Aquesta és una recepta que em va passar la Sara Maria que, al seu torn, ella ha tret del llibre CUINAR PER SER FELIÇ de la Carme Ruscalleda: croquetes de salmó fumat. Per què croquetes de l’Àlex, doncs? Perquè és de bona gent agrair-li que m’hagi fet passar aquesta bona estona a la cuina, tot i que encara no ho sap. Demà és el seu últim dia a l’escola i quan van dir que faríem un dinar per acomiadar-nos d’ell (menjant, sí senyor, com ha de ser!) vaig dir que jo ja portaria croquetes després de comprovar que algú ja havia triat fer una truita de patata.

Digues que és pels bloggers que vaig coneixent, pels projectes que van sorgint, pel Fòrum Gastronòmic o vés a saber per què, però resulta que últimament estic força més interessada en fer que abans, que només era menjar (dit així… bé, ja m’enteneu). Total, que com que les de rap ja les tinc dominades ( ) vaig demanar altres opcions i aquesta em va semblar força interessant. No escriuré la recepta perquè trobo que podeu passar directament per casa de qui em va fer la proposta.

Així doncs, avui he sortit de l’escola i he anat a comprar els ingredients que em faltaven, que eren els ous, el pa ratllat, el salmó i la farina de blat de moro. Sense pressa he arribat a casa, he posat un CD d’Antony and the Johnsons, m’he canviat de roba i m’he ficat a la cuina. 

És un plaer posar-te a cuinar pensant en els demés, pensant en compartir, en la part social que això comporta. Ja és estrany que Kissumenja faci això d’entrar a cuinar sola, deu ser que em caus força bé, Àlex! Espero que tinguis molta sort i que ens tornem a veure en una de tantes voltes que farem per les escoles. Ah! I espero que t’agradi el salmó! Ja tinc ganes de fregir-les i veure què tal m’han quedat…

Kissumenja