Arxiu del dijous, 22/09/2011

Llandeta de peix

dijous, 22/09/2011

Temps era temps, la flota pesquera del meu poble era un de les més potents dels ports mediterranis de l’Estat. Recordo de petit com les barques s’apilaven en fileres de tres, de manera que alguns mariners havien de passar per dues barques abans de saltar a la seva. De fet, encara ara el port de Vinaròs és el segon més important del País Valencià. Però la cosa ja no és com era. Ara sobra port per totes bandes i de fet hi ha més forats que espai ocupat per vaixells…

Com us podeu imaginar, aquesta tradició pesquera ha donat lloc a una una sòlida i àmplia cuina del peix que és una part fonamental de com es menja al poble. Des dels arrossos mariners als guisats de barca passant per qualsevol tipus d’elaboració que es pugui fer amb peix de costa.  Tot i que la mare ve de familia de llauradors i el pare de la menstralia local, a casa meva també hi ha una cuina del peix molt arrelada. Ja us ho he dit, que forma part del patrimoni local 😉

DSC_0018.JPG

La llandeta és un plat vistós i que no deixa ningú indiferent | Olletadeverdures.cat

La recepta que avui us vull explicar és una de les vàries de peix que es fa al forn. Efectivament, hi ha tota una sèrie de plats que combinen peix i forn. Aquesta que avui us porto és, malauradament, una recepta ja molt poc habitual a les cases del poble. Es fa amb mollets (orientals: rogers), un peix que fins fa poc a alimentat moltes famílies i que ara s’ignora per considerar-se una peça menor. Ja veieu: el nostre país s’ha aburguesat amb passos de gegant…

És un plat d’estiu, per les verdures que porta. Rodanxes d’albergínia, de patata i de tomàquet madur intercal·lades fent capes. A sobre els mollets i unes tires de pebrot vermell. Necessàriament, han de ser petits i ben nets. Petits per a que es coguin ben cuits, tirant a torradets. Nets per a que es puguen menjar tal com raja. Totes dues coses, per menjar-los sencers: sense cap mena de dubte, un dels plaers del plat! Tot, ben carregat de l’alegria que dóna l’oli d’oliva verge extra. Uns pinyonets espolsats per sobre tampoc li faran cap mal…

S’ha de fer a la llandeta, un atuell ben tradicional al tros de país que hi ha de l’Ebre cap al sud i d’on agafa el nom (ull, no confondre amb la llandeta de més al sud) . Es tracta d’un estri rectangular fet de llautó (o llanda, en occidental…) i amb vores per contenir tant cocs i coques; com plats salats com el que us porto. Antigament es solia portar a coure al forn de pa, ja que no totes les cases en tenien -sobretot, les de les classes populars. Per això era un del típics plats passejats: fets a casa, les mestresses el portaven a la fleca per coure’l, passejant-lo per carrer. Era un manera de guanyar temps: al cap i a la fi, que feia el dinar era el forner! Mentre, les dones podien seguir fent les seves faenes

DSC_0014.JPG

Els dos protagoniistes: el mollet i la (vora de) la llanda | Olletadeverdures.cat

No és un plat fàcil. Per exemple, a Kissumenja no li va agradar gaire… Té un sabor potent de peix que impregna totes les verdures, que queden toves. El fet de menjar-se el peix sencer també frenarà a molta gent ( us en puc donar fé!!). Segurament, això ha ajudat a la seva minva a les cases de poble. Ara bé, si tot això no us tira endarrera, no dubteu en fer-lo: menjareu un dels plats més clàssics de la cuina tradicional d’arrel popular del nostre país -i també dels menys coneguts…

Salut!