Arxiu de la categoria ‘Tapes, pintxos i platillos’

Llangostí Tapa Tour Vinaròs 2010: a per ells!!

diumenge, 29/08/2010

Els darrers anys, tinc la sensació que el meu poble està que no para amb activitats gastronòmiques. Enguany, la gent del Patronat Muncipal de Turisme han posat en marxa una iniciativa que permet conèixer els restaurants de Vinaròs, menjar llagostins del poble a un preu més que assequible i, damunt, votar i triar quin cuiner s’ho ha currat més…

Llangostí Tapa Tour Vinaròs 2010
Amb aquest nom una mica catxondo, i amb el groc i negre com a color corporatiu imitant la volta ciclista francesa, s’ha posat en marxa un concurs en el qual participen nou dels restaurants que formen part de Vinaròs Gastronòmic. Es tracta d’un concurs en el qual els nou restaurants participants ofereixen una tapa basada en el llangostí i una copa de vi per cinc euros. Està associat al Concurs Nacional de Cuina aplicada al llangostí, on es solen presentar (i guanyar…) restaurants de fora del poble.

DSC_0189.JPG

La tapa d'El Bergantin, ben bona! | Foto: Olletadeverdures.cat

Sí, sí: per cinc euros! En aquest document PDF podreu trobar els participants i les tapes que presenten a concurs. Els comensals que hagin menjat pel cap baix sis tapes podran votar per la millor i participar en un sorteig que té com a premi un sopar per a dues persones a qualsevol restaurant del club Vinaròs Gastronòmic. No em direu que no és una bona manera de conèixer els estupendos llagostins del poble. A per eeeeeeeeeeeeeeeeeeells!!! ;-)

Les dues primeres: El Bergantín i el Mesón de la Mera
Fa uns dies vam baixar a Vinaròs i vam aprofitar per fer un parell de visites. La primera, a un imprescindible de la nostra agenda gastronómica local: El Bergantín. Es prsenten a concurs amb “Pasta de full de llangostins, ceba confitada i emulsió de taronja”. Ració generosa que permet repetir una tapa força aconseguida, amb el gust del llagosti una mica camuflat per la resta d’ingredients, però ben agradable de menjar. Bona, ben bona.

DSC_0194.JPG

Solla -Cru, la tapa d'El Mesón de la mera | Foto: Olletadeverdures.cat

L’altra tapa és d’un restaurant que mai havíem visitat i que, francament, ara ens penedim. El Mesón de la Mera ha preparat una tapa molt sofisticada sota el nom Solla-Cru, que entre parèntesi ens expliquen que són unes “Sopes rossejades i carpaccio de llagostins amb un cruixent de llangostins”. Doncs això: llangostí. Res més. Un sabor pur, net i marcat de llangostí, de marisc, de glop de mar. El joc està en les textures, més toves, més cruixents, més humides, més seques. Ens vam quedar impressionats, de veritat.

Els amics de Gastronomia&Cia ja les han provades totes i en aquest enllaç trobareu els comentaris de gairebé totes. Si no sabeu que fer algun cap de setmana fins al 21 de setembre, ja ho sabeu: agafeu la bicicleta i veniu a recórrer el tour de restaurants de Vinaròs. A la vista teniu dues bones raons… Una manera curiosa i ben gormanda de conèixer el poble i la seva cuina. Sereu benvinguts, no ho dubteu!

Salut!

Massitet

Publicat a On hem menjat, Restaurants, Tapes, pintxos i platillos | 7 comentaris »

Quimet i Quimet

dimarts , 12/05/2009

Remenant fotos a l’ordinador, m’he trobat aquesta d’un dels diversos cops que hem tingut la sort d’anar a fer un mos al mític Quimet i Quimet, al Poblesec de Barcelona. Sempre l’he trobada una foto bonica: els pintxos en primer terme, les copes de cervesa Pilsner Urkell de barril en segon pla, la iluminació càlida del local… Trobar-la sense buscar-la m’ha inspirat, i m’he posat a escriure el post pendent que sempre hem volgut fer de la bodega en qüestió i que sempre acabava darrera d’alguna altra entrada nova… 

Un clàssic barceloní
Si sou lectors habituals nostres, ja sabeu que Quimet i Quimet ens agrada molt: el tenim destacat a la nostra pàgina de llocs preferits on anar a fer tapes, pintxos i platillos. I si no sou seguidors de la nostra olleta, dons és probable que també la conegueu, perquè és una de les tabernes clàssiques de Barcelona i lloc de peregrinatge dels gourmets barcelonins, catalans i de tota la península.

