Pèsols, pernil i ou escalfat

M’estava mirant la ceba a la cassola i mentre la remenava em sembla que tenia una mica cara de babaua. A més de ser una recepta ben fàcil, deu ser el meu contacte més primari amb els fogons.

No entenc com Massitet no tenia notícia d’aquesta recepta, tot i que potser és perquè hi tinc una relació un pèl estranya: tant es pot dir “pèsols, pernil i ou escalfat” com “pèsols mama yo te ayudo.

Pèsols.JPG

Els pèsols del curs del Martí de 365mm.cat | Olletadeverdures.cat

No ho recordo molt bé, però en algun moment de la vida em devia fer il·lusió dir-li a la meva mare que si em deia alguna recepta fàcil que jo pogués fer, ella no s’hauria d’aixecar més d’hora abans d’anar a treballar per deixar-nos el dinar preparat.

Però és clar, això no va ser només un dia. Després dels pèsols van venir les llenties i altres coses que se’m cremaven a la cassola perquè jo estava més per altres històries que no pas pel foc. No sé si és veritat, però sempre he pensat que la meva relació amb la cuina ve força marcada per aquests dinars…

No recordo que mostrés cap mena d’enuig si em demanava si jo preparava el dinar, però sí que feia algun bufit si en el moment que havia d’estar vigilant la cocció feien alguna cosa més distreta a la tele o estava enganxada a algun llibre interessant o vés a saber. El què sé és que la cuina acabava perdent i jo intentant dissimular el descuit (crec que les llenties no m’agraden de tantes vegades que se’m van arribar a enganxar al fons de la cassola…)

Sigui com sigui, la cara de babaua de l’altre dia mentre remenava la ceba venia perquè ara, després d’uns quants anys, recordo aquella recepta i penso en què, quan ets petit, t’encanta ajudar la mama

Doncs bé, explicat el rotllo sentimentaloide, aquí teniu els ingredients per a dues persones i la recepta:

  • 1 ceba petita
  • 100 gr de pernil salat
  • 250 gr pèsols
  • 1 miqueta de pebre vermell
  • 2 ous

Sofregim la ceba en una cassola i quan està quasi daurada hi afegim el pernil (els talls no han de ser molt petits). Remenem una mica, afegim el pebre vermell (nosaltres vam utilitzar Pimentón de la Vera) i l’aigua justa per cobrir els pèsols que hi tirarem quan aquesta comenci a bullir. L’últim pas és escalfar els ous allà mateix un cop els pèsols estiguin gairebé a punt.

Pèsols_ou.JPG

Miro la foto i em transporto a casa... | Olletadeverdures.cat

Com a mínim fa 10 anys que no feia aquesta recepta perquè, com he dit, en Massitet no n’havia sentit a parlar mai. I em pregunto si la meva mare la continua fent o és d’aquelles que s’ha qudat una mica enrera. Ara, quan anem cap a La Jonquera, si algú ajuda a fer el dinar a la meva mare és en Massitet. Per què serà? ;-)

Comparteix

    Comentaris

    • La cuina violeta

      21/04/2012 - 00:13

      Potser aquest plat es va posar de moda fa bastants anys, perquè era un dels que feia la meva mare i jo el vaig copiar al principi d’estar casada. No l’he tornat a fer mai més i mira que estava bo. Fins i tot vaig regalar un platerets que eren per a servir-lo. D’això da molt de temps…
      Nani

    • Els fogons de la Bordeta

      21/04/2012 - 10:43

      Jo tampoc havia sentit mai aquest plat, però ara mateix babejo… és que a mi qualsevol cosa amb Pimentón de la Vera em reoba el cor! Apuntat
      Jo de petita ajudava a la meva àvia, encara que sembli mentida ma mare (que ara té els Fogons de la Isabel!) no cuinava!!
      Petons guapos!
      Sandra

    • FRANCESC

      21/04/2012 - 16:36

      Quina recepta més bonica i més bona!!! M’ha encantat el “remember” familiar. Tots tenim plats associats a moments especials. M’encanten els pésols, per tant, un dia d’aquests cauran. Salutacions

    • francesc

      22/04/2012 - 17:31

      aquest plat es, com diuen els companys, un recort de la cuina de la meva mare. jo ara tambe el faig algun cop a la primavera quant ting pesols de casa i amb ous d’oca tambe nostres. Es converteix amb un plat de festa, bonissim. Salutacions

    • el taller de cuina

      23/04/2012 - 13:14

      Saps que aquest plat m’encantava perquè me’l feia tota sola de petita? i perquè està boníssim, què coi!!
      petonets

    • Kissumenja

      27/04/2012 - 17:50

      Nani, en canvi jo el vaig oblidar a principi d’estar casada. Jjajajj! A veure si el fas de nou, doncs!

      Tu també amb el pimentón, Sandra??! Jjajaj! Massitet em va dir que n’havia posat massa poc! ;-)

      A mi també m’agraden, FRANCESC, aquests links familiars. A més, com ja sabeu que jo no cuino massa això no passa gaire sovint…

      Ooohhh, francesc, producte de casa!! Així que segur estan bons!

      Jjejejj! Què guai! És que és veritat que és molt fàcil. Els petits el poden fer.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús