Sempre que ma mare ve a passar uns dies a Barcelona -no tant sovint com nosaltres voldríem-, la senyora té a bé deixar-nos en herència algun plat memorable que mai li agrairem prou haver-nos cuinat. Ma mare cuina molt bé i darrerament li observo una certa tendència a innovar que, basada en les seves arrels tan populars, dóna com a resultat unes receptes que són per a xuplar-se els dits… La darrera joia que ens ha deixat en herència és un arròs amb galeres i costella de porc profundament impressionant (si us plau, notis el subratllat) . Aquí va la recepta, que heu de provar per l’amor de Déu!
Agafem quatre galeres per persona (ma mare sempre patint per si ens quedarem amb fam!) i les salem lleugerament. Dues les posem a fregir en una cassola una mica fonda (és la que farem servir per cuinar l’arròs) i les daurem ben dauradetes. Les apartem. En el mateix oli, fregim costella de porc tallada petita (com per fer paella), i unes llenques de pebrot vermell. Quan la carn estigui ben colorada ho cobrim tot d’aigua. Cinc minuts després que arrenqui el bull, posem les altres dues galeres, que encara no n’havíem fet res. I quan torni a arrancar el bull tirem l’arròs. Primer, que bulli amb alegria; després, amb una mica més de pausa. I ja està, res més.
El resultat és una arròs melós com el de la foto, amb un potent sabor de mar i muntanya que tomba d’esquena. A més, la recepta ens regala un vermut inesperat: les dues galeres que hem fregit al principi solament són per donar gust a l’oli. Per tant, ara ens podem xuclar els dits oliosos -que bo l’oli de fregir galeres!- i anar amb compte de no tallar-nos els llàvis amb la clova dura quan la xuclem. Oh, que bones són les galeres…
Ja us en vam parlar de com són d’importants del Delta cap a baix i no parerem d’inisistir-hi… Aprofiteu ara que estan en el seu millor moment de l’any i estan gustoses de veritat. I si no us ve de gust cuinar-les o no les sabeu trobat, sempre podeu passar per Vinaròs, que durant el mes de març fan les Jornades Gastronòmiques de la Galera…
Salut!
Massitet
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
starbase
20/03/2010 - 05:50
Aquest cap de setmana tinc previst anar a per galeres a plaça, perque a mi també el meu pare m’ha ensenyat desde petit que les galeres són ‘lo més gustós del món’ per a fer arrossos.
No sé si farè un arrós, o una sopa, o qué, però si en trobo portarè galeres.
Un gran gran arrós!!
La Quinta de Luculus
20/03/2010 - 11:46
L’arròs amb galeres, xiquets! quina salivera que m’heu fet venir, ma mare el fa i li queda espectacular també de bo, però aquest vostre l’anoto, que això de posar costella de porc li deu donar un plus que “ni te cuento”
Disculpeu que no us visiti tan assiduament, però ja em posaré al dia, ja…
petons quinteros!
Xavier
20/03/2010 - 17:00
Xic, serà qüestió de fer una volteta per Vinaròs a veure aqueixes jornades!
La veritat és que mai no he fet galeres… perquè cuinar peix m’imposa molt. Però trobe que un dia m’hauré de llançar a la piscina, no?
Visca ta mare!
manel
20/03/2010 - 17:41
estic d’acord que les galeres donen un gust inigualable a l’arròs. i aquest mar i muntanya tan senzill ha d’estar tan bo…
Josep
20/03/2010 - 18:14
Massitet
Tu ho has definit perfectament: “profundament impressionant”. No cal afegir res més.
Una abraçada
cristina
20/03/2010 - 23:25
Quin color que té aquest arròs!!! Felicita a la teva mare, l’hi ha quedat fantàstic!
Queti B.
21/03/2010 - 12:15
Un plat potent, sucós i econòmic, ideal per retrobar-nos amb la parada de peix (on les galeres es belluguen, pobretes!) després de tants dies fora d’aquesta terra. Moltes gràcies per la recepta. Les delicatessen casolanes fan gust a poc!
Besets des de la ciutat cremada
josepb
21/03/2010 - 23:08
Massitet; Demano disculpes, el dia del sopar a la Pizzeria -divendres- doncs un cop acabat de fer-ho, m’en vaig anar amb la bloquista; cuinant a Canet i no vaig poder despedir-me de vosaltres. Una abraçada, Josepb -menja de bacallà-
Ricard Sampere
22/03/2010 - 10:51
El meu arròs preferit, es un que faig amb galeres i sipions petits, que al deixar anar la tinta, li donen quasi aspecte d’arròs negre… Trobar sipions petits, em costa… però el dia que els aconsegueixo, exit segur. Tot això ho faig els caps de setmana a Cambrils…. pero malaieixo quan fan les “Jornades de les galeres”, doncs el preu es multiplica…
)).
GEMMA
22/03/2010 - 11:35
Aquest arrós té una imatge que em fa venir salivera. Amb el vostre permís em quedo tafanejant una mica per casa vostre. Va ser un plaer.
Muas!
Dolça
22/03/2010 - 11:41
Arròs de galeres, si! i és boníssim, però afegint-hi la costella… això és un mar i muntanya senzill però suculent!!!!
PTNTS
Dolça
illetapitita
22/03/2010 - 19:27
Ostres quin arrossicu!!
Boníssim boníssim!
L’hauré de fer perquè només llegir la recepta se’m fa la boca aigua!
Una abraçada!
xavi
22/03/2010 - 20:04
Carai!
