Costella de porc i espinacs: un arròs del quinze!!

Cuines, de TV3, és probablement el programa de cuina que més m’agrada. És ben cert que depèn molt del cuiner que i de la seva capacitat per comunicar. Però, en general, crec que ha fet una feina molt bona donant a conèixer el treball dels cuiners del país (siguin famosos o no). És, també, un bon recurs per veure quin és el nivell de la cuina que es fa a les cases de menjar catalanes i com ha evolucionat (heu donat un cop d’ull a la seva hemeroteca? Es pot veure clarament com ha canviat tot!).

Crec que tot plegat ho feia força millor abans, quan el dirigia el meu admirat Miquel Sen. Hi desfilaven les primeres i segones espases del país i es veia cuina de molt nivell. Ara bé, crec que l’etapa liderada per la Tana Collados ha millorat molt a partir de la segona temporada (l’actual, la 2011 – 2012, quan s’ha desenganxat del poble que visitava el Divendres). Ara permet conèixer cuiners poc presents als mitjans i tenir també accés a receptes que potser no són (en general) del nivell tècnic de l’etapa Sen però (més) fàcilment realitzables a casa.

DSC_0468.JPG

Al web del Cuines es poden trobar arrossets gloriosos com aquest... | Olletadeverdures.cat

 De fet, la meva opinió sobre el Cuines va passar de l’admiració acrítica a l’interès matisat després d’una conversa  l’estiu de 2011. En un dels molts sopars populars que es fan al carrer al meu poble, vaig estar parlant amb una amiga que em va dir que li agradava més des que el portava la Tana. En un llenguatge senzill i planer em va dir: “trobo que abans sortien cuiners de restaurants molt pijets, que feien receptes difícils de fer a casa. Pareixien anuncis dels restaurants. Ara, les receptes es poden fer“.

En general puc entendre aquesta punt de vista, encara que nosaltres hem trobat receptes molt factibles de l’etapa d’en Sen que han marcat molt la nostra cuina. Però és ben cert que en els darrers mesos, la quantitat de receptes que es poden fer fàcilment i que són, al mateix temps, molt satisfactories des del nivell gastronòmic, són moltes.

Un exemple és l’arròs que us portem avui, una auténtica meravella popular que ens va seduir només veure-la i ens ha lligat per sempre més només tastar-la. Només mirant com el feien, vam intuir que seria la nostra Recepta del 15 (d’abril). Un cop provat, ja no hi va haver cap dubte. Aquí teniu la recepta tal com està penjada al web del Cuines. Per a quatre persones, però amb molta gana, eh?

  • 75 g d’oli d’oliva verge extra
  • 4 grans d’all
  • 2 cebes
  • 5 tomàquets madurs (triturats)
  • 1 branqueta de farigola
  • 500 g de costella de porc (a talls)
  • 100 g de papada de porc
  • 100 g de cansalada de porc
  • 150 g d’espinacs frescos
  • 360 g d’arròs bomba
  • sal grossa i oli
  • 2,5 l de brou de costella

Per fer el sofregit, piqueu la ceba molt fina, peleu els alls i piqueu-los molt fins, poseu l’oli en una cassola i, quan sigui calent, afegiu-hi els alls i, abans que agafin color, la ceba i la farigola i deixeu-ho coure a foc baix. La ceba ha de quedar molt caramel·litzada. Seguidament, afegiu-hi el tomàquet, deixeu-lo confitar amb la ceba, sense pressa i sense que es cremi i reserveu-ho a la mateixa cassola.


Mentrestant, fregiu la costella en una paella grossa amb oli. Quan estigui ben rossa, retireu-la de la paella i reserveu-la. Després, talleu la papada i la cansalada a trossos petits, deixeu-los coure en el mateix oli de la costella, i quan siguin ben rossos retireu-los del foc i reserveu-los. A continuació, en una altra paella amb oli molt calent fregiu els espinacs sencers i reserveu-los [Nota: nosaltres això ens ho vam saltar i ho vam fer a la mateixa paella que la costella i la papada... ;-) ]

Tot seguit, a la cassola on heu fet el sofregit afegiu la costella, la papada, la cansalada, els espinacs i el brou i deixeu que arrenqui el bull. Quan ho hagi fet, poseu-hi una part d’arròs per tres d’aigua i deixeu, a foc fort, que es cogui durant quatre minuts. Després, rectifiqueu-ho de sal. Finalment, acabeu la cocció al forn a 220ºC durant 10 minuts. El traieu i el deixeureposar tres minuts abans d’escudellar-lo.

El resultat és un arròs realment impressionant, que ja comença a fer-te salivar només amb l’aspecte i les aromes. Sabor potent a carn i verdures, però amb l’arròs molt present. A més, queda solt però embolicat per un suc dens que us farà rellepar-vos els llavis. Queda un arròs melós realment addictiu, ple de sorpresetes gustoses en forma de costella, papada o espinacs. Molt gran, senyores i senyors!

Salut!

Comparteix

    Comentaris

    • Marina

      15/04/2012 - 02:19

      Caram nois, quina pinta que té aquest arrosset. Amb costella no n’he fet mai, però amb aquesta recepta tan estupenda ja no em puc resistir! ;)

      Moltes gràcies per participar!!
      Petonets!

