Àtica Restaurant

Probablement, la manera més fàcil de començar aquest post seria emprant el tòpic que ja corre sobre aquest restaurant i que diu que el local, gens glamurós i més aviat poc vistós, no es correspon en absolut amb l’excelència de la cuina que s’ofereix en aquesta petita joia de les Corts. Però crec que seria molt injust prestar més atenció a les parets del local que a les elaboracions, grandioses gairebé totes elles, que arriben a les seves taules.

coca_itacaEra el primer cop que hi ha anàvem els tres comensals (Mar, Sara Maria i un servidor) i tots tres ho feiem amb moltes expectatives: per vies diferents, tots n’havíem sentit a parlar molt bé i tots teníem ganes de coneixer-lo. Però ja sabem que passa amb les expectatives: si te’n passes, el disgust pot ser de dimensions còsmiques. En aquest cas, però, les expectatives es van complir amb escreix. Crec que hi haurà consens entre els tres si afirmo que el primer plat, la seva ja clàssica coca de sardines amb cabell d’àngel i festucs, ja ens va deixar ben clar i sense marge a l’equivocació que estàvem a les portes d’un gran sopar. Sincerament, impressionant! Quina combinació, senyores i senyors…

carxofes_aticaLa resta del sopar va anar en una línia de qualitat elevada constant en tots els plats, encara que amb algun plat força mes destacat que algun altre. Els calamarsons amb crema de carabassa -al punt, gustosos- van ser el seguent i van patir les conseqüències d’aparèixer després de la cosa: una mica més i no els fem cas parlant de la coca. La cosa va revifar de seguida: les carxofes rostides amb botifarra ens van tornar a fer callar i ens van fer concentrar-nos, de nou, en el què teniem al plat. Molt destacables, per sabor i per punts de cocció. El rissotto de bolets era descomunalment cremós i mooooooolt gustós. De gran potència, com han de ser els rissotos. Ara, per potència la dels peus de porc sense feina, deshosats i embolcallats d’una salsa gelatinosa que ens va fer sucar el plat a tots. Un pa, per cert, excel·lent i juraria que fet per ells mateixos. Bufffffffff… Per rematar la part salada, vedella rustida sobre crema de patata. Em costa decidir que era més bo, si la galta -melosa, gustosa, potent- o la crema -fina, delicada, subtil. Una combinació excel·lent.

vedella_aticaEl trio de postres va ser  -també- una mica desigual, encara que tots en un nivell elevat. El més sorprenent, pot ser, va ser el gorgonzola amb dolç de poma. Precisament per ser un postre sense gaire elaboració aparent, la qualitat del formatge i el contrapunt dolç van ser una mescla triomfant. Les torradetes amb xocolata, oli d’oliva i sal van ser un gran tria, tot i els dubtes inicials. La mousse de xocolata, cassolana, era deliciosa i l’oli (juraria que arbequina) era excel·lent. El pastís de xocolata era tan suau, tan subtil el pobre, que va passar una mica desapercebut. Encara que la segona cullerada em va permetre notar un joc de textures i sabors que li donaven més personalitat. Podeu veure les fotos de tots els postres, i la resta de plats, clicant en aquest enllaç.

Per beure, a banda de les canyes i copes de vi prèvies a la teca, ens vam cascar entre Mar i un servidor una ampolla de Sassó Parera, un chardonnay amb toc de Gewürztraminet amb criança sobre lies del Celler Minguet. Complex, la fruita dominava una fusta subtil que es notava més al nas que a la boca. Addictiu, amb acidesa equilibrant, va acompanyar tot el sopar amb soltura fins al final, on els peus de porc i la vedella el van fer patir un pelet. Un molt bon vi, en qualsevol cas…

gorgonzola_aticaSí, efectivament tot això es serveix en un local modest, amb taules i cadires de fusta i estovalles de paper. Un espai sense cap sofisticació ni concessió al disseny o la decoració impostada. Solament, com a detall, un racó amb mig centenar de llibres de cuina i gastronomia. Res a veure, efectivament, amb el típus de locals als quals estem acostumats a menjar tan bé. De tota manera, sostinc que aquesta buidor ambiental no és pas un demèrit del restaurant, sinó tota una declaració d’intencions de la jove parella que porta aquest restaurant: l’important està en el text, no en el context. I és aquí, en el text – plat, on la cosa es posa gran, gran, gran de veritat. Només se m’acut una altra manera per dir-ho més clar: visita imprescindible.

