Si fa un temps us explicava que va haver una temporada en què Lurka i jo portàvem una vida paral·lela a la cuina, avui us vull explicar que resulta que amb Manel el generòs també vam tenir una temporada que ens seguíem a la cuina des de la distància: tots dos guisàvem fetge al mateix temps! Ell ens regalava aquesta recepta i jo avui us en explico una altra, molt semblant però.
Fetge de conill (de casa) amb ceba i fino
La clau, com sempre, està en tenir una bona matèria primera. En aquest cas, a més, és especialment important: en la cuina dels menuts és clau que els ingredients siguin de confiança. En el nostre cas es tracta d’un fetge que (perdoneu la cruesa de l’expressió) ens va arribar gairebé calent. A partir d’aquesta matèria primera, poca intervenció. Ingredients per a dues persones:
- Un fetge de conill
- Una ceba mitjana
- Un xorret de vi fino (s’accepten variants, òbviament!)
- Oli d’oliva verge extrea, sal i pebre
Agafem el fetge sencer salpebrat i el passem per una paella amb oli, que agafi una mica de color. El retirem i en el mateix oli posem la ceba tallada en juliana fina a coure a foc lent. S’ha de confitar, com si féssim melmelada. Quan estigui gairebé feta, hi posem el xorret de fino i deixem que s’evapori l’alcohol. Llavors, incorporem el fetge, ho tapem i ho deixem dos minutets… I llestos.
Les mides que us hem donar són per fer un platillo, una tapeta. Deliciós i molt gustós, és perfecte per iniciar un dinar amb un vaset de vermut Yzaguirre. També com a part d’un àpat a base de tastets. El dia que li vam fer la foto el vam acabar de presentar amb unes gotetes de caramel de vi negre i servit com a platillo.
Massitet
Etiquetes: cuina, Cuina popular, gastronomia
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
ESCLATA-SANGS
20/11/2008 - 18:06
Mmmm… quina bona pinta!
La cuina vermella
21/11/2008 - 11:06
Estimat, aquest platillo és de categoria i de la bona, un bon regal per fer-li al meu pare que li encanta el fetge!!!
fantàstic fins i tot per esmorzar amb un bon got de vi de la terra!
petons enllitats.
Sara Maria
21/11/2008 - 12:35
M’encanten els fetges de conill… En compro més d’un cop i me’ls faig amb all i julivert saltejats. Provaré aquest!
Olles i Somriures
21/11/2008 - 16:03
Siempre me ha gustado mucho el hígado, de cualquier tipo. Lo que pasa és que lo han sacado de mi dieta. Pero aún así este plato debe ser delcioso. Ademas de simple.
Salud!!!!
manel
21/11/2008 - 16:51
massitet, moltes gràcies pel sobrenom; per això mateix no et demando
bromes a banda, m’ha agradat la idea de fer el fetge de conill com a tapeta, perquè normalment jo el poso en el guisat amb la resta de parts de l’animal, ja sigui sencer o integrat en la picada.
la pròxima vegada que el sogre em regali un conill (jo també els gasto de confiança i m ‘arriben calents), reservaré el fetge per fer aquest platillo.
massitet
23/11/2008 - 19:36
Hola, amics!
M’alegra veure que us agrada una recepta com aquesta, tan simple, tan popular, tant de la cuina de les llars trebelladores.
A casa meva, Manel, sempre s’ha fet servir el fetge del conill per enriquir la paella (hi havia baralles!) o el guisat de conill que fos. Però servits com a tapeta és una manera, crec, de donar-li una mica més de valor. de destacar-lo…
Si proveu de fer-la, ja em direu el què!
Assur
28/11/2008 - 07:46
A casa sóc l’únic que menja tota mena de fetges (menys els de pollastre), però el de conill ens l’hem de partir entre la meva sogra i jo, i gairebé ho hem de fer amb un centímetre de tant que ens agrada a tots dos. El dia que faci conill faré a part el fetge d’aquesta manera com a “platillo”.
Assur
28/11/2008 - 07:48
Ui!, veig que ha sortit el meu “nick” dels blocs d’òpera que visito. Sóc l’Enric, de la “Samfaina”.