    • Els fogons de la Bordeta

      15/04/2012 - 08:51

      Ooooeeeeee!! Al final heu presentat aquest arròs, eh? Us asseguro que m’heu fet venir moltes ganes de provar-lo, això sí… l’hauré d’anar a menjar a casa els pares, que ja sabeu que el compi em limita a l’hora de menjar! jajajaa O sinó m’aviseu el pròxim dia, eh? ;)
      Moltes gràcies per participar guapos!
      Petonets
      Sandra

    • Joan Dalmau (@dalmauCuiner)

      15/04/2012 - 09:49

      Caram, aquest és de nivell!!! Segur que és espectacular, el provarem!

      Joan

    • joaquina

      15/04/2012 - 17:49

      Si els ingredients son de primera el resultat serà de deu!!! quin goig que fa aquest plat amb el seu color natural.. a casa ens agrada molt amb tocino. petons,

    • manel

      15/04/2012 - 19:24

      l’arròs amb costella és dels millors que hi ha, i aquest amb l’afegit dels espinacs, segur que el millora, no em faria pas pregar per afegir-me a l’àpat!

    • Abril

      15/04/2012 - 19:24

      Te molt pinta aquest arroset, sembla que el puguem olorar! M’ecanta usar la costella per l’arros o els fideus, es quelcom que em recorda els plats d’infancia, de poca chica i molt “acompanyament”, però que estaven bonissims.

    • Dolça

      15/04/2012 - 19:54

      Bo, bo, bo, jo també el vaig fer i el vaig trobar perfecte!

      PTNTS
      Dolça

    • Bet

      16/04/2012 - 00:01

      Totalment d’acord amb els comentaris que feu sobre el programa Cuines! La veritat és que en sóc ben fan des de petita, i també he notat que ara es fan moltes més receptes factibles de fer a casa. Les d’abans també estaven molt bé i podies aprendre moltíssim, però sempre hi havia algun pas o ingredient que havies d’acabar adaptant o substituint per falta d’estris o perquè no podies trobar-ho al supermercat habitual…
      I ara parlant de l’arròs, BONÍSSIM!!! jo també el vaig fer poc després d’haver-lo vist i em va encantar, heu fet una bona elecció pel 15! ;)
      Petons!

    • Marina

      16/04/2012 - 12:38

      Atenció amb el programa ‘Cuines’ perquè aquesta setmana surt el nostre xef i estimat amic castellarenc Carles Calsina!!! És el presi del col·lectiu Cuina Vallès i xef del restaurant Garbí. Visca la cuina, i si és del Vallès, més… hehe. Petons

    • leo

      16/04/2012 - 12:40

      m’heu fet entrar unes ganes de fer-lo¡¡¡¡¡¡, aquesta setmana cau¡¡¡¡¡¡ petons.

    • miquel

      16/04/2012 - 20:54

      molt bona pinta aquest arroset i esta Boníssim¡¡

    • La cuina violeta

      16/04/2012 - 22:11

      Com sempre feu coses molt bones. Aquest arròs jo el vaig veure i no l’he fet. Però vist un altre cop, segur que caurà…A casa els arrossos triomfen.
      Nani

    • ramon

      17/04/2012 - 00:38

      Jo desde washington DC tambe us segueixo! Cuines forever!!! desde petit i fins ara! felicitats per tot el treball avui mateix faig l’ arros a USA!

    • Massitet

      17/04/2012 - 12:21

      Hola colla!
      Marina, com que no has fet mai arròs amb costellà???? Per l’amor de Déu nostresenyor!! Però quines coses de dir i de fer! Això ho hem de resoldre ja! jajajajaj Moltes gràcies a vosaltres per organitzar-ho. I tant! :-)

      Sandra, haurem de posar fil a l’agulla i posar totes les trobades pendents a l’agenda. La del 22 de desembre ja està, però aquesta encara no té data. Busquem un dia que Xavi tingui molt complicat i endavant! jajajajajaj Gràcies per l’organització, estupendus! :-)

      Joan, de debò: no dubtis en provar-lo. En ser cuiner potser n’has fet de millors, però crec que aquest és un dels grans!

      Joquina, sense cap mena de dubte la clau està en la qualitat del producte. I del tocino, que te n’haig de dir! Excel·lent! Boníssim! :-)

      Manel, va, sincronitzem agendes amb la Sandra! Francament, està molt bo. I no vegis ja quan trobes algun trocet de cansalada o de papada. Per sortir volant, mestre!

      Abril, tota la raó del món; plat de petits, de l’àvia sofregint fins que es feia aquella melmelada… I la costella genial!

      Dolça, a que sí que es bo! Joer, ens ho vam passar bomba…

      Bet, molt d’acord. Sí senyora. I crec que amb estils diferents però fent una bona feina amb la cuina dels restaurants catalans… I l’arròs veig que va triomfar! Oh! És que mirant el vídeo no hi havia més remei que fer-lo! :-)

      Marina, nota presa! A veure si avui el puc mirar i sinó a través del web. És fantàstic, això d’Internet! jejejejej

      Leo, ja ens diràs el que, oi? :-)

      Miquel, no es pot dir més clar… jejejeje

      Nani, és que sabem on anar a buscar coses bones! jajajaj Per això ens agrada tant el cuina… Si t’agraden els sabors tradicionals i potents, no ho dubtis: xalaràs! :-)

      Ramon, però què ens estàs contant??? Des de Nova York??? Moltes gràcies per seguir-nos i per deixar aquest comentari. Ens ha fet molta il·lusió!! I ja pots fer plats catalans, per allà? Bé, igual com ara estem de moda és més fàcil, no?

      Salut i cuina, bona gent!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús