Tal com us vaig prometre en el darrer post, que tot just teniu a sota d’aquest per ordre cronològic, us faig a mans la recepta de galtes de porc rostides que vaig fer a l’estil clàssic tal com l’he aprés del mestre Fermí Puig.

Segons ens explicà Puig, els elements fonamentals d’un rostit clàssic són una cassola, una vianda, un greix i uns aromàtics. Seguint aquest ordre, en el cas que ens ocupa la cassola era de fang, la vianda eren unes galtes de porc, el greix oli d’oliva extra verge i els aromàtics una colla: pastanaga, ceba, mitja cabeça d’alls, vi blanc, llorer i un trocet de canyella en rama. Ho vaig posar tot excepte la canyella i el llorer (els vaig incorporar a mitja cocció, per a que no es cremin i amarguegin) dins la cassola i d’allà al forn precalentat a 120 graus. Tres hores i escaig després, ens vam cruspir les galtes que podeu veure a la foto.

Les vam acompanyar amb un Montsant que no ceneixiem molt, molt interessant (vam sortir corrents per a comprar-ne més per al rostit familiar del dia de Nadal!) que es diu Racó d’Atans Criança i és brutal: potent, llarg, amb la fusta ben integrada, la fruita molt present malgrat l’any de criança en bota i una relació qualitat preu més que bona pels 12 € que ens va costar (teniu una nota de tast “prof” en anglès aquí, l’única que he sabut trobar).

Quin dinar més bó, deumeusenyor!

Massitet

P.S.: Aquí teniu un enllaç al post on vaig recollir la recepta clàssica explicada pel Puig, per si de cas arribeu a aquest post via buscador i no teniu ni idea de l’ordre cronòlògic d’aquest bloc, d’altra banda, cosa més que probable i encara més raonable…