Els nostres amics d’Euskal Herria, com els de Barcelona, ens tenen ben fitxats i saben perfectament què ens agrada. Per això, de regal de noces ens van donar una capsa farcida de productes de la terra: espàrrecs, pebrots del poquillo i tomàquets ecològics de Conservas Pedro Luís; carxofes i menestra de Conservas artesanas Anko, Ibarrako Piparrak, formatge del Roncal, dues ampolles de txakolí (una de Bizkaia i una de Getària) i un parell de reserves de la Rioja alavesa. I la joia de la corona de la nostra despensa: tonyina en oli feta de casa! Total, que portem uns mesos recreant els nostres moments de joia gastronòmica per terres basques i volem compartir amb vosaltres una recepta.
Simple a més no poder i efectista de nassos
La recepta en qüestió no pot ser més senzilla i surt de les recomenacions gastronòmiques que fa la conservera Pedro Luís per gaudir dels seus productes. Només necessiteu un pot de carxofes en conserva, un parell de dents d’all, una culleradeta de postres de farina, una mica de mantega i 50 grams de pernil salat del vostre gust. Nosaltres, per fer honor a unes excel·lents carxofes vam emprar el millor pernil que coneixem per a aquests casos: les virutes de pernil ibèric MR que venen a les xarcuteries Andreu.
Agafem els dos dents d’all i els sofregim amb la mantega en una cassola ampla. Mentre, escorrem les carxofes i guardem el líquid. Quan l’all comenci a daurar-se, hi posem el pernil i al cap de poca estona la farina. Ho removem tot i llavors afegim el líquid. Ho deixem coure cinc minuts i hi incorporem les carxofes. Ho deixeu dos minutets més i ja es podrà treure. Quedaran unes carxofes molt saboroses i lligades per la salseta sortida de barrejar la farina amb el suc de la conserva…
Òbviament, aquesta recepta es pot fer amb carxofes fresques, que caldrà pelar fins deixar el cor i bullir-les a foc baix per a que no es desmuntin. Queda un plat que fa goig a la vista (o sigui efectista…) que es pot menjar tant com a platillo en un àpat basat en tapes, com a entrant d’un menú amb plats més contundents o com a acompanyant de carns, tant a la planxa / brasa com guisada…
Salut!
Massitet
Etiquetes: carxofes, conserves de Navarra, cuina, gastronomia
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Roger
12/03/2009 - 12:30
He d’aprendre a programa el Google Reader perquè no m’ensenyi coses així a les 12 del migdia
Mar
12/03/2009 - 12:39
Subscric l’opinió del Roger… I a sobre amb carxofes de llauna! Oh!
Josep Mª
12/03/2009 - 14:16
Primer comment al teu bloc! i com no per dir-te que això fa una pinta de morir-se!!
Ho provaré!
Martí
12/03/2009 - 15:59
mira que fa un parell d’horetes que he dinat (i bé, una cremeta i peixet a la planxa) però amb plats com aquest la gana torna vulguis o no! Sóc fan de les carxofes (mmm…. no se si existeix el grup al facebook, ho consultaré
) i amb pernilet mmm quina pinta!
Bona recetpta Massiet!
salut!
massitet
12/03/2009 - 16:08
Hola estimats!
Tenia la convicció intima que aquesta recepta agradaria… Les coses senzilles fetes amb bon producte sempre criden l’atenció. Gràcies per dir-nos-ho amb tant d’humor i carinyo!
Roger: em comprometo solemnement a no penjar més posts amb receptes així al migdia. A partir d’ara ho faré havent dinat!
Mar, un dels grans descobriment que vam fer a Euskadi van ser els conserves de qualitat. Sempre havien estat allà, però les havíem ignorat olímpicament. Fes la prova i veuràs!
M’alegra veure aquest ull amb ulleres modernilles per aquí, Josep Maria! Gràcies per primera visita. Bé, no són les carxofes rostides de l’Àtica, però no estan geeeeeeeeeeeens malament…
Martí! Veig que el problema no és l’hora de penjar-les. No sé quan posar-les, doncs! jajajaja La clau està a la salseta. Una vegada vaig fer la mateixa combinació però en sec i en fred i la cosa no tenia cap interès…
Salut, estimats!
Dolça
12/03/2009 - 20:19
Carxofes del nord!!! boníssimes, però jo les faig servir quan no és el temps de les carxofes. Ara toca posar-se guants, netejar-les, que bullin a foc baixet…
Una recepta excel·lent!
PTNTS
Dolça
el pingue
12/03/2009 - 20:37
Sara María habas, tú alcachofas. Soy el perro de Paulov. Me pierdo….
Un saludo
Roberto
Martí
12/03/2009 - 21:39
Acabo de sopar unes carxofes amb pernilq ue ni t’explico!
Les he fet bullides i despres les he saltejat amb pernilet i una unça de mantega i GENIALS!
Realment portava tota lña tarda pensant en les carxofes jeje.
salut!
massitet
12/03/2009 - 23:50
Hola a tooooooooots!
Dolça, tens tota la raó del mon: ara toca posar-se guants i paciència…
Pingue, el que esta com el perro de Pavlov soy yo con tu post sobre el Celler de Can Roca. Hem d’anar, però JA!
Martí, me n’alegro! Decididament, he de provar de fer-ho amb carxofes fresques, que la cosa deu estar per morir-se gust! Gràcies per tornar i dir-nos que has fet una versió i que t’ha agradat. Encantats, Martí!
La cuina vermella
13/03/2009 - 11:47
Nen, subscric tots els comentaris anteriors… quina gana!
massitet
13/03/2009 - 18:13
Cuiners vermells!
Això de llegir blocs abans de dinar és un problema gros, eh?
Salut!
Cuinetes
27/03/2009 - 22:19
Les acabo de fer per sopar!!
… tenia taquets de pernil serrà Navidul (que no és el mateix, ja ho se ja!). Però ja se sap que estem en crisi no??? Ara bé la combinació ha quedat suau i molt gustosa. Moltes gràcies per la recepta!
Molt rebones! Tot i que jo no tenia virutes de pernil ibèric
massitet
28/03/2009 - 23:13
Hola Nuni!
Moltes gràcies per venir a casa a dir-nos que us ha agradat una recepta del nostre blocs. Jo crec que el secret està amb la salseta que es fa amb la farina i el suc de les carxofes: les amoroseix un munt!
Molts besets guappa!