Somiar (bones) truites a Igualada

dijous, 30/07/2015 (Massitet)

Tenir bons amics repartits per tot el pa√≠s √©s un b√© de D√©u quan ets afeccionat a la cuina i a la gastronomia. B√©, imagino que tamb√© deu passar amb altres facetes, per√≤ la veritat √©s que quan t’agrada menjar b√© √©s una meravella: t’ajuda a tenir antenes posades per molts llocs i con√®ixer ofertes que d’altra banda no coneixeries. O que descobriries quan ja √©s molt fam√≥s i ha sortit als mitjans de comunicaci√≥ m√©s generalistes. Per aix√≤ no ho vam dubtar gaire quan Gemma un dia ens va dir: “heu de venir a Igualada al Somiatruites.

El Somiatruites √©s un espai espectacular. Doneu-li un cop d’ull al web: una antiga adoberia de pell al bell mig del barri del Rec d’Igualada, epicentre hist√≤ric de la capital t√®xtil¬†que encara es resisteix a deixar de ser-ho. L’edifici ha estat rehabilitat per Xavi Andr√©s, arquitecte, director de l’espai i cap de sala. S’han mantingut l’obra vista de l’edifici i s’han afegit tocs de fusta i metall rovellat que li d√≥na un toc postindustrial c√†lid i acollidor ¬†tot l’enorme superf√≠cie i l’estructura di√†fana. Per mantenir vincles amb l’antic √ļs de l’espai, el sostre est√† cobert de peces de cuir, la pell adobada que abans es fabricava al local.

Per mi, l’edifici √©s una mica la met√†fora del plantejament del local: un base antiga, tradicional, per√≤ que ja no ho sembla per les modificacions que s’hi han afegit a sobre.¬†Un cop d’ull a la carta confirma r√†pidament aquesta impressi√≥ i quan comences a menjar, la cosa queda clara del tot.

IMG_4343.JPG

Arrancada forta per evitar confucions: aix√≤ √©s una Vichysoisse segons els somiatruites d’Igualada… | Olletadeverdures.cat

La veritat √©s que nosaltres ens vam pegar una fart√†:¬†Gemma coneix als responsables ¬†i ens van voler fer una petita demostraci√≥ del milloret de la casa. I nosaltres, clar, ens vam deixar dur… ;-) Aix√≠ que vam decidir compartir els primers aconsellats per Xavi i guiats per la carta, que nom√©s de llegir-la ja donava molt bones idees per tirar. Aqu√≠ podeu veure totes les fotos dels plats.

Vam fer ceba farcida d’escalivada amb anxoves, olivada i mat√≥ sobre coulies de tom√†quet (jo la vaig trobar brutal), Amanida de maduixa, pinya, salsa rosa i llangostins cruixents (cl√†ssic revisitat efectiu i result√≥n), Bloody Mary de sindria i broqueta de pop (jugant amb la presentaci√≥ i els constrastos), pa xin√®s amb pilota i carn d’olla (Kissumenja encara saliva ara quan els recorda; brutals) i unes croquetes de rostit¬†molt bones. Ara, el gran guanyador dels entrants fou la Vieira amb vichissoise oriental freda i poma √†cida: la crema freda de coco i el contrast dol√ß-acid, cruixent-liquid-carn√≥s ens va encantar. Ara b√©, √©s cert que no va generar consens i alguns comensals amb prou feines el van tastar. I nosaltes ben conents! hehehe

De segons vam triar tres arrossos que fan. Resulta que són un dels plats estrella de la casa i pel que vam veure també il·lustren força bé aquesta mescla de tradició i innovació. El més clàssic, correcte però sense emocionar, era un arròs mariner de vieira i llagostins. El pobre va quedar en un discret tercer pla comparat amb un catxondíssim arròs carbonara amb fals ou ferrat de parmesà (sí, com el plat de pasta per amb arròs, boníssim) i el magnífic arròs venere amb crema de formatge blau i polp. Anàvem avisat, que era boníssims. Però ens va sorprendre molt: sense dubte, un dels arrosos més originals i gustosos que hem provat mai. I ho diu un valencià, eh??!! :-P

IMG_4374.JPG

Un arròs realment espectacular. I molt equilibrat malgrat la potència del formatge blau. Molt gran | Olletadeverdures.cat

Ara b√©, ens vam organitzar per poder tastar¬†gaireb√© tota la carta. Dos que ja repetien es van agenciar el secret ib√®ric amb pasta caccerece a la salsa caf√® Par√≠s. No m’estranya, que el demen√©ssin! Junt amb l’arr√≤s venere, del milloret dels segons. Original, subtil per√≤ poc gust√≥s el llom de bacall√† amb fonoll, poma √†cida i tatziky de remolatxa. Nou a la carta, potser li faltava una mica de rodatge. I espectacular el men√ļ infantil que es va arrear el petit de la cosa: quina hamburguesa de Calaf amb ou ferrat i samfaina r√ļstica!

Les postres van ser una aut√®ntica bogeria.¬†Xavi tenia ganes que els tast√©ssim tots i, encara que ja est√†vem for√ßa tips, ¬†va treure tots els de la carta per a que f√©ssim una mena de tast-degustaci√≥: arr√≤s amb llet de coco i mango (refrescant i desconcertant, bona), El mel√≥ amb sorbet de llimona i llima (fant√†stic, el vam agrair molt!), el trif√†ssic de Bayleys, xocolata, nata i baileys amb borwnie i un molt encertat past√≠s de formatge i fruits vermells amb forma d’ou ferrat (ens va agradar molt, aquest). Ara, el guanyador va ser la crema de nutella, un foundant amb gust d¬ī√≠dem. Sensacional.

IMG_4378.JPG

Aquesta gent tenen bona m√†, amb les postres. I les aprofiten per deixar anar la seva imaginaci√≥ i (evident) esperit juganer… | Olletadeverdures.cat

Per acompanyar el dinar vam apostar per una garnatxa blanca de la Terra Alta, uns vins dels quals som molt fans darrerament. El millor del cas √©s que no el vam triar nosaltres, sin√≥ un dels comensals que t√© un familiar que es dedica al comer√ß del vi. Frisach, es deia el vinet: ecol√≤gic, era molt f√†cil de beure per√≤ elegant al mateix temps. Fruita per un tub que acompanyava molt b√©. 1 ampolla cada dos, ens vam fotre! Tot aix√≥ que us he explicat ens va costar¬†uns 40‚ā¨¬†per cap amb vi¬†. He calculat el preu a ull perqu√® als postres ens van convidar. Sense, vam sortir a 35. Un preu que, vist el nivell i qualitat de la cuina, em va semblar m√©s que bo.

El nivell√†s s’ent√®n de cop quan saps qui hi ha al darrera de la part gastro: David Andr√©s √©s el segon de Jordi Cruz a l’√Äbac (dues estrelles Michelin) i al febrer de 2015 va ser declarat el millor cuiner menor de 30 anys¬†de la pen√≠nsula Ib√®rica al primer San Pellegrino Young Chef i li obr√≠ les portes a la final mundial. Si voleu entendre de qu√® va la seva cuina, mireu aquest post on explica la recepta que va dur a la final i que t√©, entre altres coses, una ceba al caliu cremada. Un jove prodigi sense por ni manies, vaja. Especialment si es t√© en compte que als 20 anys encara estudiava arquitectura i que va ser jugador de hockey professional. I aqu√≠ aprofito per col¬∑locar-vos un spolier: al Somiatruites es poden provar coses semblants a les que es troben a l’√Äbac!

La veritat √©s que em va semblar una aposta for√ßa arriscada. Especialment quan vaig veure que no est√†vem nom√©s en un restaurant, sin√≥ en una proposta d’espai cultural obert a la ciutat. L’espai di√†fan est√† dissenyat per ser polivalent, amb taules que s’eleven amb sistemes de politges i deixar lloc per concerts, exposicions, xarrades i classes de l’Escola del somiatruites, un projecte ben xulo que busca apropar la cuina als nens. Tot plegat, al mig d’Igualada, una ciutat de menys de 40.000 habitants i que ha patit i encara pateix una reconversi√≥ industrial del t√®xtil, la seva font de riquesa hist√≤rica.

Ho vaig entendre millor quan li vaig preguntar a Gemma pel nom del restaurant: “√Čs diu somiatruites perqu√® ho s√≥n. I per la can√ß√≥ de n’Albert Pla, que els agrada molt”. Clar, una gent que li agrada el Pla i que es consideren a ells mateixos uns somiatruites no estan per deixar-se dur per tonteries. I jo que me n’alegro: que segueixin somiant truites tant bones, que jo vull seguir venint a menjar-ne!

Salut!

El cusc√ļs de la Rosa

dimecres, 15/07/2015 (Kissumenja)

Una de les poques coses que m‚Äôagrada de ser interina i estar cada curs en una escola diferent √©s que de totes elles m‚Äôhe emportat alguna amistat. En un d‚Äôaquests sopars que faig amb les amigues trobades pel cam√≠ laboral, una d‚Äôelles va fer un cusc√ļs que em va semblar molt bo i li‚Äôn vaig demanar la recepta. No hi havia pensat mai m√©s i l‚Äôaltre dia, intentant fer neteja de tot el correu acumulat, la vaig retrobar i, mare com passa el temps!, fa quatre anys que tinc pendent aquest post!!!

De receptes de cusc√ļs n‚Äôhi ha moltes, ho s√©, per√≤ aquest √©s especial perqu√® √©s el de la Rosa. A m√©s, ara que fa tanta calor no est√† mal recordar un plat fresc com aquest.

Piquem ben petit cogombre, pastanaga, ceba i qualsevol altra verdura que posar√≠eu en una amanida i tamb√© ratllem uns quants tom√†quets. La Rosa ho¬†fa a ull, per√≤ el que s√≠ em va dir √©s que hi ha d‚Äôhaver for√ßa m√©s quantitat de tom√†quet que de la resta de verdures. Ah, i no oblidem d‚Äôafegir-hi menta! Aqu√≠ hi afegim el cusc√ļs que ja hem bullit.

Espremem dues taronges i barregem el suc amb una mica de sal i oli. Ho afegim a la resta i es deixa reposar. I ja està!

Una recepta tan senzilla que a mi no em va quedar ni tan fresca, ni tan saborosa com a ella. Coses de ser Kissumenja, qu√® hi farem… I s√≠, m‚Äôheu enganxat: no era tant per la recepta sin√≥ per ensenyar la nova adquisici√≥ al pis. Oi que √©s una taula molt bonica? ;)

P.S.: Fa tant de temps que no publico res, que la mida i el lloc de la foto √©s el millor que he aconseguit despr√©s d’estar barallant-m’hi mitja hora…

Fonda Xesc: cuina d’altura

dijous, 4/06/2015 (Massitet)

Fa un grapat d’anys -exactament 10- em va caure a les mans un llibre escrit per Pau Aren√≥s que es diu¬†Deixa’t guiar. El nou estil de menjar a Barcelona i Catalunya. Com explica el seu autor, es tracta d’un llibre intensiu que volia ser una guia no exhaustiva que parla sobretot “dels joves, dels cuiners d’√ļltima generaci√≥, aquelles que construeixen el nou espai gastron√≤mic” que llavors, en ple boom gastron√≤mic (i econ√≤mic) del pa√≠s estaven bastint una nova cuina catalana.

Aquest llibre, que vaig devorar amb fru√Įci√≥ tot i ser en el fons una guia de restaurants, ha estat des de llavors un dossier de pistes per a nosaltres. Una font on anar a buscar quan ja no saps exactament on anar o vols saber “qu√® diu l’Aren√≥s”. De fet, aquest llibre ha estat per nosaltres una guia cap grans moments de bona cuina i √©s sobre el que es basteix bona part del nostre reconeixement cap a aquest periodista i cr√≠tic gastron√≤mic.

DSC_3162.JPG

El Ripollés al plat i el menjador al bell mig del Ripollés, tu! | Olletadeverdures.cat

Quan el vaig llegit per primer cop, a molts llocs no ens pod√≠em plantejar anar-hi. No nom√©s pel preu del restaurants, sin√≥ perqu√® molts eren de fora de Barcelona i no s’hi arribava en transport p√ļblic. Aix√≠ que la llista de llocs pendents era enorme. Una de les primeres¬†posicions l’ocupava la Fonda Xesc (Gombr√®n, Ripoll√®s).

Ara no és que lliguem els gossos amb llangonisses, però molts de vosaltres ja sabeu que ens agrada estalviar per anar a celebrar el nostre aniversari de parella sopant en un estrella Michelín. I, des de fa un parell anys, passant la nit a la vila o ciutat on està el restaurant. Així que enguany ho teníem força clar: cap al Ripollès a conèixer la cuina de Xesc Rovira!

IMG_4267.JPG

Els aperitius ja apuntaven que seria una gran nit….¬†| Olletadeverdures.cat

Explica Aren√≥s al llibre en q√ľesti√≥ que a les receptes de Rovira “sempre hi surt el Ripoll√®s en conviv√®ncia amb altres mons“. En algunes entrevistes que li hem llegit, el propi xef diu que √©s una cuina tradicional -que aprengu√© cuinant amb sa mare a la fonda- “actualitzada” per√≤ amb un forta atenci√≥ al producte i sense exc√©s de t√®cniques. Tamb√© diu el xef que li encanten les sopes i les cremes. Aren√≥s tamb√© comenta que al mestre cuiner li agrada passejar pel Ripoll√®s i tornar carregat d’herbes que passaran per les seves mans. No podem estar m√©s d’acord amb tot aix√≤ que acabem de dir. De fet, i des del nostre punt de vista, aquest par√†graf √©s una descripci√≥ for√ßa acurada del que menjareu si pugeu a Gombr√®n.

Nosaltres vam fer el men√ļ degustaci√≥ curt, que consisteix en tres aperitius i sis plats. Primer comentari: nivell general alt amb cap pujada ni baixada de nivell remarcable entre plats. Una regularitat remarcable¬†i que darrerament no hem trobat en altres men√ļs degustaci√≥ que hem tastat.¬†De m√®rit.

IMG_4277.JPG

L’ostra que ens va seduir. Equilibrat per√≤ gust√≥s al mateix temps. Bravo. | Olletadeverdures.cat

Això no vol dir que no hi hagués plats que ens agradessin més o menys, es clar que no. Per exemple, dels aperitius vam xalar molt amb la broqueta de col, botifarra i maionesa fumada. Però la croqueta de coliflor, ametlla i gingebre no es quedava curta. El flam de safrà i taronja, correcte, apuntava maneres en la mescla de sabors ingredients poc cuinats junts. Literalment emocionant la sopa de moixernons i alls tendres, suau però gustosa, terrosa però cremosa. Oh.

Hem dit que la cosa anava de cremes, ¬†de barrejar Ripoll√®s i altres mons, d’amanir amb herbes arom√†tiques. ¬†Heus aqu√≠ un plat que ho mostra: api, ostra, fonoll i gingebre. Sensacional. Ens n’hagu√©ssim menjat un altre: fresc, equilibrat, amb tres ostres que endrapaves d’un solt mos. Dada de context per a qui no es coneix: les ostres no ens entusiasmen, precisament. Chapeau, xef!

IMG_4278.JPG

Mar i muntanya amb espardenyes i cansalada. Mereix una excursió. | Olletadeverdures.cat

Les verdures de primavera, espardenyes i cansalada van ser un altre dels grans triomfadors de la nit: jo nom√©s resava per a que no s’acab√©s: una guerra¬†de sabor entre la cansalada i les espardenyes que nom√©s coneixia la treva quan apareixien unes verdures cruixents i netejadores. M√©s que correcte el llobarro amb romesco, esp√†rrec, pistatxo, vinagre i estrag√≥. Un peix que no t’esperes al mig del Pirineu per√≤ que parla amb claredat de les voluntat de la Fonda de traspassar les valls on s’assenta.

Paraules majors el cabrit de Vallfogona amb col, iogurt i s√®sam. Un xai amb gust de xai per√≤ que no xaiejava. O, com diu ma germana, que no tenia gust de llana. De nou, una mostra de l’inter√®s de Rovira per anar m√©s enll√†. En especial, pel que he llegit a les entrevistes, al sud de la Mediterrania: el iogurt i el s√®sam per acompanyar el xai em semblen una refer√®ncia clara.

IMG_4289.JPG

El cabrit de Vallfogona: visca el Ripollès i visca el Marroc, xe! | Olletadeverdures.cat

Menci√≥ apart mereixen les postres. La Nespra amb formatge fresc i sorbet de farigola era es-pec-ta-cu-lar. I aix√≤ que quan la vaig llegir al men√ļ no em va cridar gens l’atenci√≥. Ei, de deb√≤, excel¬∑lent: dol√ßa sense empalagar i amb una farigola que et deixava la boca perfumada i neta com una patena. Mireu si era bona que va eclipsar el segon plat dol√ß, una crema de xocolata blanca amb grosella i te fumat que tamb√© era molt bona per√≤ que queda curta despr√©s del festival herbol√†ctic del primer.

Per acompanyar tot plegat, un vi escum√≥s de Mas Bertran anomenat Argila. No se’n pot dir cava perqu√® nom√©s est√† fet amb xarel¬∑lo de vinyes velles ecol√≤giques en sol argil√≥s. Frescor, densitat justa i un bombolla fin√≠ssima que el feien un bon cava -encara que legalment no ho sigui- per acompanyar-nos durant tot el sopar sense cansar-nos-en.

IMG_4295.JPG

Aquesta nespra i la crema de farigola √©s mereixen una “ola”!! | Olletadeverdures.cat

La Fonda Xesc ens havia d’agradar. Hi est√†vem predestinats. No nom√©s perqu√® Aren√≥s sempre ens ha guiat b√©. Tamb√© perqu√® aquesta suma de tradici√≥ i renovaci√≥ que d√≥na lloc a plats de sabors nets i clars, f√†cils de recon√®ixer tot i els tocs originals i basat en el bon producte s√≥n la nostra cuina preferida. Xesc ja no √©s el jove que sortia al llibre de 2005 de l’Aren√≥s. Per√≤ conserva aquesta l√≠nia d’una cuina arrelada al territori per√≤ que defuig el tradicionalisme anant on calgui a buscar inspiraci√≥. El men√ļ degustaci√≥ -sense vins- i una nit a la Fonda -t√© habitacions-¬†amb esmorzar amb productes de la terra de molt nivell: 97‚ā¨ per persona. No ens va semblar, ni molt menys, car.

El t√≠tol del post tira de t√≤pic: oi que no us esper√†veu un titular aix√≠ per un bon restaurant situat al Pirineu?! :-P ¬†Doncs l’hem fet perqu√® fa justicia: all√† a dalt, en un rac√≥ del Ripoll√®s, hi ha un senyor que batalla cada dia en un poble de 200 habitants per fer una cuina de nivell alt.¬†Respecte.

Salut!

Un guisat pasqual

divendres, 3/04/2015 (Massitet)

S√≥c¬†comensal de¬†cullera. M’agraden els plats que necessiten aquest estri per menjar-los, per arreplegar-ne tota la subst√†ncia. M’agraden les receptes que queden sucoses, untuoses, meloses, cremoses, mantegoses, gelatinoses, caldoses… Com diem al poble, “que quede llacoset”. M’enxisen, doncs,¬†els guisats de cullera, que combinen una salsa espessa i consistent amb els trossos de carn o de peix o de verdura; o amb l’arr√≤s o amb els llegums. M’agrada, doncs, arrossegar culleres pel fons del plat i fer-les pujar suaument per recollir tot el que pugui del plat que tinc al davant…

S√≥c¬†un gran¬†aficionat¬†als llegums. Em tornen boig. En menjaria dia s√≠ dia tamb√©. Sobretot fesols i cigrons. M’agrada guisar-los i deixar-los en (exacte!) eixe punt de cocci√≥ en qu√® estan a punt de desfer-se per√≤ encara estan sencers. Quan queden… mantegosos, √©s clar! ;-) Per aix√≤ a casa nostra es habitual menjar-ne amb polp, amb bledes, estofats¬†amb la recepte del Bar Pinotxo.

S√≥c¬†molt fan¬†de receptes de temporada. No puc evitar limitar el consum de productes que estan fora del seu temps i necessito sentir el pas de les temporades ataquinant-me, sobretot, de les verdures i fruites que toquen a cada moment. Per aix√≤ a l’hivern mengem cada setmana les sacrosantes carxofes i poques vegades deixo escapar unes bones bledes o espinacs.

IMG_4105.JPG

Això és un plat de cullera, si senyor! | Olletadeverdures.cat

I s√≥c, tamb√©,¬†amic de les tradicions. M’agrada mirar al calendari de festes i costums i menjar el que s’ha de menjar quan toca celebrar alguna cosa. Per aix√≤ a per Quaresma persegueixo bunyols per tota Catalunya o mengem m√©s bacall√† que de costum. Per¬†Pasqua mones, micos i farinades. Per diumenge¬†Sant berenar de mico i llangonissa de Pasqua.

Per aix√≤ avui m’ha¬†vingut tant de gust la recepta que us explico en aquest: un guisat de¬†fesols, bledes i bacall√†. Una versi√≥ pasqual -per l’afegit√≥ del bacall√†, tan tradicional d’aquestes dates- d’una recepta que ja¬†hem vist de forma molt semblant en aquest bloc. Ingredients per a dues persones:

400 grams de fesols cuits (si voleu, ho podeu fer amb cigrons)

500 grams de bledes (ho podeu fer amb espinacs)

1 ceba petita o mitja de gran

1¬†gra d’all

Per a l’oli de picada: un all, un llesca de pa petita, unes fulles de julivert, pebrot vermell de la vera.

Primer de res farem una picada tradicional fregint tots els ingredients lleugerament (recordeu de posar el pebrot de la Vera a darrera hora, que si es cou massa amargueja!). Els piquem al morter que no quedi gaire fi i ho cobrim d’oli. D’aquesta manera tenim un oli de picada que farem servir per amanir el plat just abans de treure’l a taula. Aix√≠ que ja podem reservar-ho.

Ara agafem una cassola i hi posem a sofregir la ceba picada petita. Al cap d’una estona i posem l’all tamb√© picat. Quan la ceba tingui color, hi afegim les fulles de bleda ben netes (per que no hi hagi gens de terra) i trencades (per a que quedin d’una mica que les puguem menjar b√© un cop cuites.

IMG_4094.JPG

La imatge perfecta per definit llacoset: una cassola amb una salsa que ho relliga tot. Nyam! | Olletadeverdures.cat

Ho ofeguem lleugerament i hi afegim un glop d’aigua, no gaire. Si hem cuit els fesols a casa,¬†en comptes d’aigua hi posarem una mica del brou que¬†ha quedat de la cocci√≥.¬†Una tercera opci√≥ es posar-hi una mica de brou de verdura que us ha quedar per casa. Deixem que bulli tot una estona i ja podem afegir els fesols. Quan trobem que els falten dos minuts per a estar cuits del tot, afegim el¬†bacall√† i ho deixem aquest parell de minuts.

