬† es solen fer amb els millors porcs, √©ls que s√≥n 100% de ra√ßa ib√®rica. Perqu√® resulta que si un porc √©s un 50% ra√ßa ib√®rica, el seu pernil ja es pot vendre a com tal… Oju amb aix√≤, colla!

I qu√® podem fer per saber que estem davant d’un bon pernil, d’un d’aquests tan estupendus? Quines pistes podem tenir? Aqu√≠ √©s on en Manel ja ens va guanyar del tot. ja sabeu que hi ha poques coses que ens agradin m√©s que aprendre coses noves… Aqui van tres trucs per identificar-lo:

  • El pernil ib√®ric de qualitat sua sempre. Per tant, ha d’estar brillant i oli√≥s. No pot ser secot ni sense brillantot
  • El pernil ib√®ric de qualitat t√© el greix de color marfil, tirant a crema. No sol ser blanc, sin√≥ d’un color m√©s trencat
  • Demaneu que us el deixin provar: el greix s’ha de desfer nom√©s posar-se’l a la boca. De fet, nom√©s amb tocar-lo ja ho notareu, com es desf√†.

Manel també ens va fer una recomenació molt interessant i molt honesta per la seva part, que es dedica a vendre pernils: no us guieu només pel preu per comprar un pernil! No sempre hi ha correspondència entre millor qualitat i major preu. De fet, ells ho han comprovat a la botiga: si es dona al client a provar entre tres o quatre pernils, la immensa majoria sol quedar-se amb els menys cars! Curiós, oi? Doncs ja sabeu, demaneu tastar-los! :-)

 

Aclarit to aix√≤, aqu√≠ ja entrem en el complicat terreny dels gustos. I aqu√≠, en Manel tamb√© ens va ajudar amb unes quantes pistes. Tot i que hi poden haver difer√®ncies entre productors, en general¬†el principal factor que influeix en diferenciar els pernils √©s el proc√©s de curaci√≥. I aqu√≠, el clima √©s determinant. I, d’aqu√≠, les difer√®ncies entre la DO Guijuelo (Salamanca) i la DO Jam√≥n de Huelva (Andalus√≠a i Extremadura). No confondre amb el Jabugo, que √©s una cosa diferent (mireu els comentaris, que hi ha informaci√≥ interessant!)

Pernil.jpg

En primer pla, Sierra de Huelva. En segon, Guijuelo | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que les difer√®ncies es noten. El de Salamanca sol ser m√©s dolcenc, menys salat, m√©s matisat. Aix√≤ es deu a qu√® el clima m√©s fred de la zona fa que la maduraci√≥ sigui m√©s lenta. Heu de tenir present que en el proc√©s de curaci√≥ passen un parell de coses. Durant el dia, amb la calor, el pernil sua i el greix es reparteix. Per la nit, el fred fa que el greix deixi de fluir i s’assenti, fixant-se per tot el pernil…

Al pernil de Huelva, la cosa √©s m√©s r√†pida: la temperatura mitjana m√©s alta i la calor m√©s intensa fa que la curaci√≥ sigui m√©s r√†pida, donant lloc a pernils un p√®l m√©s salats, m√©s intensos… Tamb√© te un color m√©s torrat, el greix. M√©s pujat que el crema que us deiem abans… Per a gustos, colors: a mi em va agradar m√©s el de Jabugo mentre que a Kissumenja el de Salamanca. I aix√≤ que ella va n√†ixer al mig de la serra de Huelva! ;-)

Un dia ja us vaig dir que,¬†per¬†fer content un¬†blocaire,¬†l’hi has d’ensenyar alguna cosa nova. Ha d’apendre¬†quelcom¬†mentre s’est√† amb tu. Com podeu imaginar, nosaltres vam sortir m√©s que contents, de Reserva Ib√©rica. Ara √©s el nostre lloc de refer√®ncia per anar a buscar bons pernils… Sobretot, quan veus al capdavant a un paio tan ficat i tan honest…

Salut!

P.S.: Gent, llegiu els comentaris a aquest post, que hi ha aportacions de valor de n’Starbase, en Manel i en Jordi. Gr√†cies!

