Sempre he pensat que haver compartit pis en la meva época d’estudiant és una de les millors experiències que he viscut. És cert que et trobes de tot i que hi ha moments que arribes a pensar que sol es deu viure millor. O que era molt més còmode estar a casa dels pares. Però la veritat és que en general és una vivència molt enriquidora.
Des del punt de vista gastronòmic, pel cap baix en el meu cas, crec que és l’explicació principal de la meva afecció a la cuina. És, ben be, allò de convertir la necessitat en virtut: com la mama no la tens a ma, t’has d’espavilar. I us ben prometo que ho fas. Per dues vies, en el meu cas. La primera, copiant a la ja esmentada mare. La segona, copiant els compnays de pis. I avui d’això darrer us vull parlar: la recepta porta el nom de la companya de pis (mode amiga) que me la va ensenyar…
Espaguetis amb pollastre, carbassó i crema de llet
És una recepta molt sencilla i, com veieu pel títol, amb ingredients fàcils de trobar i preu assequible. O sigui, els clàssics components de la dieta estudiantil: fàcil i barat. A sobre, en aquest cas, és ben bo. Ingredients per a parelleta feliç sense fills (o pis d’estudiants de dos!)!
- 120 grams d’espaguettis a l’ou
- Mig pit de pollatre filetejat
- 60 grams de carabaceta (orientals: el carbassó del títol)
- 1 dent d’all
- Un xorret de crema de llet (o llet, simplement, que també queda bé)
- 1 litre d’aigua o de brou de verdura (jo enriquezco…)
- Oli d’oliva verge extra, sal i pebre
Primer de res posem a bollir la pasta amb el brou de verdura (el podeu guardar de quan feu bollit) i un pessic de sal. Mentre es cou, tallem el pollastre a tallets petits, el salpebrem i el passem per la paella amb oli. Quan hagin començat a sortir les primeres puntades de color marró al pollastre, és el senyal que ja està cuitet i llest per rebre l’all. Un parell de voltes i posem el carbassó ratllat. Quan el carbassó estigui al dente, posem el xorret de llet (al vostre gust; es tracta de lligar-ho tot), deixem que arribi a ebullició i afegim la pasta. A mi m’agrada posar-la un punt dureta per a que arribi al dente amb el suc del pollastre el carbassó i el pollastre…
Amb aquesta recepta al plat ja puc regressar (en el sentit de fer una regressió) a l’època de les habitacions (mooooolt) desendreçades, els apunts per qualsevol lloc i el cendrer ple de burilles. Ai, quins temps…
Massitet
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
La cuina vermella
13/09/2008 - 20:29
Massitet, nosaltres també hem compartit pis, i crec que és el moment de la meva vida que més entrepans he menjar (i es que aquella cuina era tant bruta…)!
Escolta boníssima recepta, tant de bo els meus companys de gestes econòmiques (he-de-compartir-despessa-de-pis-perquè-no-arribo-a-finals-de-mes) i amics haguèssin cuinat tant bé!
josep
14/09/2008 - 18:16
Massitet,
Com a mi m’agraden les coses senzilles, aquest plat el trobo genial ja que a més, reuneix tres dels meus “menjars” preferits, pollastre, pasta i carbassons. La imaginació al poder!
Una abraçada
massitet
14/09/2008 - 21:36
Hola estimats!
Cuiners vermells, la veritat és que crec que vaig fer sort, perquè vaig tenir companys que em van llegar uns quants plats als quals vaig posar-los el seu nom. Com per exemple de Pollastre de Nati, properament a les seves pantalles. En el cas de la Neus, a més, he de recòneixer que era un cas ben particular: és filla i germana de cuiners! Per cert, d’entrepans, de pizzes (primer Telepizza, després Tarradellas) i de sopes de sobre també n’he menjat moltes, eh?! Sobretot, els primers dos cursos…
Josep, m’alegro que hagi publicat un post amb una recepta amb tres dels teus ingredients favorits! Jo crec qeu t’agradarà…
I un truquet. Una manera de variar-lo una mica es posar una bona cullerada de curry quan tirem la llet: es farà una mena de salsa de curry que permet tenir un plar gairebé diferent…
Abraçades, ben cordials…
Dolça
17/09/2008 - 12:59
Quan jo compartia pis d’estudiants no ens feiem aquestes delicattessen, nosaltres descongelavem les carmanyoles que ens donaven les mares els caps de setmana quan anavem a casa!
Això sí, quins temps!!!!!!!
PTNTS
Dolça
massitet
17/09/2008 - 13:46
Hola Dolça!
La veritat és que aquest plat ja els darrers anys de compartir pis, quan ja teniem una edat… O sigui que no et pensis que als 18 anys no descongelava carmanyoles de la mama!
Salut!
Els fogons de la Bordeta
14/05/2011 - 09:29
Boníssim!! Jo en faig un semblant (versió vegetariana, quin remei… jajaja!) però en comptes de pollastre hi poso tomàquet sec o algun xampinyonet, reconec que també estan de vici!
Petons parella!!
Sandra