Algunes alternatives: hi ha qui fregeix el bacallà abans de tirar les bledes. Si el bacallà es un tros gruixut, el podeu afegir just despès dels fesols. Si no us agrada una mica cru com us proposem aquí, el podem afegir també abans. Quan ja tingueu el bacallà al vostre gust, destapeu la cassola i afegiu oli de picada al vostre gust.

En tot cas, feu el que feu us quedarà un plat tradicional i de temporada (valgui la redundància!) ben sucós i mantegós que menjareu fent passar la cullera pel fons del plat i fent-la pujar suaument per recollir fesols, sofregit, bledes, picada i bacallà. Un espectacular plat de cullera, vaja.

Salut i bona mona!

Platillo de carxofes, patates i confit d’√†nec

dimecres, 25/03/2015 (Massitet)

Els qui ens seguiu de fa temps sabeu que no solem parlar gaire d’esdeveniments muntats per marques i que busquen convertir els blocaires en publicistes gaireb√© de franc dels seus productes i serveis. Ho hem fet, i tant. Com aqu√≠ o aqu√≠. Per√≤ la nostra pol√≠tica davant d’aix√≤ l’hem anat¬†afinant poc a poc i √©s molt clara: nom√©s acceptem propostes de petits (o mitjans, si s’escau) productors arrelats al territori que treballin amb elaboracions que a nosaltres ens agraden; ens motiven. I sempre, aix√≤ s√≠, ens reservem el dret a publicar dedicar-los un post o no.

Per aix√≤, quan la gent de Benihort ens van escriure per dir-nos¬†si vol√≠em una caixa de carxofes seves i parlar-ne al bloc si ens¬†agradaven els vam dir aquest “s√≠, per√≤”: no¬†us garantim que fem un post. He de ser honest: era mentida. Sabia que en parlar√≠em. Per tres raons. La primera, perqu√® les carxofes amb D.O.P Benicarl√≥ que ens enviaven compleixen les condicions que posem: ens agraden i s√≥n de la terreta, de la comarca de Massitet. La segona, que¬†Benihort √©s una cooperativa agr√≠cola molt potent i for√ßa vinculada al Maestrat. I la tercera…¬†Doncs la tercera era que el mateix¬†dia que ens escrivien des de Benihort nosaltres est√†vem enllestint un post on declar√†vem el nostre amor a les carxofes¬†benicarlandes… ;-)

Per tant,¬†dedicar una part d’aquest post a parlar-vos de les carxofes de Benihort que podeu comprar per internet no ens suposa cap mena de problema moral. Ni molt menys. √Čs m√©s, hem aprofitat¬†Per fer una recepta¬†feia setmanes que em rondava pel cap per√≤ que no acabava de trobar el moment de fer-lo: Platillo de carxofes, patates i √†nec confitat.

IMG_4070.JPG

Us en menjaríeu dos plats com aquest, ja us ho dic ara! | Olletadeverdures.cat

La idea no √©s del tot meva. Me la va donar, com tantes altres, un dels meus mestres inspiradors a la cuina, en Xesco Bueno (aka¬†Gastromimix), xef de Ca l’Esteve. Un dia vam anar a sopar a ca seva i ens va regalar una¬†amanida basada en carxofes confitades amb¬†greix d’√†nec. A mi de seguida em va venir al cap el pot de molles d’√†nec confitades que tenia per¬†un armari de la cuina. Va ser rebre les carxofes de¬†Benicarl√≥ i posar-me a cuina.

Carxofes i √†nec, per√≤, em semblava poc. Quedava pobre, un plat amb nom√©s dos ingredients, trobava. Com ho solucionem? Com ho¬†fa la gent que¬†en sap: trucant als qui en saben encara m√©s! :-P Aix√≠ va ser com Xesco em va dir: “tens vegetals i prote√Įnes; li falten hidrats. Jo li posaria unes patates fregides“. I¬†aqu√≠ estem, fent un plat senzill encara que una mica labori√≥s per√≤ realment espectacular. De veres, proveu-lo. Ingredients per a¬†dues persones:

6 carxofes D.O.P Benicarló comprades per internet a Benihort :-P

1 patata mitjana, d’uns 200 grams o patacons petits (nosaltres la vam fer amb patacons, √©s m√©s pr√†ctic)

150/200 grams de carn d’anec confitada (estic segur que amb pedrers tamb√© funciona)

Oli d’oliva verge extra (Entornalls, per exemple), sal i pebre negre molt

Primer de res escalfem el pot de confit en aigua calenta (com si f√©ssim un bany maria) per desfer el greix i posar-lo a la cassola on courem les carxofes. Aquesta pot ser la part na mica m√©s farragosa, ja que al greix de la part interior li costa un mica desfer-se i has d’anar buidant el pot a poc a poc. Ho podeu resoldre m√©s f√†cil si compreu greix d’√†nec, per√≤ no √©s necessari i tampoc es f√†cil de trobar.

Mentre, pelem les carxofes i en deixem només els cors, que tallarem a quarts. Amb les restes podeu fer aquesta crema de carxofa, si voleu. Les posem a la cassola i les cobrim amb el greix. Aquest punt també és delicat, ja que la cassola ha de permetre que entrin totes les carxofes però que el greix les cobreixi. Segons com sigui el pot de confit o la cassola, això pot no passar. Les deixem confitant, sense que bulli el greix. Nosaltres ho vam fer posant la cassola de les carxofes al bany maria, no directe sobre els fogons.

Mentre, bullim o coem les patates amb pell al vapor. Quan les tenim cuites les retirem. Ara arriba el moment home-orquestra. Agafem les molles de carn d’√†nec i les posem en un paella a escalfar i saltar lleugerament. Aprofitarem per pebrar-les i, si s’escau, afegir un punt de sal. Mentre fem aix√≤ fregim a foc molt fort les patates tallades a galls o com m√©s us agradi. nom√©s les volem daurar, que ja les tenim cuites. Fetes aix√≠ quedem menys greixoses, que la resta del plat ja ho¬†√©s prou.¬†Si les carxofes les hem fetes amb temps i estan fredes, les hem d’escalfar fins a que estiguin t√®bies. I ara munteu el plat: amb tota la gr√†cia que sigueu capa√ßos, aneu alternant patates, carxofes i carn per que muntar un platillo una mica vist√≥s. Compte amb les carxofes, que si estan ben cuites tendeixen a desmuntar-se! ;-)

Av√≠s per a navegants: si el feu repetireu. De veres. √Čs un platillo gust√≥s amb un munt de textures: les carxofes es desfaran a la boca, la carn¬†estar√† melosa i les patates cruixiran i contrastaran amb tota la resta. A m√©s, les carxofes conserven el gust vegetal per√≤ tenen el mat√≠s del¬†gust de l’√†nec. Un vi blanc fresc i una mica √†cid o un cava un p√®l estructurat us aplanaran encara m√©s el cam√≠ cap al cel gastron√≤mic.

Salut i carxofes, estimats!

P.S.: La gent de Benihort són molt enrotllats i ens han donat un codi promocional per a vosaltres. Si compreu les seves carxofes per Internet (que us porten a casa en un pim-pam) i poseu el codi B020 , us faran un descompte per haver llegit aquest post. Si les proveu, ja ens direu què us semblen! :-)

Sopa d’ametlla amb pilotilles

dissabte, 7/03/2015 (Massitet)

Diuen que els humans som animals de costums. Que necessitem rutinitzar el nostre dia i a dia per poder portar la vida amb m√©s facilitat. Hi ha qui diu que aix√≤ prov√© de quan √©rem poc m√©s que uns goril¬∑les una mica m√©s sofisticats del normal i vam sentir la necessitat de repetir accions cada dia per no sentir-nos tan sols i desemparats en aquell m√≥n que no enten√≠em. D’aqu√≠ haurien sortit festes com els solsticis o les ofrenes peri√≤diques a deus i deuets. O aquella cosa tan nostra de fer rituals abans d’un acte important, que tindria el seu origen en cerim√≤nies per invocar la bona fortuna en la cacera.