Tres tapetes bones, vistoses, f√†cils… i nadalenques!

dijous, 15/12/2011

Com ja us va explicar Kissumenja fa uns dies aqu√≠, fa unes setmanes vam anar a gaudir d’un curs de cuina amb el xef i blocaire Xesco Bueno al Taller de cocina Sabores,¬†a Gr√†cia. A part de la dimensi√≥ social i docent (ens ho vam passar bomba i van aprendre un munt!), la veritat √©s que en vam treure unes quantes receptes ben bones, interessants i vistoses. Tant, que tres les pensem incorporar al men√ļ de la nit de Nadal.¬†

¬†De fet, totes¬†tres s√≥n mooooolt f√†cils. Per√≤ al mateix temps tenen cosetes que els donen un toc d’originalitat i sofisiticaci√≥ que les converteixen en un opci√≥ molt interessant per un √†pat assenyalat: ingredients de festa (bolets, foie), presentacions glamorouses (doneu un cop d’ull a les fotos!) i molt bones. Aqui les teniu, que estic segur que alg√ļ les aprofitar√†!

DSC_0226.JPG

Sandvitx de poma i foie micuit | Olletadeverdures.cat

  • Una placa de pasta de full congelada
  • Sucre i canyella en pols
  • 80 grams de foie micuit
  • 500 grams de poma
  • 20 grams d’aigua
  • 20 grams de sucre
  • una branca de va√Įnilla

Primer de res, preparem una compota de poma posant la fruita ratllada, l’aigua, el sucre i la va√Įnilla. Per posar la va√Įnilla obrirem la beina i l’obrirem per la meitat de dalt a baix. Llavors, treurem les llavors que t√© a dins i que s√≥n el que d√≥na gust. Ara, no ens enganyem: si us fa mandra, agafeu una mica d’ess√®ncia o de sucre vainillat, que n’hi ha a tots els s√ļpers.

Llavors, agafem la pasta de full un cop descongelada i l’estirem una mica amb el corr√≥. Hu posem una mica de sucre i canyella i la pleguem per la meitat. La tornem a aixafar una mica amb el corr√≥ i la tellem a daus d’uns quatre per¬†quatre cent√≠metres -que es pugui menjar d’un mos. Els posem¬†al forn a 220 graus fins que estiguin cuites i cruixent. I, tamb√©, que hagin pujat for√ßa: els hem de poder partit per la meitat per posar-hi la poma i el foie, com es veu a la foto. Per tant, no patiu si la pasta fullada puja molt: amb cada cub d’aquests farem un sandvitx. I a menjar tebis, que √©s com estan millor!

DSC_0247.JPG

Capuccino de bolets | Olletadeverdures.cat

  • 1 litre de brou fosc de carn (diu Xesco que amb el de carn de tetrabrick ja queda bo)
  • 20 grams de bolets secs (els que vulgueu: ceps, camasecs, trompetes)
  • 300 grams de nata amb un 35% de greix

El dia abans, fem bollir la nata i la retirem del foc. Afegim 5 grams dels bolets i una mica de sal. Deixeu refredar, ho colem¬†i ho deixem reposar 24 hores. Fem bollir el brou i afegim els bolets restants un cop l’hem tret del foc. Ho triturem tot ben triturat (que no quedi restes dels bolets) i ho posem a una tassa de caf√© (recordeu que √©s un capuccino! ;-) ). Llavors, montem la nata -que tamb√© tindr√† gust de bolet- i ho posem a sobre del brou. Divertida i molt sorprenent, de veritat!

DSC_0246.JPG

Quallada de foie i peres tofonades | Olletadeverdures.cat

  • 500 grams de nata de 35% de greix
  • un pessic de sal
  • 125/150 grams de foie micuit
  • 2 sobres per fer quallada de Royal

Escalfem la nata i hi desfem el foie. Afegim un polsim de sal i hi posem els dos sobres de quallada. Ho removem constantment durant uns cinc minutes sense que arribi a bullir. Seguim, en tot cas, les instruccios del fabricant de la quallada. Ho deixem reposar i que qualli, que agafi densitat. Pelem les peres i les tallem a trossos no gaire grossos, per a que la poguem posar com es veu a la foto, ben mona. La posem al microones 30 segons al m√†xim amb dues gotes d’oli de t√≤fona. Per servir-ho, agafem la quallada i la removem en√®rgicament amb la cullera, per a que es torni un p√®l m√©s l√≠quida. Hi posem les peres a sobre i llestos! A nosaltres ens va agradar m√©s aviat fred que tebi. Per a gustos, colors.

