Un 'riojano', però que no és pas un vi…

El nostre viatge a La Rioja va ser un dels que ha generat més records enogastronòmics de tots els que hem fet. A més, va ser el primer que vam fer per raons bàsicament gastronòmiques, encara que després vam descobrir que la Rioja és moltíssim més que una Denominació d’Origen Qualificada. Avui, però, no us parlarem de cap vi ni de cap recepta representativa de la cuina tradicional de la regió. Avui us passem la recepte de l’entrepà que més ens hem fet a casa des de 2003, que a casa nostra anomenem “un riojano“.

Llom, formatge i pebrot verd
Un dia del nostre viatge estàvem per Santo Domingo de la Calzada i es va fer l’hora de sopar. Però no volíem res sofisticat: un entrepà i una copa de vi jove. Així que vam entrar al Café Espolón i vam demanar un entrepà de llom i formatge. La sorpresa va ser quan van veure que ens el van fer amb pebrot verd fregit, una combinació que nosaltres no havíem vist mai. O sigui que ja sabeu on li veiem la gràcia al riojano

entrepa_riojanoAgafeu dos talls de cap de llom per persona, d’aquell que té dos colors. A nosaltres ens agraden una mica gruixuts, de manera que quan els fem a la planxa quedin ben torradets per fora però un pèl tendres per dins. Mentre, en una paella farem un pebrot verd per a cada entrepà, tallat a tires. El fem a foc lent, que quedi ofegat i sense cremar-se, que si no amarga.

Freguem el pa amb tomàquet, sal i oli al gust; i llavors hi posem el llom, a sobre el formatge i després el pebrot verd. A nosaltres ens agrada molt donar-li un copet curt de forn quan l’entrepà ja està muntat. Ajuda a acabar de fondre el formatge i donar-li un toc cruixent al pa, que preferim de xapata per a aquest cas. És una opció per als dies que vols tenir un entrepà una mica especial, per sortir de les elaboracions més habituals. Un dissabte de pluja al vespre mentre mires una pel·li sopant al sofà, per exemple…

Per acompanyar, lògicament, una copeta de Rioja. Jo apostaré per un maceració carbònica, sobretot a principis d’any que és quan estan en el seu millor moment. Kissumenja, que no li agrada la fruita dels macerats, un criança. Tots dos, de Sierra Cantàbria. Un celler que vam poder visitar en la nostra estada i que ens mereix un gran respecte: ens van tractar estupendament i mai cap ampolla ens ha donat el més mínim disgust…

Salut!

Massitet

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Mar

      18/03/2009 - 15:27

      No hi ha manera, seguim publicant aquest tipus de post en hores en les que l’estòmag fa rum-rum!! Malvats!

    • massitet

      18/03/2009 - 15:32

      Òstia, perdó!
      He pensat que ha quarts de quatre ja hauria dinat (gairebé) tothom! T’ho prometo, Maaaaaaaaaaaar!!!! A quina hora dines????

      Molts besets, guappa!

    • el pingue

      18/03/2009 - 19:28

      El pan caliente, crujiente, jugoso, con olor a tomate fresco, lomo y pimiento, ……..
      ¡Oye! ¿Tu médico no te ha dicho que esto es muy malo, que está lleno de triglicéridos, aditivos y cosas raras…? Y sigue oliendo a pan, a tomate a aceite………..

    • Sara Maria

      18/03/2009 - 20:49

      MMmmmmm… Genial, nosaltres en mengem amb pollastre o salsitxes, formatge, pebrot verd i pa amb tomàquet quan juguem a la botifarra… Es que la cuinera em sembla que és de la Rioja!!!

    • La cuina vermella

      18/03/2009 - 21:32

      Visca els riojanos!! Quin homenatge nens!!

    • glòria

      18/03/2009 - 22:48

      I l’entrepà del Café Espolón també era amb pa sucat amb tomàquet?. Això sí que és traspassar fronteres!.

    • massitet

      18/03/2009 - 23:29

      Hola estimats!
      Pingue, hoy estas inspiradísimo. Mas de lo normal, quiero decir… Me encanta la imagen que has creado con los aromas del bocadillo! Yo no lo habria dicho mejor, ni por aproximación. Y lo del médico genial! Gracias por pasar por aquí, de verdad de la buena…

      Sara Maria, ves que no sigui una cosa cultural riojana tu! Per cert, amb saltxitxes és una temptació en la qual no trigarem a caure…

      Visca La Rioja, cuiners vermells!!!

      Hola Glòria! Doncs no hi havia caigut quan escrivia el post, però no en portava! És una aportació nostra: el substrat cultural que tot ho empapa! És curiós, però m’agrada veure que ho hem incorporat amb aquella naturalitat! Gràcies per fer-nos-ho notar!

      Salut. estimats!

    • manel

      19/03/2009 - 00:47

      a casa es tornen bojos amb l’entrepà de llom amb formatge, ho provaré amb el pebrot per a la meva dona i per a mi (als nens no els agrada), que ha d’estar boníssim.

    • massitet

      20/03/2009 - 12:00

      Hola Manel!
      La Susanna també és una gran entusiasta de l’entrepà de llom -una mica més que jo…- i quan li van treure l’entrepà amb el pebrot va arrufar el nas. I ara ja veus: és un “entrepà per dia una mica especial”!!!
      Si ho proves ja ens diràs el què, val??

      Salut!

    • illetapitita

      22/03/2009 - 22:20

      Ostres!
      Aquest entrepà el vaig provar per primera vegada a Pamplona, quan vam anar a veure uns amics, quins records!
      De tan en tant me’l faig perquè m’agrada!

    • massitet

      23/03/2009 - 12:15

      Hola Illeta!
      Començo a veure clarament que deu ser una manera “nòrdica” de fer entrepants. Pamplona, la Rioja…
      M’alegro de veure que el post et porta bons records!

      Gràcies per la visita i salut!

    • Toni Azon

      09/12/2010 - 12:14

      El formatge que poseu es algun d’especial o es el classic per a fondre en llonces
      Merci ¡¡¡
      Felicitats, seguiu així ¡

    • Massitet

      09/12/2010 - 12:36

      Hola Toni!
      Moltes gràcies per la teva visita i per la teva felicitació! Que ens vingueu a veure i mostreu interès pel que us expliquem ens alegra molt el dia. I no es un compliment!
      Sobre el formatge, la veritat és que ho huaríem pogut posar, perquè sempre solem fer servir el mateix: unes bones lonxes de Havarti. En tot cas, un formatge que sigui una mica gras i fongui bé, sense arribar als tipus “tranchette”. Home, ja que hi posem amor i ganes, fem-ho també amb el formatge! Si vols optar per un producte més nostrat, a nosaltres ens agraden els de la DOP Alt Urgell i Cerdanya. De vaca, en tot cas… ;-) Si ho proves, ja ens diràs el què!!

      Bon profit!!

    • Dolça

      31/01/2012 - 12:20

      ha d’estar molt bo, i si hi posem un bon formatge, així desfetet amb l’escalfor…mmm ja m’hi trobo…

      PTNTS
      Dolça

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús