Primer any de fer panellets a casa, i l’encertem: ens va agradar molt com van quedar els que vam fer per la castanyada 2008. Com ja he explicat en un altre post, enguany celebràvem la vespra de Tots Sants a casa nostra amb els amics de Barcelona que van venir a la boda. Nosaltres ens vam oferir per fer els panellets, encara que no en teníem ni idea… Però vam començar pel principi i després vam seguir els passos un darrera de l’altre, sense pressa ni més angúnies que les estrictament necessàries. Vam fer un assaig, va sortir força bé i llavors ens vam llençar a fer-los en massa. Aquesta és la crònica i en aquest enllaç trobareu les fotos del procés…

Recepta del massapà: ametlla, sucre i ous.
Reprenent la nostra vena talibana que ja hem mostrat algunes vegades, nosaltres el massapà el vam fer sense gens de patata ni moniato. Tan senzill com mig quilo d’ametlla marcona en pols, una quart de quilo de sucre i tres ous no gaire grans. Amb aquesta proporció queden melosos al mateix temps que compactes, tenen molt gust d’ametlla (d’això es tracta, des del nostre parer…) i no se’n passen de dolços. Hem renegat, doncs, de la recepta de la meva àvia, que propossava tant de sucre com ametlla… Si l’abuela Consuelo aixequès el cap… em diria de tot menys guapo!

Què que és fa amb tot això: barregem l’ametlla amb el sucre i quan estigui ben barrejat afegim els ous. Ho treballem tot fins que tinguem una pasta tova homogènia. Entre cinc i deu minuts, per fer-vos una idea…

El repòs del guerrer: dos, que el panellet és mandrós…
Nosaltres els panellets els hem deixat repossar fins a dos cops abans que la gent se’ls mengés… Sí, si, dos cops. Per menjar-nos-els el divendres al vespre, vam fer el massapà dimarts a la tarda. Dimecres al vespre vam donar forma als bitxos aquests i els vam coure, per menjar-nos-els al cap de dos dies. Jo, que sóc empirista per deformació professional, vaig anar provant si es notava alguna cosa i afirmo que sí: el sucre del massapa no cruixia a les 24 hores de fer-lo; el massapà es va secar lleugerement per fora en els 48 hores que vam trigar en menjar-lo i el feia més agradable a la boca, menys pastós que poc després de fer-los

Els pinyons del collons i la mare que els va parir!
Necesito Mejorar. NM, com al cole quan era petit. Els pinyons em van costar Dé i ajuda d’enganxar, com es pot comprovar a les fotos, on podreu veure algun panellet calb… Solament es van començar a enganxar bé quan ja estaven, literalment, surant en clara d’ou poc batuda. Però després no quedaven gaire estètics. Veient la clàssica noticia de TV3 sobre les tones de panellets que es vendran enguany, vaig veure la clau: es barregen els pinyons amb la clara, s’agafa un grapat d’aquesta barreja amb la ma, s’agafa el panellets i movem les mans com si fessim, de nou, la boleta rodona clàssica del panellet pinyonaire… Ah! I perdoneu per la renegada, però és que els valencians parlem molt malament quan ens emprenyem. I a mi els pinyons em van fotre com una moto!

La veritat és que, en general, vam quedar força satisfets del resultat global. Ara, havent-lo provat, dono fe de l’alta qualitat dels productes que formen el Pac Panellet de Casa Gispert: el Codonyat es Valliser, el millor que coneixem! Solament una cosa: hi ha un excès de complements per al mig quilo d’ametlla en pols que posen per fer el massapà. Amb les cireres que hi posen, n’hi ha per fer-ne tres quilos! Gairebé el mateix del coco i tenim granet i bastonets d’ametlla per la resta de l’any…

En fi, habemus panellet… Salut!

Massitet