La darrera visita que vam fer a Vìnaròs, entre Sant Joan i Sant Pere, la meva mare ens va voler fer partíceps d’un plat típic del poble i associat als sopars a la platja que solien fer les colles d’amics les nits que duraven les festes patronals: el conill amb guillerma. Jo no en tenia ni idea -ni del plat ni del costum de menjar-lo vora el mar les nits de lleure- i quan la meva mare m’ho va contar vaig pensar, de seguida, que era tema interessant per un post. Avui us passo, doncs, la recepta d’un guisat de conill playero…

I què és la guillerma?
Doncs la guillerma no deixa de ser un sofregit de verdures que a mi em recorda, per plantejament, a la samfaina: una barreja d’asbergínia (orientals: albergínia) i ceba sofregides en oli d’oliva i a les quals s’afegeix tomata ratllada. Aquesta és, de fet, la gràcia del plat, ja que el conill no té cap misteri: és rosteix, salpebrat, a la mateixa cassola (de fang, si aneu de puretes com un servidor…) on després farem la guillerma. Es retira quan estigui ben enrossit i es torna a afegir quan ja s’ha evaporat bona part de l’aigua que han deixat anar les vedrues en coure’s. Llavors ho deixarem cinc minuts tapat per a que s’acabe de coure. Ben bo, força bonic, molt barat i encara més fàcil de fer. O no?

Per acabar-vos de situar, imagineu-vos que esteu amb la vostra colla d’amics. Agafeu la cassola acabada de fer i unes ampolletes de vi per fer cap a la vostra caleta preferida. Us ho menjeu fent vinga festa i de postres, com estem en festes, un bon tall de coca de Sant Joan. De fons, els cops de mar suaus fent rodolar les pedretes de la platja en un brogit rítmic i mandrós. De sostre, un cel estel·lat. La glòria deu seu molt semblant a això, tu…

Massitet

P.S.: Txit, ei, vosaltres… No us deixeu el pa, que aquí s’ha de sucar…

Entrada publicada a Carns i aus, Cuina popular, Familiars, Receptes el dimecres, 9/07/2008 a les 08:00.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.