Aquesta oferta tan personal, tan característica, és fruit d’una jove parella (Borja Sánchez, del 78; Marian Sánchez,  del 76) que han obert un projecte personal al cor de Les Corts (Carrer de Galileu, 159) després d’haver voltat per alguns dels millors fogons del nostre país i també de l’Estat espanyol i s’han aturat a les Corts, al número 159 del carrer Galileu. Aixó es nota al plat, que és on s’ha de notar. Tot i que Pau Arenós ens dona una dada interessant: a la cuina, “el Borja té tres focs i un forn”. No vull ni saber què faria amb més dotació! O sigui, que dues persones soles amb el mínim equipament. Digueu el que vulgueu, però jo crec que això els fa més grans… El servei, sense res innecessari i amb tota la informació precisa: sap què serveix i perquè. Honest, clar i directe. Res d’amabilitats impostades ni tampoc sequedats. Ai va la ostia! Que ella es basca i això a la sala, per sort, es nota! 😉

Per cert, tot plegat per 38€ per cap. Sí, sí, 38. La millor relació qualitat – preu – satisfacció que recordo!

Massitet

P.S.: Com va dir Mar al sopar, em temo que d’aquí a un temps m’empenediré d’haver ajudat, ni que sigui una mica, a donar a conéixer aquest restaurant.  Segur que la propera vegada no trobem lloc!

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • La Quinta de Luculus

      16/02/2009 - 19:07

      Ui, ui, ui! visc al barri i no conec aquesta JOIA…!? imperdonable! però hi posarem remei aquesta setmana mateixa. Una abraçada de golafrots!

    • Francesc

      16/02/2009 - 20:03

      Xics, quin soparot! La descripció em sembla fantàstica i fa una mengera de por!!!! Això de la coca de sardines amb cabell d’àngel i festucs m’ha deixat completament descol·locat per la mescla inversemblant de textures i sabors. Les sardines semblen crues o marinades, no? I la base de la coca sembla cruixent… La resta de l’àpat m’ha paregut per a llevar-se el barret. Tot això de la decoració, què voleu que us diga? De vegades (com és ara el cas) no és el més important. Ara, la netedat, sí. Això dels llibres de cuina em sembla graciós. Eren consultables in situ? Salutacions.

    • La cuina vermella

      16/02/2009 - 21:07

      Caram nois, quins eventos sociales que us munteu els de Barcelona 😉 M’encanta que els amics amb bon paladar (i és el cas de tots tres) em recomanin restaurants. Queda a la llista de pendents i al cap d’amunt de tot. Em mola molt el preu.
      Fins dissabte estimats!!
      petonarros.

    • massitet

      16/02/2009 - 23:56

      Estimaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!!
      La veritat és que va ser un sopar de luxe, per l’àpat i per la companyia!

      Quinteros, això ho de resoldre però ja! Ara, aneu en compte que genera adicció! Encara més si el tens al costat!

      Francesc, la coca era genial; la sardina estava marinada el just, la pasta fullada era cruixent, el cabell d’angel dolç i melós i els pistatxos feien catacrac! I els llibres es podien llegir, i tant: hi ha taules que els tenen ben bé al costat… Jo lo del local ho he trobat, de veritat, molt bé: la inversió econòmica esta en el producte, no en l’embolcall. I això a la factura és nota.

      Cuiners, va! Foteu una excursió cap al cap i casal: quimet i quimet, Àtica, el que calgui! Natros encantants!

      Molts besets a tots, xé!

    • Roger

      17/02/2009 - 09:41

      Em fa venir ganes d’anar-hi… Hi havia anat fa cosa d’un any a fer un menú de migdia, però veig que això a la nit s’espectacularitza… Hi aniré abans que es faci massa popular!

