Macarrons amb suc

A casa dels meus pares, els llibres de cuina hi van entrar als anys setanta. No ho puc afirmar amb rotunditat, però. De fet, ho he deduït desprès d’anys buscant per casa tota cosa que s’assembli a llibres de cuina. És probable que n’hagués entrat algun abans: el meu avi patern era un bibliòfil i una persona curiosa de mena, així que el puc imaginar encarregant algun volum sobre cuines del món o alguna cosa similar.

Però la veritat és que no n’he trobat cap, de llibre dels anys vint i trenta. Si en comptes de parlar del meu avi parlo de la meva família en general, tampoc m’estranya gaire. A fi de comptes, és una nissaga menestral que ha cuinat de manera molt tradicional i sòbria, transmetent el coneixement de forma oral -i amb paperets, molts paperets: d’aixó sí que n’he trobat, d’abans dels anys setanta!

Macarrons_amb_suc.jpg

A mi em va passar el mateix: perquè es deuen dir "amb suc"? | Olletadeverdures.cat

 Imagino, doncs, que els pocs que hi ha a la meva casa familiar van entrar de la mà d’un altre bibliofil encuriosit: mun pare. Una altra cosa no, però llegir ho va fer molt i també va heretar la curiositat de l’avi. No em sorprèn, doncs, que els (pocs) exemplars que corren per casa siguin de cuina del món. Tampoc, que apareguin als anys setanta: moments de canvi cultural i de cert resorgiment econòmic impulsat pel desarrollismo feixista, les editorials van començar a traduir llibre editats a fora amb molta foto, molta recepta i poc context gastronòmica.

Un dels meus favorits és diu Pasta & Pizzaun llibre d’estètica setentera total editat el 1974 per la casa Montena i signat per Massimo Alberini i Anna Martini. El primer resulta que era un crack del gastroperiodisme del segle XX italià. D’ella, que es qui posa les receptes, no n’he trobat cap referència més. Quaranta anys desprès d’arribar a Vinaròs, ara habita un dels prestatges destacats de casa nostra a Barcelona. I sabeu què? Ha canviat la manera com mengem la pasta a cals Olletos.

Quines coses, oi? Un llibre que ma mare no sabia ni que tenia (ja us ho he dit: som una família tradicionalista) ha revolucionat la nostra cuina de la pasta. L’efecte papallona deu ser alguna cosa semblant a això… ;-) N’hem tret unes quantes receptes i una de les més repetides (fàcil, bona, ràpida i per nosaltres original) és la que us portem avui.

  • 250 grams de macarrons
  • 1/2 tall de pernil dolç de mig centimetre de gruix
  • 1 tros d’api
  • 1/2 pastanaga petita
  • 250 grams de tomàquet ratllat
  • Parmesà ratllat
  • Sal, oli d’oliva verge extra i pebre negre

Posem oli a escalfar a la paella i fregim a foc suau l’api i la pastanaga, que haurem tallat a daus petits. Quan ja tingui una mica de color, hi posem el pernil dolç tallat de la mateixa manera. Nosaltres no el passem massa, per l’oli: no ens agrada massa cuit. Llavors, afegim el tomàquet i el deixem que es faci una melmelada. I ja està: ja posem posar la salsa a sobre de la pasta i afegir-hi parmesà ratllat.

El toc de l’api és el que la fa, per nosaltres, novedosa i diferent. La fem servir molt poc, aquesta tija: per al brou de putxero i poca cosa més. Per tant, el seu toc herbaci i un punt àcid ens resulta molt divertit combinat d’aquesta manera. I és clar: aquesta recepta ens permet sortir de les receptes de sempre. Que ja sabeu: jo vinc de casa tradicional! jejejeje Si el proveu, ja ens direu el què!

Salut!

Comparteix

    Comentaris

    • Fem un mos Sión

      31/05/2012 - 08:22

      Una manera fàcil i bona de fer uns macarrons.
      Una abraçada

    • Bet

      31/05/2012 - 21:24

      A casa meva passa el contrari, la meva mare no sap fer cuina gaire tradicional perquè diu que va avorrir els menjars que li feien a casa, així que a part dels plats quotidians que tothom sap fer, gairebé totes les altres receptes que fa se les ha inventat ella! Ara sóc jo la que busca en les arrels preguntant a la meva àvia com es fa això o allo… :) Aquesta pasta m’ha deixat ben encuriosida amb el toc de l’api, realment els italians tenen coses ben curioses, com una vegada que vaig veure anunciat un “gelato caldo”… com que teníem pressa no em vaig poder acostar a mirar com era, i és una espineta que sempre m’ha quedat!

    • Bet

      31/05/2012 - 21:24

      Ai per cert també us volia passar això: http://tastarutes.wordpress.com/2012/05/31/la-coca-dels-olleta/
      ;)
      Gràcies!!!

    • Ana y Blanca

      02/06/2012 - 16:35

      Te invitamos a que conozcas nuestro recién inaugurado blog http://juegodesabores.blogspot.com.es/

    • Queti B.

      03/06/2012 - 21:02

      M’heu donat una alegria! Una altra manera de menjar la pasta! Aquests tresors adormits en prestatges de casa són una meravella i, tot i que en alguns casos les receptes queden passadetes, aquesta em sembla fresquíssima. Gràcies!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús