Una de les persones amb que més hem discutit (així, en cursiva, com de broma) sobre què és una paella i que no és la meva amiga Maria. Maria, principatina, sempre ha dit que la paella de peix era la seva preferida. Jo, valencià ultraortòdox fins que vaig documentar-me per escriure el post sobre la cosa, li deia que allò no era una paella, que allò era un arròs sec de peix. Que la paella, no fotem, era de carn i verdures. Però un dia que va venir a casa a dinar, mig des del carinyo mig des de la conya sana que ens portem sobre la qüestió, li vaig fer un àrròs sec de peix especialment pensat per a ella. O sigui, una paella de peix. O sigui, l’arròs de la Maria.
Peix, marisc, nyora i tot peladet
A Maria no solament li agrada la paella de peix i marisc, si no que també li agrada que la xixa de la paella estigui tota peladeta per tal que es pugui menjar sense pauses, sense interrupscins, perfectament integrat amb l’arròs. Així, que la base de l’arròs de la Maria és aquesta: un arròs sec amb peix i marisc tot pelat. Per donar-li un punt un pèl més sofisticat, un pelet més complex, li vam posar una mica de nyora. Els ingredients per a quatre persones són els segúents:
- 200 grams d’arròs
- 2 llangostins de Vinaròs (d’on, si no?) per cap
- 1 sípia xicoteta
- Dos rodanxes de rap
- La polpa d’una nyora
- 2 alls no gaire grossos (volem un arròs suau…)
- 1/2 litre de brou de peix
L’elaboració és molt senzilla. Primer de res necessitem una paella. Aqui enrossirem els llangostins en oli d’oliva verge extra i els retirarem. Després posarem les rodanxes de rap tallades a trossets i també les retirarem. És ara quan posem la sípia tallada a trossos i hi poseu els alls, axafats i sense pelar. Quan els alls estiguin enrossits els retirem. Quan la sípia ja estigui cuita, posem la polpa de la nyora, que haurem posat a remulla un parell d’hores abans. Llavors, posem el brou de peix i ho deixem bollir uns 10 minutets a foc fort.
Al cap d’aquests 10 minutets, tirem l’arròs i ho deixem bullir uns cinc minuts a foc fort. Llavors baixem el foc i ho deixem coure a bon ritme però que no estigui desbocat, fora de control. Quan quedin uns cinc minutets per enllestir l’arròs, hi afegim els tallets de rap i els llangostins, que haurem pelat i deixat sencers o fet a talls, segons el gust…
I ja està. És un plat d’arròs que a mi em sembla excel·lent. Per acompanyar-lo un blanc lleuger sense gaire cos o un cava fruitós, no gaire envellit, que ens permeti gaudir del sabor del plat i també veure’l facilet, per fer-lo baixar.
Massitet
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
