Arxiu del mes: abril 2009

Aude gastronòmic (I): els restaurants

diumenge, 26/04/2009

Tornem del nostre viatge de noces per l’Aude encantants, amb ganes de tornar a vistar aquesta contrada a cavall entre la nostrada Catalunya nord i Occit√†nia. El paissatge, l’experi√®ncia de navegar per un canal, la bonhomia de la gent que ens hi vam trobar s√≥n bones raons. Tamb√© ho √©s, per√≤, la gastronomia, que ens va agradar tant per les dolces semblances a la cuina catalana com pel nivell mitj√† de la cuina que s’hi fa i dels productes que s’elaboren…

La cuina: bones preparacions i bona relació qualitat preu
No hi ha cap restaurant des tots on hem menjat, ja sigui m√©s cl√†ssic o m√©s modernillo, que no ens hagi agradat i on la relaci√≥ qualitat – preu no ens hagi semblat positiva, tenint en compte que estem en una zona tur√≠stica. De fet, una de les coses que m√©s ens va cridar l’atenci√≥ de la cuina p√ļblica de l’Aude √©s que els restaurants t’oferexien simult√†niament un m√≠nim de dos men√ļs, encara que en alguns te n’ofereixen tres i, m√©s excepcionalment, quatre.

terrassa_helios

Com a principi general, un men√ļ est√† al voltant dels 15‚ā¨, l’altre entre els 25 i els 30‚ā¨. En cas d’haver-ne un tercer ja rondaria els 35‚ā¨ i el quart voltaria els 50‚ā¨. Aix√≤ en els restaurants m√©s populars per√≤ tamb√© en els gastron√≤mics, on els preus s’eleven (el m√©s barat, ja per sobre dels ¬†25‚ā¨) per√≤ l’oferta de diferents men√ļs es mant√©. En teniu un exemple la foto de la terrasseta de La Fontaine d’Helios: ja veieu la carta, els dos men√ļs i els preus.

Entre els restaurants que destacar√≠em per la zona del canal estan Le Comptoir Nature, ubicat en una petita joia anomenada Le Somail. Aqu√≠ vam menjar el millor pat√© fet a casa de tot el viatge i, probablement, de la nostra exist√®ncia. A la mateixa vila vam poder sopar a L’O a la B√īuche, el local postmo de la contrada i on la brandada de bacall√† (per cert, un plat d’origen occit√†!) ens va robar el cor.¬†Competia en postmodernitat i bona oferta gastron√≤mica El Caf√© du Port, a Paraza, un local regentat per anglesos on vam menjar un crumble de verdures¬† i una tartaleta de llardons i roquefort inoblidables. Per no esmentar l’oferta de postres, digna d’un restaurant de molta m√©s categoria.

apats_canal

Un entorn molt m√©s cl√†ssic ens envoltava a En Bonne Compagnie, el primer petit restaurant que vam con√®ixer en arribar Homps (d’on sortiem per fer el creuer) i que ja ens va anunciar que per 20‚ā¨ per cap es podia menjar molt b√© a l’Aude. En aquest cas el past√≠s de salm√≥ fresc i creme frche; i el carr√© de corder ja ens van avisar que en aquesta contrada no menjar√≠em, precisament, malament… Tot aix√≤, teniu-ho present, en municipis per sota dels 500 habitants…

casouleteOn m√©s √†pats vam fer va ser a Carcassona, per raons que despr√©s us explicarem. Aqu√≠ vam poder menjar la famosa cassoulet occitana m√©s popular a L’Auberge de Madam Carcas i la m√©s gourmet a ¬†Compte Roger. La difer√®ncia? La qualitat del producte, la mida de la raci√≥ i el servei. La gastron√≤mica no te la serveixen en la cassola tradicional, sin√≥ que te l’escudellen al davant i la serveixen en un plat. Totes dues eren excel¬∑lents de sabor, per√≤ la mongeta de la fina es desfeia a la boca i la qualitat de l’embotit i de l’√†nec era notablement millor en la de m√©s categoria. Quin plaer, per√≤, haver pogut repetir de cassoulet!!! √íbviament, han vingut uns quants pots d’aquesta joia en conserva cap a Barcelona…

apats_canal_carcassona

De l‚Äô√ļnic que ens queixar√≠em, potser, √©s que el gastron√≤mic no va assolir les expectatives (tret de la cassoulet‚Ķ;-) ). Correcte, per√≤ en canvi la relaci√≥ qualitat preu no ens va semblar tan ajustada. Ara b√©, diem que potser ens queixar√≠em perqu√® estem disposats a deixar-ho passar per alt solament pel nivell de l‚Äôassortiment de formatges que Massitet es va arrear de postres. Solemne perqu√® s√≠‚Ķ

El restaurant m√©s √≠ntim de tots…
Posats a queixar-nos, ens queixem tamb√© del temps, que durant els dies de navegaci√≥ el sol no va apar√®ixer gaire. Per√≤ a nosaltres, que ens agrada buscar la part positiva, ens quedem amb que la pluja ens va regalar l’oportunitat de menjar, m√©s d‚Äôuna vegada, en el restaurant m√©s especial del viatge: Ha Penny (el nostre bateau).

hapennyEl que veieu a la foto √©s el nostre primer sopar al vaixell, composat per una mostra excel¬∑lent de productes de la terra: pat√©, saucisson i formatge de vaca. Per veure, La Pompadour, el t√≠pic vi que compres perqu√® l’etiqueta √©s xula i te n’acabes emportant unes ampolles a Barcelona. Tot, comprat en el supermercat d’una benzinera en una carretera local. De deb√≥! Ens va semblar al¬∑lucinant el qu√® es pot trobar en qualsevol botigueta d’aquests pobles, amb productes que a Barcelona aniriem a buscar, probablement, en una botiga selecta

En fi, ja vegeu que malament no hem menjat i que coses per provar i con√®ixer, solament en el pla gastron√≤mic, n’hi ha per donar i per vendre. Una sorpresa molt agradable en un territori d’on solament coneix√≠em la cassoulet i n’hen tornat enamorats, tamb√©, de la seva cuina i els seus productes…

Salut!

Massitet i Kissumenja

Nota: properament, a les seves pantalles. un post sobre les gastrobotigues de l’Aude…

Sortim… de l'armari de la cuina!

dimecres, 22/04/2009

Aix√≠ √©s, estimats! Despr√®s de dos anys d’un te√≤ric anonimat hem decidit sortir de l’armari… de la cuina! A la renovada secci√≥ “Sobre el bloc” podeu trobar m√©s informaci√≥ sobre nosaltres, com ens diem i m√©s o menys a qu√® ens dediquem. Aix√≠ us podeu estalviar el googleazo :-) L’an√≤nimat inicial, cada cop m√©s desdibuixat per l’assit√®ncia al munt de fregaos que s’organitzen, ha perdut sentit i havia esdevingut fins i tot un p√®l absurd. De fet, ara creiem que sortir amb els noms per endavant fa m√©s clar el contingut d’aquest bloc, ja que ning√ļ podr√† dir que no sap qui escriu i des de quin punt de vista ho fa…

Traductor
Com que l’excusa dels dos anys d√≥na per molt, tamb√© hem decidit fer alguns canvis al bloc. Aix√≠, tamb√© hem renovat la columna dreta treient contingut i afegint un traductor. No √©s el que nosaltres voldr√≠em, per√≤ cosetes t√®cniques de WordPress ens deixen sense cap m√©s opci√≥ que la que hem triat… Tenim gent que ens visita i no parla catal√† i ens ha semblat una defer√®ncia que, potser, haur√≠em d’haver introdu√Įt abans. Esperem que d’aquesta manera tothom interessat en el qu√® expliquem pugui llegir-ho en la seva llengua. √Čs un dret tan leg√≠tim com poc habitual en aquest Estat que ens toca compartir… No serem nosaltres, doncs, qui l’impedeixi!

Olletadeverdures.cat
Tot i que ja fa uns mesos que funciona, tamb√© us volem fer saber que hem activat el domini olletadeverdures.cat. Quan vaig crear el bloc l’abril de 2007, no arribaven a deu els blocs de cuina escrits en catal√† (ara ja en som m√©s de 120,nom√©s cal que mireu la secci√≥ Gastrosfera.cat!!!). A m√©s de ser la meva / nostra llengua pr√≤pia, vaig entendre que fer el bloc en catal√† podia ajudar a millorar la pres√®ncia de la llengua del pa√≠s a la xarxa. Poc i modestament, sense dubte. Per√≤ fer-ho. Ara, registrar-nos en el domini que agrupa els continguts de la nostra llengua ens sembla una evoluci√≥ l√≤gica.

Esperem que tot plegat us agradi i/o ho trobeu √ļtil…

Salut estimats!

Massitet

365 x 2= ‚ąě

dilluns, 6/04/2009

Avui fa dos anys que vam penjar el primer post d’aquest bloc. √Čs veritat que despr√©s d’unes setmanes de certa intensitat la cosa va caure molt i no vam tornar a revifar fins a la tardor de 2007, moment en qu√® va apar√®ixer la m√≠tica i fugissera Kissumenja ;-) . A partir de llavors vam aconseguir mantenir un cert ritme de publicaci√≥ i tamb√© captar l’atenci√≥ d’un creixent nombre de lectors. De tota manera, per nosaltres aquest bloc va n√©ixer el 6 d’abril de 2007. Avui fa dos anys…

En aquests 730 dies han passat infinitat de coses. Per√≤ si fa dos anys ens haguessin dit la quantitat de portes que ens obriria haver posat en marxa aquest bloc i ens haguessin explicat la gran qualitat humana que trobar√≠em en traspasar-les, no ens ho haur√≠em cregut de cap de les maneres. Per aix√≤ volem dedicar aquest post d’aniversari a tota la bona gent que ens ha perm√®s con√®ixer el fet cuinar aquesta olleta de verdures. No els podem esmentar a tots per que no ens cabrien al post i perqu√® correm el risc de deixar-nos-en alguns. Ara b√©, estem segurs que en llegir aquests posts tots ells sabran que els el dediquem…

La import√†ncia del curs 2008 – 2009…
logo_sopem_en_blocAquests dies, rellegint el post que vam fer l’any passat per celebrar el nostre primer aniversari, hem pres consci√®ncia ¬†de com han canviat les relacions entre els gastroblocaires en aquests dotze mesos, des de l’abril de 2008 al de 2009.¬†Fa un any, nosaltres no coneixiem personalment a ning√ļ. De fet, hi havia una gran efervesc√®ncia i una gran emoci√≥ perqu√® al maig hav√≠em de fer… el primer sopar en bloc! S√≠, tu! Fa menys d’un any que vam fer una trobada per primer cop! No √©s fascinant veure que, 11 mesos despr√©s, ja gaireb√© h√†gim perdut el compte dels cops que ens hem trobat i retrobat? Sopars, cursos, classes de cuina, el F√≤rum… No us sembla incre√Įble? A nosaltres ens t√© fascinat des que ho he descobert fa pocs dies, tot preparant aquest post. √Čs una cosa molt gran, no ho trobeu?

Un punt d’inflexi√≥
Potser exagerem, per√≤ a casa nostra estem conve√ßuts que el curs 2008 – 2009 ha marcat una fita en el fenomen gastroblocaire catal√†, que ja no ser√† mai m√©s la mateixa cosa. Ja no som un grup de blocs; lletretes ballant a la pantalla. Ara som, amb intensitats diverses i graus variats, una colla molt gran d’amics. I aix√≤, amiguetes, no t√© preu. √íbviament, nosaltres estem contents com un parell de g√≠njols de poder haver participat i viscut aquest canvi…

2329281211_e74512f6d8

I √©s ara quan volem agrair a qui considerem clau en la creaci√≥ d’aquest col¬∑lectiu, d’aquesta colla d’amics: la Mar, que va donar el tret de sortida fundacional amb aquest ja m√≠tic post; i la Gemma, dinamitzadora inesgotable del grup. No es queden curts Josep i Gl√≤ria, que amb un bloc que tot just t√© un any d’edat ja han convocat m√©s d’una trobada… ¬†

Sobre la qualitat humana de la gastrosfera
trobada3No ens cansarem de dir-ho i no som els √ļnics en fer-ho: aqui i aqu√≠ teniu una mostra de gent que aquestes setmanes est√† celebrant aniversaris del blocs. Tots destaquen la gran qualitat humana que hi ha a la gastrosfera catalana i tamb√© expressen la sort que tenen d’haver conegut als qui ja consideren amics seus. Per√≤ √©s que creiem que aquest √©s un dels trets fonamentals dels blocaires catalans: s√≥n bona gent. Pel cap baix, aquesta √©s la nostra experi√®ncia. I ben contents que n’estem!

En aquest context, doncs, les 81.742 visites que han rebut els 191 posts que hem penjat són una anècdota per a curiosos. No ho són tant els 1259 comentaris, que són la joia de la corona del nostre bloc i una mostra del carinyo i interès de molts lectors. Volem donar-vos les gràcies per totes les vegades que ens heu vingut a veure, per tots els comentaris que ens heu deixat i per totes les coses que hem aprés amb vosaltres fent aquest bloc.

foto_gastroblocaires_forum_09

Salut i endavant les atxes!

Massitet i kissumenja

Ratafia 08

dissabte, 4/04/2009

Sab√≠em que la podr√≠em provar, perqu√® l’Ester ens ho havia dit: “Nosaltres portarem ratafia de la meva √†via”. Tamb√© sab√≠em que era una recepta antiga, que feia anys que¬†emprava¬†la senyora Maria, la¬†ratafiaire¬†de la familia. Per√≤ no sab√≠em que darrera de l’etiqueta feta a m√† on posava¬†Ratafia 08 hi havia tanta i tanta hist√≤ria; tant i tant de carinyo i dedicaci√≥.

ratafia_08La senyora Maria √©s de les que surt al bosc pels volts de Sant Joan a buscar les herbes que li calen per fer la seva ratafia.¬†Mai s√≥n les mateixes, per√≤:¬†nom√©s les tria si estan bones, al punt que ella vol. Aquell puntet que ella sap quin √©s i que li d√≥na el toc especial a la seva ratafia. I si per tenir-les cal sortir diferents dies o a diferents hores, doncs es fa: les que troba les va guardant fins que les t√© totes. La senyora Maria ja ha superat la vuitatena, per√≤ sembla que l’edat¬†mai ha estat un impediment per a fer la ratafia que la familia beur√† tot l’any seg√ľent. Nom√©s necessita l’ajut dels seus n√©ts per anar a buscar la cua de cavall a la vora dels riu: √©s una dona sensata, sap que pot caure. Tamb√© per recollir les nous: als seus 84 anys, les branques de la noguera estan un p√®l altes ja… Est√† clar: amb la senyora Maria hem de parlar un dia.

La recepta no √©s fixa: si un any no troba una herba perqu√® no est√† al punt que ella vol, doncs no es posa. I si tenim menys d’una altra perqu√® ha segut una mala primavera, doncs no en posem tanta com l’any passat. Per aix√≤ la ratafia √©s cada any una mica diferent. Un producte de temporada, vaja. D’aquells que el paisatge √©s, sense cap mena de dubte, al got.

√Čs una ratafia fosca i densa, per√≤ sense arribar a pastosa. √Čs molt fresca, massa f√†cil de beure fins i tot. Per√≤ sobretot √©s entranyable: una ratafia feta amb la dedicaci√≥ que ho fa una √†via de 84 anys no pot tenir un gust vulgar. No pot ser una ratafia m√©s. La Ratafia 08 t√© gust a carinyo, a paci√®ncia i a sabiduria. A emoci√≥.¬†O sigui, una ratafia diferent. Millor. La millor.

S’ha de beure a poc a poc i amb mesura, que no n’hi ha massa i¬† √©s irrepetible. A saber quines herbes trobar√† l’√†via Maria per Sant Joan de 2009…

Massitet i Kissumenja