A veure. No és la primera vegada que fem una pizza. N’hem fet altres cops, però sempre amb la base de la pizza comprada feta. Normalment, la de Nestlé refrigerada. Però resulta que fa uns dies ens van portar la Thermomix a casa i una de les moltes coses que fa és pastar, així que vam decidir provar-ho. Estem tant contents de com ens ha sortit la primera pizza, que ens hem sentit una mica italians i tot! Per això hem anat a buscar com podíem dir-ho en ìtalià i posar-ho de titol del post…
Els ingredients: una volta pel supermercat
La pizza en qüestió està feta sense cap criteri previ. Vull dir: ens la vam inventar sobre la marxa. En concret, vam anar a donar un vol pel supermercat just abans de sopar i allò que ens va venir de gust hi va fer cap a dins. Hi vam posar unes rodanxes de tomàquet fresc madur a baix de tot. Després, cansalada viada tallada ben fina, uns espàrrecs verds (cuits cinc minuts al vapor, per estovar-los una mica) i rodanxes de formatge de cabra. Per acabar-ho d’arreglar, una mica de parmesà acabat de ratllar per sobre. Mireu quina joia ens va quedar!
No em direu que no queda xula, presentada així... | Olletadeverdures.cat
La pasta la vam fer amb la Thermomix i vam fer servir les mides que surten al llibret corresponent. Però no hi ha gaire misteri: és la recepta que fa servir tothom! No penjarem l’enèssima recepta de pasta de pizza, bàsicament perquè hi ha gent que ja ho explica més que bé. En aquest post, la nostra estimada Mar Calpena us explica com fer-la. Ella, que en sap molt de les coses bones de la vida, la deixa fermentar dos cops. D’aquesta manera, us quedarà més esponjosa i cruixent. Aprenent dels mestres! 
Una pinta afabianada…
Els qui llegiu aquest bloc segur que li trobeu semblances a alguna cosa que ja heu vist aquí. Sí, efectivament, l’estètica de la pizza es vol assemblar a les que fa Fabián Martin, que ens va agradar molt amb les seves receptes d’autor. Ja ho vam dir, amb certa conya, al nostre Facebook… Nosaltres ni ens hi apropem, però la idea de presentar-les tallades i lleugerament desmuntades ens va semblar molt copiable, molt encertat. Per aixó l’apliquem amb més o menys encert…
I ara el secret: de fet, la forma allargassada li vam donar més aviat per la nostra incapacitat de fer-la rodona que no pas per volar-la fer com el Martín. Sí, ja ho sé, queda molt més glamurós dir que ho fem com el millor pizzer del món. Però que voleu que us digui; no m’agrada mentir!
Com ens va dir el nostre amic Starbase Starfleet, la primera vegada que cuines una pizza amb la massa feta de casa marques un punt d’inflexió. I és una veritat com un temple! Poc després, en vam menjar (per necessitat, eh! ) una de feta refrigerada de les que trobes a tots els súpers i la cosa no tenia ni punt de comparació. Per tant, penseu-vos ho bé abans de fer la primera: a partir de llavors, us les haureu de fer sempre!
Salute!
Massitet
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Sara Maria
29/07/2010 - 12:14
Genial la convinació de gustos, ni el mateix Fabián!
La meva màquina nova també pasta… Heheheheee… El pa me’l pasta de meravella!! I amb el forn nou… Ja sabeu, aviat “prima pizza Sara Maria”.
starbase
29/07/2010 - 12:20
Benvenutti al club dels pizzeros casolans!!
Aquesta presentació es fantàstica i penso posar-la en pràctica també. Felicitats per aquesta petit pas i aquesta graaaan pizza que em menjaria ara mateix.
I en un temps ens veiem també al club de les focaccies???
MaryLou
29/07/2010 - 18:47
Us ha quedat ben xula!!! I tant, que una vegada has fet la pizza ja no en compres més! no costa res de fer, sobretot amb la th. i és un sopar de divendres perfecte!!!
Petonets
Glòria
29/07/2010 - 20:22
I a la pràctica, la pizza desmuntada és més fàcil d’agafar sense perdre temps, que és el que cal, oi?, no perdre temps i tastar-la !!
Margarida. Elmondelacuina
29/07/2010 - 20:22
Em costa de creure que fins ara havíeu passat menjant pasta dels súpers! Però…si és una cosa que no costa gens de fer!!!!!!
A mi no em fa gens de mandra. Cada setmana en faig dues vegades. I no podria menjar-me la de compra, no. Ara ja sabeu per què!
La decoració maquíssima: és nota que ja teniu experiència de temps!!!
Anna Hallado
29/07/2010 - 23:41
Enhorabona per l’adquisició del TMX. Aquí tens el meu blog, pel que puguis necessitar… Potser tindràs alguna sorpresa…
Mar
30/07/2010 - 15:41
M’acabeu de recordar que encara hi deu haver mitja massa de pizza al congelador. Deurà estar potable? Aviat ho descobrirem!
Massitet
30/07/2010 - 23:30
Hola estimats!
Sara Maria, amb tota l’alta tecnologia que t’has posat a casa et sortiran autèntiques meravelles. Volem receptes i fotos!!! Felicitats, maca!
Starbase, tenies tota la raó del món: aquí ja no hi ha marxa enrera, tot i la compra de pizzes recuites en un moment d’urgència…
I les focaccies… Ostres, nano, eres una font d’inspiració increïble!!! Gràcies, mestre!!
MaryLou, tens tota la raó del món. I si fas com superCalpena encara més: en fas més del compte, congeles la pasta i en tens per unes quantes vegades!
Gloria, presentar-la trencada facilita molt la vida! però s’ha de dir que el tall allargassat també té les seves complicacions: resulta un pèl més complicat d’aguantar que el triangle clàssic! Ara, és molt més fàcil de treure del plat i la (no) punta no es doblega. Je!
Margalida, la veritat és que tampoc acabem d’entrendre com en trigat tant en fer-la. Però saps que passa? Crec que jo tinc gravat al subconscient que això de de pastar dóna molta feina, t’omple la casa de pols i et segresta al pare…
Però poc a poc ho anem superant! No serà la darrera pizza, ni molt menys!
Anna, he donat un cop d’ull ràpid i m’he quedat al·lucinat amb el teu bloc. I no només amb el què et penses. Ara mateix vaig a donar-li una repassada com es mereix: amb temps i ganes! Gràcies per venir i per donar-te a conèixer!
Calpena, si necessites ajuda per gastar-la avisa, que ens platem a casa teva a donar-te un cop de ma! Jo, quina pasta més bona, la teva… No en farem cap d’altra…
Estimats i estimades. Quin plaer llegir-vos. Quin plaer contestar-vos. Quin plaer “tenir-vos”. Gràcies, de veres!
Esther
02/08/2010 - 21:10
Com totes les receptes que penjeu, només puc dir..SUBLIM!
Té un apinta que no veigis, tant deb tingués pizza per sopar!
manel
03/08/2010 - 10:58
la prima pizza és molt important, teniu raó, i mai no serà la darrera. i per sopar a l’estiu no hi ha res millor, perquè les variacions són infinites.
segur que passareu unes vacances ben entretingudes amb aquest descobriment, una abraçada!
Neus
04/08/2010 - 20:21
Umm quina bona cara!!!
Enhorabona per la TMX. Crec que l´estiu es la millor epoca per a familiaritzar-se amb ella: els gelats, granitzats i sorbets son perfectes!
Ara us recomano que proveu a fer la recepta de “albóndigas” amb carn de Canaleta de Vinaròs (“Vedella de casa nostra”). No en voldreu d´altres.
Ah, i el “Salmorejo de Valle”… amb aquesta maquineta, no te secrets… Ja ens ho contareu!
Neus.
Francesc
10/08/2010 - 19:15
Això de fer les coses amb la termomix té trampa!!! (És enveja que us tinc). Bé, bromes a banda, les pizzes fetes a casa són, efectivament, més bones que les de compra. On va a parar!!! Quina sort això de poder.vos fer les vostres masses a casa!!! Us ha quedat una pizza super “glamurosa”. Salutacions
Massitet
16/08/2010 - 23:21
Hola, xicons i xicones!
Perdoneu que no hagi dit res fins avui, però hem estat quinze dies per les Irlandes amb limitaciones serioses de connexió!
Aix, Ester! Moltíssimes gràcies pel comentari! Ens hem posat vermells! Com ja veus, res massa exòtic ni original, però posat junt la veritat és que queda resultón. Es que les pizzes són inspiradores, no trobes??
Manel, com ho saps: res serà el mateix i ja se’ns acumulen les idees per fer pizzes! Aix, com n’és de divertit saber cuinar! Gràcies per la visita, mestre!
Neus, això que m’expliques és molt interessant! Perdona la ignorància, però què és la carn de Canaleta. Ostres. m’he perdut! Per cert, tens tota la raó amb el Salmorejo de Valle! No crec que tardem massa en fer-lo! I els granissats… Oh, la Thermomix!!
Francesc, bonico, jo també em tindria enveja si no tingués la Thermomix! La meua dona i muns sogres, que se veu que els tinc camelats de mala manera! I les pizzes ja no seran el mateix… Combinat amb els cócs de Vinaròs! Ara sempre tenim un parell de boletes de pasta al congelador… jejejej I gràcies per això del Glamour!
Besets a tots i a totes i fins aviat!