Com des de fa gairebé una quinzena d’anys, Vilaviniteca organitza el proper dimarts 27 de novembre una celebració de l’arribada dels vins de l’any d’alguns dels principals (o a mi m’ho semblen) cellers del país, l’Estat i també alguna coseta europea.
El fregao que es monta és monumental i acaben embolicats bona part dels carrers que van de la placeta de Santa Maria a Pla de Palau i Via Laietana. Sense cap mena de dubte, l’epicentre està al carrer de Canvis Vells, on es troba Vilaviniteca.
Tot i que cada cop sóc menys amic de les grans massificacions (i aquí se’n munta una de grossa), crec que és una bona ocasió per provar alguns dels vins de 2007. Per mi, és l’ocasió de provar els vins de maceració carbònica, una de les meves debilitats desgraciadament no compartida per Kisumenja (venjaaaaaaançaaaaaaaaaa!!!! jejejejeje). També és una ocasió per veure que ens ha portat enguany una de les botigues vínicoles de referència a Barcelona. Per quatre eurets proves vins, t’emportes una copa de regal i pots provar tapes i productes d’alguns restaurants i botigues del barri, entre d’altres Casa Gispert i el Forn Vilamala, als quals feia referència en el post dedicat al Born.

Podeu trobar més informació en aquesta pàgina del web de Vilaviniteca.

Massitet

Abans que passin més dies des de Tots Sants, faig aquest post per donar constància que, finalment i després d’anys de cerca, he aconseguit trobar uns bons panellets a Barcelona. Els fan a ca n’Escribà, al bell mig de La Rambla de les Flors de Barcelona, i són els millors que he provat des que estic fora de Vinaròs.

Aquest any, la importància de trobar uns bons panellets era molta, ja que erem els encarregats de portar-los al sopar que la nostra amiga Klaus ens va preparar per la nit de Tots Sants. Com podeu veure en el post que hi ha tot just sota d’aquest, el nivell del sopar era altíssim i per tant els panellets no podien donar el cante i molts menys al final del sopar.

En condicions normals, la solució hagués estat molt fàcil: hagués anat a Vinaròs i li hauria robat (amb molt carinyo, però robat) a la meva germana fornera, que els fa per a casa i amb la recepta clàssica: tanta ametlla com sucre i ous. I res de patata! La patata, que cada cop és ven més com un recurs per a obtenir una textura més suau, no deixa de ser una trampa de natura econòmica: et posen patata i et cobren tot el panellet a preu d’ametlla. No cal ser expert en indústria agroalimentaria per veure on està el què de la jugada.

Però enguany no ha pogut ser tenir panellets vinarossencs. Així que ens quedaven dues opcions: o fer-los nosaltres o comprar-los a Barcelona. Per embolics professional-familiars de Kisumenja i un servidor, no ho vam poder fer. Per tant, a comprar a Barcelona! La idea no m’entusismava gaire, ja que les proves que havia fet havien estat força lamentables. Els de les pastisseries Farga són alguna cosa més que prescindibles. Em permetreu, per no posar-me en un embolic legal, deixar-ho aquí. Enguany vaig anar tot decidit a provar els de la pastisseria Foix de Sarrià. Bona presència, bona textura… però el panallet d’ametlla tenia gust de llimona! Qualsevol en prova un altre! I els de Baixas… doncs la relació qualitat preu, l’any passat, em va semblar intolerable: uns panellets correctes a preu d’or!

Però un dia, sense voler i sense haver-hi pensat, vaig passar per davant de ca n’Escribà a la Rambla i en vaig comprar uns d’ametlla per fer el test. Per provar-los, sempre compro els d’ametlla. Per mi, és en aquest panellet on se la juga un pastisser; és en aquest panellet on el massapà es veu si es bó o no: aquí res (pinyons, café, codonyat, llimona…) pot emmascarar, o sigui dissimular, si s’ha treballat bé la base, si s’ha treballat bé l’ametlla. El resultat va ser de notable alt i la relació qualitat preu em va semblar molt raonable. Per tant, habemus panellets!

A la foto es veu la mostra que vam dur al sopar: de café (al fons a l’esquerra), d’ametlla (primer pla a l’esquerra), de codonyat (segon pla a la dreta) i de pinyons (clarament identificables). Tots van triomfar, però hi va haver consens en que els de codonyat eren molt, molt bons: un codonyat saborós i de regust àcid que matissava amb subtilesa la dolçor.

Al fons de la foto podeu veure una de les quatre ampolles (la primera, de fet) de cava Agustí Torello Mata Reserva Barrica de 2003 que va dur la Maria i que van caure a la sobretaula . Va acompanyar increïblement bé als panellets. Una experiència, estimats, clarament repetible…