Coneixeu, per√≤, alguna activitat m√©s sotmesa a la rutina que el menjar? Una quantitat for√ßa fixa d’√†pats repartits de manera regular al llarg del dia en una successi√≥ de plats que nom√©s trenquem cada diumenge, per fer un √†pat m√©s sofisticat o elaborat per marcar que √©s… el dia de festa setmanal! Fins i tot s’han rutinitzat alguns plats: la paella¬†o el tortell del diumenges en s√≥n un bon exemple. O el vermut del cap de setmana. Per no dir, √©s clar! els canalons de festa major, el rostit del dia de Nadal o els canalons (un altre cop!) de l’endem√†. √Čs tradici√≥, √©s clar. Per√≤ que √©s la tradici√≥ a banda d’una rutina de llarg recorregut?

IMG_3956.JPG

Com diu la Mar Calpena, la cuina tradicional és marró. Però ben gustosa i ben reconfortant! | Olletadeverdures.cat

A casa nostra som for√ßa de rutines gastron√≤miques. Fins i tot quan mengem fora de casa solem repetir restaurants i, a cada restaurant, ens costa for√ßa sortir d’una s√®rie for√ßa petita de plats. No s√© si us ha passat: vas per primer lloc a un restaurants, t’organitzes amb els comensals per demanar i tastar molts plats diferents i, un cop els has tastat i has decidit quins s√≥n els m√©s bons, dif√≠cilment sortir√†s d’aquest grup quan hi tornis. A mi em passa i reconec que sovint em fa r√†bia: i¬†si estic deixant de tastar un bon plat per no sortir d’aquell que segur que m’agradar√†?

Ara b√©, no conec ning√ļ amb m√©s rutina gastron√≤mica fora de casa que mun fillol. S√≠, ja sabeu, aquell llepafils inventor del fam√≥s arr√≤s-al-hanout. Si jo trio entre tres o quatre plats a cada restaurant, ell va a men√ļ fet. √Čs m√©s, quan triem restaurants per anar a dinar en fam√≠lia, el tio sol triar-lo en funci√≥ del/-s plat/s que vol menjar. Que no tria restaurants, que tria plats! I sempre que √©s hivern, un plat/restaurant que sempre cau √©s la sopa d’ametlla amb pilotilles del restaurant La casa dels Capellans, situat a la Reial Bas√≠lica de la Mare de D√©u de la Salut de Traiguera.

Aquesta sopa √©s un plat tradicional molt implantat a l’interior del Maestrat i als Ports, zones d’hiverns llacs i tardors i primaveres de nits ben fredes. Ara¬† b√©, √©s Traiguera (com es pot veure aqu√≠ o aqu√≠) la vila que la reivindica com un plat propi i a la que s’ha acabat associant amb m√©s for√ßa aquest plat potent i reconfortant. Que la gent busca aquesta sopa, quan va al poble, vaja.

Ara bé, tot i ser un plat aparentment tan tradicional, la feina és teva per trobar una recepta. Ma germana la fa a casa, però una mica com trobava que es feia: no té la fórmula. Però jo, que els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica talibà quan de cuina tradicional es tracta, volia buscar la recepta autèntica; la de veres. Sorpresa: no és pas fàcil de trobar.

La veritat √©s que vaig decidir, amb certa alegria, que la trobaria f√†cilment en un parell de llibres fant√†stics que tinc a casa. I no. El monumental Castell√≥ i la seva cuina: tradicions, hist√≤ries i receptes (574 p√†gines) no en parla ni de passada. Per√≤ √©s que La cuina de Traiguera… tampoc! Ni la menciona.

Si us encomaneu a Sant Google, veureu que el miracle que us envia t√© forma de postres dolces, res a veure amb el que busquem. I cap de les cerques que he vist (unes 10 p√†gines) d√≥na cap recepta de la zona que jo busco. Per√≤ √©s que si busques una recepta d’aquesta zona, t’envia a aquest treball que va fer una senyora a la “universitat per a majors” de la UJI. No em va conv√®ncer gens: portava ceba fregida i tots despr√©s de 10 segons de conversa a casa meva estem conven√ßuts que la que mengem al restaurant no en porta. I un bloc que parla de Cat√≠ (tamb√© al Maestrat interior) n’explica una amb ou.¬†Poc a veure, tamb√©.

Total, que al final hem fet la recepta amb la versi√≥ simple i senzilla que ma germana troba que √©s: ametlla molta bullida amb un molt bon brou de carn i les pilotilles de carn picada. Per gust i aspecte, jurar√≠em que ho √©s. Nosaltres hem bollit primer un parell de minuts les pilotilles amb el brou per acabar de donar-li pot√®ncia. Llavors hem posat la pols d’ametlla crua i ho hem deixat bullint a foc baix fins que ha anat espessint.

Les mides per a dues persones han estat aquestes per√≤ la veritat √©s que s√≥n una mica lliures. La clau √©s que quedi una mica esp√®s, per√≤ entenc que si alg√ļ ho prefereix m√©s l√≠quid no passa res:

Mig litre de brou de putxero (com aquest)

250 grams d’ametlla marcona crua molta

150 grams de pilotilles (mandonguilles petites de porc, vedella i una mica d’all i julivert)

√Čs un plat sensacional. Com us podeu imaginar √©s molt gust√≥s, per√≤ a m√©s t√© un el punt curi√≥s de la textura de l’ametlla i el fet d’estar combinar un fruit sec m√©s aviat dol√ß amb ingredients clarament propis d’una sopa. Ben calentonet, ens ha fet passar les tardes ben fredes que ha tingut aquest mes de febrer. I, √≤bviament, ens ha donat energies per acabar d’encarar el dia! Un plat d’aquells que et reconforta i et reconecta amb la teves cultura i tradicions. Amb les teves rutines, vaja. ;-)

Salut!

Arròs sec de carxofes i llangostins

dissabte, 17/01/2015 (Massitet)

Hi ha un esl√≤gan al sud de Tarragona i al nord de Castell√≥ -especialment apreciat pels sectors catalanistes i d’esquerres- que diu que “el S√©nia no √©s frontera”. El S√©nia √©s el riu (sec) que marca la¬†divisi√≥ administrativa entre Catalunya i el Pa√≠s Valenci√† i el crit vol reivindicar precisament aix√≤: que la frontera √©s estrictament administrativa i que la gent de banda i banda viu en un territori amb forts vincles socials, econ√≤mics, pol√≠tics, afectius i de tota mena. De fet, hi ha un altre esl√≤gan especialment apreciat pels mateixos d’abans que va una mica m√©s enll√† i diu que “el S√©nia √©s comarca”.

Si anem al tema que ens interessa,¬†aix√≤ de la frontera inexistent √©s especialment veritat quan parlem de gastronomia.¬†Aquesta franja de terra, que des de fa uns anys tamb√© es coneix com Territori del S√©nia, comparteix molts gustos i costums a l’hora de seure a taula: des del c√≥c de tonyina als pastissets de cabell d’√†ngel; dels¬†arrossos de peix¬†al c√≥c de poma (o de ma√ßana, com diuen a les terres de l’Ebre).

Com us podeu imaginar, aquestes receptes comunes descansen sobre un¬†paisatge que d√≥na uns productes apreciats per la gent que l’habita. Per mi n’hi ha quatre que s√≥n fonamentals,¬† llocs comuns acceptats per bona part dels seus moradors: l’arr√≤s (del Delta, √©s clar! La majoria emparat sota la¬†DO¬†Delta de l’Ebre), les carxofes (amb una DO a Benicarl√≥ i jornades gastron√≤miques a banda i banda), les galeres (el llangost√≠ dels pobres,¬†poc apreciat a fora¬†i que aqu√≠ adorem tots) i¬†els llangostins (que tenen nom i fama els de Vinar√≤s, per√≤ que es pesquen a tot el sud de l’Ebre). Els darrers anys es podria afegir un cinqu√®: els olis fets amb les varietats tradicionals farga, morruda i sevillenca i, en especial, els elaborats amb el fruit de les oliveres mil¬∑len√†ries¬†que hi ha repartides per aquesta contrada.

