Crema de llenties amb ceba confitada i ou cremós

 Xavier Franco és un cuiner que a casa el tenim molt present. No és que anem als seus locals a menjar cada dos per tres. No precisament: per al nostre estatus socioecònomic, la cuina de’n Franco només es pot gaudir en moments especials. De fet, el vam descobrir en una de les nostres visites anuals a un restaurant amb estrella Michelin. L’àpat (i el bon servei) que vam gaudir al seu antic Saüc està arxivat com un dels nostre grans moments gastronòmics.

Posteriorment vam tornar-hi per gaudir del seu menú del migdia, famós a mitja Barcelona per l’excel·lent relació qüalitat preu. Hi vam anar abans que tanquessin i marxessin a l’Hotel Ohla, aprofitant una visita de la matriarca Massita. Ma mare, que entre altres coses es caracteritza per no tenir pèls a la llengua, encara ens pregunta de tant en tant per si hem tornat “al restaurantet aquell tan graciós i tan bo“. Us juro, per experiència, que això no és gens habitual!

Però si en Franco és conegut per alguna cosa a la nostra familia és per la seva llata de vedella a baixa temperatura. Des de 2009, és el rostit oficial del dia de Nadal. I més encara des del passat, que per una combinació estranya no el vam fer i el vam trobar mooooooolt a faltar. Tant el tenim present, a en Franco, que quan vam veure que La recepta del 15 anava de llenties, de seguida vaig saber que volia intentar reproduir una crema que vaig demanar el dia de la visita matriarcal…

DSC_0153.JPG

 

 

No tinc la recepta i no vaig gosar demanar-la, però crec que no ens hi hem acostat. En tot cas, la base crec que sí que la teníem: llenties cuïtes amb algun brou de carn; confitura de ceba i ou cuit amb el rovell sense quallar. Aquí van les mides per parelleta sense fills:

125 grams de llenties

600 ml de brou de pollastre o de carn

100 grans de ceba caramelitzada

2 ous

Bollim les llenties amb el brou fins que estiguin ben cuites, vigilant que no s’evapori massa el brou i després ens quedi una crema massa espessa. Quan estigui feta, la triturem i l’emulsionem amb un fil d’oli per donar-li un toc brillant. Aquest darrer pas és voluntari i més estètic que una altra cosa, eh?

Un quart d’hora abans de servir el plat, farem els ous, al vapor i filmats. És molt senzill, de debò. Feu uns quadrats amb el film i els pinteu amb una mica d’oli. El poseu a sobre d’un got i l’enfonseu una mica, per fer una cavitat on posarem l’ou i una mica de sal. Ho tanqueu tot fent una mena de farcellet i ho poseu a coure al vapor. Nosaltres els vam tenir 8 minuts des que va arrencar el bull.

Ja ho tenim tot llest, només cal emplatar. Posem la ceba al mig del plat, donant-li forma com d’hamburguesa. Ha de quedar una mica alta perquè ens ha de servir de suport per posar-hi l’ou. Llavors, amb l’ou ja a sobre de la ceba, afegim amb calma la crema de llenties pels laterals fins que la ceba quedi cuberta i sembli que l’ou està flotant a sobre de les llenties. Rajolinet d’oli verge extra i une escates de sal, i llestos.

Com no sabem ser d’una altra manera, serem francs: la que veieu a la foto va quedar massa espessa. Juraria que, amb un mica de traça, es podria haver fet servir en comptes de ciment per pujar un bon tros de paret, aquesta crema jojojojo. Per tant, aneu amb cura amb la textura:  ara ja sabem que per fer crema de llegums cal mooooooooolt més brou del què ens pensàvem. Ens hauria agradat repetir-la per fer una foto preciosa i mostrar-vos si en som de bons. Però no: s’aprèn més de les pifies que dels encerts!

Dit això, de gust queda bona. Molt bona, de fet. No és exactament la que jo recordo de’n Xavi. Però la memòria és traïdora i tendeix a idealitzar els bons records i les coses que només pots fer de tant en tant. Però insisteixo, està bona. El contrast del salat i dolç; dels fils de la ceba, la crema de llenties i el rovell de l’ou flotant i donant encara més cremositat al conjunt… Una altra manera de menjar llenties. Cosa força important quan comparteixes vida amb una persona llentiofòbica :-P

Salut!