DSC_0062Situada al mateix carrer on va nàixer el noi del Poblesec, és un local amb història; una de les antigues bodegues de barri que encara queden operatives a Barcelona. I regentada encara per la mateixa familia. El propi local ja mereix una visita per si sol, amb les dècades que porta a l’esquena i les parets fins a dalt de productes abellidors que podeu comprar.

És famosa per moltes coses. Però  sobretot ho és per  la selecció de conserves de gamma alta que hi podeu trobar;  per les quatre cerveses que surten dels seu brolladors i la pròpia de la casa que es van fer a Bèlgica; pel platillo de formatge, pel surtidor de vermut Yzaguirre que ja justifica una visita, pels assortits que podeu fer al vostre gust ; i també pels pintxos que han servit d’excusa per a aquest post…

DSC_0065Els pintxo que veieu en primer pla és el nostre preferit: el de cecina de Burgos amb parmesà i crema de balsàmic. El que està al darrera, pobre, ha acabat eclipsat darrera del nostre estimat: mesos després d’haver-lo menjat, sóc incapaç de recordar de què estava fet. No és l’altre nostre preferit, el de crema de formatge, llom de salmó fumat i mel. Dues meravelles que solem demanar quan anem. Per ells mateixos ja compensen el fet d’haver de menjar de peu i de córrer a pillar posicions a les mini taules o la barra correguda que rodeja tot el local. En hora punta, fins i tot és probable que acabeu menjant al carrer, literalment.

En cas de no saber què menjar, no dubteu en demanar consell als germans  que us atendran, encantadors i disposats a facilitar una tria que es pot fer complicada entre tanta delicia.

Massitet

Etiquetes: , , , ,
Publicat a Comerços, On hem menjat, Tapes, pintxos i platillos | 20 comentaris »

La 'torraeta' de Cabanes

diumenge, 8/02/2009

Anxoves, allioli, pebre vermell. Aquesta combinació és un dels records gastronomics més reiteratius que tinc de la meva infantesa. El que em crida l’atenció, però, és que aquest combinació la devia menjar, de petit, un parell de cops. Un parell d’estius, per ser més precisos. Prou com per a quedar-se clavada a la memòria gustativa…

La torraeta (torrada) de Cabanes
Cabanes és un petit poble (no arriba als 3000 habitants) de la comarca castellonenca de la Plana Alta. En aquest poble, el meus pares conservaven uns vells amics de la familia, que havien viscut a la casa que hi ha jut davant del forn. Des de sempre havíem mantingut contacte i a l’estiu, quan erem petits, la meva germana i jo hi anàvem a passar algunes setmanes. El darrer any que hi vaig anar, per a que us feu una idea, devia tenir uns 10 o 11 anys.

torrada_cabanes

Doncs bé, en alguna d’aquestes estades vaig provar una torrada que portava els tres elements tan racordats. Els fills d’aquests amics de la familia, amics de la familia al seu torn, van regentar durant uns anys una tasca, una mena de taberna on servien algunes coses de menjar, entre les quals la que jo anomeno “la torraeta de Cabanes”. L’elaboració no podia ser més senzilla: agafeu una llesca de bon pa i el torreu lleguregament, tot just que comenci a cruixir. Llavors, la pinteu ben pintada del vostre allioli preferit, hi poseu unes anxoves en oli de confiança i ho acabeu espolsant una mica de pebre vermell dolç (jo sóc un gran fan del de la Vera) i ho poseu a gratinar uns minuts. No massa, que l’anxova no es torri  i faci un gust massa fort. Tot just que l’allioli comenci a posar-se nerviós fent una mica de bombolletes.