Entre les fotografies i com ho descrius se’m fa la boca aigua!!
Una abraçada!
massitet
23/03/2010 - 00:00
Òscar!
Les galeres són un bé de Déu que fan bona qualsevol cosa! I un brou de peix fet amb quatre galeres assegura un arròs o una sopa descomunals!
Espero que la “pesca” anés bé!! jajajaja
Salut!
massitet
23/03/2010 - 00:01
Quinteroooooooooooooos!!!
Com esteu? Espero que tot bé, de veritat! I passa quan vulgues, sempre seràs benvinguda…
I si, les galeres i l’arròs són una combinació guanyadora! I la costelleta, que t’haig de dir!!
Salut!
massitet
23/03/2010 - 00:03
Visca ma mare! jajaaaajaj
Les galeres, com el marisc en general, són molt fàcils de cuinar! Ja veus, fregidetes són un regal dels Déus!!
De tota menera, passar-te per Vinaròs t’assegura una bona fartà!
massitet
23/03/2010 - 00:04
Manel, crec que part de la gràcia del plat és precisament la seva senzillesa: quan la meva mare me’l va explicar per telèfon, no li vaig fer gaire cas. Però quan el vaig provar… post “de canto”!!!! jajajajaj
Salut, amic!
massitet
23/03/2010 - 00:04
Una abraçada, Josep!!
I va ser un plaer tenir-vos al costat divendres al vespre!
Salut!
P.S.: Efectivament, res més a dir…
massitet
23/03/2010 - 00:05
El color era temptador de veritat! Només calia mirar-lo dins de la cassola per entendre que l’arròs era una cosa seriosa!
Gràcies per la visita!
massitet
23/03/2010 - 00:07
Mmmmmmmmmmmmmmmmmm
Galeretes vives acabades de comprar al mercat!! Quin gran arròs! Quina gran tepeta!!!
La ciutat cremada… m’ha agradat!!
Salut, Queti!!
massitet
23/03/2010 - 00:08
Tens raó, Ricard!
Això de les jornades té el risc que la matèria primera puja de preu. Però en aquest cas tot just les fan mitja dotzena de restaurants i el preu no se’n ressent. A més, com que els menús són econòmics, surt molt a compte seure a taula per a que te les serveixin!!
I aquest arròs amb galeres i sepionets… ooooooohhhhhhhhhh!!!
massitet
23/03/2010 - 00:09
Senzill i suculent! Jo no ho hauria dit millor, Dolça!!!
Moltes gràcies per la visita i el comentari!
massitet
23/03/2010 - 00:10
Arrusicu, arrusicu!! De veritat que està ben bo! I tal com vagi avançant el guisat i comencen a pujar aromes…. buf, salivo només d’imaginar-m’ho!
Salut!
massitet
23/03/2010 - 00:10
Doncs ho saps, Xavi: al mercat a buscar galeres, que estem en temporada i estan boníssimes!
Una abraçada!
massitet
23/03/2010 - 00:12
Josep, disculpes concedides! No et preocupis, que aquestes coses passen amb els grups!!!
Una abraçada i fins aviat!
massitet
23/03/2010 - 00:13
Hola Gemma!
Benvinguda a casa nostra. Moltes gràcies per la visita i pel comentari. I tens tot el nostre permís per anar tafanejant pel nostre web, només faltaria!!!
I va ser un plaer compartit!
Besets i fins quan vulguis!
elxiquetdevinaros
23/03/2010 - 19:50
jo crec que me’n vaig cap a casa de ta mare, que se on viu i la tinc prop. A vore si la convenço….
massitet
23/03/2010 - 23:36
Txe, mestre, quina alegria llegir-te per aquí!
Si la convences que te face l’arrosset avisa’m, que baixo a fer-vos companyia!!! jajaja
Tot bé? Espero que si!!
Geno
09/04/2010 - 12:56
Hola,
Fa dies que et segueixo, tens un bloc absolutament fantàstic. No deixo mai comentaris però és que aquestes galeres en mereixen un.
Aquesta recepta de ta mare no passa d’aquest cap de setmana per fer-la, malgrat que em sembla que faré alguna galera fregideta de més per l’aperitiu, jo també penso que l’oli de les galeres és excepcional.
I tal com dius, aquest arròs amb galeres i sepionets…, buf!!!,
se’m fa la boca aigua només de pensar-hi
Una “besaeta”
massitet
09/04/2010 - 23:09
Hola Geno!
Moltíssimes gràcies pel teu comentari, tan elogiós. Amb la meva dona intentem fer el bloc que ens agrada escriure però també que ens agradaria llegir, de manera que saber que t’agrada ens omple d’alegria! Gràcies, de veritat!
I m’ha fet gràcia veure que un plat amb galeres, un marisc tan poc valorat (per sort, crec!) t’hagi fet deixar un comentari. Podem dir, per tant, que les galeres han fer parlar una muda!!
L’oli de les galeres també faria parlar un mut i, m’atreveixo a dir, a aixecar-se a un mort. Posa, posa, posa galeres per a sucar i fer l’aperitiu!!! I què dir d’una cosa tan senyorial com les galeres i sepionets!!
Moltes gràcies per llegir-nos i, sobretot, per haver sortit de l’”anominat”!.
Una besaeta i fins a la pròxima!
Toni, de Peramola
14/04/2011 - 10:14
Una recepta excel·len. De les de tota la vida.
Toni, de Peramola
14/04/2011 - 10:15
Excel·lent, volia dir…