Per aquells a qui no agrada cuinar, he pensat que seria interessant escriure aquesta recepta tan senzilla de preparar. A més, és fantàstica per quan no tens temps, com jo ara, que estic acabant un treball per entregar a la facultat, i no he volgut “perdre” gaire temps preparant el dinar.
He comprat un pot de llenties cuites, un tomàquet verd d’aquells d’amanida i una llauna de tonyina. Ho he barrejat tot, hi he posat una mica de sal, un bon oli, i au!, ja està el dinar fet.
Mentre estic escrivint això, em ve al cap que en aquesta casa som ben estranys. Tan bon punt ens deleitem amb el rostit de galtes com ens mengem l’experiment aquest que acabo d’escriure. En fi,…
Fito&fitipaldis de fons…
kisumenja
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Atzavara
15/01/2008 - 21:50
Gràcies! Tinc preparades les llenties per endur-me-les demà a la Facultat. Estava rumiant què més podria afegir-li, perquè serà plat únic, i vet aquí que m’acabes de solucionar la papereta.
kisumenja
16/01/2008 - 09:25
Ei, Atzavara!!
Fa un temps no m’agradaven gens les llenties i l’amiga d’una companya de pis em va dir que ella se les menjava així. I mira!, així vaig començar a menjar llenties. A banda dels “potages i potajillos” que em feia la meva mare i m’havia de menjar per obligació. Què tonta que era!, mira que són bones amb el xoriçet, la patata…Mmmm!!
Ja ens diràs què t’ha semblat.
Una abraçada!
Toni
30/05/2008 - 08:30
Bones !!!
Jo faig el mateix, però per acabar li afegeixo un bon rajoli de salsa de soja. I no fa falta posar-li sal. Senzill, rapid i bonissim. Bon profit !!
massitet
30/05/2008 - 09:38
Hola Toni!
Una suggerència interessant. No dubtis que la posarem en pràctica!!!! Oi, Kisuemnja?
Salut!