Un bon vas de vi negre, mediterrani, potent, un pèl astringent. Ja no cal res més…

Massitet

Etiquetes: , , ,
Publicat a Cuina popular, Manllevades, Peixos i mariscs, Receptes, Tapes, pintxos i platillos | 15 comentaris »

"Una de bravas y dos cañitas"

dilluns, 18/08/2008

“Allà donde fueres, haz lo que vieres”. Aquesta mostra de saber popular castellà és una de les oracions que tinc més presents quan anem de viatge algún lloc, sigue més o menys exòtic. En termes gastronòmics, i practicant una mica de terrorisme parafresajador, també l’aplico sota el format “allá donde fueres, come lo que vieres”… O sigui, buscar aquell producte o plat de la cuina de la zona que sigui més interessant o ens cride més l’atenció. Però clar, quan vas a ciutats tan cosmopolites com Madrid, això del vieres pot ser una mica perillós. Es com si un turista anés pel carrer Verdi de Barcelona i, aplicant la dita, mengés libanès. Home, si que ho vieres, però no és pas (encara?) cuina catalana, el falafel…

Així que, quan vam anar cap a Madrid, ens vam documentar una mica i vam arribar a la conclusió que no podíem sortir d’allà sense provar unes patates braves: hi ha un cert consens sobre l’origen madrileny del plat. De fet, ja ho havia pensat molt abans de saber que ànavem a la capital del reino: quan vaig llegir aquest post del Ligasalsas, referent gastronòmic ineludible si vas a Madrid, vaig veure clar que una de les grans aportacions de la capital espanyola a la cuina mundial eren les patates braves.

Bar “Las Bravas”
On havíem d’anar a menjar les braves en una ciutat que li agrada dir que les ha inventades? Com que jo sóc de fer cas a les persones que he convertit en un referent, vam acudir de nou a Ligasalsas per veure que recomenava, amb el seu estil subtil, el bar Decomar i el bar Las Bravas. Com que el traç fi i precís del mestre ens va indicar suaument aquest darrer, allà que hi vam fer cap. Per sospresa nostra, ens vam trobar que el bar havia patentat una recepta de la salsa brava, essència del plat descomptada la patata. Era evident que havíem encertat…

Encara que ja ho sabíem gràcies al nostre referent, no deixa de ser impactant comprovar que, efectivament, les patates braves a Madrid no porten allioli. Solament es fan amb la famosa salsa brava (Ligasalsas ofereix un curset claríssim sobre què és i que no és aquesta taca taronja…). Ho sigui, que en les patates braves també hi ha fet diferencial. Un parell de fet: ens va semblar que a Madrid la patata està tallada més grossa, amb més massa, i cuita de manera que quedi mantecosa.

No ens van acabar de convèncer (coses del xoc cultural?), tot i que va ser força gratificant entrar allà i poder fer el crit de guerra del tapeig madrileny: “Una de bravas y dos cañitas”.

Massitet

Etiquetes: , , ,
Publicat a Cuina popular, On hem menjat, Tapes, pintxos i platillos | Deixa-hi un comentari »

Dinar a Vinaròs un dia d'examen

diumenge, 15/06/2008

El mes de juny de cada any a Vinaròs es fan proves de la Junta Qualificadora de coneixements del Valencià. Això, dit així, certament no té cap relació amb la cuina ni amb la gastronomia. Però quan es sap que centenars de catalans principatins acudeixen al poble a fer les proves la cosa canvia de carís. Resulta que la genial i popular Generalitat valenciana no reconeix els títols de català expedits per la catalana. Però la del Principat, en canvi, sí que reconeix els atorgats per la valenciana. Per tant, els catalans que vulguin tenir un títol vàlid als dos territoris han de venir al País València. I Vinaròs és el poble més proper al Principat on es fan examen. Per tant, el poble s’omple de principatins que volen examinar-se… i dinar! Les proves són al matí o a la tarda, amb la qual cosa d’una manera o d’altra molts opten per dinar al poble. Si sou dels alumnes que veniu a Vinaròs, aquest post està pensat per recomenar-vos uns quants llocs on poder menjar.

