Fa un temps que un servidor i kisumenja estem preparant una sèrie de canvis i d’innovacions al nostre bloc. Podríem haver esperat a fer el nostre aniversari (falta ben poc) per anar introduint els nous ingredients que incorporem a l’Olleta. Però la veritat és que ja teníem ganes d’anar penjant nous continguts i, també, incorporant nous apartats. Aquí teniu una petita descripció sintètica dels canvis que, ja avui, podeu començar a veure.

13 recomenacions, en 3 camps
Aquest és probablement el punt en què portem més temps treballant. De fet, una de les coses que teníem clara quan vom posar aquest bloc és que hi posaríem recomenacions sobre llocs on ens agrada anar a menjar i a comprar productes gatronòmics. El primer que podeu trobar, a la barra de navegació que hi ha a sota de la foto de capçalera, és la recomenació de tretze llocs on anar a menjar tapes, pintxos i platillos. Els propers dies o setmanes incorporarem la llista de recomenacions de restaurants i la de comerços, en dues pàgines diferents. I per què tretze? Doncs perquè per nosaltres és un número molt significatiu i, al contrari que la tradició, és una xifra que ens ha donat sort. En tot cas, és un número que ens dóna bon rotllet. Sobre el criteri de les recomenacions, ho expliquem al principi de cada pàgina, encara que ja us ho diem ara: són llocs que ens agraden per raons molt diverses i no hi ha un sol criteri per fer la llista… O sigui, un clàssic de la crítica gastronòmica…

Nova estructura de categories
A poc a poc, també anem canviant les categories per ordenar els posts. La primera categorització la vam fer com el bloc: improvisant, sabent que algunes les teníem clares i d’altres intuitivament, en funció de com anàvem pujant coses. Total, que ara ja tenim més clar de què volem parlar i, també, de com ho volem organitzar. Per tant, això s’anirà traduint en noves categories tal com les anem emprant i re-categoritzant les entrades que ja tenim penjades.

Gastrosfera.cat
Una de les coses que teníem molt clares quan vam començar aquest bloc és que volíem contribuir, amb tota la naturalitat del món, a la normalització de la llengua del nostre país. Això es podia fer, enteníem, per dues vies: la primera, escrivint el bloc en català; la segona, incorporant una secció que reculli tots els blocs de cuina en català que coneixem. És per això que molts dels que ens llegiu, gastroblocaries.cat, heu rebut aquests dies un correu electrònic o heu trobat un missatge al vostre bloc on us demano permís per incloure un enllaç a l’Olleta. Gràcies per la paciència! Per cert, si voleu constar a l ‘apartat i no hi sou, si us plau feu-nos-ho saber que ens farà molta festa poder incorporar-vos! Podeu trobar l’apartat a la columna dreta del bloc.

Quan vaig començar a fer servir el terme gastrosfera estava convençut que jo l’havia tret d’algun lloc. Quan he cercat d’on vaig treure el terme… resulta que solament em trobo a mi mateix. Solament el Gourmet de Provincias fa servir en un post el terme gastroesfera (amb”e” després de gastro), però més o menys en les mateixes dates que jo vaig començar a fer servir. O sigui, que crec que no m’ho he copiat de ningú. Tot això no ho explico per tirar-me floretes com a creador de neologismes: ho dic perquè si algú ha emprat o empra aquest terme i considera que el va crear, que no es pensi que li he manllevat sense reconèixer-li!! Que m’ho digui, ho demostri i ho corregiré… En tot cas, el “.cat” del final és per marcar clarament la intenció de la secció. i Això sí que té una font d’inspiració clara: la secció del bloc d’en Camil que es diu “fogons.cat”. Em sembla genial, aquesta denominació…

En fi, esperem que gaudiu de les noves seccions i que us resultin força útils!

Com que enguany kisumenja i un servidor hem estat bona minyona i bon minyó respectivament, el caga tió (una tradició principatina força peculiar vista des del sud del país…) ens ha dut de regal un fantàstic viatge d’una setmana a Euskal Herria per commemorar la fi de 2007 i celebrar l’arribada del 2008. Demà, dissabte 29, ja marxem cap a Bilbao per començar el viatge amb un Catalunya – Euskal Herria de futbol que ens ha servit d’excusa per anar fent via.

Per tant, fins a l’any que ve ja no farem cap post més. Això sí, esperem arribar carregats de material (i esperem que de no gaires quilos de més) per poder farcir el bloc d’aquest to basc que tant m’agrada i present, per pur accident, des de bon principi.

Apa, que gaudiu molt de les celebracions d’aquests dies i molt bon 2008!

Massitet i kisumenja

Després de gairebé mig any sense dir res (el darrer post és del mes de maig!!!!), sant tornem-hi!!! Un excès de feina primer i la mort simultània dels dos ordinadors de casa m’han deixat mut tot l’estiu. Però mira tu! Ara que marxa la caloreta torno jo! Això si, per a aquesta nova etapa m’he buscat reforços!

Tornem a engegar aquest projecte no sense abans demanar perdó a tots els que han entrat a mirar si hi havia algun post més… Tornem, quedar-nos…, 1ª persona del plural perquè ara són dues les veus que apareixen en aquesta nova etapa: donem la benvinguda a Kisumenja. Ja és això, ja: en aquesta casa un és qui cuina i l’altra és qui s’ho menja!!!!!

Tot i que aquest “gourmet mandrós” normalment està lluny dels fogons, fa una truita de patata boníssima. Bé, FAIG una truita boníssima, gruixuda, daurada,… Mmmm! Però bé, això un altre dia. Jo menjava fa uns anys unes sopes de sobre i uns fideus xinesos molt estranys però vaig anar descobrint que tot i que no m’agradava massa cuinar, m’agradava molt menjar bé. Després vaig descobrir que un pebrot del meu poble ple de camions no te el mateix gust que el que em dóna en Lluís, que van de l’hort a casa. Fins i tot he arribat a descobrir que m’agrada embrutar-me les mans amb els ingredients de les mandonguilles… A poc a poc això de la cuina em crida. Molt a poc a poc, també ho haig de dir, que jo cuino alguna cosa cada mes i mig, però bé, crec que ens veurem per aquí alguna vegada més. Si més no perquè us dec una truita de patata… De moment avui em presento amb un gaspatxo ben fresquet abans no fugi del tot el sol i arribi de veritat la tardor.

En fi, amiguetes (ara parlo jo, Massitet), que ara tornem. I prepareu-vos, perquè aquest estiu hem acumulat una quantitat d’experiències culinàries i gastronòmiques que no donarem a l’abast per posar-les al bloc. Menys mal que ara en som dos!!

Com diria un amic meu vinarossenc molt dat a les traduccions literals de frases fetes castellanes basades en barbarismes, “no està l’horn per a bolls”. O com diria una altra amiga meva, aquest cop asturiana, “la vida no me da”. En tot cas, la idea que intento transmetre és la mateixa: ara mateix sóc incapaç de treure una estoneta per fer un post digne. La mostra més clara, aquesta mateixa entrada…

Un comentari de Lurka al darrer post publicat m’ha fet adonar que fa 15 dies que no actualitzo el bloc. Quina vergonya! jejejeje Resulta que en el meu mundillo professional els mesos de maig i juny són de bogeria. I no, no sóc assessor fiscal, encara que de tant en tant em trobo amb alguna declaració que faria esgarrifar a més d’un…

La intenció d’aquest post, doncs, és fer saber als visitants que no són amiguetes que no he abandonat el post en el sentit de no pensar fer més entrades. Ans al contrari, em sap greu no poder donar-li tota l’atenció que es mereix. Jo vull tenir temps per cuinar i fer posts!!! Ara penso que abril no era el millor moment per obrir-lo. Però es que a Euskal Herria vaig menjar tan bé i vaig descobrir tantes coses interessants sobre gastronomia que no ho vaig poder evitar!

Com diria una altra amiga meva, reusenca d’ànima i sabadellenca d’adopció, “Seguimos para bingo”. O sigui, que aixó no s’ha acabat…

Finalment m’he animat a fer un bloc sobre cuina. Portava molt temps pensant-hi però no m’acabava d’animar. La idea em va sorgir després de veure blocs sensacionals com Pisto y Nopisto o el Diario del Gourmet de provincias y del perro gastrónomo. També l’A taula del Ru i la Ro em va animar. Però sempre pensava que jo no tenia res a oferir; que no en sabia prou de cuina i tot el què porta associat (productes, botigues, receptes, restaurants, llibres).

Però des del meu petit i curt exili basc de tres mesos, he decidit que algunes coses sí que tinc a dir sobre un mon que m’apassiona. I que, en tot cas, ja serien els (eventuals) lectors qui decidirien si valia la pena o no el bloc. Així que aquí em teniu, habitants del món blocaire gastrònomic: frisós per aportar coses i mig acollonit per la resposta que pot obtenir l’exhibició pública del meu hobby…

Ens veiem per aquí…

Salut!