Des que va veure la foto d’aquesta recepta al llibre La cuina del mercat de Vinaròs del nostre estimat Juanjo Roda, servidor de vostès va tenir claríssim que era un plat que s’havia de fer a casa tan aviat com fos possible. És més, estava convençut que no es faria només un cop, sinó que es convertiria en un clàssic familiar des del primer dia. No és per fer-me el xulo, però efectivament així ha estat. Per això els Olletos no vam tenir massa dubtes sobre amb quina recepta participaríem a La recepta del 15 de juny, que anava precisament sobre amanides.
Un nom discret per una amanida extraordinària
Si sou del afortunats que teniu a casa el llibre de què us parlem, si aneu a la pàgina 40 trobareu una recepta amb un nom discret i una foto espectacular. Amanida de tomata i moixama, porta per títol. Llegit així, sembla una cosa més aviat amb poc interès més enllà del (cada cop més reduït) club d’addictes a la moixama.
Fins i tot en la presentació és diferent | Olletadeverdures.cat
Però quan veus la foto i llegeixes la recepta la cosa canvia. Per això nosaltres al títol del post li hem afegit un ingredient que, des del nostre modest punt de vista, li dóna el toc extraordinari al plat: el caramel de taronja. Aquí van tots els ingredients i el procediment per a quatre persones.
- 800 grams de tomata de pera madura
- 200 grams de moixama
- 1 taronja per fer suc i per aprofitar-ne la pell ratllada
- Oli d’oliva verge extra
- sal
- sucre
- Pebre negre
- Vinagre agredolç (o balsàmic, afegim nosaltres)
- Porradell picat
- Pinyons
- Olives negres (aragoneses mortes)
Primer de res, escaldarem les tomates amb aigua bollint. Les hi haurem fet un tall en creu al cul i, un cop escaldades, les posarem en aigua freda. D’aquesta manera, les pelarem en un tres i no res i gairebé sense embrutar-nos els dits 
. Després les picarem a daus petits i les deixarem escórrer per a que perdin part de la seva aigua. Aquest és un pas petit però important: el primer cop, nosaltres no la vam deixar escórrer i va quedar, literalment, aigualida… 
Llavors, agafarem la tomata i la posarem en un recipient a macerar amb sal, sucre, pebre, porradell, la pell de la taronja pelada i un bon rajolí d’oli d’oliva. El mestre Roda diu que, si les volem deixar tota la nit macerant per a que tingui tot més bon gust, ho de cobrir d’oli d’olive per a una millor conservació. Nosaltres ho hem fet sempre amb un parell d’hores d’antelació us podem garantir que és boníssima.
Ara bé el moment de fer una de les peces clau del plat: el caramel de taronja. En una cassola posarem un cullerada sopera de sucre blanc i la posarem a foc baix (aixó és important per no cremar-lo!). Quan el sucre sigui marró, hi tirem el suc de la taronja i una cullerada sopera de vinagre . Ho deixarem reduir fins que tingui una textura de xarop.
Vinga que ja falta poc! Ara fregirem els pinyons en una paella amb una mica d’oli i mentre anem tallant la moixama, que volem al més prima possible i amb els talls no gaire llargs, per poder fer la muntanyeta que heu vist a la foto. Un cop fer això, farem un oli d’olives negres: treiem el pinyol de les les olives i les triturem amb el túrmix amb oli d’oliva. Un truquet/drecera: compreu olivada i feu la mescla directament. jejejeje
Aquesta és de les primeres que vam fer: NO ha de quedar tan líquida | Olletadeverdures.cat
Ara ja ho tenim tot i farem el muntatge, que és facilet i resultón de nassos. Amb un motllo rodó, fem una base de tomàquet macerat (i una mica escorregut, per allò del líquit). Llavors, a sobre hi posem la moixama i els pinyons i ho humitegem amb el caramel de taronja. Llavors, amb l’oli d’olives negre fem uns cordons al voltant de la muntanyeta. Si voleu posar una mica més de color, també poder posar unes gotetes del caramel, que tindrà un coloret taronja molt sexy…
En fi, gent: una amanida de festa major. El contrast entre dolç, acid, salat, torrat, cruixent, terra, mar… és literalment impressionant: no vegis la cara que fa tothom quan la prova per primer cop. No us deixeu enganyar per l’aparent complexitat de la recepta: el més complicat és escaldar les tomates! Us ho dic jo, que és el que em fa més mandra de tot plegat. Si la proveu, en voldreu més. De fet, si la proveu us voldreu comprar el llibre. On? Aquí, sense sortir de casa…
Que a Juanjo Roda no li diem mestre per casualitat, eh!?
