A banda de ser Kissumenja també sóc Kissublida. Una prova és que la data de l’esborrany del post que estic escrivint ara és del 15 de març de l’any passat!!! No us enganyo! Havia oblidat completament el tema dels espàrrecs i ara que els meus pares n’han tornat a anar a buscar, m’ha tornat a venir el post al cap. I abans no se m’oblidi de nou vaig per feina, no sigui que se’m torni a passar la temporada!
Hi ha dies que, quan la meva mare torna de la feina, ella i el meu pare se’n van a buscar espàrrecs. Ells, doncs, són els caçadors. El títol del post no és gratuït, com us deveu imaginar, sino que jugo amb els “Caçadors de bolets” de TV3 i el fet que per allà a l’Empordà el verb caçar el fem servir força com a sinònim de collir.
L’altre dia, doncs, com que sabien que hi anàvem, en van anar a caçar uns quants i a la nit la meu mare va fer una truita per sopar. Ben bé eren espàrrecs amb ou, per la quantitat que li’n posa. Tot i que hi havia cinc ous, ja veieu a la foto que d’espàrrecs no n’hi havia pas pocs. Li agrada molt notar el gust metàl·lic que deixen i per això tampoc no els bull, com fa altra gent, perquè diu que si no no tenen gust de res.
Després d’haver comprovat empíricament que jo no els veig ni que me’ls assenyalin, ha quedat clar que a casa dels Olleta es menjarà truita d’espàrrecs quan els meus pares ben alegrement me’n vulguin donar un grapadet…
Kissumenja

Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!



starbase
12/04/2010 - 12:59
hehe, els espàrrecs són un regal de la natura. Jo no n’he collit mai, així que em passaría com a tú: ni que els assenyalin…:)
Sara Maria
12/04/2010 - 13:17
M’encanta passejar pel camp i anar “caçant” espàrrecs!!! I especialment després fer-los amb una picada d’all o en truita… Mmmm…
Mar
12/04/2010 - 14:20
Oooh, jo n’havia anat a “caçar” amb uns amics de Platja d’Aro, de petita. Que bons eren… res a veure amb els de cultiu!
massitet
12/04/2010 - 14:28
Ooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhh!!!
Quina truita més bona, per l’amor de Déu!! Això es carinyo maternofilial i la resta tonteries!!! Com ens cuiden, els meus sogres…
I és ben cert que, pel color, l’últim que pensaria és que estàs davant d’una truita! No hi ha groc per enlloc!!!
Salut!