Tapetes i/o dinaret informal
Si voleu un dinaret informal a base de tapetes, les opcions que teniu són nombroses. Sobretot si busqeu peix i marisc de la zona, el producte estrella del tapeig clàssic (i tòpic?) de Vinaròs.  El Bar Folet i el Bar Puerto estan a la zona portuaria i treballen producte de molt bona qualitat, cuinat de manera senzilla (planxa, fregit, bollit) però ben bona i a preus moderats (sobretot si veniu de Barcelona!). Molt a prop d’aquests dos, que estan paret amb paret, està Casa Lina amb la mateixa oferta. Són tots locals populars, sense pretensions i amb allò que es coneix amb el nom de tracte familiar. Uns bons musclos, un polp, unes navajes, unes almejes, xipironets menjats a les terrasses amb vistes al mar si fa bó i pareixereu uns vinarossencs autèntics!

Si busqueu alguna coseta més que només productes del mar, també hi ha opcions. D’entrada, recomenaria el Bar Nou, al mig del poble i un dels nostre preferits: gairebé no fallem mai quan anem al poble. Podeu trobar una referència sobre que hi ha a la nostra secció de Tapes, pintxos i platillos. A la zona del passeig jo us recomaria el Cop de Mar, que s’autoanomena taller de tapes i aporta alguna cosa més que producte de mar: diverses amanides divertides i originals, tapes clàssiques i d’altres més atrevides. En aquests locals a hi ha una mica més de sofisticació i trobareu un tracte més professional (per entendre’ns…). 

Si voleu un entrepà interessant no deixeu d’anar al Matuca: entrepans acabats de fer amb nom originals i combinacions de les més clàssiques a les atrevides. Si ja busqueu alguna cosa menys nostrada, rotllo pizza, la més fàcil de trobar i amb bona fama és la Mistral, al passeig. Si us interessa la botiga – degustació gourmet del poble (llegiu això i això altre), aleshores heu d’anar a la Bodegueta, molt a prop de l’Ajuntament. Tret d’aquest darrer (per raons òbvies), podeu dinar per 20€ com a molt.

Una bona taula? Restaurant, peix i/o arròs 
Si ja sou de seure amb calma per entaular-vos, aleshores teniu diverses ofertes també concentrades al passeig marítim. En tot cas, ja us aviso ara: a Vinaròs és dificil trobar un lloc de certa qualitat i que no t’ofereixi marisc, peix i arròs. Jo no me cansaré mai de recomenar La Isla, del qual trobareu aquí més informació. Al mig del poble hi ha Casa Pocho, del qual sempre trobareu bones referències, entre les quals la meva: el seu producte és excel·lent i tenen plats com el polp amb ceba que posen la pell de gallina.  I a la zona del port, però ja cap a les drassanes, hi ha El Bergantín, amb prestigi guanyat amb els arrossos i un bon producte del mar. Davant d’aquest teniu La Taverna, amb vistes al port i un bon lloc per fer el café després de dinar o la primera copa després de sopar

Al mateix passeig hi ha restaurants amb força renom, com el Vinya d’Alòs o El Faro (aquest també és famós per la factura…), encara que jo no els conec personalment perque no em fa falta ;-) .  En tots aquests restaurants trobareu bon peix, bon marisc i bon tracte, a més de preus força raonables pel que fa a la qualitat preu. N’hi ha de més elevats (El Faro, en menys mesura Casa Pocho) i de preus més ajustats (La Isla té una relació qualitat preu brutal!).

En tot cas, teniu present que a on es fan les proves està fora del poble i a prop solament podreu dinar al bar de l’Hospital Comarcal. Vosaltres mateixos, però jo no hi aniria: per la mala qualitat del menjar i pel mal tracte. Esteu avisats… I d’altra banda, si aneu cap al port o el passeig marítim, tingueu que està en obres i hi ha parts tallades al trànsit.

En fi, ja veieu que hi podeu trobar per Vinaròs. Si us dineu alguna coseta en aquests llocs, ja em direu el què. Val?

