Una de les cerques a Google que porta més visites al nostre bloc és aquesta: “ceba caramelitzada”. Concretament, el senyor WordPress em diu que 585 persones han arribat aquí buscant una recepta per fer melmelada de ceba (que és l’altra manera de denominar la menja en qüestió). Però, pobres visitants, quan busquen la recepta a dins del nostre bloc Mr. Google els duu a aquest post, que resulta que explica un menú sencer. Al mig de tot, força amagades, hi ha dues línes que expliquen molt per sobre com es fa la cosa…

Aquí va la recepta
Total, com que amb el Nadal la gent es veu que te ganes de menjar ceba cuinada d’aquesta manera (només la darrera setmana, 25 visites via buscador…) he decidit fer un post on s’explica la cosa de manera clara i visible a primer cop d’ull. Aquí va la cosa:

• 50 grams de mantega
• 500 grams de cebes (millor si són dolces -pur sentit comú)
• 100 grams de sucre (o al gust, a mi m’agrada amb menys i preferiblement moreno)
• 1 rajolinet d’aigua

L’elaboració és tan simple que gairebé insulta: posem tots els ingredients junts, amb l’únic precaució de posar el rajolinet d’aigua primer. Ho posem a foc lent i ho anem remanant constantment, prestant especial atenció al principi per a que no s’enganxi el sucre al cul. Quan la ceba comença a soltar la seva aigueta, ja ens en podrem desatendre una mica… Ha de quedar d’un marró fosc molt pujat, com de dàtil confitat.

Variants
Hi ha variants diverses per fer-ne de diferents. Una de molt simple és afegir, entre els ingredients, mitja cullerada de café de gingebre molt. Li dón una punt picant i l’hora refrescant que queda molt bé amb els peixos i les carns blanques. Idem amb una punteta de curry. Òbviament, també li podeu afegir herbes aromàtiques al vostre gust -romaní, sajolida, orenga.

Hi ha una altra variant, que ja és més sofisticada, que consisteix en posar entre els ingredients uns tomàquets secs, tipus  italians. Els hem d’hidratar amb una mica d’aigua tèbia una mitja hora abans de posar-nos a fer la melmelada. Queda un acompanyament perfecte per tonyina a la planxa. Aquesta recepta nosaltres l’hem tret dels amics de Menja Sa, que a més d’ajudar-nos a menjar millor també ens fan gaudir mentre endrapem…

En fi, ja està. Espero que ara la gent trobi més fàcilment la recepta i, a sobre, que se li obri una mica la ment sobre les potencialitats d’aquesta melmelada…

Salut!

Massitet