IMG_3842.JPG

Del milloret de la terra només poden sortir receptes fantàstiques. O no? | Olletadeverdures.cat

 

Us explico tot aix√≤ perqu√®, a m√©s de voler col¬∑lar-vos una mica de promoci√≥ del meu pa√≠s petit, feia temps que em rondava pel cap fer alguna recepta que il¬∑lustr√©s, que represent√©s fins a cert punt, aquest territori que sento com casa meva i que tantes coses t√© en com√ļ, tamb√© a l’hora de posar-se davant dels fogons. Que si un guisat de peix, que si un c√≥c salat original,¬†que si un dol√ßa amb cabell d’√†ngel… ¬†No ho acabava de trobar, fins¬†que la vespra de Reis vaig obrir els ulls, vaig caure del cavall i vaig fer un clic. Tot alhora.

Resulta que aquell dia vaig anar a Amposta a buscar un dels nostres olis favorits, l’Entornalls que elabora el pag√®s de l’Ebre (aix√≠ s’autodefineix ell) Dani Forcadell i embotella des de l’any passat. I llavors em va venir un regal inesperat: un dels primers paquets del seu arr√≤s, que ara tamb√© vol comercialitzar sota la marca Entornalls en comptes de vendre’l a la cooperativa. Dani fa temps que busca posar en valor uns productes que cuida molt i. L’any passat vam ser dels primers en comprar-li l’oli -no el coneixiem, el vam trobar a Twitter via una amiga comuna- i enguany hem estat dels primers en provar el seu arr√≤s. Vespra de Reis, nit m√†gica.

Dani em va fer un regal, per√≤¬†que venia¬†una mica enverinat: volia que li digu√©s com funciona a la cuina, si era bo o no i si era fiable un cop al foc. √Čs una arr√≤s particular, que no rep pesticides i que est√† molturat en un mol√≠ tradicional -molt menys agressiu amb el gra-.¬†T√© un toc gris perlat que el distingeix a simple vista dels arrossos m√©s rentats que es fan habitualment. No el trobareu dins de la DO -de vegades aquestes institucions compliquen m√©s que ajuden- per√≤ la qualitat est√† m√©s que garantida. Paraula.

En fi, una responsabilitat per√≤ tamb√© l’oportunitat perfecta per fer i compartir amb vosaltres aquesta idea que em rondava pel cap.¬†Aqu√≠ va, doncs, una recepta¬†arrelada almeu tros de pa√≠s. Com sempre, les mides s√≥n per a la t√≠pica parella sense fill i un dels membres obsessionat en no engreixar-se m√©s (servidor de vost√®s, per si hi ha algun dubte…).

150 grams d’arr√≤s bomba¬†cultivat al Delta (quan pogueu, pilleu-lo del de Dani)

3 carxofes de la DO Bernicarló

12 llangostins de Vinaròs (al poble els pesquem millor, per això són els millors del món :-P)

4 vegades el volum de l’arr√≤s de brou de peix que porte galeres (aqu√≠ el que fa la matriarca Massita)

Oli d’oliva verge extra de qualsevol cooperativa de la zona (Jo he posat Entornalls, √©s clar)

La recepta √©s molt senzilla i es basa en triar el milloret del terreno. Nom√©s hi ha un petit truc, que ara us explicar√©. Primer de tot, pelem els llangostins i els treiem els caps. Agafem tota aquesta closca¬†i la posarem a sofregir en una cassola. Hem d’aixafar els caps per treure’n els corals, la part m√©s gustosa d’aquest marisc. Quan ho tindrem enrossit, hi afegirem el brou de peix que ja tindrem fet i ho deixarem infusionar fins que el farem servir. Aquest √©s el petit truc: tenir un bon brou de peix amb el toc de les galeres i tamb√© del llangost√≠. √Čs la base del plat, que li donar√† sabor a l’arr√≤s.

Mentre el brou infusiona fregim lleugerament les cues de llangost√≠¬†en el rajoli d’oli que¬†haurem posat la paella on¬†farem l’arr√≤s.¬†Treiem i reservem. Farem el mateix amb els cors de les carxofes, que haurem tallat a quarts i daurarem lleugerament pels seus tres costats. Ara¬†ve l’hora de colar el brou i tirar-lo a la paella.

Quan arranqui el bull, arr√≤s cap a dins. Nosaltres l’hem tingut¬†12 minuts a foc fort i despr√©s¬†5 m√©s a foc mitj√†. Just quan vam baixar el foc vam incorporar els cors de carxofa i les llagostins i hem esperat a que l’arr√≤s es begu√©s tot el brou. Un parell de minuts de rep√≤s i a taula. Fant√†stic. L’arr√≤s bomba destaca per la seva bona capacitat per no trencar-se quan es cou i xuplar molt de brou, la qual cosa el fa ideal per arrossos gustosos. El de Dani ¬†ha fet les dues coses estupendament -sobretot xuplar el brou; fins a quatre vegades el seu volum!- i l’arr√≤s ha quedat solt, ben cuit i mooooooooooolt gust√≥s.

Aquest cop hem optat per¬† fer un arr√≤s sec perqu√® √©s el nostre preferit i entronca amb la tradici√≥ del territori -paelles, rossejats-. Per√≤ seguirem investigant aquesta recepta i properament l’assajarem amb un arr√≤s mel√≥s. Amb un brou tan bo, ha de ser una bomba. Com l’arr√≤s… hehehe

 

Salut!

 

Tria de receptes per Nadal

dimarts , 30/12/2014 (Massitet)

Fa uns anys es va posar de moda, entre el gastrobloguerisme¬†local, publicar pels volts de Nadal un post on s’arreplegaven i endre√ßaven aquelles receptes que els autors trobaven que tenien prou categoria com per posar-les a taula en un dels m√ļltiples √†pats que fem per Nadal en aquest tros de m√≥n.

Tot i que servidor de vost√®s havia considerat fer-ho algun mes de desembre, sempre ho acabava descartant. Una mescla de mandra i de sensaci√≥ de voler aprofitar receptes ja fetes per aconeguir m√©s visites -una de les obsessions que solem patir tots els blocaires, tamb√© els d’anar per casa com nosaltres- m’ho ha impedit durant un bon grapat d’any.

Fins ara. I que ho ha fet canviar? Doncs que un bona amiga em va dir fa uns dies: hauries de fer un post on teniu totes les receptes aquestes xules que ens arreglarien un menjar de dinar a m√©s de dos i m√©s de tres? I llavors vaig pernsar que ves que no estigu√©s equivocat i que un post d’aquesta mena podia ser √ļtil per m√©s gent. El primer, per nosaltres mateixos: entre gaireb√© 300 receptes publicades, ja no s√© ni quines tenim.

Total, que aqu√≠ teniu una vintena de receptes ordenades per categories. El criteri per triar-les entres les gaireb√© 200 que tenim al bloc ha estat molt clar: nom√©s hem incl√≤s les que nosaltres hem posat a taula alguna Nadal i han tingut √®xit d’acceptaci√≥.¬†Validesa contrastada!¬†;-)

Entrants
Com a moltes altres cases, a la nostra no fem un men√ļs amb dos o tres plats per Nadal. El que seria el primer est√† format per un munt -cada cop menys, per sort- d’entrants a partir dels quals cadasc√ļ es munta el seu plat. Els hem ordenat entre els m√©s cl√†ssics -alguns carrinclons, nost√†lgics fins i tot amb poca categoria diria alg√ļ- i els m√©s modernillos.