    • massitet

      17/02/2009 - 19:46

      Hola Roger!
      No tinc ni idea del menú del migdia. Però el festival de la nit és per anar a viure’l!
      Ja ens diràs el què, val? Ens encanta contrastar opinions!

    • Juan K

      17/02/2009 - 19:52

      ¡Ya basta de provocaciones! Acabo de rayar el suelo con los dientes, de lo largo que me los has puesto. 😀

    • Juan K

      17/02/2009 - 19:56

      ¡Y mas ahora, que acabo de comprobar que vivo a menos de 500 m del restaurante! 😀 😀

    • xaro

      17/02/2009 - 22:01

      Ei wpo!!!!! Aquest dijous hi vaig… jajajaja, vaig veure els comentaris de la Mar i la Sara al feisbuc i amb aquestes recomanacions en vaig tenir prou !!!!!!!
      Dissabte t’explico com ha anat!!

    • Mar

      18/02/2009 - 12:27

      Jejejeje, jo en sé d’uns que repetim dimarts…

    • Mar

      18/02/2009 - 12:54

      Per cert, no has dit res sobre el pa? O no ho he sabut veure? Perque el pa era… era… era…

    • massitet

      18/02/2009 - 14:18

      Repetiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim, repetiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!!! jajajaaj
      Per cert Mar, imperdonable el meu oblit del pa!! Actualitzo el post fijo. I de passada incorporo l’adreça,,,, Joer, quin post!

      Xaro, ja veuràs com t’agradarà! N’estic segur… Per cert, fa uns dies vam estar al Matamala i vam veure que ho tenen gairebé tot del Sandro Desii! Gràcies per la informació!

      Juan K, estic segur que tenir-lo prop de casa deu ser perillòs! Si proves ja ens diràs el què. Com més opinem, més en sabrem!

      Abraçades i besets a tots i a totes!

    • Sara Maria

      20/02/2009 - 00:01

      Ssssi… Alguns repetiran dimarts…
      Per cert Massitet, he penjat dues vegades el post al meu bloc: l’havia penjat i he vist que tu també l’havies penjat i he fet un enllaç a aquesta magnifica crònica!!
      Xaro, ja explicaràs que t’ha semblat!

    • massitet

      20/02/2009 - 08:38

      Hola Sara Maria!
      Tens tota la raó del món amb que les expectatives es van quedar curtes… Ja tinc ganes que sigui dimarts! Per cert, quina setmaneta: Fòrum i desprès Àtica! Ah, això és vida…

      I m’ha agradat molt la teva grande bouffe! jejejejeje

    • kissumenja

      20/02/2009 - 16:49

      OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!! Que jo no repeteixo però em moro de ganes d’anar-hi!!!!!!!!!!!!!!! Que no és dimarts encara?

    • Maria Jose

      20/02/2009 - 23:08

      Caramb!! una crònica abellidora perquè acabo de sopar i tornaria a fer un mosset de qualsevol dels plats que has explicat ummm!!!!

    • La Quinta de Luculus

      24/02/2009 - 19:01

      Vam anar dissabte per la nit, uns rient dels pilla-croquetes al fòrum i els altres fent descobertes… al barri.
      El lloc crea addició! vam fer el menú degustació, tot genial: la coca, les carxofes, però jo quasi vaig plorar amb el bacallà sobre un llit de crema de pésols: l’anaves deslaminant i aquella pell encara gelatinosa… Uf! paro perquè salivo.
      Petons!

    • 25 blocaires, 4 lectors i un amic invisible… – Cuina.cat

      01/05/2010 - 10:26

      […] és el que vam fer el dissabte passat, quan vam anar a bloquejar, a omplir de blocs de cuina, el restaurant Àtica, a la vila de […]

    • Àtica revolution – Cuina.cat

      09/07/2010 - 16:04

      […] blog. Resulta que coneixen el Restaurant Àtica a partir d’un post que vam publicar aquí i això en va fer molt feliços. Si aquest espai serveix per coses com aquesta, ja en podem estar […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús