2010 juliol- Cuina.cat

Arxiu del mes: juliol 2010

La nostra prima pizza!

dijous, 29/07/2010

A veure. No és la primera vegada que fem una pizza. N’hem fet altres cops, però sempre amb la base de la pizza comprada feta. Normalment, la de Nestlé refrigerada. Però resulta que fa uns dies ens van portar la Thermomix a casa i una de les moltes coses que fa és pastar, així que vam decidir provar-ho. Estem tant contents de com ens ha sortit la primera pizza, que ens hem sentit una mica italians i tot! Per això hem anat a buscar com podíem dir-ho en ìtalià i posar-ho de titol del post…

Els ingredients: una volta pel supermercat
La pizza en qüestió està feta sense cap criteri previ. Vull dir: ens la vam inventar sobre la marxa. En concret, vam anar a donar un vol pel supermercat just abans de sopar i allò que ens va venir de gust hi va fer cap a dins. Hi vam posar unes rodanxes de tomàquet fresc madur a baix de tot. Després, cansalada viada tallada ben fina, uns espàrrecs verds (cuits cinc minuts al vapor, per estovar-los una mica) i rodanxes de formatge de cabra. Per acabar-ho d’arreglar, una mica de parmesà acabat de ratllar per sobre. Mireu quina joia ens va quedar!

No em direu que no queda xula, presentada així... | Olletadeverdures.cat

La pasta la vam fer amb la Thermomix i vam fer servir les mides que surten al llibret corresponent. Però no hi ha gaire misteri: és la recepta que fa servir tothom! No penjarem l’enèssima recepta de pasta de pizza, bàsicament perquè hi ha gent que ja ho explica més que bé. En aquest post, la nostra estimada Mar Calpena us explica com fer-la. Ella, que en sap molt de les coses bones de la vida, la deixa fermentar dos cops. D’aquesta manera, us quedarà més esponjosa i cruixent. Aprenent dels mestres!

Una pinta afabianada…
Els qui llegiu aquest bloc segur que li trobeu semblances a alguna cosa que ja heu vist aquí. Sí, efectivament, l’estètica de la pizza es vol assemblar a les que fa Fabián Martin, que ens va agradar molt amb les seves receptes d’autor. Ja ho vam dir, amb certa conya, al nostre Facebook… Nosaltres ni ens hi apropem, però la idea de presentar-les tallades i lleugerament desmuntades ens va semblar molt copiable, molt encertat. Per aixó l’apliquem amb més o menys encert…

I ara el secret: de fet, la forma allargassada li vam donar més aviat per la nostra incapacitat de fer-la rodona que no pas per volar-la fer com el Martín. Sí, ja ho sé, queda molt més glamurós dir que ho fem com el millor pizzer del món. Però que voleu que us digui; no m’agrada mentir!

Com ens va dir el nostre amic Starbase Starfleet, la primera vegada que cuines una pizza amb la massa feta de casa marques un punt d’inflexió. I és una veritat com un temple! Poc després, en vam menjar (per necessitat, eh! ) una de feta refrigerada de les que trobes a tots els súpers i la cosa no tenia ni punt de comparació. Per tant, penseu-vos ho bé abans de fer la primera: a partir de llavors, us les haureu de fer sempre!

Salute!

Massitet

Publicat a Pròpies, Receptes, Variacions | 14 comentaris »

Des de l’altra banda: crònica de la presentació del llibre

dilluns, 26/07/2010

Jo no me n’havia adonat, encara que ja feia estona que rondàvem pel Mercat i estàvem a punt de començar. Va ser Kissumenja qui m’ho va fer notar: “Ei, avui estàs a l’altra banda de l’Aula de la Boqueria…“. El comentari em va fer adonar, amb més claredat impossible, de l’excepcionalitat del què anava a passar al cap d’una estona. A l’altra banda. A la Boqueria. Per presentar un llibre junt amb la meva germana i mun cunyat. Aquí va una crònica, sentimental i expressionista, d’un gran moment vital. Des de l’altra banda. Gràcies per endavant, estimats!

Des de l'altra banda... | Olletadeverdures.cat

L’escenari no era nou del tot per a nosaltres. Havíem assistit a alguna classe de cuina de l’Iker Erauzkin i també a algun tast (de pans del Turris!). Era, de fet, un lloc mitic per a nosaltres: l’Aula de Cuina de la Boqueria, el centre del saber al temple del plaer…Però, clar, sempre ens havíem assegut a la banda del públic. Veure la gent asseguda a les cadires, amb la taula de treball al davant plena de llibres va ser una imatge fins i tot una mica torbadora. Vertigen, diria. Aquella sensació, tan nostra, de no tocar a terra. Crec que no em vaig acabar de recuperar fins a l’endemà…

Quina sort poder dir que tots són amics... | Olletadeverdures.cat

I mira que anàvem avisats, que la cosa seria emocionalment forta! La primera pista ja la vam trobar el mateix dia que vam anunciar la presentació del llibre “Els dolços i els salats als forns de Vinaròs”. No feia ni 10 minuts que havíem penjat l’anunci al Facebook i Starbase Starfleet va constestar que venia a la presentació del llibre i que ho feia amb “esperit de hooligan”. Buf, tenim seguidors ultres i tot!! Patíem, perquè ho vam anunciar amb poc temps. Però aquí va venir la segona pista: aula gairebé plena i molt poca gent vam trobar a faltar. Amb amics així, un gosa escriure un llibre i el que calgui!

Juanjo, Josep Angel, Sergi i Helena | Olletadeverdures.cat

Potser vaig començar prendre consciència de què anàvem a fer en el moment vam aparcar a la Plaça de la Gardunya, al darrera del Mercat, i vam obrir el maleter del cotxe : capses de llibres, el cartell publicitari plegat, la nevera portàtil plena de cava i mistela; i les safates amb els cócs fets a Vinaròs… Òbviament, això no forma part de la nostra rutina. Les cares de ma germana i mun cunyat, amb el somriure glaçat propi dels qui estan nerviosos ho van confirmar. Estàvem a punt de fer història. Familiar, però història. I ja em perdonareu, però per nosaltres és la mar d’important!

El coc de l'àvia Consuelo, un dels "protes" del llibre i de l'acte | Olletadeverdures.cat

“Què fort”. Ja portàvem una estona a l’Aula de Cuina de la Boqueria, però encara no havia aparegut cap convidat. Tot just acabàvem de posar les taules al lloc i estàvem obrint les capses de llibres i desembolicant els cocs. Vaig creuar la mirada amb la meva germana i ens vam quedar mirant. “Què fort”, va dir. Res més. Però va ser suficient: estàvem, ara ja ho sabíem, davant d’un d’aquells moments familiars memorables…

Helena, Sergi i Iban. Quins tres per a una peana! | Olletadeverdures.cat

Mai havia parlat en públic per a una colla d’amics. Ho va dir el mestre Juanjo Roda amb la perspicàcia i coneixement que el caracteritza: “Avui estem tots aquí perquè som amics”. Cosa més extraordinària tampoc se m’acut: l’Aula de la Boqueria plena de gent que t’estima, o pel cap baix que t’aprecia, que et regala el seu temps i la seva presència per a què els expliques el llibret de pastes del teu poble. Gallina de piel. No em direu que no…

Explicant el telet? | Olletadeverdures.cat

El telet. Crec que si hi ha un moment especialment memorable de la presentació a Barcelona és quan mun cunyat va fer servir aquesta paraula. Quan algú del públic li va preguntar com es sabia quan estava la pasta dels cócs a punt, ell va dir amb la naturalitat que el caracteritza: “quan estires la pasta i veigues que es fa un telet, és que ja està”. La cara d’estupefacció dels catalunyesos orientals presents va ser d’antologia! Mun cunyat no parla gaire. Però quan ha fa, esdevé memorable…

Mira'l si és "bonico". Me'l miro i no el veig... | Olletadeverdures.cat

Em guanyo la vida parlant davant de gent i explicant-los coses que es suposa que els interessen. Per tant, estic una mica curat d’espant. Però parlar per a amics em va posar molt nerviós. Tant, que es va notar que parlava compulsivament, “amb sense aturador”, fins que em vaig centrar i vaig veure que la cosa funcionaria sola. Va resultar ser una idea excel·lent, acabar fent la presentació en format tertúlia, deixant a la gent que preguntes què volia saber en comptes de dir-los, només, el que nosaltres teníem ganes de contar-los. Jo no hagués acabat mai, però a les nou havíem de marxar. Per mi encara hi seríem allà…

Costa més del què pugui sembla... | Olletadeverdures.cat

No sé ni els llibres que vaig signar! Em va emocionar, fer-ho. Ja us ho podeu imaginar. Però el que més em va tocar va ser veure les signatures de ma germana i mun cunyat al mateix full. A mi els llibres ja m’arribaven marcats per ells dos. I l’estona de buscar un lloquet on signar, entre tots dos, va ser especialment gratificant. Ho recordo una mica borrós, com volant. Suposo que va ser la intensitat del moment. Des de l’altra banda…

“Què fort”. No?

Massitet

Publicat a Fonts documentals, Nosaltres | 18 comentaris »

Dinant a casa de la Remei: festa grossa!

dissabte, 17/07/2010

La Remei és una senyora que,entre moltes altres virtuts, cuina molt bé. I nosaltres hem tingut la grandíssima punyetera sort que la germana de Kissumenja i el fill petit de la Remei s’han enamorat i han format una parella. Això ens ha permès gaudir de la seva cuina i de la seva companyia, cosa que mai agrairem prou a aquesta parelleta! Vosaltres també la coneixeu: és qui ens va passar la recepta de les pomes del relleno que tant us van agradar! Doncs la Remei feia temps que ens volia convidar a dinar a casa seva. I clar, vist el precedent, nosaltres no ens hi vam resistir gens…

Resulta que la Remei, el seu marit i cinc parelles més d’amics han creat un grup gastronòmic que té el (genial) nom de La colla del plat fondo. Més o menys un cop al mes es reuneixen per dinar i cada vegada, seguint un estricte ordre de torns, cuina una de les parelles. Precisament, a la Remei li tocava cuinar aviat i va aprofitar per practicar amb nosaltres el menú que tenia previst per als del plat fondo…

Entrants de festa grossa…
Aquests del plat fondo no s’hi posen per poca cosa, així que el dinar va ser quantiós i de nivell. Com no podia ser d’altra manera, segurament… Així que vam gaudir d’un primer plat format per quatre entrants: uns alvocats farcits boníssims, uns bolets saltejats amb alls estupendos (encara era primavera, quan vam fer l’àpat), un pastís de verdures que a més de bonic era deliciós i uns boquerons en vinagre fets per la matexia Remei que estaven de la muerte!

Quatre entrants de diumenge "mudat". O no? | Olletadeverdures.cat

Tot estava molt bo, però servidors de vostès es queden amb els boquerons: durs, tersos, amb el gust just de vinagre! Massitet va aprofitar la proximitat d’una de les safates plenes d’aquestes filets de plata per repetir fins que va sentir, fins i tot, un pèl de vergonya… Ara, si torna a tenir ocasió, tornarà a fer-ho, sense dubtar!

I un platillo de luxe
Després d’aquest festival (mar i terra, peix i verdures, autòcton i exòtic) va venir el plat fort: platillo de conill amb farcellets de col. Mireu quin bé de Déu! El mateix Josep Pla hagués ressucitat si hagués sentit l’oloreta que sortia de la cassola mentre feia xup-xup!! No debades la Remei és del pais petit d’en Pla, l’Empordanet, i l’escriptor era un fervent consumidor d’aquests guisats…

Un platillo de l'Empordanet per no parar de sucar! | Olletadeverdures.cat

Cuit a l’antiga, amb paciència i cassola de ferro colat. Ja li hem demanat a la Remei que ens faci arribar la recepta, perquè era genial. Nosaltres, que som uns fans irreductibles dels farcellets de col, vam descobrir que n’hi ha de farcits de carn (que es solen servir sols) o fets nomes amb la verdura (que solen acompanyar guisats de carn, com era el cas). Com podeu suposar, ja li hem demanat les receptes de les dues variants… De postres ens van cruspir uns brunyols de l’Empordà fets a casa que eren, literalment, addictius. Chapeau, que diuen a l’altra banda de frontera!

Si algú està pensant en agenciar-se a un altre fill o filla de la Remei i l’Esteve, ja em sap greu dir-vos que estan els dos pillats. Així que haureu de buscar una altra alternativa per tastar els plats d’aquesta (molt) apreciable cuinera de l’Empordanet…

Salut!

Massitet i Kissumenja

Publicat a Amics i familiars, Ni una cosa ni l'altra, On hem menjat, Trobades gastronòmiques | 9 comentaris »

Àtica revolution

divendres, 9/07/2010

Quan vas molt a un lloc, t’hi sents ben tractat, menges més que bé (ja ho hem dit vàries vegades) i tens la sensació que s’alegren de tornar-te a veure, no pots evitar posar-te molt contenta quan et diuen que a) tenen pàgina al facebook, i b) estan planejant fer cursos de cuina. Àtica revolution! Tota aquesta informació en un moment! Quasi ens agafa un síncope de tanta felicitat!

Pel tema del facebook vam estar contents perquè som curiosos de mena i ens agrada tenir tanta informació com sigui possible dels llocs que ens agraden, què s’hi fa, què es planeja, què hi diu la gent… I què dir del tema dels cursos???? Resulta que són tan bona gent que t’ofereixen aprendre a cuinar allò que tan a gust menges a casa seva!

5 de juliol: l’estrena
La seva i la meva! No sé com són els cursos de cuina perquè… sí, ho confesso, no hi he anat a cap!, però us haig de dir que si tots són com el que va fer el Borja m’he perdut uns moments molt interessants. Si ell estava nerviós no se li notava gens tot i ser el primer grup a qui feia el curs. Jo no ho estava , al contrari, relaxada, gaudint de les seves explicacions i babejant amb les olors que s’hi van barrejar. Quina delícia!

Tot a punt per començar | Olletadeverdures.cat

Només entrar ja vaig veure que en la organització no tenia res a envejar a d’altres docents més experimentats: una taula amb tots els ingredients i estris necessaris, una placa portàtil d’inducció de cara als assistents i les cadires en forma de U per tal que no perdèssim cap detall, i unes taules al mig per anar posant els plats acabats. A més, sobre cadascuna de les cadires hi havia una mena de portafoli amb el seu bolígraf corresponent i les receptes que estàvem a punt de veure elaborar (i degustaaaaaaar!!).

D’acord. I els plats?
A quina hora hem de sortir d’aquí?-vaig pensar en veure que la llista era de cinc plats. D’acord que no havia assistit a cap curs de cuina ni cuino massa, cert, però això no treu que no vegi que cinc plats no es fan en una hora… El secret, però, era que mentre n’estava preparant un, podia deixar marinant un altre o escabetxant unes verdures.

La llista de plats és la següent:

Salmorejo amb ou de guatlla i pernil
Gaspatxo de poma amb sardina marinada
Salmó marinat amb ceba tendra i vinagreta de taronja
Amanida de pollastre en escabetx suau de verdures
Steak Tartar

Els que ja havíem tastat ja sabíem que són deliciosos i els que no només van servir per confirmar que aquest noi sap cuinar mooooolt bé. Ara ja sabem que a banda de les visites impulsives que fem, també n’haurem de fer alguna de programada per poder tornar a menjar aquella meravella d’Steak Tartar.

Segur que us heu adonat que no n’hi ha cap que sigui calent. Això vol dir que a més de ser uns plats molt gustosos són d’aquells que pots deixar preparats hores (o un dia) abans, cosa que et permet estar amb els convidats tota l’estona i no entrant i sortint de la cuina.

Els últims detalls | Olletadeverdures.cat

Final de festa amb doble regust
Doble perquè, d’una banda, el curs es va acabar degustant els plats que el Borja havia estat cuinant davant nostre amb tanta gràcia i savoir faire. Sento dir que no vaig estar atenta a les últimes frases que va dir, hipnotitzada amb allò que veia damunt la taula i rodejada de bones oloretes. Tenia els coberts a la mà i l’únic que podia pensar era en aixecar-me i ratificar que a l’Àtica s’hi menja d’allò més bé.

Per l’altra banda, vam sortir amb l’ego una mica pujat, tot s’ha de dir, en veure la reacció de dos dels assistents quan es van assabentar que nosaltres érem els autors d’aquest blog. Resulta que coneixen el Restaurant Àtica a partir d’un post que vam publicar aquí i això en va fer molt feliços. Si aquest espai serveix per coses com aquesta, ja en podem estar ben contents!

Kissumenja

Publicat a cursos, Ni una cosa ni l'altra, On hem menjat, Restaurants | 10 comentaris »

La nostra primera recepta del CUINA

dimarts , 6/07/2010

Quan vam posar en marxa el bloc ara fa tres anys, una de les coses que ens feia gràcia i que, més o menys, ens havíem marcat com a objectiu, era publicar cada mes una recepta treta de la revista CUINA. Tenim gairabé tots els números (des del 9…) i sempre ens ha agradat molt. Però han passat més de 1200 dies i, en tot aquest temps, no hem estat capaços de fer-ho ni una sola vegada! Fins avui…

Broqueta de poltre vedella amb verdures caramelitzades
No és que no n’hagim fet, de receptes del CUINA. N’hem fet més de dues i més de deu. Però els qui teniu un bloc segur que ens enteneu: un dia no fas fotos, l’altre dia no ha quedat bé, un altre no sé que… O passa que aquell post va passant, va passant, queda pendent de fer i, al final, penses que ja no paga la pena penjar-lo. De fet, és el que ha estat a punt de passar amb aquest, que ja el públiquem quan ha sortit el número següent de la revista!!!

El suquet aquest que s'assoma per baix és brutal! | Olletadeverdures.cat

Però aquest cop teníem càmera, les fotos van quedar acceptables i, sobretot, ens va agradar tant el plat que no hem volgut no publicar-lo. És del número del juny de 2010, amb el tema central dedicat a la carn de poltre. La idea era fer la recepta talment , però el reportatge que la incloia apuntava una dada que ens va fer canviar d’opinió.És una proposta de l’Iker Erauzkin, un vell conegut nostre, i ens va entrar pels ulls tan aviat com la vam veure per la revista…

L'hem fet tal qual, només canviant poltre per vedella | Olletadeverdures.cat

Resulta que la carn dels cavalls joves té una temporada molt marcada. Tant, que fins i tot quan aquesta ja s’està acabant, la qualitat del producte no és la mateixa. La que es ven cap al juny correspon a animals ja més fets, més madurs. Per tant, ja no te totes les virtuts que corresponen a la d’un animaló ben jove. Ja ho deia Pla, ja, que en aquest país som uns infanticides culinaris… I nosaltres, que som uns xiites del sabor, hem decidit esperar-nos a febrer de 2011 per provar-lo. Si ho hem de fer, fem-ho bé!

En tot cas, vam canviar el poltre per vedella i la cosa va quedar més estupenda: original, amb el contrast dolç-salat i el vegetal – carni ben marcats; i amb un suc dolcenc que faria crèixer les vendes de pa fins a l’infinit si la gent guisés aquest plat. Com diuen per la meua terra: Xe, tu! Bo de veritat!

Salut i bon profit!

Massitet

Nota de l’autor: en aquest post hem provat una cosa que li hem vist fer molt de temps a la mestra Clofent i que a partir dar adaptem com a propi: escanejar la recepta de la revista i posar-la tal qual. Trobo que enriqueix visualment el post i alleugereix el text. Per no dir res que en facilita l’escriptura cosa bona!

Publicat a Carns i aus, Manllevades, Receptes, Variacions | 9 comentaris »

El proper dimarts 6, presentació del llibre a BCN!!!

dissabte, 3/07/2010

Estem contents com uns gínjols!!!! El proper dimarts sis de juliol, a les set de la tarda, presentem el llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs. La cosa serà a l’Aula de Cuina de la Boqueria, dins del mateix mercat barceloní. Aquí us passo un enllaç amb dades de contacte del Mercat i l’Aula per si voleu més informació.

Hi assisitirem una part dels autors: ma germana Helena (alma mater de ca Massita i cinquena generació al capdavant de la felca), mun cunyat Sergi (forner i responsable que tot surti tan bo!), Juanjo Roda (liante de cuidao i director de la col·lecció on s’edita el llibre) i un servidor (sense comentaris).

Si voleu venir, és important que m’envieu un correu a massitet @ gmail.com perquè resulta que l’Aula té l’aforament limitat a 50 persones i ens han demanat que siguem molt escrupulosos amb aquest punt. Els qui us vau assabentar ahir pel Facebook o similars, no patiu que ja us tenim comptats. Si us plau, en la mesura del possible ens heu d’enviar el correu entre avui i demà al vespre, ja que dilluns al matí hem de dir a l’Aula quants en som.

Per cert, si esteu interessats en comprar el llibre ho podreu fer allà mateix, ja que en portarem prous exemplars per si tots en voleu un. I també podreu fer un tast d’algunes de les pastes que surten al llibre, ja que ma germana en portarà del poble!

Òsties, què fort! Estic tant content i tan emocionat… Estem tots tan contents i tan emocionats… Buffffffffff…

Massitet

Publicat a Nosaltres | 16 comentaris »