DSC_0246.JPG

La copa de quallada de foie és molt fàcil però elegant, oi? | Olletadeverdures.cat

Entre els cl√†ssics que hem menjat a casa nostra hi ha els d√†tils farcits d’ametlla i embolcallats amb pernil ib√®ric, les mallorquines torrades amb sobrassada i mel i una creaci√≥ de ma germana: galets farcits de carn de cranc. Les croquetes de rap tamb√© queden b√©, la veritat. I, esclar, unes kokotxes al pil-pil alegren qualsevol trobada familiar…

Entre les tapetes modernilles que han entrat amb for√ßa a casa nostra per nada destaquen aquestes tres que vam aprendre del mestre Xesco Bueno: sandvitx de poma i foie micuit, capuccino de bolets i¬†quallada de foie¬†i pera tofonada. Feu la que feu triomfareu. I si feu les tres, hat-trick rotllo Messi. M’explico?

Rostits
Com que nosaltres som una gent com D√©u mana (ehem!), el dia de Nadal √©s sin√≤nim de carn rostida. Aix√≤ s√≠, hem fet rostits de totes carns, t√®cniques i acompanyaments. Ens agraden molt, per diferents,¬†les galtes de porc amb el toc de l’√Ätica i fins i tot vam aconseguir fer una recepta de la Ruscalleda: rostit de cap√≥, pinya i d√†tils. Va triomfar molt el pernil de porc rostit sencer i vam aconseguir farcir -amb el suport de la sogra- un pollastre de festa major. I¬†el rostit de¬†xai marinat va ser ben sorprenent¬†Ara b√©, el rei dels rostits segueix sent la llata de vedella a baixa temperatura. Oh!

llata_plat.jpg

La llata a baixa temperatura √©s sensacional, de veres… | Olletadeverdures.cat

Altres carns
No nom√©s de rostits viu el clan Olleta, encara que gaireb√©. Aqu√≠ teniu un parell de plats de carn¬†ben bons¬†que van fer cap a la nostra taula un parell de cap d’anys diferents: un xai guisat es-pec-ta-cu-lar que vam aprendre a fer al Pa√≠s Basc i un confit d’√†nec amb pommes salardaises f√†cil i resulton per quedar b√© amb¬†la colla¬†d’amics.

IMG_0651.JPG

El torrat és sexi, i aquest confit és addictiu! :-P | Olletadeverdures.cat

Un parell de peixos
Com que el dia de Nadal mengem rostit, la nit de Nadal fem plats de peix. En molts casos s√≥n receptes cl√†ssiques que no hem pujat al¬†bloc (rom al forn amb patates, rap amb llagostins), per√≤ hi ha dues receptes del bloc que hem fet i han triomfat. La primera √©s la nug√† de rap, un plat tradicional valenci√†. El segon, que s’ha convertit en un cl√†ssic que ens visita gaireb√© cada any √©s el m√≠tic fricand√≥ de rap, vainilla i rossinyols de, un altre cop, el gran Xesco.

IMG_0042.jpg

El frincadó de rap ja és una clàssic contemporani, a casa nostra. Nyam! | Olletadeverdures.cat

 

Canalons: dels canònics als oficials
A casa nostra els canalons es mengen el dia de Reis. Un senyor comiat del Nadal que comen√ßa dos dies abans fent el rostit amb qu√® farcirem els tubs el dia abans. Hist√≤ricament hav√≠em fet el canalons que l’√†via que la mare va reconstruir de la seva mem√≤ria. S√≥n els canalons can√≤nics. Un any, per√≤, vam decidir posar una mica de foie. Al principi, la matriarca Massita no h ha veure gens clar -era fan dels can√≤nics-, per√≤ quan els va tastar ja no en fem d’altres: de rostit amb foie i t√≤fona. De tant en juguem amb la beixamel, com l’any que la vam fer de ceps…

canalojpg.jpg

Supercanaló de rostit, fetge gras i tòfona. Sensacional. | Olletadeverdures.cat

I un parell de torrons per acabar
Si en una cosa som cl√†ssics a casa nostra, √©s amb els torrons. Despr√©s de diverses provatures amb torrons estranys, a casa es mengen els cl√†ssics. I entre els tradicionals, n’hi ha dos que els fem nosaltres: el torr√≥ de massap√† de l’abuela Consuelo i el torr√≥ de cacauet de la Valldigna. Sensacionals els dos, qu√® us haig de dir?

DSC_0302.JPG

Torr√≥ de cacauet. Proveu-lo, no ho dubteu… | Olletadeverdures.cat

Doncs aqu√≠ ho teniu: una vintena de receptes que, si voleu, us permet muntar un √†pat sencer de Nadal des dels entrants fins a les postres. Si alguna us inspira per resoldre algun dels m√ļltiples √†pats que (encara) queden per fer aquestes festes, el post ja haur√† valgut la pena. I jo no em quedar√© amb la sensaci√≥ d’estar servint-vos un refregit;-)

Bon Nadal i millor entrada d’any, gent! Salut!

 

Menjar pizza a caballo

diumenge, 14/12/2014 (Massitet)

Aquests dies, un¬† amic i conegut blocaire catal√† est√† passant una temporada a l’Argentina. Com que ens coneixem i sabia que jo havia viscut durant tres mesos a Buenos Aires, abans de marxar em va demanar que li fes cinc c√®ntims de coses que podia visitar i -sobretot- menjar. Ja sabeu com va aix√≤ de ser (gastro)blocaire, no? Ens agrada trobar-nos per menjar… i per parlar de menjar!

Total, que li vaig fer una botifarra de correu electr√≤nic amb una vintena o m√©s de suggeriments nom√©s a Buenos Aires. Entre les diverses indicacions que li vaig fer era que mir√©s de practicar un esport molt portenyo: menjar pizza a caballo. Li ho vaig dir aix√≠, sense m√©s indicacions, amb la voluntat d’intrigar-lo una mica i, si m√©s no, fer-lo entrar a Google abans de volar cap al Rio de la Plata.

Fain√°: una (altra) menja importada d’It√†lia
√íbviament, la broma que li vaig fer √©s la mateixa que intento fer-vos a vosaltres: menjar pizza a caballo no t√© res a veure amb la equitaci√≥ ni tampoc amb haver de fer postures estranyes (i degradants?!) per menjar-se un tall de coca italiano-argentina. √Āquesta pr√†ctica gastron√≤mica argentina agafa el nom del fet que el tall de pizza es menja a sobre d’una altra cosa. I aquesta altra cosa √©s un producte molt poc conegut i, al menys per mi, fascinant: la fain√†.

Pizza_caballo.JPG

Això és una pizza a caballo, senyores i senyors. A cavalcar!! | Olletadeverdures.cat

Jo de la fain√° no en vaig sentir a parlar fins que portava ja uns quants dies a Buenos Aires. Segons explica la Viquip√®dia -i aix√≠ m’ho van explicar els amics portenyos- la feina √©s una¬†massa cuita¬†d’un dit de gruix feta amb farina de cigrons, aigua, oli d’oliva, sal i pebre que va arribar al Rio de la Plata com moltes altres receptes que ara s√≥n t√≠piques d’aquella zona: de la m√† dels immigrants genovesos que hi van anar a petar¬†a principis del segle XX.

All√† hi van dur, com fan tots els expatriats, els seus plats tradicionals. I un d’aquesta √©s la fain√°. Al post expliquen que a d’altres llocs de la mediterr√†nia (nord d’√Äfrica, Sardenya, Gibraltar) i se la coneix amb altres noms com calentita, karantita, socce o Fain√©. √Čs una massa compacta per√≤ for√ßa el√†stica i un punt gomosa¬†que¬† sola no diu res, per√≤ acompanyant un tall ben farcit dels ingredients que m√©s us agradi li d√≥na un nosequ√© que t√© un punt d’addictiu, de no voler que s’acabi.

