Salgado Alimentos: a menjar pasta artesana argentina!

Quan ets un afeccionat a la cuina, la tria del primer àpat que faràs en un país pot ser un moment una mica complicat. A fi de comptes, serà la primera impressió del lloc i et pot marcar una mica la teva relació amb el menjar local de cara a les properes incursions…

Si a sobre, el país és conegut per diverses opcions gastronòmiques diferents, la cosa és posa ben costa amunt. I Argentina és precisament d’aquests casos. Probablement el país de la pampa és conegut per la seva carn vermella, que té en l’asado la seva màxima expressió. Però també és conegut per la seva cuina d’arrel italiana, especialment la pasta i la pizza. Així que, què tries quan tot t’agrada i tot té tan bona pinta?

IMG_5450.JPG

L'"amanideta" del dinar. Bona pinta, eh? | Olletadeverdures.cat

La veritat és que la tria va ser molt més fàcil del què em pensava: de les quatre persones amb qui vaig parlar el primer dia a l’Argentina, totes em van recomanar la pasta artesana farcida de Salgado Alimentos. I a sobre, buscant per Internet vaig trobar que està considerat un dels millors 10 llocs per menjar-ne a Buenos Aires (aquí i aquí). Com resistir-se, quan ho tens a 2 minuts de rellotge de casa teva?

Amanideta i plat de pasta
La idea era fer un dinar més aviat lleugeret, rotllo amanida i plat de pasta. Però, com ja m’ha passat algun cop, vaig obviar una dada clau: com són les racions? Doncs grans. A Buenos Aires les racions són grans. Així que el que havia de ser un dinar lleuger va ser un senyor àpat. Sobretot, quan vaig començar a llegir la carta…

De primer, amanida de boconcinni, alfàbrega i tomàquets secs (brutals: dels millors que he menjat!). De segon, uns conchiglioni farcits de carabassa, gall d’indi i crema de romeret. Brutals! Sí, ja ho sé: no entraria dins de la categoria de plats lleugers. Però ja us he dit que quan vaig començar a llegir la carta la idea primera va perdre força… jejeje 

IMG_5451.JPG

Un plat sensacional i ben reconfortant un dia d'hivern austral... | Olletadeverdures.cat

En el primer plat, a més, la seva no-lleugeresa va venir provocada per una de les característiques que, sovint, em caracteritzen: no preguntar el que no entenc de la carta. Quan vaig sol em fa vergonya. Quines coses eh? I els boconcinni no van resultar ser una herbeta, sinó unes boles petites de mozarella. Ara, no els vaig fer cap fàstic, eh?

Nivellàs, senyores i senyors. Els argentins saben fer cuina italiana i la pasta la tenen controladíssima. Deliciosa, al dente i amb salses ben gustoses. Un altre dia  us explicaré que ja he comprovat que també saben fer pizzes ;-)  L’explicacióde tot plegat és molt fàcil i es pot resumir en una dada que a mi m’ha sorprès: sabíeu que  el 80% dels argentins actuals tenen un ascendent italià?

Sí tu: entre 1870 i 1960 en van arribar centenars de milers, fins al punt que a principis del segle XX eren la meitat dels estrangers residents al país i van esdevenir el 12% dels habitants del país. Un país d’acollida (el 1910 el 42% dels habitants eren estrangers!) que van fer del mestissatge (això si: entre blanquets europeus, eh?) una marca de la casa. De fet, el propietari del restaurant és de família italiana i el local és una antiga fàbrica de pasta fresca reconvertida…

I així estan, esclar: fotent una pasta que tomba d’esquena!

Salut!

Comparteix

    Comentaris

    • manel

      28/06/2012 - 09:39

      la cuina italiana a l’argentina té fama mundial, n’hi ha que diuen que es menja més bé que a la pròpia itàlia. nen, m’alegro de veure que encara que et faci vergonya preguntar, t’espaviles prou bé i gaudeixes de l’experiència :-)
      una abraçada!

    • Marina

      28/06/2012 - 12:14

      carai, quin tiberi! Quina enveja sana, tu… plat argentí a l’argentina… això és un “lujo”

    • Queti B.

      28/06/2012 - 23:14

      Xe que bo! La primera entrada amb sabor argentí ve forta, forta! Un goig llegir-te, i imaginar-te en aquesta experiència tan rica en tots els aspectes. el gastronòmic, ja ho veig, per descomptat. Si el menjar està tan bo com mostren les fotos, gaudeix-ne i no et canses de contar-nos-ho (no ens cansem de llegir-te/vos ;-) ).
      Besets

    • Sara Maria

      02/07/2012 - 08:42

      Jo el que veig és que en tornar hauràs de fer règim… ;-) )))

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús