Encara que el nom oficial del barri de Barcelona al qual vull dedicar aquest bloc és Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera (crec que no se’l deu saber més que el regidor del districte!!!), els darrers anys s’ha fet famós a la capital catalana amb el nom molt més directe i clar d’”El Born”. No faré cap comentari posant de manifest que el nom popular s’agafa del mercat central de Barcelona que hi va haver, però ja indica que la cosa de la gastronomia a aquest barri li ve de lluny.

En tot cas, l’objectiu d’aquest post és ressenyar l’existència d’una de les concentracions de comerços relacionats amb la gastronomia més important que hi ha Barcelona. M’atreviria a dir, i mira que és molt dir, que és el millor lloc per a compres gastronòmiques fora de la Boqueria. La raó d’aquesta afirmació rau en la ubicació de mitja dotzena de comerços que jo considero imprescindibles de Barcelona i que es poden visitar en un passeig a peu de menys de 10 minuts. D’aquí ve la idea, per donar-li una mica d’empaque i, no ho negaré pas, atreure l’atenció sobre el post, de clúster. Aquest terme, originari dels estudis sobre economia industrial, fa referència a que la concentració geogràfica d’empreses d’un mateix sector en un mateix punt facilita l’aparició de sinergies que beneficia al conjunt d’empreses. I, en el meu cas, us ho puc ben dir que els genera beneficis: cada cop que vaig al barri entro a totes les botigues i m’hi deixo el que porto a sobre!

En primer lloc, i per estricte gust personal, trobem la Botifarreria de Santa Maria, una carnisseria-cansaladeria que mereix una visita per ella sola. Tenen carn fresca de primera qualitat i, a més, com diu el seu nom, estan especialitzats en botifarres: les fan ells artesanalment i són excel·lents! Això sense comptar amb les especialitats que fan: amb alls tendres, amb poma, amb fetge gras… Els podeu trobar al Carrer de Santa Maria núm. 4, enfront mateix de l’església.

A l’altra banda del temple trobareu Casa Gispert, des del meu punt de vista la millor botiga de fruits secs de Barcelona, a anys llum de qualsevol de les botigues (bones, però que es queden clarament curtes) que puguis trobar a la Boqueria tipus Vidal Pons o similar. No he trobat millors panses enlloc, per no dir res de les nous del país, els pinyons o les nous de macadàmia torrades. Tenen torradora i la fan anar cada dia, de manera que diariament tens productes acabats de fer amb un fumat característic que jo, enamorat del toc del fum, no puc fer res menys que admirar. Solament per comprar unes macadàmies ja mereix la pena creuar Barcelona!

Molt a prop de l’església, però ja caminant cap a Via Laietana, trobareu tres botigues que es veuen les façanes les unes a les altres creant un triangle virtuós (sí, ja sé que en sentit estricte virtuós ho és el cercle, però aquest triangle us ven prometo que ho és!) . Són el Forn Vilamala, El Colmado de VilaViniteca i la pròpia VilaViniteca, tots tres al carrer Agullers.

El forn de pa és un dels pioners de l’aposta per la qualitat a Barcelona, encara que precisament un dels trets que el caracteritzen es que mai ha deixat de fer pa de qualitat. Cosa que no poden dir tots els forners de Barcelona (ni del Principat, ni dels Països Catalans, ni de l’Estat espanyol…) . A aquestes alçades, parlar de VilaViniteca em fa un pèl de vergonya: considerada la millor botiga de vins de Barcelona, jo m’atreviria a dir que és la millor del nostre país i si no ho és d’Europa hi deu estar a prop. Francament, jo cada cop que entro m’acollono… Quant de vi i quant en saben, Senyor! En canvi, el colmado crec que ha acabat fagotitzat per la botiga de vins: tot i ser anterior al celler, te menys fama. O almenys a mi m’ho sembla. En tot cas, cal tenir present que és un lloc inevitable per als bons gormands, clarament a l’alçada (o més amunt, en productes com els fortmatges) d’altres llocs amb més renom com Can Ravell o el Colmado Murria…

En aquest post solament he destacat les cinc que més m’agrada entrar-hi. Però també trobareu Tot formatge al Passeig del Born; o la pastisseria Bubó al carrer de les Caputxes. Totes dues et resolen qualsevol questió relacionada amb el formatge o amb els postres (Bubó et permet tancar un sopar de gala amb els comensal fent l’ ola, fijo!). I per als amants del cafè teniu Cafés El Magnífico (un web força cutre que, la veritat, no fa honor a la botiga…) i, al davant mateix, Sans & Sans per als apassionats del té, tots dos al carrer de l’Argenteria i tots dos en mans de la mateixa empresa familiar.

