Finalment m’he animat a fer un bloc sobre cuina. Portava molt temps pensant-hi però no m’acabava d’animar. La idea em va sorgir després de veure blocs sensacionals com Pisto y Nopisto o el Diario del Gourmet de provincias y del perro gastrónomo. També l’A taula del Ru i la Ro em va animar. Però sempre pensava que jo no tenia res a oferir; que no en sabia prou de cuina i tot el què porta associat (productes, botigues, receptes, restaurants, llibres).
Però des del meu petit i curt exili basc de tres mesos, he decidit que algunes coses sí que tinc a dir sobre un mon que m’apassiona. I que, en tot cas, ja serien els (eventuals) lectors qui decidirien si valia la pena o no el bloc. Així que aquí em teniu, habitants del món blocaire gastrònomic: frisós per aportar coses i mig acollonit per la resposta que pot obtenir l’exhibició pública del meu hobby…
Ens veiem per aquí…
Salut!
Els autors d’Olleta de Verdures són un vinarossenc de tota la vida i una empordanesa amb arrels andaluses, instal·lats a Barcelona i que ronden la trentena. No tenen res a veure ni amb la cuina ni amb la gastronomia professionals. Ara bé, en són uns apassionats i gaudeixen cuinant i menjant!
Mo
06/04/2007 - 18:47
Bé, felicitats! Em sembla una idea genial. Si una cosa tenen els blocs és que els pot escriure qui vol i, com molt bé dius tu, ja decidirà la gent si et vol llegir o no. Crec que pots fer aportacions interessants i, sobretot, compartir-les. Aquí estarem, esperant receptes, comentaris, coneixements enològics i resposteria variada.
massitet
08/04/2007 - 18:42
Apali, Montse!
Moltes gràcies pel comentari que m’has fet. La veritat és que eres infatigable i estàs a totes!
Gourmetdeprovincias
09/04/2007 - 08:08
Ánimo con el nuevo proyecto.
Volveré por aquí para ver como avanza.
Saludos.
Nopisto
10/04/2007 - 10:27
Mucho ánimo, que esto de bloguear es muy divertido, aunque a veces se hace un poco árduo y hace falta que los demás nos animen con ello.
Hay un montón de cosas por contar, descubrir y compartir. Espero tus próximos posts.
Roser
10/04/2007 - 13:43
Benvingut! Per descomptat que pots enllaçar-nos (nosaltres també ho farem del teu, ok?). El bloc promet, perquè només de mirar la fotu de capçalera, veure on seràs aquests tres mesos i tenint els mateixos referents bloguerus… crec que ens entendrem. Molta sort i gaudeix de la gastronomia basca!
massitet
10/04/2007 - 16:54
Ep! Moltes gràcies a tothom que m’està animant tant amb la posada en marxa del bloc. Espero que us interessi i que poguem compartir aventures, desventures i coneixements lúdico-gastronòmics. Bé, compartir vosaltres, que jo ja tirava dels vostres blocs i coneixements abans!
Ara sabeu que em passa? Que no sé amb què obrir el bloc!
Juer, i jo que em pensava que era teclejar i cantar…
Nopisto
12/04/2007 - 15:44
Pues pon recetas de tradiciones y guisos de tu tierra, las olvidadas y las modernas, los viajes que haces y las cosas que te inquietan.
Ya verás como salen muchos temas.
Mo
13/04/2007 - 08:53
Jo no hi entenc, de cuina, prou saps que no tinc l’estómac per alegries, però m’adono que en saps pel temps que dediques als plats. La meva àvia sempre em deia que la cuina vol temps i paciència. I quan jo feia les coses depressa em deia: si tens tanta pressa, mai no et casaràs! Bé… sense comentaris. Ara tinc més paciència a la cuina, molta més. De primer plat, quasi no puc menjar res més que no sigui verdura o sigui que, no saps com l’has endevinada encetant el bloc amb aquesta recepta!!! Felicitats.
la costella
13/04/2007 - 20:49
A mi que no m’agrada gens cuinar i aquí em teniu, mirant blocs de cuina! Deu ser l’edat? No, deu ser que m’encanta menjar.
Casualitat o no, el dia que descobreixo aquesta nova font d’informació, he sopat verdura: col amb patates, tot ben aixafadet, amb sal i oli. Mmmm…, quina tonteria de fer però quina delícia!!
massitet
13/04/2007 - 21:11
Hola costella!
Ves amb compte que això de la cuina és adictiu; no t’agrada, no t’agrada i que et “despistes” poses en marxa un bloc…T’ho dic per experiència.
Patata i col bollida amb sal i oli…Què bó!
la costella
24/04/2007 - 21:21
No m’agrada, no m’agrada i crec que continuarà sense agradar-me… De fet, a casa meva jo cuino ben poc. Avui, com que estava sola i tinc molta feina de la universitat, he deixat bullint una carabassa d’aquelles de la Ventafocs mentre em dutxava. És d’aquelles coses que m’agraden a mi, que no són fàcils, no, són hiper fàcils. L’únic problema és que m’ha quedat força insípida pq m’he adonat massa tard que no tenia formatge del tipus roquefort, així que no n’hi he pogut posar. En fi… Imagineu!, quins plats haig de fer ni si amb això me n’he sortit (per falta de memòria, ok, però no me n’he sortit).
massitet
25/04/2007 - 14:56
Hola costella!
Ja que ens deixes amb al mel a la boca, t’ho podries currar i posar la recepte al comentari, així la podríem provar! Té molt bona pinta: carabassa i roquefort!