Massitet

Publicat a Restaurants, Tapes, pintxos i platillos | 1 comentari »

Daltabaix a Tapes, pintxos i platillos

dimecres, 9/04/2008

El Dimecres de Glòria que vam viure a mitjans de la Setmana Santa ha tingut conseqüències que encara es fan notar ara. Tant ens va agradar Quimet i Quimet , que ha provocat un daltabaix a la secció Tapes, Pintxos i platillos: ha entrat directe com un supositori (expressió d’un enyorat professor de català que va tenir Massitet a l’escola) a les posicions més altes i ha enviat a fer punyetes (expressió de Massitet, sense cap part poètica…) a l’Astelena de Donosti, que cau de la llista per deixar-li lloc.

Per tant, canvis a les recomenacions quan no fa ni una parell de mesos que la llista va pel món…

Massitet i kisumenja

Publicat a On hem menjat, Tapes, pintxos i platillos | 2 comentaris »

Dimecres de Glòria

divendres, 4/04/2008

Entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, la passada Setmana Santa vam viure el nostre particular Dimecres de Glòria. Si, ja sé que no hi ha cap dia amb aquest nom a la Setmana Santa, però a partir d’ara nosaltres mirarem de celebrar-lo cada any : per això som uns pagans descreguts i podem crear un calendari litúrgic propi!La liturgia és tan simple com gloriós el resultat: dinar al Pinotxo de la Boqueria, fer un vol pel Mercat i tot passenjat fer cap al Poble Sec per fer el vermut al Quimet i Quimet i sopar al Rosal 34. Glòria, glòria, aleeluuuuuuúúúuuuya!! Glòria, glòria, aleeluuuuuuúúúúúuuuya! Glòria, glòria, aleeluuuuuuuuúúúúya!!!

Dinar al Pinotxo: un clàssic en forma

Dinar al Pinotxo és una experiència que a mi m’agrada viure de tant en tant. És veritat que Pinotxo perd efectivitat emocional quan el veus actuar per tercera vegada; ja no dic res de la desena. Diuen alguns més experimentats que la seva cuina ha perdut potència i autenticitat. Però nosaltres continuem considerant el pack actuació pinotxil- ambient del mercat- oferta gastrònomica una experiència digna de ser viscuda i reviscuda de tant en tant. Fins i tot ja tenim els nostres clàssics, alguns postejats fa ben poc: cigrons amb botifarra, mongetes del ganxet amb xipirons, i costelletes de xai arrebossades. Molt bé totes tres, eh? El darrer cop vam provar les croquetes de pernil i eren força correctes; i el peix petitó fregit (alló tan menut era il·legal, segur!) estava exquisit. En fi, inamovible del top 13 de Tapes, pintxos i platillos.

Vermutillo improvisat al Quimet i Quimet: la revelació feta pintxo!
Passejant, passejant vam fer cap al Poble Sec, on teniem taula reservada per un de dotze al Rosal 34: resulta que els pares de kisumenja anaven a veure Mamma Mia!! i els volíem dur a sopar allà. Per això vam sopar tan tard. Per fer una estona de temps, Massitet li va proposar a kisumeja, com qui no vol la cosa, d’anar al Quimet i Quimet. N’havíem sentit a parlar, però no hi havia anat mai. Així que aquesta era l’excusa perfecta… Oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooh!!!! Quina ocurrència més bona que va tenir Massitet (i no és pas perquè ho estic escrivint jo mateix, aixó!). Quin descobriment! Amb kisuemnaj ja hem decidit que hi hem de tornar, però per sopar: volem provar més pintxos!! En tenen més de cent i te’ls fan al moment, just als teus morros! El de ventresca de tonyina amb pebrot del piquillo era brutal, el de salmó amb vinagreta de mel més que correcte… però el de cecina amb crema de balsàmic és per llançar coets!!! Em va posar la pell de gallina!!! No sé, pot ser anar sense tenir-ho previst va fer que anéssim sense expectatives i això va fer que raccionéssim amb més entusiasme davant un molt bon producte. Vam sortir impressionats. Ha entrat en plan estrella al nostre Top…

Sopar al Rosal 34: I el miracle tingué lloc
Per acabar el Dimecres de Glòria, vam anar a fer allò que havíem vingut a fer al Poble Sec: sopar al Rosal 34. Al final hi vam anar més tard, a dos de dotze, perquè es veu que la Nina no la feien callar ni sota de l’aigua. Vam trucar per avisar i ens van dir que no ens podrien fer gaire cosa de cuina, perquè la tancaven justament a eixa hora. Aquí, just aquí, és on comença a construir-se el mite en què s’ha convertit el Rosal 34 a casa nostra.