Tot això, fins ara, ha estat acompanyat d’una oferta culinària que ha perdut un pel de pedigrí per la marxa de dos estrellats, la Hofmann i l’Àbac, que se’n van a la zona alta de la ciutat. En tot cas, no tindreu gaires problemes per menjar més que bé a llocs com El Passadís del Pep, Comerç 24, Santa Maria, Arrel del Born, el Re-pla o el Little Italy.
Ho sigui, que si us agrada passejar a l’aire lliure tot comprant a botigues de delicadeses en, com diria el tòpic, un marc incomparable, no podeu dubtar en fer cap al clúster gastronòmic del Born! Si sou de fora de Barcelona, fins i tot ja mereix un desplaçament al cap i casal!

Massitet

P.S.: Com es nota que hi ha coses del meu antic barri que trobo a faltar, eh, amiguetes?

La setmana passada, Kisumenja em va fer tota una demostració d’amor. No em va regalar flors, ni em va dir que m’estimava d’una manera espectacular ni tampoc va fer cap cosa d’aquelles tipus El programa de Patricia; Sorpresa, sorpresa o Lo que necesitas es amor…

Va fer una cosa que va molt més enllà de tot això: va creuar un quart de Barcelonam va anar al centre comercial de l’Illa Diagonal i em va comprar… un entrepà de pernil de l ‘Andreuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! Sí senyor, això sí que és amor! Això si que és sentir-se estimat. mmmmmmmmmmmmmm Quin soparot ens vam arrear amb l’entrepà! Sense cap mena de dubte, jo compleixo el tòpic que als homes (pel cap baix a alguns) se’ns sedueix per l’estómac. I a fe que kisumenja ho va fer i ben a fons!

Sobre les xarcuteries Andreu vull fer un post com Déu mana quan tingui una estona, però ara no em puc estar de recomenar-vos una visita a les seves botigues: molt producte de molt bona qualitat, a preus que no em semblen excessivament cars. En tot cas, em semblen una bona relació qualitat/ preu. El pernil que venen és Martín Romero i les virutes, amb les quals fan l’entrepà que em va deixar a les mans de kisumenja, són les millors que he provat en ma vida: ben tallades, de bona mida, permeten incorporar-les a tota mena de receptes i són molt sabroses i meloses. A veure si en pillo un dia i en penjo una foto per a que saliveu… Sobre la qualitat del que podeu trobar a l’Andreu teniu una altra opinió al bloc d’encantadísimo, una de les meves fonts habituals i que, molt gentilment, m’ha fet notar que ell hi va dedicar un post fa temps. Si hi entreu, veureu fotos de l’entrepà: jo no en vaig poder fer; quan hi vaig pensar, ja me l’havia menjat! jejeje

Tot i que tenen l’origen a Sabadell (la seva primera parada encara la conserven al Mercat municipal) s’han extès pel Barcelonès i més enllà. La botiga que jo conec (que també permet fer degustacions) està a la planta -1 de l’Illa Diagonal. Però en tenen una altra al Mercat de Santa Caterina i una altra al Centre Comercial Glòries, així com a Badalona, Sant Cugat del Vallès i Girona. En tot cas, a la seva pàgina web us donen les adreçes i quins serveis hi podeu trobar.

Jo trobo que mereixen una visita a hora de dinar: un entrepanet de pernil, una tapa de llangonisa (qué bona la tenen!!) i una altra amb qualsevol dels formatges (molts francesos), acompanyada d’una cervesa Warsteiner (sí senyor, criteri escollint cervesa!) i després a rebentar la tarjeta! Segur que, d’això darrer, us resultarà molt difícl estar-vos-en!