A la zona del Rio de la Plata, per√≤, es sap del cert que la van dur els genovesos, que van convertir en una tradici√≥ local menjar un tall de pizza -qualsevol, totes valen- acompanyada de fain√° i un got de moscato. De fet, √©s molt habitual trobar aquest tipus de vi¬† a Buenos Aires, encara que no √©s la variant tan dol√ßa que s’ha posat de moda entre nosaltres els darrers anys.

Aix√≠ que ja ho sabeu: a m√©s de l’asado, poques coses hi ha m√©s pr√≤pies de Buenos Aires que endrapar un tall de pizza amb la fain√° a sota i un gotet de vi. De fet, mentre vaig viure all√† vaig veure que era un dinar for√ßa habitual tant entre executius del centre de la ciutat com dels treballadors de les parts m√©s populars. Us ho prometo: √©s delici√≥s i atipa!

Ah! I si mai aneu per all√† i voleu seguir el consell que li vaig donar al col¬∑lega, no ho dubte: deixeu-vos caure per Pirilo, al barri de Sant Telmo. Diuen que √©s el millor lloc on menjar aquesta combinaci√≥. Per√≤ √©s que clar, en preparen des del 1932… Jo, ja us ho podeu imaginar, me’n vaig fer un fart! :-P

Salut!

Un dinarot del 1714

diumenge, 26/10/2014 (Massitet)

Des que vaig veure per primera vegada una foto de la vaixella del Born que venen els de S√†piens Publicacions, vaig tenir molt clar que aquells plats jo els volia tenir a casa. No nom√©s per la seva relaci√≥ amb els fets de 1714-s√≠, el factor hist√≤ric i emocional tamb√© hi jugava-, sin√≥ especialment perqu√® la trobava objectivament bonica. De fet, la combinaci√≥ de blau i blanc en la cer√†mica em t√© el cor robat. I a fe de D√©u que els diferents motius que tenia la vaixella en q√ľesti√≥ m’agradaven. Especialment, la dels plats plans grans.

Aix√≠ que no vaig dubtar en encarregar-la. I nom√©s fer-ho, vaig comen√ßar a pensar amb quin¬†menjar l’estrenar√≠em. Vaig contemplar la idea de buscar alguna recepta en alguns dels¬†llibres de cuina tradicional catalana que tinc per casa. Ja sabeu, all√≤ de fer quadrar els fons i la forma. I quan estava decidit a treure pols a aitals exemplars, em va arribar a casa el n√ļmero de setembre de¬† Cuina. Problema resolt: hi havia quatre propostes inspirades en plats del XVIII. A m√©s, dos em semblaven especialment sexis i del nostre gust…

IMG_3827.JPG

No em direu que la vaixella no √©s bonica i que l’arr√≤s no hi queda de cine… | Olletadeverdures.cat

I aix√≠ √©s com hem arribat al post d’avui: un dinarot de diumenge amb dues receptes del 1714. De primer, un arr√≤s especiat molt interessant i f√†cil de fer. Les mides que us passo aqu√≠ sota s√≥n per a dues persones i, en el cas de les esp√®cies, he fet una variaci√≥ per ajustar-les a les que tenia per casa

160 grams d’arr√≤s de gra rod√≥

75 grans de pastanaga

50 grams d’api

Un gra d’all m√©s aviat grandet

25 grams de panses de Corint

10 fulles de julivert

3 brins de safrà

Un clau d’olor

Una polsim de barreja de gingebre en pols, canyella, nou moscada i anís (a la recepta original posava macís, però jo no en tenia i li he posat anís estrellat molt)

Oli d’oliva verge extra, sal i aigua

Primer de res rentem l’arr√≤s amb aigua abundant fins que l’aigua que en surti no sigui blanquinosa. Aix√≠ li traiem el mid√≥ i l’arr√≤s quedar√† m√©s solt. Tot seguit, piquem molt petit la pastanaga i l’api, que posarem a sofregir. Quan hagi agafat una mica de color, hi posarem l’all tamb√© picolat petit i les panses.

Un cop s’hagin inflat les panses, ha arribat l’hora d’abocar-hi les esp√®cies i el julivert ben picat. Ho remenem amb alegria i tot seguit i tirem l’arr√≤s. Meneo r√†pid i cap a dins l’aigua, que tindrem t√≠bia. A partir d’aqu√≠, atenci√≥ a les instruccions perqu√® s√≥n importants per a que quedi b√©: fins que arranqui el bull, foc fort; despr√©s, abaixem i el tenim fins que estigui cuit al nostre gust.

foto.JPG

Ull amb aquesta crema de xocolata, que us pot fer passar estones moooooooooolt felices! | Olletadeverdures.cat

Despr√©s d’aquest arr√≤s, que √©s lleugeret i meng√≠vol -est√† bo, xe!-, hem apostat per unes postres ben contundents. A la revista cuina l’anomenen crema de xocalata. Per√≤ la veritat √©s que √©s, com veureu, una mena de crema catalana de xocolata. Que no √©s exactament el mateix. Aqu√≠ van de nou les mides per dues persones. Amb un av√≠s: a nosaltres ens han sortit tres plats…

125 grams de cobertura de xocolata negra amb un mínim de 70% de cacau (El Torras és estupendu, tu)

4 ous mitjans

50 grams de sucre

1/2 litre de llet

25 grams de midó

Una mica de pela de llimona ratllada

10 grams de canyella i una mica de sucre per cremar

Desfem la xocolata amb bona part de la llet a foc molt baix per a que no es cremi. Mentre, barregem els ous amb el sucre i desfem el mid√≥ en la mica de llet (freda!) que no em posat a bullir. Quan la xocolata estigui desfeta, l’afegim a la mescla d’ous i sucre. Ho posem a foc baix per a anar espessint i hi afegim el mid√≥ i la llimona. En aquesta part del proc√©s no poden parar de remenar i hem d’evitar que la barreja bulli, ja que sin√≥ l’ou es quallaria i ens quedarien uns -probablement deliciosos- ous remenats amb xocolata.

Un cop aix√≤ estigui esp√®s -pot trigar una mica, la veritat-, ho posem en plats o en bols i ho deixem refredar. Llavors quallar√† i quan l’anem a servir podrem fer el seg√ľent pas: hi posem a sobre una mica de sucre i canyella i amb un cremador (o amb el¬†bufador que tants hem comprat pensant que casa nostra era El Bulli…) la cremem com si fos la nostra crema groguenca de tota la vida. Ara agafeu un ratllador (el Microplane, de quan segu√≠em pensant que all√≤ nostre era El Bulli) i espolsem per sobre una mica de la mateixa xocolata amb qu√® hem fet la crema.

Ei, la crema aquesta queda una cosa seriosa. Nom√©s un consell: ull amb la llimona. A la recepta posava la pela de mitja llimona i per nosaltres ha estat un p√®l massa. A la propera en posarem menys. La canyella, com sempre, al gust. De tota manera, √©s una crema¬†fant√°stica que d√≥na un munt de joc: jo ja l’he imaginada farcint un c√≥c r√†pid cruspit una tarda de tardor -a veure si arriba ja!!!- mentre plou i fa fresca. Acompanyant l’arr√≤s, que per cert √©s molt carmanyolable, ha resultat un dinar ben interessant.

Per cert, mentre cuinava m’he adonat que els ingredients que feia servir s√≥n per nosaltres ben quotidians. Per√≤ recuperant els meus coneixements d’hist√≤ria, he pres consci√®ncia que aquests plats devien ser propis de les classes benestants. I, probablement, no de cada dia. Si els ous i la llet no devien ser ni molt menys de consum diari, un luxe oriental -literalment- com les esp√®cies encara ho devien ser menys. Aix√≠ que, junt amb la vaixella amb que l’hem servir, no em direu que aquest √†pat no ha estat ben b√©¬†un dia de festa grossa de principis del XVIII…

Salut!