Al cap de sala, Òscar Adelantado, li vam donar una consigna: cosetes per compartir que no donessin gaire feina, que erem conscients de l’hora que era i no els volíem complicar la vida més del que ja ho estàvem fent. Per major glòria nostra, vam tenir la sort que no ens va fotre ni cas. Va començar el sopar: unes molt bones anxoves amb oli amb un bon pa amb tomàquet; el micuit casolà amb confitura de figues i torradetes. Molt bé: sopar fred com ens havien dit i amb bon producte. I llavors comença el festival: tartar de tonyina (no se us ocurreixi no demanar-lo!), patates braves en escuma (genials), calçots arrebosats amb romesco (mooolt suauuuuuuuu) i… “un regal del xef”, ens va dir en Òscar: les primeres múrgules de la temporada guisades amb fetge gras!!! Oooooooooooohhhhhhhhhhhhhhh!!!

Quan el vam anar a felicitar-lo pel sopar i donar-li les gràcies per cuinar allò per nosaltres a aquelles hores, en Josep Nicolau ens va dir que havia volgut ser deferent amb nosaltres, ja que havíem trucat per dir que anàvem més tard i a sobre vam demanar coses senzilles per no complicar-li la nit. I el cap de sala, amb solament nosaltres al local, tractant-nos amb una exquisidesa i una dolçor poques vegades vistes… Però si li havíem girat la nit, per no dir una cosa més dura! Amb gent així al darrere d’un lloc que treballa tan bé, com no ha de ser un dels nostre preferits! Aixó sí que seria pecat: no recomenar un lloc com el Rosal 34!

Ja veieu, com no es qualificar de gloriós un dia així? Si algú s’apunta, us proposem crear junts un nova religió que ens obligui cada dimecres a celebrar la glòria de la cuina barcelonina. Anirem directes al cel! ;-)

Massitet i kisumenja

P.S.: Aquest post l‘hem fet sense fotos perque el gruix del Dimecres de Glòria va ser improvista i vam anar pel món sense càmera. Si voleu veure fotos d’una altra estada que vam fer al Rosal, punxeu aquí. No patiu, que farem un post per cada lloc amb fotos la propera vegada que tornem. Aixó del bloc pot arribar a ser genial: et permet fabricar-te esxcuses per anar a menjar pel món!!!

Publicat a On hem menjat, Tapes, pintxos i platillos | 4 comentaris »

Paral·lejant Lurka

dimecres, 2/04/2008

Que el bloc de Lurka és un dels meus referents és com redundant: solament cal anar a l’apartat Blocs de referència per veure que hi apareix. O veure que li he donat un premi el primer cop que n’he tingut l’oportunitat. Ara bé, el que no em podia imaginar és que Lurka i un servidor teníem vides paral·leles a la cuina. Això ho vaig descobrir el desembre passat, quan Lurka va penjar un post el dia 8 amb una recepta que combinava llenties i mollejas d’ànec i un altre el dia 25 amb la recepta dels cigrons que Pinotxo serveix al seu bar de la Boqueria. Dos receptes que jo havia estat preparant aquelles mateixes setmanes i que volia penjar al bloc. Què fort, no? Per això aquest post es diu paral·lejant Lurka, o sigui, anant en paral·lel amb la Lurka. Aquí teniu el meu punt de vista sobre les mateixes receptes…

Primera paral·lela: una recepta amb ànec i llenties
timbal_llenties.jpg La primera recepta que vam fer en paral·lel va ser una barreja de llenties i ànec confitat. Els ingredients, per a dues persones, no poden ser més fàcils de trobar i la recepta és molt senzilla de fer. Agafem una cuixa d’ànec confitada (les meves preferides són les d’Impèria) i l’escalfem al bany maria per a que es desfaci el greix que l’envolcalla i la conserva. Quan el greix és líquid, el treiem de la bosa i el passem a la cassola on ho courem tot. En aquest greix sofregirem una ceba i, quan ja estigui força cuita hi tirem uns 400 grams de llenties cuites. Ho barregem ben barrejat i llavors hi afegim la carn de la cuixa d’ànec confitada que haurem desmollat. Nosaltres l’hem desmollada perquè hem fet el timbal que veieu a la foto. Si sou de molt mengar, només cal que poseu dues cuixes d’ànec en comptes d’una. Llavors és un plat únic per un dinar ben potent.