Salut!
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Els fogons de la Bordeta
15/06/2011 - 00:29
Aquesta amanida ha d’estar de “luju”!! No m’estranya que es convertís en un clàssic, és brutal!
Gràcies per ser-hi sempre nois!!
Moltes petons
Sandra
Anna
15/06/2011 - 05:55
M’agrada el toc aquesta de la vinagreta de taronja! Amb el contrast de la moixama deu quedar molt bé!!
M’ha agradat mot l’amanida
Un petó!
manel
15/06/2011 - 08:11
ep! aquí un altre membre del (cada cop més reduït) club d’amants de la moixama. amb una amiga l’any passat vam improvitsar una altra amanida semblant, més senzilla: la moixama tallada fina i tomàquet ratllat i amanit amb oli i una mica de pebre; alguna vegada també hi he posat olivada. és ràpid i senzill, però és clar que aquesta proposta vostra, amb pinyons, el tomàquet macerat i sobretot la taronja, deu estar sensacional.
La Cuina de l’Eri
15/06/2011 - 08:25
Aquesta amanida faria les meves delícies… M’encanta la moixama i amb aquesta amanida ha de quedar de luxe total!!
Petons
el taller de cuina
15/06/2011 - 10:36
La propera vegada em convideu a sopar!!!
Confesso que encara no he anat a buscar el llibre a la botiga on l’he encarregat. Però aquesta amanida serà dels primets plats que en faci. A la moixama poso per testimoni!!
Massitet
15/06/2011 - 10:37
Hola colla!
Moltíssimes gràcies pels comentaris, que ja li faré arribar al mestre Roda: en aquest cas, nosaltres només som uns difusors del seu coneixement!
Sandra, ja ho saps: gràcies a vosaltres per posar en marxa la Recepta del 15!
Ja veuràs: si la proves, repetiràs!
Hola Ana! Moltes gràcies i benvinguda (és el primer cop que ens comentes, oi?). Aquesta vinagreta/caramel de taronja és una de les grans aportacions de la recepta: queda molt bé a molts llocs! També, per exemple, a alguns postres de fruita…
Ostres, Manel! M’has aclarit el dubte! Sabia que havia llegit algun post amb una amanida amb la mateixa base i no la recordava! Tu sempre t’han encertat, crack!
Certament, aquesta afegeix el joc de textures i també el torrat dels pinyons… Si la proves ja em diràs, eh?
Eri, doncs ja ho saps: a fer-la! LA veritat és que sí, que és un plat de festa major. De quedar bé amb convidats sense haver d’estar tot l’apat als fogons…
Salut i moixama, doncs! jejejeje
Massitet
15/06/2011 - 10:40
Hola Taller!
Que has aparegut mentre contestava els missatges anteriors!
Ves a buscar-lo, ves: a la moixama poso per testimoni que no te’n penediràs! jajajaaj
Ja em diràs que et semblen, eh? El llibre i les receptes que facis, tot! jejejeje I moltes gràcies per l’interès pel llibre… Emociona i tot!
Salut i mééééééééééééés moixama! jajaja
Laura – Cuinàrium
15/06/2011 - 11:46
Ens ha encantat aquesta recepta! La farem segur!!! Nosaltres tenim una moixama genial, si voleu fer-hi un cop d’ull… http://ow.ly/5i6wY
I com diu Massitet, salut i moixama!
Queti B.
15/06/2011 - 14:34
Quina meravella d’amanidaaaaa! No sé què dir; m’heu deixat de pasta de moniato. Caramel de taronja, oli d’olivada… Xe, que bé que us ho munteu!
Besets
ANABDN
15/06/2011 - 18:28
M’agraden tots aquests contrastos de sabor i aquesta vinagreta amb caramel de taronja ha de ser extraordinaria.
Petons.
Sión
15/06/2011 - 20:51
Una amanida que de ben segur ha d’estar deliciosa, i molt original. La provarem, amb una bona moixama ummmmm.
Una abraçada
CRISTINAT
15/06/2011 - 21:55
No he provat la moixana però com bé heu dit vosaltres és un plat digne de festa major…i la del meu poble escau per Sant Joan…aviam si m´animo.
anirac
16/06/2011 - 08:29
doncs a mi també m’encanta la moixana!!! però aixi no l’havia provat mai…ha d’estar molt bona….
petitacuina
16/06/2011 - 22:19
Ostres que bona nois!!!
Mataría pr tastarla.
A casa per desgràcia, no agrada gaire la moixama, però m’emporto l’idea i la presentació per fer una especie de tratar d’esqueixada …jejejeje.
Salut!
betflorensa
18/06/2011 - 23:00
Confesso que he hagut de buscar què era la moixama, i un cop llegida la recepta, també confesso que m’ha agradat molt i que intentaré provar-la! però la moixama on es pot trobar? (ja veieu que no la coneixia, però si tothom ho sabés tot, tot seria molt avorrit!!
) Lo del caramel de taronja també m’ha semblat interessant, de vegades poso taronja a l’amanida, però a la propera provaré el vostre invent, segur que hi ha moltes amanides on hi podria quedar bé!
Com gat i gos
20/06/2011 - 13:56
Mooolt interessant aquest toc de caramel de taronja, amb la moixama i altres salons deu fer un contrast brutal!!! Ja hem tornat!!!!!
petons gastronòmics
Perla
21/06/2011 - 20:10
M’ha agradat el toc de la tarongeta, bona gent, però deixeu-me que us conte que he intentat una modesta contribució. He seguit els vostres passos meticulosament, però quan he arribat a la moixama, li he posat un llit de formatge de cassoleta, és a dir, fresc, en el nostre cas, de la casa Rinya, d’Albal, de la meua estimada Horta, l’he regat amb oli d’olives, of course, i després, he seguir les instruccions fil per agulla.
Encara no he fet les provatures provinents de Suàbia, però uns les comentaré només guisar-les.
Salut, companyons, que s’acosta l’hora del lleure estiuenc
Perla
Massitet
23/06/2011 - 12:59
Colla, què tal? Tot a punt per la revetlla?
Laia, moltes gràcies per la visita! Si la feu, ja ens direu què us sembla. I sobre la moixama, què bona és!
Queti, bonica! El mèrit és del mestre Roda, que és un gran cuiner i més un gran professor. Ja li faré arribar el teu comentari, si no el llegeix ell mateix. Bestes, preciosa!
Ana, sense cap mena de dubte els contrastos i l’equilibri que tot plegat té al mateix temps és un dels grans mèrits de la recepta. I la vinagreta té un potencial increïble!
Sión, tens tota la raó del món: la moixama ha de ser ben bona, que és una part clau del plat. Ja ens direu el què!
Cristinat, prova-la! Aquesta amanida pot ser una bona manera d’entrar en el món de la moixama, un producte de sabor penetrant que tot sovint provoca una mica de rebuig entre persones poc acostumades a aquesta mena de gustos. I bona festa major!!!
Anirac, està estupenda! Prova la recepta, ja veuràs com repetiràs… jejejeje
Hola Bet! Quina alegria saber que hem donat a conèixer la moixama entre persones que no coneixen. Ara vaig al teu espai al clubdecuines per dir-te on es troba. Però és molt fàcil: totes les bacallaneries en solen tenir… Prova-la, a veure què!
Gat i gos, bentornats!
Efectivament: el contrast. La gràcies és el contrast…
Perla, preciós! El formatge li deu donar un toc làctic molt interessant. Un altre contast a afegir! Tu també en saps, eh, punyetero!? L’estiu ja bé, i enguany sí que crec que hi haura dies de lleure…
Salut i bona revetlla, estimats!!
elxiquetdevinaròs
03/07/2011 - 18:28
salut a tots/es…
jo també la provaré amb un poc d eformatge (de Catí, of course)
i el secret no és altre que la tomata tallada ben escorreguda marinada amb l’oli i el porradell. fan com una emulsió a puntets blans i eixe és el punt. i també “la gana”
salut i moixama…
Massitet
09/07/2011 - 00:12
Mestreeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
Aixó del formatge trobo que pot donar joc, eh? Nota presa sobre la cosa escorreguda… jejejeje
Salut i moixama, estimat!