Una de les moltes coses que ha passat en els mesos que fa que no escric és que la meva mare ens ha vingut a veure diverses vegades a Barcelona. Com alguns dels lectors ja deuen saber, ma mare és un dels meus principals referents gastronòmics. Això vol dir, entre altres coses, que sempre que ve a veure’ns acaba cuinant i deixant alguna recepta nova a la nostra carpeta…
La seva darrera vistita es va traduir en una recepta ben popular, com la seva cuina: caballa (orientals, verat) al forn. La cosa no pot ser més senzilla ni més gustosa.
Es compra la caballa i es demana que li treguin el cap i l’obrin pel mig. Llavors la poses en una safata d’anar al forn de la part de la pell i a sobre d’unes gotes d’oli. Trinxes un all (bé, els que vulguis, aixó va al gust, com sempre) per caballa i el poses a sobre; li escampes uns piyons també per sobre i ho regues amb un bon rajolí d’oli d’oliva i un polsim (o dos: de nou, això ca a criteri de cadascú) de pebrot vermell de la Vera. Ho deixes al forn cinc minuts tapat amb paper de plata i després ho descobreixes, per a que es rosteixi una mica per sobre. I ecoliquà, que dirià l’Adrià!
És un plat ben senzill i ben gustós que recomana tenir una bona llesca de pa a la vora per sucar l’oli i una copa amb un vi blanc amb cos o d’acidesa marcada per ajudar a netejar (una mica, no us penseu: la recepta és ultrapotent!) la boca…
Ale, a gaudir-ne si voleu!
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Mo
14/10/2007 - 15:53
Doncs mira, ho faré. No tots els peixos em vénen de gust i menys encara cuinar-los a casa, però trobo que aquest és ben senzill i pràctic… i sembla gustós, que és el que importa. Visca ta mare!
I posats a abusar dels vostres coneixements (i els de les vostres respectives famílies), podríeu dir-me en quins plats (més o menys senzills i habituals) queda bé posar-hi pebre vermell i sagrà (no alhora s’entén… o sí).
Gràcies!
Mo
Mo
15/10/2007 - 20:45
Perdó, és evident que volia dir “safrà”, no pas “sagrà”.
Carme Rosanas
23/10/2007 - 22:29
Em fa goig aquest peix al forn. A mi si que m’arada el peix: cuinar-lo i menjar-lo. No tinc massa costum de fer verat, ja que no sabia com cuinar-lo. M’heu resolt el problema, divendres a comprar verat.
Carme
massitet
24/10/2007 - 09:21
Hola Carme!
M’alegra veure que ja has vingut a visitar-me i que trobes interessant alguna de les cosetes que explico!! Espero continuar sent-te de profit: és la manera que tinc de tornar-te tot el que t’agafo!
Atzavara
08/11/2007 - 15:52
Hola
Dono fe que queda molt bo. Ni m’agrada cuinar peix ni sóc cuinera “dedicada” i que frueix cuinant, però aquest peix em va costar no res fer-lo i estava molt saborós. Val la pena! Amb receptes així, no ens costa tant cuinar als qui no en sabem. Gràcies!
massitet
12/11/2007 - 08:50
Hola Atzavara!
Moltes gràcies per deixar aquest comentari! Saber que la gent aprofito el que deixes en aquest bloc anima força a continuar escribint!
Salut!
kisumenja
10/01/2008 - 11:02
KISUMENJA ha fet el famós verat!!!! Tot i que vaig escrivint cosetes per aquí ja sabeu que el rei dels fogons a casa meva és massitet. Però no em puc estar de fer aquest comentari per explicar la meva experiència amb aquesta recepta: és tan fàcil i queda tan bé que sembla impossible!!! Però si, tu… Què fort!
(Massitet és un tiquis-miquis, perquè ja em costa prou entrar a la cuina perquè ell estigui darrere dient “jo li hagués posat una mica més d’oli al damunt, no trobes que ha quedat sec?, i més pebre vermell, és que a mi m’agrada molt…”).
En fi, que endavant amb aquesta recepta a aquells que no us agrada gens cuinar, de veritat.