Segona paral·lela: els (genials) cigrons de Pinotxo
cigrons_pinotxo.jpg Els cigrons de Pinotxo de la Boqueria els vaig menjar per primera vegada fa ja mitja dotzena d’anys i des de llavors els he anat fent amb força regularitat. Sobretot, després de comprar el llibre on surten fins a dues receptes de cigrons. La que jo us passo és una versió lliure de la recepta, encara que en manté l’esperit . Aquí sí que us passo llista i qunatitat d’ingredients, que la llista és més nombrosa que la recepta anterior

Ingredients per a dues persones

  • 400 grams de cigrons cuits i una mica de l’aigua de la seva coccio (migvas, més o menys)
  • 1 ceba mitjana
  • 2 dents d‘alls grandets
  • 6 / 8 tires de pebrot escalivat (alternativa, piquillos; però aleta que couen / piquen)
  • 2 botifarres de ceba que portin canyella i pinyons (les d’Embotits Selectes Montse en tenen)
  • 1 mica de vinagreta d’alfàbrega

La recepta és molt senzilla, com totes les que posem en aquest bloc (ese spot nada discreto!). Sofregim la ceba tallada fina en una cassola una mica fonda. Quan hagi agafat color hi poseu l’all trinxat ben petit. Quan comenci a agafar color l’all hi tireu la botifarra esparracada, li doneu dues voltes i poseu els cigrons i l’aigua de la seva cocció. Quan ja vegeu que l’aigua s’ha reduit (han de quedar secs), poseu les tires de pebrot escalibat. Ho treieu i quan ja estigui al plat li poseu unes cullarades soperes de vinagreta d’alfàbrega. Per fer-la, nomes cal posar en un bol una part de vinagre de xerx i cinc d’oli amb unes fulles d’alfàbrega fresca i ho passeu pel túrmix.

Ja vegeu: amb Lurka ens uneixen receptes fàcils de fer i molt gustoses. També potents, tot sigui dit! Si us han agradat, ja ho saber: visiteu el bloc de Lurka. I si no us han agradat també: és mereix una visita per ell mateix…

Massitet

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a Blocs de referència, Carns i aus, Llegums, Manllevades, On hem menjat, Pròpies, Receptes, Tapes, pintxos i platillos | 2 comentaris »

El millor pintxo del viatge

dijous, 10/01/2008

Ara que la sang ja ens arriba al cervell, després d’uns quants dies (per no dir setmanes) amb tota la sang concentrada a l’estómac per poder pair tot el que hem menjat i begut, podem descriure i comentar com ens ho hem passat de bé menjant aquest Nadal, amb especial atenció al viatge Euskal Herria. Per a que vegeu com ens ha agradat tornar al nostre segon país, el primer post de l’any el dediquem al millor pintxo que ens hem cruspit navegant entre Bilbo i Donosti.

Peus de porc amb fetge gras fresc a la planxa

Per si amb el nom de la cosa i la foto no en teniu prou, us ho explico: peus de porc sense os i premsat, jo diria que lleugerament rostits o passats per la paella, acompanyats de fetge gras a la planxa, tot amanit amb sal grossa i pebre. Per acompanyar, una reducció de vinagre balsàmic força suau que ajudava a desengreixar la boca, que se’t quedava tancada quan se’t posava el greix del pintxo als dos llavis. Feia temps que no em menjava una tapeta / pintxet /platillo tan contundent i tan sabròs. Brutal


Ens el vam menjar el dia que estàvem a Donosti al Astelana 1960, just a una de les cantonades de la Plaça Major. Molt recomenable, amb una barra molt ben assortida on predominen els mi-cuits i els farcellets amb pastes diverses (al web hi trobareu fotos abundants del lloc i de la barra…).

Publicat a On hem menjat, Tapes, pintxos i platillos | Deixa-hi un comentari »