Després de gairebé mig any sense dir res (el darrer post és del mes de maig!!!!), sant tornem-hi!!! Un excès de feina primer i la mort simultània dels dos ordinadors de casa m’han deixat mut tot l’estiu. Però mira tu! Ara que marxa la caloreta torno jo! Això si, per a aquesta nova etapa m’he buscat reforços!

Tornem a engegar aquest projecte no sense abans demanar perdó a tots els que han entrat a mirar si hi havia algun post més… Tornem, quedar-nos…, 1ª persona del plural perquè ara són dues les veus que apareixen en aquesta nova etapa: donem la benvinguda a Kisumenja. Ja és això, ja: en aquesta casa un és qui cuina i l’altra és qui s’ho menja!!!!!

Tot i que aquest “gourmet mandrós” normalment està lluny dels fogons, fa una truita de patata boníssima. Bé, FAIG una truita boníssima, gruixuda, daurada,… Mmmm! Però bé, això un altre dia. Jo menjava fa uns anys unes sopes de sobre i uns fideus xinesos molt estranys però vaig anar descobrint que tot i que no m’agradava massa cuinar, m’agradava molt menjar bé. Després vaig descobrir que un pebrot del meu poble ple de camions no te el mateix gust que el que em dóna en Lluís, que van de l’hort a casa. Fins i tot he arribat a descobrir que m’agrada embrutar-me les mans amb els ingredients de les mandonguilles… A poc a poc això de la cuina em crida. Molt a poc a poc, també ho haig de dir, que jo cuino alguna cosa cada mes i mig, però bé, crec que ens veurem per aquí alguna vegada més. Si més no perquè us dec una truita de patata… De moment avui em presento amb un gaspatxo ben fresquet abans no fugi del tot el sol i arribi de veritat la tardor.

En fi, amiguetes (ara parlo jo, Massitet), que ara tornem. I prepareu-vos, perquè aquest estiu hem acumulat una quantitat d’experiències culinàries i gastronòmiques que no donarem a l’abast per posar-les al bloc. Menys mal que ara en som dos!!