Colla, vosaltres mateixos. Per√≤ jo tinc la sensaci√≥ que si les proveu triomfareu for√ßa al Nadal…

Salut!

Sabores: que rodin els davantals!

dijous, 8/12/2011

Vaig saber que em venia molt de gust escriure aquest post en un moment ben concret del curs:¬†estava asseguda a la taula, havia gaudit d’un bon sopar i una molt bona companyia i el temps havia passat volant. Escoltava dues converses, una a cada costat, i tot i que no estava participant en cap¬†vaig mirar al meu voltant i vaig veure que em sentia realment a gust.¬†Si a mi que em fan for√ßa mandra els cursos de cuina ¬†pensava aix√≤, era evident que¬†aquest havia estat… diferent.

DSC_0190.JPG

Veieu la distensió de la cosa? ;-) | Olletadeverdures.cat

Els detalls de tot plegat

Cap all√† les set vam arribar a¬†Sabores¬†i a la porta ja vam trobar en Daniel (propietari del local), en Xesco (cuiner que impartia el curs i persona que s’est√† fent r√†pidament un lloc entre els nostres amics) i la Sara Maria (coneguda blocaire). Vam entrar al local i la resta de participants van anar arribant, tots preparats per participar al taller de tapes. Llegiu b√©:¬†PARTICIPAR. Sobta que reparteixin davantals per√≤¬†resulta que ¬†tot es prepara en col¬∑laboraci√≥ amb el cuiner.¬†No s√© als altres, per√≤¬†als cursos que imparteix Xesco Bueno¬†no hi ha ning√ļ que no participi en algun dels plats , ni que sigui pelant una patata.

Sabores.jpg

Alguns moments del curs | Olletadeverdures.cat

Despr√©s d‚Äôuna petita introducci√≥ per explicar el qu√® far√≠em, que no nom√©s d’escoltar viu el blocaire, en Xesco va repartir feina per a tothom: uns feien maionesa de mostassa, ¬†els altres picaven carquinyolis, fregien pasta deixada assecar o farcien¬†sandvitxos¬†de foie i poma. El qu√® ¬†ens va tocar fer a Massitet i a mi va ser¬†tallar els esp√†rrecs, pelar una miqueta la base i bullir-los.¬† No s√© com s‚Äôho va fer, per√≤ tot i ser al voltant de 15 persones, ni vam treballar massa, ni vam esperar massa, ni vam escoltar massa explicacions sobre els plats… No s√© si m‚Äôentendreu, per√≤ √©s com si tots hagu√©ssim parlat abans qu√® s‚Äôhavia de fer, tot flu√Įa com si ho hagu√©ssim fet tota la vida. Dic jo que aix√≤ √©s m√®rit del xef, no?

Quines van ser les tapes?

I si amb la preparació no n’havíem tingut prou, encara ens faltava seure al voltant de la taula, xerrar amb uns i altres i degustar les meravelles que acabàvem de preparar:

Espàrrecs amb maionesa. Els espàrrecs només estaven escaldats, just per donar-los una textura cruixent, però la gràcia del plat és la maionesa, que duia un punt de mostassa que la feia ben interessant.

Sandvitx de poma i foie micuit. M’hagués menjat la pasta fullada sola, pintada amb sucre i canyella! Aquest va ser un dels triomfadors de la nit i crec que aquests nadals estarà present en més d’una casa. En la dels Olletos, segur! ;-)

DSC_0224.JPG

Guaita què bonics i saborosos! | Olletadeverdures.cat

De la terra. √Čs una amanida per jugar amb el sentits de la vista i del gust i no √©s gens dif√≠cil de preparar. Es necessiten ingredients cruixents com galeta, s√®sam carquinyolis, quicos,… i germinats per simular l‚Äôherba.

Pasta inflada. √Čs un aperitiu super divertit: es bull la pasta molt, molt, molt, fins que es passi i es deixa assecar a la cuina. Quan es vol fer servir es fregeix (ha de ser amb l‚Äôoli ben calent i un cop r√†pid) i ja ho tenim.

