Aquest serà un dels posts que més m’haurà agradat fer, segurament. No sé per què no se m’havia acudit abans escriure alguna cosa sobre la botifarra dolça, una cosa tan bona i tan típica de l’Empordà. Potser per això mateix, perquè a vegades interioritzem les coses de tal manera que deixen d’existir.
Originaria de…
Jo sempre he sentit dir que aquesta botifarra és originaria de l’Alt Empordà, però documentant-me (oh, com estàs Kissumenja! 
)per fer aquest post, també he llegit que és típica de les terres gironines (El Gran Llibre de la Cuina Catalana) o que també es pot trobar al Baix Empordà, la Garrotxa o la Selva. Tampoc no ha de ser tan estrany, al cap i a la fi són zones que es toquen, oi?
Botifarra dolça…
Està molt bé si us atreviu a fer-la, però de tota manera, es pot trobar durant tot l’any a la majoria de carnisseries de les zones que he esmentat abans. Si sou valents, els ingredients per fer la botifarra són els següents:
1kg de culata i llom de porc picats
500g de sucre
Pell de mitja llimona ratllada
Sal
Per fer la botifarra s’ha de barrejar la carn picada, que recomanen que no sigui gaire fina, amb la pell ratllada de la llimona i la sal. Un ingredient opiconal és la canyella, que se sol posar a l’Empordà però no a la resta de comarques. Això es va pastant i després s’hi afegeix el sucre i s’emboteix un budell. A El Gran Llibre de la Cuina Catalana aconsellen que el budell sigui de porc perquè així s’harmonitza més i s’evita que quedi aire a l’interior a mida que es va assecant.
A l’hora de coure-les, per tal que no rebentin les punxem una mica. Tot seguit les posem en una cossola amb un dit d’aigua, un got de moscatell, la pela d’una llimona, 2-3 cullerades de sucre i (si volem, ja ho sabeu) la canyella.
S’han de coure a foc baix perquè no quedin endurides. Es poden servir un cop veiem que estan rosses i brillants.
Una versió semblant seria posar una mica d’oli i una mica de llard en una cassola, afegir-hi les botifarres (punxades igualment), i deixar-les que es rosseguin una mica abans d’abocar-hi la pela de la llimona, la garnatxa i l’aigua calenta. En aquesta versió no s’hi afegeix sucre perquè es considera que ja n’hi ha prou amb el que elles mateixes despenen quan s’han begut l’aigua.
…amb poma
Només d’escriure-ho ja salivo! L’única diferència que hi ha amb el que he escrit anteriorment és que, abans de tirar-hi l’aigua calenta també hi posem les pomes, tallades a quarts i sense el cor.
Fonts consultades (jejejejej 
):
- El Gran Llibre de la Cuina Catalana
- Col·lecció Guies gastronòmiques de Catalunya. Gironès / Pla de l’Estany (volum II).
- Col·lecció Guies gastronòmiques de Catalunya. Alt Empordà / Baix Empordà (volum VI).
- Gastroteca.cat
Per cert, una cosa que he descobert escrivint aquest post és que també existeix en forma seca, com si fos un embotit. I jo sense saber-ho!
Kissumenja
Etiquetes: botifarra dolça
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Sara Maria
15/06/2009 - 07:49
Ssissii… El fuet de botifarra dolça és molt bo.
kissumenja
15/06/2009 - 08:42
Sara Maria, ni sabia que existia! Però ja el buscaré perquè de ben segur que m’agrada!
Glòria
15/06/2009 - 18:58
Això de fer la botifarra, millor que ho deixem per als professionals i nosaltres fem una excursió gastronomicocultural per terres gironines i la portem d’allà!!. Això de coure-la amb poma està molt bé.
Fins aviat
FRANCESC
15/06/2009 - 19:46
Quina recepta més bona!!!! Per València no sé jo que es faça botifarra dolça (més aviat en diríem “llonganissa dolça!). M’he mirat els llibres que dius perquè els tinc a casa. La sèrie de llibrets comarcals de cuina els vaig comprar a Barcelona quan la trobada blocaire i m’agraden molt. Salutacions
kissumenja
15/06/2009 - 20:03
Opino com tu, Glòria, també ho deixo pels professionals. I si els professionals la cuinen i me la serveixen a taula mentre miro la serra de l’Albera millor encara! Una abraçada!
Ja està bé que entre correcció i correcció busquis distraccions, Francesc! Aquests llibres me’ls va donar una companya de l’escola. Per casualitat vaig escoltar que els anava a llençar!!!!!!!!!!!!! Quin sacrilegi! L’excusa era que estava de trasllat, així que ja me’ls vaig traslladar jo a casa meva.
Una abraçada!
lacuinavermella
15/06/2009 - 22:14
Estimada, bravo per aquest post. Jo em quedo amb la segona versió, però en comptes de garnatxa al igual hi posaria un bon raig de cava…. mmmm, jo també salivo d’imaginar-m’ho.
Un petó.
massitet
16/06/2009 - 11:54
Nenaaaaaaaaaaaaaaa, quin superpooooooooooooooooooooooooooost….
Molt xulo amor meu!
kissumenja
16/06/2009 - 15:18
Això, això, vermells! Dieu-me aquestes coses que així m’animo a escriure més sovint, ajjajaja!! Gràcies! Si la cuina vermella diu que cava, cava provarem! Petonets!
M’agrada que m’ho diguis, Massitet! Petons, carinyo!
ESCLATA-SANGS
18/06/2009 - 08:19
A casa també hi posem (a part de les pomes) unes llesques de pa sec que deixem caramel•litzar amb el suc de coure la botifarra. És sensacional!
Dolça
19/06/2009 - 19:15
Mira, un post que parla de mi!! però no deu ser de mi, ja que jo sóc la Dolça de Reus, o del Baix Camp, jejeje. Em sembla que per aquí en diriem llangonissa dolça enlloc de botifarra, aquest embotit té això que segons on li diem d’una manera o d’una altra i a vegades ens confon!
PTNTS
Dolça
kissumenja
24/06/2009 - 13:10
Esclata-sangs, teniu raó! A algun llibre d’aquests que dic hi era això del pa!
Dolça, ajajjajaaj! Amb un marit de Vinaròs a vegades “no ens hem entès” amb el vocabulari… Jejjeej!
Abraçades!