Un esdeveniment, un fet, es transcendeix a ell mateix quan deixa una herència. No, no cal que sigui res material. De fet, és molt més transcendental quan és intangible, immaterial. Una nova manera de fer. Una altra manera de plantejar les coses. O una recepta nova, quan estem parlant de gastronomia. Vist així, l’agermanament de receptes mallorquines i vinarossenques que es va fer a Ca Massita el 9 d’octubre de 2010 ho ha resultat ser. A petita escala, però transcendental.
Ja us vam dir, en el seu moment, que havia estat un dia memorable. “Digne d’ésser recordat”, segons la definició de l’Diccionari de l’IEC. La visita de Xisco Guarí i Xesca Coll va ser un festival, una festa formidable. Molt present a la nostra memòria familiar. Però avui, un munt de mesos desprès, ja es pot dir que aquella jornada va deixar una herència intangible que, un cop per setmana, pren cos en forma de coques de patata. Un dolç tradicional mallorquí que és espectacular ja quan es fa -el moment de barrejar la patata amb tota la resta mereix ser vist per ell mateix- i que dóna lloc a un dolç eteri i tan fàcil de menjar que no pararies mai.
"Mallorquinet" de Ca Massita. O sigui, coca de patata vinarossenca... | Olletadeverdures.cat
Ja en aquell moment va triomfar i el vam qualificar com “un dels descobriments del dia”. No vam ser els únics en valorar aquestes coques: el mestre forner de Ca Massita i la venedora major del regne li van clavar l’ull i de seguida les van fer per oferir-les a la clientela. Ara són part de l’oferta de la casa, però rebatejades carinyosament com a mallorquinets. Els valencians, si no rebategem les coses i, en especial, si no ho fem amb un diminutiu, Rebentem! Aquí teniu les mides per fer una bona quantitat d’aquestes delicioses boletes de cotó fluix:
- 400 grams de patata
- 300 grams de sucre
- 350 grams de llet
- 3 ous
- 100 grams de saïm (catalans peninsulars: segí)
- 40 grams de llevat premsat (el de forner)
- 1250 grams de farina fluixa (aproximadament)
Primer de res, bullirem la patata i la passem pel passapuré mentre és calenta -us ho farà més fàcil i quedarà més fina. Un cop la tenim, hi anem afegint per aquest ordre: el saïm, el sucre, el llevat fos dins de la llet i els ous. En cada cas, anirem pastant per a què es vagi fent una mescla uniforme i fina. Llavors, afegim la farina i ho pastem ben pastat per que torni a queda ben fi i ben barrejat.
Ho deixarem reposar per a que pugi, ben tapat per a que no faci crespell. Llavors ho tornem pastar i en fem porcions de vuitanta grams aproximadament i els donem forma de bola. Les posem damunt la llanda i les deixem que dupliquen el volum. Ara ja estan llestes per coure al forn, a 160 graus, fins que agafin un color marró pujat. Les espolsem amb sucre llustre i llestos!
Queden unes coques dolces i molt, molt gustoses. Però sobretot molt toves, flonges, gairebé fràgils. Son delicioses soles i estupendes amb xocolata. Ara, són directament espectaculars amb embotits i formatges. Amb sobrassada, com ja us podeu imaginar. Però hi ha una clienta de Ca Massita, una nena, que se les menja per berenar amb qualsevol cosa. “Estan bones amb pernil, amb formatge… amb tot!”, diu ella. Així que ja ho sabeu: a menjar coques de patata! O mallorquinets, si passeu per Vinaròs! 
Salut!
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Els fogons de la Bordeta
07/02/2012 - 19:46
Aquest estiu en vaig menjar per primera vegada a Valldemossa, i la meva cara va ser de felicitat absoluta! De fet fa dies que tinc ganes de fer-ne, ole vosaltres per donar-me la recepta!
Petons guapos!
Sandra
Francesc Chicón
07/02/2012 - 20:13
Molt interesant, no coneixia aquesta elaboració, pren nota!
Margarida
07/02/2012 - 21:00
Han de ser tan flonges i tan delicades!!!! Quin gust poder menjar-ne un bon grapat!!! M’apunto la recepta per fer-la un dia a casa. Però amb proporcions més baixes, que amb les que heu posat en deuen sortir per alimentar tot un regiment!!!
Petons
Sara Maria
07/02/2012 - 22:46
Les coques de patata m’encanten, i la recepta que varem aprendre de la trobada és genial! Felicitats Ca Massita per adoptar-les!!
Xisco Guarí
08/02/2012 - 00:01
A jo m’agraden molt amb gelat d’avellana o d’ametlla. Potencien el gust del gelat.
FRANCESC
08/02/2012 - 00:54
Visca!!! Això sí que és una “adaptació” reeixida!! Nosaltres del “saïm” en diem “sagí” a Beneixama i “segí” a Tavernes de la Valldigna. M’agrada molt que li hàgeu posat “mallorquinets” a les coques de patata. Així conserven l’origen i s’adapten molt i molt bé a casa nostra… i als nostres paladars golafres. Quina sort haver pogut compartir tantes estones amb gent com la teua família i els nostres Xisco i Chis… Salutacions
Sión
09/02/2012 - 08:47
No li hauria posat mai patata a un pastis, perquè em semblava que el tenia de fer més aspes, però s’ha de aprendre sempre, te molt bona pinta.
Una abraçada
gemma
10/02/2012 - 19:19
Quina coca!!!
Muas!
Dolça
10/02/2012 - 21:48
EI!!! Gràcies per la recepta!!
Però reduiré les mesures ja que hauré de convidar a tot el veinat si faig les vostres.
Per cert, aguanten bé la congelació?? És que jo faig les llepolies o esmorzars ( cocs, panets…) els dissabtes i es congelen perquè arribin per a tota la setmana.
el taller de cuina
11/02/2012 - 10:51
Com és que jo n o he tastat mai les coques de patata? ni amb xocolata ni amb embotit! hi haurem de posar solució ben aviat!
Bon cap de setmana
Anna
11/02/2012 - 17:50
No coneixia els mallorquinets ni la germanó gastronòmica entre Ses Illes i Vinaròs. La recepta no té desperdici!
Petons!
Anna
mariona
11/02/2012 - 18:15
gràcies per la recepta! una pregunta tècnica… la patata es pesa en cru o ja bullida???
merci!