Amb la truita de patates sol passar allò que sempre la que fa la mare d’un (o una) és la més bona que ha tastat mai. Cosa amb la què no estic gens d’acord perquè qui la fa més bona és la meva mare, jejje, (sí, la mateixa que ens va passar la recepta del pastís de pastanaga) i, en segon terme, la meva, que la faig com ella.

Amb la truita de patates sol passar allò (també) que hi ha gent que pot fer meravelles a la cuina, montar-te uns plats de restaurants pijis pijis i no saber fer un ou fregit o tombar una truita… ,oi? Cosa que sí que és veritat, al menys, a casa meva. Ara que hi penso, de fet, no se si Massitet n’ha feta mai cap de truita de patata…

Però en fi, al que anem. Així és com jo ho faig: Tallo les patates en daus força petits (segons el dia també hi poso ceba). Aquí ve el primer secret: no les tiro a l’oli fins que no està hipermegasúper calent, així queden més torradetes de fora, i després baixo el foc i deixo que vagin fent a poc a poc (mooooolt a poc a poc). Mentrestant he batut els ous en un bol i quan veig que els daus de patata ja s’han fet, agafo l’espumadera i els afegeixo al bol. Segon secret i més important: mentre més temps estiguin reposant els ous amb la patata, millor. D’aquesta manera van xuclant l’ou i queden molt melosos. Finalment, quan torno a posar la barreja al foc, torno a fer la jugada de “castanya” foc al màxim i al cap de no res, baixar el foc i que, novament, es vagi fent poc a poc (mooooolt a poc a poc). Aquest tan a poc a poc vol dir que hi ha vegades que des que tallo les patates fins que he posat la truita al plat ha passat una hora.

I ja està! Ja veieu que de secret, poc, però crec que la (bona) cuina està plena de “truquillos” d’aquests.

Kisumenja