Caputxino de bolets. No tinc paraules, gent! √Čs bon√≠ssim¬† i a m√©s la presentaci√≥ em va arribar al cor. Us informem de l‚Äôelaboraci√≥ en un proper post… No es bo donar tanta informaci√≥ junta. :-p

DSC_0247.JPG

No sembla ben bé un cafè? | Olletadeverdures.cat

Quallada de foie. Què més us haig de dir si a més duia peres trufades al damunt? Una delícia!

Agraeixo molt a tothom qui estava per all√† que em fessin passar una estona tan agradable. Per√≤ sobretot a en Xesco, que trobo que √©s una persona que en sap molt per√≤, sobretot, que sap com transmetre-ho de manera divertida i engrescadora. S√© que no √©s f√†cil! Ho dic amb coneixement de causa, qua de tant en tant tamb√© tinc uns quants energ√ļmens al davant… :-)

Si voleu m√©s informaci√≥ sobre la trobada, podeu llegir els posts de la¬†Sara Maria, en¬†Manel, l’Anna, la¬†Si√≥n, o la Margot.

Kissumenja

Fricandó de rap amb rossinyols i vainilla

dimecres, 27/07/2011

Aquesta recepta, de nom sumptu√≥s i sabor no pas menys lux√≥s, √©s la que un servidor de vost√®s va haver de fer a la trobada que un grup de blocaires vam fer a casa Xesco Bueno i sobre el qual podeu llegir aqu√≠ (o al post de sota: feu un scroll amb el ratol√≠, dropos! :-P ). Efectivament, la recepta que necessita el fam√≥s litre de brou fosc de vedella… :-)

√Čs un plat realment original, tant per la t√®cnica de cocci√≥ (quants fricand√≥s de peix heu menjat? Nosaltres √©s el primer…) com pels ingredients (la va√≠nilla li d√≥na un toc ben sofisticat, tu…). Un mar i muntanya ben creatiu; i, alhora,¬†ben catal√†, ben de la terra. I ben senzill, malgrat el nom. Aqui van recepta i¬† ingredients per sis persones:

  • Una cua de rap de 2’5 quilos (aprox).
  • 400 grams de rossinyols
  • 1 litre de fons fosc de vedella (aqu√≠ teniu una recepta,¬†gaireb√© la mateixa que em va donar Xesco)
  • Pa fregit, all fregit, xocolata, julivert, safr√†, oli d’oliva verge extra i 1 beina de va√Įnilla per fer la picada.

Agafem la cua de rap, li treiem l’espina i la fem a¬†talls¬†d’uns 60 grams aproximadament (cada raci√≥ en tindr√† dos, ¬†d’aquests). Els reservem. Agafem les espines del rap i les bollim amb el fons fosc de vedella durant quinze minuts. Colem el suc resultant i el reduim a la meitat en una cassola – la mateixa on farem el frincad√≥. Mentre, netejem els rossinyols i en pelem els peus, fins que es vegi¬†la carn blanca. Els saltem, per√≤ per fer-ho, no posarem l’oli a la paella, sin√≥ que el posarem als bolets i els deixarem com pintats per una fina pel¬∑l√≠cula d’oli. Foc fort i que agafin color. Llavors, cap a la cossola.¬†

IMG_0042.jpg

Els bolets i l'aroma de la vainilla asseguren una entrada triomfal a taula... | Foto: La taula d'en Bernat

Ara¬†ve el moment de fer la picada i, un cop enllestida, afegir-la a la cassola. Ho provem de sal i si cal rectifiquem. Ara ja ens posem amb el rap: el marcarem a foc molt fort en una paella amb¬†una mica d’oli. A banda, amb el peix¬†farem com amb els bolets:¬†l’untarem amb una mica d’oli.¬†El rap no s’ha de coure, sin√≥ que m√©s aviat ha d’agafar un¬†bonic color torrar per fora.¬†Quan el tingui, l’afegim a la cassola¬†i ho deixem¬†infusionar tot una estona al foc molt¬†baix.¬†

√Čs un plat sensacional, de veritat. No √©s perqu√® el fes jo, sin√≥ perqu√® es una combinaci√≥ molt encertada. Sobretot, pel nosecomexplicarvosho que posa la vainilla. No pot competir, certament, amb l’arr√≤s Shrek que tamb√© es¬†va servir aquell dia. Per√≤ a casa nostra el posarem a taula m√©s de dos dies quan vinguin convidats: f√†cil i r√†pid per√≤ efectista. D’aquelles receptes ¬†que et permeten fer-te passar per un bon cuiner… ;-)

Per maridar-lo vam portar un Chardonnay fermentat en barrica d’Albet i Noya. Un blanc amb una mica de cos per¬† a que pugui aguantar els fons fosc i la cosa terrosa dels bolets; per√≤ que al mateix temps no es baralli amb el peix.¬†Correcte, va soportar el plat i va fer el seu paper.

