Arxiu del dijous, 22/09/2011

Llandeta de peix

dijous, 22/09/2011

Temps era temps,¬†la flota pesquera¬†del meu poble era un de les m√©s potents dels ports mediterranis de l’Estat. Recordo de petit com les barques s’apilaven en fileres de tres, de manera que alguns mariners havien de passar per dues barques abans de saltar¬†a la seva. De fet, encara ara el port de Vinar√≤s √©s el segon m√©s important del Pa√≠s Valenci√†. Per√≤ la cosa ja no √©s com era. Ara sobra port per totes bandes i de fet hi ha m√©s forats que espai ocupat per vaixells…

Com us podeu imaginar, aquesta tradici√≥ pesquera¬†ha donat lloc a una¬†una s√≤lida i √†mplia cuina del peix que √©s una¬†part¬†fonamental de com es menja al poble. Des dels arrossos¬†mariners als guisats de barca passant per qualsevol tipus d’elaboraci√≥ que es pugui fer amb peix de costa.¬† Tot i que la mare¬†ve de familia de¬†llauradors i el pare de la menstralia local, a casa meva tamb√© hi ha una cuina del peix molt arrelada. Ja us ho he dit, que forma part del patrimoni local ;-)

DSC_0018.JPG

La llandeta √©s un plat vist√≥s i que no deixa ning√ļ indiferent | Olletadeverdures.cat

La recepta que avui us vull¬†explicar √©s una de les v√†ries de peix que es fa al forn. Efectivament, hi ha tota una s√®rie de plats que combinen peix i forn. Aquesta que avui us porto √©s, malauradament, una recepta ja molt poc habitual a les cases del poble. Es fa amb mollets (orientals: rogers), un peix que fins fa poc a alimentat moltes fam√≠lies i que ara s’ignora per considerar-se una pe√ßa menor. Ja veieu: el nostre pa√≠s s’ha aburguesat amb passos de gegant…

√Čs un plat d’estiu, per les verdures que porta. Rodanxes d’alberg√≠nia, de patata i de tom√†quet madur intercal¬∑lades fent capes. A sobre els mollets i unes tires de pebrot vermell. Necess√†riament, han de ser petits i ben nets. Petits per a que es coguin ben cuits, tirant a torradets. Nets per a que es puguen menjar tal com raja. Totes dues coses, per menjar-los sencers: sense cap mena de dubte, un dels plaers del plat! Tot, ben carregat de l’alegria que d√≥na l’oli d’oliva verge extra. Uns pinyonets¬†espolsats per sobre tampoc li faran cap mal…

S’ha de fer a la llandeta, un atuell ben tradicional al tros de pa√≠s que hi ha de l’Ebre cap al sud i d’on agafa el nom (ull, no confondre amb la llandeta de m√©s al sud) . Es tracta d’un¬†estri rectangular fet de llaut√≥ (o llanda, en occidental…) i amb vores per contenir tant cocs i coques; com plats salats com el que us porto. Antigament es solia portar a coure al forn de pa, ja que no totes les cases en tenien -sobretot, les de les classes populars. Per aix√≤ era un del t√≠pics plats passejats: fets a casa, les mestresses el portaven a la fleca per coure’l, passejant-lo per carrer. Era un manera de guanyar temps: al cap i a la fi, que feia el dinar era el forner! Mentre, les dones podien seguir fent les seves faenes

DSC_0014.JPG

Els dos protagoniistes: el mollet i la (vora de) la llanda | Olletadeverdures.cat

No √©s un plat f√†cil. Per exemple, a Kissumenja no li va agradar gaire… T√© un sabor potent de peix que impregna totes les verdures, que queden toves. El fet de menjar-se el peix sencer tamb√© frenar√† a molta gent ( us en puc donar f√©!!). Segurament, aix√≤ ha ajudat a la seva minva a les cases de poble. Ara b√©, si tot aix√≤ no us tira endarrera, no dubteu en fer-lo: menjareu un dels plats m√©s cl√†ssics de la cuina tradicional d’arrel popular del nostre pa√≠s -i tamb√© dels menys coneguts…

Salut!