Nota mental per la propera edició: la Recepta del 15 no es pot fer depressa i corrents. Que se la mira massa gent! juas juas juas

Comparteix

    Comentaris

    • Els fogons de la Bordeta

      14/03/2012 - 21:40

      Ieeeeeeeeeeeeeep, que encara és 14? Us heu colat? jejeje
      Per començar: la nota mental m’ha fet treure una bona rialla! jajaja quins cracks!
      La textura de vegades falla, però segur que era boníssima… i barrejadeta amb el rovell cremós i amb la ceba confitada, mmmmmm!! Boníssima! (una de les nostres receptes té elements en comú amb la vostra! :P)
      Moltes gràcies per participar, guapos!
      Petons
      Sandra

    • Massitet

      14/03/2012 - 21:54

      Fogons, a nosaltres no ens enganyeu: teniu un radar posat!!!! Com heu pogut trigar tant poc en venir a comentar! Però si no feia ni cinc minuts!!! jajajajajaj :-)

      Sí, m’he colat! Li he donat al “publicar” abans de programar-lo per pasada mitja nit. Em pensava que col·laria, però ja he vist que ens heu pillat de seguida! jajajaj

      Una de les vostres? vaig a veure què hi ha per aquest bloc tan estupendu…

      Salut!

    • GEMMA

      15/03/2012 - 00:55

      Dons no se si será igual que la que vareu menjar, pero l’aspecte es fantástic !!!
      Petonets.

    • starbase

      15/03/2012 - 09:34

      Doncs en aquest cas coincideixo amb els olletos i no amb la Gemma: l’aspecte no és el que hauria de ser idealment, cosa que no vol dir que no sigui una crema boníssima. Però com sempre, la verité que hi poseu al blog us honora.
      M’han vingut ganes de fer-la a mi també! :)

    • el taller de cuina

      15/03/2012 - 15:20

      La tindré en compte per arreglar el mur del jardí. No, la combinació de gustos ha de ser boníssima!!

    • Queti B.

      15/03/2012 - 18:33

      Benvingudes totes les variants amb llentilles; la vostra no sé si és fotogènica ;), però de segur que deu estar ben bona. A casa no hi ha fòbia a les llentilles, però tampoc una gran afició. La provarem… Gràcies!!

    • mercè-DESTAPANT CASSOLES

      15/03/2012 - 23:38

      Ondia!, mon dieu!…aquesta cremeta es deu fondre a la boca!, segur que la “llentiofòbica” no n’ha tastat ni una mica?…L’ou mig cuitet ha de ser… DEFINITIU!. Una abraçada, parella!

    • ESfruita

      16/03/2012 - 10:51

      Doncs a nosaltres ens sembla una recepta ben curiosa. La diferència de textures i sabors ha de ser boníssima! Ens l’apuntem!

      Us animem a passar-vos pel nou bloc d’ESfruita, la botiga online de fruita i verdures de qualitat.

      http://www.esfruita.com/assessorem

      També us recordem que si cliqueu “m’agrada” a la pàgina de Facebook d’ESfruita obtindreu un 25% de descompte en la primera compra! facebook.com/Esfruita

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:24

      Gràcies de nou per aprofitar els comentaris com a plataforma publicitària! Sense cap mena de dubte, ens considereu ben útils!

      Salut!

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:25

      Hola Mercè!
      La llentibofòfica no es va acabar el plat, però va reconèixer que estava ben bona! jajajaja
      La textura no la feina fàcil de menjar, la veritat. Va resultar ser una mica pesada. Per això hi insisteixo tant,en el post…

      Abraçada, quartet! :-)

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:26

      Hola Queti!
      Ni fotogènica ni fàcil de pair! jajajajaja Però bo ho estava: la fòbica ho va dir! Si proveu ja ens direu què, eh? La clau, de tota manera, és l’ouet cremós. Diria jo, vaja…

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:27

      Alba, no ho descartis! A més, aquest verd marronós tan pujat segur que qeuda bé, en un jardí! jajajaj
      I la combinació, per mi, és molt encertada… MIllorable, però encertada. jejeje

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:28

      Gràcies, Starbase! No es pot negar que hi ha un problema de textura, entre altres coses perquè a la foto és molt evident! Però és que a més s’havia d’avisar: si algú la fa i li surt aquest “xurret”, que sàpiga que és per un error! jajajajajaj I gràcies per això de la verité… procurem no faltar-hi, que per nosaltres és la clau de tot plegat…

      Salut!

    • Massitet

      21/03/2012 - 10:29

      Ai, Gemma, gràcies pel piropo! Però la veritat és que la del restaurant era molt més maca: més liquida, menys ferma. Ara, és ben cert que el joc de l’ou al mig del plat li dóna un toc estètic ben xulo..

      Salut!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús