No sé perquè, sempre que penso en el Japó m’acaba venint al cap la imatge del seu Emperador i tota la història que tenen muntada amb això de les dinasties. Forma part del meu imaginari particular sobre el país, ple de gent que sempre parla que pareix que estigue enfadada, que es passa el dia fent reverències i que es mou d’una manera tan concreta i precisa que semblen haver-s’ho estudiat, per no dir que ho han coreografiat…. Avui, posats a parlar del restaurant Koy Shunka, no he pogut evitar anar a parar a aquest tòpic meu…

Del Shunka al Koy Shunka
La veritat és que, a més, el tòpic em resulta pràctic per ordenar i donar una mica de sentit al post. Avui us volem parlar del millor japonés que mai hem tastat (el Koy Shunka), que resulta que és el germà gran del Shunka,  curiosament el millor restaurant japonès que coneixiem fins haver anat Koy. Ja ho veieu: germans, familia, dinastia…

Crema d'alberginia | Olletadeverdures.cat

Doncs això, que es veu Barcelona acull (ho vaig aprendre llavors), dos dels millors restaurants japonesos d’Europa, fills tots dos de l’emperador (llegiu cuiner), Hideki Matsuhisa, considerat un cuiner de referència mundial. Per entendre’ns, el Shunka seria l’equivalent del restaurant popular, mentre que el Koy Shunka seria el restaurant d’alta cuina, amb notes d’autor. L’aatra diferència està en la decoració (tabernària vs luxosa). En tots dos casos, s’hi solen veure japonesos menjant, cosa que s’entén com un indicador de qualitat. 

Carpacció de vieires i minipanís amb tòfona blanca d'estiu | Olletadeverdures.cat

Teníem pendent anar-hi des de feia molt de temps. Exactament, des que havíem anat al Shunka. Però va ser un correu de Manuel Gago titulat Propuesta indecente miércoles noche el que ens va espolsar la son de les orelles a quatre blocaires xerraires que sempre deien d’anar però mai ho acabaven de fer: nosaltres, la Sara Maria i la Mar. I tan indecente! Estic segur que en algun lloc del codi penal i de les escriptures sagrades d’un munt de religions diu que gaudir tant menjat és delicte o pecat mortal!

Una idea molt remota
Sobre cuina japonesa no en tinc la més remota idea, ja us ho dic ara. Més enllà del tòpic sobre el peix cru que baix deixar endarrera fa un temps, només sé que tenen un escrupulós culte a la qualitat i la frescor del producte; i una obsessió per la puresa dels sabors. Doncs al Koy Shunka d’això en sobra i és la font d’un plaer constant. Com va dir Gago en un post que li va dedicar fa temps, el Koy Shunka és un lloc on mai voldries que paressin de donar-te de menjar.

Fideus somen amb llangostins | Olletadeverdures.cat

Vam demanar el menú degustació (65€ per cap sense vins), que són 9 entrades més unes postres. Gago, mestre de cerimònies per la seva experiència al local, ja ens havia explicar que, després del novè, encara et pregunten si en vols un altre. Òbviament vam dir que sí: qualsevol renunciava a un parell de minuts més de plaer! Que no parin de treure menjar, si us plau…

Vedella Wagyu a la planxa | Olletadeverdures.cat

És més, encara no portàvem tres plats i ens vam adonar que tots patíem per si faltava poc! En un moment, Gago va dir: “Para que tengais una referencia: este plato de ahora es el que comian las chicas de al lado cuando hemos entrado”. Tots vam suspirar: buf! Encara ens quedava, pel cap baix, mig hora d’activitat delictiva… Això és el que vull dir: que no vaig entendre gairebé res del què em menjava, però que no hagués parat de fer-ho fins rebentar!

Una cerimonia culinària com a espectacle
No hi ha cap dubte: si vas a un japonès, demana que et posin a la barra. S’ha de tenir vista a la cuina, s’ha de poder veure com et fan el plat al teu davant. Com el tall de tonyina i la boleta d’arròs es converteixen en una joia que t’explota a la boca i et fa perdre el sentio una estoneta… Pel mateix preu, tens sopar i entreda a un espectacle de dansa contemporània (o tradicional japonesa?), plena de paios amb ganivets, que parlen a cops secs i que es mouen com si executessin una coreografia. El què us deia, vaja…

Un pas (petit) de la coreografia... | Olletadeverdures.cat

La cura amb que toquen el producte, la precisió amb que executen el tall, el somriure i reverència amb que t’entreguen el plat… Tot això t’ajuda a entendre perquè a aquestes senyors se’ls tracta de mestres. Sí, sí, els diuen mestres als cuiners de shushi més bons. Un espectacle brutal, que culmina amb un calfred que et recorre l’esquena cada cop que et poses una mos a la boca.

El resultat del "ball": shashimi de tonyina | Olletadeverdures.cat

Vaig sortir del Koy Shunka com embadalit, fascinat. Com quan, de menut, te porten a la fira per primera vegada i tot està ple de coses que et criden l’atenció, de llumetes que et demanen que les mires i de sorolls que es solapen i no es deixen escoltar els uns altres. Suposo que és l’impacte de la novetat (primer cop que pillo barra en un japo), però estic disposat a repetir tantes vegades com calgui. Ja purgaré els pecats quan tingui una estona…

Salut!

Massitet

Nota: crec que és la primera vegada que em pasa. No sé quin plat triar de tots com el millor. Si m’obliguen, abans em faig l’harakiri!