Juanjo Roda és un bé de Déu. Els qui el coneixen de fa temps ja ho saben i nosaltres, que tot just fa un parell d’anys que gaudim de la seva amistat, ho anem descobrint cada cop que ens trobem. Per sort, darrerament, és molts cops. Entre altres coses, perquè és el responsable que servidors de vostès estigui entretingut escrivint un llibre sobre dolços i pastes tradicionals de Vinaròs. I aquest Tots Sants, la darrera castanyada, ens va fer uan demostració de carinyo que no te preu…
Entre altres coses, Juanjo dóna classes de cuina en un institut de Tortosa. I resulta que a l’octubre, com no podia ser d’altra manera, han estat fent panellets. I Juanjo, que és un cul de mal asiento que diem al meu poble i no fa gaire ha descobert el Facebook, la setmana passada es va dedicar a penjar fotos, comentaris i receptes (sí amiguetes, al Facebook!). Total, que se’m va ocórrer fer-li al típica broma que tots faríem davant tal festival d’imatges i receptes: “Ié, Juanjo, envia-me’n un quilet a Barcelona!!”. Collons, i el tio ho va fer!!!
Total, que aquesta castanyada hem tingut la gran sort de menjar panellets fets per alumnes de Juanjo, sota el seu mestratge. Mojito, trifàssic de Bayley’s, festuc, taronja confitada, café (amb la forma d’un gra!) i els més clàssics de pinyons, ametlla i també coco. Ja us deveu imaginar, oi? Sublims! A més, amb una mida perfecta per cruspir-te-ls en un mosset o, com a molt, dos. Com explicava el mestre Roda al Facebook, boletes de 16 grams. Van arribar en una caixa rectangular daurada, com un lingot d’or. Tota una metàfora del que hi havia a dins…
Desconcertant (però bo, eh?) el de mojito; brillant el de pistatxo (el millor de tots?); una sorpresa encantadora el de taronja confitada… Sobris, clàssics, però molt ben executats els d’ametlla, coco i pinyons… Està clar que aquests nanos tenen un bon mestre i que ells s’hi posen; que tenen ganes. Pel cap baix, fent panellets… Servidors de vostès, que ens dediquem a l’educació, coneixem perfectament com pot arribar a costar motivar els alumnes per a que es centrin i facin la feina com cal…
No m’estranya que una persona com ell, tan amable i generosa, tingui amics allà on va. I no us penseu que s’ha quedat a casa. Membre imprescindible de l’organització de tots els Fòrums Gastronòmics (Vic, Girona, Cambrils, Santiago…) i ma dreta de tots els cuiners estrellats que van passar per Frankfurt quan la cultura catalana va ser la convidada i va voler fer una demostració de potència gastronòmica. No hi ha restaurant català de prestigi on citis el seu nom i el cuiner somrigui i et demani que els facis arribar els seus records… No m’estranya, insisteixo: és impossible no voler ser amic d’aquest xiquet de Vinaròs…
Moltes gràcies pel regal, mestre…
Massitet i kissumenja
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
La Quinta de Luculus
02/11/2009 - 14:33
Quants dies! sense vosaltres, que fa que tingueu el forn apagat…? Els panellets estos tenen una pinta de muerte súbita i amb sabors molt novedosos, ho arxivem a la closca per a l’any que ve.
Besitos quinteros
gemma
02/11/2009 - 15:39
Ostres, de veritat vau rebre 1kg de panellets caiguts del cel? No m’estranya que aquest xiquet tingui tants amics arreu on va
Ara mateix entro al Facebook a buscar les receptes!
El de festucs i el de mojito molt originals…
Marta
02/11/2009 - 18:02
Vinaròs, ara que ja estem a Novembre el sento més a prop….per què serà…
I poder gaudir d’uns panellets típics i atípics….i regalats…quina sort…(jo no dic enveja per que no en puc menjar….sino molta enveja!)
Ptnts
Ximo
02/11/2009 - 20:04
No cal dir que amb aquesta descripció estava morint-me d’enveja….
Glòria
02/11/2009 - 20:10
Ja podeu mimar força el Juanjo, eh?, que de regals com aquest no se’n reben cada dia!.
Cuinetes
02/11/2009 - 23:16
Afortunats!!! Quina meravella d’amic no??
Estan molt bé aquests panellets, molt originals tradicionals amb un toc de modernitat! El de festuc ja me l’imagino… sublim!
Per cert ja era hora que penjessiu algun post!!! Bentornats guapos!!! Que se us trobava a faltar!! Petons!!
massitet
03/11/2009 - 11:13
Hola estimats i estimades!
poquet a poquet anem tornant a la marxeta, quinteros. Entre el canvi de pis, que no hem tingut internet a casa fins fa deu dies (des del 2 de setembre sense!) i el començament de curs de tots dos, pos el forn apagat…
I efectivament, poder dir que Juanjo és amics nostre és una autèntic luxe i una plaer inacable: per a mostra, una capsa de panellets! Efectivament, Gemma, un quilo de panellets regalats i enviats per correu urgent a Barcelona! I tant que el cuidarem, Glòria i Nuni… S’ho mereix independentment dels panellets, del llibre, de l’assessorament que ens va donar per al sopar del nostre casament, per…
D’altra banda, Marta, jo entenc perfectament que notes Vinaròs una mica més a prop. I et contaré un petit secret: si tenim una mica de sort, és possible que coneguis al Juanjo…
Ximet, ho sento! jajajajaja
Besets a tort i a dret!
Un matí al Delta de l’Ebre – Cuina.cat
06/12/2010 - 10:55
[...] havia d’arribar a Vinaròs fins passada la una del migdia. Aquell matí, el mestre i cuiner Juanjo Roda no tenia previst passar per la fleca de la meva familia. Dues casualitats i una pregunta (no gaire) [...]
Confit d’ànec amb pommes salardaises – Cuina.cat
06/01/2011 - 14:07
[...] Roda comença a ser un personatge recurrent en aquest bloc. Quan no surt per parlar dels panellets que fan els seus alumnes de l’Escola d’Hosteleria de les Terres de l’Ebre és per parlar de la seva feina [...]