Salut!

Coses que passen quan un xef et convida a sopar

dimecres, 27/07/2011

Sempre que ens conviden a sopar a algun lloc, m’agrada de fer la mateixa pregunta: “Qu√® vols que portem?”. La resposta m√©s habitual sol ser un (gaireb√©) escandalitzat “reeeeeeeeeeees!!! Que¬†us convidem nosaltres!!”. De tota manera, despr√©s d’una mica de conversa i d’un parell de preguntes acabem pactant alguna cosa tipus “una ampolleta de vi”, “un cava que us agradi”, “alguna coseta per acompanyar el caf√©”. √Čs, a fi de comptes, una norma b√†sica de cortesia que tothom que conec aplica.

Aix√≤ passa a les cases normals. Hi ha llocs, en canvi, on et demanen que portis coses ben… curioses. El passat dimecres vam anar convidats a sopar a casa de Xesco Bueno, blocaire de Gastromimix i xef de Ca l’Esteve, i la resposta a la pregunta va ser ben rareta: “Un litre de brou fosc de vedella”. S√≠, estimats, ens conviden a sopar i ens demanen que portem un t√ļper amb un litre de brou!! B√©, tamb√©una ampolleta de vi . Per√≤, un t√ļper amb brou? Us havia passat mai? A nosaltres, tampoc. Per√≤ √©s que el sopar que vam fer (literalment) a casa Xesco va ser ven diferent. √önic.

All Together Showcooking Live Performance
Aquest era el nom, entre oficial i catxondo, de la¬†trobada en q√ľesti√≥. Com podeu deduir pel nom, la cosa no era un sopar normal. En un acte de generositat (no ho puc definir d’altra manera) enorme, Xesco ens va convidar a cinc gastroblocaires a cuinar, a casa seva i sota el seu mestratge, els plats d’un sopar de festa grossa que despr√©s ens menjar√≠em tots junts . Els afortunats (tampoc se m’acut cap alta manera de qualificar-ho) vam ser Starbase de Decuina.net; Manel de Cuinar √©s gener√≥s; Anna de La Taula d’en Bernat i servidors de vost√®s.


 
La idea era engrescadora abans de fer-la i va ser una aut√®ntica festa mentre la feiem. Tots teniem un plat assignat que hav√≠em de fer amb l’ajut de Xesco. Aix√≤ es va convertir en una classe particular de cuina; en un aut√®ntic m√†ster personalitzat. Starbase √©s el rei de la cuina del¬†llam√†ntol. Manel ha afegit un nou plat d’arr√≤s (incre√Įble! el millor de la nit!) a la seva complet√≠ssima col¬∑lecci√≥. Jo ja em s√© tots els detalls de com fer un fricand√≥ de rap amb rossinyols i brou fosc de vedella. Kissumenja √©s una entesa en entrants de cuina creativa. I Anna ja t√© totes les claus per fer un coulant de xocolata perfecte.

La colla dels patuts (aka pelotón de los torpes)
El dia va ser complet, full-equip. Vam comen√ßar a les set visitant l’hort de Ca l’Esteve i (ojo al dato, que deia el poeta!) recol¬∑lectant alguns dels ingredients que far√≠em servir. D’all√†, cap a la cuina de ca Xesco i Maria. Tot estava ja a punt: els ingredients ordenats i llestos per comen√ßar; i l’espai dividit en √†rees de treball per a cadasc√ļ. Tothom tenia la seva recepta i, en uns vidres de la cuina, els passos ordenats per no deixar-se res i fer-ho tot com calia. I al mig, guiant al f√†cilment qualificable com a pelot√≥n de los torpes, el mestre Xesco explicant, aconsellant. Fascinant.

DSC_0923.JPG

"Emplatant" la crispipaella. Espectacular a la vista i encertat el gust! | Olletadeverdures.cat

Est√†vem m√©s concentrats que una pastilla de¬†brou Starlux. Nom√©s se sentien preguntes per al Xesco i silencis concentrats. Sobretot al principi,¬†quan una certa tensi√≥ es podia percebre f√†cilment. Un p√®l de nervis i d’inseguretat jo els declaro, senyores i senyors. Alerta, eh! Com podeu veure a la minuta, est√†vem fent plats d’altra cuina que mai abans hav√≠em preparat i amb un senyor xef vigilant el cotarro. Nosaltes, que a casa s√≥m els reis de la cuina!! ;-) Vam apendre un munt de coses mentre ens ho pas√†vem b√© i ens (pre)dispos√†vem a¬†gaudir d’un sopar d’aquells que saps que acabar√†s recordant amb un somriure content.

DSC_0898.JPG

Sopa de tomàquet i llamàntol. Una combinació guanyadora! | Olletadeverdures.cat

Hi ha pocs moments relacionats amb la cuina que puguin competir amb aquest curs de cuina – sopar -trobada d’amics. Com diu el mestre Manel, √©s una experi√®ncia √ļnica. Normalment, la satisfacci√≥ a la cuina sol ser m√©s aviat solit√†ria, com a molt en parella. Normalment et baralles amb un men√ļ complet, mentre que aquest cop et concentres en un sol plat. Despr√©s eres tu el qui pateixes per veure que pensen els altres dels teus plats, mentre que aqu√≠ tothom √©s corresponsable. Aprens molt fent el teu plat i aprens molt preguntant i mirant als altres. Coses que passen quan un xef et convida a sopar, vaja.

Un √†pat digne de restaurant d’alta cuina (creativa)
Els plats eren tots realment bons i espectaculars. Aix√≤, sense ser excessivament dif√≠cils de fer a casa tret d’alguns dels entrants, on Xesco va donar sortida a la seva crativitat i capacitat t√®cnica. Simplement grans. Va triomfar per vistositat (aparositat?!) el crispiarr√≤s de paella (arr√≤s inflat casol√† amb suc de paella), per√≤ a nosaltres ens va agradar molt tamb√© el Salpic√≥n, que amb crema de p√®sols i gelatina de moluscos tenia poc a veure amb el cl√†ssic i ja un p√®l casp√≥s… ;-)

IMG_1896.JPG

El guanyador indiscutible de la nit: arròs "Shrek" amb gambes. Oh! | Olletadeverdures.cat

Dels plats principals, en farem m√©s d’un quan tinguem convidats i volguem quedar b√©, sobretot l’arr√≤s verd de gambes -aut√©ntica estrella de la nit (Manel, penja la receptaaaaaaaaaaaaaa!!!! :-) ). No es queden curts ni la sopa de tom√†quet i llamtantol (recepta aqu√≠); ni el fricand√≥ de rap -un mar i muntanya sofisticat i sorprenent (la recepta, aqu√≠). I el coulant, un cl√†ssic d’√®xit garantit (aqu√≠ la recepta).

Tot¬†aix√≤ va¬†esdevenir¬†gr√†cies a Xesco, que est√† ben clar que √©s un paio disposat a compartir a tort i a dret tot el qu√® sap i tot el que t√©. Fins i tot, la seva casa i la seva familia, amb la Maria al capdavant (gr√†cies per la paci√®ncia, Maria!).¬†Com es pot al t√≠tol del post que Starbase dedica a la trobada,¬†hi ha vegades en qu√® un sent la necessitat de preguntar-se d’on li ve tanta sort. Doncs aix√≤: agra√Įts de tot cor, Xesco!

I per acabar de fer-ho encara m√©s preci√≥s, el mestre Manel ens va obsequiar a tots amb un llibre gastron√≤mic. En el nostre cas, Ferran Adri√†: el mag d’el Bulli. Molt encertat quan tot just falten un parell de dies i especialment addient quan Massitet comen√ßa les vacances i estva fent la llista de lectures estiuenques. Doncs all√≤ que deiem de la sort i de les coses que passen quan un xef et convida a casa seva a sopar…

Salut!